BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

ÍNDEX

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte i finalitats

Article 2. Àmbit material d'aplicació i exclusions

Article 3. Principis rectors i línies d'actuació

TÍTOL II. RÈGIM COMPETENCIAL EN MATÈRIA DE LLEURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Capítol I. Administracions competents

Article 4. Competències en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil

Article 5. Competències del Govern de les Illes Balears

Article 6. Competències dels consells insulars

Article 7. Competències dels ajuntaments

Article 8. Coordinació i col·laboració entre administracions

Capítol II. Òrgans consultius

Article 9. Consell d'Infància i Família de les Illes Balears

Article 10. Els consells de la joventut insulars i el Consell de la Joventut de les Illes Balears

Article 11. Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil de les Illes Balears

TÍTOL III. FORMACIÓ EN EL LLEURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Article 12. Definició

Article 13. Escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil

Article 14. Requisits per a la constitució d'una escola de formació i altres obligacions

Article 15. Xarxa d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil

Article 16. Cens de la xarxa d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil

Article 17. Expedició i registre de diplomes

TÍTOL IV. ACTIVITATS DE LLEURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Article 18. Definició

Article 19. Persones i entitats organitzadores

Article 20. Condicions d'accessibilitat de les persones amb diversitat funcional i cognitiva i foment de la inclusió

Article 21. Requisits necessaris per a l'inici i el desenvolupament

Article 22. Prohibició de substàncies i comportaments addictius

TÍTOL V. INSTAL·LACIONS INFANTILS I JUVENILS

 

Article 23. Definició

Article 24. Persones titulars i administradores

Article 25. Persones usuàries

Article 26. Requisits per a la posada en marxa i funcionament

Article 27. Xarxa d'instal·lacions infantils i juvenils de les Illes Balears

Article 28. Cens de la xarxa d'instal·lacions infantils i juvenils de les Illes Balears

Article 29. Substàncies i comportaments addictius

TÍTOL VI. PROFESSIONALS, SERVEIS I AGENTS DEL LLEURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Capítol I. Professionals del lleure educatiu infantil i juvenil

Article 30. Professionals del lleure educatiu infantil i juvenil

Capítol II. Serveis de lleure educatiu infantil i juvenil

Article 31. Definició

Article 32. Carteres de serveis de lleure educatiu infantil i juvenil

Article 33. Altres serveis

Capítol III. Agents de la iniciativa privada dedicada al lleure educatiu infantil i juvenil

Secció 1a. Iniciativa privada sense ànim de lucre

Article 34. Entitats d'iniciativa social en l'àmbit del lleure educatiu infantil i juvenil

Secció 2a. Iniciativa privada amb ànim de lucre

Article 35. Iniciativa privada amb finalitat lucrativa

Secció 3a. Règim d'actuació de la iniciativa privada en els serveis de lleure educatiu infantil i juvenil

Article 36. Règim d'actuació de les entitats d'iniciativa privada

Article 37. Acció concertada amb les entitats del tercer sector social

Article 38. Subvencions a entitats que presten serveis de lleure educatiu infantil i juvenil

TÍTOL VII. RÈGIM SANCIONADOR

Capítol I. La inspecció

Article 39. La inspecció

Article 40. El personal inspector

Article 41. Les funcions d'inspecció

Article 42. Facultats del personal inspector

Article 43. Col·laboració amb la inspecció

Article 44. Obligacions de la ciutadania en les actuacions inspectores

Article 45. Citacions

Article 46. Actes d'inspecció

Article 47. Valor probatori de les actes d'inspecció

Article 48. Requeriments

Article 49. Requeriments a les entitats públiques

Article 50. Diligències d'inspecció

Article 51. Actuacions de seguiment

Capítol II. Les infraccions

Article 52. Infraccions en matèria administrativa i subjectes responsables

Article 53. Infraccions amb caràcter general en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil

Article 54. Infraccions específiques en matèria de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil

Article 55. Infraccions específiques en matèria d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil

Article 56. Infraccions específiques en matèria de professionals del lleure educatiu infantil i juvenil

Article 57. Infraccions específiques en matèria d'instal·lacions infantils i juvenils

Article 58. Reincidència

Article 59. Prescripció de les infraccions

Article 60. Conseqüències legals de les infraccions

Capítol III. Les sancions

Article 61. Sancions

Article 62. Sancions accessòries

Article 63. Multes coercitives

Article 64. Graduació de les sancions

Article 65. Prescripció de les sancions

Capítol IV. El procediment

Article 66. Procediment

Article 67. Competència

Article 68. Informació i actuacions prèvies

Article 69. Mesures provisionals

Article 70. Iniciació del procediment

Article 71. Al·legacions

Article 72. Prova

Article 73. Proposta de resolució i tràmit d'audiència

Article 74. Actuacions complementàries

Article 75. Reconeixement voluntari de la responsabilitat i reducció de sancions

Article 76. Resolució

Article 77. Termini màxim per resoldre i notificar

Article 78. Procediment simplificat

Article 79. Recursos

Article 80. Publicitat de les sancions

Article 81. Concurrència d'actuacions amb l'ordre jurisdiccional penal

Article 82. Altres responsabilitats

 

Disposició addicional primera. Difusió de la llei

Disposició addicional segona. Referències a altres nomenclatures

Disposició addicional tercera. Tramitació unificada d'escoles de formació en el lleure infantil i juvenil i de centres acreditats pel SOIB i suport a les escoles que es vulguin acreditar per impartir certificats de professionalitat

Disposició addicional quarta. Composició paritària dels òrgans col·legiats de les administracions públiques i dels seus ens instrumentals

Disposició addicional cinquena. Aplicabilitat de les mesures previstes a la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència

Disposició addicional sisena. Capacitat d'obrar de les entitats sense personalitat que duen a terme activitats i serveis subjectes a aquesta llei

Disposició addicional setena. Cessió d'espais a entitats d'iniciativa social en l'àmbit del lleure educatiu infantil i juvenil

Disposició addicional vuitena. Establiments de preus públics del Govern i el seus ens instrumentals en matèria de lleure educatiu

Disposició addicional novena. Règim especial de Formentera

Disposició transitòria primera. Règim transitori en matèria sancionadora

Disposició transitòria segona. Vigència del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure

Disposició transitòria tercera. Termini per complir amb l'obligació del personal docent de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil d'acreditar els coneixements de català establerts

Disposició transitòria quarta. Règim transitori aplicable a les instal·lacions considerades albergs juvenils d'acord amb la normativa anterior

Disposició derogatòria única. Normes que es deroguen

Disposició final primera. Modificació del Decret 15/2003, de 14 de febrer, pel qual es crea el Consell d'Infància i Família de les Illes Balears i se'n regula el funcionament

Disposició final segona. Modificació del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure

Disposició final tercera. Modificació del Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure

Disposició final quarta. Modificació de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

Disposició final sisena. Desplegament reglamentari

Disposició final setena. Deslegalització

Disposició final vuitena. Entrada en vigor

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS I

El lleure educatiu, entès com el conjunt d'activitats i experiències que es realitzen en el temps lliure d'infants i joves amb una intencionalitat pedagògica, fora dels àmbits escolar i familiar, s'ha convertit en una necessitat i en un dret en la nostra societat actual. Mitjançant les activitats en el lleure o les estades a instal·lacions destinades al col·lectiu, infants i joves gaudeixen d'un espai complementari d'integració social on aprenen valors cívics, es desenvolupen personalment i es formen com a ciutadans i ciutadanes compromesos.

A les Illes Balears, el lleure educatiu té una gran tradició, gràcies principalment a la tasca d'entitats juvenils basades en el voluntariat, la participació i la transformació social. Prova de l'interès que sempre ha generat el lleure educatiu a les Illes és que ja en els primers anys de l'autonomia es va començar a reglamentar aquesta matèria i que l'any 2006, amb la primera llei integral de joventut d'aquesta comunitat autònoma, la regulació del lleure educatiu va assolir rang de llei.

En paral·lel, el reconeixement del dret d'infants i joves a un lleure educatiu de qualitat i en condicions de seguretat s'ha anat reflectint en diverses normes i tractats, nacionals i internacionals.

Així, l'article 31 de la Convenció sobre els drets de la infància, ratificada per Espanya el 30 de novembre de 1990, reconeix el dret de la infància al descans i a l'esplai, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts.

En termes similars, l'article 32 de la Convenció Iberoamericana de Drets dels Joves, ratificada per Espanya el 6 de novembre de 2007, recull que la joventut té dret a l'oci i al lleure, a viatjar i a conèixer altres comunitats en els àmbits nacional, regional i internacional, com a mecanisme per promoure l'intercanvi cultural, educatiu, vivencial i lúdic, per tal d'assolir el coneixement mutu i el respecte a la diversitat cultural i la solidaritat.

L'apartat 3 de l'article 3 del Tractat de la Unió Europea estableix com a objectiu de la Unió la protecció dels drets de la infància. Així mateix, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE garanteix la protecció dels drets de la infància per les institucions i països europeus en l'aplicació del Dret de la Unió.

Més recentment, la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, ha establert a l'article 44 que les persones menors d'edat tenen dret al joc, a l'esport i al lleure com a elements essencials del seu desenvolupament en condicions d'igualtat.

Aquesta llei, per tant, té l'objectiu de garantir tots aquests drets i establir els requisits per garantir la qualitat i la seguretat que ha tenir el lleure educatiu en la comunitat autònoma perquè assoleixi les seves finalitats pedagògiques.

II

L'article 39 de la Constitució Espanyola, en els apartats 1 i 4, estableix que els poders públics han d'assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família i que la infància tengui la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets. Al seu torn, l'apartat 3 de l'article 43 disposa que els poders han de facilitar una utilització adequada del lleure. Finalment, l'article 48 disposa que els poders públics han de promoure les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social i cultural.

A les Illes Balears, l'article 12, apartat 3, de l'Estatut d'Autonomia referma, en el marc de les competències de la comunitat autònoma, els drets fonamentals que emanen de la Constitució, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i dels tractats i els acords sobre la matèria ratificats per l'Estat. Així mateix, l'article 16, relatiu a drets socials, recull a l'apartat 3 que l'actuació de les administracions públiques s'ha de centrar primordialment, entre d'altres aspectes, en la protecció de la persona menor d'edat i en l'articulació de polítiques que garanteixin la participació de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.

Ja en l'àmbit competencial, l'apartat 1, subapartat 19, de l'article 148 de la Constitució estableix que les comunitats autònomes poden assumir competències en matèria de promoció de l'esport i de l'ús adequat del lleure.

L'article 30 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears atorga a la comunitat autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en les matèries següents: esport i lleure; foment, planificació i coordinació de les activitats esportives i d'oci (apartat 12); joventut; disseny i aplicació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut (apartat 13); acció i benestar social (apartat 15); i protecció de menors (apartat 39). Així mateix, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut, la comunitat autònoma té competència exclusiva per a l'ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mentre que normalitzar-ne l'ús ha de ser un objectiu dels poders públics de la comunitat.

En el marc de les competències dels apartats 12 i 13 de l'article 30, la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, va regular per primera vegada el lleure educatiu amb una norma amb rang legal.

Aquesta llei va recollir dècades de reglamentació prèvia que va començar amb l'aprovació del Decret 16/1984, de 23 de febrer, sobre reconeixement d'escoles d'educadors de temps lliure, i va continuar amb l'Ordre del conseller adjunt a la Presidència de 2 d'agost de 1988, de desplegament del Decret 16/1984, de 23 de febrer; i amb l'Ordre del conseller adjunt a la Presidència de 14 de març de 1990, relativa a cursos de formació de monitors i directors d'activitats de temps lliure infantil i juvenil.

En l'àmbit de les activitats de lleure, la primera reglamentació pròpia va ser mitjançant el Decret 29/1990, de 5 d'abril, de regulació d'activitats de temps lliure infantils i juvenils; al qual varen seguir el Decret 129/2005, de 16 de desembre, pel qual es regulen les activitats de temps lliure infantils i juvenils; i el Decret 18/2011, d'11 de març, pel qual s'estableixen els principis generals que regeixen les activitats de temps lliure infantils i juvenils que es desenvolupin a l'àmbit territorial de les Illes Balears.

D'una manera més tardana, el Decret 58/2011, de 20 de maig, pel qual s'estableixen els principis generals en matèria d'instal·lacions juvenils radicades a l'àmbit territorial de les Illes Balears, va establir per primera vegada les bases generals en matèria d'instal·lacions juvenils radicades a les Illes Balears.

Set anys més tard d'aquest darrer decret, tota la normativa de desenvolupament de principis generals en l'àmbit del lleure educatiu va quedar unificada en únic reglament, el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure —modificat per la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, i pel Decret 28/2021, de 10 de maig, de modificació del Decret 23/2018— el qual romandrà vigent en tot allò que no s'oposi a l'establert en aquesta llei.

A tot aquest desplegament normatiu cal afegir-hi el produït pels consells insulars, a partir de l'entrada en vigor de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d'atribució de competències als consells de Menorca i d'Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure, en virtut de les competències pròpies que l'article 70 atorga als consells insulars en els apartats 9 i 16. Cal esmentar en aquest sentit els reglaments de regulació de les activitats de temps lliure infantil i juvenil en els àmbits d'Eivissa (BOIB núm. 40 de 19/03/2011), de Formentera (BOIB núm. 145 de 27/09/2011, amb modificació BOIB núm. 146 de 24/10/2013), a més del Reglament de les instal·lacions dels campaments juvenils de Menorca (BOIB núm. 180 de 23/12/2008).

En el cas de Mallorca, la transferència va arribar per mitjà del Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure, que va entrar en vigor l'1 d'octubre d'aquell any.

A més de la normativa en matèria de lleure esmentada, en l'elaboració d'aquesta llei s'han tengut en compte especialment: la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència; la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears; la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears; i, pel que fa la promoció dels valors de la igualtat i de respecte a la diversitat, la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l'LGTBI fòbia; i la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

Aquesta llei reconeix així mateix el règim juridicoadministratiu especial de Formentera i la insularitat específica d'aquest territori de l'arxipèlag, caracteritzat per una realitat geogràfica particular que també incideix en les polítiques de lleure. Igualment s'hi reconeix, també en matèria de polítiques de lleure, que hi haurà actuacions o activitats que, per mor de l'evidència de la insularitat estructural de Formentera, exigiran la cooperació, per raons òbvies, per manca d'infraestructures, serveis, equipaments, béns i recursos a Formentera, del Govern de les Illes Balears, i que només es podran gaudir pel jovent de Formentera just a partir de les infraestructures, els serveis, els equipaments, els béns i els recursos existents a la veïna illa d'Eivissa, si bé l'ideal és que es puguin gaudir a Formentera. En conseqüència, la llei és sensible a les diverses derivades de la insularitat pròpia de Formentera, amb algunes manifestacions en matèria de lleure educatiu, i sobretot reconeix la dependència física estructural de Formentera envers l'illa d'Eivissa, sense perjudici de la plena igualtat institucional dels dos consells insulars que hi ha a les Pitiüses, i amb la resta de l'arxipèlag. Per mor d'aquestes raons geogràfiques es preveu que el Govern de la comunitat autònoma pugui acordar amb el Consell lnsular d'Eivissa les fórmules pertinents perquè aquest cooperi amb el Consell lnsular de Formentera en àmbits determinats relacionats amb les polítiques de lleure, sens perjudici de les relacions bilaterals que es puguin establir així mateix entre els consells insulars d'Eivissa i de Formentera.

​​​​​​​III

Com pràcticament a totes les legislacions de les comunitats autònomes (a excepció de Catalunya i de Cantàbria), la regulació del lleure educatiu s'ha incorporat històricament en un apartat específic de la Llei de joventut. El motiu és que el lleure ha estat sempre una política pròpia i una competència directa dels departaments de joventut de cada administració.

No obstant això, la realitat del lleure educatiu a les Illes Balears demostra que abasta molt més que la població jove. Només a tall d'exemple, la pràctica totalitat de les activitats de lleure educatiu per a infants i joves declarades als departaments de joventut dels consells insulars compten amb participants d'entre 6 i 12 anys, mentre que les persones usuàries de les instal·lacions fins ara anomenades juvenils, a excepció dels albergs, són emprades principalment per infants menors de 14 anys.

D'acord amb l'article 2 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de la infància i l'adolescència, s'entén per infància el període de vida comprès entre el naixement i els 12 anys; i per adolescència, el que abasta dels 13 anys a la majoria d'edat. Al seu torn, les Nacions Unides estableixen que el jovent és un col·lectiu ampli i heterogeni que comprèn les persones d'entre 15 i 24 anys. La Unió Europea amplia aquesta franja a les persones d'entre 15 i 29 anys, la mateixa que s'empra en les estadístiques estatal i de les Illes Balears. Sens dubte, aquest col·lectiu té unes necessitats i demandes molt diferents a les de la infància.

Atesos els diferents col·lectius a què van dirigides, es fa necessari separar la regulació del lleure que es fa amb menors d'edat de la regulació de les polítiques de joventut, que s'orienten principalment a facilitar l'emancipació de les persones joves. Amb aquest objectiu, s'han tramitat gairebé simultàniament ambdues normes, per tal de donar resposta a les necessitats de cada cas.

IV

Són diversos els motius que impulsen la necessitat d'aprovar una llei que reguli específicament el lleure d'infants i joves.

El primer, atorgar al lleure un lloc propi atesa la importància que té en el desenvolupament integral d'infants i joves i garantir el dret al lleure previst a l'article 44 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de la infància i l'adolescència, i assegurar-ne, a més, un accés en condicions d'equitat, amb independència de les circumstàncies personals o familiars de les persones participants, tot tenint en compte l'interès superior de la persona menor d'edat.

En matèria d'equitat, era necessari determinar que el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i els ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, han d'establir programes, ajudes i preus públics bonificats per facilitar la participació d'infants i joves en les activitats i els serveis del lleure educatiu, independentment de les seves circumstàncies personals o familiars.

Pel que fa a l'accessibilitat, era també necessari adaptar la regulació del lleure educatiu a les previsions de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears. D'aquesta manera, s'ha de preveure expressament l'obligació de totes les entitats d'aplicar el principi d'igualtat en les activitats de lleure i permetre'n l'accés a persones amb diversitat funcional i cognitiva, així com un sistema d'ajudes per garantir-ne el compliment.

Les administracions públiques han d'establir línies d'ajudes destinades a les entitats sense ànim de lucre del lleure educatiu infantil i juvenil perquè puguin realitzar actuacions de promoció de l'accessibilitat, de supressió de barreres existents i de millores d'ajustaments raonables en matèria d'accessibilitat universal, per garantir l'accessibilitat a les persones amb diversitat funcional i cognitiva.

En segon terme, i tal com s'ha explicat en el punt III d'aquesta exposició de motius, era necessari separar de la llei de joventut la regulació del lleure educatiu, que també afecta principalment infants. Sense dubte, el lleure educatiu forma part de les polítiques de joventut, però mantenir la situació com fins ara era incompatible amb el fet de considerar la joventut com una etapa única i plena, amb necessitats i demandes diferenciades.

També era necessari delimitar l'àmbit competencial del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars, una vegada que ja s'ha produït la descentralització total de les polítiques de lleure a les institucionals insulars, en desplegament de l'Estatut d'Autonomia. En aquest sentit, la llei estableix clarament que cada consell insular serà competent per fer el seguiment de les activitats, escoles o instal·lacions que es desenvolupin o estiguin en el seu territori, fins i tot quan es declarin d'interès autonòmic i això pugui comportar que la gestió vagi a càrrec del Govern de les Illes Balears o de l'Institut Balear de la Joventut.

Calia també actualitzar els elements que garanteixin la seguretat i la qualitat de les activitats i l'adequada formació dels responsables en aquesta matèria, tenint en compte les persones que en són destinatàries. En aquest sentit, s'indiquen els requisits mínims que han de tenir els serveis, les activitats i els responsables d'aquests sotmesos a aquesta llei.

Igualment, i atès que tant els serveis com les activitats es regeixen pel règim de presentació de declaració responsable per funcionar, calia establir els efectes anunciats a l'article 69.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per al cas que es detectin inexactituds, falsedats o omissions de caràcter essencial. En aquest sentit, i atès el mandat de protecció superior de la persona menor d'edat, es disposa que els consells insulars podran, en aquestes circumstàncies, no només suspendre l'activitat vigent, sinó també determinar la impossibilitat d'instar un nou procediment amb el mateix objecte durant un màxim de dos anys, amb efectes a tot el territori de les Illes Balears.

Finalment, calia actualitzar el règim sancionador en matèria de lleure previst en la Llei 10/2006, des de diversos punts de vista. D'una banda, per reforçar el paper del personal inspector i atribuir-li la facultat d'adoptar mesures cautelars en casos d'urgència. De l'altra, per fer una major concreció de les diferents infraccions possibles i adequar-les a la realitat observada en l'exercici de la potestat de control. Així mateix, calia establir el règim de reducció de sancions en les circumstàncies previstes en l'article 85 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Finalment, s'havien d'adaptar els principis i el procediment en aquest sentit a les regulacions en matèria sancionadora previstes a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; i a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector públic.

A l'hora de plantejar una nova regulació del lleure educatiu, es va descartar qualsevol norma amb un rang inferior a la llei. Era imprescindible que aspectes com el règim sancionador o l'establiment de les conseqüències que tenen els incompliments més greus en matèria de declaració responsable es regulessin per una norma amb rang legal, i més tenint en compte que el lleure ja està regulat actualment per una norma d'aquestes característiques.

V

Pel que fa a l'estructura, la llei es divideix en set títols numerats, distribuïts en 82 articles, nou disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.

El títol I delimita l'objecte principal de la norma, que és reconèixer i desenvolupar el drets d'infants i joves a gaudir d'un lleure de qualitat, en condicions d'equitat. Així mateix, defineix el concepte de lleure infantil i juvenil i en reconeix expressament el caràcter educatiu i la contribució al desenvolupament integral de nins i nines i joves.

També s'hi especifiquen els sectors d'aplicació de la llei —formació en el lleure educatiu i les escoles que l'imparteixen, activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, professionals del lleure educatiu i instal·lacions infantils i juvenils— i es configuren els principis rectors que han de regir les actuacions en aquests àmbits: l'equitat, la igualtat entre homes i dones i el respecte a la pluralitat per l'orientació sexual, l'expressió o la identitat de gènere; l'adequació de les activitats i els serveis a l'edat i a les circumstàncies de les persones participants, la qualitat, el foment dels drets humans universals, la innovació, la investigació i l'acció; l'avaluació i l'autoavaluació, la col·laboració i la coordinació amb les institucions implicades i l'impuls de la llengua catalana com a la llengua vehicular de les activitats de lleure educatiu.

El títol II es divideix en dos capítols. El primer delimita les competències de les administracions implicades, tot respectant la distribució competencial que preveu l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, tenint en compte que en matèria de joventut i lleure la descentralització és total, en haver-se transferit aquestes funcions als consells de Menorca, d'Eivissa i de Formentera l'1 de gener de 2007, i al Consell de Mallorca l'1 d'octubre de 2018. Per evitar una duplicitat d'òrgans, la llei estableix que la coordinació entre aquestes s'ha de fer mitjançant els òrgans que es puguin crear o que ja existeixin amb aquest objectiu.

Així mateix, en el capítol II es configuren el Consell d'Infància i Família, el Consell de la Joventut de les Illes Balears i el Consell assessor de formació en el lleure educatiu com a òrgans de consulta en matèria de lleure infantil i juvenil.

El títol III aborda la regulació de la formació en el lleure educatiu infantil, que és definida com aquell àmbit de l'educació no formal que té com a finalitat l'aprenentatge i l'adquisició de competències i habilitats mitjançant activitats i tècniques orientades a la utilització adequada del lleure infantil i juvenil.

