BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Certament, és ben reconegut que l'activitat física i l'esport són una eina bàsica per a la cohesió social. Els seus valors formen part del llenguatge universal i serveixen per al foment de la pau, la unió entre totes les cultures del món i, sobretot, per promoure hàbits sans i saludables per a totes les persones. Així mateix, constitueixen en l'actualitat un mitjà important per a la transmissió de valors positius en la societat i també suposen un considerable impuls per a l'economia de les Illes Balears.

II

L'article 43.3 de la Constitució Espanyola estableix que els poders públics fomentaran l'educació física i l'esport i també facilitaran la utilització adequada de l'oci.

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en l'article 30.12, atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en el foment, la planificació i la coordinació de les activitats esportives i d'oci. I l'article 70.9 disposa que és competència pròpia dels quatre consells insulars, a més de les que els atribueixi la legislació estatal, la relativa, entre d'altres, a la matèria de l'esport i lleure, com també el foment i la promoció de les activitats esportives i d'oci.

La Llei 14/2006, de 17 d'octubre, de l'esport de les Illes Balears, que va substituir l'anterior Llei 3/1995, de 21 de febrer, de l'esport balear, que establia el marc jurídic que regulava aquesta matèria, va permetre un avanç considerable en l'ordenació i la promoció de l'esport i durant la seva vigència va tenir una gran transcendència en relació amb la modernització de l'activitat fisicoesportiva.

III

Atès el temps transcorregut des de la seva publicació, la Llei 14/2006, de 17 d'octubre, de l'esport de les Illes Balears, s'havia convertit en insuficient per atendre les noves realitats esportives que han anat sorgint, així com per afrontar els reptes i les necessitats que es plantegen avui dia, perquè hi ha conceptes, situacions i fets que no s'havien previst, i d'altres que han quedat antiquats i han de ser objecte d'actualització (definicions, objectius, disposicions, entitats, òrgans, infraccions, sancions, activitats, obligacions i deures, funcions, procediments, etc.). Tots aquests canvis obligaven a la seva revisió i, per tant, a la redacció d'una nova llei.

La Llei 14/2006, de 17 d'octubre, de l'esport de les Illes Balears, ha complert de manera molt satisfactòria els seus objectius, però les noves circumstàncies concurrents i l'evolució que ha experimentat la pràctica fisicoesportiva en la societat han fet que aquesta norma, en molts aspectes, quedàs desfasada. La realitat esportiva actual dista molt de la que era quan es va aprovar la llei mencionada.

A l'empara d'aquesta transformació, i a fi d'adaptar-la a la nova realitat, es fa necessari dur a terme una revisió general i en profunditat de la norma mitjançant l'elaboració d'una nova llei esportiva autonòmica.

És obligat d'adaptar la Llei de l'esport a la realitat de l'existència del Consell Insular de Formentera i reconèixer el seu règim especial, territorial i juridicoadministratiu, la qual cosa també té pluralitat de repercussions en matèria d'esport i lleure, atesos la pròpia evidència de la insularitat extrema de Formentera, que no pateixen les altres illes, i el fet de tractar-se d'un consell insular unimunicipal, que abasta les competències municipals, insulars i autonòmiques corresponents.

IV

Els canvis socials constants, la mobilitat d'àmbit mundial de les persones esportistes, la proliferació de practicants de l'activitat física i l'esport, l'augment d'esdeveniments esportius internacionals i el turisme actiu que es desenvolupa a les Illes Balears, transformen de manera accelerada els models de la pràctica esportiva i fan necessària aquesta nova adaptació i modernització de la Llei de l'esport de les Illes Balears.

El dinamisme constant del sector esportiu ha fet que, en els últims anys, el seu exercici s'hagi estès d'una manera considerable a una gran part de la població i, en conseqüència, l'augment tant de la pràctica de l'activitat física com de la competició esportiva ha modificat els hàbits de la ciutadania, la qual cosa ha redundat en una millora de la qualitat de vida i de la salut en general.

En la societat s'han produït canvis importants que han repercutit en el món de l'esport. Aquesta evolució que ha experimentat l'activitat física ha afectat diferents àmbits (la competició federada i no federada, l'oci, la salut i el benestar, l'economia, l'espectacle de masses, els mitjans de comunicació, el turisme actiu, els valors, etc.), i això ha tengut una incidència en la regulació d'aquesta matèria, atès que presenta noves situacions a les quals cal donar resposta.

A més, també s'han de tenir en compte les demandes de la ciutadania pel que es refereix a l'activitat física i l'esport d'oci i s'ha de posar èmfasi en modalitats o activitats físiques i esportives alienes a federacions i clubs esportius.

Els canvis que afecten l'àmbit esportiu s'han procurat reflectir, de la manera més completa possible, en aquesta nova norma, a fi que resulti una regulació moderna, actualitzada i adaptada, que permeti dur a terme les diverses formes de desenvolupament esportiu i s'incentivi, s'arreli i es popularitzi encara més.

V

Aconseguir una millora legislativa és responsabilitat de l'administració, i la nova regulació ha permès recollir i donar solució a múltiples i diversos aspectes que es plantegen en l'actualitat, i servirà per ordenar i continuar potenciant, d'una manera més eficaç, l'activitat física i l'esport en tots els seus vessants. En definitiva, es tracta d'ajustar la normativa a la realitat social actual.

Aquest text legal significarà un impuls important per a l'activitat física i l'esport de les Illes Balears, i donarà el suport legal necessari per afrontar els nous reptes que l'esport requereix per poder progressar en una societat que canvia constantment.

VI

Entre els objectius que s'han proposat assumir en la redacció de la nova llei de l'activitat física i l'esport figuren els següents:

• Adaptar la llei vigent a les noves realitats i demandes sobre l'activitat física i l'esport de la societat actual.

• Orientar la pràctica de l'activitat física com a peça clau i eina transversal amb la resta d'administracions per al benestar i la salut de la població.

• Potenciar l'activitat física i la pràctica esportiva entre tota la població.

• Adaptar el marc de competències de les administracions locals, insulars i autonòmica a la realitat actual en l'àmbit de l'activitat física i l'esport.

• Millorar l'educació i el foment dels valors en la pràctica de l'activitat física i l'esport.

• Garantir i fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones en la pràctica de l'activitat física i l'esport, com també en els àmbits de gestió i administració de les entitats esportives.

• Garantir la no-discriminació per raó de discapacitat en la pràctica de l'activitat física i l'esport.

• Adaptar el concepte d'entitats esportives a la realitat social actual i potenciar la participació en condicions d'igualtat de tota la població.

• Potenciar l'esport d'alt rendiment i d'alt nivell a les Illes Balears, i impulsar mesures orientades a fomentar-ne el patrocini i el mecenatge, com també els centres de tecnificació esportiva.

• Implementar mesures que incentivin i fomentin l'associacionisme esportiu, tant en l'àmbit dels clubs esportius com en el de les federacions esportives autonòmiques, i que protegeixin el dret a la pràctica esportiva federada de tota la població.

• Modificar i adaptar el règim sancionador, tant en matèria administrativa esportiva com en l'àmbit de la jurisdicció esportiva, simplificant procediments i adequant el règim d'infraccions i sancions a la realitat actual.

• Afavorir la pràctica de l'activitat física i l'esport a determinats col·lectius d'atenció específica com a eina fonamental d'inclusió social: persones amb discapacitat i persones amb risc de vulnerabilitat social i econòmica.

• Incrementar i adequar les mesures per a la prevenció i la lluita contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància, el consum i la venda d'alcohol, el dopatge, l'alimentació no saludable i el sedentarisme.

• Consolidar i potenciar els organismes i tribunals vinculats a l'àmbit de l'activitat física i l'esport de les Illes Balears, com l'Assemblea de l'esport i l'activitat física de les Illes Balears, el Tribunal de l'esport de les Illes Balears, el Registre d'Entitats Esportives, la Comissió Antidopatge de l'Esport, la Comissió de Medicina Esportiva, la Comissió contra la Violència en l'Esport i la Comissió de l'Activitat Física i Esportiva per a l'Esport en Edat Escolar.

• Vetllar i fomentar, en l'àmbit de l'activitat física i l'esport, la sensibilització i la no-discriminació per raons d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

• Controlar i vetllar perquè l'import de les llicències esportives no pugui excedir del valor de la prestació, per potenciar l'accés de les persones esportistes a l'àmbit de l'activitat física i l'esport.

• Organitzar el funcionament i el règim intern de les entitats esportives.

• Potenciar i regular els drets i els deures de les persones associades a les entitats esportives, com també de les persones espectadores i usuàries d'espectacles, esdeveniments, competicions i activitats esportives.

• Incrementar i potenciar l'estructura i el funcionament democràtic de les federacions esportives de les Illes Balears, regulant els comitès de competició i disciplina i d'apel·lació, establint normes de transparència i bon govern i limitant la permanència en el càrrec de la presidència de les federacions esportives de les Illes Balears.

• Introduir l'ordenació dels serveis professionals de l'educació física, l'activitat física i l'esport a les Illes Balears.

• Establir els requisits indispensables per a l'accés a la llicència federativa, que es desenvoluparan per via reglamentària.

• Planificar, ordenar i vetllar per una xarxa bàsica d'instal·lacions esportives segures, suficients, sostenibles i accessibles a tota la població en condicions equitatives.

• Promoure i facilitar la col·laboració publicoprivada en la gestió de l'activitat física i l'esport per tal de millorar la xarxa d'instal·lacions esportives i els serveis i posar-los a l'abast de tota la ciutadania.

• Facilitar el mecenatge i les avantatges fiscals per a les empreses que ajudin al foment de l'activitat física i l'esport, especialment les destinades al tercer sector però també a l'esport de competició i d'alt nivell.

• Millorar la formació i la informació continuada de les persones que es dediquen a la gestió esportiva, en tots els seus àmbits, tant públics com privats, però especialment de les que es dediquen a l'organització d'entitats i activitats relacionades amb el tercer sector.

• Promoure i facilitar la formació dels gestors esportius tant de l'àmbit públic com del privat, des d'empreses de serveis, centres esportius i de fitness, i, sobretot, dels gestors que treballen al tercer sector.

VII

El text que es proposa per a la nova llei de l'activitat física i l'esport de les Illes Balears està articulat en catorze títols, distribuïts en 203 articles.

El títol primer preveu les disposicions generals de la llei i estableix, com a novetat, les diferents definicions de l'activitat física i l'esport i introdueix les definicions de persones consumidores o usuàries de serveis esportius.

El títol segon determina i regula l'administració i l'organització de l'activitat física i l'esport, defineix les competències dels ens administratius de les Illes Balears, les relacions interadministratives i la continuïtat de l'Assemblea de l'esport i l'activitat física de les Illes Balears com a òrgan de participació global de les institucions, del sector esportiu i de la ciutadania.

El títol tercer estableix la regulació de l'activitat física i l'esport de les Illes Balears i introdueix, com a novetats més destacades, la promoció efectiva de la igualtat entre homes i dones en l'activitat física i l'esport, els drets i la diversitat en l'esport, la potenciació de l'esport adaptat i l'activitat física en el medi natural. Així mateix, s'inclou una classificació modernitzada de les competicions esportives i s'intenta potenciar l'esport escolar, l'universitari i els esports autòctons de les Illes Balears.

En aquest títol tercer també es regulen, com a novetat, els drets de retenció i formació de les persones esportistes, i es potencia la figura de l'esportista d'alt nivell i d'alt rendiment de les Illes Balears.

En el títol quart s'introdueixen les novetats actuals sobre la regulació de les llicències esportives en l'activitat física i l'esport de les Illes Balears, i s'estableixen els tipus de llicències i cobertures de riscos per a les persones físiques, regulant el contingut de les llicències esportives federatives, els reconeixements mèdics i els formats de les llicències, establint-ne el caràcter reglat i les obligacions de les federacions respecte de les llicències esportives de les Illes Balears.

En el títol cinquè es regulen les entitats esportives de les Illes Balears, se n'estableix el concepte, la tipologia i el règim jurídic, i s'introdueix, com a novetat principal, el funcionament de les entitats esportives, en què es determina la representació equilibrada entre homes i dones. És important, en aquest títol, la potenciació de les persones associades d'aquestes entitats. Així mateix, s'ordena l'estructura i el funcionament de les federacions esportives balears, amb novetats importants, com l'obligació de totes les federacions de crear els comitès de competició i disciplina esportiva i d'apel·lació, el sotmetiment de les federacions a les normes de transparència i bon govern i la limitació de la presidència d'una federació esportiva durant el període màxim de tres legislatures de quatre anys.

En el títol sisè es preveu el foment i el finançament de l'activitat física i l'esport, i s'ordenen les ajudes públiques, els beneficis fiscals, el patrocini públic i els incentius al sector privat, com a novetat.

El títol setè regula la formació, la recerca i les titulacions esportives i, com a novetat en la llei, estableix l'impuls dels centres educatius de tecnificació esportiva de les Illes Balears.

El títol vuitè tracta del dopatge esportiu i la medicina esportiva, i disposa l'obligació legal de les persones esportistes de sotmetre's als controls antidopatge, potenciant la Comissió Antidopatge de l'Esport de les Illes Balears i l'assistència sanitària de les persones esportistes que participin en competicions esportives a les Illes Balears.

En el títol novè es regula la violència derivada de les activitats i de les competicions esportives en l'àmbit de les Illes Balears, potenciant la Comissió contra la Violència en l'Esport de les Illes Balears, i, com a novetat, es fa referència a la necessitat de regular, per les administracions públiques, protocols d'actuació per prevenir situacions de violència sobre la infància i l'adolescència en l'àmbit esportiu, tal com disposa la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència front a la violència.

El títol desè tracta de les instal·lacions esportives de les Illes Balears i estableix com a novetat important la regulació dels drets i les obligacions de les persones espectadores i usuàries de les instal·lacions esportives de les Illes Balears.

El títol onzè introdueix la innovació de regular l'exercici professional de l'activitat física i l'esport i en determina les activitats professionals i l'àmbit funcional, a més de les obligacions de les persones professionals de l'activitat física i l'esport.

El títol dotzè regula la justícia esportiva, el règim disciplinari i el Tribunal de l'esport de les Illes Balears. Com a novetat, la jurisdicció esportiva s'estén a l'àmbit associatiu i se'n regulen les qüestions i els òrgans competents per a resoldre-les. Se simplifica i modernitza el sistema d'infraccions i sancions esportives. Es tipifica així un sistema sancionador que estableix tres tipus de sancions: molt greus, greus i lleus. Així mateix, s'estableix l'aplicació subsidiària, en matèria sancionadora, de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En el títol tretzè es regula la inspecció esportiva i s'inclou, com a novetat, la figura i les facultats del personal inspector esportiu, les obligacions dels administrats i el procediment d'inspecció esportiva.

Finalment, el títol catorzè, sobre el procediment sancionador administratiu en matèria esportiva de les Illes Balears, estableix la tramitació corresponent que s'ha de seguir, adaptada a les normes que li són aplicables, i s'actualitzen les infraccions i sancions.

VIII

Com a novetat i característica imprescindible, cal destacar que d'acord amb la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, s'han adoptat una sèrie de mesures que afavoreixen la igualtat i la plena incorporació de la dona a l'esport en tots els nivells en l'àmbit de les Illes Balears.

La major part d'aquesta normativa obeeix al propòsit d'atendre les nombroses realitats de l'activitat física i l'esport no regulades en l'actualitat, i n'és molt significativa la regulació de l'esport d'alt nivell i d'alt rendiment, la introducció de les seleccions de les Illes Balears, la regulació de les llicències esportives, els drets dels membres associats a les entitats esportives, les normes de bon govern i transparència en les federacions esportives, la regulació de l'exercici professional de l'activitat física i l'esport i de l'accés a la pràctica esportiva per part de la ciutadania sense necessitat d'estar federat, a més de la regulació de l'exercici professional de l'activitat física i l'esport. Tot això configura una regulació completa del sistema de l'activitat física i l'esport i garanteix la cohesió interna del sistema.

Aquesta nova llei s'ajusta als principis de bona regulació i per això ha tractat d'adequar-se als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, eficiència, qualitat i simplificació.

De necessitat i eficàcia, perquè s'ha constatat que la norma respon a la necessitat d'adaptar la llei anterior a les noves realitats de l'activitat física i l'esport que es plantegen avui dia i que no estan regulades en l'actualitat. Així mateix, la norma està justificada per les raons d'interès general reflectides en aquesta exposició de motius, identifica clarament les finalitats perseguides i és l'instrument normatiu adequat per garantir-ne la consecució.

De proporcionalitat, perquè la iniciativa normativa recull la regulació imprescindible per atendre les necessitats i demandes que s'han de preveure i adaptar i, a més, és ajustada a la matèria que regula.

De seguretat jurídica, perquè la llei és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic i genera un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa que en facilita el coneixement i la comprensió. Així mateix, el text és respectuós amb les competències de totes les parts implicades i aposta per elaborar un nou cos legal ateses les demandes i modificacions que es proposen.

De transparència, ja que cal destacar que s'ha fet la consulta prèvia a la ciutadania per elaborar millor la normativa. Amb posterioritat, l'avantprojecte de llei s'ha sotmès a informació pública i s'ha garantit la participació activa de la ciutadania en l'elaboració de la norma mitjançant el tràmit d'audiència.

D'eficiència, perquè aquesta norma evita càrregues innecessàries i racionalitza la gestió dels recursos públics. A més a més, es tendran en compte els mitjans electrònics i telemàtics que preveu la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, com a instrument de simplificació i agilitat, així com de relació amb l'administració.

De qualitat, ja que s'han tengut en compte les Directrius sobre la forma i l'estructura dels avantprojectes de llei, aprovades mitjançant Acord del Consell de Govern de 29 de desembre de 2000.

I de simplificació, perquè s'ha optat per un llenguatge senzill i entenedor.

La iniciativa legislativa s'ha sotmès a consulta prèvia, a informació pública i audiència de les persones i entitats interessades i també s'ha presentat al Consell Econòmic i Social, que ha emès el corresponent dictamen preceptiu.

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

 

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

L'objecte d'aquesta llei és establir el marc jurídic regulador de l'activitat física i l'esport, a més del seu foment i promoció, en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Al mateix temps, vol promoure els mecanismes necessaris per implantar i estendre la cultura de l'educació física, així com vetllar per la qualitat d'aquesta pràctica esportiva, i que es realitzi en condicions de salut i seguretat de les persones que hi intervenen.

Article 2

Definicions

A l'efecte d'aquesta llei s'entendrà per:

a) Activitat física: Moviment corporal que té com a objectiu millorar i mantenir la condició física. És una activitat que promou la salut i el benestar de les persones en l'àmbit físic, psicològic i social. Es considera objecte d'interès general per les administracions públiques i la societat en general.

b) Esport: Activitat lligada a alguna modalitat esportiva existent dins d'un marc reglamentari i competitiu, que tingui entre els seus objectius la formació integral, la recreació, la relació social, la millora del rendiment esportiu, com també la millora i el manteniment de la salut i de la condició física i psicològica de les persones.

c) Modalitat esportiva: Tota pràctica esportiva que disposi del reconeixement oficial d'una administració esportiva competent d'àmbit autonòmic o estatal.

d) Especialitat esportiva: Qualsevol de les formes reglamentàries en la qual es divideix la pràctica d'una modalitat esportiva.

e) Practicant: Qualsevol persona física que, individualment o en grup, practiqui una activitat física en les condicions establertes en aquesta llei.

f) Esportista: Qualsevol persona física que, individualment o en grup, practiqui esport en les condicions establertes en aquesta llei.

g) Servei esportiu: Activitat econòmica per compte propi o aliè que consisteix a oferir assessorament i assistència per a la realització de l'activitat física i de l'esport, mitjançant l'aplicació de coneixements i tècniques específiques.

h) Persona consumidora o usuària de serveis esportius: Qualsevol persona física que, reunint les condicions de practicant o esportista, sigui destinatària d'algun servei esportiu.

i) Esport federat: La pràctica esportiva a l'empara d'una federació esportiva i dins un marc reglamentari, que tingui entre els seus objectius, mitjançant les seves activitats i l'organització de competicions, la formació integral, la recreació, la relació social, la millora del rendiment esportiu, com també la millora de la salut i de la condició física i psicològica de les persones practicants del seu esport.

j) Esport en edat escolar: L'activitat física i esportiva organitzada dirigida a la població en l'etapa d'escolarització obligatòria, practicada en horari no lectiu i subjecta a una orientació educativa i formativa.

k) Esport d'alt nivell i d'alt rendiment: La pràctica esportiva encaminada a aconseguir el nivell més alt de competició esportiva.

l) Esportistes d'alt nivell: Esportistes que, segons els criteris establerts per la normativa esportiva estatal, estan inclosos en les resolucions vigents adoptades a aquest efecte pel Consell Superior d'Esports.

m) Esportistes d'alt rendiment: Esportistes que compleixen els criteris d'alt rendiment establerts per la normativa estatal o autonòmica.

n) Tecnificació esportiva: Etapa del desenvolupament esportiu, prèvia a l'alt rendiment, en la qual es du a terme el perfeccionament del nivell tècnic i competitiu, garantint uns mitjans de suport adequats i vetllant perquè els esportistes aconsegueixin una formació integral.

o) Seguiment esportiu: Etapa del desenvolupament esportiu, prèvia a la tecnificació esportiva, en la qual es du a terme la detecció, el control, la vigilància i les actuacions periòdiques puntuals de suport, de les persones esportistes que per les seves condicions físiques i/o capacitats tecnicotàctiques destaquen respecte de la resta.

p) Esport universitari: La pràctica esportiva organitzada, realitzada exclusivament per les persones integrants de la comunitat universitària, d'acord amb els programes esportius que aprova cada universitat.

q) Esport no federat organitzat: Tota pràctica esportiva organitzada per entitats no federatives.

r) Esport recreatiu: Tota pràctica esportiva no organitzada, amb finalitat lúdica i realitzada al marge de les entitats esportives.

s) Esport adaptat: Tota pràctica esportiva federada, no federada o recreativa que s'ha creat o en la què s'han adaptat les normes perquè la puguin practicar persones amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o mixtes.

 

Article 3

Dret a l'activitat física i l'esport

1. Totes les persones tenen dret a la pràctica de l'activitat física i l'esport, de manera voluntària i lliure, en igualtat de condicions i oportunitats, de conformitat amb el que s'estableix a la present llei i a les disposicions que la desenvolupin.

2. Les administracions públiques de les Illes Balears, en compliment del que estableix la Constitució, promouran l'activitat física i l'esport com a elements essencials del desenvolupament de la personalitat, facilitant a totes les persones l'exercici del dret a practicar activitat física i esport, i proporcionant-hi l'accés de la ciutadania en igualtat de condicions i de manera equitativa, tant en l'àmbit de l'alt rendiment o la competició, com amb finalitats recreatives i socials, de millora i manteniment de la salut i de la condició física, i educatives. Aquesta promoció s'haurà de dur a terme en la mesura de les competències de cada administració.

Article 4

Funció social i valors de l'activitat física i l'esport

1. L'activitat física i l'esport tenen una funció social que pot contribuir al desenvolupament i a la formació integral de les persones, a la integració i millora de les relacions humanes i, per tant, a millorar la seva qualitat de vida.

2. La consideració de la funció social de l'activitat física i l'esport es fonamenta en el reconeixement d'una sèrie de valors:

a) Dimensió educativa i formativa, que propicia el desenvolupament complet i harmònic de l'ésser humà.

b) Contribució a l'adquisició d'hàbits saludables en les persones i la seva importància per a la millora de la salut pública de la comunitat, i per afavorir el benestar personal.

c) Foment d'actituds i compromisos cívics, d'estrènyer llaços socials i promoure valors com la igualtat, la solidaritat, la no-violència, la tolerància i la justícia.

d) Rellevància com a factor que contribueix a la cohesió social en una comunitat.

e) Significació com a motor de desenvolupament econòmic i del benestar col·lectiu i generador d'ocupació.

f) Importància com a factor de coneixement i conservació, la realització d'activitats respectuoses amb el medi natural i el territori, ajudant a la sostenibilitat.

g) Foment de l'activitat turística sostenible en els àmbits de l'activitat física i l'esport.

 

Article 5

Finalitats

Les administracions de les Illes Balears, en el marc de les seves competències, fomentaran l'activitat física i l'esport i en tutelaran l'exercici, amb la finalitat d'aconseguir la màxima qualitat i excel·lència, i la fidelització de les persones esportistes, practicants i usuàries, així com la iniciació en l'activitat per les persones sedentàries, mitjançant la pràctica compatible amb la salut i la seguretat, d'acord amb les finalitats següents:

a) Promocionar la pràctica de l'activitat física i esportiva com un factor essencial per a la salut, una major qualitat de vida, el benestar físic, social i psicològic, i per al desenvolupament integral de la persona.

b) Promocionar les condicions que afavoreixin el desenvolupament general de l'activitat física i esportiva, amb atenció preferent a l'activitat dirigida a l'ocupació del temps lliure, a fi de desenvolupar la pràctica continuada amb caràcter recreatiu i lúdic.

c) Impulsar i vetllar per la igualtat efectiva entre homes i dones i pel respecte de la diversitat en l'àmbit esportiu.

d) Fomentar l'activitat física i esportiva com a instrument d'inclusió i cohesió social, i com a marc de socialització en llengua catalana.

e) Fomentar l'accés a la pràctica de l'activitat física i esportiva de totes les persones i, en particular, de les persones amb discapacitat, de les persones majors i de les persones amb risc de vulnerabilitat social i econòmica amb l'objectiu de contribuir a la seva integració social.

f) Promocionar l'esport en edat escolar i la pràctica de l'esport universitari mitjançant el foment d'activitats de caràcter recreatiu o competitiu.

g) Promocionar la formació i el perfeccionament del personal tècnic, directiu i gestor que ofereix els serveis, a més de la qualificació dels professionals de l'educació física, l'activitat física i esportiva en tots els àmbits, a fi d'augmentar la qualitat de l'activitat.

h) Vetllar perquè els serveis que s'ofereixen en les administracions esportives de les Illes Balears siguin executats per professionals en l'àmbit de l'educació física, l'activitat física, l'esport i la gestió esportiva.

i) Protegir la seguretat i la salut de les persones que practiquin l'activitat física i esportiva en el marc del que estableix aquesta llei. A aquest efecte, els poders públics i les entitats amb funcions públiques en la matèria actuaran de manera coordinada.

j) Fomentar l'esport federat en totes les seves activitats i competicions, i l'establiment de mecanismes de suport a l'esport d'alt nivell i d'alt rendiment de les Illes Balears i especialment a qui tingui reconeguda la condició d'esportista d'alt rendiment.

k) Promocionar i regular l'associacionisme esportiu i, en general, la participació social i del voluntariat. Així mateix, tutelar les federacions esportives i altres entitats relacionades amb l'esport, dins del respecte a la iniciativa privada, vetllant especialment pel funcionament democràtic i participatiu de les estructures associatives.

l) Prevenir la violència, la xenofòbia, el racisme i la intolerància, el dopatge i el frau en l'esport, fomentant el joc net en les manifestacions esportives i la col·laboració ciutadana.

m) Planificar, promocionar, fomentar i actualitzar, segons les necessitats, una xarxa d'instal·lacions i equipaments esportius, racionalment distribuïda, i d'acord amb els principis de sostenibilitat social, econòmica, ambiental i de mobilitat i accessibilitat universal.

n) Vetllar per la seguretat de les instal·lacions i els recintes esportius, de les activitats que s'hi realitzin i prendre les mesures més idònies per a la garantia física i de la salut dels que les practiquin, del públic, del personal i de la resta de persones implicades en l'organització de l'activitat física i esportiva i per a la cobertura necessària dels riscos.

o) Impulsar la difusió de l'esport balear en tots els àmbits territorials i nivells de pràctica.

p) Fomentar les ajudes públiques i el patrocini en l'àmbit de l'activitat física i l'esport en els termes que es determinin legalment o reglamentàriament.

q) Respectar i protegir el medi ambient, aprofitant el medi natural per a aquelles activitats recreatives i educatives i competicions esportives més adequades, sempre d'acord amb els valors de desenvolupament sostenible.

r) Afegir valors i de manera especial la salut, la responsabilitat i el respecte com eixos vertebradors dels valors educatius que des de les administracions esportives es volen impulsar amb la pràctica de l'activitat física i esportiva, especialment en l'esport en edat escolar.

s) Foment de les activitats esportives relacionades amb el medi natural característic de les Illes Balears.

 

TÍTOL II

DE L'ADMINISTRACIÓ I ORGANITZACIÓ DE L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT

 

Capítol I

Administracions esportives de les Illes Balears

 

Article 6

Administracions esportives de les Illes Balears

Són administracions esportives de les Illes Balears:

a) L'Administració del Govern de les Illes Balears.

b) L'administració dels consells insulars.

c) Les administracions locals.

 

Article 7

Marc competencial de les administracions esportives a les Illes Balears

1. A l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears li correspon l'exercici de les competències que determina aquesta llei, així com la coordinació amb les administracions esportives de l'Estat, com també amb la resta d'administracions públiques, en matèria d'activitat física i d'esport.

2. La distribució de competències en matèria d'esports entre les administracions de les Illes Balears és l'establerta en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, conformement amb l'article 70.9 pel que fa a les competències pròpies dels consells insulars, amb la Llei de transferències als consells insulars, en allò que es mantengui en vigor, i amb aquesta llei.

3. Les competències del Govern de les Illes Balears seran exercides per la conselleria que tingui atribuïdes les competències en matèria d'activitat física i d'esport, sense perjudici de coordinar-se amb altres àrees sectorials per a la consecució de les seves finalitats.

