Sobre els materials més antics de Formentera (miocè superior) es diposita una gran varietat de sediments del quaternari. Entre aquests destaquen les dunes fòssils, formades per un tipus de roca que tècnicament es diu eolianita però que té el conegut nom comú de marès. Al sector entre Can Marroig i Punta de Sa Pedrera es poden observar els afloraments més representatius.
Vista d’un penya-segat situat entre Can Marroig i Punta de Sa Pedrera format per dunes i paleosòls.
Aquests tipus de jaciments, comuns a Balears, s’originen principalment durant el pleistocè, moment en que hi va haver un període particularment productiu en quan a la formació de dunes.
Aquesta elevada producció es deu a que el nivell de la mar va baixar a causa d’importants glaciacions que van afectar a la Terra durant aquesta època. La baixada del nivell de la mar va deixar en exposició aèria grans extensions de sorres del fons marí. Els vents dominants de l’època varen provocar la mobilització de les sorres i la formació de camps de dunes que, avui en dia, es troben fossilitzats.
Les dunes, durant un interval temporal perllongat, es dipositen unes sobre les altres, afavorint la intercalació de nivells de llims rogencs que corresponen a sols fossilitzats formats en els moments més humits i càlids. Aquests darrers reben el nom de paleosòls.
A les Balears, els materials que conformen les eolianites estan, principalment, formats per petits fragments de closques de mol•luscs i microfòssils (usualment foraminífers) que viuen a les praderes de posidònia. Per tant, l’existència de les dunes i de les platges del nostre litoral és un fet fortament lligat a l’existència de comunitats marines associades a la citada planta marina.
Ates que les closques dels animals estan fetes de carbonat càlcic, les eolianites de les Balears també estan formades pel mateix compost.
La sedimentació de les dunes es produeix gràcies al vent que arrossega la sorra i la va acumulant a determinats llocs.
Com que el vent pateix canvis direccionals, els grans de sorra es van acumulant donant lloc a capes que es van dipositant segons la direcció predominant del vent.
Els grans de sorra que s’acumulen a la cara de lliscament donen lloc a una estratificació creuada. Els canvis en la direcció del vent afavoreixen que aquesta laminació creuada es vagi complicant.
Rizocrecions en vista general (esquerra) i al detall (dreta).
Pel seu alt valor com a material de construcció, degut a que es tracta d’una roca fàcil de tallar i relativament dura, el marès de la zona ha estat explotat en nombroses canteres. Les parets d’aquestes mostren l’estratigrafia de les dunes fòssils, tot i que també es pot apreciar a les parets naturals esculpides pel vent.
Esquerra: Tall geològic natural a les dunes de marès. Dreta: Tall artificial, corresponent a la paret d’una cantera.