Així mateix, regula els requisits per funcionar com a centre encarregat d'impartir aquesta formació, així com la xarxa d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil i el cens que les aglutina, tant d'abast insular com autonòmic. En aquest sentit, la llei consolida el model de coexistència dels dos tipus de centres que imparteixen actualment la formació en el lleure, des que l'any 2011 se'n van aprovar els certificats de professionalitat: d'una banda, les escoles regulades per la normativa de joventut, amb dècades de tradició pedagògica; i, de l'altra, els centres acreditats pel Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) per impartir els certificats esmentats, sens perjudici de la que s'ofereix en el sistema educatiu per mitjà de la Formació Professional. Cada tipus de centre dóna resposta a les necessitats de formació en aquest àmbit de col·lectius diferenciats. Així, el SOIB adreça aquests cursos principalment a persones que són a l'atur, mentre que les escoles regulades pels departaments competents en matèria de joventut normalment són entitats vinculades al món del lleure que solen tenir com a destinatàries persones voluntàries o empreses del mateix sector del lleure educatiu, que realitzen aquesta formació com a complement de la seva tasca. No obstant l'exposat, mitjançant la disposició addicional tercera s'obre la porta a l'establiment d'un sistema unificat de reconeixement d'escoles i d'acreditació de centres del SOIB, així com diferents mesures de suport per facilitar l'acreditació de les escoles com a centres per impartir certificats de professionalitat. Finalment, en aquest títol s'estableix la necessitat de crear un registre de persones diplomades com a personal monitor o director de lleure educatiu.

En el títol IV es regulen les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, que són definides com aquelles accions realitzades en el lleure adreçades específicament a menors d'edat, a partir de tres anys, que tenen la finalitat d'afavorir la participació social, la diversió, la formació, el descans i les relacions socials. Com a novetat, es defineixen les condicions d'accessibilitat que han de tenir aquestes activitats, d'acord amb la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, i es preveu expressament que les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil organitzades per qualsevol entitat o institució han de complir el principi d'igualtat d'oportunitats i garantir-ne la participació d'infants i joves amb un grau de dependència reconegut i/o diversitat funcional i cognitiva, en els termes que s'especifiquin reglamentàriament. També com a novetat, es preveu expressament la prohibició de consumir-hi alcohol, tabac i altres substàncies, o de realitzar-hi comportaments que impliquin un patró addictiu, tenint en compte el que estableix la Llei 4/2005, de 29 d'abril, sobre drogodependències i altres addiccions a les Illes Balears, i el que recull l'avantprojecte de llei sobre l'abordatge integral de les addicions a les Illes Balears.

Igual que ocorria amb la normativa anterior, es fixa que la declaració responsable per a l'inici de l'activitat s'ha de presentar amb una antelació mínima de quinze dies naturals. El motiu és la necessitat dels departaments de joventut dels consells insulars de tenir informació prèvia suficient per poder planificar els controls posteriors, tot tenint en compte que les activitats que s'organitzen tenen un durada mitjana d'un mes i mig a l'estiu; o de dies, en el cas de les programades per a les festes de Pasqua o de Nadal. En tant que el col·lectiu al qual van dirigides és menor d'edat, és necessari protegir-ne al màxim els interessos i garantir que les possibles deficiències que presentin es corregiran amb la màxima celeritat.

El títol V estableix els requisits mínims que han de tenir les instal·lacions infantils i juvenils, definides com aquelles infraestructures destinades a la pernoctació o a la realització d'activitats de lleure educatiu o d'oci d'infants i joves, amb la finalitat de facilitar-ne la convivència, l'allotjament, la formació o la utilització adequada del lleure. S'especifica que queden excloses d'aquesta definició les que no estan dedicades en exclusiva a la infància i la joventut, i s'indiquen els requisits mínims per a l'obertura d'aquestes infraestructures, que s'han de desenvolupar mitjançant normes reglamentàries. També com a novetat, s'estableixen prohibicions en matèria de consum de productes del tabac, begudes alcohòliques o de realització de conductes amb un patró addictiu, a fi que aquestes instal·lacions siguin lliures de tabac, alcohol i altres substàncies addictives, atesos els seus efectes nocius sobre infants i joves.

El títol VI, destinat als professionals, els serveis i els agents del lleure educatiu infantil i juvenil, suposa tota una novetat en la regulació del lleure educatiu. En el capítol I es defineixen com a professionals del lleure educatiu infantil i juvenil el col·lectiu conformat pels monitors i les monitores i els directors i les directores que treballen en les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil que regula aquesta llei i la normativa de desplegament. Així mateix, s'especifica que el col·lectiu de professionals del lleure educatiu infantil i juvenil són també professionals de l'àmbit de la joventut.

El capítol II aborda de ple els serveis de lleure educatiu infantil i juvenil. Es defineixen com aquells serveis que les administracions públiques presten de manera regular i continuada per complir les finalitats establertes a l'article 1 d'aquesta llei. Els articles posteriors regulen les anomenades carteres de serveis del lleure educatiu infantil i juvenil, que són els instruments que determinen el conjunt de serveis i recursos destinats a infants i joves que han de gestionar les administracions públiques de les Illes Balears, amb l'objectiu de prestar una atenció territorialitzada i equilibrada a totes les illes; així com la Cartera del Govern de les Illes Balears i dels seus ens dependents i les altres que es puguin aprovar a l'àmbit insular i local.

El capítol III està dedicat als agents de la iniciativa privada que treballen en el lleure educatiu infantil i juvenil.

La secció primera reconeix expressament la tasca de les entitats sense ànim de lucre i estableix que les administracions públiques, en el marc de les competències respectives, han de protegir i fomentar la iniciativa privada sense ànim de lucre en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil, especialment la que duen a terme els centres d'esplai, agrupaments o altres moviments juvenils basats en el voluntariat i en la participació. Per la seva banda, la secció segona defineix la iniciativa privada amb finalitat lucrativa. Finalment, la secció tercera regula el règim d'actuació de la iniciativa privada en els serveis de lleure educatiu infantil i juvenil de caràcter públic, mitjançant les següents fórmules: gestió directa, règim de concert previst en aquesta llei, gestió indirecta en el marc de la normativa de contractació del sector públic i convenis amb entitats sense ànim de lucre.

El títol VII, dedicat al règim sancionador, es divideix en quatre capítols. En el primer es regula la inspecció en matèria de lleure i el personal que la du a terme, al qual es dota de la facultat d'aprovar mesures cautelars de tancament o de suspensió quan detecti infraccions manifestes que posen en perill la seguretat de les persones participants. El capítol II regula el règim d'infraccions, que queda concretat després que la pràctica sancionadora posàs de manifest que algunes eren massa genèriques, fet que vulnerava la seguretat jurídica. El capítol III regula les sancions i, finalment, el capítol IV regula el procediment de la potestat sancionadora, que queda totalment adaptat a les previsions de les noves lleis del règim jurídic del sector públic i del procediment administratiu comú de les administracions públiques; així com la possibilitat de reduir-les en un 50% si es donen les circumstàncies que s'hi preveuen.

La llei es completa amb diferents disposicions.

Les disposicions addicionals primera i segona es refereixen a la difusió de la llei que han de realitzar les administracions públiques i a l'adaptació que ha de fer la normativa vigent de les nomenclatures que estableix la nova norma.

La disposició addicional tercera preveu la possibilitat d'instaurar un sistema unificat per acreditar les escoles de formació en el lleure educatiu com a centres preparats per impartir certificats de professionalitat a què s'ha fet esment anteriorment.

La disposició addicional quarta preveu que tots els òrgans col·legiats de les administracions públiques i dels seus ens instrumentals que preveu aquesta llei i els altres que es puguin crear han de respectar el principi de paritat i han de cercar una composició equilibrada entre dones i homes, mentre que la disposició addicional cinquena instaura l'aplicabilitat al sector del lleure de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència.

Al seu torn, la disposició addicional sisena atorga capacitat d'obrar a les entitats sense personalitat que duen a terme serveis, activitats o altres actuacions subjectes a aquesta llei, als efectes d'allò previst a l'article 3, apartat c), de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Finalment s'han afegit unes noves disposicions addicionals que fan referència a la cessió d'espais a entitats d'iniciativa social en l'àmbit del lleure educatiu infantil i juvenil, a l'establiment de preus públics pels serveis oferts pel Govern o les seves entitats instrumentals i, per acabar, es fa una menció al règim especial de Formentera.

Mitjançant les quatre disposicions transitòries es regula el règim transitori que s'ha d'aplicar als àmbits que passen a estar subjectes a aquesta llei. La primera estableix que la llei no és aplicable a les infraccions comeses abans de la seva entrada en vigor, tret que sigui més favorable per a l'infractor o la infractora; ni als procediments iniciats amb la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

La disposició transitòria segona determina que el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure, serà totalment vigent en tot allò que no contradigui aquesta llei, fins que un altre decret de principis generals el substitueixi, si escau; i que, mentre no es faci el desplegament reglamentari previst a la disposició final sisena, al conjunt d'activitats, serveis, escoles i instal·lacions recollits en aquesta llei li seran aplicables els títols preliminar, primer, segon, tercer i quart del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure, en tot allò que no contradigui l'establert en aquesta llei.

Les dues darreres disposicions transitòries fan referència al termini per complir amb l'obligació del personal docent de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil d'acreditar els coneixements de català establerts, i al règim transitori aplicable a les instal·lacions considerades albergs juvenils d'acord amb la normativa anterior.

D'altra banda, la disposició derogatòria única esmenta expressament les normes i els apartats d'aquestes normes que es deroguen amb la llei; entre aquestes, la llei deroga la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut. Així mateix, es deroguen diversos preceptes de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d'atribució de competències als consells de Menorca i d'Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure, i de l'Annex del Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure, per evitar les situacions de duplicitat que ha generat el fet que aquestes normes reservessin determinats serveis al Govern, en vulneració d'allò establert a l'Estatut d'Autonomia.

Mitjançant les tres primeres disposicions finals es modifiquen diversos decrets. La disposició final primera modifica el Decret 15/2003, de 14 de febrer, pel qual es crea el Consell d'Infància i Família de les Illes Balears, i se'n regula el funcionament per introduir en la composició de l'òrgan una vocalia de la Direcció General de Política Lingüística i dues persones representants de les entitats de lleure integrades en el Consell de la Joventut de les Illes Balears. És important que el sector del lleure juvenil estigui representat en aquest consell que pretén la defensa dels interessos d'infants i adolescents.

Per la seva banda, mitjançant la disposició final segona es modifica el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure, per adaptar-lo als canvis que introdueix aquesta llei. A més a més, introdueix un nou article 43 bis relatiu a obligacions en matèria d'accessibilitat, i una nova disposició addicional desena que estableix que els cursos de director/directora i de monitor/monitora han d'impartir contingut específic relacionat amb la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència.

Al seu torn, la disposició final tercera modifica el Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure, per determinar que el Govern de les Illes Balears només tendrà potestat d'inspecció sobre aquells serveis que siguin de caràcter suprainsular, deixant en mans dels consells insulars les referents a les instal·lacions de lleure i juvenils, activitats de lleure educatiu, escoles de formació i cursos de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil. Finalment, s'inclou al decret una nova disposició addicional onzena per preveure formació en llengua catalana per a aquell personal de direcció o per als monitors o les monitores d'activitats de lleure educatiu que no en tenguin coneixements.

La disposició final quarta modifica l'apartat G) en la “Definició de les activitats regulades en la matriu d'ordenació del sòl rústic”, continguda en l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

De la seva banda, per mitjà de la disposició final cinquena es modifica la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

Les disposicions finals sisena i setena regulen el desplegament reglamentari de la llei i la deslegalització de les modificacions de les disposicions finals primera, segona i tercera.

Finalment, la llei es tanca amb la disposició final vuitena, que disposa que la nova llei entra en vigor al mes d'haver-se publicat.

VI

L'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, estableix que en l'exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, el Govern de les Illes Balears ha d'actuar d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, eficiència, qualitat i simplificació, establerts en la normativa estatal bàsica. L'exposició de motius o el preàmbul, segons es tracti, respectivament, d'avantprojectes de llei o de projectes de reglament, han d'informar sobre l'adequació a aquests principis.

La necessitat i l'eficàcia s'han posat de manifest en l'apartat IV, on s'han especificat els objectius de la nova norma i la manera de donar-los compliment. Pel que fa a la proporcionalitat, s'ha explicat que es recorre a una llei per regular diverses matèries que tenen reserva legal i s'ha regulat el mínim imprescindible per garantir un lleure de qualitat i segur per als i les participants. En virtut del principi de seguretat jurídica, la nova regulació és coherent amb els tractats de drets d'infants i joves i ha tengut en compte allò previst a la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de la infància i l'adolescència; a la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal, i fins i tot a l'avantprojecte de la Llei sobre l'abordatge integral de les addicions a les Illes Balears, tot respectant el sistema competencial establert a l'Estatut d'Autonomia. Tot el procediment ha estat públic i s'ha comptat amb la participació dels agents implicats en el sector, dels consells insulars i d'altres institucions, i s'ha optat per fer una redacció entenedora per facilitar-ne l'aplicació i la comprensió. El principi d'eficiència queda garantit amb la imposició de les mínimes càrregues administratives, consolidant el model de presentació de declaració responsable i de control posterior, i s'ha estudiat l'impacte econòmic que tendran les noves obligacions per a les entitats afectades. Finalment, en compliment dels principis de qualitat i simplificació s'ha optat per fer un text amb llenguatge entenedor i s'ha unificat en una única llei la regulació legal del lleure educatiu per facilitar-ne la consulta i l'aplicació.

 

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1 Objecte i finalitats

1. Aquesta llei té per objecte desenvolupar en l'àmbit de les Illes Balears el dret d'infants i joves a gaudir d'un lleure educatiu de qualitat, segur i en condicions d'equitat, sense discriminacions per raons de sexe o de gènere, econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

2. Amb aquesta finalitat, la llei regula la formació, els serveis, les activitats i les instal·lacions destinats a infants i joves de les Illes Balears.

3. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per lleure educatiu el conjunt d'activitats, serveis i experiències d'educació no formal que es realitzen en el temps lliure, amb una intencionalitat pedagògica fora dels àmbits escolar i familiar, amb l'objectiu d'acompanyar infants i joves en l'adquisició de competències i habilitats socials i de fer-los protagonistes de la seva pròpia vida, així com actius i compromesos socialment.

4. Als efectes d'aquesta llei, s'entenen per infants i joves les persones que preveu l'apartat 3 de l'article 2 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears; i per joves, les que s'indiquen a l'apartat 1 de l'article de 3 de la Llei 5/2022, de 8 de juliol, de polítiques de joventut de les Illes Balears.

5. Aquesta llei reconeix el caràcter educatiu del lleure i la seva contribució, juntament amb l'escola, la família i la comunitat, al desenvolupament integral de la infància i el jovent, mitjançant la promoció de valors universals i de drets humans, el foment de la igualtat entre homes i dones i la promoció d'actituds de reflexió, de crítica, de participació i de compromís social i mediambiental.

Article 2 Àmbit material d'aplicació i exclusions

1. Aquesta llei s'aplica als àmbits següents:

a) A la formació en el lleure educatiu infantil i juvenil i a les escoles radicades a les Illes Balears que imparteixen els cursos de monitor o monitora i de director o directora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, d'acord amb els programes formatius establerts reglamentàriament.

b) A les activitats de lleure educatiu en què participen menors d'edat a partir de tres anys que es desenvolupen a les Illes Balears.

c) A les persones que treballen, de manera remunerada o voluntària, en l'àmbit del lleure educatiu infantil i juvenil, com a personal director o monitor d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil o d'instal·lacions infantils i juvenils, o com a personal formador de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil.

d) A les instal·lacions infantils i juvenils radicades a les Illes Balears.

2. Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei les instal·lacions, els serveis, les activitats i la formació regulats per la normativa vigent en matèria de turisme, d'esport, d'educació formal o de qualsevol altra que els consells insulars estableixin reglamentàriament.

Article 3 Principis rectors i línies d'actuació

1. Són principis rectors d'aquesta llei:

a) La universalització del dret a l'accés, a l'ús i al gaudi del lleure educatiu, sense discriminació per circumstàncies personals, familiars, econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.

b) La igualtat entre homes i dones, la lluita contra les violències masclistes i contra qualsevol tipus de violència sobre les persones menors d'edat, el respecte a la pluralitat d'identitats per orientació sexual, expressió o identitat de gènere i la no-discriminació.

c) L'adequació de les activitats, les instal·lacions i els serveis de lleure a l'edat i a les circumstàncies de les persones participants. El compliment d'aquest principi ha de quedar reflectit en els projectes educatius o pedagògics de les activitats i els serveis de lleure educatiu, que han de tenir caràcter inclusiu, coeducatiu i incloure la perspectiva de gènere de manera transversal.

d) La qualitat de la formació, els serveis i les activitats, a fi que contribueixin positivament al procés educatiu d'infants i joves.

e) El foment dels drets humans universals, com ara la igualtat, la democràcia, el respecte, la solidaritat, la integració, la cooperació, la sostenibilitat mediambiental, el diàleg, la justícia social i la tolerància, que han d'impregnar transversalment tant les institucions i les entitats que es dediquen al sector com la seva activitat.

f) La innovació, la investigació i l'acció, com a metodologia del lleure per superar situacions concretes de dificultat creixent d'acord amb els canvis socials cada vegada més complexos i sistèmics.

g) L'avaluació i l'autoavaluació, com a processos orientats cap a la qualitat en el lleure, entesa no solament com a millora de resultats, sinó també com a millora en els processos educatius dins el lleure.

h) La col·laboració i la coordinació de totes les institucions i administracions implicades en el lleure educatiu per garantir la coherència, la continuïtat i l'optimització de recursos en totes les actuacions que es duguin a terme en aquest àmbit.

i) La vehicularitat de la llengua catalana en les activitats i els serveis de lleure educatiu.

2. Els consells insulars, el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, han d'establir programes, ajudes i preus públics bonificats per facilitar la participació d'infants i joves en les activitats i els serveis del lleure educatiu, atenent especialment els infants i joves membres de les famílies vulnerables reconegudes a la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies.

 

TÍTOL II RÈGIM COMPETENCIAL EN MATÈRIA DE LLEURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Capítol I Administracions competents

Article 4 Competències en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil

1. Les administracions públiques de les Illes Balears amb competències en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil són les següents:

a) El Govern de les Illes Balears.

b) Els consells insulars.

c) Els ajuntaments.

2. Les administracions territorials esmentades poden actuar per mitjà dels organismes públics i de les entitats de dret públic o privat vinculats o dependents per gestionar les polítiques, els programes i les accions en matèria de lleure.

Article 5 Competències del Govern de les Illes Balears

1. Corresponen al Govern de les Illes Balears, mitjançant el Consell de Govern, la conselleria competent en matèria de lleure educatiu, o l'Institut Balear de la Joventut, les competències de lleure educatiu que corresponen a l'administració autonòmica; l'exercici de les quals s'ha de realitzar de conformitat amb els articles 58.3, 69, 72.2 i 73 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i, en concret:

a) Establir criteris i mecanismes per garantir l'aplicació coordinada dels principis i la normativa en tot el territori de les Illes Balears.

b) Comptar necessàriament amb la participació dels consells insulars en la coordinació de l'activitat de les competències que aquestes corporacions tenen atribuïdes com a pròpies.

c) Exercir-ne la iniciativa legislativa i fer-ne el desplegament reglamentari de principis generals, amb la participació dels consells insulars i els agents socials del sector, i de desenvolupament de les seves competències exclusives.

d) Participar i donar orientació en la resolució de dubtes interpretatius sobre l'aplicació de la normativa. A aquest efecte, a petició de les parts interessades, pot emetre informes mitjançant l'òrgan que tengui assignada aquesta funció.

e) Planificar i executar les subvencions que corresponguin en l'àmbit autonòmic.

f) Determinar els currículums i els requisits de les diverses titulacions de lleure educatiu, d'àmbit no formal, i establir el mecanisme per regular-ne les convalidacions respecte d'altres titulacions, així com les homologacions i els reconeixements de titulacions d'altres comunitats autònomes o estats, amb la participació dels consells insulars.

g) Declarar d'interès autonòmic determinats serveis o instal·lacions que, per les seves característiques específiques, innovadores o experimentals, o per altres circumstàncies justificades, transcendeixin l'àmbit dels interessos propis dels consells insulars i hagin de ser gestionades pel Govern de les Illes Balears o per l'Institut Balear de la Joventut, una vegada consultada i informada la Conferència Interinsular en matèria de joventut.

h) Crear, organitzar, planificar, finançar, gestionar, explotar i mantenir instal·lacions infantils i juvenils, centres o serveis per a infants i joves que siguin de titularitat del Govern de les Illes Balears o dels seus ens dependents o la gestió dels quals li correspongui; gestionar productes, serveis i activitats per a infants i joves que, per la seva naturalesa específica, siguin de l'àmbit competencial de l'administració autonòmica.

i) Gestionar el Cens de la xarxa d'escoles de formació en el lleure infantil i juvenil, el Cens de la xarxa d'instal·lacions infantils i juvenils, el registre a què es refereix l'article 17, apartat 3, d'aquesta llei en relació amb l'expedició de diplomes, i els altres censos prevists reglamentàriament, d'àmbit autonòmic.

j) Establir programes o serveis experimentals, innovadors o que garanteixin la cohesió social o la igualtat d'oportunitats a tot el territori; o que impliquin institucions o organismes estatals o internacionals.

k) Representar les Illes Balears davant les altres administracions i els organismes internacionals relacionats amb el lleure infantil i juvenil.

l) Les altres que li atorguin aquesta i altres lleis.

Article 6 Competències dels consells insulars

1. Els consells insulars han d'exercir les competències d'acord amb els articles 30, apartats 12, 13, 15 i 39 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i que els són atribuïdes com a pròpies, de conformitat amb els apartats 9 i 16 de l'article 70.

2. En tot cas, els consells insulars tenen les competències següents:

a) Desenvolupar reglamentàriament i impulsar la iniciativa normativa d'aquesta llei.

b) Vetllar perquè es garanteixi el dret al lleure, prestat en les condicions de qualitat i de seguretat exigides en aquesta llei i en les disposicions de desplegament, en el seu territori.

c) Participar en la coordinació que estableixi el Govern de les Illes Balears.

d) Desenvolupar reglamentàriament la normativa de principis generals que pugui aprovar el Govern de les Illes Balears.

e) Col·laborar amb el Govern de les Illes Balears, amb l'IBJOVE i amb els altres consells insulars en les tasques necessàries per dur a terme les competències respectives.

f) Dur a terme l'activitat de foment en matèria de lleure en l'àmbit insular.

g) Crear el Cens de la xarxa d'escoles de formació en el lleure infantil i juvenil, el Cens de la xarxa d'instal·lacions infantils i juvenils, el registre a què es refereixen els apartats 1 i 2 de l'article 17 d'aquesta llei i els altres censos prevists reglamentàriament, d'àmbit insular.

h) Comunicar a la conselleria competent en matèria de lleure educatiu del Govern de les Illes Balears les inscripcions, cancel·lacions i modificacions fetes en els censos i el registre esmentats a la lletra g), anualment en el quart quadrimestre, sens perjudici que el Govern de les Illes Balears pugui reclamar, puntualment, la informació o les dades amb una periodicitat superior.

i) Expedir els diplomes de monitor o monitora i de director o directora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, a proposta de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil, l'activitat de les quals es dugui a terme a l'illa respectiva.

j) Aprovar els reglaments necessaris per exercir les seves competències.

k) Exercir la potestat inspectora i sancionadora en relació amb les escoles de formació en el lleure infantil i juvenil, les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, les instal·lacions infantils i juvenils i el col·lectiu de professionals del lleure educatiu infantil i juvenil.

l) Impulsar la creació i gestió d'instal·lacions juvenils en el seu àmbit d'actuació.

m) Qualssevol altres que li atribueixi l'ordenament vigent.