Article 8

Competències del Govern de les Illes Balears

Correspon a l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, en l'exercici de les seves competències:

1. Amb caràcter general:

a) Representar les Illes Balears davant els organismes estatals i, si pertoca, internacionals, quan així ho permeti la normativa estatal.

b) La potestat reglamentària a què es refereix l'article 58.3 de l'Estatut d'Autonomia i la planificació de la política de l'esport i l'activitat física de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en coordinació amb els consells insulars, i en el benentès que la potestat reglamentària de les competències pròpies correspon als consells insulars conformement amb l'article 72.1 de l'Estatut.

c) Reconèixer amb caràcter oficial les noves modalitats i disciplines esportives en l'àmbit de la comunitat autònoma, a més d'establir-ne els criteris i requisits per al reconeixement, així com retirar-lo en cas que aquest esdevengui contrari a l'ordenament jurídic per causes sobrevingudes.

d) Promoure, reconèixer i gestionar les formacions esportives en període transitori, com també fomentar i organitzar activitats de formació esportiva no reglada.

e) Instituir, regular i coordinar les distincions esportives de la comunitat autònoma.

f) Convocar i regular els programes de promoció de l'activitat física i esportiva en edat escolar d'àmbit balear, que s'hauran de dur a terme en col·laboració amb els consells insulars, a més de les fases finals dels programes de competició que incloguin els programes esmentats.

g) Crear òrgans, comitès i assemblees que contribueixin de manera eficaç al foment, al desenvolupament i a la protecció de l'activitat física i l'esport en l'àmbit de les Illes Balears.

h) Prevenir i controlar el dopatge esportiu, en col·laboració amb les federacions esportives i altres administracions públiques.

i) Promoure la formació, la recerca científica, la innovació i el desenvolupament de programes experimentals en l'àmbit de l'educació física, l'activitat física i l'esport, les instal·lacions i els equipaments esportius.

j) Crear i regular els centres de tecnificació esportiva i/o alt rendiment esportiu en col·laboració amb les federacions esportives i, si pertoca, amb altres administracions.

k) Exercir la potestat sancionadora i disciplinària i la funció inspectora en l'àmbit administratiu esportiu, a més d'establir els criteris de control i eficiència sobre les activitats de les federacions.

l) Fomentar l'esport d'alt nivell i d'alt rendiment.

m) Atorgar premis i reconeixements a aquelles persones o entitats que s'hagin distingit especialment per l'activitat desenvolupada o per la seva contribució al foment de l'activitat física i l'esport en les Illes Balears.

n) Cooperar en matèria d'activitat física i esportiva amb les universitats amb seu a les Illes Balears i amb les corporacions col·legials de l'àmbit de l'educació física, l'activitat física i l'esport, així com amb associacions professionals oficialment reconegudes que es considerin convenients per a una millor consecució dels objectius d'aquesta llei.

o) Suspendre les activitats esportives programades quan contravinguin obligacions i generin riscos per a les persones participants o per a tercers.

p) Prevenir i lluitar contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

q) Promoure i vetllar per la igualtat d'oportunitats en la practica de l'activitat física i esportiva.

r) Protegir la salut de les persones esportistes i practicants, fomentant els hàbits saludables de la població i lluitant, especialment, contra el sedentarisme i l'alimentació no saludable.

s) Ordenar els serveis professionals de l'educació física, l'activitat física i l'esport, com a garantia de la qualitat i la seguretat de l'activitat física i l'esport en l'àmbit de tota la comunitat autònoma.

t) Impulsar i garantir la implementació efectiva dels valors que l'activitat física i l'esport organitzat han d'aportar a tota la població de les Illes Balears, especialment a les persones practicants d'esport en edat escolar.

u) Impulsar totes les accions necessàries per al suport a la implantació de la transformació digital en l'àmbit esportiu i de l'activitat física de les Illes Balears, en col·laboració amb els consells insulars, els ajuntaments, les federacions i els clubs, el sector públic i privat, les corporacions col·legials de l'àmbit de l'educació física, l'activitat física i l'esport, i tota la resta de teixit associatiu i social de l'esport.

v) Qualsevol altra no atribuïda expressament als consells insulars ni als ajuntaments de les Illes Balears.

w) Les altres funcions que aquesta llei li atribueix.

2. En relació amb les entitats esportives:

a) Atorgar el reconeixement oficial de les federacions esportives de les Illes Balears, i autoritzar i revocar motivadament la seva inscripció en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

b) Autoritzar, denegar i revocar motivadament la inscripció de clubs esportius i associacions esportives en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

c) Autoritzar, denegar i revocar motivadament l'anotació de les seccions esportives de les entitats no esportives, comunitats de clubs esportius, les entitats organitzadores de competicions esportives no federades, societats anònimes esportives i fundacions en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

d) Establir criteris que marquin la línia a seguir en la concessió de subvencions a entitats esportives, i conèixer els programes d'actuació i els balanços econòmics de les entitats que percebin qualsevol tipus d'ajuda de l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears.

e) Regular i declarar d'utilitat pública les entitats esportives d'acord amb la legislació aplicable.

f) Gestionar el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

g) Aprovar els estatuts de les entitats esportives i els reglaments electorals i els relatius al funcionament intern de les federacions esportives.

h) Coordinar i tutelar les federacions esportives de les Illes Balears en l'exercici de les funcions públiques que tenen delegades, i això sense perjudici de la seva activitat privada.

i) Dictar les instruccions oportunes per executar i agilitar els processos electorals de les federacions esportives de les Illes Balears.

j) Impulsar de manera coordinada amb les entitats esportives de les Illes Balears les iniciatives i els programes esportius d'interès social, especialment els adreçats a la població en edat escolar, per la seva contribució a l'educació dels infants i joves adolescents.

3. En relació amb les instal·lacions esportives:

a) En virtut de la potestat de coordinació de l'activitat dels consells insulars prevista a l'article 72.2 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, aprovar i actualitzar un pla d'instal·lacions i equipaments esportius a les Illes Balears (PIEDIB), atenent les planificacions elaborades pels consells insulars, que són els competents en matèria d'esports i foment de les activitats esportives, així com en ordenació del territori, d'acord, respectivament, amb l'article 70.9 i 70.13 de l'Estatut d'Autonomia, i en col·laboració amb les administracions locals i les supraautonòmiques.

b) Coordinar i supervisar l'elaboració i el desplegament dels plans d'actuació de construcció d'infraestructures esportives atenent el Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de les Illes Balears (PIEDIB).

c) Elaborar i gestionar un cens d'instal·lacions esportives existents a les Illes Balears per fomentar-ne l'ús.

d) Impulsar la creació de xarxes especials d'instal·lacions d'alta competició o tecnificació, i la seva conservació i administració.

e) Regular l'exigència dels requisits relatius a la pràctica de l'activitat física i l'esport que corresponguin en el seu cas i que hagin de reunir els establiments públics i privats, d'accés públic, dedicats a l'activitat física i a l'esport.

f) Gestionar les instal·lacions i els centres esportius que tingui adscrits amb personal qualificat, d'acord amb l'exercici professional de l'educació física, l'activitat física i l'esport i la gestió esportiva previst en aquesta llei.

g) Impulsar la creació de noves instal·lacions esportives tenint en compte el creixement de noves modalitats esportives de federacions inscrites en el Registre d'Entitats de les Illes Balears que no disposen d'instal·lacions esportives per poder realitzar la seva activitat de manera adequada.

h) Impulsar i col·laborar en la regulació de la pràctica de l'activitat física i esportiva en el medi natural.

4. En relació amb les competicions:

a) Autoritzar i coordinar les competicions esportives que així ho requereixin, de qualsevol àmbit, que es desenvolupin a les Illes Balears.

b) Fomentar i finançar la participació d'esportistes i d'equips d'esportistes que, com a representants de les Illes Balears, participin en competicions d'àmbit estatal o internacional, en col·laboració amb les federacions esportives de les Illes Balears.

c) Establir els mitjans i el finançament necessaris per als desplaçaments de les persones esportistes de les Illes Balears entre les illes de la comunitat autònoma per assistir a les competicions oficials dels calendaris federatius.

 

Article 9

Competències dels consells insulars

Correspon a l'administració dels consells insulars, d'acord amb l'article 70.9 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, l'exercici de les competències que determina aquesta llei en els àmbits territorials respectius, a més de les establertes en la Llei 6/1994, de 13 de desembre, d'atribució de competències als consells insulars en matèria de patrimoni històric, de promoció sociocultural, d'animació sociocultural, de dipòsit legal de llibres i d'esports, modificada per la Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars:

a) Planificar, en col·laboració amb la resta d'administracions públiques, fomentar i executar els programes d'esport en edat escolar i d'activitat física per a totes les persones, d'acord amb els termes expressats en aquesta llei i en els reglaments que la despleguin.

b) Promoure l'activitat física, l'exercici físic i l'esport orientat a la salut. Treballar per crear adherència a l'activitat física i esportiva a tota la societat.

c) Planificar i executar programes d'activitat física i esportiva adaptada. També executar programes que promoguin l'activitat física i esportiva entre les persones amb qualque tipus de malaltia crònica.

d) Impulsar delegacions insulars de les federacions esportives reconegudes per les administracions en l'àmbit de les Illes Balears i assessorar-les en referència als aspectes que hi puguin ser d'utilitat, en coordinació amb la federació esportiva corresponent.

e) Vetllar, en el marc de les competències referides a l'ordenació del territori insular, pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d'espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l'activitat física i l'esport i l'emplaçament d'instal·lacions i equipaments esportius.

f) Cooperar amb les administracions locals en la creació, la construcció, l'ampliació i la millora de les instal·lacions i els equipaments esportius, en atenció al que està establert en els plans d'actuació de construcció d'infraestructures esportives del Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de les Illes Balears (PIEDIB).

g) Gestionar les instal·lacions i els centres esportius que tinguin adscrits amb personal qualificat, d'acord amb l'exercici professional de l'educació física, l'activitat física, l'esport i la gestió esportiva previst en aquesta llei.

h) Proposar a l'Administració del Govern de les Illes Balears mesures de planificació, estructuració i organització de l'activitat física i l'esport en tots els nivells i sectors del seu àmbit territorial.

i) Promoure agrupacions de municipis i crear consorcis amb la finalitat de prestar serveis i programes comuns per al foment de l'activitat física i l'esport.

j) Establir la programació i el desenvolupament dels sistemes d'iniciació esportiva i els seguiments mèdics corresponents.

k) Elaborar, aprovar i executar els plans insulars d'instal·lacions i equipaments esportius d'acord amb els criteris i les necessitats objectives prevists en el PIEDIB.

l) Col·laborar i facilitar la participació de les persones esportistes que, com a representants de cada consell insular, participin en competicions autonòmiques, en col·laboració amb les delegacions insulars.

m) Atorgar premis a aquelles persones o entitats que s'hagin distingit especialment per l'activitat desenvolupada o per la seva contribució al foment de l'activitat física i l'esport en l'àmbit insular.

n) Organitzar, regular i patrocinar competicions i manifestacions esportives i d'activitat física en l'àmbit de les seves competències insulars.

o) Cooperar en la realització i l'actualització dels censos de les instal·lacions esportives.

p) Exercir la titularitat dels gabinets insulars de medicina esportiva i la coordinació dels gabinets locals de medicina esportiva.

q) Fomentar i organitzar activitats de formació esportiva no reglada.

r) Donar suport a l'execució de programes de seguiment esportiu insulars impulsats per les delegacions insulars de les federacions esportives.

s) Prevenir i lluitar contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

t) Promoure la igualtat d'oportunitats en la pràctica de l'activitat física i esportiva.

u) Protegir la salut de les persones esportistes i practicants fomentant els hàbits saludables de la població i lluitant, especialment, contra el sedentarisme i l'alimentació no saludable.

v) Vetllar pel compliment de la legislació que la comunitat autònoma de les Illes Balears dicti a aquest efecte en matèria de foment i promoció de l'activitat física i de l'esport.

w) Exercir qualsevol altra competència que els confereixi aquesta llei o la normativa que la desenvolupi, d'acord amb l'establert a l'article 70.9 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

 

Article 10

Competències dels ajuntaments

Correspon als ajuntaments de les Illes Balears:

a) Dissenyar, fomentar i executar els programes de desenvolupament i foment de l'activitat física i esportiva, en col·laboració amb la resta d'administracions públiques.

b) Facilitar l'accés a la pràctica de l'activitat física i esportiva de tota la ciutadania, independentment de la seva edat i condició, que així ho desitgin.

c) Fomentar l'esport en edat escolar, com a motor per al desenvolupament de l'esport balear en tots els nivells, garantint l'educació basada en valors de tolerància, igualtat i solidaritat.

d) Col·laborar amb la resta d'administracions públiques en la promoció de l'activitat física i esportiva en edat escolar de forma integral, treballant els valors educatius per a la consecució d'hàbits saludables.

e) Col·laborar amb la resta d'administracions públiques per executar els programes d'esport en edat escolar i d'activitat física per a totes les persones, d'acord amb els termes expressats en aquesta llei i en els reglaments que la despleguin.

f) Gestionar les instal·lacions i els centres esportius que tinguin adscrits amb personal qualificat, d'acord amb l'exercici professional de l'educació física, l'activitat física, l'esport i la gestió esportiva previst en aquesta llei.

g) Elaborar i executar els plans municipals d'equipaments esportius, a més de registrar-los en el municipi i en la conselleria competent en la seva matèria, atenent el que estigui establert en els plans d'actuació de construcció d'infraestructures esportives del Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de les Illes Balears (PIEDIB).

h) Cooperar en la realització i l'actualització dels censos d'instal·lacions esportives.

i) Elaborar i tramitar, a través dels instruments urbanístics corresponents, les reserves de dotació destinades a l'establiment d'instal·lacions esportives, tant en espais tancats com a l'aire lliure, seguint un model urbanístic que faciliti la vida activa i saludable.

j) Controlar i inspeccionar les instal·lacions públiques i privades per garantir la seguretat dels usuaris i la responsabilitat civil derivada de l'ús públic de les instal·lacions. L'activitat de control i inspecció es durà a terme d'acord amb la normativa vigent en matèria de llicències d'activitat.

k) Organitzar, promoure i patrocinar esdeveniments esportius i d'activitat física.

l) Facilitar espais públics per a la practica de qualsevol tipus d'activitat física i esportiva.

m) Vetllar pel compliment d'aquesta llei, com també de les ordenances municipals en matèria esportiva que afectin el municipi.

n) Atorgar la llicència a les instal·lacions i l'explotació d'establiments destinats a la pràctica d'activitat física i esportiva.

o) Autoritzar i supervisar les manifestacions esportives i d'activitat física que així ho requereixin de qualsevol àmbit que es desenvolupin a les instal·lacions i els centres adscrits al municipi.

p) Col·laborar amb l'administració del Govern de les Illes Balears competent en matèria d'esport en relació amb les competències en matèria d'inspecció esportiva.

q) Exercir qualsevol altra competència que els confereixi aquesta llei i la normativa que la desenvolupi.

r) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats previstes en aquesta llei.

 

Article 11

Els òrgans instrumentals

1. La Fundació per a l'Esport Balear és una entitat del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears que té per finalitat principal contribuir a la promoció i el foment de l'esport d'alt nivell i d'alt rendiment de les Illes Balears.

Correspon a la Fundació per a l'Esport Balear dur a terme tot tipus d'actuacions d'administració i gestió relacionades amb l'esport d'alt rendiment i la tecnificació esportiva i amb l'esport balear en general i, a aquest efecte, articular plans i programes, gestionar instal·lacions, directament o indirectament, i desenvolupar activitats, formació, serveis i altres aspectes relacionats o complementaris dels anteriors que consideri adequats per al compliment de les seves finalitats a cadascuna de les illes.

2. La Fundació per a l'Esport Balear podrà actuar com a mitjà propi instrumental i servei tècnic de l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, i, amb aquest objecte, assumir encàrrecs de gestió dels seus òrgans i entitats de dret públic, per desenvolupar activitats vinculades a l'esport i per a la gestió d'instal·lacions esportives de titularitat autonòmica.

 

Capítol II

Assemblea de l'esport i l'activitat física de les Illes Balears

 

Article 12

Naturalesa i objectius de l'Assemblea de l'esport i l'activitat física de les Illes Balears

L'Assemblea de l'esport i l'activitat física de les Illes Balears és l'òrgan de participació global de les institucions, del sector esportiu i de la ciutadania, en la configuració i el desenvolupament de la política de l'activitat física i l'esport, i assessorarà en matèria esportiva el Govern de les Illes Balears.

Article 13

Composició, funcions i funcionament

1. L'Assemblea de l'esport i l'activitat física de les Illes Balears, presidida per la persona titular de la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears, està integrada per representants de les administracions esportives de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de les federacions esportives de les Illes Balears, de les corporacions col·legials en l'àmbit de l'activitat física i l'esport, i per representants de la resta d'entitats i associacions esportives que participen en el desenvolupament de l'activitat física i l'esport a les Illes Balears, a més d'esportistes i persones vinculades amb l'àmbit de l'activitat física i l'esport i associacions de l'àmbit de l'esport i la gestió esportiva.

2. La composició, les funcions i el funcionament de l'Assemblea de l'esport i l'activitat física de les Illes Balears s'han de determinar per reglament.

3. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears presentarà a l'Assemblea de l'esport i l'activitat física de les Illes Balears, durant els primers sis mesos de cada legislatura, un pla estratègic amb les línies prioritàries d'acció en l'àmbit de l'activitat física i l'esport a les Illes Balears.

L'objectiu d'aquest pla serà el de definir i establir, de forma estructurada i ordenada, la política esportiva autonòmica que s'ha de dur a terme durant la legislatura, i ha de contenir com a mínim:

a) La valoració de l'estat actual de les diferents àrees en les quals el Govern de la comunitat autònoma és competent en matèria d'esports, determinant la situació real i l'evolució que s'ha experimentat en els darrers anys.

b) La delimitació, en funció de la diagnosi i dels recursos disponibles, dels diferents eixos de treball, ja siguin estratègics o transversals, entesos com aquells àmbits d'actuació on es concentraran l'activitat i les accions de la política esportiva. Així mateix, s'hauran d'establir els diferents objectius vinculats a cadascun d'aquests eixos, que determinaran entre tots l'orientació final de la política esportiva del Govern de les Illes Balears durant la legislatura.

c) La concreció de les accions precises destinades a aconseguir els objectius establerts i estructurades per eixos de treball. A més, cada pla d'acció haurà de definir el moment temporal d'inici i de finalització, les entitats o les persones responsables de dur-lo a terme i les que hi col·laborin, així com els indicadors que hauran de determinar el grau d'èxit de cadascun dels plans.

 

Capítol III

Relacions interadministratives

 

Article 14

Relacions entre administracions

Les competències en matèria d'activitat física i d'esport de les administracions públiques de les Illes Balears s'exerciran sota els principis generals que es preveuen en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, especialment els de col·laboració, cooperació i coordinació, i s'utilitzaran les tècniques que es regulin en aquesta norma per portar-los a terme.

Article 15

Tècniques de col·laboració, cooperació i coordinació

En aplicació dels principis generals referits, s'utilitzaran les tècniques que estableix la legislació vigent, especialment la simplicitat, la claredat i la proximitat als ciutadans, establerta en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic; i la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars; i dins del que determina aquesta llei, procurant la col·laboració, la cooperació i la coordinació entre les administracions.

 

TÍTOL III

DE L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT

 

Capítol I

Activitat física i esportiva per a totes les persones

 

Article 16

Promoció de la igualtat efectiva en l'esport entre homes i dones

1. Les administracions públiques de les Illes Balears promocionaran i fomentaran la igualtat efectiva entre homes i dones en matèria d'activitat física i esportiva i corregiran qualsevol situació que pugui constituir una discriminació directa o indirecta.

Les entitats esportives hauran d'adoptar mesures específiques d'acció positiva per fomentar l'equitat a fi de garantir progressivament la igualtat real i efectiva en la pràctica de l'activitat física i de l'esport i en la gestió d'aquestes entitats.

2. Les administracions públiques, les federacions i la resta de les entitats esportives de les Illes Balears promouran la plena participació de les dones en tots els àmbits de la pràctica de l'activitat física i de l'esport i n'afavoriran l'accés en igualtat de condicions a les instal·lacions esportives i a les diverses i especialitats de l'esport, inclosos els nivells de responsabilitat i decisió, mitjançant el desenvolupament de programes específics que incloguin la formació en matèria de gènere de tots els seus agents. A més, es fomentarà la participació masculina en les modalitats eminentment femenines.

3. En la composició dels equips de representació i decisió de les entitats esportives i els òrgans assessors i de control en matèria d'esports de l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears es respectarà el principi de presència equilibrada de dones i homes.

4. Les federacions i entitats esportives de les Illes Balears, en atenció al principi de representació equilibrada en la junta directiva, hauran de garantir una presència de dones i homes segons la qual cap sexe no superi el 60% del conjunt de persones ni sigui inferior al 40% del nombre total de persones que conformin aquest òrgan.

5. Les administracions esportives, les federacions i la resta de les entitats esportives de les Illes Balears hauran de sensibilitzar envers la promoció de la igualtat efectiva entre homes i dones en la pràctica de l'activitat física i esportiva, en tots els àmbits, i visibilitzar la participació de les dones en l'esport fomentant la seva presència en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials.

6. Els mitjans de comunicació públics de les Illes Balears afavoriran la visibilitat de les dones en l'àmbit esportiu per tal d'equilibrar l'emissió d'esdeveniments esportius masculins i femenins, garantint el contingut diari sobre les esportistes als informatius esportius.

7. Els poders públics de les Illes Balears establiran indicadors per a la valoració en les seves activitats de foment (ajudes, subvencions, premis i d'altres anàlegs) d'aquelles entitats esportives que implementin mesures eficaces per a l'aplicació real i efectiva del principi d'igualtat entre dones i homes.

8. Com a principi per a la consecució real i efectiva de la igualtat de gènere, la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears promourà l'esport femení, mitjançant l'accés de la dona a la pràctica esportiva a través del desenvolupament de programes específics dirigits a totes les etapes de la vida i en tots els nivells, i especialment en els de responsabilitat i decisió.

9. Per a la igualtat efectiva de dones i homes, es garantirà la igualtat de premis entre tots dos sexes sempre que els esdeveniments esportius s'organitzin o s'encomanin a un tercer per una administració pública, o es financiïn totalment o parcialment a través de fons públics.

10. Les federacions esportives hauran d'elaborar plans especials d'acció positiva per a la igualtat de dones i homes a fi de garantir progressivament la igualtat real i efectiva en la pràctica de cada modalitat i categoria esportiva, així com en la gestió d'aquestes entitats esportives.

11. Les federacions esportives de les Illes Balears hauran de disposar d'un protocol de prevenció i actuació per a situacions de discriminació, abusos i assetjament per raó de sexe i/o autoritat en el seu si i en el de les entitats esportives integrants de la pròpia federació.

Les administracions públiques hauran de proporcionar un protocol genèric a les federacions, encara que aquestes el podran adaptar, modificar o fer-ne un de propi si ho consideren necessari. Aquest protocol haurà d'incloure actuacions de formació de les persones integrants de les entitats esportives.

Article 17

Drets i diversitat en l'activitat física i l'esport

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de vetllar perquè dins de l'àmbit de l'activitat física i l'esport es fomenti la sensibilització i no hi hagi discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, o per raó de discapacitat o necessitats especials.

2. Les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir:

a) La promoció i la difusió de les bones pràctiques de les entitats esportives en relació amb els principis normatius vigents en matèria de drets de les persones LGTBI.

b) Juntament amb les federacions esportives, la lliure participació de les persones LGTBI en les competicions.

c) El desenvolupament d'accions contra la violència i la discriminació en l'àmbit esportiu, i la recollida de bones pràctiques de sensibilització dels clubs, les agrupacions i les federacions esportives.

d) L'accés a la bibliografia específica sobre la temàtica LGTBI.

e) L'adopció de les mesures pertinents en funció de la competència en matèria d'esdeveniments esportius per evitar que es puguin cometre actes LGTBIfòbics.

f) La participació de les persones transsexuals i intersexuals, amb caràcter general, atenent la seva identitat de gènere, en les competicions i els esdeveniments esportius que es realitzin en la comunitat autònoma de les Illes Balears, sempre seguint la normativa vigent aplicable d'àmbit autonòmic i/o estatal.

g) L'adopció de mesures que garanteixin que la formació adequada dels professionals de l'activitat física i esportiva incorpori la diversitat sexual i de gènere i el respecte i la protecció del col·lectiu enfront de qualsevol discriminació per identitat o expressió de gènere.

 

Article 18

Activitat física i esport recreatiu

Les administracions esportives de les Illes Balears facilitaran alternatives i mitjans per a la pràctica de l'activitat física i esportiva de tipus lúdic que es faci al marge de les entitats esportives i que, de forma lliure i espontània, duguin a terme les persones físiques, individualment o col·lectivament, amb l'objectiu de promoure hàbits saludables i aconseguir una major qualitat de vida.

Article 19

Activitat física i esportiva entre els sectors socials vulnerables

Les administracions esportives de les Illes Balears impulsaran els mecanismes més apropiats per promoure la pràctica de l'activitat física i de l'esport entre els sectors socials més vulnerables i desfavorits, i aquesta pràctica ha de servir com una eina que n'afavoreixi la integració i la millora del seu benestar, amb atenció especial a persones amb risc de vulnerabilitat social i econòmica.

Article 20

Activitat física i esportiva per a persones majors

Es promourà el foment de la pràctica de l'activitat física i de l'esport en les persones majors amb l'objecte d'aconseguir una cultura a favor de l'envelliment actiu, creant hàbits saludables que contribueixin a afavorir el benestar i la qualitat de vida en aquest grup social a través de serveis de qualitat realitzats per les persones professionals competents.

Les administracions públiques balears vetllaran perquè les persones majors tinguin fàcil accés a programes d'activitat física, independentment de la seva condició física, psicològica, social i econòmica, col·laborant en l'adequació d'espais urbans i naturals, segons els seus interessos, motivacions i necessitats en pro d'un envelliment actiu saludable.

Article 21

Activitat física i esport adaptat

1. Les administracions esportives de les Illes Balears, en els àmbits competencials respectius, promouran i fomentaran la pràctica de l'activitat física i l'esport de les persones amb discapacitats psíquiques, sensorials o mixtes, amb la finalitat de servir d'estímul i d'eina d'inclusió social, com també per eliminar tot tipus de barreres i obstacles que n'impedeixin l'accés i el desenvolupament de l'esmentada activitat.

2. Les administracions esportives de les Illes Balears impulsaran la posada en marxa de plans i programes específics adaptats per a persones amb discapacitat.

3. Les administracions esportives competents afavoriran la implantació de moviments associatius per a la promoció i la pràctica de l'activitat física i esportiva de les persones amb discapacitat.

4. Les administracions esportives de les Illes Balears impulsaran les mesures adequades per afavorir la capacitació específica de personal tècnic per a la preparació d'activitats físiques i esportives de les persones amb discapacitat, participin o no en activitats esportives de competició.

5. La participació en l'esport de les persones amb alguna discapacitat ha de produir-se en l'àmbit de la federació en la qual s'integri la modalitat o l'especialitat corresponent. No obstant l'anterior, i mentre no es produeix aquesta integració, s'exceptuen de l'assenyalat aquelles federacions esportives que desenvolupin la seva activitat principalment amb persones amb alguna discapacitat.

6. Les administracions esportives de les Illes Balears impulsaran ajudes a les persones esportistes amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o mixtes, adaptant-les a la seva condició i a la d'aquelles terceres persones imprescindibles per al seu desenvolupament en les activitats físiques i esportives.

Article 22

Foment de la llengua catalana per mitjà de l'activitat física i l'esport

1. La llengua catalana ha de tenir una presència en les activitats esportives adequada al seu caràcter com a llengua oficial pròpia de les Illes Balears, a fi que les persones que hi participen, especialment els infants i els joves, puguin disposar d'un espai de socialització que els permeti reforçar, a través d'una activitat lúdica, l'aprenentatge i l'ús de la llengua.

2. Les administracions públiques han de vetllar perquè en les activitats físiques i de l'esport s'actuï d'acord amb el principi estatutari de normalització de la llengua catalana.

Article 23

Cultura i història de l'activitat física i l'esport

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de vetllar perquè es fomenti la cultura de l'activitat física i l'esport, la investigació històrica i es posin en valor els èxits i les personalitats que els han dut a terme.

2. Les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir:

a) La sistematització dels continguts de la història de l'esport en general i de les Illes Balears en particular, amb un interès especial en aquelles modalitats autòctones o històricament arrelades.

b) La promoció dels mecanismes necessaris per implantar, estendre i fomentar la cultura de l'esport en totes les seves manifestacions, en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma.

c) El manteniment d'una biblioteca i de col·leccions museogràfiques a través d'un centre d'interpretació de l'esport.

d) La creació de fons arxivístics i bibliogràfics, la celebració de congressos, l'edició d'obres sobre la història de l'esport, i qualsevol altra forma de fomentar i donar a conèixer la cultura esportiva.

 

Article 24

Activitat física i esportiva en el medi natural

1. Els poders públics fomentaran la pràctica de l'activitat física i esportiva en el medi natural, garantint en tot cas que aquesta pràctica es realitzi d'una manera sostenible i compatible amb el medi ambient, mitjançant una utilització racional dels recursos naturals; tot això de conformitat amb el que es disposa en la normativa aplicable en matèria de medi ambient.

2. Les administracions esportives impulsaran la pràctica de l'activitat física i esportiva en el medi natural mitjançant programes específics.

3. Les administracions esportives fomentaran i impulsaran la pràctica de l'activitat física i esportiva de les persones amb discapacitat en el medi natural mitjançant programes específics.

4. A l'efecte d'aquesta llei, el medi natural tindrà la consideració d'instal·lació esportiva no convencional quan s'utilitzi com a mitjà per a la pràctica de l'activitat física i l'esport.

5. En la normativa que reguli l'ordenació en matèria de medi ambient es tindrà en compte l'ús d'aquest per a la pràctica de l'activitat física i esportiva.

6. Les administracions esportives promouran l'existència d'informació actualitzada de la regulació, les condicions i els llocs on es pot desenvolupar la pràctica esportiva en el medi natural, vetllant en tot cas pel seu compliment.

7. Es fomentarà l'ús educatiu de les activitats físiques en el medi natural, en col·laboració amb els organismes educatius i mediambientals competents, així com amb les entitats esportives.

8. Les administracions de les Illes Balears competents en matèria d'esport, turisme i medi ambient promouran la col·laboració per a la pràctica de l'activitat física i esportiva en el medi natural característic de les Illes Balears, com a element generador d'activitat turística i esportiva en les Illes Balears, i de coneixement i respecte pel territori, garantint en tot cas que aquesta pràctica es realitza d'una manera sostenible i compatible amb el medi ambient.

