BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

L'evolució de l'onada de COVID 19 que es va iniciar a les Illes Balears devers les darreres dates del mes de juny es troba a hores d'ara completant el cicle evolutiu.

Així doncs, després d'una aparició sobtada i un creixement abrupte que es va perllongar fins als primers dies d'agost —en què s'arribaren a incidències acumulades a les Illes Balears desconegudes fins a aquells moments— començà un descens de la incidència, primer en forma més tímida, i després cada vegada més ràpida, fins a arribar dins aquest mes d'octubre a uns nivells que oscil·len, per al conjunt de les illes i sense perjudici del distint comportament de la pandèmia en cada una, entre el marge inferior del risc mitjà i el marge superior de la situació de nova normalitat om risc controlat.

Per la seva banda, la situació assistencial del sistema sanitari illenc ha reflectit aquesta evolució epidemiològica ascendent i després descendent tant de l'ocupació de llits per a persones amb infecció activa de COVID-19 en planta com a les unitats d'atenció a pacients en estat crític, amb el desajust temporal habitual d'un parell de setmanes respecte del començament de l'onada de contagis. Així, a hores d'ara, les ocupacions de llits hospitalaris per COVD-19, de planta o crítics, es mouen en nivells mínims o, fins i tot nuls, com és el cas de Menorca.

Per altra banda, l'evolució d'aquesta onada de la pandèmia ha fet palesa la transcendència que ha tingut la vacunació massiva de la població contra la malaltia.

Aquest darrer embat de la malaltia es va iniciar en un moment en què el procés de vacunació es trobava ja avançat, molt especialment dins els grups d'edat i de risc més alts, en els quals els percentatges de població vacunada s'apropaven al 100 % de la seva població integrant. Així mateix, s'havia accelerat el ritme de vacunació de forma espectacular des del mes de juny, de manera que la mitjana de vacunació diària els mesos de juny i juliol s'apropava a les 10.000 inoculacions diàries, i el procés de vacunació també es va ampliar a nous grups d'edat —la qual cosa ha generat una resposta magnífica en el grup d'edat entre 12 i 20 anys. Així doncs, és un fet incontestable que, sense negar per un sol moment els tràgics efectes que s'han derivat d'aquesta onada de la malaltia, l'efecte protector de la vacunació ha estat determinant en la forma d'enfrontar-la i de superar-la.

Efectivament, els contagis varen ser molts, els ingressos hospitalaris i les llargues estades a les unitats de crítics s'han reproduït de bell nou i les morts derivades del contagi han resultat, alhora, tan indesitjades com inevitables. Ara bé, l'efecte protector de les vacunes, tant en la prevenció dels contagis com —i això tal volta sigui allò més transcendent— en la mitigació dels efectes, ha estat determinant en la superació d'aquesta onada, com també en la forma d'enfrontar les futures onades que, segurament, es produiran en endavant.

Sense negar la importància que ha tingut l'experiència adquirida en aquest més d'un any i mig de pandèmia per part dels professionals sanitaris, els quals ja han sistematitzat protocols d'actuació i accions terapèutiques eficients davant els casos greus o crítics —cosa que fa 18 mesos no eren més que intents, més o menys angoixats i resultants de la intuïció i l'experiència professional, de fer qualque cosa per evitar més morts—, i tot reconeixent també l'efecte positiu de la interiorització per la ciutadania del valor de determinades mesures com a instruments de prevenció dels contagis, les quals han esdevingut quasi un hàbit per a molta part de la població (ús de la mascareta en espais tancats o espais amb aglomeracions, preferència pels espais a l'aire lliure per a activitats que habitualment es feien en espais tancats...), és indubtable que amb les incidències de la malaltia que s'han produït aquesta darrera onada —un cinquanta per cent superiors a les de l'onada anterior, produïda entre els mesos de desembre de 2020 i febrer de 2021— s'han enfrontat i superat amb mesures de prevenció i control dels contagis molt menys restrictives i amb un balanç de casos de gravetat i de morts proporcionalment molt inferior a l'anterior, i és difícil, per no dir impossible, negar que tot això s'ha degut, fonamentalment, a l'avenç continu del procés de vacunació de la població, la qual havia començat un, ara sembla llunyà, dia 27 de desembre de 2020.

En aquest sentit l'informe del Comitè Autonòmic de Malalties Infeccioses de 22 d'octubre de 2021 destaca el següent:

Aquest formidable èxit en la implementació de la campanya de vacunació ha permès que Espanya es trobi davant d'un nou escenari de control de la pandèmia, en el qual els augments de mobilitat de la població resultants de la flexibilització de les mesures de prevenció de la transmissió de la COVID-19 establertes fins al moment no han tingut un resultat equivalent en forma d'hospitalitzacions i morts com en les etapes anteriors de desescalada.