3. Cada consell insular exerceix les competències en el seu territori respectiu, fins i tot en relació amb els serveis o les instal·lacions que siguin declarats de caràcter autonòmic, d'acord amb els criteris següents:

a) En el cas de les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, l'illa en què es desenvolupin.

b) En cas de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil, l'illa en què tenguin la seu o la delegació o en la qual facin els cursos.

c) En cas de les instal·lacions infantils i juvenils, l'illa en la qual estan radicades.

d) En el cas del col·lectiu de professionals del lleure educatiu, l'illa on desenvolupin la seva activitat.

4. En el supòsit que algunes d'aquestes instal·lacions, entitats o serveis tenguin seu o funcionament a més d'una illa, els consells insulars corresponents en són també competents pel que fa a l'àmbit territorial.

5. El Consell Insular de Formentera, atès el seu règim especial de consell insular unimunicipal, exerceix alhora les competències que aquesta llei i la resta de l'ordenament jurídic preveuen per als consells insulars i per als ajuntaments. A més, hom estarà a la disposició addicional novena d'aquesta llei sobre Règim especial de Formentera, on es concreten les possibles relacions singulars amb el Consell Insular d'Eivissa.

Article 7 Competències dels ajuntaments

1. Corresponen als ajuntaments i, si n'és el cas, a les altres entitats locals d'àmbit inferior o superior al municipal, en el seu àmbit territorial, les competències següents en matèria de lleure educatiu destinat a infants i joves:

a) Elaborar, de forma potestativa, programes de lleure educatiu d'àmbit municipal.

b) Participar en la planificació autonòmica i insular de les polítiques de lleure i en la seva reglamentació.

c) Gestionar les polítiques que els corresponguin com a conseqüència dels convenis i altres instruments de col·laboració que subscriguin amb aquesta finalitat amb el Govern de les Illes Balears o amb els consells insulars.

d) Donar suport a les entitats juvenils de lleure educatiu radicades al seu municipi i fomentar-ne el creixement i el manteniment.

e) Qualssevol altres competències que els atribueixi una norma amb rang de llei.

2. Les entitats locals poden exercir competències pròpies o atribuïdes per delegació. Podran exercir competències atribuïdes per delegació sempre que l'administració titular de la competència els les delegui en el marc del que disposa l'article 27 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Les entitats locals només podran exercir competències diferents de les anteriors si es compleixen els requisits que estableix l'apartat 4 de l'article 7 de l'esmentada Llei reguladora de les bases del règim local.

Article 8 Coordinació i col·laboració entre administracions

1. Les administracions de les Illes Balears amb competències en matèria de lleure educatiu s'han de coordinar i han de col·laborar mitjançant els òrgans de cooperació que es puguin crear o que ja existeixin amb aquest objectiu, d'acord amb allò previst a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i a la resta de la normativa aplicable.

2. Les administracions públiques de les Illes Balears han de col·laborar per facilitar la realització de serveis, activitats i instal·lacions de lleure educatiu infantil i juvenil. Així mateix, cada administració ha de coordinar els departaments competents en les matèries de medi ambient, mobilitat, política lingüística, educació, joventut, esport i ordenació territorial, entre d'altres, amb aquesta mateixa finalitat.

3. L'òrgan de coordinació i cooperació entre el Govern de les Illes Balears i els consells insulars en matèria de lleure educatiu és la Conferència Interinsular en matèria de joventut creada per l'article 22 de la Llei 5/2022, de 8 de juliol, de polítiques de joventut de les Illes Balears.

 

Capítol II Òrgans consultius

Article 9 Consell d'Infància i Família de les Illes Balears

El Consell d'Infància i Família de les Illes Balears és l'òrgan col·legiat de composició mixta i multidisciplinària, amb funcions de consulta i proposta en la matèria, d'acord amb allò previst a l'article 224 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears.

Article 10 Els consells de la joventut insulars i el Consell de la Joventut de les Illes Balears

El Consell de la Joventut de les Illes Balears, d'acord amb la normativa que el regula, és l'interlocutor vàlid amb el Govern de les Illes Balears i els altres organismes públics o privats en aquesta matèria.

Els consells de la joventut insulars, d'acord amb la normativa que els regula, són els interlocutors vàlids amb els consells insulars i els altres organismes públics o privats en aquesta matèria.

Article 11 Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil de les Illes Balears

1. El Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil de les Illes Balears és l'òrgan de consulta en matèria de formació en el lleure infantil i juvenil, adscrit a la conselleria competent en matèria de lleure educatiu, regulat mitjançant el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure.

2. Són funcions del Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil:

a) Ser l'òrgan interlocutor i de consulta entre els organismes competents en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil de les Illes Balears, en relació amb les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil.

b) Proposar la creació de grups de treball per tractar aspectes relacionats amb la formació en el lleure.

c) Proposar temes de formació per al personal docent de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil.

d) Proposar temes per dissenyar mòduls formatius de formació permanent de monitors i monitores i directors i directores d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil.

e) Detectar necessitats i demandes que puguin tenir les escoles en el funcionament diari.

f) Ser un espai d'intercanvi de necessitats, experiències i bones pràctiques entre les escoles.

g) Les altres que es determinin reglamentàriament.

3. Sense perjudici que reglamentàriament es despleguin la seva composició i funcionament, el Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil de les Illes Balears es reunirà com a mínim una vegada a l'any.

 

TÍTOL III FORMACIÓ EN EL LLEURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Article 12 Definició

1. S'entén per formació en el lleure educatiu infantil i juvenil l'àmbit de l'educació no formal que té com a finalitat l'aprenentatge i l'adquisició de competències i habilitats per mitjà d'activitats i tècniques orientades a la utilització adequada del lleure infantil i juvenil, en el marc dels principis rectors i les línies d'actuació establerts a l'article 3 de la present llei.

2. Per les característiques d'aquesta formació i de la població final destinatària, els consells insulars han de ser especialment vigilants en el compliment de la normativa que la regula, sobretot pel que fa a les obligacions que han de complir les escoles que la imparteixen i a la formació del professorat, així com dels principis i requisits de qualitat establerts en aquesta llei i en la normativa de desplegament.

3. La formació en el lleure educatiu infantil i juvenil ha de tenir en compte l'interès superior de la persona menor d'edat, la perspectiva de gènere, la igualtat entre homes i dones, la prevenció de tot tipus de violència, especialment de les violències masclistes, com també el desenvolupament afectivosexual.

4. La formació en el lleure educatiu per a la infància i la joventut ha de garantir que les persones que la reben adquireixin actituds positives que afavoreixin l'ús de la llengua catalana, a més de coneixements de la cultura i el medi propis de les Illes Balears.

Article 13 Escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil

1. Són escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil les que tenen com a finalitat capacitar el personal que treballa en l'àmbit del lleure educatiu infantil i juvenil i impartir, d'acord amb els programes oficials establerts reglamentàriament, els cursos destinats a l'obtenció dels diplomes de monitor o monitora i de director o directora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, que han d'expedir els departaments responsables dels consells insulars. Reglamentàriament també s'han de regular els requisits acadèmics i de coneixement de llengua catalana per accedir a la formació que imparteixen aquestes escoles.

2. Les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil poden ser promogudes per persones físiques, entitats sense personalitat jurídica amb capacitat d'actuar o persones jurídiques, públiques o privades, amb ànim de lucre o sense.

Article 14 Requisits per a la constitució d'una escola de formació i altres obligacions

1. Per funcionar com a tals, les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil han de presentar davant el consell insular corresponent una declaració responsable, amb els efectes i les condicions establerts en l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La presentació de la declaració responsable ha de tenir com a efecte immediat la inscripció en el cens corresponent a què fa referència l'article 16 següent, sens perjudici de les tasques de control posteriors.

2. En cas que l'escola tingui seu a més d'una illa, o tingui intenció d'impartir cursos a illes diferents, la declaració responsable s'ha de presentar, també, davant del consell insular corresponent, juntament amb la documentació justificativa necessària per estar inscrita al cens d'escoles de formació en el lleure infantil i juvenil del consell insular respectiu.

3. S'han d'especificar reglamentàriament els requisits que les escoles han de tenir per poder funcionar, que, com a mínim, han de ser els següents:

a) Disposar d'uns estatuts que incloguin l'objecte, la denominació, el domicili social, l'àmbit territorial de les activitats, els òrgans de representació, de direcció i d'administració i la funció que tenen, els recursos econòmics i la regulació del funcionament intern de l'escola.

b) Disposar d'un projecte pedagògic, en què constin, almenys, els fins i els objectius de l'escola, els cursos que preveu impartir, la planificació didàctica, la metodologia d'aprenentatge i els instruments de seguiment i avaluació de l'alumnat i del procés formatiu. El projecte pedagògic ha d'incloure la igualtat entre homes i dones com a principi general i establir mesures concretes pel que fa a la coeducació i erradicació de les violències masclistes, així com preveure els aspectes lingüístics del funcionament de l'escola i de la docència que imparteix.

c) Tenir un director o una directora que estigui en possessió d'un grau, llicenciatura o diplomatura universitaris; i del diploma de director o directora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil o del certificat de professionalitat de direcció i coordinació d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, a més d'una experiència en el sector de, com a mínim, sis mesos en els darrers tres anys.

d) Comptar amb un claustre d'un mínim de tres docents que, a més de complir els requisits acadèmics establerts reglamentàriament i haver d'acreditar un nivell B2 de coneixements de català com a mínim, tengui, en la proporció que s'estableixi en la normativa de desenvolupament, el diploma de director o directora d'activitats de lleure educatiu o el certificat de professionalitat de direcció i coordinació d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil.

e) Disposar de l'ús dels espais necessaris que es determinin reglamentàriament i que compleixin la normativa d'accessibilitat.

f) Tenir en vigor una pòlissa de responsabilitat civil, en els termes que s'indiquin reglamentàriament.

4. Són obligacions de les escoles de formació comunicar al o als consells insulars corresponents, amb l'antelació mínima que s'estableixi reglamentàriament, la impartició dels cursos de director o directora i de monitor o monitora d'activitats de lleure educatiu per a infants i joves, com també comunicar la llista de l'alumnat que ha resultat apte dels cursos de director o directora i de monitor o monitora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, a fi que n'expedeixi els diplomes corresponents.

5. Tot el personal de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil, ja sigui remunerat o no remunerat, ha de disposar, en el cas que hi hagi alumnat menor d'edat, del certificat negatiu d'estar inscrit en el Registre de Delinqüents Sexuals regulat pel Reial Decret 1110/2015, d'11 de desembre, pel qual es regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals, renovable amb la periodicitat que s'estableixi reglamentàriament, d'acord amb allò previst a l'article 57 de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència; i a l'article 9 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears.

6. Les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil han de facilitar-ne l'accessibilitat de les persones amb diversitat funcional o cognitiva.

7. En la retolació informativa, els indicadors i els altres elements que configuren el paisatge lingüístic de les escoles, tant fixos com provisionals, hi ha de ser sempre present la llengua catalana. Igualment, els documents que han d'estar a disposició del públic han d'estar redactats, almenys, en català.

8. La declaració de les circumstàncies previstes en el primer paràgraf de l'apartat 4 de l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú, a més de determinar la impossibilitat de continuar amb l'exercici de l'activitat afectada des del moment en què es tengui constància de tals fets, faculta el consell insular competent a determinar l'obligació de la persona interessada a restituir la situació jurídica al moment previ a l'inici de l'activitat i a establir la impossibilitat d'instar un nou procediment amb el mateix objecte per un període màxim de dos anys, amb efecte a tot el territori de les Illes Balears.

Article 15 Xarxa d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil

1. La Xarxa d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil de les Illes Balears està integrada per totes les escoles que operen a les Illes Balears inscrites en el cens que regula l'article 16 següent.

2. Totes les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil han de ser consultades en aquesta matèria, ja sigui individualment o per mitjà del Consell assessor de formació en el lleure educatiu de les Illes Balears previst a l'article 11 anterior.

Article 16 Cens de la xarxa d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil

1. El Cens de la xarxa d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil de les Illes Balears, dependent de la conselleria competent en matèria de lleure educatiu del Govern de les Illes Balears, és l'instrument de coneixement i publicitat en el qual s'han d'inscriure, d'acord amb els requisits i en les condicions que s'estableixen reglamentàriament, les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil.

2. Cada consell insular ha de crear el seu propi cens de la xarxa d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil, que ha de ser compatible amb l'autonòmic i disposar de les dades mínimes que s'estableixin reglamentàriament.

3. La conselleria competent en matèria de lleure educatiu del Govern de les Illes Balears ha d'inscriure en el cens d'àmbit autonòmic totes aquelles escoles que s'hagin inscrit prèviament pels consells insulars respectius.

4. Els censos d'àmbit autonòmic i insulars són públics i les dades bàsiques de cada un s'han de poder consultar des de la pàgina web de cada consell insular i de la conselleria competent en matèria de lleure educatiu, tot respectant allò establert a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

Article 17 Expedició i registre de diplomes

1. Cada consell insular és l'organisme competent, en el seu àmbit territorial, per expedir els diplomes de director o directora i monitor o monitora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, d'acord amb la proposta emesa per les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil de cada illa.

2. L'òrgan expedidor segons el territori ha de tenir un registre de totes les titulacions expedides, a les quals s'haurà de dotar d'un número de titulació. Aquest registre tendrà, com a mínim, la informació següent: noms i llinatges, número de document d'identificació personal (DNI o NIE), número de titulació, escola de formació i data d'expedició.

3. Els consells insulars han de notificar a la conselleria competent en matèria de lleure educatiu del Govern de les Illes Balears les altes, baixes i modificacions en aquest registre, per tal de poder constituir un registre d'abast autonòmic.

4. Els consells insulars posaran a disposició de les altres administracions públiques l'accés al registre.

 

TÍTOL IV ACTIVITATS DE LLEURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Article 18 Definició

1. Són activitats de lleure educatiu per a infants i joves les activitats adreçades específicament a menors d'edat, a partir de tres anys, realitzades en el lleure, que tenguin la finalitat d'afavorir la participació social, la diversió, la formació, el descans, les relacions socials i la promoció d'hàbits saludables, en un àmbit d'educació no formal.

2. Es consideren també activitats de lleure educatiu les que, complint els requisits de l'apartat anterior, es fan de manera continuada durant almenys sis mesos a l'any, amb un nombre variable de participants, en tenir oberta la inscripció de manera permanent; així com aquelles de caràcter esportiu en què l'objecte principal de l'acció educativa sigui la formació en el lleure.

3. Reglamentàriament s'han d'establir la tipologia, els requisits, la durada i les condicions en què aquestes activitats s'han de dur a terme i subjectar-se a la normativa de desplegament.

4. Totes les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil s'han d'executar sempre en el marc d'un programa o projecte educatiu que contribueixi a la formació integral de les persones participants i que en fomenti l'educació en valors, els drets humans, la inclusió, el respecte a la diversitat, la cohesió social, la igualtat entre homes i dones i la preservació i la conservació del medi ambient.

5. Queda prohibida a les Illes Balears tota activitat de lleure educatiu on es desenvolupin activitats lligades amb la violència, l'ús d'armes o la pràctica de tècniques militars que preparin per a accions de guerra o violentes.

6. Queden excloses d'aquesta llei i de la normativa de desplegament les activitats de lleure de caràcter familiar; les complementàries, les extraescolars i els serveis complementaris escolars que es realitzin dins el període escolar; l'esport federat; i les altres activitats que es determinin reglamentàriament.

Article 19 Persones i entitats organitzadores

Poden ser organitzadores de les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil les persones jurídiques, públiques o privades, amb ànim de lucre o sense, com també les persones físiques i les entitats sense personalitat amb capacitat d'obrar que compleixin els requisits establerts reglamentàriament.

Article 20 Condicions d'accessibilitat de les persones amb diversitat funcional i cognitiva i foment de la inclusió

1. Les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil organitzades per qualsevol persona, entitat o institució han de complir el principi d'igualtat d'oportunitats i garantir-ne la participació d'infants i joves amb un grau de dependència reconegut, en els termes que s'especifiquin reglamentàriament.

2. Els consells insulars i el Govern de les Illes Balears, en l'àmbit de les seves competències, han d'impulsar els programes, els serveis i els ajuts necessaris perquè es garanteixi la participació efectiva de persones amb diversitat funcional i cognitiva o que pertanyin a col·lectius vulnerables en les activitats que organitzin.

Article 21 Requisits necessaris per a l'inici i el desenvolupament

1. Les persones o entitats organitzadores de les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil que compleixin les característiques de durada i les condicions establertes reglamentàriament han de presentar, davant el consell insular corresponent, una declaració responsable, amb els efectes i les condicions establerts en l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb una antelació mínima de 15 dies naturals abans de l'inici de l'activitat, i amb els que es fixin reglamentàriament, en el cas de les activitats continuades que es duguin a terme en centres infantils o juvenils de lleure educatiu. En el cas que l'activitat l'executi una persona diferent a l'organitzadora, la declaració responsable l'ha de presentar aquesta darrera.

2. Juntament amb la declaració responsable, les persones i entitats organitzadores han de presentar al consell insular una relació de les persones que formen part de l'equip dirigent de l'activitat, incloses les persones en pràctiques dels cursos de director o directora i de monitor o monitora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, amb indicació de la identificació de cadascuna; la titulació; si actuen com a personal director o monitor; i, en el cas dels practicants, l'escola on han cursat la part teòrica.

3. Les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil han de complir les condicions que reglamentàriament es determinin per a cada tipus d'activitat i, en tot cas, les següents:

a) Disposar d'un projecte educatiu que reculli el disseny d'activitats de lleure educatiu, la justificació, els objectius, la llengua vehicular a excepció dels projectes d'immersió lingüística en llengua estrangera, el programa d'activitats, les persones destinatàries, la temporalització, els recursos humans, els recursos materials i l'avaluació. El projecte educatiu pot ser de caràcter anual, específic d'una activitat o incloure diverses activitats de caràcter temporal no anual.

b) Comptar amb personal qualificat, en la proporció establerta reglamentàriament, en funció del nombre de participants.

c) Tenir els mitjans necessaris per dur a terme l'activitat de què es tracti d'acord amb el projecte i els requisits legals i reglamentàriament exigits.

d) Disposar de mesures d'emergència i evacuació adaptades a les necessitats de cada activitat, i d'una avaluació dels riscs que comporta l'activitat.

e) Disposar de les assegurances d'accidents i de responsabilitat civil, en els termes establerts reglamentàriament.

f) Garantir que les activitats es desenvolupin en condicions higienicosanitàries, mediambientals, de seguretat i educatives idònies.

g) Comptar amb l'autorització dels progenitors i les progenitores per participar en les activitats, en el cas de persones menors d'edat no emancipades o incapacitades.

4. Són vàlids per actuar com a personal director i monitor d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, d'acord amb les funcions que desenvolupin, els diplomes de lleure expedits pels organismes de joventut de cada consell insular, els certificats de professionalitat de Direcció i coordinació d'activitats de lleure educatiu per a infants i joves (Reial decret 1697/2011, de 18 de novembre, pel qual s'estableixen cinc certificats de professionalitat de la família professional Serveis socioculturals i a la comunitat que s'inclouen en el Repertori nacional de certificats de professionalitat) i de Dinamització d'activitats de lleure educatiu per a infants i joves (Reial decret 1537/2011, de 31 d'octubre, pel qual s'estableixen dos certificats de professionalitat de la família professional Serveis socioculturals i a la comunitat que s'inclouen en el Repertori nacional de certificats de professionalitat), respectivament, expedits per l'autoritat laboral; i les altres titulacions, formacions o habilitacions establertes reglamentàriament.

A més, tot el personal, remunerat o no remunerat, i fins i tot les persones en pràctiques dels cursos de director o directora i de monitor o monitora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, ha de ser major d'edat i acreditar no estar inscrit en el Registre de Delinqüents Sexuals regulat pel Reial decret 1110/2015, d'11 de desembre, d'acord amb allò previst a l'article 57 de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència; i a l'article 9 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, mitjançant certificat renovable en els termes que s'indiquin reglamentàriament.

5. Els consells insulars han de publicar en els seus webs la llista d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil declarades dins el mateix any natural, per facilitar-ne la consulta de la ciutadania.

6. La declaració de les circumstàncies previstes en el primer paràgraf de l'apartat 4 de l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, a més de determinar la impossibilitat de continuar amb l'exercici de l'activitat afectada des del moment en què es tengui constància de tals fets, faculta el consell insular competent a determinar l'obligació de la persona interessada a restituir la situació jurídica al moment previ a l'inici de l'activitat i a establir la impossibilitat d'instar un nou procediment amb el mateix objecte per un període màxim de dos anys, amb efecte a tot el territori de les Illes Balears.

Article 22 Prohibició de substàncies i de comportaments addictius

Durant el desenvolupament de les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil regulades per aquesta llei i la normativa de desplegament està prohibit consumir productes del tabac, dispositius susceptibles d'alliberar nicotina i begudes alcohòliques, així com qualsevol altra substància addictiva. Igualment, estan prohibits la realització o el foment de comportaments addictius o de conductes excessives susceptibles de produir un patró addictiu que pugui ser perjudicial per a la salut, a més de l'organització, l'oferta o la promoció d'apostes esportives i similars.

 

TÍTOL V INSTAL·LACIONS INFANTILS I JUVENILS

Article 23 Definició

1. Les instal·lacions infantils i juvenils són infraestructures específicament destinades a acollir infants i joves en el marc del desenvolupament d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil o a donar allotjament temporal de joves per qüestions laborals o formatives. Queden excloses les instal·lacions que no tenen una orientació exclusiva infantil i juvenil, que resten sotmeses a la normativa pròpia del tipus de construcció o activitat de què es tracti.

2. Per ser considerades com a tals, les instal·lacions infantils i juvenils han de tenir una clara finalitat pedagògica i/o social que ha de quedar reflectida en el seu projecte educatiu i en la seva activitat ordinària.

3. Les instal·lacions infantils i juvenils poden tenir caràcter permanent o de temporada i es classifiquen en instal·lacions amb pernoctació i sense.

4. Entre les instal·lacions amb pernoctació que acullen infants i joves en el marc del desenvolupament d'activitats de lleure educatiu es consideren les següents:

a) Alberg per al lleure: establiment que es destina a donar allotjament, mitjançant habitacions d'ús col·lectiu, a joves i grups de joves que ofereix diferents serveis i espais compartits amb altres usuaris per a la facilitació de la seva autoorganització i interrelació.

El nombre màxim de places de què poden disposar aquests albergs és de 150 places a l'illa de Mallorca, 80 places a les illes de Menorca i d'Eivissa, i 60 places a l'illa de Formentera. Aquests límits no seran d'aplicació a les instal·lacions públiques d'especial singularitat per la seva trajectòria en el lleure educatiu.

b) Campament infantil i juvenil: equipament a l'aire lliure en el qual l'allotjament es fa en tendes de campanya o altres elements portàtils similars, amb una sèrie d'elements fixos, degudament condicionats per desenvolupar activitats de lleure educatiu i d'oci per a infants i joves.

c) Casa de colònies: establiment que es destina a donar allotjament a grups d'infants o de joves participants en activitats de lleure educatiu i d'oci, en les condicions que reglamentàriament es determinen.

d) Refugi juvenil: edificació ubicada fora dels nuclis urbans i en el medi natural en què el servei d'allotjament es presta en un o diversos espais, compartimentats o no.

e) Altres que s'estableixin reglamentàriament.

5. Entre les instal·lacions amb pernoctació destinades a donar allotjament temporal de joves per qüestions laborals o formatives s'inclouen les residències juvenils, que són establiments al servei dels i les joves que, per raons d'estudi i/o feina, es veuen obligats a allotjar-se temporalment fora del domicili familiar.

6. En les instal·lacions sense pernoctació s'inclouen, en general, i sens perjudici que en puguin tenir:

a) Granges escola: edificis que ofereixen espais suficients i adequats per al treball didàctic en el lleure en tècniques agràries i ramaderes.

b) Aules de natura: edificis que ofereixen instal·lacions suficients i adequats per al treball didàctic en el temps lliure en el coneixement del medi natural i en l'educació ambiental.

c) Centres infantils o juvenils de lleure educatiu: són els locals o edificis de propietat pública o privada on s'acullen entitats sense ànim de lucre que tenen com a finalitat l'educació en lleure d'infants i joves i/o on desenvolupen activitats continuades de lleure educatiu.