9. Les administracions públiques hauran de justificar la prohibició d'una determinada activitat esportiva en el medi natural sota criteris tècnics i científics.

 

Capítol II

Esport de competició

 

Article 25

Classificació de les competicions

Les competicions esportives, en funció de la seva naturalesa, àmbit territorial o personal, es classifiquen, a l'efecte del que disposa aquesta llei:

a) Per la seva naturalesa: en competicions oficials i no oficials.

b) Pel l'àmbit territorial: en competicions internacionals, d'àmbit estatal i de les Illes Balears.

c) Per la naturalesa de les persones participants: en professionals, professionalitzades o aficionades.

 

Article 26

Competicions oficials

1. Són competicions oficials les que qualifiquin com a tals les federacions esportives, dins de les seves competències.

2. El caràcter oficial es produeix per la incorporació als calendaris oficials, que han d'aprovar els òrgans competents de les federacions. En tot cas, s'ha de considerar com a competició oficial quan ha estat autoritzada o reconeguda com a tal per l'òrgan competent de la federació, la inscripció o la participació és federada i el resultat té rellevància en el marc classificatori o competitiu establert per la federació en la reglamentació esportiva.

Article 27

Competicions no oficials

1. Són competicions no oficials totes aquelles proves o conjunt de proves esportives així definides per la federació corresponent i que no es troben incloses al calendari oficial de competicions de la temporada.

2. En qualsevol cas, els promotors d'aquest tipus de competicions hauran de garantir les cobertures mínimes establertes a l'article 51 d'aquesta llei, com també el compliment de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats en les Illes Balears.

Article 28

Competicions internacionals

Són competicions internacionals aquelles en les quals participin de manera efectiva equips, seleccions o esportistes procedents de diferents països de forma simultània o successiva.

Article 29

Competicions d'àmbit estatal i supraautonòmic

1. Són competicions d'àmbit estatal les que serveixen per a l'atribució de la condició de campions d'Espanya de la modalitat o especialitat esportiva corresponent o permeten, de forma simultània o successiva, la participació de les persones esportistes de tot l'Estat.

2. Són competicions supraautonòmiques les que permeten, de forma simultània o successiva, la participació de les persones esportistes d'algunes comunitats autònomes.

Article 30

Competicions d'àmbit de les Illes Balears

1. Les competicions esportives de les Illes Balears es classifiquen, a l'efecte del que disposa aquesta llei, en funció de l'àmbit territorial:

a) Interinsular.

b) Insular.

2. Són competicions esportives d'àmbit interinsular les que serveixen per a l'atribució de la condició de campions de les Illes Balears de la modalitat o l'especialitat esportiva corresponent, o permeten, de forma simultània o successiva, la participació de les persones esportistes de tot el territori de les Illes Balears.

3. Sense perjudici del que disposen els punts 1 i 2 anteriors, en el cas de les illes d'Eivissa i Formentera, atesa la tradició esportiva pitiüsa, es preveurà la creació d'una categoria especial per a les competicions entre esportistes d'ambdues illes en relació amb competicions a l'illa d'Eivissa amb esportistes provinents de Formentera, pròpies de la realitat de les Pitiüses, la seva geografia i la seva distribució demogràfica.

4. Són competicions esportives d'àmbit insular les que serveixen per a l'atribució de la condició de campions de l'illa de la modalitat o l'especialitat esportiva corresponent, o permeten, de forma simultània o successiva, la participació d'esportistes de tota l'illa.

Article 31

Competicions professionals

1. Les competicions professionals són aquelles que considera com a tals el Consell Superior d'Esports o aquelles de caràcter internacional considerades professionals pel volum i la importància econòmica de la competició, la capacitat d'explotació comercial, l'existència de vincles laborals generalitzats, l'existència de convenis col·lectius i la tradició i la implantació de la competició corresponent.

2. Específicament, les persones esportistes que participin de forma regular en aquestes competicions hauran de ser professionals, tret que no arribin a l'edat mínima exigida per establir relacions laborals.

Article 32

Competicions professionalitzades

1. Les competicions professionalitzades són aquelles que, sense reunir els requisits establerts en l'article anterior, tenen una organització sòlida, vincles laborals dels seus esportistes i/o entrenadors i són susceptibles d'una explotació econòmica raonable que permeti diferenciar-les, en la seva gestió, de la resta de competicions organitzades per una federació esportiva.

2. Específicament, les persones esportistes que participen de forma regular en aquestes competicions hauran de ser professionals, tret que no arribin a l'edat mínima exigida per establir relacions laborals.

3. Aquestes competicions podran ser organitzades, mitjançant estructures específiques, per les federacions esportives respectives o mitjançant la persona encarregada de l'organització a la qual se li encomani en els termes previstos.

Article 33

Competicions aficionades

1. Són competicions aficionades aquelles que realitzen les entitats esportives, d'acord amb la reglamentació establerta per la federació esportiva corresponent, i que poden estar incloses o no en el seu calendari federatiu.

2. Els participants d'aquestes competicions són persones esportistes no professionals. No obstant això, la participació eventual d'esportistes professionals en aquestes competicions no en transforma la naturalesa jurídica.

 

Capítol III

Activitat física i esport en edat escolar

 

Article 34

Foment de l'activitat física i l'esport en edat escolar

Les administracions públiques fomentaran l'organització i la participació de la població en edat escolar en activitats físiques i esportives organitzades i voluntàries per a la població en edat escolar, com a element fonamental de l'educació, que contribueix a la formació integral de la seva personalitat, a l'adquisició d'hàbits saludables, de valors cívics i socials i a la consecució de les condicions físiques adequades.

Article 35

Concepte i objecte de l'activitat física i l'esport en edat escolar

Es considera esport en edat escolar l'activitat física i esportiva organitzada, practicada en horari no lectiu i subjecta a una orientació educativa i formativa. De naturalesa recreativa o competitiva, l'esport en edat escolar ha de garantir que la població en l'etapa d'escolarització obligatòria experimenti diferents tipus d'activitats físiques i esportives fomentant la formació esportiva integral, d'acord amb l'aptitud física i l'edat.

Article 36

Programes d'activitat física i esport en edat escolar

1. Les administracions esportives del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars col·laboraran per aprovar i promoure els programes d'esport en edat escolar per tal de fomentar la pràctica de l'activitat esportiva organitzada en l'àmbit de la població en edat escolar.

2. Les administracions esportives del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars comptaran, per aprovar i promoure aquests programes, amb la participació dels ens locals de les Illes Balears, de les entitats esportives de la comunitat autònoma i, si escau, d'altres entitats públiques i privades interessades en el desenvolupament i la promoció de l'activitat física i l'esport en edat escolar.

3. Als programes d'esport en edat escolar es promocionarà la funció inclusiva i de cohesió social de l'activitat física i de l'esport, es promourà i facilitarà la participació conjunta en les activitats dels escolars amb algun tipus de discapacitat, i es fomentaran els hàbits de vida saludable i els valors de la pràctica de l'esport.

Els programes hauran de perseguir, entre d'altres, aquests objectius:

a) Incentivar l'activitat física i esportiva en els escolars, amb finalitats esportives, formatives, educatives, lúdiques, de millora de la salut i d'adquisició d'hàbits saludables.

b) Afegir valors a l'activitat física i l'esport i transmetre, a tots els agents que hi intervenen, els valors de cooperació, joc net i rebuig al dopatge, a la violència, al racisme, a la xenofòbia i a la intolerància en l'activitat física i l'esport.

c) Integrar tots els companys sense cap discriminació.

d) Assolir un aprenentatge esportiu de qualitat i un desenvolupament òptim de les qualitats físiques i psíquiques.

4. Les administracions públiques de les Illes Balears incentivaran i fomentaran les ajudes econòmiques a les famílies en risc d'exclusió social i amb menors a càrrec per al foment de la pràctica esportiva continuada i per a l'acreditació de llicències esportives.

Article 37

Administracions esportives en l'esport en edat escolar

La planificació dels programes d'activitat física i esport en edat escolar es durà a terme de forma coordinada per les administracions esportives de les Illes Balears i segons la normativa esportiva dictada a aquest efecte.

L'execució dels programes d'activitat física i esport en edat escolar correspon, en els àmbits territorials respectius, a les administracions esportives de les Illes Balears que, en cada cas, tinguin atribuïda la competència.

Article 38

Del valor de la salut i l'alimentació saludable de les persones practicants d'esport en edat escolar

Entre els valors de la pràctica física i esportiva, la correcta alimentació té una importància cabdal per a la salut dels infants i adolescents. Les administracions esportives i sanitàries establiran les sinergies necessàries per tal d'impulsar i difondre una alimentació saludable per a les persones practicants de l'esport en edat escolar.

 

Capítol IV

Activitat física i esport universitari

 

Article 39

Activitat física i esport universitari

1. Es considera activitat esportiva universitària l'activitat física i esportiva que practiquin les persones integrants de la comunitat universitària, d'acord amb els programes esportius que aprovi cada universitat.

2. Correspon a les universitats de les Illes Balears organitzar, desenvolupar i fomentar l'activitat física i l'esport en l'àmbit universitari propi i promoure els hàbits saludables entre la comunitat universitària.

3. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears col·laborarà amb les universitats de les Illes Balears en les activitats de foment i promoció de l'activitat física i l'esport. Aquesta col·laboració podrà consistir en un suport o ajuda econòmica, com també d'altres tipus. Així mateix, s'ha de facilitar la conciliació de la vida acadèmica i esportiva de les persones esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment de la comunitat universitària durant aquesta etapa.

 

Capítol V

Esports autòctons

 

Article 40

Esports autòctons

1. Les administracions esportives de les Illes Balears promouran la recuperació, el manteniment, la pràctica i el desenvolupament dels esports autòctons, propis de la comunitat autònoma, com a element d'identitat cultural, i en donaran suport al coneixement i a la pràctica mitjançant la difusió dins i fora de les Illes Balears, en col·laboració amb les entitats esportives reconegudes oficialment en aquest àmbit.

2. Són esports autòctons de les Illes Balears el tir amb fona o bassetja i el trot, enquadrats, respectivament, en la Federació Balear de Tir amb Fona i la Federació Balear de Trot, i aquells altres que en el futur reconegui oficialment l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears.

 

Capítol VI

Persones esportistes

 

Article 41

Protecció a les persones esportistes

El Govern de les Illes Balears vetllarà per l'assistència i la protecció de les persones esportistes, fomentant l'educació integral i facilitant-los una formació esportiva adequada, la defensa dels seus interessos i l'accés, si escau, a plans d'entrenament i preparació especials. També es procuraran les millors condicions per accedir a estudis i formació del màxim nivell.

Article 42

Esportistes en el món laboral

El Govern de les Illes Balears impulsarà els acords que facilitin a les persones esportistes d'alt nivell i/o d'alt rendiment unes condicions d'ocupació compatibles amb l'entrenament i la participació en competicions oficials, facilitant amb aquesta mesura i amb d'altres la incorporació en el món laboral de les persones esportistes d'alt nivell i/o d'alt rendiment en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Un cop acabada la seva vida esportiva, les administracions fomentaran i promouran l'accés al món laboral de les persones esportistes d'alt nivell i/o d'alt rendiment.

Article 43

Drets de formació i de retenció

1. Cap esportista que en el moment de tramitar la seva llicència esportiva sigui menor de 16 anys no podrà quedar sotmès a la retenció de la llicència esportiva, ni a l'exigència de drets econòmics per la seva formació, i podrà subscriure lliurement, en la temporada esportiva següent, la seva llicència amb una altra entitat esportiva.

2. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears vetllarà pel compliment d'aquesta obligació per les entitats esportives de les Illes Balears. Les federacions esportives han de col·laborar-hi, i en tot cas, informaran aquesta administració quan en tinguin constància o indicis d'incompliment. Qualsevol document subscrit que suposi un compromís per les parts per més d'una temporada esportiva mancarà de validesa a l'efecte d'aquesta llei.

3. Les previsions anteriors no seran aplicables als drets econòmics que, d'acord amb les normes federatives específiques que els regulin, es puguin generar en subscriure's un contracte professional o en traspassar amb caràcter onerós un esportista a una altra entitat esportiva.

 

Capítol VII

Esport d'alt nivell i d'alt rendiment

 

Article 44

Tractament de l'esport d'alt nivell i d'alt rendiment a les Illes Balears

1. L'esport d'alt nivell i d'alt rendiment es considera d'interès públic per a la comunitat autònoma i constitueix un factor essencial per al desenvolupament esportiu de les Illes Balears, per l'estímul que suposa per al foment de la iniciació esportiva i per la seva funció representativa de l'esport balear en les competicions oficials d'àmbit estatal i internacional.

2. El Govern de les Illes Balears col·laborarà amb l'Estat en el suport i la protecció de les persones esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment que designi l'Administració General de l'Estat i que disposin d'una llicència esportiva expedida per una federació de les Illes Balears o una federació espanyola.

3. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears controlarà, impulsarà i promocionarà l'activitat esportiva d'alt nivell i d'alt rendiment a les Illes Balears.

4. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears impulsarà i promocionarà l'activitat dels equips d'esport d'alt nivell i d'alt rendiment de les Illes Balears.

Article 45

Esportistes d'alt rendiment de les Illes Balears

1. El Govern de les Illes Balears establirà els criteris, les condicions i els requisits per poder qualificar les persones esportistes d'alt rendiment autonòmic.

2. La condició d'alt rendiment balear serà compatible amb la d'alt nivell i d'alt rendiment de l'Estat espanyol i incompatible amb el reconeixement d'una condició similar en un altre estat, comunitat o ciutat autònoma.

3. Per facilitar-los la pràctica de l'esport i la seva integració social, formativa i laboral durant la carrera esportiva i al final d'aquesta, l'administració podrà adoptar entre d'altres les mesures següents:

a) Facilitar l'accés i el seguiment en els estudis universitaris i no universitaris.

b) Articular programes que permetin compatibilitzar la formació acadèmica amb el rendiment esportiu.

c) Impulsar programes o mesures per facilitar la inserció en el món laboral.

d) Promoure programes o mesures per formar i orientar per a l'assoliment d'una plena integració social, formativa i laboral.

e) Afavorir l'accés a les instal·lacions esportives necessàries per a la millora del rendiment.

f) Concedir subvencions, beques i ajudes econòmiques, adaptant-les a la seva condició i necessitats en el cas que siguin esportistes amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o mixtes.

g) Promoure mesures per protegir la salut i facilitar l'assistència medicosanitària i psicològica en centres especialitzats de medicina esportiva.

h) Eximir de les proves d'aptitud física en els termes previstos a les bases i convocatòries de processos selectius.

i) Qualsevol altre benefici que el Govern de les Illes Balears pugui establir, mitjançant convenis o acords amb altres entitats, per al desenvolupament de mesures que puguin repercutir en la millora de les condicions d'aquestes persones esportistes.

4. La conducta dels esportistes d'alt rendiment de les Illes Balears està subjecta al codi ètic aprovat per la Comissió contra la violència a l'esport.

Article 46

Centres i programes d'alt rendiment i de tecnificació esportiva

1. Per a la preparació de les persones esportistes d'alt rendiment, l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, directament o mitjançant convenis amb qualsevol ens públic i amb la col·laboració de les federacions esportives de les Illes Balears, impulsarà la creació i el funcionament de centres i/o programes d'alt rendiment i de tecnificació esportiva reconeguts per l'Administració de l'Estat.

2. Les federacions esportives de les Illes Balears, amb el suport de l'Administració del Govern de les Illes Balears, podran promoure programes de tecnificació i de seguiment esportiu complementaris als reconeguts per l'Administració de l'Estat.

3. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears fomentarà la descentralització dels centres i/o programes d'alt rendiment i de tecnificació esportiva entre les illes.

4. El Govern de les Illes Balears impulsarà l'accessibilitat dels centres d'alt rendiment i de tecnificació esportiva i l'adaptació, segons criteris tècnics, dels programes esportius d'alt rendiment i de tecnificació per a les persones esportistes amb discapacitats.

 

Capítol VIII

Seleccions de les Illes Balears

 

Article 47

Seleccions de les Illes Balears

1. Les seleccions de les Illes Balears estaran constituïdes per les persones esportistes que designin les federacions per participar en les competicions esportives en representació de les Illes Balears.

2. L'elecció de les persones esportistes que integraran les seleccions de les Illes Balears correspon a les federacions esportives de les Illes Balears.

3. Les administracions públiques de les Illes Balears promouran les mesures necessàries per facilitar la participació de les persones esportistes convocades a les seleccions de les Illes Balears.

 

TÍTOL IV

LLICÈNCIES ESPORTIVES

 

Capítol I

Disposicions generals

 

Article 48

Concepte de llicència esportiva

1. La llicència esportiva té per objecte acreditar la pràctica de l'activitat física o esportiva i comporta l'autorització i la vinculació amb l'organitzador d'aquesta.

2. Atenent els beneficis que comporta la pràctica de l'activitat física i l'esport i la necessitat de desenvolupar-la en condicions que beneficiïn la salut de la persona practicant i que garanteixin la seguretat de la seva pràctica, les administracions públiques vetllaran perquè el règim sobre llicències sigui aplicable a totes les persones que practiquen l'activitat física i l'esport.

3. Les entitats públiques o privades que organitzin activitats físiques o esportives, amb independència de la durada i de la tipologia de l'espai en què es realitzin, hauran d'exigir a totes les persones que hi participin la llicència esportiva corresponent a l'activitat, tant si estan federades com si no ho estan.

Article 49

Classes de llicències esportives

Les llicències esportives poden ser de tres classes:

a) Llicència federativa (esportistes, personal tècnic, àrbitres).

b) Llicència d'activitat física.

c) Llicència multiesportiva.

 

Article 50

Acreditació de llicències

1. Únicament podran ser competents per acreditar llicències esportives les entitats autoritzades per aquesta llei, d'acord amb l'establert en els apartats d'aquest article.

2. Les federacions esportives de les Illes Balears són competents per a tramitar i concedir, si pertoca, les llicències federatives en les modalitats i especialitats de la seva competència.

3. Les persones físiques i jurídiques, com també les entitats, els centres, els establiments públics o privats que ofereixin serveis esportius, ja sigui a l'aire lliure o en establiments o centres esportius, són competents per tramitar i concedir, si n'és el cas, la llicència d'activitat física a favor de les persones practicants que participin en les activitats que organitzin.

4. Queden excloses d'acreditar la llicència esportiva les persones practicants per compte propi de l'activitat física de forma no organitzada.

Article 51

Cobertura de riscos per a les persones físiques

1. Cada llicència esportiva ha de comportar una pòlissa o pòlisses d'assegurança que garanteixi, com a mínim, la cobertura dels riscos següents:

a) Indemnització per a supòsits de pèrdues anatòmiques, funcionals o de defunció.

b) Assistència sanitària per a aquells supòsits derivats de la pràctica esportiva i amb una quantia suficient per cobrir les possibles contingències, a excepció de la llicència d'activitat física, que només haurà de cobrir aquest tipus d'assistència amb motiu de l'organització d'activitats competitives no federades.

c) Les prestacions mínimes a cobrir seran les que determini la normativa reguladora de l'assegurança esportiva obligatòria.

2. En el cas que les prestacions contractades en l'assegurança obligatòria no siguin suficients per satisfer les cobertures necessàries, l'entitat organitzadora en serà responsable subsidiària.

3. Si una entitat organitzadora d'activitats físiques o esportives no compleix l'obligació que té d'exigir a totes les persones que hi participin la llicència esportiva corresponent a l'activitat, serà responsable subsidiària dels danys o les contingències no cobertes per la llicència, sense perjudici d'incórrer en altres responsabilitats previstes legalment.

Article 52

Durada

1. La durada de la llicència esportiva serà anual o de temporada, encara que es podran acreditar llicències temporals de durada inferior en els següents casos:

a) Quan la llicència sigui expedida una vegada iniciada la temporada.

b) Quan la llicència sigui expedida exclusivament per poder participar en una competició esportiva concreta.

2. Les llicències federatives de durada inferior a un any hauran de tenir ajustades proporcionalment les seves quotes al temps de durada i al risc de l'activitat per a la qual se sol·licita.

 

Capítol II

Disposicions específiques

 

Secció 1a

Llicència federativa

 

Article 53

Contingut de les llicències esportives federatives

Les llicències esportives federatives tindran, de forma general, el següent contingut mínim:

a) Identificació de la persona física que obté la llicència (nom i cognoms, codi de l'assistència sanitària obligatòria i data de naixement).

b) Identificació de la persona jurídica que expedeix la llicència esportiva.

c) Classe de llicència i si és una persona esportista, personal tècnic o àrbitre.

d) Durada de la llicència.

e) L'assegurança prevista en aquesta llei.

f) L'entitat esportiva a la qual pertany el titular, la categoria i l'estament, si escau.

 

Article 54

Reconeixement mèdic previ

1. Per atorgar la llicència esportiva federativa, les federacions esportives hauran d'exigir de manera preceptiva, a la persona practicant de l'activitat física, la signatura d'una declaració responsable sobre el seu estat de salut i condició física.

2. A part de la prescripció establerta en l'apartat anterior, les federacions esportives podran exigir, com a requisit previ a l'atorgament de la llicència, la presentació d'un informe mèdic d'aptitud per al desenvolupament de l'activitat esportiva.

3. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, i amb la participació de les federacions esportives de les Illes Balears, desenvoluparà un protocol d'actuació que determinarà si és necessari exigir, com a requisit previ a atorgar la llicència esportiva federativa, la presentació d'un informe mèdic d'aptitud en funció de les característiques de l'activitat esportiva.

Article 55

Format de les llicències esportives federatives

1. Les entitats federatives hauran d'aprovar el format de les llicències esportives federatives.

2. Les llicències s'expediran en la llengua catalana pròpia de les Illes Balears, sense perjudici que qualsevol federació pugui optar també per expedir-les en les dues llengües oficials.

3. Les llicències federatives que disposin de la subvenció total o parcial d'algun dels seus conceptes econòmics per part de l'administració esportiva, hauran de fer constar aquesta circumstància en la llicència.

4. Les llicències federatives que incorporin una quota per participar en d'altres àmbits territorials, hauran de fer constar aquesta habilitació en el document de la llicència.

Article 56

Caràcter reglat

L'expedició de llicències federatives ha de tenir caràcter reglat, i les entitats expedidores no podran denegar-ne la tramitació o l'expedició si la persona sol·licitant reuneix les condicions necessàries.

Article 57

Naturalesa i efectes de les llicències federatives

1. La llicència federativa atorga a una persona la condició de federada i l'habilita per participar en les competicions oficials d'aquella federació, sempre d'acord amb les regles que les regeixen en cada cas.

2. Les federacions esportives de les Illes Balears poden exigir aquesta llicència federativa per a altres competicions, activitats físiques no competitives i qualsevol altra activitat que organitzin.

3. Les llicències federatives que emeten les federacions esportives de les Illes Balears habiliten els titulars per participar en competicions oficials d'altres àmbits territorials en els casos i les condicions que estableix la normativa corresponent.

Article 58

Drets de les persones amb llicència federativa de les federacions esportives de les Illes Balears

Les persones amb llicència federativa que integren una federació esportiva de les Illes Balears tenen, com a mínim i amb independència del que estableixin els estatuts i les normes reglamentàries respectius, els drets següents:

a) Poder formar part dels òrgans federatius en la forma, les condicions i la proporció que els reconegui la normativa aplicable.

b) Participar en totes les activitats que organitzi la federació, d'acord amb les regles que dicti sobre aquest tema.

c) Recórrer als òrgans federatius competents per instar a complir les normes federatives.

d) Elevar consultes i reclamacions que es considerin pertinents, d'acord amb les normes de la federació corresponent.

 

Article 59

Obligacions de les persones amb llicència de les federacions esportives de les Illes Balears

Les persones amb llicència esportiva integrants d'una federació tenen, com a mínim i amb independència del que es pugui afegir sobre aquest tema als estatuts i altres normes reglamentàries, les obligacions següents:

a) Pagar les quotes que s'estableixen.

b) Sotmetre's als controls antidopatge que realitzin les institucions competents i complir la resta de les obligacions establertes en aquesta matèria, en l'àmbit de les competicions esportives.

c) Acceptar el reglament i les normatives establertes legalment pels òrgans competents de la pròpia federació i de l'administració.

 

 

 

Secció 2a

Llicència d'activitat física

 

Article 60

Naturalesa i efectes de la llicència d'activitat física

La llicència d'activitat física autoritza el titular per a la pràctica d'activitats físiques o esportives organitzades fora de l'àmbit de la competició federada, i també autoritza a utilitzar espais esportius de l'entitat organitzadora de l'activitat respectiva i a participar en qualsevol activitat física i esportiva que organitzin altres entitats.

Secció 3a

Llicència multiesportiva

 

Article 61

Naturalesa i efectes de la llicència multiesportiva

L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears promourà la col·laboració entre les federacions de les Illes Balears per a l'emissió conjunta de llicències per a la pràctica esportiva federada de més d'una modalitat o especialitat.

 

Capítol III

Elements quantitatius de les llicències esportives

 

Article 62

Quantia de les llicències esportives federatives

Tota proposta per establir la quantia d'una llicència esportiva federativa o per modificar-la s'haurà d'aprovar per l'assemblea general de la federació. Aquesta informació s'haurà d'incloure en una memòria economicofinancera en què s'hauran de desglossar els diferents conceptes sobre el cost de la llicència esportiva i sobre la justificació de la quantia referida. La falta d'aquest requisit determina la nul·litat de ple dret de les disposicions reglamentàries que determinen les quanties de les llicències esportives federatives.

 

TÍTOL V

ENTITATS ESPORTIVES DE LES ILLES BALEARS

 

Capítol I

Disposicions comunes

 

Secció 1a

Entitats esportives

 

Article 63

Concepte

Es considera entitat esportiva en règim associatiu aquella entitat o associació privada, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d'obrar, que té com a objectius bàsics el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i l'esport.

Article 64

Tipologia

1. A l'efecte d'aquesta llei, són entitats esportives: les federacions esportives, els clubs esportius, les comunitats de clubs esportius i les seccions esportives d'entitats no esportives, que tinguin el domicili social a les Illes Balears. Aquestes entitats tindran la consideració d'organització privada de l'activitat física i l'esport a les Illes Balears en règim associatiu.

2. També tindran la consideració d'entitats esportives les fundacions de l'àmbit esportiu i —encara que no de règim associatiu, sinó de caràcter mercantil— les societats anònimes esportives.

3. Així mateix, tindran la consideració d'entitats esportives les entitats organitzadores de competicions esportives no federades anotades en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

Article 65

Règim jurídic

1. Les entitats esportives de les Illes Balears es regiran, en totes les qüestions relatives a la constitució, la inscripció, l'organització i el funcionament per aquesta llei, per les disposicions que la desenvolupin i pels estatuts, reglaments i acords que adoptin vàlidament els seus òrgans.

2. Les entitats esportives previstes a l'article 64.2 i 3 d'aquesta llei, així com les seccions esportives de les entitats no esportives, s'han de regir per la legislació específica en la matèria.

Article 66

Efectes de la inscripció

1. La inscripció registral fa pública la constitució i els estatuts de les entitats esportives i és garantia tant per a les terceres persones relacionades com per als membres.

2. Les entitats esportives regulades en aquesta llei han d'inscriure's o anotar-se, segons correspongui, en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears, a l'efecte de publicitat, sense perjudici del que estableix l'article 64.3 d'aquesta llei per a les entitats esportives organitzadores de competicions no federades.

3. Les entitats esportives regulades en aquesta llei hauran d'inscriure's o anotar-se, segons correspongui, per poder participar en competicions oficials que organitzin les federacions esportives de les Illes Balears i d'Espanya.

4. Als efectes del que estableix l'article anterior, els promotors han de fer les actuacions que siguin necessàries, a l'efecte de la inscripció, i respondre en cas contrari de les conseqüències de la falta d'inscripció.

5. S'entén per inscripció i per anotació, als efectes d'aquesta llei, el que s'estableix en l'article 109 següent.

Article 67

Constitució de les entitats esportives

1. Les entitats esportives es constitueixen mitjançant acord de tres o més persones físiques o jurídiques, que es comprometen a posar en comú coneixements, mitjans i activitats per aconseguir el foment, el desenvolupament i la pràctica de l'activitat física i esportiva, i es doten dels estatuts que regeixen el funcionament de l'entitat esportiva.

2. L'acord de constitució, que inclou l'aprovació dels estatuts, es formalitzarà mitjançant una acta fundacional, en un document públic o privat. Amb l'atorgament de l'acta, l'entitat esportiva adquireix la seva personalitat jurídica i la plena capacitat d'obrar, sense perjudici de la necessitat d'inscriure's al Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

Article 68

Acta fundacional

1. L'acta fundacional haurà de contenir:

a) El nom i els cognoms dels promotors de l'entitat esportiva si són persones físiques, la denominació o raó social si són persones jurídiques i, en tots dos casos, la nacionalitat i el domicili.

b) La voluntat dels promotors de constituir una entitat esportiva, els pactes que, si escau, hagin establert i la denominació.

c) Els estatuts aprovats que regeixen el funcionament de l'entitat esportiva, i el seu contingut s'ajustarà a les prescripcions de l'article 69 següent.

d) El lloc i la data d'atorgament de l'acta i signatura dels promotors o dels seus representants, en el cas de persones jurídiques.

e) La designació dels integrants dels òrgans provisionals de representació, gestió i administració.

2. L'acta fundacional s'acompanyarà, en el cas de persones jurídiques, d'una certificació de l'acord vàlidament adoptat per l'òrgan competent, en què aparegui la voluntat de constituir l'entitat esportiva i formar-ne part, i la designació de la persona física que ha de representar-la; i, en el cas de les persones físiques, l'acreditació de la identitat. Quan els atorgants de l'acta actuïn a través d'un representant, s'acompanyarà l'acreditació de la seva identitat.

