El Pla d’Albarca rep el seu nom precisament per la seva orografia aplanada i extensa, que es troba envoltada per muntanyes. Geològicament parlant, aquesta estructura rep el nom de pòlie.
Un pòlie és una gran depressió càrstica de dimensions quilomètriques que presenta un contorn irregular i fons pla, normalment recobert per llims i argiles procedents de l’erosió dels relleus que l’envolten que, al oxidar-se el poc ferro que contenen, donen tonalitats molt vermelloses (terra rossa).
Aquesta depressió està causada per l’esfondrament de cavitats subterrànies, en alguns casos, ajudat per l’acció de falles.
Pòlie de Sant Mateu d’Albarca.
En el cas del pòlie de Sant Mateu d’Albarca aquesta depressió càrstica va ser afavorida per un conjunt de falles que presenten una orientació nord-oest a sud-est i nord-est a sud-oest, les quals provocaren l’esfondrament de blocs. Posteriorment, l’aigua subterrània va aprofitar els plans de debilitat per anar dissolent el substrat rocós i així afavorir els processos càrstics.
Esquema representatiu de la formació d’un pòlie.
Aquesta geomorfologia deprimida ha provocat que, actualment, el Pla de d’Albarca es comporti com a conca endorreica, és a dir, com a plana d’acumulació de les aigües i sediments procedents dels torrents dels turons que envolten el pòlie i que no presenta connexió amb la mar. Les aigües superficials són absorbides pels ponors.
El pòlie de Sant Mateu d’Albarca, així com el de Santa Agnès de Corona, són els dos exemples més importants d’aquest tipus de modelat càrstic; tot i que és possible observar, amb fotografies aèries, altres pòlies i dolines de menor mida.
Fotografia aèria a on es delimiten els dos pòlies principals, així com les dolines i pòlies secundàries.