7. Les instal·lacions infantils i juvenils han de complir, a més d'aquesta llei, els requisits que estableix la legislació sectorial que els afecti, en particular, els relatius a seguretat de les persones usuàries, condicions higienicosanitàries, mediambientals, urbanístiques i arquitectòniques, els relatius a l'establiment de plans d'emergència i els que garanteixin l'accessibilitat universal. Així mateix, en la retolació informativa, els indicadors i els altres elements que configuren el paisatge lingüístic de les instal·lacions, tant fixos com provisionals, hi ha de ser sempre present la llengua catalana. Igualment, els documents que han d'estar a disposició del públic, com ara el llistat de preus, el full de reclamacions i el reglament de règim intern, entre d'altres, han d'estar redactats, almenys, en català.

Article 24 Persones titulars i administradores

1. S'entén per titular d'una instal·lació infantil i juvenil la persona física o jurídica, pública o privada, amb plena capacitat d'obrar, que la gestiona sense ànim de lucre o que l'explota comercialment, i que és responsable del compliment d'aquesta llei i de la normativa de desplegament davant l'administració.

2. S'entén per administradora aquella persona física responsable del funcionament ordinari de la instal·lació, de l'atenció de les persones i els grups que la utilitzen, i d'atendre'n les inspeccions.

Article 25 Persones usuàries

1. Els infants i joves de fins a 30 anys i els grups d'infants i joves són les persones usuàries de les instal·lacions que regula aquesta llei.

2. Les persones titulars de les instal·lacions infantils i juvenils poden limitar l'edat de les persones usuàries per a la participació en determinades activitats o serveis que promoguin, dins del marge d'edat establert anteriorment.

3. De manera excepcional, les instal·lacions infantils i juvenils poden allotjar persones de més de 30 anys en les condicions que determinin reglamentàriament els consells insulars en els casos següents:

a) Quan participin conjuntament amb infants i joves en les activitats que hi duguin a terme com a personal monitor, educador o de suport.

b) Quan es tracti de famílies amb infants i joves que participin en activitats que, per les seves característiques o pel seu interès social, justifiquin l'ús de la instal·lació.

c) Quan participin en activitats educatives, d'interès públic o de caire social promogudes per entitats públiques o sense ànim de lucre.

d) Els professionals de lleure educatiu infantil i juvenil, amb independència de la seva edat, que realitzin activitats pròpies de la seva formació, capacitació i pràctiques.

Article 26 Requisits per a la posada en marxa i funcionament

1. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que vulguin posar en marxa una instal·lació infantil i juvenil han de presentar davant el consell insular corresponent una declaració responsable, amb els efectes i les condicions establerts en l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La presentació de la declaració responsable ha de tenir com a efecte immediat la inscripció d'ofici en el cens insular corresponent a què fa referència l'article 28 següent, sens perjudici de les tasques de control posteriors.

2. Reglamentàriament s'han d'especificar els requisits necessaris per posar en funcionament una instal·lació infantil i juvenil, en els quals, en el cas de les instal·lacions establertes a l'article 23.3 d'aquesta llei, com a mínim s'hi han d'incloure els següents:

a) Ser la propietària o l'arrendatària del bé immoble on està ubicada la instal·lació infantil i juvenil, o la posseïdora de qualsevol altre títol que acrediti la disponibilitat per destinar-lo a aquest ús.

b) Disposar d'un projecte educatiu de la instal·lació, amb el contingut establert reglamentàriament, i signat per una persona tècnica que tengui la titulació mínima que indiqui la normativa de desenvolupament.

c) Disposar d'un projecte tècnic, signat per una persona tècnica competent, que ha d'incloure una memòria justificativa del compliment dels requisits que exigeix aquesta llei i la normativa que la desenvolupi i de la normativa vigent sobre accessibilitat, eficiència energètica i ecoeficiència dels edificis i de la resta de normativa tècnica aplicable per accedir a l'exercici de l'activitat, a més d'uns plànols a escala 1/50 que reflecteixin l'estat actual de la instal·lació.

d) Disposar de les llicències urbanístiques o d'activitats que siguin exigibles per la normativa vigent, o de la documentació que acrediti haver presentat la declaració responsable o les comunicacions prèvies que les substitueixin.

e) En cas que la instal·lació disposi d'edificacions preexistents, estar en possessió del certificat de solidesa d'aquestes edificacions, lliurat i signat per personal tècnic competent.

f) Disposar dels títols o les autoritzacions pertinents d'aprofitament de les aigües, d'abocament a llera i de construcció en zona de policia de lleres, si escau.

g) Complir la normativa vigent relativa a les aigües de consum i a la higiene dels aliments.

h) Complir la normativa aplicable als equips i les instal·lacions sotmesos als diversos reglaments tècnics de seguretat industrial, així com la vigència de les inspeccions que els són preceptives.

i) Disposar del Protocol d'actuació en emergències de la instal·lació o del Pla d'autoprotecció, si escau, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'emergència.

j) En cas que la instal·lació estigui situada en un immoble declarat bé cultural d'interès nacional o bé catalogat, o inclòs en un catàleg de protecció territorial o sectorial, complir la normativa sectorial que regula la protecció dels béns esmentats.

k) Disposar, en el cas de les instal·lacions amb allotjament, d'un llibre de registre o qualsevol altre mitjà de control de les persones usuàries a l'arribada a l'establiment. En aquest fitxer hi ha de constar el nom complet, el número de document nacional d'identitat i la data de naixement de cada una de les persones usuàries i la possessió, si escau, del carnet d'alberguista.

l) Disposar d'un reglament de règim intern en el qual es regulin les normes de convivència.

m) Disposar, en un lloc visible per a les persones usuàries, d'una llista actualitzada dels preus de l'allotjament i d'altres serveis, a més de fulls de reclamació.

n) Haver contractat una assegurança de responsabilitat civil general per cobrir els possibles danys personals i materials ocasionats a les persones usuàries i a terceres persones derivats de la utilització de la instal·lació, en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

3. Tot el personal que treballa a la instal·lació infantil i juvenil, ja sigui remunerat o no remunerat, ha de disposar del certificat negatiu d'estar inscrit en el Registre de Delinqüents Sexuals regulat pel Reial decret 1110/2015, d'11 de desembre, d'acord amb el que preveu l'article 57 de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència; i l'article 9 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears, renovable amb la periodicitat que s'estableixi reglamentàriament.

4. S'ha de garantir la disponibilitat del personal de la instal·lació per atendre les persones usuàries en llengua catalana.

5. La declaració de les circumstàncies previstes en el primer paràgraf de l'apartat 4 de l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, a més de determinar la impossibilitat de continuar amb l'exercici de l'activitat afectada des del moment en què es tengui constància de tals fets, faculta el consell insular competent a determinar l'obligació de la persona interessada a restituir la situació jurídica al moment previ a l'inici de l'activitat i a establir la impossibilitat d'instar un nou procediment amb el mateix objecte per un període màxim de dos anys, amb efecte a tot el territori de les Illes Balears.

Article 27 Xarxa d'Instal·lacions infantils i juvenils de les Illes Balears

1. Totes les instal·lacions destinades a activitats de lleure educatiu regulades en aquesta llei, tant si són de titularitat pública com privada, s'integren en la Xarxa d'Instal·lacions infantils i juvenils de les Illes Balears.

2. La conselleria competent en matèria de lleure educatiu del Govern de les Illes Balears ha d'adoptar un logotip com a distintiu de la Xarxa d'Instal·lacions infantils i juvenils de les Illes Balears, que s'ha de fer servir en la senyalització de les instal·lacions.

3. Per a la inscripció dels albergs per al lleure en qualsevol organització internacional, nacional, interregional o regional d'albergs juvenils és un requisit imprescindible que compleixin amb els requisits prevists en aquesta llei i la resta de normativa aplicable i que estiguin inscrits en el Cens de la xarxa d'instal·lacions infantils i juvenils del consell insular respectiu.

Article 28 Cens de la xarxa d'instal·lacions infantils i juvenils de les Illes Balears

1. Cada consell insular ha de gestionar un cens de la xarxa d'instal·lacions infantils i juvenils d'àmbit insular com a instrument de coneixement, planificació, ordenació i publicitat, en el qual s'han d'inscriure d'ofici totes aquelles instal·lacions que hagin presentat la declaració responsable corresponent.

2. Al seu torn, la conselleria competent en matèria de lleure educatiu del Govern de les Illes Balears ha de crear el Cens de la xarxa d'instal·lacions infantils i juvenils d'àmbit autonòmic, en el qual s'han d'inscriure totes les instal·lacions que prèviament estiguin inscrites en els censos dels consells insulars.

3. Aquests censos són públics i les dades bàsiques de cada instal·lació han d'estar disponibles i actualitzades als webs dels consells insulars i de la conselleria competent en matèria de lleure educatiu, tot respectant allò previst a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

Article 29 Substàncies i comportaments addictius

1. No està permès vendre, subministrar ni consumir productes del tabac, dispositius susceptibles d'alliberar nicotina o qualsevol altra substància addictiva, en els espais interiors o exteriors de les instal·lacions infantils i juvenils.

2. Tampoc no està permès vendre, subministrar ni consumir begudes alcohòliques a les instal·lacions destinades al lleure educatiu infantil i juvenil que regula aquesta llei.

3. A cap instal·lació destinada a la infància i la joventut regulada en aquesta llei no hi està permesa l'organització o l'oferta d'esdeveniments o promocions que afavoreixin el consum de tabac, dispositius susceptibles d'alliberar nicotina, begudes alcohòliques o qualsevol altra substància addictiva, així com l'organització, l'oferta o la promoció d'apostes esportives i similars.

4. Igualment, estan prohibits la realització o el foment de comportaments addictius o de conductes excessives susceptibles de produir un patró addictiu.

 

TÍTOL VI PROFESSIONALS, SERVEIS I AGENTS DEL SECTOR DEL LLEURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Capítol I Professionals del lleure educatiu infantil i juvenil

Article 30 Professionals del lleure educatiu infantil i juvenil

1. El col·lectiu de professionals del lleure educatiu infantil i juvenil el conformen els monitors i les monitores i els directors i les directores d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil que regulen aquesta llei i la normativa de desplegament.

2. El col·lectiu de professionals del lleure educatiu infantil i juvenil són també professionals de l'àmbit de la joventut, de conformitat amb l'article 78, apartat 2, de la Llei 5/2022, de 8 de juliol, de polítiques de joventut de les Illes Balears.

 

Capítol II Serveis de lleure educatiu infantil i juvenil

Article 31 Definició

Els serveis de lleure educatiu infantil i juvenil són totes aquelles actuacions previstes en aquesta llei i les altres que es puguin dur a terme en aquesta matèria que presten de manera regular i continuada les administracions públiques, d'acord amb el seu àmbit competencial, per complir les finalitats establertes a l'article 1 d'aquesta llei. Les administracions han de vetllar especialment per la qualitat, la seguretat, la vehicularitat de la llengua catalana i les condicions d'equitat en l'accés a les activitats que impulsin.

Article 32 Carteres de serveis de lleure educatiu infantil i juvenil

1. Les carteres de serveis de lleure educatiu infantil i juvenil són els instruments que determinen el conjunt de serveis i recursos destinats a infants i joves que han de gestionar les diferents administracions públiques de les Illes Balears, amb l'objectiu de prestar una atenció territorialitzada i equilibrada a totes les illes.

2. Els serveis inclosos en les carteres poden ser de caràcter insular o local, en funció de l'administració que els presti.

3. A nivell insular, cada consell ha d'aprovar la cartera de serveis de lleure educatiu infantil i juvenil del seu àmbit territorial, en la qual s'han d'establir els serveis de caràcter supramunicipal i municipal, respectivament.

4. Les entitats locals poden establir les seves carteres de serveis de lleure educatiu infantil i juvenil, el contingut de les quals ha de ser complementari i addicional del contingut de les que aprovin els consells insulars.

Article 33 Altres serveis

Els consells insulars, el Govern de les Illes Balears i les entitats integrants de l'administració local, en l'àmbit de les seves competències, poden crear altres serveis destinats al lleure educatiu infantil i juvenil, diferents als inclosos en les carteres esmentades en aquest capítol, que s'han de regir pels principis recollits a l'article 3 d'aquesta llei.

Conformement amb el seu règim juridicoadministratiu especial, a Formentera la planificació inclourà alhora els vessants insulars i locals.

 

Capítol III Agents de la iniciativa privada dedicada al lleure educatiu infantil i juvenil

Secció 1a Iniciativa privada sense ànim de lucre

Article 34 Entitats d'iniciativa social en l'àmbit del lleure educatiu infantil i juvenil

1. Les administracions públiques, en el marc de les competències respectives, han de protegir i fomentar la iniciativa privada sense ànim de lucre en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil, especialment la que duen a terme els centres d'esplai, agrupaments o altres moviments juvenils basats en el voluntariat i en la participació.

2. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, i en la mesura de les disponibilitats pressupostàries, han de donar suport a aquestes entitats, mitjançant la convocatòria de subvencions, la celebració de contractes o l'establiment de concerts socials, d'acord amb la normativa vigent.

3. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de facilitar a aquestes entitats la utilització o la cessió dels espais públics, tant rústics com urbans, per garantir poder desenvolupar tot tipus d'activitats del lleure educatiu i de qualitat, especialment per a la realització d'activitats d'acampada a l'aire lliure.

4. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de facilitar a aquestes entitats la formació necessària en el compliment normatiu de les obligacions derivades d'aquesta llei i de la resta de disposicions normatives vinculades en l'àmbit de la seva activitat.

Secció 2a Iniciativa privada amb ànim de lucre

Article 35 Iniciativa privada amb finalitat lucrativa

A l'efecte d'aquesta llei es consideren entitats d'iniciativa mercantil les persones físiques i jurídiques privades que duen a terme serveis de lleure educatiu infantil i juvenil amb finalitat lucrativa.

 

Secció 3a Règim d'actuació de la iniciativa privada en els serveis de lleure educatiu infantil i juvenil

Article 36 Règim d'actuació de les entitats d'iniciativa privada

Les administracions públiques de les Illes Balears, en l'àmbit de les seves competències, poden organitzar la prestació dels serveis de lleure educatiu destinats a infants i joves de les Illes Balears mitjançant les fórmules següents: gestió directa, règim de concert previst en aquesta llei, gestió indirecta en el marc de la normativa de contractació del sector públic, i convenis amb entitats sense ànim de lucre.

Article 37 Acció concertada amb les entitats del tercer sector social

Les administracions competents de les Illes Balears poden encarregar la prestació de serveis socials destinats a infants i joves vulnerables de la seva competència, mitjançant el sistema d'acció concertada, a les entitats que formin part del tercer sector social, en els termes prevists en la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l'àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 38 Subvencions a entitats que presten serveis de lleure infantil i juvenil

1. Les administracions públiques de les Illes Balears poden atorgar subvencions i altres ajuts a les entitats que presten serveis de lleure educatiu infantil i juvenil per coadjuvar en el compliment de les seves activitats.

2. Els ajuts i les subvencions han d'atorgar-se d'acord amb els principis de publicitat, concurrència i igualtat, sens perjudici de les excepcions previstes en la normativa general de subvencions.

3. Les entitats beneficiàries de finançament públic han de destinar-los a les finalitats previstes i han d'informar-ne l'administració de l'aplicació.

 

TÍTOL VII RÈGIM SANCIONADOR

Capítol I La inspecció

Article 39 La inspecció

1. Cada consell insular ha de vetllar pel compliment del que disposen aquesta llei i la normativa que la desplegui, i ha de destinar els mitjans personals i materials necessaris per a l'exercici de la funció inspectora, sens perjudici de l'activitat que en aquesta matèria puguin desenvolupar altres administracions en els respectius àmbits materials de competència.

2. Són principis de la inspecció en matèria de lleure l'objectivitat, la imparcialitat, la igualtat de tracte, la no-discriminació, la coordinació, la independència i l'autonomia respecte dels serveis, les instal·lacions i les activitats a què es refereix aquesta llei. En aquest sentit, s'ha de promoure la coordinació entre els departaments o les administracions públiques implicats per al desenvolupament en l'exercici de l'activitat inspectora.

3. L'activitat inspectora en matèria de lleure abasta tota classe de serveis, instal·lacions, activitats, projectes o persones als quals són aplicables aquesta llei i la normativa de desplegament.

Article 40 El personal inspector

1. La funció inspectora en matèria de lleure l'ha d'exercir personal funcionari adscrit a l'òrgan del consell insular que en tengui atribuïda la competència, el lloc de feina del qual s'hagi designat expressament per a l'exercici de la funció inspectora.

2. El personal que exerceix funcions d'inspecció té, en el desenvolupament de l'actuació inspectora, la condició d'autoritat amb caràcter general i, en particular, respecte de la responsabilitat administrativa i penal de les persones que hi ofereixin resistència o hi atemptin, de fet o de paraula.

3. El personal inspector s'ha d'identificar sempre abans d'exercir les potestats derivades de les seves funcions, llevat que la identificació pugui frustrar la finalitat de la inspecció o en els supòsits en què s'investiguin activitats o serveis que s'ofereixen a la venda en línia o mitjançant altres mitjans de venda a distància. La seva activitat ha de ser sempre respectuosa amb els administrats, proporcionada i ponderada.

4. Els consells insulars, quan sigui necessari reforçar els mecanismes d'inspecció que determina aquesta llei, poden habilitar temporalment, entre el personal funcionari, inspectors i inspectores en matèria de lleure. El personal funcionari habilitat ha de rebre formació específica en les matèries relacionades amb l'objecte de la funció inspectora.

5. El personal inspector i el personal adscrit als òrgans relacionats amb la inspecció han de guardar secret sobre els assumptes de què tenguin coneixement per raó de la feina, fins i tot després d'haver deixat el servei.

Article 41 Les funcions d'inspecció

La inspecció en matèria de lleure, sense perjudici de les activitats inspectores que regulin altres lleis, ha d'exercir les funcions següents:

a) Vigilar i comprovar el compliment dels preceptes continguts en aquesta llei i en les normes que la despleguin.

b) Informar, formar i assessorar sobre el que disposen aquesta llei i la resta de normativa de lleure educatiu.

c) Tramitar la documentació que correspongui en l'exercici de la funció inspectora.

d) Verificar els fets que, eventualment, s'hagin reclamat o denunciat i que puguin ser constitutius d'infraccions.

e) Assegurar el control sobre el desenvolupament i el compliment de l'objecte d'aquells projectes o activitats per als quals el consell insular corresponent hagi concedit qualsevol tipus d'ajuda pública i informar-ne dels resultats als òrgans administratius competents.

f) Qualsevol altra funció que, mitjançant norma legal o reglamentària, s'estableixi.

Article 42 Facultats del personal inspector

1. En les seves actuacions, la inspecció pot dur a terme, de conformitat amb la legislació vigent, les actuacions següents:

a) Accedir sense avís previ a les activitats, als serveis, als locals i a les instal·lacions de les persones inspeccionades i fer-hi visites d'inspecció i control, amb independència que el públic en general pugui tenir accés a aquests locals.

b) El fet que la persona titular hagi restringit l'accés del públic als locals i a les instal·lacions o a una part d'aquests no és un obstacle perquè el personal inspector pugui accedir a aquest espai, per a la qual cosa pot demanar l'auxili dels cossos i les forces de seguretat davant de qualsevol negativa o resistència a l'accés, sense perjudici de les responsabilitats administratives que es puguin derivar d'aquesta actitud.

c) Accedir, en les seves actuacions, a la documentació que han de tenir obligatòriament les persones objecte d'inspecció per raó de l'activitat que realitzen i a qualsevol altra que sigui rellevant a l'efecte de la investigació dels fets, fins i tot a la documentació comptable. A més a més, que se li faciliti en la mateixa visita d'inspecció una còpia de tota la documentació que sol·liciti i que sigui rellevant a l'efecte de la investigació.

d) Accedir, amb el consentiment de la persona interessada o amb autorització judicial, als domicilis i a la resta d'edificis o llocs l'accés als quals requereixi el consentiment de la persona titular.

e) Requerir la presència de les persones inspeccionades, de les persones que les representen legalment o de qualsevol altra persona relacionada a les dependències administratives.

f) Practicar les proves, les investigacions o els exàmens necessaris per comprovar el compliment de la normativa.

g) Requerir la tramesa a les dependències administratives de la documentació o de les dades que siguin necessàries amb vista a l'esclariment dels fets objecte de la inspecció que no s'hagin pogut facilitar en el moment de la visita inspectora.

h) Advertir a totes les persones que incompleixin alguns dels preceptes que preveu aquesta llei o alguna altra norma que pugui afectar directament o indirectament els drets de les persones usuàries, i requerir-los-en el compliment, tot això sense perjudici de l'adopció de les mesures que estableix aquesta llei o l'exigència de les responsabilitats administratives o d'un altre ordre que, si escau, siguin procedents. L'absència de requeriments previs no impedeix la iniciació d'un procediment sancionador pels incompliments detectats.

i) Proposar als òrgans competents les mesures cautelars o les actuacions adequades a les irregularitats o els incompliments constatats i col·laborar-ne en l'execució.

j) Adoptar, fins i tot de manera immediata i en casos d'urgència, mesures provisionals per garantir el compliment de la normativa o evitar perjudicis, que ha de ratificar, aixecar o modificar l'òrgan competent.

k) Usar el carnet professional o el sistema alternatiu d'identificació que emeti el consell insular competent. Aquest document acredita la condició de funcionari o funcionària del personal inspector i inclou un codi identificatiu que ha de figurar a les actes que estenguin, sense necessitat de fer-hi constar el nom i els llinatges.

2. Les còpies o reproduccions de la documentació que obtengui el personal inspector per incorporar-les a les diligències inspectores poden incloure les dades de caràcter personal estrictament necessàries per a aquesta finalitat, sense consentiment de terceres persones, d'acord amb el que estableix la normativa reguladora en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

3. La documentació i les dades que obtenguin els òrgans competents en matèria d'inspecció en l'exercici de les seves funcions d'investigació i control tenen caràcter reservat i només es poden utilitzar per a la finalitat de l'actuació inspectora i sancionadora, si s'escau, de manera que en queda expressament prohibida la cessió o la comunicació a terceres persones, llevat que una norma amb rang de llei obligui a comunicar els fets si posen en relleu indicis d'infraccions penals o administratives en altres matèries; tot això sense perjudici del dret d'accés als documents que formen part de l'expedient.

4. Les actuacions inspectores s'han de dur a terme amb estricta subjecció al que disposen aquesta llei i les normes que la despleguin.

Article 43 Col·laboració amb la inspecció

El personal inspector, en el seu caràcter d'autoritat i en l'exercici de funcions, pot sol·licitar l'ajuda o la col·laboració que sigui necessària de qualsevol altra administració, autoritat o dels seus agents, els quals la hi han de prestar, incloent els agents que pertanyen als cossos i les forces de seguretat de l'Estat, d'acord amb la seva normativa específica.

Article 44 Obligacions de la ciutadania en les actuacions inspectores

1. Les persones físiques i jurídiques que duguin a terme activitats o serveis subjectes a la normativa de lleure, així com les persones que les representen, tenen l'obligació de facilitar al consell insular els informes, les inspeccions i altres actes d'investigació que requereixin per a l'exercici de les seves competències, llevat que la revelació de la informació sol·licitada atempti contra l'honor, la intimitat personal o familiar o suposi la comunicació de dades confidencials de tercers dels que tinguin coneixement per la prestació de serveis professionals de diagnòstic, assessorament o defensa, sense perjudici del que disposa la legislació en matèria de blanqueig de capitals i finançament d'activitats terroristes.