Article 69

Estatuts

1. Els estatuts hauran de contenir, almenys, els aspectes següents:

a) La denominació.

b) El logotip que identifica l'entitat esportiva, si escau.

c) El domicili i l'adreça electrònica de l'entitat.

d) La modalitat esportiva i, si escau, les especialitats.

e) Les finalitats i activitats de l'entitat esportiva, descrites de manera precisa.

f) Els requisits i les modalitats d'admissió i baixa, sanció i separació de les persones associades i, si escau, de les tipologies d'associats o associades que hi ha. També poden incloure les conseqüències de l'impagament de les quotes per les persones associades de l'entitat esportiva.

g) Els drets i les obligacions de les persones associades i, si escau, de cadascuna de les seves modalitats.

h) Els criteris que garanteixin el funcionament democràtic de l'entitat esportiva.

i) Els òrgans de govern i representació, gestió i administració, la seva composició, les regles i els procediments per a l'elecció i la substitució dels membres, les seves atribucions, la durada dels càrrecs, les causes del cessament, la forma de deliberar, adoptar i executar els acords, i les persones o els càrrecs amb facultat per certificar-los i els requisits perquè els òrgans esmentats quedin vàlidament constituïts, a més de la quantitat de persones associades necessària per poder convocar sessions dels òrgans de govern o proposar assumptes en l'ordre del dia.

j) El règim d'administració, comptabilitat i documentació, a més de la data de tancament de l'exercici comptable.

k) El patrimoni inicial i els recursos econòmics dels quals es pot fer ús.

l) Les causes de dissolució i destinació del patrimoni en tal supòsit, que no pot desvirtuar el caràcter no lucratiu de l'entitat esportiva.

2. Els estatuts també poden contenir altres disposicions i condicions lícites que els promotors considerin convenients, sempre que no s'oposin a les lleis ni contradiguin els principis configuradors de l'entitat esportiva.

3. L'acta de constitució, els estatuts i tota la resta de documents relacionats s'han de redactar almenys en alguna de les dues llengües oficials.

Article 70

Denominació

1. La denominació de les entitats esportives no pot incloure cap terme o expressió que indueixi a error o confusió sobre la pròpia identitat, o sobre la seva classe o naturalesa, especialment mitjançant l'adopció de paraules, conceptes o símbols, acrònims i similars propis de persones jurídiques diferents, ja siguin de naturalesa associativa o no.

2. No són admissibles les denominacions que incloguin expressions contràries a les lleis o que puguin suposar vulneració dels drets fonamentals de les persones.

3. Tampoc no podrà coincidir, o assemblar-se de manera que pugui crear confusió, amb cap altra que estigui prèviament inscrita en el registre en què correspongui inscriure-la, ni amb qualsevol altra persona jurídica pública o privada, ni amb entitats preexistents, ni amb persones físiques, excepte amb el consentiment exprés de la persona interessada o dels seus successors, ni amb una marca registrada notòria, tret que ho sol·liciti el titular o que en tingui el consentiment.

Article 71

Domicili

Les entitats esportives que es constitueixin d'acord amb aquesta llei han de tenir el domicili social en l'àmbit de les Illes Balears, a la seu que indiquin els estatuts, que pot coincidir amb la de l'òrgan de representació o bé amb aquella on es duguin a terme principalment les activitats.

Article 72

Funcionament de les entitats esportives

1. Les entitats esportives han d'ajustar el funcionament al que s'estableix en els seus estatuts, sempre que no estiguin en contradicció amb les normes d'aquesta llei i amb les disposicions reglamentàries que es dictin per aplicar-la.

L'estructura interna i el règim de funcionament de les entitats esportives s'inspiraran en criteris democràtics, i es garantirà la igualtat de drets i obligacions de totes les persones associades, el control de l'activitat social i la possibilitat de presentar mocions de censura; també s'establirà la igualtat d'oportunitats per a l'acompliment dels càrrecs socials mitjançant l'elecció de tots els òrgans de representació i govern a través de sufragi universal, igual, lliure i secret de totes les persones associades.

2. L'Assemblea General és l'òrgan suprem de govern de les entitats esportives, integrat per totes les persones associades, que adopta els acords pel principi majoritari o de democràcia interna i es reunirà, almenys, una vegada a l'any, sense perjudici de les especificitats que s'estableixin per a determinades entitats esportives en la seva legislació específica.

En les entitats esportives en les quals el nombre de persones associades amb dret de vot sigui superior a 500, l'Assemblea General podrà formar-se mitjançant compromissaris, triats d'acord amb el procediment que es determini reglamentàriament i estatutàriament, respectant els principis democràtics.

3. La Junta Directiva és l'òrgan de gestió i administració que representa els interessos de l'entitat esportiva, d'acord amb les disposicions i directives de l'Assemblea General. Almanco la meitat dels seus membres han de ser persones associades. Per ser membre dels òrgans de gestió i administració d'una entitat esportiva, sense perjudici del que estableixin els estatuts respectius, són requisits indispensables: ser major d'edat, estar en ple ús dels drets civils i no estar inclòs en els motius d'incompatibilitat que estableix la legislació vigent.

4. La persona titular de la presidència és l'òrgan de representació de l'entitat esportiva, presideix els òrgans de govern i de gestió i administració, i n'executa els acords.

5. En el cas que es puguin rebre retribucions en funció del càrrec, han de constar en els estatuts i en els comptes anuals aprovats en assemblea.

6. L'òrgan suprem de govern de les seccions esportives, societats anònimes esportives, fundacions esportives i entitats organitzadores de competicions esportives no federades serà el previst en la normativa que les regula respectivament.

Article 73

Règim intern

Si els estatuts no ho disposen d'una altra manera, el règim intern de les entitats esportives és el següent:

a) Les facultats de l'òrgan de representació s'estenen, amb caràcter general, a tots els actes propis de les finalitats de l'entitat esportiva, sempre que no requereixin, d'acord amb els estatuts, autorització expressa de l'Assemblea General.

b) L'Assemblea General es constitueix vàlidament, amb convocatòria prèvia efectuada quinze dies naturals abans de la reunió, quan concorrin, presents o per mitjà de representants, un terç de les persones associades. Presidirà la reunió el president de la federació esportiva, i actuarà de secretari, el secretari de la Junta Directiva de la federació esportiva.

c) Sense perjudici del que es disposa en aquesta llei, l'òrgan de representació convoca l'Assemblea General, amb caràcter extraordinari, quan ho sol·liciti un nombre de persones associades no inferior al 10%.

d) Els acords de l'Assemblea General s'adoptaran per majoria simple de les persones presents o representades, quan els vots afirmatius superin els negatius. No obstant això, requereixen majoria absoluta de totes les persones associades els acords relatius a la dissolució de l'entitat esportiva, la modificació dels estatuts, la disposició o l'alienació de béns i la remuneració dels membres de l'òrgan de representació.

e) Les persones associades presents a l'Assemblea General només poden representar un sol membre associat no present.

 

Article 74

Convocatòries i sessions dels òrgans de les entitats esportives

1. Els òrgans de govern de les entitats esportives de les Illes Balears es poden reunir i adoptar acords a distància, sempre que els seus estatuts no ho prohibeixin expressament.

En les sessions celebrades a distància s'assegurarà, per mitjans electrònics —incloent els telefònics i audiovisuals, el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferències— que quedi garantida la identificació de les persones assistents, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d'intervenir en les deliberacions, el contingut de les manifestacions i el moment en què es produeixen, la interactivitat i la intercomunicació en temps real, la disponibilitat dels mitjans durant la sessió i l'emissió del vot. S'entén que la reunió se celebra en el lloc on és la persona que la presideix.

2. Sense perjudici de l'establert en l'apartat 1 d'aquest article, les juntes directives de les entitats esportives també poden adoptar acords sense reunió, encara que els estatuts no ho prevegin, sempre que ho decideixi la persona que els presideix o ho sol·licitin almenys dos dels seus membres, mitjançant l'emissió del vot per correu postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d'informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que se'n garanteixi l'autenticitat. S'entén que l'acord s'adopta en el lloc del domicili de la persona jurídica i en la data de recepció de l'últim dels vots emesos vàlidament.

3. En el cas que no sigui possible realitzar reunions de l'Assemblea General a distància, s'habiliten les juntes directives de les entitats esportives de les Illes Balears per adoptar acords sobre les mesures que permetin garantir el funcionament essencial de l'entitat com a conseqüència d'alguna crisi sanitària. En cap cas no podran convocar-se ni celebrar-se juntes directives a distància que tinguin per objecte:

a) Modificar els estatuts i reglaments de l'entitat.

b) Triar la composició i les persones que integren la Junta Directiva.

c) Aprovar el vot de censura.

d) Acordar la transformació, la fusió o l'escissió de l'entitat.

e) Dissoldre l'entitat.

4. Els acords que adoptin les juntes directives de les entitats esportives, d'acord amb l'establert en l'apartat anterior, s'hauran de ratificar per l'Assemblea General de l'entitat, en reunió ordinària o extraordinària, en el període màxim de 60 dies naturals comptats a partir de la data en què la crisi sanitària deixa de produir efectes.

Article 75

Règim d'activitats

1. Les entitats esportives han de fer les activitats necessàries per al foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva en un plànol d'igualtat, integrador i respectuós.

2. Els beneficis obtinguts per les entitats esportives, derivats de l'exercici d'activitats econòmiques, incloses les prestacions de serveis, es destinaran, exclusivament, al foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva en un plànol d'igualtat, integrador i respectuós, i en cap cas no es poden repartir entre les persones associades ni entre els seus cònjuges o persones que convisquin amb anàloga relació d'afectivitat, ni entre els parents, ni es poden cedir gratuïtament a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu.

Article 76

Obligacions documentals i comptables

1. Les entitats esportives han de disposar d'una relació actualitzada de les persones associades, portar una comptabilitat que permeti obtenir la imatge fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l'entitat, així com les activitats realitzades, efectuar un inventari dels béns i recollir en un llibre les actes de les reunions dels òrgans de govern i representació. Han de portar la comptabilitat d'acord amb les normes específiques que els siguin aplicables.

2. Les persones associades poden accedir a tota la documentació que es detalla en l'apartat anterior a través dels òrgans de representació, en els termes previstos en la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i en altra legislació sobre la matèria.

3. Els comptes de les entitats esportives seran aprovats anualment per l'Assemblea General.

Article 77

Responsabilitat de les entitats esportives

1. Les entitats esportives responen de les seves obligacions amb tots els béns presents i futurs.

2. Les persones associades no responen personalment dels deutes de l'entitat esportiva.

3. Els titulars o les persones que integrin els òrgans de govern, de representació i de gestió i administració, i qualssevol altres que actuïn en nom i representació de l'entitat esportiva, respondran davant aquesta, davant les persones associades i davant de tercers pels danys causats i els deutes contrets per actes dolosos, culposos o negligents.

4. Les persones a les quals es refereix l'apartat anterior respondran civilment i administrativament pels actes i omissions realitzats en l'exercici de les seves funcions, i pels acords que hagin votat, davant tercers, l'entitat esportiva i les persones associades.

5. Quan la responsabilitat no pugui ser imputada a cap membre o titular dels òrgans de govern, de representació i de gestió i administració, tots respondran solidàriament pels actes i les omissions al fet que es refereixen els apartats 3 i 4 d'aquest article, tret que puguin acreditar que no han participat en la seva aprovació i execució o que s'hi van oposar expressament.

6. La responsabilitat penal es regeix pel que estableixen les lleis penals.

 

​​​​​​​​​​​​​​Article 78

Modificació dels estatuts

1. La modificació dels estatuts que afecti el contingut previst en l'article 69.1 d'aquesta llei requereix un acord adoptat per l'Assemblea General convocada específicament amb aquest objecte, i és objecte d'inscripció en el termini d'un mes i només produeix efectes, tant per a les persones associades com per als tercers, des que s'ha inscrit en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears. La resta de modificacions produeix efectes per als socis des del moment de l'adopció, d'acord amb els procediments estatutaris, mentre que per als tercers és necessària, a més, la inscripció en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

2. La inscripció de les modificacions estatutàries se subjecta als mateixos requisits que la inscripció dels estatuts.

Article 79

Dissolució

1. Les entitats esportives es dissolen per les causes previstes en els estatuts i, si no n'és el cas, per la voluntat de les persones associades expressada en l'Assemblea General convocada a aquest efecte, a més de les causes que determina el Codi Civil i per sentència judicial ferma.

2. En tots els supòsits de dissolució s'ha de donar al patrimoni la destinació prevista en els estatuts.

Article 80

Liquidació de l'entitat esportiva

1. La dissolució de l'entitat esportiva obre el període de liquidació, i fins que aquest no s'acaba l'entitat conservarà la seva personalitat jurídica.

2. Les persones que integren l'òrgan de representació en el moment de la dissolució es converteixen en liquidadores, tret que els estatuts estableixin una altra cosa o bé els designi l'Assemblea General o el jutge que, si escau, acordi la dissolució.

3. Correspon a les persones liquidadores:

a) Vetllar per la integritat del patrimoni de l'entitat esportiva.

b) Concloure les operacions pendents i efectuar les noves que siguin necessàries per a la liquidació.

c) Cobrar els crèdits de l'entitat esportiva.

d) Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.

e) Aplicar els béns sobrants de l'entitat esportiva amb les finalitats previstes en els estatuts.

f) Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments en el Registre.

4. En cas d'insolvència de l'entitat esportiva, l'òrgan de representació o, si escau, les persones liquidadores han de promoure immediatament el procediment concursal oportú davant el jutge competent.

 

Secció 2a

Les persones associades de les entitats esportives

 

Article 81

Dret a associar-se

1. La integració en una entitat esportiva constituïda és lliure, voluntària i gratuïta, i s'ajustarà al que estableixen els estatuts.

2. Són persones associades a l'entitat esportiva aquelles persones físiques i jurídiques que, previ compliment de les condicions previstes en els estatuts, ingressin en l'entitat esportiva, amb els drets i les obligacions continguts en aquests estatuts.

3. En cap cas la condició de membre associat no pot estar condicionada a l'adquisició d'una part alíquota del patrimoni de l'entitat esportiva.

Article 82

Successió en la condició de persona associada

La condició de membre associat és intransmissible, tret que els estatuts disposin una altra cosa, per causa de mort o a títol gratuït.

​​​​​​​Article 83

Drets de les persones associades

Tot membre associat té aquests drets:

a) A participar en les activitats de l'entitat esportiva i en els òrgans de govern i representació, a exercir el dret de vot, com també a assistir a l'Assemblea General, d'acord amb els estatuts.

b) A ser informat sobre la composició dels òrgans de govern i representació de l'entitat esportiva, de l'estat de comptes i de l'exercici de la seva activitat.

c) A ser escoltat amb caràcter previ a l'adopció de mesures disciplinàries contra ell i a ser informat dels fets que donin lloc a tals mesures; l'acord que, si escau, imposi la sanció, ha de ser motivat.

d) A impugnar els acords dels òrgans de l'entitat esportiva que estimi contraris a la llei o als estatuts.

 

Article 84

Deures de les persones associades

Són deures de les persones associades:

a) Compartir les finalitats de l'entitat esportiva i col·laborar per aconseguir-les.

b) Pagar les quotes, derrames i altres aportacions que, d'acord amb els estatuts, puguin correspondre a cada membre associat, per al sosteniment de l'entitat esportiva.

c) Complir la resta d'obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.

d) Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern i representació de l'entitat esportiva.

 

Article 85

Separació voluntària

1. Les persones associades tenen dret a separar-se voluntàriament de l'entitat esportiva en qualsevol moment.

2. Els estatuts podran establir que, en cas de separació voluntària d'un membre associat, aquest pugui percebre la participació patrimonial inicial o altres aportacions econòmiques realitzades, sense incloure les quotes de pertinença a l'entitat esportiva que hagi abonat, amb les condicions, l'abast i els límits que fixin els estatuts. Això s'entén sempre que la reducció patrimonial no impliqui perjudicis a tercers.

Article 86

Persones espectadores i usuàries

1. Tenen la condició d'espectadors les persones físiques que presenciïn un espectacle esportiu, una cerimònia esportiva o una manifestació esportiva.

2. Les persones espectadores amb la condició d'abonades tenen dret a assistir als espectacles esportius organitzats per l'entitat esportiva corresponent, durant un període temporal determinat.

3. Tenen la condició d'usuaris de les instal·lacions esportives les persones físiques que fan ús de la instal·lació per a la pràctica de l'activitat física o esportiva.

4. Els estatuts de l'entitat esportiva poden preveure si la condició de membre associat implica també la de ser persona espectadora i/o usuària.

 

Capítol II

Clubs esportius

 

Article 87

Condició de membre associat d'un club esportiu

1. Podran tenir la condició de membre associat d'un club esportiu les persones físiques i les jurídiques.

2. La condició de membre associat s'ha de sol·licitar mitjançant un escrit dirigit a la Junta Directiva.

3. En el cas de les persones jurídiques, se sol·licitarà mitjançant un escrit dirigit a la Junta Directiva, en el qual consti la certificació de l'acord de l'òrgan competent de l'entitat en què s'autoritzi la petició.

Article 88

Clubs esportius de règim general

1. Són clubs esportius, a l'efecte d'aquesta llei, les associacions privades amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar sense ànim de lucre que tenen com a objectius bàsics el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i l'esport i fomenten la igualtat, la integració de totes les persones, el respecte i el joc net.

2. Els clubs esportius estan integrats per persones físiques i, excepcionalment, poden estar integrats per persones jurídiques reconegudes legalment i en els objectes socials de les quals figurin la promoció i la pràctica de l'activitat física i l'esport.

3. Els clubs esportius, una vegada constituïts, han d'inscriure's en el Registre d'Entitats Esportives.

4. Són òrgans de govern, de representació i gestió i administració necessaris en els clubs esportius l'Assemblea General, la persona titular de la presidència i la Junta Directiva.

5. Els clubs esportius de règim general han de realitzar pràctica esportiva de caràcter competitiu federat.

Article 89

Clubs esportius de règim simplificat

1. S'entén com a club esportiu de règim simplificat l'associació privada amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar sense cap ànim de lucre, formada per persones físiques, amb els objectius bàsics del foment, el desenvolupament i la pràctica de l'activitat física i esportiva. Aquesta pràctica és de caràcter no oficial, no està organitzada per alguna de les federacions esportives i la duen a terme les persones físiques de manera individual o col·lectiva, amb l'única finalitat d'aconseguir una major qualitat de vida i benestar social.

2. Aquests clubs esportius s'organitzen mitjançant una estructura interna simplificada. A aquest efecte, només és exigible que en la constitució d'aquests clubs s'identifiquin les persones fundadores, la denominació, el domicili i la finalitat del club i, també, la submissió a la normativa esportiva que sigui aplicable.

3. L'òrgan suprem de govern dels clubs esportius de règim simplificat és l'Assemblea General, integrada per tots els socis i les sòcies de ple dret.

4. Els clubs esportius de règim simplificat no requereixen Junta Directiva, i, en defecte d'això, la persona titular de la presidència n'assumirà la gestió i representació, així com l'Assemblea General n'ha d'assumir el govern.

5. Si els estatuts preveuen l'existència d'una junta directiva, ha d'estar integrada, com a mínim, per la persona titular de la presidència, el tresorer o la tresorera i el secretari o la secretaria.

Article 90

Comunitat de clubs

1. Té la consideració de comunitat de clubs esportius l'associació privada amb personalitat jurídica i capacitat d'actuar sense cap ànim de lucre, formada per, almenys, dos clubs esportius inscrits en el Registre d'Entitats Esportives, amb l'objectiu bàsic de posar en comú els seus esportistes, personal tècnic i instal·lacions esportives amb la intenció de formar un o més equips esportius per participar a les competicions que organitzen les federacions esportives de les Illes Balears.

2. El funcionament es regularà reglamentàriament.

 

Capítol III

Seccions esportives d'entitats no esportives

 

Article 91

Seccions esportives d'entitats no esportives

1. Les seccions esportives són parts integrals d'una entitat pública o privada, degudament constituïdes segons la legislació vigent i tenen l'objecte social o la finalitat del foment i la pràctica de l'activitat física i de l'esport.

2. Les seccions esportives han de constar degudament anotades en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears i podran classificar-se segons si són seccions esportives per a la pràctica de l'esport o de competició.

3. La persona o les persones responsables de la secció esportiva de l'entitat no esportiva constitueixen l'òrgan de gestió i d'administració d'aquesta secció esportiva i han de tenir un nombre de membres imparell d'entre un i tres, nomenats per l'òrgan competent de l'entitat no esportiva.

4. En cas que aquest òrgan sigui unipersonal, n'assumeix la presidència de l'òrgan, a més de l'administració i la representació de la secció esportiva.

5. En cas que aquest òrgan de gestió i administració sigui col·legiat, estarà integrat, com a mínim, per la persona titular de la presidència, el tresorer o la tresorera i el secretari o la secretaria.

6. Les entitats propietàries d'instal·lacions esportives, com també les comunitats o associacions de titulars de drets d'amarrament poden aprofitar-se dels drets i dels beneficis esportius que disposen les normes reglamentàries aplicables, mitjançant l'anotació en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears de la secció esportiva corresponent.

 

Capítol IV

Entitats organitzadores de competicions esportives no federades

 

Article 92

Entitats organitzadores de competicions esportives no federades

1. Les entitats organitzadores de competicions esportives no federades de les Illes Balears són associacions de caràcter privat integrades per entitats esportives i no esportives, així com de grups de persones esportistes independents, que participen en competicions no oficials en l'àmbit de les Illes Balears.

2. Tenen personalitat jurídica pròpia i disposen d'autonomia per a l'organització interna i funcionament respecte de les federacions esportives de les Illes Balears, de les quals no formen part.

3. Aquestes entitats organitzaran les seves pròpies competicions d'esport no federat organitzat. En tot cas, podran fer-ho en coordinació amb les federacions esportives de les Illes Balears. Tal coordinació s'instrumentarà a través de conveni subscrit entre els dos organismes.

4. Les entitats organitzadores de competicions esportives no federades de les Illes Balears, una vegada constituïdes, es podran anotar en el Registre d'Entitats Esportives.

 

Capítol V

Federacions esportives de les Illes Balears

 

Article 93

Definició, concepte i naturalesa

1. Les federacions esportives són entitats privades de caràcter associatiu d'interès general, sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia, que tenen com a objecte el foment, l'organització, la reglamentació, el desenvolupament i la pràctica, en les Illes Balears, de les modalitats i especialitats esportives oficialment reconegudes en les Illes Balears i que figurin en els seus estatuts.

2. Les federacions esportives de les Illes Balears hauran de reconèixer i integrar, necessàriament, en les seves activitats i en els òrgans de govern —segons s'estableixi reglamentàriament— les persones esportistes, els clubs esportius, el personal tècnic, els jutges o les jutgesses, els àrbitres i altres col·lectius interessats que promoguin, practiquin o contribueixin al desenvolupament de les modalitats i especialitats esportives que figurin en els seus estatuts, sempre que uns i altres hagin manifestat la voluntat d'integrar-se en la federació.

3. Són requisits per al reconeixement de les noves federacions esportives a les Illes Balears:

a) Que el Comitè Olímpic Internacional o una federació esportiva d'àmbit autonòmic, estatal, continental o mundial hagin reconegut la modalitat esportiva. Aquest requisit no serà aplicable a les modalitats esportives autòctones de les Illes Balears.

b) Que la modalitat esportiva estigui oficialment reconeguda per l'administració esportiva de les Illes Balears, amb una antiguitat mínima d'un any.

c) Pràctica de la modalitat esportiva en les Illes Balears: modalitat esportiva practicada per més de 100 persones practicants i residents en les Illes Balears amb llicència esportiva vigent emesa per la federació espanyola corresponent o internacional.

4. El reconeixement oficial de la constitució d'una federació esportiva de les Illes Balears es produirà mitjançant resolució d'autorització de la inscripció en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

5. El reconeixement de la constitució d'una federació esportiva es produirà quan existeixi una modalitat esportiva prèviament reconeguda, no atribuïda a una altra federació esportiva de les Illes Balears i es valori que hi ha interès per a l'esport de les Illes Balears en funció de la implantació autonòmica, nacional i internacional i de la pròpia viabilitat del projecte.

6. La revocació de l'autorització de la inscripció de les federacions esportives de les Illes Balears es produirà per la desaparició dels motius que van donar-ne lloc i els efectes d'aquesta revocació seran des del dia que s'inscrigui en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears la resolució que l'acordi.

7. Les federacions esportives de les Illes Balears inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears tenen la consideració d'entitats d'utilitat pública des del moment de la resolució d'inscripció en el Registre.

8. Una modalitat esportiva d'àmbit autonòmic i, si escau, les especialitats que se'n derivin, només podran estar reconegudes en una única federació esportiva de les Illes Balears.

9. Així mateix, cada federació esportiva de les Illes Balears desenvoluparà la seva activitat en una única modalitat esportiva amb les especialitats que puguin ser reconegudes.

Tot i això, una federació esportiva de les Illes Balears podrà sol·licitar de l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears el reconeixement del desenvolupament de més d'una modalitat, quan amb això aconsegueixi una solució més eficient i no sigui contrari a l'organització estatal o internacional de l'esport. Si es refereix a modalitats reconegudes, aquesta possibilitat s'haurà d'aprovar per majoria absoluta de l'Assemblea General de les federacions esportives de les Illes Balears corresponents, prèvia autorització de les federacions esportives espanyoles o internacionals. Aquesta integració podrà ser sol·licitada, igualment, per acord de dues o més federacions esportives de les Illes Balears, amb les majories i autoritzacions establertes en el paràgraf anterior. A més del que es disposa en els paràgrafs anteriors, les federacions esportives de les Illes Balears d'esports per a persones amb discapacitat podran desenvolupar més d'una modalitat esportiva dins del seu àmbit d'actuació.

La participació en l'esport de les persones amb alguna discapacitat ha de produir-se en l'àmbit de la federació en la qual s'integri la modalitat o l'especialitat corresponent.

No obstant això, i mentre no es produeix la integració esmentada, s'exceptuen del que s'ha assenyalat aquelles federacions esportives que desenvolupin la seva activitat principalment amb persones amb alguna discapacitat.

10. Mitjançant reglament es podrà regular el reconeixement oficial, el funcionament i la inscripció en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears de la Unió de Federacions Esportives de les Illes Balears.

Article 94

Estructura bàsica de les federacions esportives de les Illes Balears

1. Són òrgans de govern, de representació i de gestió i administració de les federacions esportives de les Illes Balears, amb caràcter necessari, l'Assemblea General, la Presidència i la Junta Directiva. A més, els estatuts de les federacions podran preveure l'existència d'una Comissió Delegada de l'Assemblea General i d'una Direcció Executiva.

2. L'Assemblea General és l'òrgan suprem de govern de la federació esportiva i està integrada per totes les persones associades a aquesta entitat.

A les federacions esportives en les quals les persones associades amb dret a vot siguin superiors a 500, l'Assemblea General es conforma mitjançant compromissaris triats d'acord amb el procediment que es determini reglamentàriament i en els estatuts, respectant els principis democràtics.

3. La Presidència és l'òrgan executiu de la federació, n'exerceix la representació legal, presideix els òrgans de govern i n'executa els acords.

4. La Junta Directiva és l'òrgan col·legiat de gestió i administració de la federació. Està dirigida per la persona titular de la presidència de la federació i està integrada necessàriament per la vicepresidència, la secretaria i la tresoreria. Facultativament, i per decisió de la Junta Directiva, es podran designar fins a quatre vicepresidents o vicepresidentes i un subsecretari o una subsecretària. La persona titular de la presidència de la federació designarà i revocarà lliurement les persones que integren la Junta Directiva.

5. La Comissió Delegada de l'Assemblea General és un òrgan de govern de les federacions esportives. Està constituïda per la persona titular de la presidència de la federació esportiva i un nombre de membres, no superior a 25, elegits per i entre les persones que integrin l'Assemblea General.

El mandat de les persones que componen la Comissió Delegada serà de quatre anys. L'elecció dels seus membres es realitzarà en la primera reunió de l'Assemblea General que se celebri després de l'elecció de la persona titular de la presidència i/o de la Junta Directiva de la federació esportiva de les Illes Balears.

La Comissió Delegada, en tant que actua per delegació de l'Assemblea General, mantindrà, proporcional, la distribució per illes i d'homes i dones de la composició d'aquest òrgan.

Corresponen a la Comissió Delegada de l'Assemblea General les funcions següents:

a) La modificació del calendari esportiu.

b) La modificació dels pressupostos.

c) L'aprovació i la modificació dels reglaments i les normes de competició.

d) Aquelles que expressament li delegui l'Assemblea General.

Els acords de la Comissió Delegada requeriran per aprovar-se la majoria absoluta dels vots dels membres presents.

6. La persona o les persones que integrin la Direcció Executiva són designades i destituïdes per la Presidència i ratificades per la Junta Directiva. En cas que no es creï aquest òrgan, la Presidència assumirà les funcions encomanades a la direcció executiva.

Article 95

Comitès federatius

1. Són òrgans tècnics de les federacions esportives de les Illes Balears, amb caràcter necessari, el Comitè de Jutges o Àrbitres i el Comitè de Tècnics.

2. El Comitè de Jutges o Àrbitres atén directament el funcionament d'aquest col·lectiu, i li corresponen, amb subordinació a la persona titular de la presidència de la federació esportiva, el govern i la representació dels jutges o àrbitres. Tots els jutges o àrbitres amb llicència federativa en vigor formen part d'aquest comitè.

La presidència del comitè recaurà en qui designi la persona titular de la presidència de la federació esportiva i el règim de funcionament i les competències se'n determinaran mitjançant reglament federatiu.

3. El Comitè de Tècnics atén directament el funcionament d'aquest col·lectiu, i li correspon, amb subordinació a la persona titular de la presidència de la federació esportiva, el govern i la representació del personal tècnic. Tot el personal tècnic amb llicència federativa en vigor forma part d'aquest comitè.

La presidència del comitè recaurà en qui designi la persona titular de la presidència de la federació esportiva i el règim de funcionament i les competències se'n determinaran mitjançant reglament federatiu.

Article 96

Òrgans disciplinaris esportius

1. Són òrgans de disciplina esportiva de les federacions esportives de les Illes Balears, amb caràcter necessari, el Comitè de Competició i Disciplina i el Comitè d'Apel·lació.

