BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de desembre de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte es tracta d'una agrupació fotovoltaica en sòl rústic comú, de tipus C, d'acord amb l'article 34.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), atès que la seva ocupació total és inferior a 10 ha, la qual és de 73.018 m² i que s'ubica a zones d'aptitud fotovoltaica alta i mitjana segons el mapa d'aptitud fotovoltaica del PDSEIB.

D'acord amb l'article 13.2.b) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, els projectes que figurin a l'annex 2 d'aquesta llei. Segons les característiques del projecte i la seva ubicació quedaria inclòs dins l'annex 2, grup 2 Energia, apartat 6, Instal·lacions per a producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar destinada a la venda a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1 ha, excepte les situades en qualsevol classe de coberta o en zones definides com aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

Tot i que el projecte hauria d'estar sotmès a avaluació d'impacte ambiental simplificada, el promotor ha sol·licitat que el projecte es tramiti pel procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària d'acord amb els articles 7.1.d) de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental i 13.1.f) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

1. Descripció del projecte i ubicació del projecte

El projecte «Agrupación Fotovoltaica formada por PFV Cortijo, PFV Gaviota i PFV Parrilla», redactat per l'enginyer tècnic industrial Jaume Sureda Bonnín amb el núm de col·legiat 700 del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Industrials de les Illes Balears i per l'enginyer industrial Fernando Peral Gutiérrez i signat digitalment per ells en dates de 26 de gener de 2021 i 21 de desembre de 2020, respectivament, s'ubica a la parcel·la 3 del polígon 14 del TM de Santa Margalida amb referència cadastral 07055A014000030000YI.

L'objecte del projecte és la instal·lació d'una agrupació fotovoltaica, en sòl rústic comú, formada per tres parcs fotovoltaics (PFV), cada un amb una potència pic de 3,456 MWp, PFV Cortijo amb una ocupació poligonal de 25.350 m², PFV Gaviota amb una ocupació poligonal de 23.427 m² i PFV Parrilla amb una ocupació poligonal de 24.241 m².

Segons les dades del cadastre, la superfície de la parcel·la és de 218.814 m², dels quals l'agrupació fotovoltaica n'ocuparà el 33,37% atès que la seva ocupació poligonal és de 73.018 m².

La potència pic total de l'agrupació és de 10,368 MWp i la seva potència nominal és de 9 MW.

La relació superfície en ha ocupada per l'agrupació fotovoltaica/potència total de pic instal·lada en MW de l'agrupació fotovoltaica és de 0,71.

Els tres PFV es projecten a la part central de la parcel·la, deixant les zones al nord-est i al sud-oest sense ocupar com a zones d'esponjament.

Per la parcel·la discorren tres línies elèctriques de mitjana tensió de propietat d'Endesa Distribució. Inicialment es va plantejar la connexió d'aquestes línies però la seva saturació no hagués permès la injecció de la potència total de l'agrupació per la qual cosa Endesa Distribució va oferir tres punts de connexió, un per cada parc, a les línies de mitjana tensió següents, les quals es troben pròximes a la parcel·la i discorren dins el casc urbà de Ca'n Picafort:

- PFV Cortijo: Línia MT Canyet

- PFV Gaviota: Línia MT Dunas

- PFV Parrilla: Línia MT Hotelera

La connexió es realitza mitjançant el seccionament de línies esmentades i l'entroncament en ampolla. Les línies de mitjana tensió seran soterrades.

L'agrupació fotovoltaica consta de:

- 3 generadors fotovoltaics constituïts per 10.800 mòduls solars monocristal·lins cada un, amb una estructura 6H, de potència pic unitària 320 Wp emmarcats en alumini anodizat i segellat amb cinta d'unió d'alta resistència, amb unes dimensions unitàries de 1640x992 mm i una eficiència modular de 19,67%. Els mòduls es trobaran interconnectats per la seva part posterior. L'amplària entre fileres dels panells serà de 2,5 m.

- Estructures fixes de suport amb una inclinació de 15º, amb unes altura màxima i mínima del sòl, de 2,41 m i 0,8 m, respectivament. L'ancoratge de les estructures es realitzarà mitjançant pilots d'acer galvanitzat clavats directament al sòl.

- 150 inversors (50 per cada parc) de 60 kW de potència unitària instal·lats baix els mòduls que permetran una producció en corrent alterna de 9.000 kW.

- 75 capses col·lectores (25 per cada parc). Cada 2 inversors es realitzarà un acoblament a una capsa col·lectora de corrent alterna, des de la qual l'energia serà enviada als centres transformadors baixa tensió/mitjana tensió.

- 9 centres de transformació (CT) (3 per cada parc) amb una potència nominal unitària de 1.250 kVA, els quals elevaran la tensió de l'electricitat fins els 15 kV per al seu transport fins el punt de connexió de la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribució.

- 9 edificis prefabricats de nova construcció, on s'ubicaran els centres de transformació, amb unes dimensions de 3,00 x 2,40 x 2,03 metres. Les façanes estaran forrades de pedra i tendran una coberta inclinada amb teula àrab. Les portes i finestres seran tipus persiana tradicional mallorquina metàl·lica de color verd carruatge.

- 3 Centres de mesura i maniobra (CMM) (1 per cada parc), amb unes dimensions de 6,08 x 3,18 x 2,59 metres, on s'ubica el seccionament de la línia, l'interruptor frontera, l'equip de proteccions i el comptatge. S'ubicaran sobre solera de formigó armat i tendran un dipòsit de recollida de vessaments accidentals d'oli. Les façanes estaran forrades de pedra i tendran una coberta inclinada amb teula àrab. Les portes i finestres seran tipus persiana tradicional mallorquina metàl·lica de color verd carruatge. Els tres CMM es localitzen al vèrtex sud-est de la parcel·la confrontats amb el camí de Sta. Eulàlia.

- Xarxa de cablejat d'interconnexió entre els mòduls fotovoltaics dels generadors fixat a l'estructura fotovoltaica.

- Xarxa de cablejat d'interconnexió als inversors fixat a l'estructura fotovoltaica.

- Xarxa de cablejat d'interconnexió des dels inversors a les capses col·lectores fixat a l'estructura fotovoltaica.

- Xarxa de cablejat d'interconnexió entre les diferents fileres de panells i els inversors, el qual anirà a través d'un tub soterrat.

- Xarxa de cablejat soterrat entre les capses col·lectores als centre de transformació.

- Xarxa de cablejat soterrat d'interconnexió entre els CT soterrat.

- Xarxa de cablejat soterrat d'interconnexió entre els CMM i els CT.

- 3 Línies d'evacuació de 15 kV soterrades des dels CMM fins els punts de connexió sobre les línies de distribució de cada parc mitjançant entroncament en ampolla.

Les característiques de les ubicacions dels punts de connexió (dins el nucli urbà de Can Picafort) i de les rases a executar del cablejat de MT en els tres PFV són les següents:

	Cortijo	Gaviota	Parrilla
Punt connexió	Línia Canyet (x: 512.938 y: 4.401.480)	Línia Dunas (x: 512,938 y: 4.401.480)	Línia hotelera (x: 512.737 y: 4.401.379)
Distància de les rases del cablejat de MT				Global
Entre CT fins CMM (m)	284	409	556	1.249
Des del CMM fins al punt de connexió (m)	698 per calçada	720 per vorera	480 per calçada	1.900
Total (m)	982	1.129	1.036	3.147

 

- Implantació d'una barrera vegetal perimetral de 600 garrovers (Ceratonia siliqua) i 1.500 mates (Pistacea lenticus).

- Instal·lació d'un tancament metàl·lic cinegètic d'una altura de 2,20 m, del quals els primers 20 cm seran lliures per facilitar el pas de fauna de petita dimensió.

La vida útil estimada del parc fotovoltaic és de 30 anys, en els quals es preveu una producció total d'electricitat en 30 anys de 454.419 MWh amb un estalvi previst d'emissions de 353.311,2 tones de CO₂, 568.614,6 kg de SO₂, 927.333 Kg de NO_x i 15.904,8 Kg de partícules totals en suspensió a l'atmosfera. La producció d'electricitat estimada anual és de 15.147,3 MWh amb un estalvi previst d'emissions de 11.777,04 tones de CO₂, 18.953,82 kg de SO₂, 30.911,1 kg de NO_X i 530,16 Kg de partícules totals en suspensió a l'atmosfera.

La parcel·la té dos accessos amb barrera metàl·lica en el camí de Sta Eulàlia. A més, la parcel·la disposa de varis camins interns de terra que s'aprofitaran com a camins de distribució de la instal·lació fotovoltaica.

Al sud de la parcel·la, a 120 m, hi ha l'agrupació fotovoltaica 1 i 2 amb una potència instal·lada de 9,7 Mwp i una superfície de 92.191 m². També, al sud, a 1.600 m i a 1.700 m hi ha els parcs fotovoltaics Gálvez i Son Bauló amb unes potències instal·lades de 2,97 Mwp i 3,18 Mwp i unes superfícies d'ocupació de 58.000 m² i 47.559 m², respectivament.

A més, es preveu la incorporació d'una activitat agroramadera amb la sembra de farratges (civada) i la incorporació de 40 caps d'oví per pastura i manteniment del terreny lliure de herbàcies durant la fase d'explotació de l'agrupació fotovoltaica.

El pressupost de l'execució de l'agrupació fotovoltaica és de 7.590.803 € i el termini d'execució per a cada parc fotovoltaic és de 180 dies.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Segons el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), la parcel·la s'ubica a sòl rústic comú (SRC), la part oest s'ubica a Sòl Rústic de Règim General (SRG) mentre que la part est s'ubica a Àrea de de Transició d'Harmonització (AT-H).

2. La parcel·la està inclosa com a explotació agrària en el Registre General de la Producció Primària Agrària (REGEPA) amb el codi 0407011615 i al Registre Interinsular Agrari (RIA) amb el núm. 20714, actualment classificada com preferent. Des del punt de vista agrari es tracta d'una parcel·la amb un sòl de productivitat mitjana-baixa, en procés d'abandonament i degradació, que en la actualitat hi ha pastures naturals.

3. La parcel·la està confrontada per la zona nord-est amb el nucli costaner de Can Picafort i amb el camí de Santa Eulàlia.

4. Segons les dades del model de pendents de la IDEIB, el terreny de la parcel·la té una pendent 3,6 %.

5. D'acord amb les dades de la IDEIB, la parcel·la no presenta masses d'aigua superficials. Hi ha 2 planes geomorfològiques d'inundació, una a 2 Km al sud-est i l'altra a 1 Km al nord del parc fotovoltaic, que correspon amb l'Albufera de Mallorca.

