BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

 

I

L'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 va aprovar el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i va establir els nivells d'alerta sanitària que s'havien d'aplicar temporalment en cada una de les illes, nivells que varen ser revisats els dies 8 i 23 de novembre.

El nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 es va articular establint, d'una banda, un seguit de mesures de caràcter i aplicació general, qualsevol que fos el nivell d'alerta sanitària declarat, mesures centrades en el manteniment de les normes bàsiques de seguretat i prevenció dels contagis —ús de la mascareta, higiene de mans, manteniment de distàncies interpersonals, ventilació d'espais tancats—, i, de l'altra, unes mesures aplicables exclusivament a sectors d'activitat de major risc i que es modulaven en funció del nivell d'alerta sanitària declarat per a cada illa.

El respecte i compliment per part de la ciutadania d'aquestes mesures bàsiques de seguretat i prevenció del contagi de la COVID 19, juntament amb l'avanç de la vacunació, i la implementació sectorial de nous mitjans i recursos per a la reducció del risc de transmissió del virus, com pot ser l'ús del denominat «passaport COVID», han permès dur a terme una simplificació del contingut del Pla actual, si es compara amb versions anteriors, com també han permès dotar-lo de major estabilitat pel que fa al contingut. Ara bé, allò que és tal volta el més important és que ha permès que el Pla pogués complir la seva funció de ser un conjunt de mesures no farmacològiques de prevenció i contenció de la malaltia, molt menys restrictiu i limitador de l'activitat econòmica i social que en ocasions precedents.

En conseqüència, pràcticament només sembla necessari introduir modificacions molt limitades en el contingut del Pla i, això sí, escau de bell nou revisar els nivells d'alerta sanitària que són aplicables en cada una de les illes, la qual cosa determinarà el contingut de les mesures de prevenció i contenció de la COVID-19 que hi són aplicables.

II

Així doncs, i pel que fa a les modificacions del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021, únicament es considera convenient fer dues modificacions.

Pe runa banda es considera oportú suprimir la prohibició imposada als establiments d'entreteniment i restauració que determina la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, la qual els impedia instal·lar barres al carrer.

Malgrat que aquesta pràctica no és usual i se sol associar a festivitats i que, en qualsevol cas, la instal·lació d'aquestes barres estaria condicionada a la permissió per part de les ordenances municipals aplicables, es pot afirmar que una vegada assolida una normalització de l'activitat dels establiments de restauració, els quals, en nivells d'alerta sanitària baixos —i gràcies als efectes derivats dels avanços en el procés de vacunació i de l'ús del passaport COVID— ja no veuen com es produeixen tancaments de la seva activitat o de l'activitat dels interiors dels locals, ni reduccions de cabudes internes, aquesta prohibició perd bona part del seu sentit, ja que cercava impedir que per la via d'instal·lar les barres a l'exterior s'eludissin les restriccions d'activitat i de cabudes que pretenien, en darrera instància, reduir l'activitat social com a mesura de prevenció dels contagis.

D'altra banda, i en els supòsits en què les barres dels establiments de restauració s'instal·len al carrer coincidint amb festes i celebracions populars poden tenir, en darrera instància, un efecte positiu ja que traslladen l'activitat de l'establiment, o bona part d'aquesta, a l'aire lliure, la qual cosa és sempre preferible, pel que fa a la prevenció dels contagis, al fet que l'activitat es dugui a terme en espais tancats.

Per una altra banda, la recent autorització judicial atorgada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears mitjançant la interlocutòria 628/2021, d'1 de desembre de 2021, a l'Acord del Consell de Govern de 29 de novembre de 2021, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, el qual ha implantat l'ús de l'anomenat «Passaport COVID» per permetre l'accés de les persones a determinats establiments.

Aquest document, amb la preceptiva i prèvia autorització judicial, ja es feia servir, com instrument que habilitava per a que, els visitants de persones grans i de persones discapacitades usuàries de centres i residències de serveis socials poguessin accedir als centres esmentats. Així mateix, en dates més properes i tot obtenint les mateixes autoritzacions judicials prèvies, es disposà que es fes servir com instrument habilitant per permetre accedir a les persones a determinats locals d'oci nocturn.