2. El Comitè de Competició i Disciplina és l'òrgan de disciplina esportiva, de composició col·legiada o unipersonal, amb funcions de disciplina esportiva i de decisió sobre incidències en l'organització de la competició federada.

3. El Comitè d'Apel·lació és l'òrgan d'apel·lació que decideix sobre els recursos que es puguin presentar a les decisions que adopta el Comitè de Competició i Disciplina en primera instància.

4. La Junta Directiva de la federació esportiva nomenarà i destituirà les persones integrants dels òrgans de disciplina esportiva.

Article 97

Estatuts de les federacions esportives de les Illes Balears

1. Els estatuts de les federacions esportives de les Illes Balears regularan la seva estructura interna i el seu funcionament, d'acord amb els principis de democràcia i representació.

2. Els estatuts de les federacions esportives de les Illes Balears han de determinar els òrgans que en componen l'estructura, la forma d'elecció i el cessament, les formes d'integració en la federació, els drets i deures de les persones que les composen i els dels seus estaments, com també els altres fets que es considerin precisos per a l'ordenació de la vida interna, d'acord amb el que preveu aquesta llei i les seves disposicions de desenvolupament. En cas que estigui prevista una Comissió Delegada de l'Assemblea General, n'hauran de determinar el règim d'elecció, les competències i el funcionament.

Els estatuts de les federacions esportives de les Illes Balears establiran la composició, les funcions, la durada i el nombre de mandats dels seus òrgans, així com també l'organització complementària. En tot cas, la persona titular de la presidència d'una federació esportiva no podrà exercir el càrrec durant més de tres legislatures de quatre anys.

3. Els estatuts han de preveure, de manera detallada i diferenciada, el règim de responsabilitat que assumeix la persona que ocupa la presidència i la resta de persones que integren els òrgans directius de representació i de gestió de la federació relatius tant als seus actes en el marc de l'estructura associativa davant els seus membres, com enfront de tercers dels actes derivats de les obligacions civils, mercantils, administrativopúbliques i qualssevol altres en les quals hagi incorregut la federació.

4. Els estatuts han d'establir específicament el règim de dedicació i, si escau, retribució de qui ocupi la presidència de la federació esportiva. El règim concret de vinculació contractual o de compensació de despeses ha d'habilitar-se per l'Assemblea General de la federació respectiva i es publicarà a la pàgina web.

La resta de personal directiu, amb excepció de la persona que ocupi la direcció executiva, només podrà percebre indemnitzacions per despeses en les quanties normalitzades i generals que per a cada federació acordi l'Assemblea General respectiva, i es prendran com a referència les establertes per a la funció pública.

5. Els estatuts determinaran l'existència de comissions de valors, de gènere i d'esport inclusiu, que s'encarregaran, entre altres funcions que puguin exercir, d'avaluar les iniciatives relacionades amb valors, de gestionar les incidències que es produeixin en relació amb la discriminació per raó de sexe, orientació sexual, expressió de gènere, identitat de gènere o contra les persones amb discapacitat, com també d'orientar a les persones esportistes i al personal de la federació en la prevenció i la detecció d'aquestes situacions.

6. Els estatuts de les federacions esportives, com també les seves modificacions —una vegada que els ha ratificat l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears— s'inscriuran en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears, i entraran en vigor després de la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Així mateix, els estatuts estaran permanentment accessibles en la pàgina web de la federació, sense perjudici de qualsevol altre mitjà que n'asseguri la publicitat.

7. Els reglaments disciplinaris, electorals, de competicions i d'organitzacions internes, en tant que regulin la composició i el funcionament dels òrgans obligatoris de la federació, com també les seves modificacions —una vegada que els ha ratificat l'administració esportiva— s'inscriuran en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears, i entraran en vigor després de publicar-se en la pàgina web federativa mitjançant un format que garanteixi la data d'inserció i, en tot cas, en el termini d'un mes des de la ratificació esmentada, sense perjudici de qualsevol altre mitjà que n'asseguri la publicitat.

Article 98

Processos electorals

1. Les federacions esportives de les Illes Balears han d'elegir les assemblees generals i les persones titulars de la presidència cada quatre anys.

2. Els processos electorals per a l'elecció d'aquests òrgans es realitzaran coincidint amb l'any de celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu.

3. En cas que no se celebrin o se suspenguin els Jocs Olímpics d'Estiu, els processos electorals es realitzaran coincidint amb l'any en què aquests havien de celebrar-se.

Article 99

Règim electoral

1. La consideració de persona electora i elegible per ser compromissària de l'Assemblea General es reconeix a les persones esportistes, al personal tècnic, als jutges o a les jutgesses, als àrbitres, i a altres col·lectius interessats, majors d'edat per ser elegibles i no menors de setze anys per ser persones electores, referits en tots dos casos a la convocatòria de les eleccions, que tinguin llicència en vigor en els termes d'aquesta llei en el moment de les eleccions i l'hagin tinguda durant l'any o la temporada esportiva immediatament anterior, sempre que hagin participat en competicions o activitats esportives de la modalitat o l'especialitat respectiva de caràcter oficial i àmbit autonòmic o, si escau, estatal o internacional, excepte per causa de lesió degudament acreditada, situació d'embaràs o període legal de maternitat, paternitat, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment, o per no haver existit competició o activitat esportiva de tal condició. En aquests casos bastarà acreditar la possessió de llicència i l'edat mínima exigida.

2. Els clubs esportius i altres entitats esportives tenen la consideració de compromissaris nats de l'Assemblea General sempre que reuneixin les condicions següents:

a) Estar inscrits en la federació esportiva respectiva de les Illes Balears en la data de la convocatòria electoral i durant la temporada esportiva anterior.

b) Estar inscrits o anotats en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears amb una antiguitat mínima d'un any, a partir del primer dia de gener de l'any de la celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu.

Actuaran en nom i representació dels clubs esportius i altres entitats esportives, la presidència o qualsevol membre de la Junta Directiva formalment designada pels òrgans de l'entitat esportiva competents per fer-ho.

3. Tindran la consideració d'elegibles per a la presidència de la federació esportiva totes les persones associades que reuneixin les condicions recollides en els apartats 1 i 2 d'aquest article.

Així mateix tindran la consideració d'elegibles per a la presidència de la federació esportiva, la persona que ocupa la presidència i les persones que integren la Junta Directiva de la federació en el moment de les eleccions.

Únicament podran tenir la consideració d'elegibles per a la presidència les persones que no siguin membres associats a la federació esportiva quan no hi hagi altres candidats d'entre les persones associades.

4. La presidència de la federació esportiva de les Illes Balears és triada per totes les persones associades de la federació esportiva que reuneixin la condició de persona electora recollida a l'apartat 1 anterior, per sufragi lliure, secret i directe.

5. Les federacions esportives de les Illes Balears han d'atenir-se al principi de representació equilibrada en la Junta Directiva, garantint la presència de:

a) Dones i homes segons la qual cap sexe no superi el 60% del conjunt de persones ni sigui inferior al 40% del nombre total de persones que conformin aquest òrgan.

b) Representants de clubs esportius i seccions esportives d'entitats no esportives, les persones esportistes, el personal tècnic, els àrbitres, els jutges o les jutgesses.

c) Representants de totes les illes on estigui implantat l'esport.

d) Representants de totes les modalitats esportives adscrites a la federació esportiva.

e) El màxim de components de la Junta Directiva que no tinguin la condició de persones associades de la federació esportiva serà del 40%.

 

Article 100

Funcions

1. Les federacions esportives de les Illes Balears exerciran, per delegació, sota els criteris i la tutela de l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, aquestes funcions públiques de caràcter administratiu:

a) Qualificar, ordenar i organitzar, si escau, les activitats i competicions federades de caràcter oficial segons la pròpia modalitat en les Illes Balears.

b) Expedir i remetre les llicències esportives de caràcter federatiu per participar en competicions organitzades segons la modalitat esportiva. El termini màxim per expedir o denegar les llicències esportives serà de 15 dies hàbils. La resolució de denegació de l'expedició de la llicència esportiva haurà de ser suficientment motivada. A aquest efecte, únicament tindrà caràcter de funció pública de caràcter administratiu de l'acte o la resolució pel qual es concedeix o es denega l'expedició de la llicència.

c) Coordinar i controlar l'aplicació correcta de les ajudes de caràcter públic que s'assignen a les persones federades, en les condicions que estableixi l'administració esportiva de les Illes Balears i de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de subvencions i ajudes públiques.

d) Qualificar les competicions esportives oficials d'àmbit de les Illes Balears que no siguin persones professionals ni professionalitzades.

e) Coordinar i controlar els procediments electorals i la seva legalitat de les persones federades, així com de la pròpia federació.

f) Participar als programes esportius, especialment els referits a esport en edat escolar, persones esportistes d'alt nivell, d'alt rendiment, tecnificació i seguiment esportiu.

g) Prevenir, controlar i sancionar la violència i la discriminació en el si de les pròpies activitats i competicions esportives.

h) Prevenir, controlar i sancionar el dopatge en el si de les pròpies activitats i competicions esportives i exercir la potestat disciplinària esportiva en els termes establerts en aquesta llei i d'acord amb els òrgans habilitats estatutàriament.

i) Executar les resolucions del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears.

j) Qualsevol altra funció que es determini expressament en aquesta llei.

2. Són funcions pròpies de les federacions esportives de les Illes Balears:

a) Reconèixer i, si escau, organitzar activitats i competicions no oficials que puguin desenvolupar-se en el seu àmbit, amb participació d'equips i persones esportistes de més d'una comunitat autònoma i internacionals, i fixar els requisits i les condicions de la celebració d'aquestes activitats. Aquestes competicions poden provenir de la federació o d'institucions públiques o privades que sol·licitin reconeixement federatiu.

b) Elaborar i aprovar la normativa estatutària i reglamentària per a la ratificació posterior per l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears.

c) Promoure el desenvolupament de l'activitat esportiva que s'ajusti a la seva modalitat o especialitats en tot l'àmbit de les Illes Balears.

d) Dissenyar, elaborar i executar en col·laboració, si escau, amb les federacions d'àmbit estatal, els plans de preparació de les persones esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment en la seva respectiva modalitat o especialitats esportives.

e) Col·laborar amb l'Administració del Govern de les Illes Balears en la formació del personal tècnic esportiu en el marc de la regulació dels ensenyaments esportius de règim especial, així com als programes de formació contínua.

f) Contribuir amb l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears en la prevenció, el control i la repressió de l'ús de substàncies i grups farmacològics prohibits i mètodes no reglamentaris en l'esport.

g) Triar les persones esportistes que han d'integrar les seleccions de les Illes Balears.

h) Exercir la potestat disciplinària dins de les competències que els són pròpies.

i) Desenvolupar programes de tecnificació esportiva.

j) Totes aquelles que puguin redundar en benefici de les activitats que els són pròpies i serveixin al desenvolupament de la modalitat esportiva que administren, en coordinació amb l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears.

k) Totes aquelles previstes en aquesta llei o en altres normes de l'ordenament jurídic.

 

Article 101

Tutela de les competències públiques

Per garantir el compliment efectiu de les competències descrites, l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears podrà dur a terme aquestes actuacions:

a) Supervisar els reglaments interns, llibres i documents oficials federatius per comprovar-ne la legalitat vigent.

b) Requerir el control comptable i econòmic.

c) Convocar els òrgans federatius quan s'incompleixin les previsions estatutàries corresponents.

d) Instar al Tribunal de l'Esport de les Illes Balears la incoació del procediment disciplinari al personal directiu i, en el seu cas, la suspensió cautelar d'aquests, com a conseqüència de presumptes infraccions de caràcter greu o molt greu relacionades directament o indirectament amb l'exercici de funcions públiques delegades.

e) Suspendre motivadament de forma cautelar la persona titular de la presidència i les altres persones integrants dels òrgans de gestió i administració en els supòsits d'abandonament en el compliment de les funcions públiques delegades.

f) Iniciar el procediment sancionador en els termes establerts en aquesta llei.

g) Habilitar provisionalment, per a l'exercici de determinades funcions públiques de caràcter administratiu, organismes administratius o altres entitats esportives regulades en aquesta llei, en cas de necessitat extraordinària i urgent, per garantir el desenvolupament d'aquestes funcions públiques.

h) L'avocació i la revocació de les funcions públiques de les federacions esportives, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

i) Adoptar qualssevol altres mesures cautelars que siguin necessàries per garantir l'exercici de les funcions públiques delegades.

j) En els supòsits de suspensió de la persona titular de la presidència i de les altres persones integrants dels òrgans col·legiats de les federacions esportives, és funció de l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears nomenar provisionalment al personal interventor i administrador, com també convocar eleccions quan s'estimi oportú.

 

Article 102

Patrimoni de les federacions esportives de les Illes Balears

1. Constitueix el patrimoni de les federacions esportives de les Illes Balears el conjunt de béns i drets la titularitat dels quals els corresponguin.

2. Són recursos de les federacions:

a) Els rendiments de les activitats que desenvolupen.

b) Els fruits i les rendes del seu patrimoni.

c) Els derivats de les operacions de crèdit que puguin realitzar.

d) Les donacions, les herències, els llegats i els premis.

e) Qualssevol altres que puguin ser-los atribuïts per disposició legal, conveni, contracte o un altre negoci jurídic.

3. En cas de dissolució d'una federació esportiva de les Illes Balears, l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears aplicarà el seu patrimoni net, si n'hi hagués, en la realització de funcions i activitats de caràcter esportiu.

Article 103

Pressupost i gestió econòmica

1. Les federacions esportives de les Illes Balears aprovaran per a cada exercici econòmic un pressupost que reflecteixi el conjunt d'ingressos i despeses prevists. La liquidació del pressupost anual es remetrà a les persones integrants de l'assemblea de manera individual i es farà pública en el web de la federació almenys un mes abans que se sotmeti a aprovació per l'assemblea corresponent.

2. Les federacions esportives de les Illes Balears tenen el seu règim propi d'administració i gestió de pressupost i patrimoni, i els són aplicables, en tot cas, les regles següents:

a) Poden promoure i organitzar activitats i competicions esportives dirigides al públic, havent d'aplicar els beneficis econòmics, si n'hi hagués, al desenvolupament de l'objecte social.

b) Poden gravar i alienar els seus béns immobles, sol·licitar diners a préstec i emetre títols representatius de deute o de part alíquota patrimonial, sempre que aquests negocis jurídics no comprometin de manera irreversible el patrimoni de la federació o l'objecte social. Quan es tracti de béns immobles que s'hagin finançat, en tot o en part, amb fons públics de l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, serà preceptiva la seva autorització corresponent per al gravamen o l'alienació.

c) Poden exercir, complementàriament, activitats de caràcter econòmic, comercial, professional o de serveis i destinar els seus béns i recursos als mateixos objectius esportius, però en cap cas no podran repartir beneficis entre els membres. Aquestes activitats han de guardar connexió amb l'objecte social.

d) Les federacions esportives de les Illes Balears han de sotmetre la comptabilitat pròpia i els estats financers a les prescripcions legals del pla de comptabilitat de les associacions sense ànim de lucre, i en cap cas no podran aprovar pressupostos deficitaris, excepte autorització excepcional i expressa de l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears.

e) Amb la finalitat de rebre les ajudes econòmiques de l'administració pública, les federacions esportives de les Illes Balears han de dipositar anualment els comptes anuals en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

f) Hauran de sotmetre's, quan els ho requereixi l'administració pública del Govern de les Illes Balears, a auditories financeres i, si escau, de gestió, com també a informes de revisió limitada, sobre la totalitat de les despeses. L'administració pública del Govern de les Illes Balears podrà encarregar i sufragar aquestes actuacions.

 

Article 104

Transparència i bon govern

1. Les federacions esportives de les Illes Balears han de donar compliment als principis de publicitat i transparència dictats per la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i també han d'adoptar un codi i fer-lo públic a través del web, en el qual es recullin les pràctiques bàsiques del bon govern inspirades en els principis de democràcia i participació, igualtat efectiva i corresponsabilitat, com també aquelles que afecten la gestió i el control de totes les transaccions econòmiques.

2. El codi de bon govern de les federacions esportives ha de contenir com a mínim, els compromisos següents:

a) Mantenir i protegir en secret totes les dades o informacions que rebin per l'exercici d'un càrrec en la federació, i no les poden utilitzar en benefici propi o de tercers. S'abstindran d'intervenir en deliberacions i votacions de qualsevol qüestió en les quals puguin tenir un interès particular.

b) No fer ús indegut del patrimoni federatiu ni valer-se de la seva posició per obtenir avantatges patrimonials.

c) No aprofitar-se de les oportunitats de negoci que coneguin en la condició de membre de la Junta Directiva o dels òrgans col·legiats d'aquesta.

d) Oposar-se als acords contraris a la llei, als estatuts o a l'interès federatiu.

e) Prohibir la subscripció de contractes amb les persones que integren l'Assemblea, personal directiu, tècnic o administratiu, les clàusules de resolució dels quals se sotmetin a indemnitzacions superiors a les que estableix com a obligatòries la legislació vigent.

f) Establir un sistema de distribució de funcions en què cap persona no pugui intervenir en totes les fases d'una transacció econòmica de la qual pugui obtenir un benefici personal.

g) Donar a conèixer en la memòria econòmica que han de presentar les federacions les retribucions dineràries o en espècie satisfetes a les persones integrants de l'òrgan de govern de la federació, tant en concepte de reemborsament per les despeses que s'hagin ocasionat en l'exercici de la seva funció com en concepte de remuneracions pels serveis prestats a l'entitat, bé sigui via relació laboral o relació mercantil, tant inherents com diferents dels propis de la seva funció.

h) Acreditar no haver incorregut en delictes contra la hisenda pública ni la Seguretat Social, ni tampoc haver incorregut en faltes greus contra l'administració pública, per ocupar la presidència o ser membre de la junta directiva d'una entitat esportiva.

i) Acreditar no haver estat sancionats o condemnats en els últims tres anys per haver exercit o tolerat pràctiques laborals considerades discriminatòries per raó de sexe o de gènere, sancionades per resolució administrativa ferma o condemnades per sentència judicial ferma, per exercir la presidència o ser membre de la junta directiva d'una entitat esportiva.

j) La persona titular de la presidència d'una federació esportiva no podrà exercir el càrrec durant més de tres legislatures de quatre anys.

k) Amb la finalitat d'assegurar la transparència i l'accés públic a la informació relativa a l'activitat contractual, les federacions esportives difondran a través d'Internet el seu perfil de contractant, que haurà d'incloure la informació referent a l'activitat contractual. El compliment d'aquests requisits serà obligatori per a rebre ajuts de les administracions.

 

​​​​​​​​​​​​​​Article 105

Incompatibilitats

1. La presidència d'una federació esportiva de les Illes Balears és incompatible amb l'exercici d'un càrrec públic electe o de designació política.

2. El càrrec de personal directiu d'una federació esportiva de les Illes Balears és incompatible amb l'exercici de funcions de consell o assessorament professional en aquesta federació, amb la prestació de serveis professionals, diferents als que comporta el càrrec, sota relació laboral, civil o mercantil a la federació esportiva o a qualsevol de les seves entitats instrumentals.

3. A les persones directives de les federacions esportives de les Illes Balears també els afecten les incompatibilitats previstes en les normes estatutàries o reglamentàries pròpies.

4. La presidència d'una federació esportiva de les Illes Balears és incompatible amb l'exercici d'un càrrec en un club esportiu o altres entitats privades integrades en la federació esportiva en què exerceix la presidència.

5. El càrrec de personal directiu d'una federació esportiva de les Illes Balears és incompatible amb haver estat sancionat o condemnat per resolució o sentència ferma per la comissió d'infraccions o delictes en matèria de protecció de la salut i lluita contra el dopatge o en matèria de violència, racisme, xenofòbia, LGTBIfòbia i intolerància en l'esport o per delictes comesos contra la vida, la integritat de les persones, la llibertat o la indemnitat sexual, de terrorisme, o qualsevol altra infracció o delicte que comporti un risc per a la vida, la salut o la integritat física de les persones, quan les circumstàncies en les quals s'han produït els fets permeten deduir que aquests s'han comès fent ús del seu càrrec.

 

Capítol VI

Fundacions

 

Article 106

Fundacions

1. Les fundacions legalment inscrites que tinguin entre els seus objectius la promoció i la difusió de l'activitat física i l'esport es poden anotar en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears i afiliar-se a les federacions i entitats esportives, en la forma que es determini reglamentàriament.

2. Les fundacions es regiran per la legislació específica en la matèria, ja sigui d'àmbit estatal o autonòmic.

 

Capítol VII

Societats anònimes esportives

 

Article 107

Societats anònimes esportives

1. Les entitats esportives que participin en competicions esportives de caràcter professional i d'àmbit estatal podran adoptar la forma de societat anònima esportiva, d'acord amb els termes i les condicions establerts en la legislació estatal vigent.

2. Així mateix, també podran adoptar tal figura mercantil aquelles organitzacions esportives que així ho desitgin i vulguin acollir-s'hi per acord majoritari de l'Assemblea General.

Les societats anònimes, sense perjudici de la normativa aplicable, quan tinguin el domicili social en les Illes Balears, hauran de constar anotades en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears, a l'efecte que les seves seccions o equips no professionals puguin tenir els drets i els beneficis esportius i participar en les competicions que organitzen les federacions esportives de les Illes Balears.

 

​​​​​​​​​​​​​​Capítol VIII

Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears

 

Article 108

Naturalesa i objecte del Registre

1. El Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears és una oficina pública de l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, adscrita a la conselleria competent en matèria d'esports, que té per objecte la inscripció i l'anotació de les entitats esportives amb domicili social en les Illes Balears, conformement amb les disposicions contingudes en aquesta llei i en els reglaments de desenvolupament.

2. També poden ser objecte d'inscripció altres entitats, en els termes reglamentàriament determinats, en atenció a les necessitats socials, als canvis normatius d'altres sectors de l'ordenament jurídic i a les demandes reals del conjunt d'elements que integren la pràctica de l'activitat física i esportiva.

3. Aquest registre és públic i tota la ciutadania pot consultar les dades que hi constin, en els termes de la legislació del procediment administratiu comú i d'accés a la informació pública, sense perjudici de les limitacions que determini la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

4. La conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d'esports ha d'establir mitjans telemàtics per facilitar l'accés al Registre d'Entitats Esportives a totes les administracions públiques i a totes les persones interessades en l'àmbit de consulta.

5. L'estructura i el règim de funcionament del Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears es determinaran reglamentàriament, com també els aspectes de compliment obligat per a les entitats esportives que hi constin inscrites o anotades.

Article 109

Tipus d'assentaments

En el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears hi haurà els tipus d'assentaments següents:

a) Assentaments d'inscripció de les federacions esportives i els clubs esportius, com també dels seus actes, fets o altres que s'estableixin reglamentàriament.

b) Assentaments d'anotació de les societats anònimes esportives, de les seccions esportives de les entitats no esportives, de les fundacions i de les entitats organitzadores de competicions esportives no federades que tinguin entre els seus objectius la pràctica i la promoció de l'esport.

 

Article 110

Efectes de la inscripció o l'anotació

1. La inscripció o l'anotació en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears comporta el reconeixement legal de les entitats inscrites i és requisit essencial per optar a les ajudes o al suport que l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears pugui concedir, com també per participar en activitats i competicions esportives oficials i per optar a tots els beneficis continguts en la legislació esportiva.

2. El reconeixement a efectes esportius d'una entitat esportiva s'acredita mitjançant el certificat corresponent que expedeix el Registre d'Entitats Esportives.

3. La inscripció o l'anotació en el Registre no convalidarà les dades incorrectes o els actes que siguin nuls d'acord amb les lleis.

4. El Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears proporciona protecció a la denominació i als símbols de les entitats inscrites i, així mateix, dóna fe de les dades que conté.

5. La denominació de les entitats esportives que desitgin accedir al Registre d'Entitats Esportives no pot induir a error o confusió sobre la naturalesa i les activitats d'aquestes entitats o sobre la identitat amb altres entitats ja inscrites.

6. En tot cas, estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears per efectuar qualsevol tràmit d'un procediment administratiu les entitats esportives de les Illes Balears així com els que les representin.

 

​​​​​​​TÍTOL VI

FOMENT I FINANÇAMENT DE L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT

 

Capítol I

Foment i finançament públic

 

Article 111

Objecte

Amb la finalitat de garantir la sostenibilitat econòmica de les entitats esportives de les Balears i promoure l'activitat física i esportiva, l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, en funció de la capacitat normativa i de les possibilitats pressupostàries, establirà les mesures de suport necessàries per resoldre les necessitats de finançament en l'àmbit de l'activitat física i l'esport.

Article 112

Ajudes públiques

Les administracions esportives de les Illes Balears fomentaran l'activitat física i l'esport mitjançant un règim d'ajudes públiques en el marc de les disponibilitats pressupostàries. Els destinataris d'aquestes ajudes seran preferentment les persones esportistes, les federacions esportives autonòmiques, els clubs esportius i les seccions esportives inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears. A més, s'aplicaran criteris d'acció positiva per fomentar l'accés de la dona a la pràctica de l'activitat física i esportiva. En qualsevol cas, s'exclouran d'aquestes ajudes les entitats esportives que tinguin patrocini de cases d'apostes o entitats vinculades a la venda especialitzada de begudes alcohòliques de graduació superior a vint graus, tabac o similars.

Article 113

Patrocini públic

Les administracions esportives de les Illes Balears podran acudir al patrocini esportiu com a instrument de comunicació, difusió i associació a la imatge institucional, en relació amb esdeveniments, persones esportistes o entitats esportives que transmetin els valors de l'esforç, del treball, de la companyonia i de l'esforç personal i col·lectiu, amb ple compliment de la normativa general sobre publicitat i contractació pública.

Article 114

Esdeveniments esportius singulars

1. Les administracions de la comunitat autònoma de les Illes Balears podran declarar un esdeveniment esportiu com a singular, d'acord amb la seva rellevància esportiva i social, amb el nombre i la categoria esportiva de les persones participants i amb la promoció turística de les Illes Balears.

2. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb l'administració dels consells insulars, ha d'establir reglamentàriament els criteris, les condicions i els requisits per poder qualificar un esdeveniment esportiu singular en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears en el termini d'un any des de la publicació d'aquesta llei.

Article 115

Premis esportius

1. El Govern de les Illes Balears atorgarà premis, destinats a guardonar anualment aquelles persones o entitats que s'hagin distingit especialment per l'activitat desenvolupada o per la seva contribució al foment de l'activitat física i l'esport en les Illes Balears.

2. Les bases, la composició del jurat i els altres aspectes de la concessió d'aquests premis s'han de determinar per reglament, i correspon a l'Assemblea de l'Esport i l'Activitat Física de les Illes Balears fer-ne les propostes o candidatures, sempre respectant els principis d'igualtat entre dones i homes establerts en aquesta llei.

 

Capítol II

Incentius al sector privat

 

Article 116

Objecte

Les administracions esportives de les Illes Balears afavoriran i donaran suport a mesures que incentivin aportacions del sector privat destinades al desenvolupament de l'esport en la nostra comunitat.

Article 117

Beneficis fiscals

La comunitat autònoma de les Illes Balears, en aquells impostos sobre els quals tingui capacitat normativa, oferirà beneficis fiscals a les empreses i entitats públiques i privades per les aportacions que destinin a l'esport, en concepte de mecenatge.

Article 118

Distinció empresarial esportiva

1. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears en l'àmbit de l'esport fomentarà, a través del seu reconeixement, la col·laboració amb l'esport de les societats mercantils i d'altres entitats privades amb personalitat jurídica pròpia.

2. Es podrà establir un sistema de distincions instituït per reconèixer i premiar actuacions de les societats mercantils i d'altres entitats amb personalitat jurídica pròpia destacades per les seves actuacions de patrocini privat i de promoció de l'esport a les Illes Balears.

 

TÍTOL VII

FORMACIÓ, INVESTIGACIÓ I TITULACIONS ESPORTIVES

 

Article 119

Formació i investigació

L'administració esportiva de les Illes Balears, en l'àmbit de les seves competències, impulsarà la formació i la investigació científica i tècnica relacionada amb l'activitat física i l'esport, com també el seu desenvolupament tecnològic, d'acord amb l'evolució europea i mundial en aquest àmbit.

Article 120

Formació i ensenyaments esportius

1. L'ordenació i l'organització dels ensenyaments esportius de règim especial que condueixen a l'obtenció de títols amb validesa acadèmica, la creació i l'autorització dels centres per impartir aquests ensenyaments i l'expedició dels títols oportuns, corresponen a la conselleria competent en matèria d'educació.

2. La formació del personal tècnic esportiu en les modalitats o, si escau, especialitats esportives reconegudes oficialment per l'administració esportiva estatal, i respecte de les quals no s'hagin aprovat els títols acadèmics corresponents conformement amb la normativa reglamentària que hi sigui aplicable, correspondrà a la conselleria competent en matèria esportiva, que les exercirà per si mateixa o mitjançant les entitats que en depenguin.

3. La Fundació per a l'Esport Balear impartirà, com a centre formador, el bloc comú dels ensenyaments esportius en període transitori i desenvoluparà programes de formació esportiva de perfeccionament i especialització dels professionals de l'activitat física i de l'esport, així com de la gestió esportiva, per adaptar-los als avanços científics i tècnics.

4. Les conselleries competents en matèria d'educació i esports actuaran d'acord amb el principi de coordinació en l'exercici de les competències sobre formació i ensenyaments esportius.

5. Les federacions esportives de les Illes Balears que demanin titulació per al desenvolupament d'activitats de caràcter tècnic a clubs que participin a competicions oficials hauran d'acceptar les titulacions que expedeixen els centres reconeguts legalment.

6. Les entitats o els centres que imparteixen formacions esportives que no condueixin a l'obtenció d'un títol oficial hauran de mostrar en un lloc destacat de la seva publicitat i en els diplomes o certificats que expedeixin el caràcter no oficial dels estudis que imparteixen.

7. Les corporacions col·legials i altres entitats o associacions professionals oficialment reconegudes podran organitzar cursos de formació, perfeccionament i actualització contínua en l'àmbit de l'educació física, l'activitat física i l'esport, així com en matèria de la gestió d'entitats, instal·lacions, serveis, empreses i equipaments esportius.