6. Pel que fa a les aigües subterrànies, l'agrupació fotovoltaica s'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 1811M1 «Sa Pobla», la qual és un aqüífer superficial, en mal estat quantitatiu i qualitatiu, amb presència de nitrats, clorurs i substàncies prioritàries, amb una vulnerabilitat a la contaminació alta i als nitrats. Segons les dades de la IDEIB, a la parcel·la hi ha un pou de reguiu i ús domèstic. L'actuació projectada es troba fora del perímetre de restriccions dels pous de proveïment urbà.

7. Depenent del tram, el perímetre de la parcel·la està limitat amb paret de marès, paret seca o tancament metàl·lic.

8. Les línies d'evacuació soterrades dels 3 parcs fotovoltaics fins als seus respectius punts de connexió discorreran pel camí pavimentat de Sta. Eulàlia.

9. La vegetació de la parcel·la és principalment herbàcia ruderal i arvense però també hi ha 5 bosquets aïllats. Dins de la zona d'implantació de la instal·lació fotovoltaica hi ha dos bosquets, un en el centre de la parcel·la amb una superfície de 0,56 ha i un altre en la zona nord-oest de la zona d'implantació del parc fotovoltaic de 1,04 ha. El bosquet central està compost per 130 peus de pi blanc (Pinus halepensis), 51 peus d'ullastre (Olea europea var. sylvestris) i un peu d'alzina (Quercus ilex) amb mata (Pistacia lentiscus) i estrat herbaci de gramínies. En el cas de l'altre bosquet, la seva composició està constituïda per 88 peus de pi blanc, 46 peus d'ullastre i 3 peus d'alzina amb un estrat arbustiu dominat per mata i també presenta en menor mesura un estrat herbaci també de gramínies. Fora de la zona d'implantació de l'agrupació fotovoltaica però dins la parcel·la hi ha tres bosquets de pi blanc, dos més grossos ubicats al l'aresta sud est i a la zona oest, un altre de menor dimensió ubicat al límit est de l'agrupació fotovoltaica.

10. Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 1281, 1282 i 1291 del Bioatles de la IDEIB que corresponen amb la ubicació de la parcel·la, únicament consta la presència de l'espècie catalogada tortuga mediterrània (Testudo hermanni), la qual està inclosa dins el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), així com també en els annexos II i IV de la Directiva Hàbitats i en l'annex II del Conveni de Berna. No consta la presència de cap espècie amenaçada.

11. D'acord amb les dades de la IDEIB, l'àrea d'implantació de l'agrupació fotovoltaica no hi ha Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) ni espais de rellevància ambiental. No obstant això, a 150 m, en l'aresta sud est de la parcel·la hi ha l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies. Fora de la parcel·la a 800 m, al nord tornar a haver-hi l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies i l'HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics. Respecte als espais de rellevància ambiental, els més propers s'ubiquen a 800 m també al nord de la parcel·la i corresponen al Parc Natural de S'Albufera de Mallorca, al Lloc d'Interès Comunitari (LIC) ES5310125 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) ES0000038 S'Albufera de Mallorca.

12. Segons el PTIM, la parcel·la presenta una Àrea de Prevenció de Riscos (APR) de vulnerabilitat d'aqüífers a la contaminació i APR d'incendi. No presenta cap APR d'inundació, d'erosió ni d'esllavissament.

13. Segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears la parcel·la on es localitza l'agrupació fotovoltaica es troba en zona de risc baix d'incendi, tot i que la zona del bosquet més al nord afectat per la instal·lació presenta un risc d'incendi moderat. Fora de la zona d'instal·lació però dins la parcel·la hi ha a l'aresta sud-est i a zona oest de la parcel·la dues zones de Zona d'Alt Risc (ZAR) d'Incendi Forestal, que corresponen en els dos bosquets més grans abans indicats.

14. Segons el PTIM, la parcel·la s'ubica dins la Unitat Paisatgística UP-3 Badies del Nord.

15. Respecte a la proximitat amb altres instal·lacions fotovoltaiques, s'ha de projectar l'agrupació fotovoltaica Santa Eulàlia 1 i 2 amb una superfície de 92.191 m², la qual disposa d'una declaració d'impacte ambiental favorable (BOIB núm.99 del 2 de juny de 2020) al sud de la parcel·la, a 120 m. També, al sud, a 1.600 m i a 1.700 m hi ha els parcs fotovoltaics en explotació Gálvez i Son Bauló amb unes superfícies d'ocupació de 58.000 m² i 47.559 m², respectivament.

16. Quan al paisatge al voltant de la parcel·la de la instal·lació, aquest està compost per un mosaic de zones de cultiu algunes d'elles, més properes, delimitades per zones boscoses de pi blanc, principalment, al nord, sud i oest de la parcel·la, tot i que la zona est es confronta amb el límit del nucli urbà de Can Picafort, en el qual hi ha carrers, infraestructures elèctriques, habitatges i complexes hotelers. La parcel·la és una zona de cultiu en procés d'abandonament en la qual es presenten cinc bosquets de pi planc, tres d'ells intercalats en la zona central. Els bosquets aporten biodiversitat al territori i qualitat paisatgística, però l'estat de degradació que presenta l'antiga zona de cultiu juntament amb la proximitat d'una zona urbanitzada, redueixen significativament la qualitat visual de la parcel·la. En l'annex d'incidència paisatgística de l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) es presenta una anàlisi de conques visuals en el qual s'indica que de 2.828 ha analitzades l'agrupació fotovoltaica seria visible en 311,87 ha (11,03%). La major part de la conca visual correspon amb la zona rural al sud del nucli urbà de Can Picafort. També s'ha realitzat un estudi de visibilitat horitzontal i vertical de la parcel·la sense mesures d'integració paisatgística que conclou que la visibilitat global de l'agrupació és baixa.

17. Pel que fa al Patrimoni Històric-Artístic, a la parcel·la hi ha els jaciments arqueològics JA-69 «Santa Eulàlia» (Carta Arqueològica 40/69) i JA-70 «Santa Eulàlia II» (Carta Arqueològica 40/70) inclosos en el Catàleg de Protecció del Patrimoni de Santa Margalida amb nivells de protecció A1 dels Béns d'Interès Cultural (BIC) i disposen d'una zona de protecció cautelar arqueològica. Així també, hi ha dins el bosquet central una cantera de pedra de marès i dues cabanes de roter.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació Pública i consultes a les Administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013,d'avaluació ambiental, la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit informació pública, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm. 171 del 21 de desembre de 2019. Aquesta informació també va estar a disposició dels interessats a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, en el seu portal web i en el portal de transparència de la CAIB. Així mateix, en la mateixa data es va publicar l'anunci d'informació pública en el Diario de Mallorca i en l'Ara Balears.

Al mateix temps i d'acord a l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

- Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural

- Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

- Ajuntament de Santa Margalida

- Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca.

- Departament d'Urbanisme i de Territori del Consell Insular de Mallorca.

- Departament de Patrimoni, Cultura i Política Lingüística del Consell de Mallorca

- Amics de la Terra

- E-Distribución

- Red Eléctrica de España

- GOB

Així mateix, també es va realitzar la sol·licitud posterior d'informe i consulta al Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat i al Departament de Mobilitat i Infraestructures a petició de l'òrgan ambiental atès que el projecte preveu el desbrossament de dos bosquets interiors dins la parcel·la i que part de la parcel·la està en zona ZAR. I per altra banda, que les línies d'evacuació podrien afectar a la futura variant viària de Can Picafort.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

+ Departament d'Urbanisme i de Territori del Consell Insular de Mallorca (10/02/2021), el qual va considerar que s'hauria de valorar l'alternativa 0 per tal d'analitzar-la implantant noves instal·lacions fotovoltaiques a altres ubicacions o altres tipus d'instal·lacions de producció d'energies renovables. Així mateix, s'hauria de valorar i analitzar l'efecte de la construcció de les línies elèctriques soterrades i els CMM dins zones ZAR com també tenir en compte i analitzar la situació de part de la parcel·là dins la reserva viària (REVIF2.03), destinada a la realització de la futura variant de Can Picafort i la ubicació dels CMM en aquesta zona. També es va indicar que part de la instal·lació es situa sobre el jaciment arqueològic JA-69, el qual té declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC), que sembla que faria inviable la seva implantació. A més, es va remarcar que la resta de la parcel·la està afectada per l'entorn de protecció del jaciment i que seria necessari disposar d'un informe arqueològic i que serà imprescindible l'informe preceptiu de la Comissió Insular de Patrimoni Històric en la tramitació de qualsevol procediment administratiu que pugui afectar a un BIC, així com serà necessari l'autorització de la Comissió Insular de Patrimoni Històric, prèviament a qualsevol intervenció que es vulgui realitzar.

El Departament d'Urbanisme i de Territori va concloure informar desfavorablement la nova implantació del projecte d'agrupació de tres parcs fotovoltaics: Gaviota, Cortijo i Parrilla, ateses les consideracions formulades i donades les característiques del sòl on es situa.

+ Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca (10/02/2021), del qual es varen emetre següents documents:

- Informe de 7 d'abril de 2020, en el qual es va informar des del des del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca que en la parcel·la hi ha dos jaciments arqueològics JA-69 i JA 70, ambdós BIC. Així mateix, es va indicar que el parc fotovoltaic Parrilla es troba molt proper a JA-69 i que seria convenient desplaçar-ho a altra zona de la parcel·la, mentre que per als parcs Cortijo i Gaviota es trobarien dins la zona d'entorn de protecció dels dos jaciments, que abasta la parcel·la completa. Finalment, es va indicar la necessitat de realitzar una prospecció arqueològica intensiva de les àrees afectades pels parcs per part d'un arqueòleg director i aquest haurà de presentar un projecte que haurà d'autoritzar la Comissió Insular de Patrimoni Històric i els seus resultats s'hauran de presentar al Servei de Patrimoni.

- Informe de 2 de juny de 2020, en el qual es va informar favorablement des del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca el projecte d'intervenció arqueològica signat per Jordi Hernández per disposar d'un mapa d'intensitat de restes en tota la superfície dels parcs fotovoltaics.

- Resolució de 25 de juny de 2020 de la Comissió Insular de Patrimoni Històric, en la qual es va autoritzar a Jordi Hernández en qualitat de director per dur a terme el projecte d'intervenció arqueològica subsidiari dels projectes d'instal·lació d'agrupació fotovoltaica i es va formular una sèrie d'indicacions a realitzar amb les restes trobades.