2. En concret, les persones físiques i jurídiques afectades per aquesta llei tenen les obligacions següents en el moment de la inspecció:

a) Consentir i facilitar les visites d'inspecció i l'accés a les dependències de l'activitat o les instal·lacions, fins i tot fora de l'horari d'obertura, quan sigui necessari per al control de l'activitat desenvolupada.

b) Subministrar tota classe d'informació i les dades sobre les activitats, les instal·lacions o els serveis, com també les autoritzacions, els permisos i les llicències necessaris per a l'exercici de l'activitat, i permetre que el personal inspector comprovi directament les dades aportades.

c) Tenir a disposició de la inspecció la documentació exigida per la normativa de lleure, a més dels documents que siguin necessaris per determinar les responsabilitats pertinents.

d) Facilitar una còpia o reproducció de la documentació esmentada en els punts anteriors que els sigui sol·licitada.

e) Permetre que se'ls practiqui qualsevol tipus de prova.

3. Les obligacions que estableix l'apartat 2 d'aquest article inclouen la cessió o la comunicació de dades, d'informacions i de documents de caràcter personal sense el consentiment de la persona afectada, d'acord amb el que estableixen la normativa de protecció de dades de caràcter personal i la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

4. Les persones físiques o jurídiques —i, si s'escau, les persones que les representen— que intervenen en les activitats o els serveis estan obligades a informar o presentar la documentació que els requereixi el personal inspector en qualsevol moment, sens perjudici d'allò establert a l'apartat 1 anterior.

5. És obligatori comparèixer a les citacions que faci el personal d'inspecció en l'exercici de les seves tasques, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

Article 45 Citacions

1. El personal d'inspecció pot efectuar citacions a fi que les persones físiques o jurídiques sotmeses a aquesta llei, les persones que les representen legalment o qualsevol persona que hi estigui vinculada, compareguin en el lloc on es troba el domicili de l'entitat inspeccionada, en el lloc de la prestació dels serveis o a les dependències públiques, a l'efecte de facilitar el desenvolupament de la tasca inspectora i per aportar-hi la documentació necessària i tota la informació o les dades que siguin necessàries, incloent-hi la que conté dades de caràcter personal. La falta de compareixença sense una causa justa apreciada s'entendrà com una obstrucció a la inspecció.

2. Aquestes citacions es poden fer igualment a qualsevol persona usuària, sempre que sigui absolutament imprescindible per a l'activitat inspectora.

3. En les citacions s'hi ha de fer constar el lloc, la data, l'hora i l'objecte de la compareixença i els efectes de no atendre-la, i s'ha de procurar la pertorbació mínima de les obligacions laborals i professionals de les persones citades, que hi poden acudir acompanyades d'assessors identificats.

Article 46 Actes d'inspecció

1. El personal inspector ha d'estendre actes de les visites d'inspecció, de la resta d'actuacions d'investigació i control sempre que constati indicis d'infracció de la normativa de lleure.

2. L'acta d'inspecció ha d'estar numerada i ha d'identificar el personal inspector actuant mitjançant el codi d'identificació que consta en el carnet professional o en el sistema d'identificació que adopti el consell insular, amb la data i l'hora de la inspecció, i el lloc on s'estén.

3. L'acta d'inspecció ha d'identificar el nom o la raó social, el nom comercial, el número d'identificació fiscal, l'adreça o el domicili social de la persona titular i l'adreça completa de la persona responsable de l'activitat, el servei o la instal·lació inspeccionats.

També s'hi ha d'indicar el nom i els llinatges i el document oficial d'identitat de la persona que atén la inspecció, com també, si escau, la qualitat de la representació o la vinculació que té amb l'entitat, llevat que s'investiguin activitats o serveis de la societat d'informació, o que no sigui possible la visita al subjecte presumptament responsable. La no-identificació s'entendrà com una obstrucció a la inspecció.

4. L'acta es pot redactar en qualsevol moment de la visita d'inspecció, abans o després de la identificació de l'inspector o la inspectora com a tal.

5. L'acta d'inspecció ha de recollir els fets rellevants per a les investigacions o el control i la resta de circumstàncies o dades objectives que permetin determinar millor els incompliments i les irregularitats observats, l'abast i els presumptes responsables.

6. L'acta d'inspecció pot recollir les manifestacions que el compareixent vulgui fer constar.

7. La firma de l'acta d'inspecció per part de la persona que atén la inspecció no suposa el reconeixement dels presumptes incompliments i irregularitats descrits, ni l'acceptació de les responsabilitats que se'n derivin.

8. La negativa a firmar l'acta no n'invalida el contingut ni el procediment administratiu a què doni lloc, ni desvirtua el valor probatori a què es refereix. Si aquesta negativa es produeix, s'ha de comunicar al compareixent que pot firmar-la només a l'efecte de recepció del document, la qual cosa s'ha de fer constar.

9. L'acta d'inspecció pot recollir en un annex la documentació necessària per aclarir els fets investigats, incloent-hi tant els documents en paper com en qualsevol altre suport durador. En tot cas, l'inspector o la inspectora actuant ha de diligenciar els document annexos. Els documents constituïts posteriorment i plasmats en paper o en un altre suport durador, com ara fotografies o vídeos, es poden annexar després de la inspecció a les dependències de la inspecció. En aquest cas, s'ha de lliurar una còpia d'aquesta documentació quan es notifiqui, si s'escau, la resolució d'inici del procediment sancionador.

10. Les actes d'inspecció són un document públic i han de dur la signatura del personal inspector que les estén.

11. En acabar l'acta se n'ha de lliurar una còpia a la persona o a l'entitat objecte d'inspecció. No obstant això, en els supòsits en què s'investiguin activitats o serveis publicitats o desenvolupats a través de mitjans electrònics o a distància, o en els quals no sigui possible la visita al subjecte presumptament responsable, s'ha de lliurar aquesta còpia quan es notifiqui, si s'escau, la resolució que inicia el procediment sancionador.

Article 47 Valor probatori de les actes d'inspecció

1. Els fets constatats pel personal inspector i recollits en les actes d'inspecció tenen valor probatori i presumpció de certesa, llevat de prova en contra.

2. Les actes d'inspecció que compleixin els requisits formals que estableix aquesta llei i que hagin estès funcionaris o funcionàries d'altres organismes públics, als quals se'ls reconeix la condició d'autoritat, tenen el mateix valor probatori en els procediments administratius derivats de l'aplicació d'aquesta llei.

Article 48 Requeriments

1. El personal d'inspecció, en l'exercici de les funcions que té reconegudes, està facultat per requerir la presentació o la remissió de documents i el subministrament de dades, fins i tot de caràcter personal.

2. Així mateix, el personal inspector, en l'exercici de les funcions que té reconegudes, està facultat per requerir l'execució de les actuacions necessàries per a l'esclariment dels fets objecte de l'activitat inspectora i l'esmena dels incompliments, si escau, a fi d'aconseguir l'adequació efectiva a la normativa vigent. En cas que sigui necessari per garantir la seguretat, el personal inspector pot requerir que les deficiències s'esmenin en hores o pocs dies, sens perjudici de la facultat d'adoptar mesures provisionals.

3. L'incompliment injustificat del que preveuen els apartats anteriors s'entendrà com una obstrucció a la inspecció o una negativa a facilitar la informació requerida.

4. Quan de les actuacions inspectores dutes a terme resultin simples inobservances d'exigències o requisits fàcilment esmenables, de les quals no es derivin danys o perjudicis immediats per a les persones usuàries, el personal d'inspecció pot formular els requeriments que estimi oportuns a la persona titular o a la persona representant de l'activitat, la instal·lació o el servei, a fi d'aconseguir-ne l'adequació efectiva a la normativa vigent. En aquest cas, el requeriment ha de recollir les anomalies, irregularitats o deficiències apreciades, amb la indicació, si escau, del termini per esmenar-les, que es pot establir per hores i per pocs dies, en cas que estigui justificat. En cas que aquestes deficiències impliquin la incoació d'un expedient sancionador, l'esmena voluntària pot ser considerada un atenuant.

Article 49 Requeriments a les entitats públiques

1. Quan l'activitat o el servei inspeccionat sigui de titularitat o de gestió públiques, el personal d'inspecció actuant ha d'incloure en l'acta corresponent un requeriment formal d'esmena de deficiències o d'adequació a la legalitat, que ha de confirmar l'òrgan competent del consell insular i s'ha de comunicar a l'entitat pública titular de l'activitat o del servei en el termini de quinze dies.

2. No es pot acordar la iniciació del procediment sancionador contra una entitat pública fins que no s'hagin comprovat les circumstàncies següents:

a) La recepció del requeriment per l'autoritat o el personal funcionari competents.

b) La manca d'execució de les actuacions requerides o la inexistència o la insuficiència de les raons al·legades per no atendre el requeriment.

c) La fi del termini fixat prèviament per complir el requeriment.

Article 50 Diligències d'inspecció

1. La diligència és el document intern que acredita o fa constar fets que s'han produït dels quals no es té constància documental, o la realització d'un tràmit administratiu o d'una actuació determinada.

2. El personal inspector pot estendre diligències si són rellevants per a l'esclariment dels fets investigats i és impossible o clarament innecessari estendre una acta d'inspecció. A les diligències s'hi pot adjuntar documentació acreditativa dels fets investigats, ja siguin documents en paper o en qualsevol altre suport durador.

3. Les diligències han de contenir la identificació del personal d'inspecció i la data, l'hora i el lloc en els quals s'emeten i han d'anar firmades. A més, han d'indicar forçosament les circumstàncies que en motiven l'emissió i s'han d'arxivar en l'expedient.

4. Els fets recollits en les diligències del personal d'inspecció tenen el mateix valor probatori que els fets constatats, continguts o recollits en les actes d'inspecció.

Article 51 Actuacions de seguiment

1. El personal del consell insular o dels seus ens dependents que tingui atribuït l'exercici de funcions de seguiment ha de comprovar periòdicament, d'ofici o a instància de part, que les condicions en les quals es presten els serveis en matèria de lleure s'adeqüen a la normativa vigent.

2. Encara que les actuacions de seguiment no tenen la consideració d'activitats d'inspecció, es poden tenir en compte a l'efecte d'iniciar-les.

3. Després de les actuacions de seguiment, se n'ha d'emetre l'informe corresponent, que s'ha de traslladar a l'òrgan administratiu que en sigui competent als efectes oportuns.

4. Quan l'actuació de seguiment es realitzi amb caràcter presencial en l'activitat o en la instal·lació, la persona que tingui atribuït l'exercici de funcions de seguiment haurà de lliurar una còpia del document que comprengui les actuacions i les comprovacions dutes a terme amb motiu de la seva actuació. Aquest document haurà de ser lliurat al responsable de l'activitat.

 

Capítol II Les infraccions

Article 52 Infraccions en matèria administrativa i subjectes responsables

1. Es consideren infraccions administratives les accions o les omissions en matèria de lleure educatiu tipificades i sancionades en aquest títol.

2. Són subjectes responsables de les infraccions administratives les persones físiques o jurídiques o les entitats sense personalitat a les quals siguin imputables les accions o les omissions constitutives d'infraccions que tipifica aquesta llei.

3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus, atenent l'interès superior de les persones menors d'edat, la importància dels béns jurídics objecte de protecció i la lesió o el risc de lesió que es derivi de les conductes previstes.

4. En cap cas, no es pot imposar una doble sanció administrativa a un subjecte pels mateixos fets i interessos públics protegits, si bé s'han d'exigir les responsabilitats que es dedueixin de fets o infraccions concurrents. Les infraccions que determina aquest títol que també estiguin tipificades en la normativa sectorial específica decauen en favor d'aquesta normativa. A aquest efecte, s'ha de traslladar la denúncia o les actuacions d'ofici dutes a terme a l'administració o l'òrgan competent.

5. Les referències genèriques d'aquest títol als serveis de lleure educatiu s'han d'entendre fetes a les activitats, les instal·lacions, les escoles i els serveis que estan sotmesos al compliment d'aquesta llei i de la normativa de desplegament.

Article 53 Infraccions amb caràcter general en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil

1. Amb caràcter general, constitueixen infraccions lleus en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil les accions o omissions següents, sempre que no s'hagin de qualificar com a greus o molt greus:

a) Les accions i les omissions dels responsables que impliquin un mer retard en el compliment de les obligacions i funcions que estableixin aquesta llei o el seu desenvolupament reglamentari.

b) Incomplir totalment o parcialment qualsevol obligació prevista en aquesta llei o en la normativa de desplegament.

c) Incomplir el deure de comunicar les dades o de remetre la informació sol·licitada o no subministrar la informació necessària per actualitzar les dades de les activitats, els serveis o les instal·lacions infantils i juvenils.

d) No disposar de tot allò declarat a la declaració responsable.

e) L'omissió de qualsevol tràmit administratiu obligatori no indicat expressament en una altra infracció.

f) Incomplir per part de les persones usuàries de les activitats, les instal·lacions, els centres i els serveis de titularitat o gestió públiques de les normes internes d'aquests o de les normes de respecte mutu, solidaritat i participació, quan aquestes conductes no suposin una alteració en el funcionament o la convivència dels centres, els serveis o els programes; o bé causar danys d'escassa quantia en els béns mobles i immobles on es desenvolupen.

g) La manca de manteniment o conservació dels locals i les instal·lacions.

h) La falta d'exhibició, almenys en llengua catalana, en un lloc visible del centre o de l'establiment dels distintius, els anuncis o la documentació d'exposició pública preceptiva; la negativa a proporcionar la informació o la documentació preceptives, o l'exhibició sense complir les formalitats exigides en la normativa vigent.

i) La prestació d'un servei, la realització d'una activitat o el funcionament d'una instal·lació de forma deficient.

2. Amb caràcter general, constitueixen infraccions greus en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil les accions o omissions següents, sempre que no s'hagin de qualificar com a molt greus:

a) La prestació d'un servei, l'inici o la realització d'una activitat o l'obertura o el funcionament d'una instal·lació o un centre, subjectes a declaració responsable, segons aquesta llei, sense haver-la presentat, o presentant-la com a conseqüència d'un requeriment de l'administració, d'una acta d'inspecció o d'una actuació de seguiment.

b) Dificultar o entorpir l'exercici de la funció inspectora, sense arribar a impedir-la. En tot cas, i sense ànim excloent, es considerarà que s'entorpeix aquesta activitat quan el personal inspeccionat no presti la col·laboració deguda al personal inspector i en els altres supòsits prevists en aquesta llei.

c) El mal estat de conservació i manteniment dels centres, quan n'afecti el funcionament del servei o en disminueixi la higiene exigible.

d) Mostrar deficiències manifestes o generalitzades en la prestació dels serveis.

e) Modificar de manera substancial les condicions indicades en la comunicació o la declaració responsable corresponent, sense haver-ho comunicat al consell insular.

f) No observar per part de les persones usuàries dels centres, les activitats, els serveis o les instal·lacions de titularitat de gestió pública, les normes establertes en el reglament intern corresponent, quan generin una alteració en el funcionament o en la convivència del centre o servei; o bé causar danys significatius en els béns mobles i immobles on es desenvolupen.

g) Incomplir les mesures previstes en aquesta llei i en la resta de normativa aplicable en matèria d'accessibilitat i d'igualtat d'oportunitats, quan no estigui prevista com a molt greu.

h) Les infraccions previstes com a lleus quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

 

1a. Que s'hagi ocasionat un perill per a la salut o la seguretat de les persones participants o usuàries de les activitats, els serveis o les instal·lacions infantils i juvenils.

2a. Quan s'hagi ocasionat un risc per a la salut o la seguretat o s'hagi causat un dany físic o psíquic que no es pugui qualificar de greu, però que afecti un nombre significatiu de persones.

3. Amb caràcter general, constitueixen infraccions molt greus en matèria de lleure educatiu infantil i juvenil les accions o omissions següents:

 

a) La falsificació de les dades que es comuniquen a l'administració o dels diplomes i altres documents rellevants per al desenvolupament dels serveis i les activitats de lleure educatiu, així com per a la posada en funcionament d'instal·lacions infantils i juvenils.

b) La negativa o l'obstaculització que impedeixi la funció inspectora. En tot cas, i sense ànim excloent, s'hi considerarà la negativa a permetre l'accés als locals on es realitza el servei o l'activitat, l'impediment d'accés a documentació o de realització de fotografies o vídeos; o la manca de col·laboració en la consulta de la identitat de les persones del servei, l'activitat o la instal·lació objecte de la inspecció.

c) Les previstes com a greus quan hi ha un risc greu per a la salut o la seguretat o greu dany físic o psíquic que afecti un gran nombre de persones usuàries de les activitats, dels serveis o de les instal·lacions infantils i juvenils.

d) Destinar les activitats, els centres, les escoles o les instal·lacions infantils i juvenils a un altre fi diferent a l'indicat a la declaració responsable.

e) Emprar nomenclatures o denominacions per definir les activitats, els centres o els serveis diferents als emprats per aquesta llei o per la resta de normativa aplicable o que creïn confusió sobre la vertadera naturalesa de l'activitat, el centre, la titulació, el servei o la instal·lació.

f) La realització, en la prestació dels serveis o en la realització de les activitats destinades a la joventut, d'actuacions que promoguin o suposin el racisme, la xenofòbia, la violència contra les dones o, en general, qualsevol tipus de discriminació o comportament violent per motius de sexe o gènere, origen, edat, opinió, religió, estat civil, creences, gènere, opció sexual, diversitat funcional i cognitiva, llengua o qualsevol altra circumstància personal o social, o d'altres comportaments contraris als valors democràtics i, especialment, als drets fonamentals i a les llibertats públiques.

g) L'organització o la tolerància d'activitats il·legals en els centres, els serveis i les instal·lacions infantils i juvenils, per part dels responsables, sense perjudici d'altres responsabilitats que se'n puguin derivar.

h) L'incompliment de qualsevol norma sobre locals o instal·lacions o el deteriorament de l'estat general o d'algun element determinat de la instal·lació o la realització de qualsevol acció o omissió negligent que suposi la contravenció dels deures i les condicions establerts en la legislació ordenadora que impliqui un perill o risc greu per a la salut o la seguretat de les persones o que hagi causat un dany físic o psíquic greu a les persones usuàries de les activitats, els serveis o les instal·lacions infantils i juvenils.

i) Vulnerar el dret a la intimitat personal i els altres drets fonamentals de les persones usuàries dels serveis, de les instal·lacions o de les activitats infantils i juvenils.

j) Conculcar la dignitat de les persones usuàries de serveis i instal·lacions i la de les participants a les activitats de lleure educatiu, o imposar condicions o càrregues humiliants per a l'accés o el gaudi de les prestacions.

k) Posar en funcionament una escola de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil, un servei o una instal·lació infantil i juvenil, o organitzar i promoure una activitat de lleure educatiu infantil i juvenil, quan es tengui prohibit fer-ho.

l) La continuació de l'activitat quan se n'hagi ordenat el cessament o la suspensió, ja sigui com a mesura provisional o per resolució ferma.

m) La venda o el subministrament de productes de tabac, dispositius susceptibles d'alliberar nicotina, de begudes alcohòliques o de qualsevol altra substància addictiva, o el consum d'aquestes substàncies en l'activitat, l'escola, el servei o la instal·lació infantil i juvenil.

n) Organitzar o oferir en l'activitat, l'escola, el servei o la instal·lació infantil i juvenil, esdeveniments o promocions que afavoreixin el consum de tabac, dispositius susceptibles d'alliberar nicotina, begudes alcohòliques o qualsevol altra substància addictiva; o l'organització, l'oferta i la promoció d'apostes esportives.

o) Realitzar o fomentar comportaments addictius o conductes excessives susceptibles de produir un patró addictiu, en l'activitat, l'escola, el servei o la instal·lació infantil i juvenil.

p) Disposar de personal que tengui antecedents en el Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d'Éssers Humans.

q) L'incompliment del que estableix la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència, especialment d'allò previst en els articles 15, 16, 47, 48 i 57.

4. En cas que els mateixos fets encaixin en una infracció general i en una altra específica per la matèria, prevaldrà aquesta darrera.

Article 54 Infraccions específiques en matèria de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil

1. Constitueixen infraccions lleus en matèria de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil les accions o omissions següents, sempre que no s'hagin de qualificar com a greus o molt greus:

a) Incomplir els terminis de presentació dels documents següents: comunicació de qualsevol canvi en relació amb la declaració responsable presentada o amb la documentació aportada inicialment; programació anual; resum anual d'activitats; indicació del percentatge d'ensenyament en línia; llista del personal docent de l'escola; metodologia, criteris d'avaluació i comunicació de cada curs, amb el contingut que s'estableixi reglamentàriament.

b) No difondre en un lloc visible de l'escola o en la documentació que s'ha de lliurar a l'alumnat prèviament a la inscripció en el curs, la informació relativa a la validesa dels cursos de monitor, monitora o de direcció d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, o difondre-la de manera inexacta o incompleta.

c) No complir les condicions establertes a l'apartat 7 de l'article 14 d'aquesta llei.

d) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior fins a un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

e) Superar en fins a un 10% la ràtio d'alumnes per metre quadrat establerta reglamentàriament.

2. Constitueixen infraccions greus en matèria de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil les accions o omissions següents, sempre que no s'hagin de qualificar com a molt greus:

a) No disposar l'escola d'estatuts, de projecte pedagògic, de criteris d'avaluació o dels altres documents necessaris que s'estableixin de manera reglamentària.

b) No disposar l'escola dels espais per funcionar com a escola de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil o per dur-hi a terme la formació corresponent als cursos de monitor o monitora o de direcció exigits en aquesta llei o reglamentàriament.

c) Actuar com a director o directora de l'escola sense complir els requisits establerts.

d) Disposar de personal docent que no compleix els requisits establerts o incomplir el percentatge mínim de personal docent amb la formació addicional que s'estableixi o no comptar amb el mínim de recursos humans docents establert a la normativa.

e) No presentar els documents amb les informacions següents: comunicació de qualsevol canvi en relació amb la declaració responsable presentada o amb la documentació aportada inicialment; programació anual; resum anual d'activitat; indicació del percentatge d'ensenyament en línia; llista del personal docent de l'escola; metodologia; aspectes lingüístics del projecte pedagògic; i criteris d'avaluació i comunicació de cada curs, amb el contingut que s'estableixi reglamentàriament. Es considerarà com a no presentada aquella documentació que s'aporti passats tres mesos del termini de presentació establert a la normativa de desplegament.

f) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior en més d'un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

g) Incomplir el deure de custodiar els expedients de l'alumnat, amb la informació i la documentació requerides reglamentàriament, quan això suposi la pèrdua dels documents que els conformen.

h) Superar en més d'un 10% i fins a un 50% la ràtio d'alumnes per metre quadrat establerta reglamentàriament.

i) Incomplir l'obligació d'impartir cada dos anys, com a mínim, o amb la freqüència que es determini reglamentàriament, algun dels cursos de direcció o de monitor i monitora d'activitats de lleure educatiu, per causes imputables a l'escola. Entre d'altres, es considerarà causa imputable a l'escola no haver promocionat adequadament el curs o fer-ho amb una antelació insuficient i descartar-ne la celebració malgrat haver-hi un mínim de vuit sol·licitants.

j) Impartir un curs sense haver-ho comunicat prèviament al consell insular. Es considerarà que no s'ha produït la comunicació quan es presenti una vegada iniciat el curs. En aquests casos, el curs serà considerat no vàlid.

k) Incomplir els màxims de formació diària, ja sigui teòrica o pràctica, establerts reglamentàriament.

l) Incomplir els programes oficials de direcció o de monitor i monitora d'activitats de lleure infantil i juvenil. En qualsevol cas, i sense ànim excloent, s'entendrà produïda aquesta infracció en els supòsits següents: no cenyir-se al contingut dels mòduls del programa oficial, impartir menys hores teòriques de les establertes o validar pràctiques amb menys hores de les requerides o amb activitats que no compleixin els requisits establerts en la normativa de desplegament.

m) Negar-se a expedir els certificats dels mòduls aprovats, a sol·licitud de l'alumnat o del consell insular.

n) No complir l'escola les obligacions establertes en la normativa en matèria de realització de pràctiques de l'alumnat.

o) Matricular en els cursos de direcció o de monitor i monitora alumnat que no disposi dels requisits d'edat o de titulació necessaris.

p) Incomplir per dues vegades en dotze mesos els terminis establerts per comunicar o lliurar al consell insular la documentació exigida en la normativa.