8. La direcció general competent en matèria d'esports impulsarà i coordinarà la creació d'un pla de formació contínua destinat al personal del món de l'esport i de les entitats associades (directius, federacions, clubs, associacions i altres).

​​​​​​​Article 121

Centres educatius de tecnificació esportiva a les Illes Balears

1. L'Administració del Govern de les Illes Balears impulsarà la creació i el funcionament de, com a mínim, un centre públic destinat a l'ensenyament secundari obligatori i als ensenyaments postobligatoris de les persones esportistes d'alt nivell, d'alt rendiment i de tecnificació en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La titularitat i les competències de gerència i gestió del centre corresponen a la conselleria competent en matèria esportiva, que les exercirà per si mateixa o mitjançant les entitats que en depenguin.

3. El professorat és proporcionat per la conselleria competent en matèria d'educació, que farà un seguiment i una supervisió del funcionament del centre.

TÍTOL VIII

DOPATGE ESPORTIU I MEDICINA ESPORTIVA

 

Capítol I

Dopatge esportiu

 

Article 122

Mesures de prevenció, control i repressió antidopatge

El Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb les federacions esportives balears i amb el Consell Superior d'Esports, promourà i impulsarà la investigació i l'establiment de mesures de prevenció, control i sanció per la utilització de substàncies o mètodes prohibits que alterin indegudament la capacitat física o els resultats esportius, d'acord amb la normativa estatal i internacional en vigor.

Article 123

Llista de substàncies i mètodes prohibits

En totes les competicions i activitats esportives que se celebrin a les Illes Balears, és aplicable la llista de substàncies, grups farmacològics prohibits i mètodes no reglamentaris destinats a augmentar artificialment les capacitats físiques de les persones esportistes o a modificar els resultats de les competicions, aprovada i publicada pel Consell Superior d'Esports.

Article 124

Controls antidopatge

L'esportista que participi en competicions i activitats esportives a les Illes Balears té l'obligació de sotmetre's als controls antidopatge en els supòsits i les condicions que s'estableixin reglamentàriament. Les anàlisis de les mostres que es prenen en els controls antidopatge han de realitzar-se en laboratoris reconeguts oficialment que han de disposar de les autoritzacions preceptives que atorga l'autoritat sanitària competent.

Capítol II

Comissió Antidopatge de l'Esport de les Illes Balears

 

Article 125

Concepte

La Comissió Antidopatge de l'Esport de les Illes Balears és l'òrgan al qual correspon promoure la protecció de la salut dels esportistes i desenvolupar una política de prevenció, de control i de sanció per la utilització de productes, substàncies i mètodes prohibits, com també una política dirigida a la reincorporació a la competició esportiva.

Article 126

Composició, funcions i funcionament

1. La Comissió Antidopatge de l'Esport de les Illes Balears està integrada per representants del Govern de les Illes Balears, representants de les federacions esportives de les Illes Balears, corporacions col·legials en l'àmbit de l'activitat física i l'esport i representants de les entitats i associacions que tinguin una especial vinculació i competència en els sectors de l'activitat física i l'esport i que puguin aportar experiència i coneixement en la lluita contra el dopatge, així com per persones de prestigi reconegut en els àmbits científic, mèdic, esportiu i jurídic.

2. La composició, les funcions i el funcionament de la Comissió Antidopatge de l'Esport de les Illes Balears s'han de determinar per reglament.

Capítol III

Medicina esportiva

 

Article 127

Medicina esportiva i investigació científica

1. El Govern de les Illes Balears promourà la investigació i l'especialització en el camp de la medicina esportiva, en els aspectes preventius, per protegir i millorar la salut de l'esportista, i vetllarà perquè disposi d'una assistència i cobertura medicosanitària adequada, amb atenció especial a les persones integrades en programes de tecnificació, d'alt nivell i d'alt rendiment.

2. El Govern de les Illes Balears, en col·laboració amb les administracions locals i insulars i amb les entitats i associacions esportives o amb qualsevol altre tipus d'organització interessada en el món de l'esport, promourà l'esport com a hàbit de salut i facilitarà l'activitat física lliure i espontània, oferint el màxim d'opcions al major nombre de persones perquè puguin ocupar adequadament el temps lliure i practicar l'activitat esportiva no competitiva.

3. El Govern de les Illes Balears vetllarà per l'assistència i la protecció a l'esportista i procurarà que, en l'àmbit de les seves competències, disposi d'una atenció medicosanitària adequada a l'exercici de l'activitat esportiva. S'hauran de contractar o subscriure especialment convenis de col·laboració amb els millors especialistes en medicina esportiva, nutrició esportiva i psicologia esportiva i altres professionals especialitzats en matèria d'esport, per a la protecció i el tractament dels esportistes en general, amb atenció especial a les persones integrades als programes de tecnificació esportiva i als esportistes d'alt nivell i alt rendiment de les Illes Balears.

Article 128

Assistència sanitària

L'assegurança vinculada a la llicència esportiva haurà de garantir l'assistència sanitària per a aquells supòsits derivats de la pràctica esportiva sense límits de despeses i amb el límit temporal que determini la normativa reguladora de l'assegurança esportiva obligatòria.

 

Capítol IV

Comissió de Medicina Esportiva de les Illes Balears

 

Article 129

Concepte

La Comissió de Medicina Esportiva de les Illes Balears és l'òrgan encarregat d'assessorar, orientar per a la prevenció, recomanar i regular les condicions de les revisions mèdiques i garantir la gestió adequada dels centres mèdics esportius en l'àmbit de les administracions públiques competents en aquesta matèria.

La Comissió ha de garantir la pràctica saludable de l'activitat física i l'esport per millorar les condicions sociosanitàries dels esportistes de les Illes Balears.

Article 130

Composició, funcions i funcionament

La composició, les funcions i el funcionament de la Comissió de Medicina Esportiva de les Illes Balears s'han de determinar per reglament i han de tenir en compte la verificació i el tractament dels esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment de les Illes Balears.

 

​​​​​​​​​​​​​​TÍTOL IX

VIOLÈNCIA EN L'ESPORT

 

Capítol I

Violència en l'esport

 

Article 131

Violència derivada dels esdeveniments i de les competicions esportives

1. Els esdeveniments esportius tenen la consideració d'espectacles públics i els és aplicable l'establert en aquesta llei, en la normativa vigent en matèria d'espectacles públics i en la normativa contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

2. El Govern de les Illes Balears actuarà per prevenir tot tipus d'accions i manifestacions de violència, racisme, xenofòbia i intolerància o manifestacions contra la dignitat de la dona, que tinguin el seu origen en activitats i competicions esportives en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i fomentarà l'educació en valors esportius.

3. Per prevenir i protegir de possibles situacions de violència sobre la infància i l'adolescència, les administracions esportives regularan protocols d'actuació que recolliran les actuacions necessàries per establir un entorn segur en l'àmbit esportiu.

Aquests protocols hauran de ser aplicats en tots els centres que realitzin activitats esportives, tant de titularitat pública com privada i, en tot cas, en les federacions esportives i en els centres d'alt rendiment i tecnificació esportiva.

Així mateix, pel que fa a les entitats que realitzin activitats esportives amb persones menors d'edat de forma habitual, també estaran obligades a aplicar els esmentats protocols d'actuació i la resta d'exigències que es determinen en la legislació de protecció integral a la infància i l'adolescència front a la violència.

4. Aquesta llei no menyscaba ni limita l'exercici competencial de l'Administració General de l'Estat de les seves actuacions en matèria de protecció de la seguretat ciutadana i l'exercici de les llibertats públiques, i també de totes les matèries que siguin competència exclusiva de l'Estat.

 

Capítol II

Comissió contra la Violència en l'Esport de les Illes Balears

 

Article 132

Concepte

1. La Comissió contra la Violència en l'Esport de les Illes Balears és l'òrgan d'assessorament i consulta per prevenir qualsevol tipus d'acció o manifestació de violència, racisme, xenofòbia o intolerància, o que la pugui generar, com a conseqüència d'activitats o competicions esportives en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears vetllarà i promocionarà, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria educativa i la mateixa Comissió contra la Violència en l'Esport, mesures de conscienciació, principalment durant l'edat escolar, dirigides a prevenir la violència, el racisme, la xenofòbia, la intolerància i accions o manifestacions contra la dignitat de la dona, i fomentarà entre les persones practicants de l'activitat física i l'esport valors de convivència, joc net, respecte, igualtat de dones i homes i integració social.

3. Correspon a la Comissió, d'ofici o a proposta dels ajuntaments o de les federacions esportives, la declaració d'alt risc d'una activitat o competició esportiva.

Article 133

Composició, funcions i funcionament

La composició, les funcions i el funcionament de la Comissió contra la Violència en l'Esport de les Illes Balears s'han de determinar per reglament.

​​​​​​​​​​​​​​TÍTOL X

INSTAL·LACIONS ESPORTIVES

 

Capítol I

Instal·lacions esportives

 

Article 134

Definició d'instal·lació esportiva

S'entén per instal·lació esportiva qualsevol espai obert o tancat, infraestructura, immoble, equipament o espai natural d'ús esportiu dotat de les condicions suficients per a la pràctica d'activitat esportiva o d'entrenament, amb independència de la titularitat pública o privada.

Article 135

Instal·lacions esportives dels centres d'ensenyament

Les administracions públiques han d'incentivar i procurar la utilització de les instal·lacions esportives dels centres d'ensenyament fora de l'horari lectiu.

Article 136

Accessibilitat a les instal·lacions i als equipaments esportius

Les administracions esportives vigilaran que les instal·lacions i els equipaments esportius siguin accessibles i estiguin adaptats, i vetllaran per l'eliminació de barreres, obstacles i altres impediments que dificultin i limitin la lliure circulació de persones amb discapacitat. Així mateix, els espais esportius han d'estar equipats, preparats i condicionats perquè aquestes persones puguin utilitzar-los de manera adequada, sempre que ho permeti la naturalesa dels esports i a què es destinin aquests espais.

Article 137

Sostenibilitat en les instal·lacions i els equipaments esportius

Les administracions esportives vetllaran perquè les instal·lacions i els equipaments esportius siguin sostenibles i impulsaran mesures d'eficiència i estalvi energètic que garanteixin el respecte al medi ambient.

 

Capítol II

Ordenació de les instal·lacions esportives

 

Article 138

Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius en les Illes Balears (PIEDIB)

El Govern de les Illes Balears, a proposta de la conselleria corresponent, aprovarà el Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius en les Illes Balears (PIEDIB) com a instrument de planificació i ordenació per atendre les necessitats de la població en matèria d'instal·lacions i equipaments esportius, d'acord amb la llei vigent, i en coordinació amb les diferents entitats locals afectades.

Article 139

Contingut mínim del Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius en les Illes Balears (PIEDIB)

El Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius en les Illes Balears (PIEDIB) contindrà, entre altres, les determinacions següents:

a) La infraestructura esportiva bàsica determinada per la necessitat d'instal·lacions, tenint en compte la població, el nombre de persones usuàries potencials, la ubicació i l'interès per a l'activitat física i l'esport.

b) Les característiques i condicions mínimes dels terrenys i les instal·lacions esportives, segons la normativa que permet l'homologació per a competicions oficials.

c) Les condicions higienicosanitàries i de seguretat que han de complir les instal·lacions o els equipaments esportius.

d) Les mesures de caràcter ecològic que garanteixin el respecte al medi ambient.

e) La previsió de la cobertura de demanda de serveis complementaris de caràcter esportiu per a les persones que visitin les Illes.

f) Les condicions mínimes d'accessibilitat i servei de transports públics com a forma d'unió entre els municipis amb la finalitat de mancomunar instal·lacions.

g) Els requisits de les instal·lacions i els establiments destinats a la pràctica de qualsevol tipus d'activitat fisicoesportiva.

h) Les condicions mínimes que ha de contenir el pla de viabilitat per poder construir una instal·lació nova.

 

 

Capítol III

Cens d'instal·lacions esportives

 

Article 140

Característiques generals

1. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears ha de gestionar i actualitzar un cens detallat d'instal·lacions esportives, amb les seves característiques tècniques, amb la finalitat d'identificar-les i controlar-les, facilitant l'elaboració del Pla d'Instal·lacions i Equipaments Esportius en les Illes Balears (PIEDIB).

A aquests efectes, tots els titulars d'instal·lacions esportives situades en les Illes Balears han de facilitar a l'administració esportiva del Govern de les Illes Balears les dades, els documents i la informació necessaris per actualitzar el cens. En cas contrari, la negativa a col·laborar o proporcionar les dades sol·licitades o requerides pel personal inspector podrà ser objecte de sanció.

2. La inclusió en el cens autonòmic d'instal·lacions esportives és un requisit imprescindible per dur a terme competicions oficials i per percebre subvencions en l'àmbit autonòmic o ajudes públiques de caràcter esportiu.

3. El cens ha de actualitzar-se segons la periodicitat que s'estableixi reglamentàriament.

4. Les administracions públiques de les Illes Balears podran censar instal·lacions mancomunades entre diferents municipis i titularitats.

Article 141

Contingut mínim

El cens d'instal·lacions esportives ha de contenir, com a mínim, aquestes dades:

a) La ubicació territorial.

b) La titularitat i el caràcter.

c) L'estat de conservació i els serveis de què disposa.

d) Les fonts de subministraments i els sistemes energètics de què disposa.

e) La capacitat i les condicions d'accessibilitat per a persones amb alguna discapacitat.

f) Les modalitats esportives que s'hi puguin desenvolupar i el caràcter homologat, o la falta d'homologació, de la instal·lació per les autoritats esportives competents.

g) L'acreditació d'estar en possessió de les llicències administratives i les cobertures d'assegurances que s'exigeixin legalment.

 

Capítol IV

Seguretat en les instal·lacions esportives

 

Article 142

Obligacions dels titulars de les instal·lacions esportives

1. Els titulars de les instal·lacions i el personal organitzador de les activitats i competicions esportives no han de permetre l'accés a l'interior de les persones que intentin introduir-hi objectes prohibits, no autoritzats, nocius o perillosos, i estan obligats a retirar-los immediatament. Si no ho fan, se'ls podrà aplicar el règim sancionador establert en aquesta llei.

2. Els titulars de les instal·lacions hauran d'exigir l'acreditació d'una assegurança de responsabilitat civil a les persones físiques, als clubs i a les entitats que organitzin activitats o competicions esportives en les instal·lacions, així com l'acreditació d'estar en possessió de la corresponent titulació oficial de la família de les activitats físiques i esportives, bé qualificacions professionals o certificats professionals, exigits en el marc legal estatal, al personal responsable i professional que desenvolupi la seva activitat professional per dirigir, coordinar o organitzar activitats físiques i esportives, amb l'objectiu de garantir la seguretat i la salut de les persones usuàries.

3. Els titulars de les instal·lacions hauran d'oferir informació, en lloc visible i accessible, al públic i a les persones usuàries, sobre les dades tècniques de la instal·lació, l'equipament intern, el nom del responsable, la capacitat màxima permesa, l'oferta d'activitats, les quotes, les tarifes, les normes d'ús i funcionament, i el nom de la formació respectiva de les persones que presten serveis d'activitat física i esport, així com recomanacions i orientacions relacionades amb la salut.

4. Els titulars de les instal·lacions amb més de 500 persones usuàries diàries, de mitjana durant l'any anterior, hauran de cobrir la direcció tecnicoesportiva amb una persona que es trobi en possessió de la corresponent titulació oficial de la família de les activitats físiques i esportives, bé qualificacions professionals o certificats professionals, exigits en el marc legal establert per l'Estat.

Article 143

Assegurança de responsabilitat civil

1. Les persones que siguin titulars públiques o privades d'instal·lacions esportives d'ús públic han de disposar d'una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els danys i perjudicis que es derivin de l'ús de les instal·lacions. En les instal·lacions de titularitat pública es pot substituir l'assegurança de responsabilitat civil per un altre sistema de cobertura de danys i perjudicis.

2. En el supòsit d'activitats extraordinàries singulars o excepcionals subjectes a autorització administrativa, és aplicable el que disposa la normativa autonòmica vigent en matèria d'emergències pel que fa a la prevenció en esdeveniments públics.

Article 144

Revisions de l'equipament i conservació de les instal·lacions esportives

En les instal·lacions esportives d'ús públic situades a les Illes Balears han de realitzar-se revisions periòdiques de l'equipament esportiu, fix o mòbil. La persona titular de la instal·lació ha de comprovar, sota responsabilitat seva, que l'equipament es troba en perfecte estat i que compleix els requisits tècnics de seguretat exigits per la normativa sectorial aplicable. Així mateix, té l'obligació de conservar i tenir en bones condicions d'ús les instal·lacions esportives.

 

Capítol V

Persones espectadores i usuàries de les instal·lacions esportives

 

Article 145

Dels drets i les obligacions de les persones espectadores i usuàries

1. Les persones espectadores i usuàries de les instal·lacions esportives tenen els drets següents:

a) Contemplar o participar en l'activitat esportiva, i que aquesta es dugui a terme íntegrament i de la manera i amb les condicions que han estat anunciades.

b) Rebre la devolució total o parcial de l'import abonat, en el cas de suspensió o modificació essencial de l'activitat esportiva, sense perjudici de les reclamacions procedents d'acord amb la legislació aplicable.

c) Que totes les persones que assisteixin a la instal·lació esportiva siguin admeses en les mateixes condicions objectives, sempre que la capacitat de cabuda ho permeti i que no es doni cap de les causes d'exclusió, que han de ser establertes per reglament, per raons de seguretat o per raons sanitàries, per evitar la pertorbació de l'ordre públic o en aplicació del dret d'admissió.

d) Gaudir de llibertat i indemnitat sexuals i rebre un tracte respectuós i no discriminatori.

e) Tenir a la seva disposició, en totes les instal·lacions esportives obertes al públic, els fulls de reclamacions i de denúncies pertinents, d'acord amb el que s'estableixi reglamentàriament.

f) Que la publicitat de les activitats esportives s'ajusti als principis de veracitat i suficiència i no contingui informacions que puguin induir a error ni que puguin generar frau.

g) Tenir dret a utilitzar i rebre informació en les dues llengües oficials, sense que això pugui suposar tracte discriminatori.

h) En cas de discapacitat, accedir a les instal·lacions en les mateixes condicions que qualsevol altra persona espectadora i usuària.

2. Les persones espectadores i usuàries de les instal·lacions esportives tenen les obligacions següents:

a) Efectuar el pagament corresponent i ocupar les seves localitats o romandre a les zones assenyalades per al públic, sense envair l'espai destinat a altres finalitats.

b) Complir els requisits i les condicions de seguretat que estableixin els titulars o el personal organitzador perquè l'activitat esportiva es dugui a terme amb normalitat, i seguir les instruccions del personal empleat o encarregat de la vigilància i la seguretat, tant a l'interior com a l'entrada i a la sortida de la instal·lació esportiva oberta al públic.

c) Comportar-se cívicament i evitar accions que puguin crear situacions de perill o incomoditat per a la resta de persones espectadores i usuàries o per al personal al servei de la instal·lació esportiva oberta al públic, o que puguin impedir o dificultar que l'activitat es dugui a terme.

d) Donar un tracte respectuós i no discriminatori a les persones presents en les instal·lacions i activitats esportives, i no dur a terme actes que atemptin contra la llibertat i la indemnitat sexuals.

e) No portar armes de cap naturalesa ni altres objectes que puguin utilitzar-se amb finalitats violentes.

f) Complir els requisits i les normes d'accés i d'admissió establerts amb caràcter general pels titulars dels establiments oberts al públic o pels organitzadors de les activitats. Els criteris d'admissió han de donar-se a conèixer per mitjà de rètols visibles col·locats en els llocs d'accés i per altres mitjans que es determinin.

g) Respectar l'horari d'inici i de finalització de l'espectacle o l'activitat.

h) Adoptar una conducta, a l'entrada i a la sortida de l'establiment, que garanteixi la convivència entre la ciutadania i no pertorbi el descans del veïnatge, i no danyar el mobiliari urbà que hi hagi en l'entorn on es du a terme l'espectacle o l'activitat.

i) Respectar les normes reguladores del subministrament i el consum de tabac i de begudes alcohòliques, i les normes que estableixen l'edat mínima per poder accedir als establiments i als espais oberts al públic.

j) Abstenir-se de portar i exhibir públicament símbols, indumentària o objectes i d'adoptar conductes que incitin a la violència, que puguin ser constitutives d'algun dels delictes d'apologia establerts pel Codi Penal o siguin contràries als drets fonamentals i a les llibertats públiques reconeguts per la Constitució, especialment si indueixen a qualsevol tipus de discriminació o atempten contra la llibertat i la indemnitat sexuals.

k) Complir i obeir les ordres, els requeriments o les disposicions de les autoritats governatives o esportives, dels agents de l'autoritat i del personal inspector esportiu, en relació amb les actuacions, les condicions, les circumstàncies i els comportaments que afectin o puguin afectar el desenvolupament normal i adequat de les activitats o competicions esportives.

l) Complir les obligacions establertes en la normativa vigent en matèria de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

3. L'exercici del dret d'admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones espectadores de les activitats esportives, tant pel que fa a les condicions d'accés com a la permanència en les instal·lacions esportives i a l'ús i al benefici dels serveis que es presten.

Article 146

Regulació específica dels drets i deures de les persones usuàries d'instal·lacions esportives

1. Les persones titulars o propietàries de les instal·lacions esportives hauran d'aprovar les normes d'utilització de la instal·lació per establir els drets i les obligacions de les persones usuàries, que s'han d'adaptar a aquestes especificacions:

a) Especificacions d'ordre general: regulació de les condicions generals d'accés, tant pel que fa a les condicions de pagament com de respecte a la capacitat de cabuda establertes; destinar la instal·lació a la finalitat determinada en l'acord d'utilització; i adoptar les mesures necessàries per no interferir en els horaris i les activitats de la resta de les persones usuàries.

b) Normes generals per a les persones usuàries: és necessari concretar els drets i deures de les persones usuàries. A més dels drets fonamentals, s'establirà el dret al servei en unes condicions adequades (nivell lumínic, temperatura, neteja i altres), i el dret a fer arribar queixes o suggeriments al gestor amb el compromís de resposta en un termini establert.

c) Els deures més comuns: el pagament dels preus establerts; l'obligació d'utilitzar vestimenta i calçat exclusiu i adequat a l'espai o a l'activitat; prohibicions de fumar i consumir begudes alcohòliques en espais esportius; i la introducció d'objectes de vidre o de qualsevol altre material similar.

d) Normes específiques per a espais.

e) Faltes, amonestacions i sancions: gravetat de les faltes i els procediments sancionadors que es poden iniciar.

f) Recomanacions, consells i suggeriments que el gestor vol fer a les persones usuàries, però que no representen deures de compliment obligat.

2. Aquesta informació s'ha de posar a disposició de les persones usuàries almenys en una de les llengües cooficials.

 

TÍTOL XI

EXERCICI PROFESSIONAL DE L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT

 

Capítol I

Disposicions generals

 

Article 147

Objecte

1. Es regula, en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'exercici professional de l'activitat física i l'esport per a la salvaguarda dels drets de seguretat i salut de les persones consumidores i usuàries dels serveis esportius, a través de la qualitat en la prestació d'aquests, de conformitat amb les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals, les qualificacions i els certificats de professionalitat expedits per les administracions públiques.

2. L'objecte dels serveis esportius regulats en aquesta llei inclou qualsevol manifestació d'activitats esportives orientades a objectius educatius, de rendiment esportiu, iniciació, aprenentatge, oci saludable, recreació, salut i altres objectius anàlegs.

​​​​​​​​​​​​​​Article 148

Drets de les persones consumidores o usuàries dels serveis esportius

1. Les persones consumidores o usuàries dels serveis esportius tindran aquests drets:

a) A rebre uns serveis esportius adequats a les condicions i necessitats personals, d'acord amb l'estat dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixin reglamentàriament.

b) Al respecte de la seva personalitat, dignitat i intimitat.

c) A disposar d'informació veraç, clara, accessible, suficient i comprensible dels serveis i de les activitats fisicoesportives que s'hi duguin a terme.

d) A rebre una prestació de serveis esportius que no fomenti pràctiques esportives que puguin resultar perjudicials per a la salut.

e) Al fet que el personal professional dels serveis d'activitat física i esportius s'identifiqui i a ser informades sobre la seva qualificació professional, tant en serveis presencials com en serveis telemàtics.

f) Al fet que la publicitat dels serveis esportius sigui accessible, objectiva, veraç i no promogui pràctiques esportives perjudicials per a la salut o la seguretat, de manera que no resulti enganyosa i respecti la base científica de les activitats i prescripcions.

g) Al fet que en els contractes que se celebrin es reflecteixin els drets de les persones consumidores i destinatàries de serveis esportius, com també els deures de qui presta els serveis esportius als quals fa referència aquesta llei.

h) A rebre la informació i la documentació, així com les comunicacions orals relacionades amb els serveis esportius, almenys en llengua catalana.

2. Els drets regulats en aquest article s'entendran sense perjudici dels drets i deures que reconegui la normativa vigent en matèria de consum, en matèria educativa, en matèria de llengua i en matèria de turisme.

Article 149

Mecanismes de garantia

1. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears, en l'exercici de les seves competències, vetllarà per la salvaguarda dels drets de seguretat i salut de les persones consumidores o destinatàries dels serveis esportius mitjançant l'establiment dels sistemes de control i inspecció oportuns.

2. La conselleria del Govern de les Illes Balears competent en matèria d'esports n'exercirà les funcions de control i inspecció, sense perjudici de les competències pròpies de la inspecció d'altres organismes o entitats.

Capítol II

Àmbit funcional i requisits de titulació

 

Article 150

Activitats professionals i àmbit funcional

1. Té el caràcter d'exercici professional de l'activitat física i l'esport, a l'efecte d'aquesta llei, aquella que es manifesta específicament en el si de l'activitat física i l'esport mitjançant l'aplicació de coneixements i tècniques específiques, i que permet que l'activitat es realitzi de forma segura, saludable i sense menyspreu de la salut i la integritat física de les persones consumidores i destinatàries d'aquests serveis.

2. Si l'activitat professional s'exerceix específicament en una modalitat o especialitat esportiva, s'exigirà, com a mínim, la certificació de la formació de cicle inicial de personal tècnic en la modalitat o l'especialitat esportiva corresponent regulada en el Reial Decret 1363/2007, de 24 d'octubre, o la certificació de la formació de nivell 1 de període transitori en la modalitat o l'especialitat esportiva corresponent prevista en l'esmentat Reial Decret 1363/2007, com també a les formacions del període transitori previstes en el Reial Decret 1913/1997, de 19 de desembre.

3. Quant a la prestació de serveis públics municipals, els ajuntaments dels municipis amb més de 3.000 habitants hauran de garantir, ja sigui per si mateixos o mancomunadament, que la gestió i l'organització tècnica dels serveis esportius es dirigeixi a través de persones que acreditin la formació esportiva necessària, d'acord amb els termes establerts legalment.

4. Els titulars de les instal·lacions amb més de 500 persones usuàries diàries, de mitjana durant l'any anterior, hauran de cobrir la direcció tecnicoesportiva amb una persona que acrediti la possessió de la corresponent titulació oficial de la família de les activitats físiques i esportives, bé qualificacions professionals o certificats professionals, exigits en el marc legal establert per l'Estat.

5. Les activitats professionals requeriran la presència física en el seu desenvolupament, excepte si:

a) La funció que es desenvolupa es limita a la planificació o la programació de l'entrenament.

b) Es tracta únicament de funcions instrumentals de gestió.

6. En el cas que l'activitat professional s'exerceixi al marge de l'organització federativa corresponent, no serà exigible cap llicència federativa.

7. La utilització pels centres, les entitats esportives o els autònoms de les Illes Balears de pàgines web, aplicacions o altres tecnologies de la informació i la comunicació de caràcter anàleg que incloguin plans d'entrenament en línia i informació de contingut tècnic esportiu, haurà de disposar de la supervisió d'una persona professional qualificada d'acord amb la normativa estatal i, en tot cas, que acrediti els coneixements i les qualificacions necessaris per poder realitzar les activitats pertinents i visibilitzar en aquests mitjans la formació de dit professional.

Capítol III

Prestació de serveis per les persones professionals de l'activitat física i l'esport

 

Article 151

Obligacions de les persones professionals de l'activitat física i l'esport

Les obligacions de les persones professionals de l'activitat física i l'esport són les següents:

a) Estar en possessió dels requisits que habiliten per a l'exercici professional de l'esport i de l'activitat física, conformement amb la normativa vigent.

b) Acreditar formació en primers auxilis, sempre que l'activitat professional a desenvolupar requereixi presència física.

c) Respectar la personalitat, la dignitat i la intimitat de les persones destinatàries dels serveis.

d) Vetllar per la seguretat en la pràctica esportiva de les persones destinatàries dels seus serveis i col·laborar activament en l'erradicació de pràctiques que puguin resultar perjudicials per a la salut de les persones consumidores i usuàries.

e) Prestar uns serveis adequats a les condicions i necessitats de les persones destinatàries d'acord amb l'estat dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixin en la normativa vigent.

f) Oferir a les persones destinatàries dels serveis una informació suficient i comprensible de les activitats que s'hagin de desenvolupar sota la seva direcció o supervisió.

g) Publicar els serveis d'activitat física i esportius de forma objectiva, precisa i veraç, de manera que no esdevinguin falses expectatives o es fomentin pràctiques esportives perjudicials per a la salut i la seguretat dels consumidors o les persones destinatàries del servei, i informant en tot moment de la formació de les persones professionals que ofereixen el servei que el consumidor contracta.

h) Identificar-se davant les persones destinatàries dels serveis i informar-les de la seva formació.

i) Fomentar els valors positius de l'esport, tant personals com socials, que afavoreixin una bona convivència esportiva.

j) Promoure les condicions que afavoreixin la igualtat efectiva de la dona en la pràctica de l'esport i de l'activitat física, evitant qualsevol acte de discriminació de qualsevol naturalesa.

k) Desenvolupar l'activitat professional protegint les persones destinatàries dels seus serveis, especialment les persones menors.

l) Procurar una actualització constant i el perfeccionament dels seus coneixements.

m) Promoure un ús respectuós i responsable del medi natural en el desenvolupament de les activitats esportives.

n) Garantir el bon tracte i la cura dels animals que intervinguin en la realització de les activitats esportives.