- Informe de 5 d'agost de 2020 del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, el qual va informar que el 27 de juliol de 2020 es varen presentar els resultats de la intervenció arqueològica realitzada per Jordi Hernández i que indicaven que: en el JA-69 no s'observen restes en superfície, que en la parcel·la hi ha una baixíssima densitat de troballes de ceràmica i que aquestes es concentren en el bosc 1, que en bosc 1 hi ha una pedrera de marès i dues cabanes de roter i que en el bosc 2 hi ha un abocament de runa. A més, el JA-69 del Catàleg d'Elements Patrimonials de Santa Margalida no correspon amb el 40/69 de la Carta Arqueològica, que es trobaria davant de les cases de Santa Eulàlia. El jaciment localitzat es relacionaria amb el 40/70 de la Carta Arqueològica, que també recull l'escassetat de materials. Per tant, en allò referent a arqueologia es va considerar que no hi ha elements patrimonials que requereixin una especial protecció però que no s'ha d'afectar la zona aturonada on està identificat JA-69 i que qualsevol moviment de terra s'haurà de realitzar sota control arqueològic ja que la zona està considerada entorn de jaciments. També, es va indicar que la pedrera de marès i les dues cabanes de roter, per la seva singularitat, és imprescindible la seva conservació i que és aconsellable la seva inclusió dins el Catàleg d'Elements Patrimonials de Santa Margalida.

- Resolució de 20 d'octubre de 2020 de la Comissió Insular de Patrimoni Històric, en la qual autoritza el projecte d'instal·lació d'agrupació fotovoltaica dels parcs Gaviota, Cortijo i Parrilla amb una sèrie de condicionants.

+ Servei d'Agricultura de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural:

- Va informar desfavorablement per a la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica formada pels parcs fotovoltaics Cortijo, Parrilla i Gaviota ubicats al polígon 14 parcel·la 3 del TM de Santa Margalida atès que es tracta d'un terreny que té un ús agrari, ramader i està en producció (18/05/2021).

- Posteriorment (9/09/21), va informar favorablement per a la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica formada pels parcs fotovoltaics Cortijo, Parrilla i Gaviota ubicats al polígon 14 parcel·la 3 del TM de Santa Margalida una vegada analitzada la nova documentació agronòmica aportada pel promotor en la qual es proposa una compensació agronòmica amb la incorporació de nous cultius a parcel·les que formen part de l'explotació agrària, així com la incorporació de noves parcel·les amb plantació de nous cultius a les mateixes, per la qual cosa suposa un augment de la superfície de nous cultius de 8,33 ha, atès que la superfície prevista de nous cultius per la compensació agronòmica és superior a la superfície de l'agrupació fotovoltaica. A més, es va informa que l'augment de càrrega ramadera amb la incorporació de 40 ovelles en la parcel·la on es projecta l'agrupació fotovoltaica no afectaria a la plantació de nous cultius.

+ Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, el qual va concloure que no hi ha cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi i a la gestió forestal, tot i que, en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir amb el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes d'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (1/12/2021).

3.2. Al·legacions

Durant el termini d'informació pública no es va rebre cap al·legació sobre el projecte.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EIA), s'han estudiat les alternatives següents:

- 4.1.1. Alternativa 0 (no realització del projecte): suposaria l'obtenció d'energia elèctrica a partir d'altres fonts d'energia renovable que no fossin la fotovoltaica. S'analitzen les diferents fonts d'energia renovable: energia eòlica, undimotriz, termosolar i biomassa i es determina que l'energia fotovoltaica té menors impactes ambientals respecte a les altres i per tant, es descarta l'alternativa 0 per arribar a l'obtenció d'energia elèctrica a partir d'altres renovables.

- 4.1.2. Alternatives de producció d'energia elèctrica:

E1. Generació d'energia elèctrica a partir de carbó.

E2. Generació d'energia elèctrica a partir de gas.

E3. Generació d'energia elèctrica a partir d'energia solar.

Les alternatives a partir de carbó o gas suposen grans emissions de gasos efecte hivernacle que suposen la construcció de grans infraestructures que implicarien majors impactes mediambientals. La generació d'energia elèctrica fotovoltaica permet la descarbonització de l'energia elèctrica i arribar als objectius de penetració d'energies renovables establerts legalment. Així mateix, les instal·lacions fotovoltaiques no emeten renou, no utilitzen recursos hídrics i són desmuntables, el que permet restaurar l'entorn alterat una vegada s'hagi exhaurit la seva vida útil. Per la qual cosa s'elegeix l'alternativa de generació d'energia elèctrica a partir d'energia solar.

- 4.1.3. Alternatives d'ubicació de l'agrupació fotovoltaica a partir de l'anàlisi dels criteris següents: aptitud tècnica per a la connexió a la línia d'evacuació, aptitud fotovoltaica segons el PDSEIB, qualificació del sòl segons el PTIM, afecció sobre espais naturals protegits, afecció sobre el risc d'incendi, afecció sobre la vegetació, fauna i hàbitats, afecció sobre recursos hídrics, afecció sobre el patrimoni històric, visibilitat i incidència sobre el paisatge i proximitat a instal·lacions similars existents o en tramitació.

Alternatives d'ubicació del projecte

Alternativa U1. Polígon 13 parcel·la 129 del TM de Santa Margalida: No es té informació sobre la connexió a línies d'evacuació de mitjana tensió. Té una aptitud fotovoltaica mitjana-alta. Les qualificacions territorials de la parcel·la són: Sòl Rústic General- Forestal (SRG-Forestal), Sòl Rústic General (SRG), Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'inundacions i d'incendis. La parcel·la confronta amb l'ANEI de Son Real. Hi ha pinar amb una superfície de 32.849,9 m², el qual no quedaria afectat per la instal·lació en la seva totalitat. Es presenten els hàbitats d'interès Agrostio-Achilleetum, Rubo ulmifolii-Crataegetum brevispinae i Potentillo reptantis-Agostietum stoloniferae, els quals ocupen 24.913,45 m². En el Bioatles, consta la presència de tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Respecte als recursos hídrics, la parcel·la es troba confrontada amb els Torrents de Son Bauló i de Son Real. Quan al patrimoni històric, la parcel·la confronta amb el jaciment Sa Talaieta però no es veuria afectat. Pel que fa al paisatge a partir d'un model digital de terreny LIDAR, la conca visual és de 235,24 ha amb un 8,32 % visible de la superfície analitzada. Respecte a la sinergia d'ubicació amb altres parcs fotovoltaics en explotació o en tramitació, a 200 m de la parcel·la hi ha els PFV Gálvez i Son Bauló.

Alternativa U2. Polígon 14 parcel·la 90 del TM de Santa Margalida: No es té informació sobre la connexió a línies d'evacuació de mitjana tensió. Té una aptitud fotovoltaica baixa- mitjana. Les qualificacions territorials de la parcel·la són: SRG i Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H). Es troba a una distància de 200 m del Parc Natural de S'Albufera de Mallorca. No presenta zona de risc d'incendi en la parcel·la. No obstant això, confronta amb una massa forestal al sud-oest i també està a 217 m d'una ZAR al nord, però la implantació de l'agrupació fotovoltaica podria ubicar-se en una zona allunyada d'aquestes masses forestals. Hi ha pinar amb una superfície de 12.422,37 m², el qual no quedaria afectat per la instal·lació en la seva totalitat. No es presenten hàbitats d'interès comunitari. En el Bioatles, consta la presència de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), escarabat de sang (Timarca balearica), sòl·lera (Emberiza calandra), llebre (Lepus granatensis), i busqueret de capnegre (Sylvia melanocephala). No hi ha torrents als seus voltants. No es presenta cap element significatiu de patrimoni històric. La conca visual és de 747,24 ha amb un 26,43 % visible de la superfície analitzada. La parcel·la està 510 m de la futura agrupació fotovoltaica «Santa Eulària I i II» amb pantalla vegetal perimetral que disminuirà la seva visibilitat respecte a l'agrupació fotovoltaica Gaviota, Cortijo i Parrilla, la qual també presenta pantalla vegetal perimetral.

Alternativa U3. Polígon 14 parcel·la 3 del TM de Santa Margalida: Es té un informe favorable del distribuïdor d'energia elèctrica per a la connexió a la línies d'evacuació de mitjana tensió: LMT 15 kV Canyet, LMT 15 kV Dunas i LMT 15 Kv Hotelera. Té una aptitud fotovoltaica mitjana-alta. Les qualificacions territorials de la parcel·la són: SRG, AT-H, Sòl Urbà i Sòl Urbanitzable. Es troba a una distància de 600 m del Parc Natural de S'Albufera de Mallorca. Presenta petites taques de massa forestal als límits oest i est de la parcel·la, la implantació de la instal·lació no quedaria compromesa atès que aquestes zones arbrades estarien allunyades d'elles. Hi ha pinar amb una superfície de 20.949,63 m², el qual no quedaria afectat per la instal·lació en la seva totalitat. Es presenten els hàbitats Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Hypocherido-Brachyopodietum retusi amb una superfície de 16.679,4 m², però quedarien preservats atès que la instal·lació fotovoltaica quedaria enfora d'ells. En el Bioatles, consta la presència de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i moscard tigre (Aedes albopictus). No hi ha torrents als seus voltants. Dins la parcel·la hi ha els jaciments JA-69 «Santa Eulària I» i JA-70 «Santa Eulària II» però hi ha una resolució de la Comissió de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca en que s'informa favorablement del projecte amb una sèrie de condicions de protecció patrimonial. La conca visual és 311,87 ha amb un 11,03% visible de la superfície analitzada. La parcel·la està 150 m de la futura agrupació fotovoltaica «Santa Eulària I i II» amb pantalla vegetal perimetral que disminuirà la seva visibilitat respecte a l'agrupació fotovoltaica Gaviota, Cortijo i Parrilla, la qual també presenta pantalla vegetal perimetral per la qual cosa la visibilitat entre elles serà molt reduïda.

ALTERNATIVES UBICACIÓ	U1- Santa Margalida Polígon 13, parcel·la 129, Santa Margalida	U2- Santa Margalida Polígon 14, parcel·la 90, Santa Margalida	U3- Santa Margalida Polígon 14, parcel·la 3, Santa Margalida
Aptitud per a la connexió a la línia d'evaqüació	0	0	2
Aptitud fotovoltaica PDS Energia IB	2	0	2
Qualificació sòl segons PTM	-2	1	1
Afecció espais naturals protegits	0	1	2
Zones de risc	-2	2	2
Afecció vegetació natural, fauna i hàbitats faunístics	-1	1	1
Afecció al medi hídric	-2	2	2
Afecció al patrimoni històric i industrial	2	2	2
Visibilitat i incidència sobre el paisatge	2	0	1
Cercania a instal·lacions similars existents o en tramitació (efecte sinèrgic)	-2	0	0
PUNTUACIÓ TOTAL	-3	9	15

Taula resum alternatives d'ubicació

Una vegada analitzades les alternatives d'ubicació, en conclou que l'alternativa U3 és l'alternativa més adequada, a partir dels criteris exposats, des del punt de vista ambiental atès que no presenta cap criteri negatiu.

- 4.1.4 Alternatives d'equips i instal·lacions:

I.1. Inversores en casetes prefabricades de 2,5 m d'altura distribuïdes entre les fileres de plaques fotovoltaiques.

I.2. Inversors de menor dimensió col·locats darrera les plaques fotovoltaiques.

S'adopta aquesta alternativa atès que permet disminuir l'impacte visual dels inversors com també alliberar ocupació de l'espai.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En l'EIA es presenten la identificació i la valoració dels impactes ambientals que el projecte pot produir sobre l'entorn durant les fases de construcció, explotació i desmantellament. Per a la identificació s'ha utilitzat la tècnica de la matriu de Leopold d'interaccions a partir de la consideració de les característiques més significatives de cada impacte mentre que per a la valoració dels impactes s'ha realitzat el càlcul de la incidència estandarditzada per determinar la seva classificació en impactes negatius compatibles, moderats, severs o crítics o, impactes positius compatibles.

En l'EIA, a la fase d'obres, s'han identificat les actuacions productores d'impactes següents:

a) Condicionament dels accessos: Tot i que s'ha identificat aquesta activitat com productora d'impactes no s'ha valorat quantitativament en l'EIA atès que la parcel·la presenta dos accessos preexistents pavimentats amb una barrera metàl·lica amb pany en el camí de Santa Eulàlia per la qual cosa es considera que no s'ha de realitzar cap tipus de nova actuació sobre els accessos.

b) Condicionament del terreny: Es preveuen moviments de terres molts reduïts ja que la pendent de la parcel·la és molt suau, una mínima compactació del sòl com a conseqüència del trànsit de vehicles i de maquinària de les obres pels camins interns de terra, el qual no serà serà intensiu per la qual cosa la generació de pols, d'emissions de gasos efecte hivernacle i de renou seran pocs significatius i finalment es preveuen possibles vessaments accidentals de petita magnitud de substàncies contaminants del sòl o l'aqüífer, sobre els quals s'adoptarien mesures correctores immediates al respecte. Aquesta actuació s'ha valorat com un impacte ambiental negatiu i compatible sobre la qualitat atmosfèrica i els renous, els recursos edàfics, els recursos hídrics i el paisatge.

Pel que fa a la vegetació, el condicionament del terreny suposarà, principalment, el desbrossament dels dos bosquets de pinar, ullastrar i mata presents a la zona de la implantació de l'agrupació fotovoltaica, ja que la resta de vegetació és herbàcia ruderal i arvense sense interès botànic. D'acord amb l'EIA, es trasplantaran tots els exemplars arboris amb bon estat en el perímetre de parcel·la no afectada per la instal·lació i la resta s'aprofitarà com biomassa forestal i en el cas que no fos possible es gestionaran com residus.

En el document de resposta del requeriment d'esmena de deficiències s'aporta un inventari forestal dels dos bosquets, en el qual s'indica que 288 pins blancs, 97 ullastres i 4 alzines es troben afectats pel projecte i que fixen 105,71 tones de CO₂ anuals i que pel seu creixement són capaços de fixar addicionalment 2,83 tones de CO₂ anuals, és a dir, 108,54 tones de CO₂ fixades anualment i que durant 30 anys suposarien 3.256, 20 tones de CO₂ fixades. D'acord amb l'EIA, des del punt de vista de les emissions de CO₂ aquesta pèrdua de fixació de CO₂ per la vegetació arbòria eliminada quedaria amplament compensada per les 11.777,04 tones anuals i les 353.311,20 tones en 30 anys d'emissions de CO₂ estalviades a l'atmosfera gràcies a l'agrupació fotovoltaica. Així mateix, s'indica que la barrera vegetal perimetral de 600 garrovers i 1.500 mates que es preveu implantar contribuirà a fixar més emissions de CO₂ . A més, com mesura compensatòria es preveu la plantació d'un nombre d'arbres equivalent en els eliminats, en la zona de la parcel·la no ocupada per la instal·lació més propera al nucli urbà de Can Picafort. Per aquestes raons, segons l'EIA l'impacte del condicionament del terreny sobre la vegetació s'ha valorat com negatiu i compatible.

Zona de trasplantament o de sembra compensatòria d'arbres

Es considera que s'ha infravalorat l'impacte del condicionament del terreny sobre la vegetació atès que segons l'EIA s'ha valorat com compatible i que d'acord amb la seva definició indicada: la recuperació de l'impacte és immediata una vegada cessada l'activitat i que no precisa mesures preventives o correctores. Es considera que la intensitat de l'impacte és molt alta ja que no només s'eliminen exemplars arboris sinó també exemplars arbustius i la estructura física i funcional de l'ecosistema creat en els dos bosquets de pinar i ullastrar que segons l'ortofoto de 1956 de la IDEIB ja eren presents a la parcel·la, per tant, tenen una antiguitat superior a 65 anys. Així mateix, la presència dels dos bosquets, crea un ecotó que augmenta la riquesa específica de la parcel·la i suposa un dipòsit de biodiversitat,i permet protegir al sòl de processos erosius. A més, el nombre d'arbres forestals que inicialment estan afectats és alt, amb 319 peus arboris, dels quals n'hi ha 4 alzines. Respecte a la recuperació, encara que es puguin trasplantar part dels arbres afectats, com planteja l'EIA, la recuperació de l'impacte no serà immediata ni molt manco, si s'han de plantar nous arbres com mesura compensatòria ja que per arribar a l'alçada i la biomassa actual dels arbres eliminats haurà de passar un període de temps molt llarg. Per tot això, es considera que l'impacte del condicionament del terreny sobre la vegetació hauria d'haver estat valorat com moderat/sever.

D'acord amb l'article 5 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, s'entén per forest tot terreny en què vegeten espècies forestals arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, sigui de manera espontània o procedents de la sembra o plantació , que compleixin en funcions ambientals, protectores, productores, culturals, paisatgístiques o recreatives. Així mateix, segons l'article 67.1.c) de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, tenen consideració de forest els enclavaments forestals en terrenys agrícoles amb una superfície mínima de 1.000 m². Els dos bosquets tenen 10.600 m² i 5.600 m², respectivament, per tant, s'han de considerar legalment com forest.

En l'EIA es preveu el cultiu de farratges en la superfície d'ocupació de l'agrupació fotovoltaica per poder aprofitar el terreny i que pasturin ovelles entre les fileres de les plaques fotovoltaiques. D'acord amb l'article 81.2 de la Llei agrària de les Illes Balears respecte a la recuperació de cultius, únicament tenen consideració de forest els terrenys agrícoles abandonats durant un termini superior a 30 anys sempre que hagin adquirit signes inequívocs del seu estat forestal, en aquest cas els dos bosquets tenen més de 65 anys, per la qual cosa la recuperació dels cultius en aquests enclavaments no seria possible.

Respecte al trasplantament dels pins madurs cap a altres zones de la parcel·la, s'ha de tenir en compte que el sistema radicular serà extens al tenir una antiguitat de més de 65 anys i que el trasplantament pot suposar el deteriorament del mateix i la no viabilitat dels arbres una vegada trasplantats. Pel que fa a les alzines afectades, aquestes han de ser objecte de preservació i per tant, no poden ser objecte de trasplantament.

Es considera que una solució més adequada ambientalment és la conservació dels dos bosquets atès que es conservarien les funcions ecològiques i de fixació natural de CO₂ (que complementaria l'efecte d'estalvi d'emissions de CO₂ de l'agrupació fotovoltaica) i que les plaques fotovoltaiques afectades per la ubicació dels dos bosquets es traslladin a la zona prevista on es volien trasplantar la majoria dels 319 peus arboris amb un nivell de vegetació baix (amb exemplars joves per la colonització del terreny), tot i que estaria més a prop de l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies, el qual no es podria veure afectat en cap cas per la redistribució i implantació de les plaques fotovoltaiques. La zona proposada per al trasplantament dels arbres és una zona de més de 20.000 m², que podria suplir els 16.200 m² que ocupen els bosquets. A més, hi hauria superfície suficient per no afectar al jaciment arqueològic 69 ni a l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies.

Així mateix, es considera que s'hauria d'utilitzar la millor tecnologia disponible actual per als elements del parc fotovoltaic. Cal recalcar que les dimensions de les plaques fotovoltaiques proposades són relativament petites amb una potència pic unitària de 320 Wp i un rendiment de 19,67%. Actualment, hi ha plaques fotovoltaiques amb una potència pic unitària de 540 Wp de dimensions lleugerament més grosses però amb rendiments superiors al 20% que la seva instal·lació suposaria una reducció del nombre de plaques fotovoltaiques i per tant, d'ocupació poligonal sense ocasionar pèrdua de la potència total de pic instal·lada i fins i tot millorar-la, i a la vegada generar que la relació entre superfície ocupada en ha i potència pic instal·lada en MW sigui inferior a 0,71. Per tot això, es recomanaria estudiar l'aplicació de la millor tecnologia disponible a la implantació de l'agrupació fotovoltaica.

Respecte a l'augment del potencial risc d'incendi forestal sobre la vegetació durant el condicionament del terreny, aquest impacte ambiental s'ha valorat com negatiu i compatible atès que la majoria de l'extensió de la parcel·la es troba en zona de baix risc d'incendi. A més, es preveuen mesures per prevenir el risc d'incendi forestal.

Quan a la fauna, el condicionament del terreny podria generar molèsties a les aus reproductores i altres espècies terrestres presents a la parcel·la, així mateix s'indica que animals com els rèptils de mobilitat reduïda podrien ser atropellats per la maquinària. En l'EIA s'ha previst que suposi un impacte ambiental negatiu i compatible. No obstant això, es considera que no s'ha tengut en compte la pèrdua de l'ecosistema forestal i refugi per a la fauna que suposa el desbrossament del dos bosquets dins la valoració de l'impacte sobre la fauna. Així mateix, en referència a la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) (rèptils de mobilitat reduïda), la potencial mort d'aquests exemplars d'aquesta espècie per atropellament durant el condicionament del terreny no es pot valorar com compatible atès que està catalogada i inclosa dins el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies, així com també en els annexos II i IV de la Directiva Hàbitats i en l'annex II del Conveni de Berna.

Respecte a l'impacte paisatgístic que suposarà el condicionament del terreny, en l'EIA es considera que el desbrossament dels dos bosquets generarà un impacte ambiental negatiu i compatible. No obstant això, s'ha de tenir en compte que la presència dels dos bosquets dona riquesa a la qualitat paisatgística de l'entorn de la parcel·la i en cap cas es pot considerar recuperable a curt termini el seu desbrossament atès que tenen una antiguitat de més de 65 anys per la qual cosa l'impacte paisatgístic hauria de haver-se valorat com negatiu i sever.

Pel que fa al patrimoni històric, en l'EIA s'indica que el condicionament del terreny no afectarà al jaciment arqueològic núm. 69 i que haurà una zona de protecció al seu entorn de 20 m mentre que a la zona de les cases de roter i la cantera de marès hi haurà una zona de protecció de 5 metres al seu entorn per la qual cosa l'impacte previst s'ha valorat com negatiu i compatible.

c) Muntatge de l'agrupació fotovoltaica: Es preveu una afecció mínima sobre el sòl com a conseqüència de l'obertura de rasses, l'ancoratge de l'estructura de suport de les plaques fotovoltaiques amb pivots d'acer, la impermeabilització del 0,05 % del sòl de la parcel·la per la cimentació dels CT i CMM i possibles vessaments accidentals de petita magnitud de substàncies contaminants del sòl o l'aqüífer. Així mateix, es preveu una mínima generació de residus d'obra i demolició, així com també, una insignificant afecció a la vegetació i a l'augment del potencial risc d'incendi atès que el terreny ja es trobarà condicionat i és una zona de baix risc d'incendi i es presenten mesures preventives de risc d'incendis. Respecte a la fauna, es preveuen molèsties i un augment del risc d'atropellament tot i que també es presenten mesures preventives i correctores per reduir-los. Quan al paisatge, es preveu una duració breu de la presència dels equips, la maquinària, els vehicles de les obres i de les rasses obertes. En l'EIA, l'actuació del muntatge de l'agrupació fotovoltaica s'ha valorat globalment com un impacte negatiu i compatible sobre els recursos edàfics, els recursos hídrics, la vegetació, la fauna i el paisatge. Ara bé, no s'ha valorat el consum de recursos naturals utilitzats en els materials que componen les plaques fotovoltaiques, les estructures de suport i tot l'equip elèctric ni la petjada de carboni produïda pel seu transport des de fora de l'illa de Mallorca.

d) Restitució de terrenys i implantació de barrera vegetal perimetral: La restitució dels terrenys suposarà la sembra de farratges en la zona ocupada per l'agrupació fotovoltaica i la implantació de la barrera vegetal perimetral suposa la sembra de 600 garrovers i 1.500 mates. D'aquesta actuació es preveuen: una millora de la qualitat de l'aire i una contribució a la mitigació del canvi climàtic atès que la nova vegetació permetrà la fixació de CO₂ i l'alliberació de O₂, una reducció de l'erosió i la compactació de sòl i el manteniment de la seva estructura, un augment de la massa arbòria i herbàcia a la parcel·la que també suposarà la creació d'unes noves zones d'alimentació, reproducció i refugi per a la fauna que generaran noves funcions ecològiques dins la barrera vegetal, i una millora en la integració paisatgística de l'agrupació amb la barrera vegetal amb un augment notable de la qualitat visual. En l'EIA, la restitució de terrenys i la implantació s'ha valorat com un impacte ambiental positiu i compatible sobre la qualitat atmosfèrica, els recursos edàfics, la flora, la fauna i el paisatge.

No obstant això, en referència a la pantalla vegetal perimetral, en l'EIA s'indica que es inicialment plantaran dues fileres vegetals: una filera de 1.500 mates d'una altura d'1 m i una altra filera de 600 garrovers d'una altura d'1,5 m amb la previsió que les mates arribin a tenir una altura de 2 m i els garrovers una altura de 3 m en un termini de 3 anys. La distància de sembra inicial entre mates serà d'1m mentre que la distància entre garrovers serà de 2,5 m. A partir dels 5 anys es preveu l'eliminació de 300 garrovers intermedis de la pantalla vegetal perimetral, ja que la copa dels garrovers serà ja molt frondosa, perquè quedi un marc de plantació de 5 m entre garrovers. No s'ha tengut en compte en l'impacte de la pantalla vegetal perimetral, la pèrdua posterior de 300 garrovers i tampoc s'especifica el destí final d'aquests garrovers eliminats.

Es considera que no es pot permetre l'eliminació als 5 anys dels 300 garrovers de la pantalla vegetal atès que suposa una pèrdua d'arbres que també fixen CO₂, una pèrdua sobre els recursos econòmics invertits per a la seva sembra i per al seu posterior manteniment hídric durant els 3 primers anys de la instal·lació fotovoltaica, així com també una pèrdua del rendiment econòmic que s'obtengui d'ells. Per tant, s'haurà de reajustar la distància entre els peus dels garrovers en la sembra inicial de la barrera vegetal (marc de plantació) de tal manera que als 5 anys de la seva implantació no s'hagi de dur a terme l'eliminació dels 300 garrovers intermedis que componen la barrera vegetal inicial tal com es proposa a l'EIA.

En general, totes els actuacions de la fase d'obres descrites anteriorment generaran ocupació laboral i suposaran un impacte positiu i compatible socioeconòmic mentre que suposaran un impacte negatiu però compatible sobre el benestar de la població per les possibles molèsties per renou, pols i augment de trànsit de vehicles.

En l'EIA, a la fase d'explotació, s'han identificat les actuacions productores d'impactes següents:

a) Generació d'energia elèctrica de font renovable: Es preveu una producció total d'electricitat en 30 anys de 454.419 MWh amb un estalvi previst d'emissions de 353.311,2 tones de CO₂, 568.614,6 kg de SO₂, 927.333 Kg de NO_x i 15.904,8 Kg de partícules totals en suspensió a l'atmosfera que afavorirà la descarbonització de l'illa de Mallorca i permetrà contribuir als els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i als objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. Aquesta actuació s'ha valorat com un impacte ambiental positiu i compatible sobre la qualitat atmosfèrica, sobre la mitigació del canvi climàtic i sobre el benestar de la població.

b) Presència i manteniment de la instal·lació fotovoltaica: Es preveu que el creixement (3 m als 3 anys, com a mínim) i el posterior manteniment de la barrera vegetal perimetral suposi un augment de integració paisatgística de l'agrupació fotovoltaica des de l'exterior de la parcel·la i que la seva visibilitat sigui nul·la o no significativa des dels punts d'observació més concorreguts del seu entorn i que la seva sinergia paisatgística amb altres parcs fotovoltaics pròxims no sigui significativa per la qual cosa s'ha valorat el manteniment de la barrera vegetal com un impacte positiu i compatible sobre el paisatge.

Pel que fa al manteniment de la instal·lació es preveuen possibles vessaments accidentals de petita magnitud de substàncies contaminants del sòl o l'aqüífer i improbables errors elèctrics que podrien produir un connat d'incendi, no obstant això, es presenten mesures preventives i correctores. També es preveu una generació puntual i reduïda la reposició del cablejat i/o d'alguna placa fotovoltaica deteriorats i pels seus embalatges. Així mateix, es preveu que la presència de personal de la instal·lació fotovoltaica com el de les tasques de manteniment i de reg de la barrera vegetal suposarà lleus alteracions sobre el comportament de la fauna. Per aquestes raons, en l'EIA s'ha valorat l'impacte ambiental de la presència i manteniment de la instal·lació fotovoltaica com un impacte negatiu i compatible sobre els recursos edàfics, els recursos hídrics, el potencial risc d'incendi i la generació de residus.

No s'ha valorat l'impacte del reg manual dels 3 primers estius per al manteniment de la barrera vegetal sobre la hidrologia. No obstant això, s'ha calculat que seran necessaris 626,40 m³ d'aigua transportats amb camió cisterna. No obstant això, es podria considerar com un impacte negatiu i compatible ja que el volum d'aigua en 3 anys no és excessiu i no afecta a l'aigua de l'aqüífer.

c) Ús agroramader de la instal·lació fotovoltaica: Es preveu que la sembra de la barrera vegetal i de farratges, i la incorporació dels 40 caps d'oví a la parcel·la durant 30 anys suposin la conservació del sòl evitant la seva erosió i degradació, com també una incorporació addicional de nitrogen de 49,31 Kg/ha/any del fems del ramat al sòl acceptable en una zona vulnerable a nitrats d'origen agrari d'acord l'annex el fems de la Llei 3/2019, agrària de les Illes Balears. Així mateix, es preveu un rendiment brut econòmic de la sembra de la barrera vegetal amb 300 garrovers serà de 3.500€/any i dels 40 caps d'oví serà de 700 €/any. Per aquestes raons, en l'EIA s'ha valorat l'ús agroramader com un impacte positiu i compatible sobre els recursos edàfics.

En general, totes els actuacions de la fase d'explotació descrites anteriorment generaran ocupació laboral i suposaran un impacte positiu i compatible socioeconòmic.

En l'EIA, a la fase de desmantellament, s'han identificat les actuacions productores d'impactes següents:

a) Desmuntatge de l'agrupació fotovoltaica: Es preveuen: moviments de terres molts reduïts; una mínima compactació del sòl com a conseqüència del trànsit de vehicles i de maquinària de les obres pels camins interns de terra, el qual no serà serà intensiu per la qual cosa la generació de pols, d'emissions de gasos efecte hivernacle i de renou seran pocs significatius; possibles vessaments accidentals de petita magnitud de substàncies contaminants del sòl o l'aqüífer; molèsties a la fauna; un lleu augment del potencial del risc d'incendi tot i que és zona de baix risc d'incendi com a conseqüència de la presència de maquinària, vehicles i persones que desmantellen els edificis prefabricats i manipulen equips elèctrics; un augment majoritari de residus d'aparells electrònics i elèctrics (RAEE) perillosos generats per les plaques fotovoltaiques i el cablejat, com també de residus generats de les estructures de suport i de la desinstal·lació dels edificis prefabricats; una pèrdua de qualitat paisatgística breu per la presència temporal de maquinària, vehicles, persones i de residus de construcció i demolició i RAEE. Així mateix, es preveu l'adopció de mesures preventives i correctores sobre aquests impactes per la qual cosa en l'EIA s'ha valorat el desmuntatge de l'agrupació fotovoltaica com un impacte ambiental negatiu i compatible sobre la qualitat atmosfèrica, els renous, els recursos edàfics, els recursos hídrics, la fauna i el paisatge.

b) Restitució i restauració dels terrenys: Es preveu la restitució i la restauració dels terrenys a un estat d'activitat agrícola activa amb el manteniment de la barrera vegetal perimetral, tot i que l'estat original fos una parcel·la que es trobava en desús. Aquestes actuacions suposaran el manteniment de l'estructura d'un sòl cultivat, la consolidació de funcions ecològiques creades gràcies a la barrera vegetal que beneficiaran a la vegetació i la fauna, i un augment de la qualitat paisatgística atès que es substitueix un paisatge tecnològic de plaques fotovoltaiques per un paisatge agrícola original. Per aquestes raons, en l'EIA s'ha valorat la restitució i la restauració dels terrenys com un impacte ambiental positiu i compatible sobre els recursos edàfics, la flora, la fauna i el paisatge.

En general, totes els actuacions de la fase de desmantellament descrites anteriorment generaran ocupació laboral i suposaran un impacte positiu i compatible socioeconòmic.

Correcció dels impactes ambientals

Una vegada identificats i valorats els impactes, en l'EIA per tal d'evitar o reduir els efectes negatius del projecte es proposen la següent sèrie de mesures preventives correctores i compensatòries. Així mateix, també es proposen mesures preventives, correctives i compensatòries addicionals tècniques:

- Mesures per disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics i renous per millorar la qualitat atmosfèrica: manteniment adequat de la maquinària i vehicles; limitació de la velocitat del tràfic rodat a 20 Km; cobriment dels materials amb lones; regs per evitar la dispersió de partícules durant la fase d'obres; evitar, en la mesura del possible, la manipulació de materials els dies ventosos; minimització dels moviments de terres; reutilització de terres a l'àmbit d'actuació; realització d'un estudi geotècnic abans de les obres per confirmar la profunditat de les cimentacions de les estructures; horari diürn d'obres; durant la fase d'explotació , manteniment preventiu i correctiu periòdic de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics, entre ells el gas hexafluorur de sofre (SF₆).

- Mesures per minimitzar l'alteració dels recursos edàfics: condicionament d'una zona de la parcel·la com a parc de maquinària amb material absorbent per possibles vessaments accidentals; ancoratge amb pilons metàl·lics; delimitació i senyalització de les zones d'obres i de les de trànsit de vehicles; instal·lació de cubetes de retenció de vessaments accidentals de substàncies dels transformadors, les quals es buidaran mitjançant un gestor autoritzat; sembra de la pantalla vegetal i de farratges en la zona d'implantació de l'agrupació fotovoltaica que permetran mantenir l'estructura del sòl i evitar la seva erosió; introducció de 40 caps d'oví que aporten un total de nitrogen de 49,31 Kg/ha/any que enriqueixen el sòl.

- Mesures per a la protecció de la vegetació: prohibició de l'ús de pesticides i herbicides; manteniment de la vegetació de les zones no afectades; sembra i manteniment d'una pantalla vegetal perimetral i reposició d'exemplars morts així com dels farratges; lliurament d'un inventari d'espècies arbòries de caràcter agrícola abans de les obres; quan sigui necessari per a les obres, trasplantament d'exemplars arboris als límits de la parcel·la per contribuir a disminuir la visibilitat de l'agrupació fotovoltaica.

També s'hauran de tenir en compte les consideracions tècniques següents:

a) Com s'ha esmentat abans, que els dos bosquets de pinar i ullastre (amb 4 alzines) afectats per la instal·lació de l'agrupació fotovoltaica, que ocupen en total uns 16.200 m², amb una antiguitat de més de 65 anys i amb signes inequívocs de forest no poden ser objecte de desbrossament per a la recuperació de cultius d'acord amb l'article 81.2 de la Llei agrària de les Illes Balears atès que tenen una antiguitat de més de 30 anys per la qual cosa s'hauran de mantenir.

La conservació dels dos bosquets tendrà les implicacions següents:

a.1) S'hauran de traslladar les plaques fotovoltaiques i els CT afectats per la conservació dels bosquets a la zona prevista de trasplantament i/o sembra compensatòria de la parcel·la senyalada en l'EIA que es troba despoblada de vegetació madura, per tant, s'haurà de reconfigurar el disseny de l'agrupació fotovoltaica dins la parcel·la. En cap cas, el trasllat de les plaques fotovoltaiques i dels CT suposarà l'oportunitat per a un augment plaques fotovoltaiques o d'ocupació poligonal de l'agrupació fotovoltaica.

a.2) El trasllat de les plaques fotovoltaiques i dels CT suposarà el desbrossament de la vegetació arbòria jove colonitzadora de la zona indicada. En cap cas aquest desbrossament podrà afectar a la zona on es localitza l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies. S'haurà de mantenir una zona de protecció d'uns 30 metres d'amplària com a mínim, entre l'HIC i qualsevol element tècnic de la instal·lació. Abans de la fase d'obres, s'haurà de realitzar un inventari de totes les espècies arbòries afectades pel desbrossament de la vegetació colonitzadora i s'haurà d'indicar el seu destí (trasplantament a zones perimetrals de la parcel·la o eliminació per fer biomassa forestal, i si no és possible es gestionaran com residus tal com indica l'EIA). En el cas d'eliminació arbòria, s'haurà de compensar amb el 100% d'arbres inventariats eliminats mitjançant reforestacions a terrenys degradats amb una superfície total a la desbrossada. Aquests terrenys s'hauran de mantenir durant els 30 anys de vida útil de l'agrupació fotovoltaica. Abans de les obres, s'haurà de trametre un informe amb el contingut d'aquest inventari arbori i el destí final dels exemplars afectats, la indicació de la superfície finalment desbrossada i la ubicació dels els terrenys degradats on es realitzaran les reforestacions a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) perquè aquest informe s'incorpori a l'expedient.

a.3) El tancament i la barrera vegetal s'hauran d'ampliar per perimetrar la zona on s'ubiquin les plaques fotovoltaiques i els CT traslladats.

b) Respecte a l'eliminació prevista als 5 anys de 300 garrovers intermedis de la barrera vegetal, s'haurà de reajustar la distància entre els peus dels garrovers en la sembra inicial de la barrera vegetal (marc de plantació) de tal manera que als 5 anys de la seva implantació no s'hagi de dur a terme aquesta eliminació arbòria.

- Mesures per a la protecció de la fauna: tancament perimetral amb els 20 cm inferiors lliures per al pas de la fauna; execució de les obres fora de l'època de reproducció de avifauna, entre febrer i juny inclosos; prospecció prèvia a les obres per a la detecció d'exemplars de tortugues mediterrànies, si es troben seran traslladats a parcel·les annexes inalterades amb condicions mediambientals similars; durant la realització de les rasses s'hauran de prendre mesures per evitar la caiguda de fauna, si han de quedar obertes al final de la jornada laboral, s'hauran de disposar llistons o fustes per facilitar la sortida la seva sortida i s'hauran de realitzar revisions diàries per alliberar la fauna que hagués pogut caure; senyalització anticol·lisió d'avifauna en el tancament perimetral; controls periòdics a l'avifauna in situ per avaluar la seva afecció com a conseqüència de la instal·lació fotovoltaica i si és necessari aplicar noves mesures preventives i correctores en aquest sentit).

Es considera que els controls periòdics a l'avifauna han de ser setmanals i s'han d'ampliar a la resta de fauna en general dins la instal·lació fotovoltaica per tal de revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas que es trobi un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

- Mesures per disminuir l'impacte paisatgístic: plaques fotovoltaiques petites; compliment de la Norma 22 del PTIM; cablejat soterrat; 5 m de distància entre el tancament perimetral i les plaques fotovoltaiques; creació d'una pantalla vegetal perimetral.

- Mesures per minimitzar la contaminació per residus: separació obligatòria dels residus en contenidors adequats a l'obra; prioritat per al reciclatge i la reutilització dels residus, gestió autoritzada dels residus perillosos, els residus perillosos en zona coberta.

- Mesures per a la prevenció d'incendi (compliment de l'article 8.2.c del Decret 125/2007 sobre les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendi; compliment de la Directiva 98/37/CE, relativa a l' aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre màquines, respecte a les determinacions en relació al risc d'incendi; ús amb la màxima precaució de la maquinària en terrenys forestals o a menys de 500 m d'ells; adequat manteniment de la maquinària per evitar a la generació d'espurnes; l'abastiment de combustible de la maquinària s'ha de dur a terme en zones lliures de combustible vegetal; disposició d'extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol connat que es pogués generar; garantia de pas a la parcel·la dels serveis d'emergència; els operaris estaran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, les mesures i les actuacions immediates a adoptar davant un connat d'incendi així com el coneixement del telèfon de comunicació d'emergències, l'112; revisió al final de la jornada de treball per assegurar que no es deixa cap element susceptible d'ignició).

També s'haurà de tenir en compte que amb la conservació dels dos bosquets (un amb risc d'incendi baix i l'altre amb risc moderat) s'hauran d'aplicar mesures tècniques addicionals contra la prevenció d'incendis forestals, les quals seran:

a) Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

b) S'haurà de mantenir una franja exterior de seguretat perimetral entre les plaques fotovoltaiques i/o els CT i el límit forestal de cada bosquet de 10 m, en els quals no es podrà sembrar farratge ni haurà altra tipus de vegetació.

c) Respecte a la zona ZAR d'alt risc d'incendi, que correspon amb l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies, que s'ubica a l'aresta sud-est de la parcel·la, s'haurà d'adequar una franja exterior de seguretat 30 metres en la zona oest d'aquesta zona forestal ja que confrontaria amb la zona proposada per al trasllat de les plaques fotovoltaiques. Aquesta franja no haurà de tenir acumulacions de combustible i es realitzarà un desbrossament selectiu, amb aclarides i podes de massa arbòria que permeti rompre la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació d'acord amb l'article 77.4 de la Llei agrària de les Illes Balears.

d) Les restes vegetals resultants del manteniment de les zones forestals així com les restes vegetals del manteniment de la pantalla vegetal s'hauran de gestionar d'acord amb la normativa vigent de prevenció de incendis forestals vigent. L'òrgan administratiu competent es qui determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà.

e) Els restes vegetals generats s'han de retirar o tractar en un termini de 20 dies des de la seva generació. Com a tractament, es recomana triturar mecànicament les restes vegetals i reaportar-les a la parcel·la, sense l'ús de foc per a la seva eliminació.