Aquest document acredita que la persona a la qual fa referència o bé es troba vacunat amb pauta completa, o bé a superat fa menys de sis mesos la COVID 19, o bé ha obtingut un resultat negatiu de contagi després de fer-se una prova de detecció d'infecció activa (PDIA) dins de les 48 o 72 hores anteriors a la data en la qual es fa servir el document.

La utilitat d'aquest document, que podríem definir com un mitjà d'acreditació pel seu portador de la condició de persona amb baix risc epidemiològic és evident, ja que permet reservar a les persones a les quals es refereix el certificat l'accés a espais que tenen associat un major risc epidemiològic, ja sia perquè són espais que per les seves característiques estructurals o per mor de l'activitat que s'hi du a terme afavoreixen la possibilitat de que es produeixin contagis de COVID 19 ( locals d'oci nocturn, de restauració, cinemes o gimnasos), o ja sia perquè són establiments on es concentren persones considerades com pertanyents a grups de risc de patir aquestes malalties amb efectes greus, molts greus o que fins i tot que causin la mort ( residències de gent gran).

A hores d'ara, l' ús del Certificat COVID amb aquest finalitat,es generalitzarà a molts d'àmbits d'activitats econòmiques i socials, i és probable que els seus usos augmentin.

És per les quals coses que esdevé necessari resoldre els dubtes que l'aplicació generalitzada i pràctica d'aquesta nova mesura de prevenció dels contagis pot generar, tot establint un seguit de normes essencialment pràctiques per a la seva efectivitat, adreçades tant als usuaris i clients dels establiments on es farà servir el Certificat COVID com mitjà per permetre-lis l'accés, com també als titulars dels establiments esmentats els quals, per altra banda, seran els primers responsables a la pràctica, de dur a terme el control de que aquell pretén accedir-hi disposa efectivament del document habilitant.

III

Pel que fa a l'avaluació de la situació epidemiològica, és evident que dos fets suposen una novetat, els efectes pràctics dels quals hauran de ser objecte d'anàlisi a més llarg termini.

Aquests fets són, per una banda, l'aparició sobtada de la nova variant sud-africana del virus —denominada per l'Organització Mundial de la Salut òmicron—, els efectes de la qual i les conseqüències que tendrà per al desenvolupament de la pandèmia són objecte a hores d'ara encara de conjectura.

D'altra banda, des d'un punt de vista pràctic, té transcendència la revisió del quadre d'indicadors de risc del document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) en la sessió de 24 de novembre de 2021. Aquesta revisió ha elevat els llindars de les incidències acumulades, tant general com per a persones majors de 65 anys a 7 i 14 dies, que determinen que un indicador se situï en un nivell de risc determinat i ha deixat de considerar alguns indicadors n'ha introduït de nous en el bloc assistencial. Aquest resulta ser el quadre d'indicadors de risc resultant desprès de l'acord esmentat

En definitiva, una vegada desenvolupada una campanya de vacunació massiva, avaluats els seus efectes i comprovat que aquesta vacunació generalitzada ha generat tant una reducció de contagis com una mitigació dels efectes entre les persones vacunades, guanya importància amb vista a avaluar el risc sanitari la capacitat del sistema assistencial per afrontar l'atenció als malalts de COVID-19, tot mantenint inalterada la seva activitat ordinària.

IV

Les dades epidemiològiques més rellevants en dates immediatament anteriors a aquest Acord segueixen mostrant un repunt dels contagis en relació amb la tercera setmana del mes d'octubre de 2021,en la qual podem situar el darrer punt d'inflexió de la corba d'evolució de la pandèmia, si bé, com ja s'ha fet palès en acords anteriors, sense que es pugui establir una assimilació entre la situació actual i la que es va viure en altres episodis d'expansió dels contagis, en què els creixements de contagis es produïen quasi de manera exponencial (entre els dies 15 de juny i el 28 de juliol d'enguany es va passar de 44,2 a 1.120 casos per 100.000 habitants en el conjunt de les illes). La situació actual, en canvi, ha evolucionat des dels 56,1 casos per 100.000 habitants que es produïren el dia 13 d'octubre a una incidència de 266,4. Aquest distint comportament de la corba d'evolució dels contagis el podem atribuir obertament al procés de vacunació generalitzat.

Si bé encara és prest per formular conclusions i no és completament satisfactori, haver assolit una cobertura de vacunació de més del 83 % de la població susceptible de ser vacunada —amb més d'un 90 % de la població vacunada amb pauta completa entre les persones majors de 50 anys, i quasi del 100 % en el grup de majors de 70 anys— ha resultat determinant tant per a la contenció de la capacitat del contagi del virus com per a la reducció dels casos necessitats d'hospitalització entre la població vacunada.

Així, globalment, d'acord amb l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses d'1 de desembre de 2021, basat en dades consolidades a dia 30 de novembre, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 266,4 casos, la qual cosa suposa un nivell de risc mitjà. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 172,5 casos (risc alt). La taxa de positivitat a 7 dies és de 7,18%.

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 264,4 i Eivissa presenta una IA14 de 191,7 la qual cosa suposa per aquest indicador un nivell de risc mitjà i, Formentera presenta una IA14 de 67,2, la qual cosa i pel que fa a aquest indicador suposa un nivell de risc baix. Menorca presenta una IA14 de 428,7 la qual cosa suposa, pel que fa a aquest indicador, un risc alt.

D'altra banda i pel que fa a la situació assistencial, l'ocupació de llits per hospitalització per COVID-19 es troba de forma global en nivells de risc baix, situada a 2,94%; l'ocupació de llits de cures crítiques, amb un 7,33%, es troba també en un nivell de risc baix.

A nivell d'illes s'aprecien diferències significatives, especialment a nivell d'ocupació a UCI: així, l'ocupació a planta es troba en nivells de risc baix a totes les illes 2,90% a Mallorca, 3,03% a Menorca i 3,32% a Eivissa).

Pel que fa a l'ocupació a UCI, Mallorca (amb un 7,51%) es troba en risc baix, i Menorca (amb un 18,5%) es troba en nivells de risc alt, mentre que l'ocupació a UCI a l'illa d'Eivissa es troba en situació de nova normalitat (0%).

Totes aquestes dades segueixen dibuixant, com ja ho varen fer a finals del mes d'octubre, un quadre epidemiològic d'expansió moderada dels contagis. Per altra banda i si bé és cert que s'ha incrementat la pressió hospitalària —especialment a Menorca atesa la seva major incidència acumulada—, aquest augment no compromet, a hores d'ara, el funcionament normal del conjunt del sistema assistencial.

En aquest sentit, l'informe del Comitè Autonòmic de Malalties Infeccioses d'1 de desembre de 2021, d'acord amb el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat per la Comissió Interterritorial del Servei Nacional de Salut (CISNS), que estableix que s'ha de posicionar un territori en un nivell d'alerta que es correspon amb el seu nivell de risc d'acord amb l'anàlisi d'indicadors de risc, de manera que es classificarà a un territori en el màxim nivell d'alerta en què es compleixin les següents condicions:

• Almenys dos indicadors del bloc I es trobin en aquell nivell de risc o superior; i
• Almenys un dels indicadors del bloc II es trobin en aquell de risc o un de superior.

El bloc II està compost per dos indicadors d'hospitalització general i per dos indicadors d'UCI i es tendrà en compte per a la determinació del nivell, l'indicador que presenti el màxim d'entre els dos indicadors d'hospitalització general i d'entre els dos d'UCI.

A més, el nivell resultant no podrà ser inferior en més d'un nivell del risc marcat per l'indicador d'ocupació d'UCI, ni en dos nivells per sota del marcat per el bloc I en el seu conjunt.

En qualsevol cas, l'informe reflecteix que, d'acord amb les dades les quals es disposa a 1 de desembre de 2021 i que es reflecteixen al quadre adjunt, resulta que Mallorca, Eivissa i Formentera es trobarien en nivell d'alerta sanitari 1, mentre que Menorca es trobaria en nivell d'alerta sanitària 3.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 3 de desembre de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que des de la publicació d'aquest Acord fins a les 24.00 hores del dia 23 de desembre de 2021, llevat que es revisin abans, són aplicables a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 3.

- A l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 1.

Segon. Modificar el quart incís del punt 5 de l'apartat III de l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes i es modifica puntualment el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, el qual passa a tenir la redacció següent:

• Es permet el servei i el consum a les barres sempre que hi hagi un mínim d'1,5 metres entre persones o agrupació de clients usuaris.

Tercer. Afegir un nou punt 12 de l'apartat I de l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes i s'aprova el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, el qual passa a tenir la redacció següent:

«12. Condicions per al control de la certificació COVID

1.El document que permet l'accés a determinats establiments i instal·lacions, en aplicació de les condicions contingudes a l'Acord del Consell de Govern de 20 de setembre de 2021 pel qual s'estableixen condicions excepcionals en el règim de visites i sortides en els serveis socials de tipus residencial, habitatges supervisats per a gent gran, persones en situació de dependència i persones amb discapacitat o a l'Acord del Consell de Govern de dia 29 de novembre, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals en l'àmbit de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats com a mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 i, si n'és el cas, les seves respectives pròrrogues, i eventualment aquells altres acords que puguin disposar l'ús del document esmentat a altres àmbits amb la mateixa finalitat, és un document acreditatiu emes per qualsevol organisme certificat de la Unió Europea que conté un codi QR i que es pot descarregar a la pàgina web de l'Ibsalut https://www.ibsalut.es/certificatcoviddigitaleu

2. La certificació que permet l'accés a determinats establiments i instal·lacions, en aplicació de les condicions contingudes en els acords del Consell de Govern que s'esmenten en l'incís anterior, es considera un requisit d'admissió i el control s'ha de dur a terme d'acord amb les condicions següents:

a. Les persones que pretenen accedir als establiments o instal·lacions per al qual el Certificat Covid Digital s'ha establert com a requisit d'admissió, l'han de presentar, a l'entrada, juntament amb el DNI o altre document d'identificació personal.

b. Els responsables dels establiments o instal·lacions afectades per aquestes condicions han de disposar de personal, a la seva entrada, per dur a terme el control d'accés. De forma visible a l'entrada d'aquests establiments i si n'és el cas, de les seves terrasses cobertes, s'hauran de disposar panells, cartelleria o retolació indicativa del seu aforament.

c. La validació del certificat només indicarà que la persona es troba en alguna de les circumstàncies que permeten l'accés, establertes en el punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de dia 29 de novembre, sense especificar quina és la circumstància concreta en cada cas.

d. Del control per exhibició no es poden desprendre ni tractar cap de les dades exhibides ni en pot quedar cap tipus de registre.

e. El resultat de la verificació mitjançant l'aplicatiu només pot ser visible per la persona que ho verifica i per la persona que ho exhibeix.

f. El control es pot dur a terme per mitjà de l'aplicatiu  https://verificacovid.ibsalut.es

Aquest aplicatiu no suposa tractament de dades de caràcter personal.

g. Per a consultes sobre el funcionament de l'aplicatiu, es posa a disposició dels establiments que realitzen el control el telèfon 971-22.00.04 i a la pàgina de l'Ibsalut

https://www.ibsalut.es/certificatcoviddigitaleu

Per a la resta de dubtes sobre la obtenció del Certificat Covid Digital poden consultar la pàgina web de l'Ibsalut https://www.ibsalut.es/certificatcoviddigitaleu

3. S'encomana al Servei de Salut de les Illes Balears la implantació i el manteniment i suport de l'aplicatiu al qual es fa referència en aquest apartat.»

Quart. Aprovar el Text consolidat, annexat a aquest Acord, del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la COVID-19, que es va aprovar mitjançant l'annex I de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021, pel qual s'aprovà el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes.

Cinquè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Sisè. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveu aquest Acord, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Setè. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Novè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 3 de desembre de 2021

La secretària del Consell de Govern

Mercedes Garrido Rodríguez