Així, la recuperació de la mobilitat de la població observada des de principis d'estiu i que va coincidir amb l'explosió de la variant delta, en un moment en què encara no s'havia iniciat la vacunació de la població més jove i en què una part important de la població major de 60 anys presentava només una pauta de vacunació incompleta, va tenir com a conseqüència la generació d'una cinquena onada epidèmica a Espanya, amb la detecció d'incidències rècord de casos en alguns territoris, incloent-hi les Illes Balears (màxima IA14 de la pandèmia registrada el 28 de juliol de 2021, amb 1.126 casos per 100.000 habitants).

Malgrat això, aquest augment de la incidència no es va traduir en una afectació en l'àmbit sanitari equivalent a la que s'havia observat en les onades epidèmiques anteriors. Així, durant la cinquena onada s'ha pogut observar de forma general en el conjunt d'Espanya que, amb un mobilitat que s'ha situat per primera vegada per sobre de la que s'observava en el mateix període prepandèmia, l'extraordinari augment de casos generat com a conseqüència d'aquest augment de mobilitat coincidint amb la irrupció de la variant delta han resultat en la meitat d'ingressos hospitalaris i d'UCI, i una mortalitat quatre vegades menor, de manera proporcional al nombre de casos.

Aquest fenomen s'explica pels efectes protectors que la vacunació contra la COVID-19 ha tingut en la població, si bé cal insistir que durant aquest període la vacunació no havia aconseguit arribar encara a una gran part de la població vulnerable, i la cobertura vacunal amb pauta completa en data 1 de juliol de 2021 se situava en un 39,50 % de la població total d'Espanya (recordam que la cobertura actual és superior a un 79 %, el doble que en aquell moment).

En definitiva, la vacunació ha permès que en plena onada de contagis es recuperés una activitat econòmica i social que cada vegada s'acostava més a allò que podríem qualificar de normal. La vacunació ha estat determinant per fer viable una temporada turística i amés, amb uns resultats millors que els que s'esperaven, quan uns mesos abans era quasi una especulació; la vacunació ha permès a hores d'ara l'inici d'un nou curs escolar de forma totalment presencial. Tots aquests fets s'han produït, a més a més, quan la variant amb una capacitat de contagi més elevada i amb uns efectes possiblement més perjudicials, la variant delta del virus, s'ha convertit en la soca dominant, quasi exclusiva, generadora dels contagis que s'han produït a les Illes.

El corol·lari d'aquesta exposició no és cap altre que la vacunació ens permet mirar i enfrontar la lluita contra la COVID-19, sempre des de la prudència, amb una panòplia de mesures de prevenció i contenció molt més senzilles i homogènies que les que fins ara s'han hagut d'establir.

II

Aquest nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 que s'aprova, i que substitueix el darrer Pla aprovat el 27 de setembre proppassat, es basa en l'establiment d'un seguit de mesures de caràcter i aplicació general, qualsevol que sigui el nivell d'alerta sanitària en què es trobin les illes, i que abasta matèries com ara mesures genèriques de cautela i protecció, distàncies interpersonals, ús de la mascareta, promoció de la vacunació, consum de tabac i assimilats, realització de proves de detecció del SARS-CoV-2 a grups específics, mesures d'higiene i prevenció exigibles en totes les activitats, i també mesures de ventilació d'espais i de promoció de l'ús dels espais a l'aire lliure.

Aquestes mesures inclouen tant disposicions de compliment obligat com recomanacions segons els casos, i suposen un compendi molt més breu i senzill, però que s'espera, alhora, igualment eficaç per prevenir el contagi de la malaltia, en un escenari en què la vacunació de la població és generalitzada.

D'altra banda, el Pla inclou un seguit de mesures aplicables exclusivament a determinats sectors d'activitat que s'han manifestat de major risc per a la generació de contagis, i que seran eventualment aplicables en funció del nivell d'alerta sanitària de cada illa. Aquestes mesures experimenten una reducció important de la intensitat i l'abast respecte de les que fins ara eren aplicables als distints sectors d'activitat, i s'han simplificat per adaptar-se també a la realitat de la situació generada per la vacunació generalitzada de la ciutadania i molt especialment la dels grups de risc més elevat.

Resten fora del Pla les mesures que requereixen autorització judicial prèvia perquè restringeixen o afecten l'exercici de drets fonamentals i de llibertats públiques, les quals seran objecte d'acords o resolucions específiques amb una eficàcia temporal concreta, que, a més a més, quedarà condicionada a l'obtenció de l'autorització judicial.