- Mesures per protegir el patrimoni històric: senyalització i delimitació de la distància de seguretat dels béns patrimonials durant totes les fases del projecte, realització d'un seguiment de les obres mitjançant un arqueòleg professional.

- Mesures preventives per protegir a la població de la contaminació electromagnètica. S'ha realitzat una anàlisis prèvia dels camps electromagnètics de baixa freqüència generats en els punts de connexió a la infraestructura de alta tensió abans de produir-se l'entroncament soterrat dels 3 parcs de l'agrupació fotovoltaica dins el nucli urbà de Can Picafort, el resultat de la qual indica que en cap dels punts d'entroncament se superen els 0,35 mTesla a una freqüència de 50,01 Hz i aquest valor és 600 vegades per inferior al límit normatiu del Reial decret 1006/2001,de 28 de setembre, sobre les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctrica i mesures de protecció sanitària front a emissions radioelèctriques i també és inferior al límit de 0,4 mTesla, condicionant establert per als estudis d'impacte ambiental dels projectes dels parcs fotovoltaics pels grups de treball del Ministeri de Transició Ecològica i de Repte Demogràfic per a nuclis de població situats a menys de 200 m.

Es considera que també s'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques dels camps electromagnètics durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i en les zones d'entroncament i s'haurà de complir amb els límits de seguretat de la normativa vigent i també amb límit de camp electromagnètic inferior a 0,4 mTesla.

Pel que fa als recursos hídrics, no es presenten mesures preventives o correctores específiques per reduir la seva afecció sobre els recursos hídrics, no obstant això, es poden aprofitar totes les mesures preventives i correctores per minimitzar l'alteració dels recursos edàfics referent als vessaments accidentals. Així mateix també, s'han d'incorporar les mesures tècniques següents:

a) La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible en sec, sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Tampoc s'utilitzaran productes químics contaminants o perillosos.

b) Els regs per evitar la pols en suspensió durant les obres, seran amb aigua regenerada.

c) Els regs de la barrera vegetal perimetral durant els tres primers estius des de la seva implantació es realitzaran amb aigua regenerada. A més, es recomana que els regs de la barrera vegetal perimetral es realitzin preferentment durant en horari de menor intensitat lumínica, a primera hora del matí o a darrera hora de l'horabaixa, amb la finalitat d'evitar la pèrdua del recurs per evaporació.

d) S'hauran d'instal·lar panells sense telur de cadmi (CdTe), que és un material cristal·lí sintètic que s'utilitza en la fabricació d'alguns panells fotovoltaics i és considerat una substància prioritària al Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre normes de qualitat ambiental a l'àmbit de la política d'aigües de la Unió Europea i la seva dissolució amb aigua podria contaminar l'aqüífer.

Respecte a la reserva viària REVIF2.03 per a la futura variant de Can Picafort, d'acord amb l'article 30.1 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i atès que serà de dos carrils de xarxa no local, s'haurà de reservar una franja de 75 m d'amplària des de la vorera est de l'Avinguda de Santa Eulàlia cap a l'interior de la parcel·la 3 del polígon 14 en la qual no es podrà instal·lar cap element de l'agrupació fotovoltaica.

Pel que fa als inconvenients indicats en l'informe desfavorable emès pel Departament d'Urbanisme i de Territori del Consell Insular de Mallorca, el promotor va presentar una segona versió del projecte en la qual quedaven resolts:

a) S'ha valorat l'alternativa 0.

b) S'aplica un entorn de protecció de 20 m per al JA-69 i de 5 m per al conjunt de les barraques de roter i la pedrera de marès. Així mateix, la Resolució de 7 d'octubre de 2020 de la Presidenta de la Comissió Insular de Patrimoni Històric va autoritzar el projecte en la parcel·la

c) S'ha modificat la ubicació dels CMM, els quals actualment es localitzarien fora de ZAR i fora de la reserva viària REVIF2.03 per a la futura variant de Can Picafort, a a uns 280 m cap a l'oest des de l'aresta sud-est de la parcel·la on inicialment s'ubicaven.

Així mateix, en l'EIA es presenta un annex de compliment del projecte sobre els condicionants de l'annex F del PDSEIB, en el qual s'indica compleixen tots els condicionants aplicables.

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), es realitzaran els seguiments següents:

- Durant la fase d'obres: verificació del manteniment adequat de la maquinària i vehicles amb els seus certificats d'inspecció tècnica; control de la pols en suspensió; delimitació i senyalització d'espais vegetats o amb patrimoni històric que no han de ser afectats per les obres; gestió dels residus; control dels vessaments accidentals; implantació de la barrera vegetal; mesures de prevenció d'incendis; protecció i detecció de fauna afectada i conservació de béns patrimonials; restitució de terrenys al final de la fase d'obres.

- Durant la fase d'explotació: minimització de riscs potencials per emissions o vessaments accidentals a partir de l'aplicació d'un pla de manteniment de la instal·lació fotovoltaica; manteniment de la barrera vegetal; seguiments de: l'avifauna col·lisionada, de l'estat de la conservació del sòl, de les incidències amb la fauna, dels percentatges de la cobertura vegetal, de la funcionabilitat i de presència de residus de la pantalla vegetal perimetral, de la gestió residus, de l'ús agroramader, de la neteja de plaques i del compliment de les mesures de prevenció d'incendis.

- Durant la fase de desmantellament: seguiments iguals que els de la fase d'obres, així com, de la gestió del residus generats i la restitució dels terrenys amb un reportatge fotogràfic del resultat final del desmantellament.

En el PVA també s'ha d'incloure el control i/o el seguiment de la resta de mesures preventives i correctores presentades en l'EIA que no figuren específicament en el PVA, les quals són: els regs i els moviments de terres de la fase d'obres.

En el PVA es presenten indicadors de compliment de les mesures propostes. En les mesures de control de la fase d'obres núm. 2, 8, 9 i en les mesures de control de la fase d'explotació núm. 1 i 2 caldria incorporar llindars numèrics per realitzar un seguiment objectiu de les mesures i controlar en quin moment podrien deixar de ser efectives. Així mateix, s'hauran d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures proposades no obtinguin el resultat desitjat.

S'ha de tenir en compte que el PVA haurà d'incloure els informes de seguiment dels condicionants ambientals indicats en aquesta Declaració d'Impacte Ambiental, apart dels de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en l'EIA.

En el PVA es preveu l'elaboració i emissió dels informes següents:

- Durant la fase d'obres: setmanalment es redactarà un registre dels controls ambientals realitzats que seran elevats al promotor i al director d'obra cada 15 dies perquè duguin a terme les actuacions ambientals pertinents. Així mateix, es celebraran reunions periòdiques per assessorar ambientalment al director de l'obra.

- Durant la fase d'explotació:

+ Informe mensual i unes fitxes de dades sobre el seguiment de l'avifauna col·lisionada sobre durant els tres primers anys d'explotació.

+ Informe anual sobre l'ús agroramader de la parcel·la durant els tres primers anys d'explotació.

+ Informe d'auditoria anual sobre l'aplicació d'un pla de manteniment de la instal·lació fotovoltaica i dels seguiments de l'estat de la conservació del sòl, de les incidències amb la fauna, dels percentatges de la cobertura vegetal, de la funcionabilitat i de presència de residus de la pantalla vegetal perimetral, de la gestió residus, de l'ús agroramader, de la neteja de plaques i del compliment de les mesures de prevenció d'incendis durant els tres primers anys d'explotació. A partir del quart any l'auditoria anual es realitzarà cada cinc anys.

- Durant la fase de desmantellament: es notificarà a l'òrgan ambiental l'inici d'aquesta fase, es redactaran els mateixos informes i amb la mateixa periodicitat que durant la fase d'obres. Al final del desmantellament, es realitzarà l'informe ambiental final de desmantellament i el reportatge fotogràfic.

Es considera que la freqüència d'elaboració dels informes de seguiment de les mesures en la fase d'explotació de cada 5 anys és massa llarga atès que suposa perdre totalment el control de les incidències que puguin succeir en aquest període per poder aplicar mesures correctives, si s'escau, en un temps de resposta relativament breu. Per tant, per tal de poder dur a terme un seguiment més exhaustiu es proposa la freqüència d'elaboració d'informes durant tota la vida útil de la instal·lació fotovoltaica següent:

1) Un informe mensual i unes fitxes de dades sobre el seguiment de l'avifauna col·lisionada.

2) Un informe anual sobre l'ús agroramader de la parcel·la.

3) Una auditoria ambiental anual.

4) Informe anual del seguiment agronòmic dels nous cultius incorporats com mesura de compensació agronòmica.

Així mateix, també s'hauran d'elaborar informes anuals de seguiment ambiental de la restauració ambiental prevista després del desmantellament de la planta fotovoltaica almanco durant els 3 anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic.

En l'EIA s'indica que es contractarà un auditor ambiental que verificarà la correcta execució de les obres i aplicació de les mesures preventives i correctives així com per establir noves mesures complementàries, si escau. L'auditor ambiental serà responsable d'elaborar els informes de seguiment del PVA de les mesures proposades en la fase d'obres. En canvi, en la fase d'explotació s'indica que el responsable del compliment i la supervisió del PVA i l'aplicació de noves mesures complementàries serà el responsable de la instal·lació i que aquesta responsabilitat es podrà delegar a altres tècnics o empreses. La funció de l'auditor ambiental és acreditar el compliment de la Declaració d'Impacte Ambiental i del PVA atès que té la formació acadèmica adequada per realitzar aquesta actuació d'acord amb l'article 33.1 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears per la qual cosa el responsable del PVA durant totes les fases del projecte haurà de ser un auditor ambiental.

Segons l'EIA, es conclou que una vegada aplicades les mesures preventives i correctores la valoració ambiental global de la implantació de l'agrupació fotovoltaica Cortijo, Gaviota i Parrilla durant 30 anys serà compatible i positiva.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'agrupació fotovoltaica Cortijo, Gaviota i Parrilla, ubicat a la parcel·la 3 polígon 14 del TM de Santa Margalida (Mallorca) atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores i el PVA prevists a l'EIA signat per la doctora en Ciències Químiques Maria Teresa Oms Molla en data 22 de gener de 2021 i els condicionants següents:

1. Es compliran les mesures definides a la Resolució de 7 d'octubre de 2020 de la Presidenta de la Comissió Insular de Patrimoni Històric:

a) No s'ha d'afectar la zona del Jaciment Arqueològic JA-69.

b) S'ha de dur a terme un seguiment de moviment de terres.

c) S'ha de protegir el conjunt de les barraques de roter i la pedrera de marès, evitant cap intervenció a una distància de 5 metres de qualsevol resta.

2. Es complirà la mesura definida a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl en relació a la prevenció contra els incendis forestals i la gestió forestal, durant la realització de les obres caldrà complir amb el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten les normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció.

3. S'hauran de conservar els dos bosquets de pinar i ullastrar afectats pel projecte, que tenen una antiguitat de més de 65 anys i signes inequívocs de forest atès que no poden ser objecte per a la recuperació de cultius d'acord amb l'article 81.2 de la Llei agrària de les Illes Balears ja que superen els 30 anys d'antiguitat.

4. S'haurà de reconfigurar el disseny de l'agrupació fotovoltaica dins la parcel·la ja que s'hauran de traslladar les plaques fotovoltaiques i els CT afectats per la conservació dels bosquets a la zona prevista de trasplantament i/o sembra compensatòria de la parcel·la senyalada en l'EIA que es troba despoblada de vegetació madura. En cap cas, el trasllat de les plaques fotovoltaiques i dels CT suposarà l'oportunitat per a un augment del nombre de plaques fotovoltaiques o d'ocupació poligonal de l'agrupació fotovoltaica.

5. El trasllat de les plaques fotovoltaiques i dels CT suposarà el desbrossament de la vegetació arbòria jove colonitzadora de la zona indicada. En cap cas aquest desbrossament podrà afectar a la zona on es localitza l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies. S'haurà de mantenir una zona de protecció d'uns 30 metres d'amplària com a mínim, entre l'HIC i qualsevol element tècnic de la instal·lació.

6. Abans de la fase d'obres, s'haurà de realitzar un inventari de totes les espècies arbòries afectades pel desbrossament de la vegetació colonitzadora i s'haurà d'indicar el seu destí (trasplantament a zones perimetrals de la parcel·la o eliminació per fer biomassa forestal, i si no és possible es gestionaran com residus tal com indica l'EIA). En el cas d'eliminació arbòria, s'haurà de compensar amb el 100% d'arbres inventariats eliminats mitjançant reforestacions a terrenys degradats amb una superfície total a la desbrossada. Aquests terrenys s'hauran de mantenir durant els 30 anys de vida útil de l'agrupació fotovoltaica. Abans de les obres, s'haurà de trametre un informe amb el contingut d'aquest inventari arbori forestal i el destí final dels exemplars afectats, la indicació de la superfície finalment desbrossada i la ubicació dels els terrenys degradats on es realitzaran les reforestacions a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) perquè aquest informe es revisi i s'incorpori a l'expedient.

7. S'hauran d'ampliar el tancament i la barrera vegetal per perimetrar la zona on s'ubiquin les plaques fotovoltaiques i els CT traslladats.

8. Pel que fa a la barrera vegetal perimetral:

a) S'haurà de reajustar la distància entre els peus dels garrovers en la sembra inicial de la barrera vegetal (marc de plantació) de tal manera que als 5 anys de la seva implantació no s'hagi de dur a terme l'eliminació dels 300 garrovers intermedis.

b) S'han de realitzar revisions periòdiques de l'estat de la barrera vegetal perimetral, assegurant el seu bon estat i altura amb la reposició dels exemplars morts, així com realitzar tasques de manteniment i neteja de la barrera vegetal durant tota la vida útil del parc fotovoltaic.

c) Els regs de la barrera vegetal perimetral durant els tres primers estius des de la seva implantació es realitzaran amb aigua regenerada.

9. S'hauran de complir les mesures addicionals següents referents a la prevenció del risc d'incendis forestals:

a) Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

b) S'haurà de mantenir una franja exterior de seguretat perimetral entre les plaques fotovoltaiques i/o els CT i el límit forestal de cada bosquet de 10 m, en els quals no es podrà sembrar farratge ni haurà altra tipus de vegetació.

c) Respecte a la zona ZAR d'alt risc d'incendi,que correspon amb l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies, que s'ubica a l'aresta sud-est de la parcel·la, s'haurà d'adequar una franja exterior de seguretat 30 metres en la zona oest d'aquesta zona forestal ja que confrontaria amb la zona proposada per al trasllat de les plaques fotovoltaiques. Aquesta franja no haurà de tenir acumulacions de combustible i es realitzarà un desbrossament selectiu, amb aclarides i podes de massa arbòria que permeti rompre la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació d'acord amb l'article 77.4 de la Llei agrària de les Illes Balears.

d) Els restes vegetals generats s'han de retirar o tractar en un termini de 20 dies des de la seva generació.

10. Quan a evitar afeccions sobre els recursos hídrics, s'hauran d'aplicar les mesures següents:

a) La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible en sec, sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Tampoc s'utilitzaran productes químics contaminants o perillosos.

b) Durant la fase d'obres els regs per evitar la pols en suspensió seran amb aigua regenerada.

c) S'hauran d'instal·lar panells sense telur de cadmi (CdTe), que és un material cristal·lí sintètic que s'utilitza en la fabricació d'alguns panells fotovoltaics i es considera una substància prioritària al Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre normes de qualitat ambiental a l'àmbit de la política d'aigües de la Unió Europea i la seva dissolució amb aigua podria contaminar l'aqüífer.

11. Els controls periòdics a l'avifauna proposats a l'EIA hauran de ser setmanals i s'hauran d'ampliar a la resta de fauna en general dins la instal·lació fotovoltaica per tal de revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas que trobi un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

12. Pel que fa a la protecció de la salut humana, s'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques dels camps electromagnètics durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i en les zones d'entroncament. S'ha de garantir que els nuclis de població més propers a les instal·lacions no estiguin exposats a un camp magnètic superior a 0,4 μTesla.

13. Durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, s'ha de mantenir l'ús agroramader en la zona d'ocupació del parc. S‘ha de presentar documentació acreditativa de l'existència d'un contracte amb un agricultor/ramader que desenvolupi l'activitat agroramadera prevista.

14. Respecte al Pla de Vigilància Ambiental (PVA):

a) S'haurà d'incloure el control i/o el seguiment de la resta de mesures preventives i correctores presentades en l'EIA que no figuren específicament en el PVA, les quals són: els regs i els moviment de terres en la fase d'obres.

b) Tot i que es presenten indicadors, caldrà incorporar llindars numèrics en les mesures de control de la fase d'obres núm. 2, 8, 9 i en les mesures de control de la fase d'explotació núm. 1 i 2 per realitzar un seguiment objectiu de les mesures i controlar en quin moment podrien deixar de ser efectives.

c) S'hauran d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures proposades no obtinguin el resultat desitjat.

d) S'ha de trametre a la CMAIB el PVA una vegada esmenat amb les indicacions anteriors abans de tres mesos des de la publicació d'aquesta Declaració d'Impacte Ambiental per a la seva revisió.

d) S'hauran d'incloure els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en l'EIA. Així com també, s'hauran d'incloure els informes de seguiment de:

- Les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

- Les revisions periòdiques de l'estat de la barrera vegetal perimetral i de les tasques gestió forestal.

- Els nous cultius incorporats (8,33 ha) com mesura de compensació agronòmica per verificar la continuïtat d'aquesta activitat agrària

- Si es realitzen reforestacions, dels terrenys degradats reforestats.

- El control setmanal a la fauna i les incidències sorgides.

- Els volums i classes de residus generats i la seva posterior gestió.

e) S'hauran d'incloure els documents de lliurament de residus perillosos als gestors autoritzats.

f) S'ha modificar la freqüència d'emissió dels informes de seguiment proposada a l'EIA, per la freqüència següent durant tota la vida útil de la instal·lació fotovoltaica:

- Un informe mensual (recopilatori del control setmanal de la fauna) i unes fitxes mensuals de dades sobre el seguiment de l'avifauna col·lisionada.

- Un informe anual sobre l'ús agroramader de la parcel·la.

- Una auditoria ambiental anual.

- Un informe de seguiment agronòmic anual dels nous cultius incorporats com mesura de compensació agronòmica.

- Un informe anual de les reforestacions, si s'escau.

g) S'hauran d'elaborar informes anuals de seguiment ambiental de la restauració ambiental prevista després del desmantellament de la planta fotovoltaica almanco durant els 3 anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic.

h) L'auditor ambiental contractat serà el responsable de la redacció de tots els informes del PVA així com del seu compliment i la seva supervisió en totes les fases del projecte, d'obres, d'explotació i de desmantellament.

Es recomana:

- Estudiar l'aplicació de la millor tecnologia disponible a la implantació de l'agrupació fotovoltaica, atès que ja existeixen plaques fotovoltaiques amb una potència pic unitària de 540 Wp amb rendiments superiors al 20% que la seva instal·lació suposaria una reducció del nombre de plaques fotovoltaiques i per tant, d'ocupació poligonal sense ocasionar pèrdua de la potència total de pic instal·lada i fins i tot millorar-la.

- Que els regs de la barrera vegetal perimetral es realitzin preferentment durant en horari de menor intensitat lumínica, a primera hora del matí o a darrera hora de l'horabaixa, amb la finalitat d'evitar la pèrdua del recurs per evaporació.

- Triturar mecànicament les restes vegetals, com tractament, i reaportar-les a la parcel·la, sense l'ús de foc per a la seva eliminació.

​​​​​​​A més, es recorda:

- Respecte a la reserva viària REVIF2.03 per a la futura variant de Can Picafort, s'haurà de reservar una franja de 75 m d'amplària des de la vorera est de l'Avinguda de Santa Eulàlia cap a l'interior de la parcel·la 3 del polígon 14 en la qual no es podrà instal·lar cap element de l'agrupació fotovoltàica.

- L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de les condicions establertes en aquesta Declaració d'Impacte Ambiental.

- Les restes vegetals resultants del manteniment de les zones forestals així com les restes vegetals del manteniment de la pantalla vegetal s'hauran de gestionar d'acord amb la normativa vigent de prevenció de incendis forestals vigent. L'òrgan administratiu competent es qui determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques en matèria de gestió forestal determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà.

- Per a l'ús d'aigües regenerades s'ha de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- S'ha de complir amb el que disposa el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

- S'ha de complir amb l'establert en el Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), en el cas dels residus dels panells fotovoltaics, transformadors i altres aparells elèctrics que constitueixen el parc fotovoltaic.

- S'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

 

Palma, 10 de gener de 2022

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias