Els materials més antics de Formentera corresponen al miocè superior, en concret de fa 11 a 7 Ma.
Durant aquest interval es formaren grans esculls de corall que creixeren comunament als voltants dels relleus preexistents aixecats durant l’Orogènia Alpina. A Formentera, si bé aquests relleus no afloren, els esculls fòssils ho fan extensament. Una de les zones on millor es poden observar és a La Mola.
Esquema representatiu de l’ambient d’esculls coral•lins que després han donat lloc als penya-segats de La Mola.
Els penya-segats de La Mola constitueixen, en una part molt important, els apilaments dels edificis de colònies de coralls que, durant la vida de l’escull, varen créixer en successives generacions.
Aquests esculls han quedat en exposició subaèria degut a un sistema de falles de direcció NNE-SSO que provoquen l’aixecament del Promontori de La Mola respecte al Cordó Central. La més coneguda és la falla del Racó de sa Pujada.
Penya-segats del miocè superior de La Mola.
Com és normal en aquests ecosistemes, existeix una gran diversitat d’espècies marines, de les quals són característiques les de mol•luscs (bivalves i gasteròpodes), ja que la seva closca tendeix a fossilitzar amb facilitat. No obstant, a La Mola aquests fòssils es presenten quasi sempre en forma de motlles interns, preservació molt comuna als jaciments coral•lins de Balears. Això es deu a que la closca original de carbonat càlcic es dissol després d’haver endurit el sediment, quedant preservada la fracció d’aquest que estava present a l’interior de la closca.
Altres fòssils trobats a la zona són les algues calcàries, fàcilment observables. Tot plegat representa un ambient d’aigües somes que lateralment són substituïdes per un conjunt de dipòsits litorals i continentals que afloren al nord del sector descrit.
Algues calcàries.
Adossades a algunes parts dels penya-segats de La Mola hi ha dunes remuntants del pleistocè, tot i que no es troben reflectides en les cartografies geològiques existents. Aquestes es formaren durant baixades del nivell de la mar, en deixar exposades grans extensions de sorres prèviament submergides que, degut a l’acció del vent, foren acumulades a la falda de La Mola.
Delimitació de les possibles dunes adossades i dipòsits col•luvials associats.