Per concloure, es preveu que les mesures de prevenció i control dels contagis dins determinats sectors d'activitat, o d'activitats concretes dins aquests sectors, com poden ser el funcionament dels centres docents no universitaris o el règim de funcionament dels centres, serveis i prestacions socials, si bé inicialment es podran incloure dins el Pla com a annex, passin a regular-se mitjançant resolucions conjuntes dictades per les persones titulars de la conselleria sectorial corresponent i de la conselleria competent en matèria de salut.

III

Com ja s'ha fet palès, a hores d'ara, l'onada que començà en les darreres dates del mes de juny a les Illes Balears s'ha esvaït com a tal i es troba en una situació d'altiplà, després, això sí, d'una davallada continuada de contagis en què s'ha passat d'incidències acumulades a 14 dies per 100.000 habitants superiors als 1.000 casos a finals del mes de juliol i primeres dates d'agost, a unes incidències al voltant dels 50 casos per 100.000 habitants que experimentam en aquests moments i una pressió assistencial que segueix, alhora, una tendència a la baixa, tant pel que fa a l'ocupació de places hospitalàries en planta com a la de llits destinats a la cura de pacients crítics.

Les dades epidemiològiques més rellevants en dates immediatament anteriors a aquest Acord continuen mostrant una millora constant envers les dades paleses en l'Acord de 27 de setembre de 2021.

Així, globalment, en data 22 d'octubre de 2021 la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 62,1 casos, la qual cosa suposa un nivell de risc mitjà (prop del baix) d'acord amb els llindars establerts per a l'avaluació de risc en el document «Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19», aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 48,0 casos (risc baix). El nombre reproductiu bàsic és de 1,17. La taxa de positivat a 7 dies és de 3,12%.

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 57,1; a Menorca l'IA14 és de 28,2; Eivissa presenta una IA14 de 113,9, i, finalment, Formentera presenta una IA14 de50,4.

Per altra banda, la situació assistencial millora de forma pausada, si bé contínua i, a hores d'ara, l'ocupació de llits de planta per COVID-19 es troba de forma global en un nivell de nova normalitat, situada en l'1,61 %, mentre que l'ocupació de llits de cures crítiques, amb un 5,87 %, es troba en un nivell de risc baix. Per illes, Mallorca i Menorca presenten una ocupació de llits de planta en un nivell de risc propi de nova normalitat (1,35 % i 0 %, respectivament), mentre que Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) es troba en risc baix (4,53 %). Pel que fa a les ocupacions de llits de cures crítiques, Mallorca (6,72 %) es troba en nivell de risc baix, mentre que Menorca i Eivissa es troben en nivells de nova normalitat (3,70 % i 3,28 %, respectivament).

Totes aquestes dades segueixen dibuixant, com ja ho varen fer a finals del mes de setembre, un quadre epidemiològic favorable i estable que permet l'alleujament de les mesures de prevenció, si bé sempre des d'una posició de prudència, atesa la demostrada resiliència d'aquest virus.

En aquest sentit, l'informe del Comitè Autonòmic de malalties infeccioses de 22 d'octubre de 2021 palesa que, d'acord amb el document “Actuaciones de respuesta coordinada para el control de la transmisión de COVID-19”, aprovat per la Comissió Interterritorial del Servei Nacional de Salut (CISNS) —que estableix que s'ha de posicionar un territori en un nivell d'alerta que es correspon amb el seu nivell de risc d'acord amb l'anàlisi d'indicadors epidemiològics (IA14 i IA7 per 100.000 habitants del territori, aquests mateixos índexs referits a persones majors de 65 anys, la taxa de positivitat a 7 dies i el percentatge de traçabilitat dels casos) i indicadors assistencials (percentatge d'ocupació per malalts de COVID-19 de llits de planta i de llits d'unitats de cures sobre el total)—, Menorca es troba a hores d'ara en nivell de risc 0 o nova normalitat i la resta d'illes en nivell d'alerta 1 o risc baix.

Per altra banda l'informe del Comitè Autonòmic de Malalties Infecciones esmentat, emès amb relació a la situació epidemiològica actual, conclou el següent:

