Els arcs litorals, com el de Sa Foradada, són formacions geològiques relativament recents i de caràcter efímer. Existeixen diversos exemples a Balears.
Els materials en que es formen acostumen a ser roques carbonatades de certa duresa que es meteoritzen per processos càrstics induïts per fractures i per l’acció del mar sobre el litoral. En aquest cas, es tracta de les calcàries fossilíferes del cretaci inferior, aptià.
Esquerra: Vista general de Sa Foradada des del punt recomanat d’observació (punt A). Dreta: Detall de la cavitat vista pel costat contrari al de la foto anterior.
Als nivells calcaris abunda un tipus de bivalve anomenat rudista, molt típic de les fàcies urgonianes, comuns a Eivissa encara que absentes a la resta de Balears.
Tots aquests materials conformen un paisatge d’abrupte de penya-segats, els quals són travessats per una falla principal d’orientació paral•lela a la mar localitzada entre el sector de la Punta de sa Pedrera i el Racó de sa Foradada. Presenta associades moltes falles més petites.
Aquest sistema de fractures afavoreix que els processos càrstics actuïn dissolvent les roques i es formin cavitats.
A l’estret que uneix el penyal de Sa Foradada amb la resta de l’illa, la falla principal presenta associada una cavitat que inicialment hauria estat discreta però que va anar augmentant gràcies a successius col•lapses. A conseqüència d’això, la cavitat ha pogut travessar el cap i formar un arc litoral.
Rudista a un nivell calcari de les proximitats de Sa Foradada.
Esquema representatiu de l’origen de l’arc litoral de Sa Foradada.
Esquema representatiu de cóm es produeixen els lliscaments planars.
Fotografia a la que s’han assenyalat algunes de les superfícies d’estratificació (rosa), s’han delimitat alguns estrats amb línies blanques i s’ha reconstruït l’espai desprès (vermell).