 

Article 152

Assegurança de responsabilitat professional

1. L'exercici professional de l'activitat física i l'esport precisa la subscripció prèvia d'una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pels danys que es causin a tercers amb motiu de la prestació dels serveis esportius.

2. Aquesta assegurança no serà obligatòria en cas que l'activitat professional s'exerceixi exclusivament per compte d'una altra persona que ja tingui assegurats els riscos de l'activitat que comprengui l'exercici professional.

3. Tampoc no serà obligatòria per a aquelles persones titulades en ciències de l'activitat física i l'esport que estiguin col·legiades com a exercents en el seu col·legi professional, sempre que aquest disposi d'una assegurança col·lectiva de responsabilitat professional.

Article 153

Exercici a través de societats professionals

1. L'exercici professional regulat per aquesta llei podrà dur-se a terme a través de societats professionals, d'acord amb el que estableix la normativa vigent. Aquesta prestació podrà realitzar-se sobre la base de qualsevol de les formes societàries previstes en les lleis i complint els requisits establerts en la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals, i en les seves normes de desenvolupament.

2. Les societats professionals estan sotmeses a les mateixes obligacions que la llei esmentada estableix per a les persones que duen a terme activitats professionals regulades.

 

TÍTOL XII

JUSTÍCIA ESPORTIVA, RÈGIM DISCIPLINARI I TRIBUNAL DE L'ESPORT DE LES ILLES BALEARS

 

Capítol I

Jurisdicció esportiva

 

Article 154

Àmbits d'aplicació

A l'efecte d'aquesta llei, la jurisdicció esportiva s'estén al coneixement i la resolució de les qüestions que en matèria juridicoesportiva se suscitin en els àmbits següents:

a) Disciplinari.

b) Organitzatiu i de competició.

c) Electoral.

d) Associatiu.

 

Article 155

Àmbit disciplinari

1. La potestat disciplinària és la facultat d'investigar i, si escau, sancionar els agents de l'activitat esportiva en ocasió d'infraccions de les regles del joc o la competició, o de les normes generals de conducta esportiva establertes en aquesta llei i en les disposicions que la desenvolupin.

2. S'entenen per infraccions de les regles del joc o de la competició les accions o omissions que durant el desenvolupament del joc, de la competició o de la prova en vulnerin, impedeixin o pertorbin el desenvolupament. No es considerarà exercici de la potestat disciplinària esportiva la facultat de direcció del joc, la prova o la competició pels jutges o àrbitres a través de l'aplicació de les regles tècniques de la modalitat o l'activitat esportiva corresponent.

3. Són infraccions de les normes generals de conducta esportiva les accions o omissions que suposin un trencament de qualsevol norma d'aplicació en l'esport no inclosa en l'apartat anterior o dels principis generals de la conducta esportiva que es deriven dels articles 4 i 5 d'aquesta llei.

4. La potestat disciplinària s'estén a les entitats esportives i a les persones esportistes que formin part d'aquests, al personal tècnic i directiu, als jutges i les jutgesses, als àrbitres i, en general, a totes aquelles persones i entitats que en la seva condició d'agents de l'activitat esportiva es trobin regulats en aquesta llei.

5. L'exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:

a) Als clubs esportius, sobre els seus socis o associats, les persones esportistes o el personal tècnic, directiu i gestor.

b) A les federacions esportives de les Illes Balears, a través dels seus òrgans disciplinaris, sobre tothom que en formi part de l'estructura orgànica i, en general, sobre totes aquelles persones i entitats que, estant federades, desenvolupen l'activitat esportiva corresponent a l'àmbit autonòmic. S'estendrà també sobre totes les persones participants en l'organització de l'esport en edat escolar quan tinguin delegada l'organització d'aquestes competicions, conformement amb el que estableix la disposició que regula la convocatòria de les finals d'esport en edat escolar de les Illes Balears.

c) Al personal organitzador d'esdeveniments i activitats esportius ordinaris de caràcter no federat respecte de les persones participants, conformement amb les bases i regles que aquests estableixin.

d) Al Tribunal de l'Esport de les Illes Balears, sobre les persones i entitats de les federacions esportives, sobre les federacions i les persones directives i sobre totes aquelles persones i entitats que estiguin inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

6. La competència del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears s'articula en via administrativa de recurs contra les decisions de les persones i entitats descrites en el paràgraf anterior, o en primera instància quan així ho determini aquesta llei.

​​​​​​​​​​​​​​Article 156

Àmbit organitzatiu i de competició

1. La competència en matèria organitzativa i de competició s'estén sobre les qüestions següents: l'accés, l'exclusió, l'organització, l'ordenació i el funcionament de la competició federativa, a més de sobre la concessió o la denegació de les llicències i habilitacions esportives.

2. L'exercici de la competència de control de legalitat esportiva en l'àmbit organitzatiu correspon:

a) Als òrgans competents de les federacions esportives de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en l'àmbit de la competició federada.

b) En segona instància, en via administrativa de recurs, al Tribunal de l'Esport de les Illes Balears.

Article 157

Àmbit electoral

1. L'exercici de la competència de control de la legalitat esportiva en l'àmbit electoral és la facultat que s'atribueix als legítims titulars per conèixer i resoldre les qüestions que es plantegin en relació amb els processos electorals o les mocions de censura dels òrgans de representació i de gestió i administració de les federacions esportives de les Illes Balears.

2. L'exercici de la competència de control de legalitat esportiva en l'àmbit electoral de les federacions esportives correspon:

a) A les juntes electorals de les federacions esportives, respecte dels seus processos electorals, i a les meses que han de conèixer les mocions de censura contra qualsevol membre de la junta directiva de les federacions esportives de les Illes Balears.

b) En segona instància, en via de recurs, al Tribunal de l'Esport de les Illes Balears.

 

Article 158

Àmbit associatiu

1. La competència en matèria associativa s'estén sobre aquestes qüestions:

a) La impugnació, pels associats, dels acords i les decisions de funcionament ordinari i de gestió interna que adopten els òrgans directius, de govern o de representació de les entitats esportives, amb exclusió de les relacions laborals i d'altres de naturalesa no dispositiva.

b) Els processos electorals dels clubs esportius de les Illes Balears o les mocions de censura contra els òrgans de representació i de gestió i administració.

2. Els acords i les decisions de funcionament ordinari i gestió interna que adopten els òrgans directius, de govern o de representació de les entitats esportives poden ser objecte d'impugnació davant la jurisdicció ordinària.

3. L'exercici de la competència del control de legalitat esportiva en matèria associativa relativa a processos electorals dels clubs esportius correspon:

a) A les juntes electorals dels clubs esportius.

b) En segona instància, en via de recurs, a la jurisdicció ordinària.

4. L'exercici de la competència del control de legalitat esportiva en matèria associativa relativa a les mocions de censura contra qualsevol membre de la junta directiva dels clubs esportius correspon:

a) A les meses que han de conèixer la moció de censura.

b) En segona instància, en via de recurs, a la jurisdicció ordinària.

 

​​​​​​​​​​​​​​Capítol II

Infraccions i sancions

 

Secció 1a

Infraccions

 

Article 159

Classes d'infraccions per la seva gravetat

Les infraccions a les regles de joc o competició i a les de conducta esportiva es classifiquen en molt greus, greus o lleus.

Tindran la consideració d'infraccions aquelles que pugui cometre indistintament qualsevol persona física o jurídica que formi part dels agents de l'activitat esportiva regulats en aquesta llei i que, per tant, està sotmesa al règim disciplinari de l'esport.

Article 160

Infraccions molt greus

1. Es consideraran, en tot cas, com a infraccions molt greus a les regles de joc o competició, o a les normes generals de conducta esportiva, les següents:

a) Usurpar, de manera il·legítima, atribucions o competències.

b) La inactivitat o el desistiment de funcions de les persones integrants dels òrgans disciplinaris o electorals de les entitats esportives que suposin incompliment molt greu dels seus deures legals i estatutaris.

c) El trencament de sancions imposades per falta greu o molt greu.

d) L'acte dirigit a predeterminar, mitjançant preu, intimidació, indemnització o avantatge, o simple conveni, el resultat d'esdeveniments o activitats esportius ordinaris.

e) L'ús, la incitació o l'administració de substàncies i la utilització de mètodes prohibits destinats a augmentar artificialment la capacitat física de l'esportista, la negativa a sotmetre's als controls establerts reglamentàriament, així com les conductes que incitin, tolerin o promoguin la utilització de tals substàncies i mètodes o les que impedeixin o dificultin la realització dels controls.

f) L'agressió, la intimidació o la coacció a jutges o jutgesses, àrbitres, persones esportistes, entrenadors o entrenadores, personal tècnic, delegat, directiu i altres persones pertanyents a qualsevol altre col·lectiu de l'esport i al públic en general, motivades per la celebració d'un esdeveniment o activitat esportiu ordinari.

g) Els actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants.

h) Qualsevol actuació que impedeixi la celebració d'un esdeveniment, activitat esportiva ordinària, o que n'obligui a la suspensió temporal o definitiva, excepte aquelles que estiguin permeses expressament per un precepte legal.

i) Les declaracions públiques d'esportistes, entrenadors o entrenadores, jutges o jutgesses, àrbitres, personal tècnic, directiu o de la resta de col·lectius de l'esport que incitin els equips o els espectadors a la violència.

j) La falta d'assistència no justificada a les convocatòries de les seleccions esportives autonòmiques.

k) La protesta o l'actuació individual irada i ofensiva o l'incompliment manifest de les ordres i instruccions emanades de jutges o jutgesses, àrbitres, entrenadors o entrenadores, personal tècnic, directiu i altres autoritats esportives, amb menyspreu de la seva autoritat.

l) Els abusos d'autoritat i l'incompliment, per les persones directives, dels acords de l'Assemblea General i altres òrgans de les entitats esportives, així com dels reglaments electorals i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.

m) No executar, la persona titular de la presidència de l'entitat, els acords o altres ordres i requeriments del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears adoptats en l'exercici de les seves funcions.

n) No convocar les assemblees o els òrgans col·legiats de les entitats esportives, en els terminis i les condicions legals, de forma sistemàtica i reiterada.

o) La violació de secrets en assumptes coneguts per raó del càrrec.

2. Seran també infraccions molt greus a les regles de joc o competició i a la conducta esportiva aquelles que amb tal caràcter estableixin les entitats esportives en els estatuts i reglaments respectius, en funció de l'especificitat de la modalitat esportiva dins de les limitacions que, sobre infraccions i sancions, imposa aquesta llei.

Article 161

Infraccions greus

Constitueixen infraccions comunes greus a les regles del joc o la competició i a les normes generals de conducta esportiva:

a) El trencament de sancions imposades per infraccions lleus.

b) Incomplir, per part de qui no sigui personal directiu d'entitats esportives, els reglaments electorals i, en general, els acords de l'Assemblea General i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.

c) Els insults i les ofenses a jutges o jutgesses, àrbitres, entrenadors o entrenadores, personal tècnic o directiu i altres autoritats esportives o jugadors i contra el públic assistent en un esdeveniment o activitat esportiu ordinari.

d) Els actes notoris i públics que atemptin contra la dignitat, el decòrum i els valors que impulsa aquesta llei.

e) L'exercici d'activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l'activitat o la funció esportiva exercida.

f) La protesta col·lectiva o tumultuària que alteri el desenvolupament de l'esdeveniment o l'activitat esportiu ordinari.

g) La inactivitat o el desistiment de funcions de les persones que integren òrgans disciplinaris o electorals esportius, que no suposin incompliment molt greu dels deures legals i estatutaris.

h) Irrompre en un terreny de joc durant el desenvolupament d'un esdeveniment o activitat esportiu ordinari quan n'alteri el desenvolupament però no n'impedeixi ni suspengui la celebració.

i) Incomplir les ordres i instruccions emanades de jutges o jutgesses, àrbitres, entrenadors o entrenadores, personal tècnic o directiu i altres autoritats esportives que s'hagin adoptat en l'exercici de les seves funcions, quan no revesteixin el caràcter de falta molt greu.

j) Incomplir les instruccions i normes particulars que estableix el personal organitzador per al desenvolupament d'esdeveniments i activitats esportius ordinaris, quan es generin riscos per a la resta de persones participants i per a tercers.

k) L'incompliment de les instruccions i normes particulars que estableixen els titulars d'instal·lacions esportives d'ús públic que generin riscos per a la resta de persones usuàries.

l) La participació d'esportistes en esdeveniments o activitats esportius ordinaris de l'àmbit no federat sense l'autorització del seu club, agrupació, grup o societat anònima esportiva corresponent, quan aquesta autorització sigui preceptiva conformement amb els estatuts o reglaments interns.

m) La participació en qualitat de jutges, en esdeveniments o activitats esportius ordinaris de l'àmbit no federat quan, per estar en possessió d'una llicència federada d'aquest estament, aquesta autorització sigui preceptiva.

n) Les que, amb aquest caràcter, estableixin les entitats esportives en els estatuts i reglaments respectius, en funció de l'especificitat de la seva modalitat esportiva.

 

Article 162

Infraccions lleus

Constitueixen en tot cas infraccions lleus, de qualsevol de les persones sotmeses al règim disciplinari de l'esport, les següents:

a) La formulació d'observacions a jutges o jutgesses, àrbitres, personal tècnic, entrenadors o entrenadores i altres autoritats esportives, jugadors o jugadores o contra el públic assistent, de manera que suposi una incorrecció lleu.

b) L'adopció d'una actitud passiva en el compliment de les ordres i instruccions rebudes pels jutges o les jutgesses, els àrbitres, el personal tècnic, els entrenadors o les entrenadores i altres autoritats esportives en l'exercici de les seves funcions.

c) Les conductes clarament contràries a les normes esportives, que no incorrin en la qualificació de molt greus o greus.

d) L'incompliment de les instruccions i normes particulars que estableixi el personal organitzador per al desenvolupament d'esdeveniments i activitats esportius ordinaris, quan no es tipifiqui amb caràcter de molt greu o greu.

e) L'incompliment de les instruccions i normes particulars establertes pels titulars d'instal·lacions esportives d'ús públic que n'afectin el funcionament.

f) Les que, amb aquest caràcter, estableixin les entitats esportives en els estatuts i reglaments respectius, en funció de l'especificitat de la seva modalitat esportiva.

 

Secció 2a

Sancions

 

Article 163

Sancions per infraccions molt greus

1. Les infraccions molt greus podran ser objecte d'alguna d'aquestes sancions:

a) Privació de la llicència o l'habilitació federativa durant un període de vint anys.

b) Inhabilitació per ocupar càrrecs en les entitats esportives durant un període de vint anys.

c) Privació dels drets de membre associat durant un període de vint anys.

d) Prohibició d'accés a instal·lacions esportives entre un i quatre anys.

e) Expulsió definitiva de l'esdeveniment o de l'activitat esportiva ordinària.

f) Suspensió temporal de la llicència o l'habilitació federativa entre un i quatre anys.

g) Inhabilitació, entre un i quatre anys, per ocupar càrrecs en les entitats esportives.

h) Suspensió temporal dels drets de membre associat entre un i quatre anys.

i) Pèrdua d'entre 6% i 12% dels punts en la classificació final.

j) Clausura del terreny de joc o de la instal·lació esportiva des de dos mesos fins a una temporada.

k) Multa de 6.001 euros fins a 30.000 euros.

l) Pèrdua o descens de categoria esportiva.

2. Les sancions previstes a les lletres a), b) i c) de l'apartat anterior únicament podran imposar-se, de manera excepcional, per la reincidència en faltes molt greus o per l'especial transcendència social o esportiva de la infracció.

Article 164

Sancions per infraccions greus

Les infraccions greus podran ser objecte d'alguna de les sancions següents:

a) Suspensió de llicència o habilitació federativa per un termini superior a un mes i inferior a un any, o de quatre a vint partits, o prohibició per obtenir-la durant el mateix període de temps.

b) Suspensió dels drets de membre associat per un període superior a un mes i inferior a un any.

c) Clausura de les instal·lacions esportives fins a tres partits, o fins a dos mesos dins de la mateixa temporada.

d) Multa per quantia compresa entre 601 euros i 6.000 euros.

e) Prohibició d'accés a instal·lacions esportives per un termini superior a un mes i inferior a un any.

f) Pèrdua del partit.

g) Desqualificació de l'esdeveniment o de l'activitat esportiva ordinària.

h) Amonestació pública.

i) Pèrdua d'entre 1% i 5% dels punts en la classificació final.

j) Inhabilitació per un termini superior a un mes i inferior a un any per ocupar càrrecs en les entitats esportives.

k) Prohibició de participar en esdeveniments i activitats esportius ordinaris de qualsevol caràcter i organització, per un període superior a un mes i inferior a un any.

l) Expulsió d'un esdeveniment o activitat esportiva ordinària.

 

Article 165

Sancions per infraccions lleus

Les infraccions lleus podran ser objecte d'alguna d'aquestes sancions:

a) Inhabilitació de fins a un mes per ocupar càrrecs en l'organització esportiva de les Illes Balears, quan es tracti de la persona titular d'una presidència i altres directius d'entitats esportives.

b) Suspensió de llicència o habilitació federativa per un temps inferior a un mes, o d'un a tres partits o proves.

c) Prohibició d'accés a instal·lacions esportives per un temps inferior a un mes.

d) Prohibició de participar en esdeveniments i activitats esportives ordinàries de qualsevol caràcter i organització per un període inferior a un mes.

e) Multa de 60 euros a 600 euros.

f) Advertència.

 

Article 166

Circumstàncies modificatives

1. Es consideraran com a circumstàncies atenuants el penediment espontani i l'existència de provocació suficient immediatament anterior a la comissió de la infracció.

2. Es consideraran com a circumstàncies agreujants de la responsabilitat la reincidència, el preu, el perjudici econòmic ocasionat i el nombre de persones afectades per la infracció respectiva.

3. S'entendrà produïda la reincidència quan la persona infractora hagi comès, almenys, una infracció de la mateixa naturalesa, declarada per resolució ferma, en el termini d'un any.

4. Els òrgans disciplinaris sancionadors podran, en l'exercici de la seva funció, aplicar la sanció en l'extensió que considerin adequada, ponderant, en tot cas, la naturalesa dels fets, les conseqüències de la infracció i la concurrència de circumstàncies atenuants o agreujants.

Article 167

Causes d'extinció de la responsabilitat

La responsabilitat disciplinària s'extingeix:

a) Pel compliment de la sanció.

b) Per la defunció de la persona inculpada.

c) Per dissolució de l'entitat esportiva sancionada.

d) Per prescripció de les infraccions o sancions.

 

Article 168

Prescripció d'infraccions i sancions

1. El termini de prescripció de les infraccions i de les sancions serà de vint-i-quatre mesos, divuit mesos o dotze mesos, segons es tracti d'infraccions molt greus, greus o lleus.

2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què es van cometre els fets i s'interromp en el moment en què s'acorda iniciar el procediment sancionador.

3. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des de l'endemà a aquell en què adquireixi fermesa la resolució per la qual es va imposar la sanció o des del moment en què s'infringís el seu compliment, si aquest ja hagués començat.

4. El seu còmput es reprendrà si l'expedient roman paralitzat durant tres mesos per causa no imputable al presumpte responsable.

Article 169

Normes bàsiques dels procediments sancionadors

1. Els procediments sancionadors respectaran la presumpció d'inexistència de responsabilitat mentre no se'n demostri el contrari i garantiran el principi de contradicció i audiència a les persones interessades.

2. Les sancions imposades a través del procediment disciplinari seran immediatament executives, tret que l'òrgan encarregat de la resolució del recurs n'acordi la suspensió.

3. Les actes subscrites pels jutges o àrbitres de l'esdeveniment o l'activitat esportiva ordinària constituiran mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions a les regles i normes esportives. Tendran igual naturalesa les ampliacions o els aclariments.

4. Les manifestacions de l'àrbitre o el jutge plasmades en les actes es presumeixen certes, excepte prova en contra.

5. En l'establiment de sancions pecuniàries s'haurà de preveure que la comissió de les infraccions tipificades no resulti més beneficiosa per a la persona infractora que el compliment de les normes infringides.

6. Per graduar les sancions, es tindran en compte les circumstàncies concurrents, la naturalesa dels fets, les conseqüències i els efectes produïts, l'existència d'intencionalitat i la concurrència de circumstàncies modificatives.

7. En el que no es preveu en aquesta llei, seran d'aplicació supletòria les normes contingudes en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i en altres disposicions reglamentàries sobre l'exercici de la potestat sancionadora de les administracions públiques.

Article 170

Normes específiques del procediment d'urgència

1. Els procediments disciplinaris iniciats per infraccions susceptibles de ser qualificades d'infracció lleu o greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del desenvolupament normal del joc, la prova o la competició, o sigui necessària i justificada una intervenció ràpida dels comitès jurisdiccionals, poden tramitar-se pel procediment d'urgència.

2. El procediment d'urgència que estableixin les diferents federacions ha de respectar el que es disposi en aquesta llei i ha de regular, en qualsevol cas, la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d'audiència i reconèixer el dret de la persona infractora a conèixer, abans que caduqui el tràmit d'audiència, l'acusació que s'hagi formulat en contra seva, com també el dret a fer les al·legacions que consideri pertinents, a recusar les persones que integren el comitè o l'òrgan disciplinari que tingui atribuïda la potestat sancionadora, i a proposar proves que tendeixin a demostrar els fets en què la persona infractora basi la seva defensa.

3. El procediment d'urgència es pot iniciar mitjançant l'acta del partit, la prova o la competició que reflecteixi els fets que puguin donar lloc a la sanció, que han de signar l'àrbitre o qui estigui oficialment encarregat d'estendre-la i les persones que competeixen o per qui les representa, si es tracta d'esports de competició individual, o les persones representants o delegades dels clubs esportius, si es tracta de competició per equips, així com les ampliacions, els annexos o els aclariments d'aquestes en les quals es faci constar la comissió de les presumptes infraccions.

​​​​​​​​​​​​​​Article 171

Imposició de les sancions

A cadascuna de les infraccions tipificades en aquest títol li correspondrà la imposició d'una única sanció de les que s'hi determinen, sense perjudici del previst a l'article 173 següent en relació amb les multes accessòries.

​​​​​​​Article 172

Execució de les sancions

1. Les sancions imposades a través dels procediments disciplinaris, i relatives a infraccions de les regles de joc o competició i a les normes de la conducta esportiva, seran immediatament executives, sense que la mera interposició dels recursos o les reclamacions que hi corresponguin en contra en suspenguin l'execució.

2. Els òrgans que, en l'àmbit disciplinari, tramitin els recursos o les reclamacions podran, d'ofici o a instàncies del recurrent, suspendre raonadament l'execució de la sanció imposada, valorant especialment els interessos públics i privats concurrents, així com les conseqüències que per a ells pot suposar l'eficàcia immediata o l'ajornament de l'execució.

Article 173

Regles per a la imposició de sancions pecuniàries

1. Únicament podran imposar-se sancions personals consistents en multa a persones esportistes i al personal tècnic quan aquests siguin professionals, i als directius i a la resta de col·lectius de l'esport quan percebin qualsevol tipus de remuneració.

2. Amb caràcter accessori podran imposar-se sancions consistents en multa sempre que estiguin previstes en les disposicions estatutàries i reglamentàries per a la categoria d'infracció de què es tracti i que, en el seu conjunt, resultin congruents amb la gravetat d'aquesta. D'estar previstes, aquestes sancions en cap cas no podran superar el 10% de l'escala que, si escau, es correspongui quan la multa sigui la sanció principal.

3. L'impagament de les sancions pecuniàries tindrà la consideració de trencament de sanció.

4. En tot cas es tindrà en compte, per a la imposició de sancions pecuniàries, el nivell de retribució de l'infractor.

5. No tindran caràcter sancionador, a l'efecte d'aquesta llei, les quantitats que les federacions esportives estableixin en els seus reglaments respecte de les entitats esportives adscrites a aquestes, relatives a l'organització, participació i el desenvolupament de les competicions i proves esportives.

Article 174

Normativa aplicable

En l'exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en els àmbits disciplinari, organitzatiu i de competició, i electoral, els òrgans titulars aplicaran els estatuts i reglaments corresponents, degudament aprovats, de les respectives entitats implicades, i el personal organitzador de l'àmbit no federat, les regles o bases de l'activitat esportiva organitzada i, en tot cas, la resta de normes de l'ordenament jurídic esportiu així com altres normes que resultin aplicables amb caràcter supletori, d'acord amb el que s'estableix a l'article 169.7 d'aquesta llei.

Article 175

Compatibilitat de la potestat jurisdiccional esportiva

L'exercici de la competència de control de legalitat esportiva és compatible i independent d'altres responsabilitats administratives, de la responsabilitat civil, com també del règim derivat de les relacions laborals, que es regiran per la legislació corresponent en cada cas.

 

Capítol III

Tribunal de l'Esport de les Illes Balears

​​​​​​​Article 176

Concepte i naturalesa

1. El Tribunal de l'Esport de les Illes Balears és l'òrgan suprem jurisdiccional esportiu en els àmbits disciplinari, organitzatiu i de competició, i electoral en les Illes Balears, i decideix, en última instància en via administrativa, sobre les qüestions electorals, competitives i disciplinàries esportives de la seva competència establertes en aquesta llei i en les disposicions reglamentàries que la desenvolupin. Així mateix, assumeix les funcions de mediació i d'arbitratge en la matèria esportiva. Està adscrit orgànicament a la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears, que li presta el suport material, de personal i pressupostari, i actua amb total autonomia i independència en l'exercici de les funcions que se li encomanen.

2. Els acords del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears esgoten la via administrativa i, en contra, s'hi podrà interposar recurs davant l'òrgan competent de la jurisdicció contenciosa administrativa. Els acords s'executaran en primera instància a través de la federació esportiva corresponent, que en serà responsable del compliment efectiu.

3. Al Tribunal de l'Esport de les Illes Balears li serà d'aplicació la normativa sobre òrgans col·legiats prevista en la legislació vigent.

Article 177

Composició

1. El Tribunal de l'Esport de les Illes Balears està integrat per nou membres i un secretari o una secretària amb veu i sense vot. Tots han de ser llicenciats o graduats en dret, han de tenir experiència professional en el món jurídic i, preferentment, experiència en matèria esportiva. En atenció al principi de representació equilibrada, s'ha de garantir una presència de dones i homes segons la qual cap sexe no superi el 60% del conjunt de persones ni sigui inferior al 40%.

2. Podrà actuar en ple i en seccions, per raó de les competències que té encomanades. A aquest efecte, s'establiran tres seccions, que actuaran, respectivament, en els àmbits disciplinari, organitzatiu i de competició, i electoral, en la forma que s'estableixi reglamentàriament.

3. Els càrrecs són honorífics, si bé les persones integrants del Tribunal tenen dret a rebre les dietes d'assistència a les reunions, les dietes de desplaçament i una compensació per cada ponència assignada, que ha de fixar el Govern de les Illes Balears.

Article 178

Nomenament de les persones que l'integren i règim d'incompatibilitats

1. Les persones que integren el Tribunal de l'Esport de les Illes Balears són nomenades pel conseller o la consellera competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears:

a) Tres, a proposta de la direcció general competent en matèria d'esports.

b) Tres, a proposta de l'Assemblea de l'Esport i l'Activitat Física de les Illes Balears.

c) Tres, a proposta de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears.

La composició dels membres s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. Sense perjudici que siguin aplicables a les persones que integren el Tribunal les causes d'abstenció o de recusació previstes en la legislació vigent, la condició de membre serà incompatible:

a) Amb l'exercici d'un càrrec, directiu o tècnic, en una federació esportiva, o amb l'assessorament directe o la relació laboral amb aquesta.

b) Amb l'adscripció, com a personal empleat públic, a la direcció general competent en matèria d'esports o òrgan equivalent. Aquesta causa d'incompatibilitat no serà aplicable a la figura del secretari o la secretària prevista en l'apartat 2 de l'article 179 següent.

c) Qualsevol altre supòsit d'incompatibilitat previst en la legislació vigent.

 

Article 179

Elecció de la presidència i de la vicepresidència i nomenament de la persona titular de la secretaria

1. Una vegada designades, les persones integrants del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears han de triar d'entre elles la persona titular de la presidència i la vicepresidència, que ha de ratificar el conseller o la consellera competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears.

2. La persona titular de la secretaria del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears serà designada per la direcció general competent en matèria d'esports entre el personal de l'Administració del Govern de les Illes Balears i ha de tenir la llicenciatura o el grau en dret.

Article 180

Durada del mandat i causes de suspensió i destitució

1. El mandat de les persones integrants del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears és de cinc anys renovables i cessen en el càrrec quan finalitza el termini pel qual han estat designades, una vegada s'han designat els nous membres.

2. En cas que es retardi, per qualsevol causa, la renovació del Tribunal, els membres cessants quedaran automàticament en situació de pròrroga i hi seguiran desenvolupant les funcions fins que es publiqui la nova composició del Tribunal en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. La pròrroga no podrà excedir d'un any.

3. Les persones integrants del Tribunal, en l'exercici de les seves funcions, han d'actuar d'acord amb els principis d'integritat, imparcialitat, objectivitat i transparència.

4. En cas que les persones integrants del Tribunal deixin d'assistir a les reunions per causa no justificada per un període superior a tres mesos, en l'exercici de les seves funcions incompleixin els principis esmentats abans, incorrin en qualsevol actuació irregular manifesta, o els sigui aplicable alguna de les causes que impedeixen l'exercici de les seves funcions públiques, el titular de la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears les pot substituir, suspendre o destituir mitjançant resolució motivada.

Article 181

Vacants

1. En cas de vacant d'un membre titular del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears, la vacant es cobreix de la mateixa forma que es va utilitzar per designar el membre vacant. Si aquesta vacant és la de la persona titular de la presidència o de la vicepresidència, una vegada coberta, el Tribunal l'elegeix perquè la pugui ratificar la persona titular de la direcció general competent en matèria d'esports.

2. Si queden vacants al mateix temps la presidència i la vicepresidència del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears, mentre no se'n produeixi la substitució, ocupa la presidència el vocal de major edat, i la vicepresidència el segon vocal de major edat.

3. En cas d'haver-se de cobrir una vacant en la forma prevista en aquest article, la durada del mandat de la persona nomenada serà igual a la que resti per complir als altres membres, a fi que la renovació del Tribunal es faci en bloc.

Article 182

Funcions

1. En els àmbits disciplinari, organitzatiu i de competició, i electoral, l'abast dels quals es defineix respectivament en els articles 155, 156 i 157 d'aquesta llei, el Tribunal de l'Esport de les Illes Balears té les funcions següents:

a) En l'àmbit disciplinari:

​​​​​​​1. Conèixer i resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les federacions esportives de les Illes Balears, i de les entitats esportives, en els supòsits, la forma i els terminis establerts en aquesta llei i en la resta de disposicions reglamentàries que en resultin d'aplicació.

2. Tramitar els procediments que procedeixin en matèria disciplinària esportiva, d'acord amb el que estableixen aquesta llei i la resta de disposicions reglamentàries que en resultin d'aplicació.​​​​​​​

b) En l'àmbit organitzatiu i de competició, conèixer i resoldre, en última instància, els recursos que s'interposin contra les resolucions dels comitès d'apel·lació de les federacions esportives de les Illes Balears, així com qualsevol altra actuació que correspongui d'acord amb aquesta llei i la resta de disposicions reglamentàries que en resultin d'aplicació.

c) En l'àmbit electoral, vetllar per la conformitat a dret dels processos electorals que es duguin a terme en els òrgans de govern i de les mocions de censura contra qualsevol de les persones integrants de la junta directiva de les federacions esportives de les Illes Balears; i conèixer i resoldre, en última instància administrativa, els recursos interposats contra les resolucions de les juntes electorals.

d) Qualsevol altra competència que li sigui atribuïda o delegada de conformitat amb l'ordenament jurídic.

En tot el que no prevegin aquesta llei i les disposicions reglamentàries que la desenvolupin, serà d'aplicació als procediments del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears la legislació en matèria de procediment administratiu de les administracions públiques.

2. El Tribunal de l'Esport de les Illes Balears també pot actuar per resoldre de forma inapel·lable, mitjançant l'arbitratge, les qüestions dispositives que li sotmetin sobre matèria de la seva competència, de comú acord, les persones interessades. L'arbitratge pot ser d'equitat o de dret, i les persones interessades poden sotmetre a la decisió del Tribunal qüestions litigioses perquè siguin resoltes complint els principis d'igualtat i contradicció, i qüestions dubtoses perquè siguin decidides pel Tribunal amb caràcter vinculant.

3. El Tribunal de l'Esport de les Illes Balears pot emetre, amb caràcter no vinculant, informes jurídics sobre qualsevol qüestió que li consultin persones físiques o jurídiques o l'administració competent en matèria esportiva, sempre que es tracti de qüestions relacionades amb les matèries de la seva competència.

4. Així mateix, el Tribunal de l'Esport de les Illes Balears pot actuar per la via de la mediació entre les parts, en totes aquelles qüestions vinculades amb el món de l'esport sobre matèries de la seva competència, excepte qüestions de tipus disciplinari i de dopatge esportiu, que li siguin sotmeses per convenció voluntària entre les parts.

Article 183

Notificacions i comunicacions electròniques

1. En els procediments en els quals siguin part o reuneixin la condició de persones interessades les federacions i altres entitats esportives, les notificacions i comunicacions es realitzaran utilitzant únicament mitjans electrònics.

2. Quan s'ignori el lloc on s'ha de fer la notificació o bé, un cop aquesta s'ha intentat, no s'hagi pogut practicar, la notificació s'ha de fer per mitjà d'un anunci publicat en el Boletín Oficial del Estado, sense perjudici que es puguin establir altres formes de notificació complementàries a través de la resta de mitjans de difusió.

Article 184

Publicitat

Els acords i els informes del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears s'han de fer públics en el seu lloc web, un cop suprimides les dades personals, d'acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

Article 185

Desenvolupament reglamentari

Les disposicions de desenvolupament d'aquesta llei concretaran el règim i el funcionament del Tribunal de l'Esport de les Illes Balears.

 

TÍTOL XIII

INSPECCIÓ ESPORTIVA

Article 186

Funció inspectora

 

1. Correspondrà a la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears la funció inspectora sobre el compliment dels deures i les obligacions establerts en matèria esportiva en aquesta llei i en les seves normes de desenvolupament.

2. Són funcions de la inspecció:

​​​​​​​

a) La vigilància i la comprovació del compliment de les disposicions legals i reglamentàries en matèria d'activitat física i esport, especialment les referents a instal·lacions, equipaments, titulacions i entitats esportives.

b) La verificació dels fets que siguin objecte de reclamacions i denúncies en relació amb la matèria de l'activitat física i l'esport.

c) El seguiment i el control de les competicions esportives i de les activitats de les entitats esportives, i que aquestes es desenvolupin conformement amb la normativa vigent i les bones pràctiques.

d) La col·laboració amb les entitats concedents en les actuacions de seguiment i control de les subvencions i ajudes atorgades en matèria esportiva.

e) Vetllar pel respecte dels drets de les persones esportistes i usuàries de serveis esportius i de l'activitat física.

f) Informar les persones responsables de les entitats, els serveis i els centres fisicoesportius sobre el compliment i l'aplicació de la normativa vigent.

g) Aixecar i tramitar les actes d'inspecció esteses en l'exercici de la funció inspectora.

h) Emetre informes tècnics en les matèries de la seva competència.

i) Qualsevol altra de la mateixa naturalesa que se li pugui encomanar.

3. L'exercici de la funció inspectora s'haurà de coordinar, si s'escau, amb els altres òrgans que tinguin competència en aquesta matèria.

Article 187

Personal inspector esportiu

 

1. La funció inspectora en matèria d'esports l'exercirà el personal funcionari de l'òrgan administratiu que tingui atribuïda aquesta competència i així figuri en la relació de llocs de treball.

2. La persona titular de la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears, dins de l'àmbit de les seves competències, podrà habilitar el personal tècnic per exercir aquesta funció inspectora.

 

Article 188

Facultats

1. En l'exercici de les seves funcions, el personal inspector té la condició d'agent de l'autoritat i disposa com a tal de la protecció i les facultats establertes en la normativa que hi resulti d'aplicació.

2. Quan ho consideri necessari per complir millor les seves funcions, el personal inspector podrà sol·licitar la cooperació i la intervenció de persones i de serveis dependents d'altres administracions, organismes i institucions públiques o privades. Igualment, podrà recaptar, quan es consideri necessari per complir les seves funcions, l'auxili de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i de la Policia Local, d'acord amb la legislació aplicable.

3. Els fets constatats pel personal inspector esportiu en les actes que subscrigui, observant els requisits legals pertinents, gaudeixen de la presumpció de certesa que s'atribueix en el marc del procediment administratiu comú a les expedides pel personal funcionari en l'exercici del seu càrrec, sense perjudici de les proves que puguin aportar les persones interessades en defensa dels seus drets i interessos.

Article 189

Obligacions dels administrats i procediment d'inspecció

1. Els titulars i gestors d'instal·lacions fisicoesportives, les entitats esportives, les persones organitzadores d'activitats fisicoesportives regulades en aquesta llei i qualsevol persona que es trobi en el seu àmbit d'aplicació estaran obligats a permetre i facilitar al personal inspector l'accés i l'examen de les seves instal·lacions, seus, equipaments, documents, llibres i registres preceptius per al seu funcionament, i hauran de prestar la col·laboració que els sigui requerida per al compliment de la funció inspectora.

2. El personal inspector podrà requerir la presència dels inspeccionats o, en defecte d'això, de persones que degudament els representin en les dependències administratives, a fi de comprovar les diligències d'inspecció.

3. Reglamentàriament es determinarà el procediment d'inspecció.

 

TÍTOL XIV

RÈGIM SANCIONADOR ADMINISTRATIU ESPORTIU

 

Capítol I

Potestat sancionadora administrativa esportiva

​​​​​​​Article 190

Competència

1. L'exercici de la potestat sancionadora en matèria administrativa esportiva correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears sobre qualsevol persona física o jurídica per la comissió de les infraccions administratives tipificades en aquesta llei. Aquesta competència s'estén a la iniciació i la resolució del procediment sancionador previst en aquest títol.

2. La competència per a la instrucció i la proposta de resolució del procediment sancionador esmentat correspon a la persona instructora designada en la resolució d'inici.

3. La potestat sancionadora de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears s'exercirà conformement amb els principis i el procediment continguts en la legislació de règim jurídic del sector públic i del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Article 191

Règim de responsabilitat

1. Podran ser sancionades per fets constitutius d'infraccions administratives esportives les persones físiques o jurídiques que resultin responsables d'aquests per dol, culpa o simple negligència.

2. Les infraccions dels preceptes del títol present són objecte de les sancions administratives corresponents, prèvia instrucció de l'expedient oportú i sense perjudici de les responsabilitats civils i penals que de tals fets puguin derivar-se.

3. Si durant la tramitació del procediment sancionador es tingués coneixement de conductes que puguin ser constitutives d'il·lícit penal, es comunicarà aquest fet al Ministeri Fiscal i haurà de suspendre's el procediment administratiu una vegada l'autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui.

Així mateix, si la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears tingués coneixement que s'està seguint un procediment penal respecte del mateix subjecte, fet i fonament, haurà de suspendre's la tramitació de l'expedient sancionador.

La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa en els casos en què s'apreciï identitat de subjectes, fets i fonaments. Per contra, si no s'estimés l'existència de delicte o delicte lleu, podrà continuar-se l'expedient sancionador, que es basarà en els fets que la jurisdicció penal hagi considerat provats.

Article 192

Procediment sancionador

1. El procediment sancionador és el que regeix amb caràcter general en l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. El procediment sancionador en matèria administrativa esportiva es tramitarà de conformitat amb el procediment ordinari previst en la legislació de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

L'expedient sancionador s'iniciarà d'ofici per resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears, adoptat a conseqüència de qualsevol de les actuacions següents:

a) Actes aixecades per la inspecció esportiva.

b) Comunicació d'autoritat o òrgan administratiu que tingui coneixement d'una presumpta infracció.

c) Denúncia de les entitats esportives, dels titulars o les persones usuàries d'instal·lacions esportives d'ús públic.

d) Denúncia de la ciutadania.

e) A iniciativa de l'òrgan competent en matèria esportiva quan tingui coneixement d'una presumpta infracció per qualsevol mitjà.

3. El termini màxim per dictar i notificar la resolució serà d'un any, a comptar des de la data de la resolució d'inici del procediment. En cas de venciment del termini sense que s'hagi dictat la resolució, es produirà la caducitat del procediment i s'acordarà l'arxivament de les actuacions.

4. La resolució que posi fi al procediment sancionador esgota la via administrativa i contra aquesta podrà interposar-se recurs potestatiu de reposició o, directament, recurs contenciós administratiu.

Article 193

Mesures provisionals

1. En qualsevol moment de la tramitació del procediment sancionador, l'òrgan competent per iniciar l'expedient pot decidir, mitjançant resolució motivada, les mesures provisionals que assegurin l'eficàcia de la resolució final que hi pogués recaure, així com la protecció de les persones i els béns, que s'han de notificar a la persona interessada.

2. Aquestes mesures, que no tenen caràcter de sanció, poden consistir en:

a) La prestació de fiances o garanties.

b) La suspensió temporal de serveis, activitats, competicions o autoritzacions.

c) La prohibició temporal d'accés a instal·lacions esportives, dependències o seus.

d) El tancament temporal d'instal·lacions esportives.

e) La suspensió de l'exercici de càrrecs en entitats esportives.

f) Aquelles altres mesures que s'estimin necessàries per assegurar l'efectivitat de la resolució.

 

Capítol II

Infraccions

 

Article 194

Qualificació de les infraccions

Les infraccions en matèria esportiva poden ser molt greus, greus o lleus.

Article 195

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) Realitzar activitats, competicions i prestar serveis relacionats amb l'esport en condicions que puguin afectar greument la salut, la seguretat i la integritat de les persones.

b) L'incompliment de les normes, instruccions o mesures de seguretat que regulen les activitats i competicions esportives que n'impedeixin el desenvolupament normal i originin o produeixin perjudicis importants a les persones participants, al públic assistent o a l'organització.

c) La participació violenta en renyines o desordres públics en els recintes esportius que ocasionin danys greus o riscos a les persones o els béns.

d) Incomplir reiteradament, per part de les entitats esportives o dels seus càrrecs, les sol·licituds i els requeriments efectuats per la direcció general competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears, a fi de salvaguardar, emparar i protegir els drets i els interessos de les persones físiques o jurídiques que siguin destinatàries de les decisions, els acords o les mesures adoptats per aquestes entitats de manera arbitrària, abusiva, irregular, injusta o no conforme a la normativa vigent o a les bones pràctiques, i que els causi o els pugui causar greus danys o perjudicis.

e) Usar tota classe d'armes o d'objectes susceptibles de ser utilitzats com a elements per agredir i produir danys contra les persones o els béns, ja sigui individualment o mitjançant la participació en baralles o renyines tumultuàries, en les instal·lacions on se celebrin activitats o competicions esportives, i que causin greus lesions o riscos a les persones o perjudicis importants als béns.

f) Usar i llançar bengales, focs artificials, coets, petards, explosius, productes inflamables o altres artificis pirotècnics, en les instal·lacions esportives o els terrenys de competició amb resultat de danys o lesions a les persones o perjudicis importants als béns.

g) La falta d'assegurança per part del personal organitzador d'activitats o competicions esportives en els supòsits previstos en l'article 143.2 d'aquesta llei.

h) Incomplir l'obligació de dissoldre una federació esportiva una vegada se n'ha revocat el reconeixement oficial.

i) L'intrusisme i la intromissió en l'expedició de les titulacions.

j) Realitzar activitats d'ensenyament, direcció, gestió, entrenament i qualsevol de les activitats relacionades amb l'activitat física i l'esport sense la titulació establerta en cada cas per la normativa vigent.

k) Trencar sancions imposades per infraccions greus o molt greus en matèria administrativa esportiva.

l) Cometre una segona infracció greu en matèria administrativa esportiva en el termini d'un any.

 

Article 196

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) L'incompliment dels protocols i de les mesures de seguretat, salut i higiene dictats per les autoritats sanitàries o esportives que suposin un risc per a les persones.

b) La comissió dolosa de danys en les instal·lacions esportives, en el mobiliari o en els equipaments esportius.

c) Desobeir, resistir o incomplir de manera greu les ordres, els requeriments o les disposicions de les autoritats governatives o esportives, dels agents de l'autoritat i del personal inspector esportiu, en relació amb l'organització, la seguretat i les condicions, les actuacions i els comportaments que afectin o puguin afectar el desenvolupament normal i adequat de les activitats o competicions esportives.

d) Introduir, tenir, exhibir o llançar tota mena d'armes o d'objectes susceptibles de ser usats com a tals en les instal·lacions on es realitzin competicions o activitats esportives.

e) La introducció i tinença de bengales, focs artificials, coets, petards, explosius, productes inflamables o altres artificis pirotècnics en les instal·lacions esportives.

f) Introduir i exhibir pancartes, símbols, emblemes, llegendes o altres objectes que incitin o facin apologia de la violència, el racisme, la xenofòbia, la intolerància o siguin contraris a la dignitat de la dona, en les instal·lacions o en altres llocs on es realitzin activitats o competicions esportives.

g) Els comportaments que impliquin discriminació per raó de naixement, raça, llengua, sexe, orientació sexual, identitat de gènere, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social i impedeixin la pràctica o la participació en les activitats esportives o l'accés a instal·lacions esportives o terrenys de competició.

h) Organitzar, incentivar, promoure o participar en actes violents, racistes, xenòfobs i intolerants, i en accions o manifestacions contra la dignitat de la dona.

i) Incomplir de manera voluntària i conscient les normes, instruccions o mesures dictades per evitar o prevenir comportaments violents, racistes, xenòfobs, intolerants i contraris a la dignitat de la dona.

j) Organitzar i realitzar activitats o competicions esportives no autoritzades, denegades o prohibides per l'òrgan administratiu competent, així com haver-ne obtingut l'autorització mitjançant l'aportació de documents o dades falses, inexactes o no conformes amb la realitat.

k) La resistència o l'obstrucció a facilitar qualsevol actuació de la inspecció esportiva.

l) L'incompliment, la desobediència, la passivitat o l'obstrucció, per part de les entitats esportives o dels seus càrrecs, de les sol·licituds i els requeriments efectuats per la direcció general competent en matèria d'esports del Govern de les Illes Balears.

m) Incomplir en els recintes esportius les mesures de control sobre l'accés, l'admissió, la permanència o el desallotjament i que això provoqui situacions de perill per a les persones.

n) Envair o accedir, el públic, de manera individual o col·lectiva, a les instal·lacions esportives i als terrenys de competició mentre durin les activitats o competicions esportives i que això n'ocasioni la paralització temporal o la cancel·lació.

o) Dur a terme actuacions o comportaments indeguts, disturbis o desordres públics que suposin la suspensió temporal o definitiva de les activitats o competicions esportives.

p) Les agressions a les persones, com també la participació en baralles, renyines tumultuàries i desordres públics en els recintes esportius.

q) La venda de qualsevol mena de begudes alcohòliques i de tabac en les instal·lacions durant la celebració de competicions esportives.

r) La publicitat de begudes alcohòliques d'alta graduació a les instal·lacions esportives.

s) La introducció, el tràfic, la venda o el consum de tota classe de drogues, substàncies estupefaents o psicotròpiques, així com de qualsevol altra substància prohibida per llei, en les instal·lacions on tinguin lloc activitats o competicions esportives.

t) Incomplir les mesures provisionals.

u) Tota publicitat per qualsevol mitjà que enganyi o indueixi a error en matèria d'activitat fisicoesportiva.

v) Usar indegudament la denominació de competició oficial regulada en aquesta llei.

w) L'encobriment de l'ànim de lucre per mitjà d'entitats esportives sense ànim de lucre.

x) Incomplir alguna de les obligacions o condicions establertes en aquesta llei en matèria de llicències, instal·lacions esportives, titulació del personal tècnic i control mèdic i sanitari.

y) No realitzar els reconeixements mèdics preceptius previs a l'inici de l'activitat esportiva.

z) La utilització, sense la seva autorització, de denominacions o la realització d'activitats pròpies de les federacions esportives.

aa) Cometre una segona infracció lleu en matèria administrativa esportiva en el termini d'un any.

bb) Les infraccions descrites en l'article anterior quan no tinguin la consideració de molt greus.

 

Article 197

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) Desobeir, resistir-se o incomplir les ordres, els requeriments o les disposicions de les autoritats governatives o esportives, dels agents de l'autoritat i del personal inspector esportiu, en relació amb l'organització, la seguretat i les condicions, les actuacions i els comportaments que afectin o puguin afectar el desenvolupament normal i adequat de les activitats o competicions esportives.

b) El descuit i l'abandonament en la conservació i cura de les instal·lacions, el mobiliari i els equipaments esportius.

c) Proferir insults, amenaçar, intimidar o coaccionar, així com dur a terme manifestacions o actituds violentes, racistes, xenòfobes, intolerants, denigrants, ofensives, obscenes, càntics inadequats i altres conductes que atemptin contra la integritat, el decòrum i la dignitat de les persones i els valors positius de l'esport.

d) No guardar el comportament degut, manifestar conductes incíviques, agressives i qualsevol altre tipus de comportament que, directament o indirectament, indueixi o inciti a la violència, com també protestar, molestar o incomodar el públic, les persones participants, el personal de les instal·lacions o l'organització, en les activitats o competicions esportives.

e) Realitzar pintades i grafits en les instal·lacions esportives, no ocupar les localitats corresponents, no seure en els seients, accedir a les instal·lacions sense entrada, projectar llums de làser, usar drons, artefactes voladors i altres tipus d'incidents molestos.

f) La introducció o el consum de begudes alcohòliques en les instal·lacions durant la celebració de competicions esportives.

g) La falta de col·laboració en l'exercici de la funció inspectora.

h) L'entrada i l'assistència de persones menors d'edat a activitats, competicions o espectacles no permesos.

i) Participar en competicions oficials sense inscriure's en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

j) Incomplir l'obligació, els titulars de competicions esportives no oficials, de fer constar de manera expressa i visible el seu caràcter no oficial.

k) Organitzar activitats i competicions esportives sense la inscripció o la comunicació prèvia a l'administració esportiva autonòmica.

l) Les infraccions descrites en l'article anterior quan no tinguin la consideració de greus.

m) L'incompliment de qualsevol altre deure, obligació o condició establerts en aquesta llei i la normativa que la desenvolupi, si la infracció no té la consideració de molt greu o greu.

 

Capítol III

Sancions

 

Article 198

Sancions per infraccions molt greus

Les infraccions molt greus podran ser sancionades amb alguna o algunes sancions d'entre les següents:

a) Multa de 5.001 a 60.000 euros.

b) Prohibició o suspensió d'activitats i competicions esportives per un període d'un a quatre anys.

c) Inhabilitació per organitzar activitats i competicions esportives per un període d'un a quatre anys.

d) Suspensió de l'autorització administrativa per un període d'un a quatre anys.

e) Revocació de l'autorització administrativa per a una activitat o competició esportiva.

f) Tancament de la instal·lació esportiva per un període d'un a quatre anys.

g) Clausura definitiva de la instal·lació esportiva.

h) Prohibició d'accés a qualsevol instal·lació esportiva per un període d'un a quatre anys.

i) Inhabilitació per ocupar càrrec per un període de dos a quatre anys.

j) Inhabilitació definitiva per ocupar càrrec.

k) No concedir subvencions a les entitats esportives per un període d'un a quatre anys.

 

Article 199

Sancions per infraccions greus

Les infraccions greus podran ser sancionades amb alguna o algunes sancions d'entre les següents:

a) Multa de 601 a 5.000 euros.

b) Prohibició o suspensió d'activitats i competicions esportives fins a un màxim d'un any.

c) Inhabilitació per organitzar activitats i competicions esportives fins a un màxim d'un any.

d) Suspensió de l'autorització administrativa fins a un màxim d'un any.

e) Tancament de la instal·lació esportiva fins a un màxim d'un any.

f) Prohibició d'accés a qualsevol instal·lació esportiva fins a un màxim d'un any.

g) Inhabilitació per ocupar càrrec fins a un màxim de dos anys.

h) Cancel·lació de la inscripció o l'anotació en el Registre d'Entitats Esportives de les Illes Balears.

i) No concedir subvencions a les entitats esportives fins a un màxim d'un any.

 

Article 200

Sancions per infraccions lleus

Les infraccions lleus podran ser sancionades amb una multa de 150 a 600 euros.

Article 201

Criteris per a la graduació de les sancions

En la determinació de la sanció que cal imposar, l'òrgan competent haurà de procurar l'adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, per a la graduació de la qual es tindran en compte els criteris següents:

a) El grau de culpabilitat o l'existència d'intencionalitat.

b) La continuïtat o la persistència en la conducta infractora.

c) La transcendència social o esportiva de la infracció.

d) El perjudici causat a la imatge i als interessos de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

e) La reincidència per la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, que s'hagi declarat així per resolució ferma en via administrativa.

f) La naturalesa i la gravetat dels perjudicis causats.

g) El perjudici econòmic ocasionat.

h) El fet que hi hagi hagut advertiments o requeriments previs de l'administració.

i) El benefici il·lícit obtingut.

j) L'esmena o la conducta observada per l'infractor, durant la tramitació de l'expedient, de les anomalies que van originar la incoació del procediment.

k) El major o menor coneixement tècnic dels detalls de l'actuació del responsable, d'acord amb la seva professió o vinculació amb l'àmbit de les activitats esportives.

 

Capítol IV

Prescripció d'infraccions i sancions

 

Article 202

Prescripció

1. Les infraccions i les sancions tipificades en aquest títol prescriuran en els terminis següents:

a) Les molt greus, als vint-i-quatre mesos.

b) Les greus, als divuit mesos.

c) Les lleus, als dotze mesos.

2. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar des del mateix dia en què s'han comès, i el de les sancions, des de l'endemà a aquell en el qual la resolució mitjançant la qual s'imposi la sanció adquireixi fermesa.

3. La prescripció s'interromp per l'inici, amb el coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, en el cas de les infraccions, i del procediment d'execució, en el cas de les sancions. El termini de prescripció tornarà a transcórrer si aquests procediments estan paralitzats durant més d'un mes per causa no imputable a l'infractor o presumpte infractor.

4. En les infraccions continuades o permanents, el termini començarà a comptar des que va finalitzar la conducta infractora.

Article 203

Concurrència de responsabilitats

1. La imposició de sancions per les infraccions tipificades en aquest títol és compatible, tenint en compte el fonament diferent, amb les possibles responsabilitats disciplinàries de caràcter esportiu.

2. Les responsabilitats derivades del procediment seran compatibles amb l'exigència a l'infractor de la reposició de la situació per ell alterada, així com amb l'obligació d'indemnitzar per danys i perjudicis ocasionats.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera

Atenció al fet insular i al règim jurídic administratiu de Formentera

En relació amb la realitat sociodemogràfica de l'illa de Formentera, s'ha de tenir en compte, en matèria d'activitat física i esport, la seva singularitat jurídica i administrativa.

Disposició addicional segona

Habilitació per exercir la direcció tecnicoesportiva prevista als articles 142.4 i 150.4 d'aquesta llei

1. Per exercir la direcció tècnicoesportiva que preveuen els articles 142.4 i 150.4 d'aquesta llei, es podran habilitar les persones que hagin mantingut una relació laboral enquadrada dins un grup 1 o 2 de cotització durant un període mínim de cinc anys, realitzant treballs de categoria igual o semblant i sempre que siguin de naturalesa o de contingut tècnic anàlegs o, en cas que es tracti d'instal·lacions destinades a la pràctica d'una sola modalitat esportiva, el títol de personal tècnic esportiu superior d'aquesta modalitat.

2. L'administració esportiva del Govern de les Illes Balears ha d'establir reglamentàriament els criteris, les condicions i els requisits per poder acreditar aquestes habilitacions en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears en el termini de dos anys des de la publicació de la present llei.

Disposició addicional tercera

Títols homologats i equivalents

1. Les referències d'aquesta llei a les titulacions obtingudes una vegada cursats els ensenyaments esportius de règim especial seran extensibles a les formacions esportives del període transitori previstes al Reial Decret 1363/2007, de 24 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial, com també a les formacions del període transitori previstes al Reial Decret 1913/1997, de 19 de desembre, pel qual es configuren com a ensenyaments de règim especial els conduents a l'obtenció de titulacions de tècnics esportius, s'aproven les directrius generals dels títols i dels corresponents ensenyaments mínims.

2. Als efectes de la qualificació necessària per dur a terme les activitats establertes a l'article 150.2 d'aquesta llei, per a la competició federada, les podrà desenvolupar qui acrediti el diploma federatiu de la modalitat i/o especialitat corresponent, que s'hagi obtingut amb anterioritat o durant l'any de publicació d'aquesta llei. Així mateix, es considera que les persones que acreditin el diploma expedit per les federacions esportives amb posterioritat a l'any de la publicació d'aquesta llei, que compleixin l'estructura de la formació esportiva i la càrrega horària mínima de les modalitats i/o especialitats esportives de les quals s'hagin desenvolupat ensenyaments de règim especial, i aquelles que compleixin l'estructura de formació esportiva i càrrega horària a cada un dels nivells formatius determinats a l'Ordre ECA/158/2014, de 5 de febrer, per la qual es regulen els aspectes curriculars, els requisits generals i els efectes de les activitats de formació esportiva, a la qual es refereix la disposició transitòria primera del Reial Decret 1363/2007, de 24 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial, posseeixen la qualificació necessària per a l'exercici de les activitats establertes a l'article 150.2 d'aquesta llei per a la competició federada. Les federacions esportives hauran de garantir aquestes condicions en el moment de l'emissió de la llicencia federativa.

​​​​​​​​​​​​​​DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera

Adaptació de la normativa de les entitats esportives

Les entitats esportives disposaran del termini d'un any a partir de l'entrada en vigor de la llei per adaptar-ne els seus estatuts i reglaments. Així mateix, s'hauran d'adaptar als terminis que es determinin en les normes de desenvolupament que es dictin.

Disposició transitòria segona

Dret transitori

Als procediments sancionadors i disciplinaris iniciats a l'empara de la legislació anterior els serà aplicable la present llei en tot allò que sigui més favorable per a la persona física o jurídica.

Disposició transitòria tercera

Exigibilitat dels articles 142.4, 150.3 i 150.4 d'aquesta llei

El que es disposa en els articles 142.4, 150.3 i 150.4 d'aquesta llei serà exigible una vegada hagin transcorregut cinc anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Disposició transitòria quarta

Habilitació de titulacions

Provisionalment, i mentre les federacions internacional o espanyola corresponents permetin desenvolupar les funcions d'entrenador sense la qualificació requerida en aquesta llei en les competicions esportives absolutes d'àmbit internacional incloses en els calendaris esportius oficials que estiguin autoritzades, supervisades o arbitrades per la federació esportiva internacional competent, o la lliga professional internacional que correspongui, o en aquelles competicions d'àmbit estatal de la màxima categoria absoluta, tinguin caràcter professional o no, o en aquelles altres que pugui determinar la direcció general competent en matèria d'esports, quedaran habilitades automàticament les persones que es trobin en possessió de la màxima titulació exigida per les federacions espanyola o internacional corresponents.

La direcció general competent en matèria esportiva podrà deixar sense efecte la present habilitació en certes modalitats o disciplines esportives.

Disposició derogatòria única

Normativa derogada

1. Queda derogada la Llei 14/2006, de 17 d'octubre, de l'esport de les Illes Balears.

2. Així mateix, queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que contradiguin o s'oposin a aquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera

Desenvolupament de la llei

S'autoritza el Govern de les Illes Balears per dictar les disposicions reglamentàries necessàries per desenvolupar aquesta llei, sense perjudici de la potestat reglamentària que correspon als consells insulars.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor als vint dies de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 7 de febrer de 2023

La presidenta

Francesca Lluch Armengol i Socias