• En el moment actual, ens trobam davant d'una situació de baixa transmissió de la COVID-19, malgrat les incidències es mantenen encara de forma global en nivells de risc mitjà i s'ha evidenciat un lleu repunt dels contagis durant els darrers dies.
• L'avaluació del risc conclou que, de forma global, la comunitat autònoma es troba situada en nivell d'alerta 1. Per illes, Mallorca, Eivissa i Formentera es troben en nivell d'alerta 1, mentre que Menorca es troba en nivells d'alerta 0 o de risc controlat.
• El fort increment en la incidència durant l'onada epidèmica experimentada aquest estiu es va traduir en una pressió assistencial molt important, que va arribar al seu màxim durant la darrera quinzena d'agost i que durant els darrers dos mesos ha anat millorant de forma gradual. L'ocupació hospitalària a planta es troba ara en nivells de risc de nova normalitat i la de cures crítiques en nivells de risc baix.
• La pressió hospitalària va ser el resultat de l'augment de casos greus de persones contagiades no vacunades o amb vacunació incompleta com a conseqüència de les incidències elevades que les Illes Balears venien patint durant els mesos d'estiu i, de forma menys significativa en nombres absoluts, dels casos greus que es poden donar en població vacunada però especialment vulnerable (persones de major edat o immunocompromeses).
• La situació d'elevada pressió assistencial va donar com a resultat l'activació dels plans de contingència dels hospitals i la necessitat de suspendre activitat quirúrgica no urgent, així com determinada activitat de consultes externes. La millora experimentada durant el darrer mes ha permès la recuperació d'aquesta activitat.
• L'augment d'incidència d'aquest estiu passat ha estat relacionat amb la relaxació de les mesures de prevenció, una major mobilitat social i geogràfica, i l'explosió a les Illes Balears de la variant delta, més transmissible i amb una certa capacitat d'evasió de l'efecte protector de les vacunes, especialment per a persones parcialment vacunades.
• La cobertura de vacunació de la població supera ja el 83,4 % de la població major de 12 anys amb una dosi i el 81,5 % amb pauta completa, però encara queda un percentatge significatiu de població vulnerable sense protegir i especialment en risc en una situació d'increment de la transmissió de la malaltia. Per una altra banda, s'ha detectat un alentiment important en el ritme de vacunació en el segment d'edats entre 20 a 39 anys, fet que assenyala la importància de dissenyar estratègies dirigides a fomentar la vacunació en aquestes poblacions.
• L'èxit assolit durant la campanya de vacunació permet que les Illes Balears es trobin davant un nou escenari de control de la pandèmia, en el qual els augments de mobilitat no es tradueixen de forma proporcional a fases anteriors de l'epidèmia en augments d'infeccions simptomàtiques i, especialment, de malaltia greu. Això permet preveure la possibilitat de continuar amb la flexibilització de les mesures de prevenció de la transmissió de la COVID-19 en aquesta fase, de manera més intensa a les illes que presenten uns indicadors de risc més favorables.
• No obstant això, és necessari destacar que aquesta nova situació planteja també incerteses sobre el resultat, atesa la limitada evidència disponible sobre territoris on l'aixecament de mesures s'ha fet amb una cobertura vacunal similar a la de les Illes Balears, i davant la possibilitat que l'eficàcia vacunal pugui disminuir amb el temps o que s'introdueixi en el territori una nova variant amb major capacitat d'evasió de l'efecte protector de les vacunes. A més, cal tenir en compte que en els darrers dies s'ha pogut observar un lleu increment en les taxes de contagis a la nostra comunitat autònoma.
• Per tot això, es recomana que la flexibilització de mesures vagi acompanyada d'una intensificació de la vigilància epidemiològica que permeti detectar de forma primerenca canvis en el comportament de l'epidèmia en resposta a aquesta flexibilització, i la recuperació immediata de mesures, si escau.
• A més, es recomana que aquesta flexibilització també s'acompanyi d'una intensificació de la implementació i vigilància de les mesures que s'han demostrat més efectives per prevenir la transmissió (distància, mascareta i ventilació).
• Finalment, es considera que el risc associat a la flexibilització de mesures es podria mitigar si s'acompanyés d'una intensificació en l'estratègia de testatge massiu de persones asimptomàtiques, així com la introducció de l'ús del certificat COVID per accedir a activitats de major risc.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 25 d'octubre de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que des de la publicació d'aquest Acord fins a les 24.00 hores del dia 8 de novembre de 2021, llevat que es revisin abans, són aplicables a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 0.

- A l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 1.

Segon. Aprovar el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, que s'adjunta com a annex 1 d'aquest Acord, i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, que s'adjunta com a annex 2 d'aquest Acord.

Tercer. Autoritzar la consellera de Salut i Consum i la consellera d'Afers Socials i Esports per revisar i modificar el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, que s'adjunta com a annex 2 d'aquest Acord, mitjançant una resolució conjunta.

Quart. Disposar que les mesures que contenen els plans que es desenvolupen en els annexos d'aquest Acord han de vigir des que es publiquin fins que el Govern d'Espanya declari la finalització de la situació de crisi sanitària d'acord amb l'actual article 2.3 de la Llei 2/2021, de 29 de març, sense perjudici d'allò que es disposa en el punt tercer. Això no obstant, si les circumstàncies ho exigeixen, aquestes mesures poden ser totalment o parcialment eliminades o modificades per acord del Consell de Govern.

Cinquè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Sisè. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveuen aquest Acord i els annexos, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Setè. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè. Publicar aquest Acord i els annexos en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Novè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 25 d'octubre de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez