| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: EL QUATERNARI DE CALA SALADA | |||
| PARADA 2: CALCÀRIES FOSSILÍFERES DEL CRETACI | |||
| PARADA 3: PONT LITORAL DE SA FORADADA | |||
| PARADA 4: COVA ESTRUCTURAL DES VI | |||
| PARADA 5: PUIG NUNÓ |
Punt recomanat per a l’observació del LIG de Sa Foradada.
Els ponts litorals, com el de Sa Foradada, són formacions geològiques relativament recents i de caràcter efímer. Existeixen diversos exemples a Balears.
Els materials en que es formen acostumen a ser roques carbonatades de certa duresa que es meteoritzen per processos càrstics induïts per fractures i per l’acció del mar sobre el litoral. En aquest cas, es tracta de les calcàries fossilíferes del cretaci inferior descrites a la parada anterior.
Tots aquests materials conformen un paisatge d’abrupte de penya-segats, els quals són travessats per una falla principal d’orientació paral•lela a la mar localitzada entre el sector de la Punta de sa Pedrera i el Racó de sa Foradada. Presenta associades moltes falles més petites.
Aquest sistema de fractures afavoreix que els processos càrstics actuïn dissolvent les roques i es formin cavitats.
A l’estret que uneix el penyal de Sa Foradada amb la resta de l’illa, la falla principal presenta associada una cavitat que inicialment hauria estat discreta però que va anar augmentant gràcies a successius col•lapses. A conseqüència d’això, la cavitat ha pogut travessar el cap i formar un pont litoral.
Esquerra: Vista de Sa Foradada des del punt recomanat d’observació (punt A). Dreta: Vista pel costat contrari al de la foto anterior.
En paral·lel a l’eixamplament d’aquest forat, s’han acumulat materials procedents dels col·lapses, els quals han reomplert la seva part més baixa. Aquests materials són fàcilment distingibles pel gran nombre de blocs descontextualitzats que presenten, arribant fins a la mar.
Un altre aspecte interessant a comentar de Sa Foradada és la presència de lliscaments planars a la zona de la cavitat.
Els lliscaments planars es produeixen a favor d’una superfície preexistent. En aquest cas, es tracta de les mateixes superfícies d’estratificació. És necessari que aquestes cabussin a favor de la pendent per tal de que es generin aquests tipus de lliscaments.