3. Són infraccions molt greus en matèria de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil les següents:

a) Acreditar la condició d'aptitud a persones que no tenguin els requisits establerts o que no hagin superat el curs o les pràctiques corresponents, en els termes establerts reglamentàriament.

b) No disposar d'assegurança de responsabilitat civil.

c) Superar en més d'un un 50% la ràtio d'alumnes per metre quadrat establerta reglamentàriament.

Article 55 Infraccions específiques en matèria d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil

1. Constitueixen infraccions lleus en matèria d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil les accions i omissions següents, sempre que no s'hagin de qualificar com a greus o molt greus:

a) Presentar la declaració responsable fora del termini establert, però abans d'iniciar-se l'activitat.

b) No comunicar al consell insular competent la informació necessària quan sigui obligatori fer-ho.

c) No disposar, en el lloc on es desenvolupi l'activitat, de la declaració responsable corresponent, dels justificants de les pòlisses d'assegurances de responsabilitat civil, de l'acreditació de l'autorització pertinent dels propietaris o de qualsevol altra documentació acreditativa exigible per la reglamentació.

d) No comptar amb tot allò declarat en la comunicació o en la declaració responsable per desenvolupar l'activitat, quan aquests aspectes no siguin essencials en el marc de la realització d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil.

e) No disposar en el lloc de l'activitat de la farmaciola o els altres equips de primers auxilis exigits reglamentàriament, o disposar-ne de manera manifestament incompleta o insuficient.

f) Incomplir de forma lleu les condicions de l'activitat que es varen comunicar al consell insular en matèria de dates de celebració, d'horaris, lloc i tipus d'activitats, monitors o monitores, objectius, tipus i edats dels i les participants o projecte educatiu.

g) No disposar de la relació dels i les participants a l'activitat amb les dades de contacte de les famílies i les dades de salut de les persones participants, sempre que d'això no se n'hagi derivat cap conseqüència.

h) Tenir un monitor o una monitora menys dels que pertoqui segons la ràtio de personal monitor per nombre de participants establerts reglamentàriament, sempre que això no hagi comportat cap risc per a cap de les persones participants o quan no hi hagi participants amb diversitat funcional o cognitiva o amb un grau de dependència reconegut.

i) Disposar l'equip dirigent d'un monitor o una monitora que no tengui alguna de les titulacions previstes en la normativa de desplegament, sempre que això no hagi comportat cap risc per a cap de les persones participants.

j) Incomplir la proporció del nombre de monitors i monitores amb altres titulacions, diferents de les que habiliten per treballar com a monitor o monitora, en una única persona, que estableixi la normativa de desplegament, sempre que això no hagi comportat cap risc per a cap participant.

k) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil o d'accidents amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior fins a un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

l) La manca d'un certificat del Registre de Delinqüents Sexuals o tenir-lo sense actualitzar, d'acord amb el que s'estableix reglamentàriament, en relació amb l'equip dirigent o amb les persones practicants, sempre que s'acrediti posteriorment que era de caràcter negatiu en el moment de l'activitat.

m) No comunicar al consell insular la relació de persones que formen part de l'equip dirigent de l'activitat, incloses les que actuen com a practicants dels cursos de direcció o de monitor i monitora.

2. Constitueixen infraccions greus en matèria d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil les accions i omissions següents, sempre que no s'hagin de qualificar com a molt greus:

a) Iniciar una activitat sense haver presentat la declaració responsable corresponent, o havent-la presentat el mateix dia de l'inici.

b) No disposar l'activitat de projecte educatiu.

c) No disposar del pla d'avaluació de riscs de l'activitat o disposar-ne d'un manifestament incomplet, sempre que d'això no se'n derivi cap altra conseqüència.

d) No disposar l'activitat del pla d'emergències o disposar-ne d'un manifestament incomplet, sempre que d'això no se'n derivi cap altra conseqüència.

e) No comptar amb l'autorització dels progenitors o les progenitores del o la participant en l'activitat, quan sigui necessària, o de la declaració responsable sobre dades de salut de cada infant, o de les altres declaracions o comunicacions que puguin ser exigibles d'acord amb la normativa vigent.

f) Abandonar l'activitat el director o la directora.

g) Incomplir de forma important les condicions de l'activitat que es varen comunicar a l'administració o, si n'és el cas, sobre la base de les quals es va declarar l'activitat: horaris, tipus d'activitats, monitors i monitores, objectius, tipus i edats dels i les participants o altres determinacions.

h) Actuar una persona com a director o directora, o més d'una persona com a monitor o monitora, sense tenir les titulacions exigides per dur a terme aquestes tasques.

i) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil o d'accidents amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior en més d'un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

j) Disposar de més d'un monitor o una monitora menys dels que pertoqui segons la ràtio de personal monitor per nombre de participants establerts reglamentàriament; o d'un menys, en aquest darrer cas quan això hagi comportat risc per a qualsevol de les persones participants o en els supòsits en què hi hagi participants en situació reconeguda de dependència.

k) Disposar l'equip dirigent de més d'un monitor o una monitora que no tengui alguna de les titulacions previstes en la normativa de desplegament; o d'un menys, en aquest darrer cas quan això hagi comportat risc per a qualsevol de les persones participants, o també en els supòsits en què hi hagi participants en situació reconeguda de dependència.

l) Incomplir la proporció de nombre de monitors i monitores amb altres titulacions, diferents de les que habiliten per treballar com a monitor o monitora, en més d'una persona, que estableixi la normativa de desplegament; o amb una única persona, en aquest darrer cas quan això hagi comportat risc per a qualsevol de les persones participants, o bé en el supòsit en què hi participin menors d'edat amb un grau de dependència.

m) La manca de més d'un certificat del Registre de Delinqüents Sexuals o tenir-lo sense actualitzar, d'acord amb el que s'estableix reglamentàriament, en relació amb l'equip dirigent o amb les persones practicants, sempre que s'acrediti posteriorment que eren de caràcter negatiu en el moment de l'activitat.

3. Són infraccions molt greus en matèria d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil les següents:

a) Ometre o aplicar de manera negligent les prestacions de caràcter tècnic, econòmic o assistencial que corresponguin a les necessitats bàsiques de les persones usuàries d'activitats de lleure educatiu per a infants i joves, de conformitat amb la finalitat del centre o servei respectiu, sempre que es produeixi una lesió dels drets o dels interessos legítims d'aquestes persones usuàries.

b) No disposar de l'assegurança de responsabilitat civil o la d'accidents exigides reglamentàriament.

c) No disposar de pla d'emergències o de pla d'autoprotecció.

d) No tenir un pla d'avaluació de riscs, quan això hagi dut altres conseqüències de qualsevol ordre.

e) No disposar del personal monitor que pertoqui segons la ràtio de personal monitor per nombre de participants establerta reglamentàriament, en els supòsits en què hi hagi participants en situació reconeguda de gran dependència (Grau III).

f) No disposar l'equip dirigent de personal monitor amb alguna de les titulacions previstes en la normativa de desplegament, en els supòsits en què hi hagi participants en situació reconeguda de gran dependència (Grau III).

g) Incomplir l'obligació de garantir la participació de persones amb un grau de dependència reconegut o el deure de reservar determinades places a participants amb un grau reconegut de dependència.

Article 56 Infraccions específiques en matèria de professionals del lleure educatiu infantil i juvenil

1. Són infraccions molt greus en matèria de professionals del lleure educatiu infantil i juvenil:

a) Falsificar les dades, els requisits o les titulacions o els diplomes per treballar o exercir de voluntari o voluntària en el lleure educatiu infantil i juvenil.

b) Treballar o exercir de voluntari o voluntària en el lleure educatiu infantil i juvenil quan s'estigui impossibilitat per sentència judicial ferma o per estar inscrit en el Registre Central de Delinqüents Sexuals.

Article 57 Infraccions específiques en matèria d'instal·lacions infantils i juvenils

1. Constitueixen infraccions lleus en matèria d'instal·lacions infantils i juvenils les accions i omissions següents, sempre que no s'hagin de qualificar com a greus o molt greus:

a) Mantenir i conservar els locals i les instal·lacions infantils i juvenils en un estat deficient.

b) No complir el que estableix l'article 23.5 d'aquesta llei amb relació a la llengua en què ha de figurar la retolació informativa, els altres elements que constitueixen el paisatge lingüístic de la instal·lació i la resta de documentació a què es fa referència.

c) Excedir els límits d'ocupació fins a un màxim del 15% sobre la capacitat declarada, sempre que no hi hagi risc per a la seguretat.

d) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior fins a un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

e) No disposar en el lloc de la instal·lació d'algun dels documents següents:

 

— El projecte tècnic de la instal·lació juvenil, on constin les característiques, les condicions i les places de la instal·lació.

— El reglament de règim intern elaborat per qui tengui la titularitat de la instal·lació o, si escau, qui l'exploti, on es regulin les normes de convivència.

— La documentació que acrediti la disponibilitat de l'immoble per a l'ús de la instal·lació juvenil, bé com a propietari, bé per tenir el títol d'habilitació per a l'explotació de la instal·lació, el contracte de cessió o arrendament o qualsevol altre document que en justifiqui l'ús per part de la persona o l'entitat interessada.

— Els certificats que acreditin que el personal de la instal·lació no es troba inscrit en el Registre Central de Delinqüents Sexuals, regulat pel Reial decret 1110/2015, d'11 de desembre, pel qual es regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals.

— El contracte de subministrament elèctric i de gas o el certificat d'adequació de la instal·lació a la normativa aplicable, si escau.

— El document que acrediti la potabilitat de l'aigua destinada al consum humà, en cas que la instal·lació no estigui connectada a la xarxa d'abastiment públic.

— El document que acrediti l'existència d'un programa de desinsectació i desratització.

— Els fulls de reclamació a disposició de les persones usuàries.

f) No comunicar al consell insular les modificacions registrades en relació amb la declaració responsable, sempre que aquests canvis no impliquin l'obligació de presentar una nova declaració responsable.

2. Constitueixen infraccions greus en matèria d'instal·lacions infantils i juvenils les accions i omissions següents, sempre que no s'hagin de qualificar com a molt greus:

a) Disposar d'una assegurança de responsabilitat civil o d'altres que puguin ser obligatòries amb una cobertura econòmica o amb una cobertura personal inferior en més d'un 30% en relació amb les establertes reglamentàriament.

b) No tenir un projecte educatiu o disposar-ne d'un sense els elements que estableixi la normativa de desplegament.

c) Excedir els límits d'ocupació en més d'un 15% sobre la capacitat declarada o en un percentatge menor —en aquest darrer cas si hi ha risc per a la seguretat— i que no estigui considerat com a molt greu.

d) Permetre la utilització de la instal·lació per persones majors de 30 anys fora dels casos excepcionals permesos per la normativa de desplegament.

e) No disposar d'algun dels documents o requisits següents, o disposar-ne de manera incompleta o inexacta:

 

— El projecte tècnic de la instal·lació juvenil, on constin les característiques, les condicions i les places de la instal·lació.

— El reglament de règim intern elaborat per qui tengui la titularitat de la instal·lació o, si escau, qui l'exploti, on es regulin les normes de convivència.

— La disponibilitat per a l'ús de la instal·lació juvenil, bé com a propietari, bé per tenir el títol d'habilitació per a l'explotació de la instal·lació.

— Els certificats que acreditin que el personal de la instal·lació no es troba inscrit en el Registre Central de Delinqüents Sexuals, regulat pel Reial decret 1110/2015, d'11 de desembre, pel qual es regula el Registre Central de Delinqüents Sexuals.

— El sistema de subministrament elèctric i de gas o el certificat d'adequació de la instal·lació a la normativa aplicable, si escau.

— La disponibilitat d'aigua potable destinada al consum humà, en cas que la instal·lació no estigui connectada a la xarxa d'abastiment públic.

— El llibre de registre o qualsevol altre mitjà de control de les persones usuàries a l'arribada a l'establiment. En aquest fitxer hi ha de constar el nom complet, el número de document nacional d'identitat i la data de naixement de cada una de les persones usuàries i la possessió, si escau, del carnet d'alberguista.

— Les llistes de preus d'allotjament i dels serveis, que s'han de col·locar en un lloc visible.

 

f) No comunicar al consell insular les modificacions registrades en relació amb la declaració responsable, sempre que aquests canvis impliquin l'obligació de presentar una nova declaració responsable o que afectin els aspectes següents: persona o entitat responsable de la instal·lació, capacitat d'allotjament, tipologia de la instal·lació i altres que s'estableixin reglamentàriament.

3. Són infraccions molt greus en matèria d'instal·lacions infantils i juvenils:

a) No disposar d'assegurança de responsabilitat civil en els termes establerts reglamentàriament.

b) No disposar de llicències, títols d'habilitació, declaracions responsables o autoritzacions preceptives per a l'exercici de l'activitat, l'atorgament dels quals sigui competència d'altres departaments o administracions públiques, de conformitat amb la normativa sectorial aplicable.

c) No disposar del certificat final d'obra, en el cas d'instal·lacions de nova construcció, o el certificat de solidesa i habitabilitat, en el cas d'edificacions preexistents, signats tots dos per personal tècnic competent en el tema, de conformitat amb el que disposen la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, i el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació, o la normativa que els substitueixi.

d) No disposar de pla d'emergències o, quan pertoqui, del pla d'autoprotecció degudament segellat per la conselleria competent en matèria d'emergències.

e) Destinar la instal·lació a públics diferents a l'infantil o al juvenil.

f) Anunciar-se, promocionar-se o comercialitzar l'oferta sense expressar en els elements publicitaris o de difusió o de comercialització el número d'inscripció en el Cens de la Xarxa d'Instal·lacions infantils i juvenils de les Illes Balears; o no especificar de manera clara i inequívoca que estan dirigides al públic infantil i juvenil, tret de les excepcions previstes.

g) Emprar una denominació per identificar la instal·lació diferent a les previstes en aquesta llei o en la normativa de desplegament; emprar una denominació per identificar la instal·lació que indueixi a confusió sobre la tipologia o la naturalesa d'instal·lació infantil i juvenil; o fer servir algun nom, rètol o distintiu que les confongui amb altres tipus d'establiments.

Article 58 Reincidència

A l'efecte d'aquesta llei, es produeix reincidència quan la persona responsable de la infracció ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per la comissió d'una altra infracció del mateix tipus i qualificació en el termini d'un any comptador des de la notificació d'aquella resolució. Per apreciar la reincidència cal que la infracció s'hagi comprovat dins dels 365 dies posteriors a la notificació de la sanció ferma precedent. Es considera que la sanció adquireix fermesa en via administrativa quan contra aquesta no s'interposa recurs administratiu o, havent-lo interposat, se'n notifica la resolució.

Article 59 Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions que tipifica aquesta llei prescriuen al cap d'un any si són lleus, al cap de dos anys si són greus, i al cap de tres anys si són molt greus.

2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des de la data de comissió de la infracció. En el cas d'infraccions continuades o permanents, el termini comença a comptar des de la data en què hagi acabat la conducta infractora.

3. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, d'un procediment administratiu de naturalesa sancionadora, i es reinicia el termini de prescripció si l'expedient sancionador està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

Article 60 Conseqüències legals de les infraccions

Les accions i les omissions tipificades en aquesta llei com a infracció administrativa donen lloc que les administracions públiques competents adoptin les mesures següents:

a) Les que siguin procedents per a l'exigència de la responsabilitat administrativa.

b) Les que corresponguin per rescabalar els danys i la indemnització dels perjudicis patits a càrrec de les persones que siguin declarades responsables.

c) Les que siguin procedents per l'exigència, pels tribunals de justícia, si n'és el cas, de la responsabilitat penal corresponent.

Capítol III Les sancions

Article 61 Sancions

Les infraccions que estableix aquesta llei s'han de sancionar de la manera següent:

a) Infraccions lleus: amonestació per escrit o multa d'entre 150 i 1.500 euros.

b) Infraccions greus: multes des de 1.501 fins a 10.000 euros.

c) Infraccions molt greus: multes des de 10.001 fins a 30.000 euros.

Article 62 Sancions accessòries

1. Les infraccions greus poden comportar també, com a accessòria, la sanció de clausura temporal, inhabilitació temporal per prestar serveis, dur a terme activitats o fer l'activitat per a la qual s'està titulat, en l'àmbit del lleure educatiu, fins al màxim d'un any o fins a la reparació de les deficiències o la correcció de la conducta tipificada com a infracció, si n'és el cas.

2. Les infraccions molt greus, a més, poden comportar com a sancions accessòries les següents:

a) Prohibició temporal per prestar serveis, dur a terme activitats o fer l'activitat per a la qual s'està titulat, a l'àmbit del lleure, amb el màxim de dos anys o fins a la reparació de les deficiències o la correcció de la conducta tipificada com a infracció, quan es cometi qualsevol de les infraccions tipificades com a molt greus.

b) Impossibilitat de prestar serveis o dur a terme activitats o de fer l'activitat per a la qual s'està titulat, en l'àmbit del lleure educatiu, amb clausura definitiva de la instal·lació o inhabilitació definitiva del personal titulat.

c) La prohibició de rebre finançament públic per un període d'entre un i cinc anys.

d) La inhabilitació per formalitzar contractes i acords d'acció concertada amb les administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears per un termini d'un a cinc anys.

3. L'òrgan sancionador ha d'acordar que es doni publicitat a les sancions imposades, una vegada que esdevenguin fermes, mitjançant la publicació dels noms de les persones físiques o jurídiques responsables, amb indicació expressa de les infraccions comeses, en els termes indicats a l'article 80 d'aquesta llei.

4. En les infraccions consistents en la venda, el subministrament o la dispensació de productes o béns prohibits, es pot imposar com a sanció accessòria, a més de les que preveu aquesta llei, el tancament temporal, fins a un termini de cinc anys, dels establiments, els locals, les instal·lacions, els recintes o els espais en què s'hagi comès la infracció.

Article 63 Multes coercitives

1. L'incompliment de les obligacions derivades d'una mesura provisional, d'una sanció accessòria o de qualsevol altra resolució que impliqui el cessament d'una activitat o el tancament d'un servei o instal·lació, de forma temporal o definitiva, permet a l'òrgan que l'hagi acordada imposar multes coercitives de fins a 300 euros per cada dia que transcorri sense atendre la resolució administrativa.

2. En cas d'impagament, les multes coercitives són exigibles per via de constrenyiment una vegada transcorreguts trenta dies des de la notificació.

3. Les multes coercitives són independents i compatibles amb les sancions que es puguin imposar.

Article 64 Graduació de les sancions

1. Les sancions per les infraccions que determina aquesta llei s'imposen d'acord amb el que disposen els articles precedents i es graduen tenint en compte les circumstàncies agreujants i atenuants que concorren en el moment de la infracció administrativa, especialment les següents:

a) Els perjudicis de qualsevol ordre que s'hagin pogut causar i la situació de risc creada o mantinguda per a persones i béns, i el caràcter permanent o transitori.

b) El grau de culpabilitat o l'existència de negligència o d'intencionalitat.

c) El nombre de persones afectades.

d) El benefici il·lícit obtingut.

e) La transcendència econòmica o social dels fets.

f) La reincidència, d'acord amb l'establert a l'article 58 anterior, sempre que no s'hagi tingut en compte per tipificar la infracció.

g) L'incompliment reiterat de les advertències o recomanacions prèvies de la inspecció o de l'organisme competent en matèria de lleure.

h) Qualsevol forma de discriminació que hagi pogut comportar la infracció.

i) La capacitat econòmica de l'infractor, que pot ser agreujant o atenuant, segons el cas.

j) El compliment voluntari i sense dilació per part de l'entitat infractora de la normativa infringida abans d'iniciar-se el procediment sancionador.

k) La conciliació o l'acord voluntari amb el subjecte directament perjudicat per la infracció, de manera que es reparin els perjudicis causats.

2. Si el benefici econòmic aconseguit com a conseqüència de la comissió de la infracció supera la quantia de la sanció establerta en aquesta llei, la sanció s'elevarà fins a la quantia necessària perquè superi entre el 10% i el 25% del benefici obtingut.

3. L'objectiu de la sanció ha de ser la correcció de les distorsions i dels perjudicis causats i fer efectiva la protecció de l'interès superior de la persona menor d'edat.

Article 65 Prescripció de les sancions

1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys; les imposades per infraccions greus, al cap de tres; i les imposades per infraccions lleus, al cap d'un any.

2. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar des de l'endemà del dia en què sigui executable la resolució per la qual s' imposa la sanció o hagi transcorregut el termini per interposar-hi un recurs.

3. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, d'un procediment d'execució, i es reinicia el termini de prescripció si el procediment està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

 

Capítol IV El procediment

Article 66 Procediment

1. El procediment sancionador que han d'aplicar els òrgans competents per iniciar, instruir i resoldre els expedients sancionadors en matèria de lleure és el que estableix la normativa del procediment sancionador aplicable en els àmbits de competència de les administracions públiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Aquest procediment s'ha d'aplicar amb respecte al procediment i els principis generals en matèria sancionadora que estableixen la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector públic; i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 67 Competència

Els consells insulars, de conformitat amb la distribució de competències, determinaran els òrgans competents per iniciar, instruir o resoldre els expedients sancionadors per les infraccions que recull aquesta llei.

Article 68 Informació i actuacions prèvies

1. Abans d'iniciar un procediment sancionador, l'òrgan competent pot ordenar l'obertura d'un període d'informació o actuacions prèvies amb la finalitat de determinar, amb la màxima precisió, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en puguin ser responsables i les circumstàncies rellevants que hi concorrin.

2. La informació prèvia pot tenir caràcter reservat i la durada no pot ser superior a un mes, llevat d'acord exprés i motivat sobre la pròrroga per un altre termini determinat.

3. Les actuacions prèvies les han de dur a terme el personal funcionari que tengui atribuïdes funcions d'investigació, indagació i inspecció en matèria de lleure, i, si no n'hi ha, la persona o l'òrgan administratiu que determini l'òrgan competent per iniciar o resoldre el procediment.

4. No es considera iniciat el procediment sancionador per les actuacions d'inspecció, per les actes o els documents en què es plasmin, per la verificació d'anàlisis o controls de l'administració, ni per les actuacions prèvies a què fa referència l'apartat anterior. El procediment s'inicia mitjançant l'acord o la resolució establerts en l'article 70 d'aquesta llei.

Article 69 Mesures provisionals

1. Abans d'iniciar el procediment administratiu sancionador, l'òrgan competent per iniciar o instruir el procediment, d'ofici o a instància de part, o excepcionalment i per causes justificades el personal inspector, en els casos d'urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, pot adoptar de manera motivada les mesures provisionals que siguin necessàries i proporcionades.

Les mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o aixecades en l'acord o la resolució d'iniciació del procediment —que s'ha d'efectuar dins dels quinze dies següents a l'adopció—, que pot ser objecte del recurs que escaigui. En tot cas, les mesures esmentades queden sense efecte si no s'inicia el procediment en el termini esmentat o quan l'acord d'iniciació no contengui un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.

2. Una vegada iniciat el procediment, l'òrgan administratiu competent per resoldre'l pot adoptar, d'ofici o a instància de part i de manera motivada, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l'eficàcia de la resolució que es dicti, l'acompliment de la finalitat del procediment i la defensa dels interessos generals, per evitar que es mantenguin els efectes de la infracció —si hi ha elements de judici suficients per a això—, d'acord amb els principis de proporcionalitat, efectivitat i onerositat menor.

3. Es poden acordar les mesures provisionals que estableix l'article 56.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, d'acord amb la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, com ara les següents:

a) La suspensió total o parcial d'activitats.

b) La clausura temporal dels centres, els serveis, els establiments o les instal·lacions.

c) La prestació de fiances.

d) La suspensió temporal dels serveis per raons de sanitat, higiene o seguretat de les persones usuàries.

4. Prèviament a la resolució que estableixi les mesures provisionals, s'ha de donar audiència a la persona interessada per un període mínim de cinc dies, excepte que hi hagi necessitat peremptòria d'adoptar aquesta decisió sense aquest tràmit, cosa que ha d'apreciar motivadament el personal inspector o l'òrgan competent per iniciar o instruir el procediment.

5. No es poden adoptar mesures provisionals que puguin causar un perjudici de reparació difícil o impossible a les persones interessades o que impliquin violació de drets emparats per les lleis.

6. Les mesures provisionals poden modificar-se o alçar-se durant la tramitació del procediment, d'ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no es van poder tenir en compte en el moment d'adoptar-les. En tot cas, s'extingeixen quan tengui efectes la resolució administrativa que posi fi al procediment corresponent.

Article 70 Iniciació del procediment

1. Els procediments sancionadors s'inicien sempre d'ofici mitjançant un acord o una resolució de l'òrgan competent, per iniciativa pròpia o com a conseqüència d'una ordre superior, a petició raonada d'altres òrgans o per denúncia.

2. L'acord o la resolució d'iniciació s'ha de formalitzar i notificar amb el contingut mínim establert a l'article 64 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Article 71 Al·legacions

1. Les persones interessades disposen d'un termini de quinze dies hàbils a partir de la notificació de la resolució o de l'acord d'inici per aportar-hi les al·legacions, els documents o les informacions que considerin adients i, si escau, proposar les proves que considerin convenients, indicant els mitjans dels quals es valdran.

2. Després de dur a terme la notificació a què fa referència l'apartat anterior, l'òrgan instructor del procediment ha de fer d'ofici totes les actuacions necessàries per examinar els fets i ha de sol·licitar les dades i les informacions que siguin rellevants per determinar, si escau, l' existència de fets constitutius d'infracció.

Si, com a conseqüència de la instrucció del procediment, es modifiquen la determinació inicial dels fets, la qualificació corresponent, les sancions imposables o les responsabilitats susceptibles de sanció, s'han de notificar al presumpte infractor o infractora en la proposta de resolució.

Article 72 Prova

1. Una vegada rebudes les al·legacions o transcorregut el termini establert per presentar-les, l'òrgan instructor pot establir l'obertura d'un període de prova per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu perquè es puguin practicar totes les proves que cregui pertinents. Així mateix, quan ho consideri necessari, a petició de les persones interessades, pot decidir l'obertura d'un període extraordinari de prova per un termini no superior a deu dies. L'òrgan instructor del procediment ha de comunicar a les persones interessades, amb l'antelació suficient, l'inici de les actuacions necessàries per a la realització de les proves que hagin estat admeses. En la notificació, s'han de consignar el lloc, la data i l'hora en què s'ha de practicar la prova, amb l'advertència, si escau, que la persona interessada pot nomenar tècnics perquè l'assisteixin.

2. Les proves s'han de practicar d'ofici, o s'han d'admetre, a proposta de la persona presumptament responsable, totes les proves adients per determinar els fets i les possibles responsabilitats, i només es poden rebutjar les proves proposades per les persones interessades quan siguin manifestament improcedents o innecessàries, mitjançant una resolució motivada.

3. Els fets que constati el personal funcionari que tengui reconeguda la condició d'autoritat i que es formalitzin en un document públic que observi els requisits legals pertinents, tenen valor probatori, sens perjudici de les proves que, en defensa dels seus drets i interessos, pugui assenyalar o aportar la ciutadania.

4. Les proves tècniques i les anàlisis contradictòries o diriments que proposin les persones interessades suspenen el termini per resoldre el procediment, des que se sol·licitin i mentre es duen a terme, i els resultats s'incorporen a l'expedient.

5. Quan la valoració de les proves practicades pugui constituir l'element bàsic de la decisió que es prengui en el procediment, perquè es tracta d'una peça imprescindible per a l'avaluació dels fets, s'ha d'incloure en la proposta de resolució.

Article 73 Proposta de resolució i tràmit d'audiència

1. L'òrgan instructor ha de resoldre la terminació del procediment, amb l'arxivament de les actuacions, sense que sigui necessària la formulació de la proposta de resolució, quan en la instrucció del procediment es posi de manifest que es produeix alguna de les circumstàncies previstes a l'article 89.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Si la persona presumptament infractora reconeix voluntàriament la seva responsabilitat, l'òrgan instructor ha d'elevar l'expedient a l'òrgan competent per resoldre el procediment, sens perjudici que pugui continuar la tramitació si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d'altres persones o entitats o si la qüestió suscitada per la incoació del procediment és d'interès general.

3. Una vegada conclosa la instrucció del procediment, l'òrgan instructor ha de formular una proposta de resolució que s'ha de notificar a les persones interessades. La proposta de resolució ha d'indicar la posada de manifest del procediment i el termini per formular-hi al·legacions i presentar els documents i les informacions que es considerin pertinents. A aquesta notificació s'hi ha d'adjuntar una relació dels documents que consten en l'expedient perquè les persones interessades puguin obtenir còpies dels que considerin convenients.

4. En la proposta de resolució, s'han de fixar de manera motivada els fets que es considerin provats i la qualificació jurídica exacta; la infracció que, si escau, constitueixin els fets; la persona o les persones responsables i la sanció que es proposi; la valoració de les proves practicades, en especial les que constitueixin els fonaments bàsics de la decisió; i les mesures provisionals que s'hagin adoptat. Quan la instrucció conclogui la inexistència d'infracció o responsabilitat i no es faci ús de la facultat prevista en l'apartat primer d'aquest article, la proposta ha de declarar aquesta circumstància.

5. Les persones interessades, en un termini no superior a quinze dies, poden al·legar i presentar els documents i les justificacions que considerin pertinents. Si abans del venciment del termini les persones interessades manifesten la seva decisió de no efectuar-hi al·legacions ni aportar nous documents o justificacions, el tràmit es considerarà realitzat. Es pot prescindir del tràmit d'audiència quan no constin en el procediment ni siguin tenguts en compte en la resolució altres fets ni altres al·legacions o proves que les adduïdes per la persona interessada.

6. La proposta de resolució s'ha de traslladar immediatament a l'òrgan competent per resoldre el procediment, juntament amb tots els documents, les al·legacions i les informacions que hi constin.

Article 74 Actuacions complementàries

Abans de dictar la resolució, l'òrgan competent per resoldre el procediment pot decidir, mitjançant un acord o una resolució motivats, la realització de les actuacions complementàries indispensables per resoldre aquest procediment, en els termes i les condicions prevists a l'article 87 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Article 75 Reconeixement voluntari de la responsabilitat i reducció de sancions

1. Una vegada iniciat un procediment sancionador, si la persona presumptament infractora reconeix la seva responsabilitat, es pot resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que escaigui.

2. Quan la sanció tengui únicament caràcter pecuniari o bé calgui imposar una sanció pecuniària i una altra de caràcter no pecuniari però s'hagi justificat la improcedència de la segona, el pagament voluntari del presumpte responsable en qualsevol moment anterior a la resolució implica la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització pels danys i els perjudicis causats per la comissió de la infracció.

3. S'aplicarà una reducció del 50% de l'import de la sanció corresponent si el presumpte responsable realitza les dues accions següents:

a) Presta la seva conformitat amb el contingut de la resolució d'inici i renuncia a presentar-hi al·legacions, llevat que facin referència a errors materials, aritmètics o de fet apreciables a simple vista.

b) Justifica l'ingrés de l'import indicat en el termini establert per l'organisme competent en matèria de lleure després de la notificació de l'acord o de la resolució d'inici.

La presentació d'al·legacions diferents a les permeses en l'apartat a) anterior implica la pèrdua automàtica al dret de reducció, sens perjudici de l'establert al punt següent.

4. S'aplicarà una reducció del 25% de l'import de la sanció corresponent si el presumpte responsable presta la seva conformitat amb el contingut de la proposta de resolució i justifica l'ingrés de l'import esmentat durant els quinze dies següents a la notificació.

5. En els casos dels punts 3 i 4 anteriors, l'aplicació de les reduccions implica que la persona interessada renuncia o desisteix de formular qualsevol acció o de presentar qualsevol recurs contra la sanció en via administrativa.

Article 76 Resolució

1. L'òrgan competent ha de dictar la resolució una vegada rebuts l'expedient amb la proposta de resolució, els escrits d'al·legacions i, si n'és el cas, les actuacions complementàries.

2. La resolució ha de ser motivada i ha de decidir totes les qüestions que plantegin les persones interessades i totes les derivades del procediment.

3. En la resolució no es poden acceptar fets diferents dels determinats en el curs del procediment, independentment d'una valoració jurídica diferent. No obstant això, quan l'òrgan competent per resoldre el procediment consideri que la infracció o la sanció revesteix més gravetat que la determinada en la proposta de resolució, s'ha de notificar a la persona inculpada perquè hi aporti totes les al·legacions que consideri convenients en el termini de quinze dies.

4. La resolució que posi fi al procediment ha de ser executiva quan no sigui possible interposar-hi cap recurs ordinari en via administrativa. En la resolució es poden adoptar les disposicions cautelars necessàries per garantir-ne l'eficàcia mentre no sigui executiva, que poden consistir en el manteniment de les mesures provisionals que, si escau, s'hagin adoptat.

5. Quan la resolució sigui executiva, es pot suspendre cautelarment, si la persona interessada manifesta a l'administració la intenció d'interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució ferma en via administrativa. La suspensió cautelar esmentada finalitza quan:

a) Ha transcorregut el termini previst legalment sense que la persona interessada hagi interposat un recurs contenciós administratiu.

b) La persona interessada ha interposat un recurs contenciós administratiu, però:

 

1r. No ha sol·licitat en el mateix tràmit la suspensió cautelar de la resolució impugnada.

2n. L'òrgan judicial es pronuncia sobre la suspensió cautelar sol·licitada, en els termes prevists.

6. Quan les conductes sancionades hagin causat danys o perjudicis a les administracions i la quantia destinada a indemnitzar aquests danys no hagi quedat determinada en l'expedient, s'ha de fixar mitjançant un procediment complementari, la resolució del qual és executiva immediatament. Aquest procediment és susceptible de terminació convencional, però ni aquesta terminació ni l'acceptació per part de la persona infractora de la resolució que es dicti impliquen el reconeixement voluntari de la seva responsabilitat. La resolució del procediment posa fi a la via administrativa.

Article 77 Termini màxim per resoldre i notificar

1. El termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa en el procediment sancionador és d'un any des de la data de l'acord d'iniciació.

2. Excepcionalment, l'òrgan competent per resoldre el procediment, a proposta, si escau, de l'òrgan instructor o el superior jeràrquic de l'òrgan competent, pot acordar de manera motivada —en els supòsits prevists en la legislació bàsica sobre el procediment— ampliar el termini màxim de resolució i notificació, de manera que no excedeixi la meitat de l'establert inicialment. Contra l'acord que resolgui l'ampliació de terminis, que s'ha de notificar a les persones interessades, no es pot interposar cap recurs.

Article 78 Procediment simplificat

1. Per a l'exercici de la potestat sancionadora, en el supòsit que l'òrgan competent per iniciar el procediment consideri que hi ha elements de judici suficients per qualificar la infracció de lleu, s'ha de tramitar el procediment simplificat que es regula en aquest article.

2. La iniciació es produeix per acord de l'òrgan competent, en el qual s'ha d'especificar el caràcter simplificat del procediment, i s'ha de comunicar a l'òrgan instructor corresponent. Simultàniament, s'ha de notificar a la persona interessada, que no es pot oposar a la tramitació simplificada.

3. Únicament s'obrirà el tràmit d'audiència en el cas que la resolució sigui desfavorable per a la persona interessada.

4. Si durant la tramitació del procediment simplificat s'aprecia que els fets poden ser constitutius d'infracció greu o molt greu, s'ha de decidir que es continuï tramitant el procediment general, cosa que s'ha de notificar a les persones interessades.

5. La resolució que posi fi al procediment sancionador ha de contenir els mateixos extrems que la que es dicta en el procediment ordinari.

6. Llevat que resti menys per a la tramitació ordinària corresponent, el procediment tramitat de manera simplificada s'ha de resoldre en sis mesos, comptadors des de l'endemà que s'hagi notificat a la persona interessada l'acord de tramitació simplificada del procediment, d'acord amb allò previst a l'article 50, apartat 3, lletra b), de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 79 Recursos

Contra les resolucions que recaiguin en els procediments sancionadors es poden interposar els recursos administratius i jurisdiccionals que siguin procedents legalment.

Article 80 Publicitat de les sancions

1. En el cas d'infraccions molt greus, l'òrgan competent ha d'incloure, en la resolució de l'expedient sancionador que es publiquin en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, les sancions imposades una vegada siguin fermes.

2. Als efectes del previst en l'apartat anterior, es considerarà que la resolució és ferma quan, un cop expirat el termini per presentar recurs en via contenciosa administrativa, no s'hagi fet ús d'aquest recurs; o bé que hagi recaigut sentència ferma en la via judicial.

Article 81 Concurrència d'actuacions amb l'ordre jurisdiccional penal

1. En els supòsits en què la conducta pugui ser constitutiva de delicte, l'administració ha de passar el tant de culpa a la jurisdicció competent i s'ha d'abstenir de seguir el procediment sancionador mentre l'autoritat judicial no dicti una sentència ferma, decreti el sobreseïment i l'arxivament de les actuacions, o el Ministeri Fiscal efectuï la devolució de l'expedient.

2. La pena imposada per l'autoritat judicial exclou la imposició d'una sanció administrativa.

3. En el cas que es consideri que no hi ha hagut delicte, l'administració ha d'iniciar o continuar l'expedient sancionador basant-se en els fets que els tribunals hagin considerat provats.

Article 82 Altres responsabilitats

Si, com a conseqüència de la resolució d'un procediment sancionador, es deriven responsabilitats administratives o d'una altra índole, se n'ha d'informar el Ministeri Fiscal amb la finalitat de depurar possibles responsabilitats civils.

Disposició addicional primera Difusió de la llei

A l'objecte de facilitar el compliment de totes les disposicions contingudes en aquesta llei i propiciar la major eficàcia en les actuacions per a la seva aplicació, les administracions públiques de les Illes Balears n'han d'assegurar la màxima difusió i coneixement, especialment entre la joventut, les institucions, els i les professionals i les entitats que desenvolupin la seva activitat en els àmbits que preveu la llei.

Amb aquesta finalitat, les administracions públiques de les Illes Balears portaran a terme actuacions per a la informació, la formació i l'assessorament a les entitats dedicades al lleure educatiu infantil i juvenil i als professionals de l'àmbit de la joventut.

Disposició addicional segona Referències a altres nomenclatures

Les referències a la nomenclatura de les iniciatives del lleure educatiu infantil i juvenil previstes en la normativa vigent, especialment en el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure, s'han d'entendre en el sentit següent a partir de la publicació de la llei:

a) Les escoles d'educació de temps lliure infantil i juvenil s'han d'entendre com a escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil.

b) Les activitats d'educació en el temps lliure infantil i juvenil s'han d'entendre com activitats de lleure educatiu infantil i juvenil.

c) Les instal·lacions juvenils s'han d'entendre com a instal·lacions infantils i juvenils.

d) Els albergs juvenils s'han d'entendre com a albergs per al lleure.

e) El Consell Assessor d'Educació en el lleure de les Illes Balears s'ha d'entendre com a Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil de les Illes Balears.

Disposició addicional tercera Tramitació unificada d'escoles de formació en el lleure infantil i juvenil i de centres acreditats pel SOIB i suport a les escoles que es vulguin acreditar per impartir certificats de professionalitat

1. El Govern de les Illes Balears i el Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) poden acordar la implantació d'un sistema que permeti simplificar o, fins i tot, unificar, la inscripció d'escoles als departaments de joventut i com a centre acreditat del SOIB, respectivament, per impartir formació vinculada al lleure educatiu infantil i juvenil.

2. Aquest sistema ha de facilitar que les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil inscrites en els censos dels departaments de joventut estiguin capacitades per impartir els certificats de professionalitat del SOIB en matèria d'activitats de lleure educatiu amb infants i joves i, igualment, que els centres acreditats pel SOIB puguin impartir els cursos de monitor/monitora i director/directora d'activitats de lleure educatiu, definint amb detall quan es pot obtenir la titulació dels departaments de joventut, la titulació del SOIB o les dues simultàniament.

3. Als efectes de facilitar l'acreditació d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil per impartir certificats de professionalitat en el sector del lleure educatiu, el Govern de les Illes Balears, l'Institut Balear de la Joventut i els consells insulars poden cedir espais que compleixin els requisits per impartir certificats de professionalitat a una o a diverses escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil. En el cas que un mateix espai s'empri per diverses escoles, s'han de fixar mitjançant conveni els dies i els horaris reservats a cadascuna.

4. També als efectes de facilitar l'acreditació d'escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil per impartir certificats de professionalitat en el sector del lleure educatiu, el Govern de les Illes Balears, l'Institut Balear de la Joventut i els consells insulars poden establir ajudes destinades a contribuir al compliment dels requisits demandats pel SOIB.

Disposició addicional quarta Composició paritària dels òrgans col·legiats de les administracions públiques i dels seus ens instrumentals

Tots els òrgans col·legiats de les administracions públiques i dels seus ens instrumentals que preveu aquesta llei i els altres que es puguin crear han de respectar el principi de paritat i han de cercar una composició equilibrada entre dones i homes.

Disposició addicional cinquena Aplicabilitat de les mesures previstes a la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència

1. Al col·lectiu de professionals, les escoles de formació, les activitats, les instal·lacions i la resta de serveis que regula aquesta llei els són aplicables les obligacions establertes a la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència, especialment les previstes en els articles 15, 16, 20, 47, 48, 57, 58, 59 i 60, i les altres que disposi la normativa en aquest àmbit.

2. Sens perjudici del deure de comunicació que tenen tots els i les professionals del lleure educatiu infantil i juvenil en cas que detectin abús o maltractament infantil, els centres, les entitats o les empreses que acullen o desenvolupen habitualment activitats de lleure educatiu amb persones menors d'edat, han de designar un delegat o una delegada de protecció contra el maltractament, amb les funcions i les característiques previstes a l'article 48 de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència, i les altres que li siguin d'aplicació.

En defecte de nomenament específic, han d'actuar com a delegat o delegada de protecció contra el maltractament d'infants i joves de cada centre, entitat o activitat les persones següents:

a) El director o la directora del centre o la instal·lació, en el cas dels centres i instal·lacions que acullin activitats de lleure educatiu amb menors d'edat.

b) El president o la presidenta o el màxim responsable de l'entitat, en el cas d'entitats, persones o organitzacions que acullin activitats de lleure educatiu amb menors d'edat.

c) El director o la directora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil, en el cas d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil.

La disposició del delegat o la delegada de protecció no eximeix el centre, l'entitat, l'empresa o la persona responsable del deure de conèixer, promoure i aplicar el protocol o els protocols en matèria de maltractament infantil que s'hagin d'implantar en el sector de lleure educatiu infantil i juvenil, ni les altres obligacions que exigeixen la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència, i la resta de normativa aplicable. En aquests casos, l'entitat o el centre on desenvolupi les seves funcions el delegat o la delegada de protecció serà responsable civil solidari de les possibles sancions que s'imposin per incomplir el que estableix la normativa en aquest àmbit.

Disposició addicional sisena Capacitat d'obrar de les entitats sense personalitat que duen a terme activitats i serveis subjectes a aquesta llei

A l'efecte d'allò previst a l'article 3, apartat c), de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, s'atorga capacitat d'obrar a les entitats sense personalitat que duen a terme serveis, activitats o altres actuacions subjectes a aquesta llei.

Disposició addicional setena Cessió d'espais a entitats d'iniciativa social en l'àmbit del lleure educatiu infantil i juvenil

Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències han de facilitar a aquestes entitats la utilització o la cessió dels espais públics, tant rústics com urbans, per garantir poder desenvolupar tot tipus d'activitats del lleure educatiu i de qualitat, assegurant així el creixement de la xarxa d'espais habilitats per realitzar el lleure educatiu arreu de les Illes Balears.

Disposició addicional vuitena Establiments de preus públics del Govern i el seus ens instrumentals en matèria de lleure educatiu

1. L'establiment de preus públics pels serveis oferts pel Govern o les seves entitats instrumentals s'ha de fer mitjançant un decret del Consell de Govern, sens perjudici que la quantia o la seva actualització es pugui aprovar per ordre o resolució del conseller o la consellera competent en matèria de lleure del Govern.

2. La referència a l'ordre que ha d'aprovar la conselleria competent en matèria de lleure educatiu, recollida en l'apartat 7 de l'article 16 de la Llei 5/2022, de 8 de juliol, de polítiques de joventut, per a l'establiment de preus públics de l'IBJOVE, s'ha d'entendre sens perjudici que, pel tipus de servei o de producte, s'hagi de recórrer a un decret del Consell de Govern.

Disposició addicional novena Règim especial de Formentera

1. Hom reconeix que el Consell lnsular de Formentera, atès el seu règim especial de consell insular unimunicipal, exerceix alhora les competències que aquesta llei i la resta de l'ordenament jurídic preveuen per als consells insulars i per als ajuntaments.

2. En l'àmbit de la cooperació interadministrativa, el Govern de les Illes Balears ha de dispensar un tractament especial al Consell Insular de Formentera per raó de la seva singularitat i en atenció al caràcter unimunicipal d'aquest.

A més a més, el Govern, com a garant de la política autonòmica i de l'equilibri intern interinsular previstos a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, així com de conformitat amb l'establert a la legislació estatal de règim local, ha de prestar de manera efectiva al Consell Insular de Formentera, en matèria de polítiques de lleure educatiu:

a) Suport tècnic, administratiu i de gestió addicionals, per garantir la prestació integral dels serveis en la totalitat del territori de Formentera.

b) Assistència i cooperació jurídica.

c) Col·laboració activa en el foment del desenvolupament econòmic i social de Formentera.

3. A l'efecte de tot el que disposa l'apartat anterior, el Govern pot acordar amb el Consell Insular d'Eivissa les fórmules pertinents perquè aquest cooperi amb el Consell Insular de Formentera en àmbits determinats en matèria de polítiques de lleure educatiu, sens perjudici de les relacions bilaterals que es puguin establir entre els consells insulars de les illes d'Eivissa i de Formentera.

Disposició transitòria primera Règim transitori en matèria sancionadora

El règim sancionador contingut en aquesta llei no és aplicable a les infraccions comeses abans de la seva entrada en vigor, llevat que aquest règim sigui més favorable a l'infractor o la infractora; ni als procediments ja iniciats i notificats mitjançant la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut. En aquests darrers casos, és d'aplicació el règim sancionador previst a la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

Disposició transitòria segona Vigència del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure

1. El Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure, serà totalment vigent en tot allò que no contradigui aquesta llei, fins que un altre decret de principis generals el substitueixi, si escau.

2. Mentre no es faci el desplegament reglamentari previst a la disposició final sisena, al conjunt d'activitats, serveis, escoles i instal·lacions recollits en aquesta llei els seran aplicables els títols preliminar, primer, segon, tercer i quart del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure en tot allò que no contradigui l'establert en aquesta llei.

Disposició transitòria tercera Termini per complir amb l'obligació del personal docent de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil d'acreditar els coneixements de català establerts

Les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil tenen un termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, per donar compliment al requisit de coneixements de llengua catalana establert per al personal docent en l'article 14, apartat 3, lletra d) d'aquesta llei.

Disposició transitòria quarta Règim transitori aplicable a les instal·lacions considerades albergs juvenils d'acord amb la normativa anterior

1. El règim transitori que preveu aquesta disposició s'aplica a les instal·lacions que, d'acord amb la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, i la seva normativa de desplegament, siguin considerades albergs juvenils i es trobin en funcionament des d'abans de 18 de juny de 2022 o, en el cas de les de gestió o titularitat públiques, s'hagin posat en marxa entre aquella data i l'entrada en vigor d'aquesta llei.

2. A les instal·lacions de l'apartat anterior els són aplicables totes les disposicions relatives a les instal·lacions infantils i juvenils contingudes en aquesta llei i, en concret, les relatives als albergs per al lleure, si bé de manera transitòria, i per un màxim de sis mesos des de la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears d'aquesta llei, se'ls estableixen les excepcions següents:

a) La finalitat pedagògica o social a què fa referència l'apartat 2 de l'article 23 d'aquesta llei es presumeix amb la disposició d'un projecte educatiu adequat al públic juvenil i amb el compliment dels requisits del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure.

b) Poden continuar allotjant persones de més de 30 anys d'acord amb les condicions de l'apartat 2 de l'article 58 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure.

c) Poden continuar tenint la proporció d'habitacions individuals i dobles que estableix l'apartat 7 de l'article 73 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure.

3. Passat el termini de sis mesos establert a l'apartat anterior, les instal·lacions afectades per aquesta disposició que no compleixin íntegrament les condicions per ser albergs per al lleure queden sotmeses a la normativa turística, sens perjudici del règim previst a la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

4. El règim transitori que recull aquesta disposició és aplicable a aquestes instal·lacions mentre romanguin inalterades les condicions comunicades en la declaració responsable presentada i continuïn complint els requisits essencials per funcionar com a instal·lacions infantils i juvenils. En cas contrari, queden subjectes al compliment de totes les disposicions contingudes en aquesta llei.

5. El règim transitori que recull aquesta disposició és també aplicable a les instal·lacions que hagin presentat una sol·licitud completa d'ampliació de places com alberg juvenil davant l'administració municipal competent, abans de l'entrada en vigor del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, sempre que el còmput total de places de l'alberg resultant de l'ampliació respecti el límit màxim de places aplicable d'acord al règim jurídic vigent i que correspongui.

Disposició derogatòria única Normes que es deroguen

1. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que disposa aquesta llei i, en particular:

a) Els títols IV i VII de La Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut.

b) L'apartat 6 de l'article 16 i els apartats 2, 6, 7 i 14 de l'article 17 de la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d'atribució de competències als consells de Menorca i d'Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure.

c) El punt 1.3 i la lletra b) del punt 1.8 de l'apartat C de l'Annex del Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure.

d) La lletra a) de l'apartat 2 de l'article 58 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure, si bé es mantindrà en vigor per a les instal·lacions previstes a la disposició transitòria tercera fins que es publiqui la disposició reglamentària que reguli els albergs com a empreses turístiques d'allotjament a què fa referència la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

Disposició final primera Modificació del Decret 15/2003, de 14 de febrer, pel qual es crea el Consell d'Infància i Família de les Illes Balears i se'n regula el funcionament

L'apartat 1 de l'article 2 del Decret 15/2003, de 14 de febrer, pel qual es crea el Consell d'Infància i Família de les Illes Balears i se'n regula el funcionament, queda modificat en els termes següents:

"1. El Consell d'Infància i Família de les Illes Balears ha de tenir la composició següent:

a) Presidència: la persona titular de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

b) Vicepresidència primera: la persona titular de la Direcció General d'Infància, Joventut i Famílies.

c) Vicepresidència segona: el director o la directora de l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència.

d) Vocals:

 

- Una persona en representació de cada consell insular.

- Una persona en representació de l'Ajuntament de Palma.

- Una persona en representació de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.

- Una persona en representació de la Conselleria d'Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.

- Una persona en representació de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears.

- Una persona en representació de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria o, si escau, de la conselleria amb competències en matèria de treball i formació del Govern de les Illes Balears.

- Una persona en representació de l'Institut Balear de la Dona.

- Una persona en representació de la Direcció General de Política Lingüística.

- Una persona en representació del Consell de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexuals.

- Una persona en representació de la conselleria o l'organisme adscrit amb competències en matèria d'elaboració d'estadístiques.

- Una persona en representació de la Delegació del Govern de l'Estat a les Illes Balears.

- Una persona en representació del Col·legi Oficial d'Advocats de les Illes Balears.

- Una persona en representació del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears.

- Una persona en representació del Col·legi Oficial de Pedagogs de les Illes Balears.

- Una persona en representació del Col·legi Oficial de Treballadors Socials de les Illes Balears.

- Una persona en representació del Col·legi Oficial d'Educadors Socials de les Illes Balears.

- Una persona en representació del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears.

- Una persona en representació del Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears.

- Dues persones en representació de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i Adolescència Balear.

- Dues persones en representació d'associacions inscrites en el registre oficial corresponent que tenguin relació amb la matèria d'infància i família i que han de designar les mateixes ONG, d'acord amb el sistema que estableixin.

- Una persona en representació de les entitats col·laboradores en matèria d'adopció internacional habilitades a les Illes Balears, designada per les persones titulars d'aquestes entitats.

- Una persona en representació de la Universitat de les Illes Balears.

- Una persona en representació de les federacions d'associacions de pares i mares d'alumnes de les Illes Balears.

- Tres persones en representació de l'alumnat del Consell Escolar de les Illes Balears.

- Una persona menor d'edat en representació de cada consell insular que tengui articulat el seu propi sistema de representació dels infants i els adolescents de l'àmbit territorial.

- Una persona en representació del sindicat Confederació Sindical de Comissions Obreres de les Illes Balears.

- Una persona en representació del sindicat Unió General de Treballadors de les Illes Balears.

- Dues persones en representació de les entitats de lleure que formin part del Consell de la Joventut de les Illes Balears."

Disposició final segona Modificació del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut

1. Es modifica el títol del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, que passa a ser Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure.

Totes les referències fetes a aquest decret s'han d'entendre fetes amb el nou títol.

2. Es modifica l'article 19 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, que queda redactat de la forma següent:

"Article 19 Composició

1. El Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil està format per:

a) Nou representants de les escoles de les Illes Balears, escollides per elles mateixes. D'aquestes nou, quatre han d'estar radicades a Mallorca, dues a Menorca, dues a Eivissa i una a Formentera.

b) Una persona que formi part de la Comissió Permanent del Consell de la Joventut de les Illes Balears, designada per la Presidència d'aquest òrgan.

c) Quatre persones representants del Govern de les Illes Balears i de l'Institut Balear de la Joventut.

d) Una persona representant del departament de joventut de cada consell insular.

2. Els vocals i les vocals procedents de les escoles de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil seran les directores i els directors de les escoles o les persones en les quals deleguin expressament aquesta tasca.

3. Les persones integrants del Consell assessor en el lleure educatiu infantil i juvenil designades en representació de l'Administració de les Illes Balears i de l'Institut Balear de la Joventut seran:

a) La persona titular de la direcció general competent en matèria de joventut, o persona en qui delegui, que n'ocuparà la Presidència.

b) La persona titular de la direcció de l'Institut Balear de la Joventut, que n'ocuparà la Vicepresidència.

c) Dues persones designades per les persones titulars de la direcció general competent en aquesta matèria i de l'Institut Balear de la Joventut, entre el personal tècnic adscrit, una de les quals exercirà les funcions de secretària.

4. Sens perjudici d'allò establert a l'apartat a) del punt 1 anterior, es consultaran totes les escoles sobre les decisions que es prenguin en el si del Consell assessor.

5. L'assistència o la participació en les reunions o activitats del Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil no comportaran cap remuneració per als membres. No obstant això, les persones residents a altres illes que assisteixin a reunions presencials del Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil tenen dret a l'abonament de les despeses de viatge i manutenció que els ocasioni l'assistència. L'abonament dels imports s'ha de fer amb càrrec a la conselleria del Govern competent en matèria de joventut a la qual estigui adscrit l'òrgan consultor."

3. L'apartat 1 de l'article 37 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

“1. Són activitats d'educació en el lleure infantil o juvenil subjectes a aquest decret les adreçades a infants i joves, organitzades per una persona física o jurídica, pública o privada, amb ànim de lucre o sense, en què participen un mínim de deu persones d'entre 3 i 17 anys, amb la finalitat d'afavorir la participació social, la diversió, la formació, l'aprenentatge de valors, el descans i les relacions de les persones participants, en execució d'un projecte educatiu, i que es duen a terme durant tres dies consecutius, o no consecutius, dins un període de set dies naturals, independentment de si són complets o no.”

4. Se suprimeix l'apartat 2 de l'article 37 del Decret 23/2018, de 6 de juliol.

5. L'apartat 3 de l'article 37 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

"3. Així mateix, aquest decret s'aplica a l'activitat continuada de lleure educatiu que duen a terme entitats i persones de dret públic o privat, d'una durada mínima setmanal de tres dies —consecutius o no—, sense pernoctació, durant almenys sis mesos, amb les particularitats establertes en aquest títol."

6. L'apartat 4, lletra i), de l'article 37 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

"i) Activitats en centres infantils o juvenils de lleure educatiu: les que es duen a terme en una instal·lació de promoció infantil o juvenil destinada preferentment a organitzar activitats continuades de lleure."

7. S'introdueix un nou article, el 43 bis, al Decret 23/2018, de 6 de juliol, amb la redacció següent:

“Article 43 bis Obligacions en matèria d'accessibilitat

1. Les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil organitzades pel sector públic han de garantir la participació d'infants i joves d'entre 3 i 17 anys amb un grau de dependència reconegut per l'autoritat competent.

2. Les activitats de lleure educatiu infantil i juvenil organitzades per la iniciativa privada, amb ànim de lucre o sense, han de reservar un mínim del 2% de les places a persones d'entre 3 i 17 anys amb un grau de dependència reconegut per l'autoritat competent. Si l'aplicació del percentatge dóna lloc a un número amb decimal, s'ha d'arrodonir fins al número sencer següent. En el cas que durant la realització de l'activitat s'incrementi el nombre de places, el 2% esmentat s'haurà de recalcular sobre el nombre efectiu de participants. Només en el cas que no hi hagi demanda per a aquestes places reservades es podran cobrir per altres participants.

3. Quan els consells insulars publiquin en el seu lloc web el llistat de les activitats declarades durant l'any natural, han d'indicar el nombre de places d'aquestes activitats i quantes se'n reserven a persones amb un grau de dependència reconegut. Aquesta informació ha d'estar periòdicament actualitzada.

4. Les administracions públiques han de preveure ajudes a les entitats organitzadores de la iniciativa privada per garantir el compliment de les previsions d'aquest article.”

8. El títol de l'article 46 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

"Article 46 Comunicació i desenvolupament de l'activitat continuada i sense un grup estable de persones participants"

9. L'apartat 1 de l'article 46 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

"1. Les activitats continuades amb menors d'edat que formin part d'una programació periòdica i que no tenen un grup estable de participants, en el sentit que el nombre varia atès que la inscripció està oberta de manera permanent, s'han d'acollir al règim de comunicació i desenvolupament que s'indica a continuació."

10. L'apartat 4 de l'article 48 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

"4. Les activitats continuades, tant de caràcter públic com privat, a què fa referència l'apartat 3 de l'article 37, han de comptar amb un equip dirigent format per, com a mínim, un monitor o una monitora per cada quinze persones participants o usuàries. En cas d'haver-hi fraccions d'un nombre igual o superior a vuit, se n'hi ha d'afegir un altre. No obstant això, les activitats puntuals que es desenvolupin en aquests llocs, independentment de qui les organitzi, s'han d'acollir a la ràtio establerta en el punt 2 d'aquest article."

11. El segon paràgraf de l'apartat 7 de l'article 48 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat com s'indica:

“Els monitors i les monitores que estan en període de pràctiques formatives no poden rebre cap retribució ni poden computar a efecte de la ràtio de monitor o monitora per grup de participants exigida. No obstant això, quan es tracti d'activitats de voluntariat, organitzades per entitats inscrites en el Cens d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, en les quals l'equip dirigent estigui format exclusivament per personal voluntari, i estiguin emmarcades en programes de voluntariat, com a màxim un 50% del total de l'equip de monitors o monitores pot estar en període de pràctiques i comptar a l'efecte de la ràtio requerida. En cap cas el monitors en pràctiques no poden superar el nombre de monitors o monitores titulats."

12. L'apartat 2 de l'article 51 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

“2. En relació amb la direcció d'activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil de caràcter esportiu, previstes en l'article 37, apartat 4.e), d'aquest decret, poden actuar també com a directors o directores les persones amb la titulació següent, expedida d'acord amb la normativa que s'hi aplica:

a) La llicenciatura o el grau en educació física o en ciències de l'activitat física i de l'esport, de conformitat amb la normativa vigent de l'administració educativa que la regula i la normativa vigent sobre instituts nacionals d'educació física.

b) El títol de tècnic o tècnica superior en ensenyament i animació socioesportiva (Reial decret 653/2017, de 23 de juny, pel qual s'estableix el títol de tècnic superior en ensenyament i animació socioesportiva i es fixen els aspectes bàsics del currículum) o titulacions declarades com a equivalents."

13. L'apartat 2 de l'article 52 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

“2. En relació amb les activitats d'educació en el lleure infantil i juvenil de caràcter esportiu a què fa referència l'article 37, apartat 4.e), d'aquest decret, com a mínim el 40% del personal que actuï com a monitor ha de tenir alguna de les titulacions que s'indiquen a continuació. En cas que l'aplicació del percentatge del 40% doni com a resultat un número imparell o decimal, s'ha d'arrodonir a favor de les titulacions específiques d'aquest apartat.

a) Per a activitats esportives en general i per a les previstes en els subapartats següents d'aquest apartat, tret de les previstes en el subapartat c), la llicenciatura o el grau en educació física o en ciències de l'activitat física i de l'esport i el títol de tècnic o tècnica superior en ensenyament i animació socioesportiva (Reial decret 653/2017, de 23 de juny, pel qual s'estableix el títol de tècnic superior en ensenyament i animació socioesportiva i es fixen els aspectes bàsics del currículum), de conformitat amb la normativa de l'administració educativa vigent.

b) Per a les diferents modalitats o disciplines esportives, com a mínim el cicle inicial dels títols de tècnic o tècnica de cada disciplina o modalitat, corresponents als ensenyaments de règim especial, de conformitat amb la normativa de l'administració educativa o equivalent; les formacions esportives de nivell I, II i III corresponents al règim transitori, de conformitat amb la normativa de l'administració esportiva; i les formacions esportives federatives de nivell I, II i III o equivalents, sempre que s'acrediti una càrrega lectiva d'un mínim del 80% de les formacions de règim transitori.

c) Per a activitats d'escalada, exclusivament el títol de tècnic o tècnica esportiu en escalada (Reial decret 702/2019, de 29 de novembre, pel qual s'estableixen els títols de Tècnic Esportiu en Barrancs, Tècnic Esportiu en Escalada i Tècnic Esportiu en Mitja Muntanya i se'n fixen els currículums bàsics i els requisits d'accés) i, per a activitats de barranquisme, exclusivament el de tècnic o tècnica esportiu en barrancs (Reial decret 702/2019, de 29 de novembre).

d) Per a activitats de cicloturisme, excursionisme, curses d'orientació, bicicleta de muntanya i marxa a cavall, a mes dels títols i les formacions prevists a l'apartat b) anterior, el títol de tècnic o tècnica en guia en el medi natural i de lleure (Reial decret 402/2020, de 25 de febrer, pel qual s'estableix el títol de Tècnic en Guia al medi natural i de lleure i es fixen els aspectes bàsics del currículum), per a qualsevol d'aquestes modalitats, de conformitat amb la normativa de l'administració educativa vigent que el regula.

e) Els certificats de professionalitat de la família professional d'activitats físiques i esportives, corresponent a l'activitat en qüestió."

14. La lletra c) de l'apartat 1 de l'article 53 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificada com s'indica:

“c) El títol de tècnic o tècnica en guia en el medi natural i de lleure (Reial decret 402/2020, de 25 de febrer, pel qual s'estableix el títol de Tècnic en Guia al medi natural i de lleure i es fixen els aspectes bàsics del currículum), de conformitat amb la normativa de l'administració educativa vigent que el regula, respecte de les activitats següents: excursionisme, cicloturisme, bicicleta de tot terreny, ciclocròs, curses d'orientació i marxa a cavall.”

15. L'apartat 3 de l'article 56 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

"3. Entre les instal·lacions infantils i juvenils sense allotjament s'inclouen les següents:

a) Granges escola sense allotjament: edificis que ofereixen espais suficients i adequats per al treball didàctic en el lleure en tècniques agràries i ramaderes.

b) Aules de natura: edificis que ofereixen espais suficients i adequats per al treball didàctic en el lleure en el coneixement del medi natural i en l'educació ambiental.

c) Centres infantils o juvenils de lleure educatiu: són els locals o edificis de propietat pública o privada on s'acullen entitats sense ànim de lucre que tenen com a finalitat l'educació en lleure d'infants i joves i/o on es desenvolupen activitats continuades de lleure educatiu."

16. El punt 6 de l'article 75 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda redactat de la forma següent:

"6. Els campaments juvenils s'han de dotar d'un tancat, sens perjudici, d'una banda, que pugui existir una servitud de pas, que s'ha de respectar, i, d'altra banda, del que pugui establir la normativa vigent aplicable en matèria d'espais protegits. S'ha de tenir cura que els materials utilitzats en els tancats tenguin una disposició i un color que permetin una integració harmònica amb l'entorn. No es pot utilitzar mai com a material el filferro espinós ni qualsevol tipus d'element punxant, en el cas de les reixes o portes d'accés o sortida del recinte.

En qualsevol cas, no serà necessari fer el tancament perimetral dels campaments infantils i juvenils que estiguin ubicats en espais protegits degudament delimitats d'acord amb la normativa vigent."

17. El títol de l'article 78 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

"Article 78 Centres infantils o juvenils de lleure educatiu"

18. L'apartat 2 de l'article 81 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

“2. A les Illes Balears, el programa empra les denominacions simplificades de Carnet Jove o Carnet Jove de les Illes Balears.”

19. L'article 82 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

“Article 82 Subjectes

Són subjectes del Programa Carnet Jove les persones o organitzacions següents:

a) Les persones titulars del Carnet Jove.

b) Les entitats i empreses col·laboradores adherides, com a prestadors de béns i serveis, que ofereixin avantatges i descomptes a les persones titulars del Carnet Jove Europeu.

c) Els organismes expedidors i promotors del Carnet Jove.

d) Les entitats estratègiques en el marc de les polítiques de joventut, amb les quals l'IBJOVE acordi l'impuls conjunt o la integració de serveis d'interès general.”

20. L'apartat 5 de l'article 87 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

“5. Els avantatges i descomptes atorgats a les persones titulars del Carnet Jove per les entitats i empreses col·laboradores adherides no donen lloc a compensacions econòmiques per part de l'IBJOVE.”

21. L'article 88 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

“Article 88 Organismes expedidors i promotors del Carnet Jove

1. Tenen la consideració d'organismes expedidors i promotors del Carnet Jove les entitats públiques o privades que emetin, promocionin i dinamitzin el Carnet Jove de les Illes Balears.

2. Els organismes de l'apartat anterior han d'expedir el Carnet Jove d'acord amb el que assenyali l'instrument jurídic corresponent que subscrigui amb l'IBJOVE.

3. Els organismes expedidors i promotors han de facilitar la informació relativa al Programa Carnet Jove als sol·licitants de la targeta i a les persones titulars.

4. L'IBJOVE ha de determinar aquestes i altres obligacions en l'instrument jurídic que ha de subscriure amb l'organisme expedidor i promotor per a la realització de tasques d'emissió, promoció i dinamització del Carnet Jove de les Illes Balears, i les altres funcions que li siguin atribuïdes."

22. S'afegeix un article 88 bis al Decret 23/2018, de 6 de juliol, amb la redacció següent:

“Article 88 bis Entitats estratègiques per a l'impuls o la integració de polítiques de joventut

Les entitats estratègiques en el marc de les polítiques de joventut són aquelles organitzacions, de caràcter públic o privat, amb les quals l'IBJOVE pot arribar a acords per a l'impuls conjunt o la integració de serveis del Programa Carnet Jove, per motius d'interès general. Correspon al Consell d'Administració de l'IBJOVE l'acreditació dels motius d'interès general i el caràcter estratègic d'aquestes entitats, així com l'autorització per signar els acords corresponents.”

23. L'article 89 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

“Article 89 Procediment d'obtenció

a) Procediment telemàtic, mitjançant el lloc web del Carnet Jove de les Illes Balears o altres llocs web, sempre d'acord amb els procediments que l'IBJOVE estableixi per a l'expedició de cada modalitat. La sol·licitud telemàtica implica autoritzar l'IBJOVE o l'organisme expedidor perquè verifiqui la identitat de les persones titulars i els requisits per a l'obtenció del Carnet Jove, així com la dels pares, les mares o els tutors o les tutores legals de les persones menors.

b) Procediment presencial. El Carnet Jove de les Illes Balears es pot tramitar de forma presencial als llocs que l'IBJOVE determini i a les dependències dels organismes expedidors i promotors. La persona interessada ha d'emplenar una sol·licitud o facilitar les dades personals i indicar el número de DNI o, si escau, el NIE o el passaport, i el certificat de resident a les Illes Balears, si escau. Les persones menors poden tramitar el Carnet Jove d'acord amb els procediments que l'IBJOVE estableix a aquest efecte."

24. S'afegeix un apartat 3 a l'article 90 del Decret 23/2018, de 6 de juliol, amb la redacció següent:

“3. Les persones titulars del Carnet Jove de les Illes Balears poden renunciar al títol en qualsevol de les modalitats durant la vigència de la targeta, sense perjudici de les implicacions que pugui tenir aquesta renúncia a cada una de les modalitats.”

25. L'apartat 8 de la disposició addicional primera del Decret 23/2018, de 6 de juliol, queda modificat de la manera següent:

"8. Són principis generals els preceptes continguts en les disposicions addicionals primera, segona, tercera, quarta, setena, vuitena, novena i desena, en les disposicions transitòries primera, segona, tercera, quarta, cinquena i vuitena, i en les dues disposicions finals. Es dicten en aplicació de les competències reservades al Govern de les Illes Balears les disposicions addicionals cinquena i sisena i les disposicions transitòries sisena i setena."

26. S'afegeix al Decret 23/2018, de 6 de juliol, una disposició addicional desena, amb el contingut següent:

"Disposició addicional desena Aplicabilitat de les mesures previstes a la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència

1. Al col·lectiu de professionals, les escoles de formació, les activitats, les instal·lacions i la resta de serveis subjectes a aquest decret els són aplicables les obligacions establertes a la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral de la infància i l'adolescència davant de la violència, especialment les previstes en els articles 15, 16, 20, 47, 48 i 57.

2. Les escoles d'educació en el lleure educatiu infantil i juvenil que regula aquest decret han d'impartir continguts específics en matèria de prevenció i detecció de qualsevol forma de violència a la qual es refereix la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, així com de les actuacions que s'han de dur a terme una vegada que s'han detectat indicis de violència, en els mòduls següents:

a) Curs de monitor o monitora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil: Mòdul 2, Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil. S'ha de garantir que l'alumnat coneix el protocol a què es refereix l'article 47 de la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència, i les mesures que s'han de seguir davant d'un possible cas.

b) Curs de director o directora d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil: Mòdul 2, Coordinació i dinamització de l'equip de monitors i monitores de temps lliure. S'ha de garantir que l'alumnat assumeixi com una de les funcions del director o la directora la de difondre el protocol i les mesures previstes en la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència, entre el personal dirigent de l'activitat."

27. S'afegeix al Decret 23/2018, de 6 de juliol, una disposició addicional onzena, amb el contingut següent:

"Disposició addicional onzena ​​​​​​​Formació en llengua catalana per al personal director o monitor que no ha cursat l'educació secundària obligatòria en un territori de parla catalana

Les administracions públiques de les Illes Balears promouran cursos de llengua catalana i actituds positives que n'afavoreixin l'ús, així com de les seves modalitats lingüístiques, el coneixement de la cultura i el medi propis de les Illes Balears, entre aquell personal director o monitor d'activitats de lleure educatiu infantil i juvenil que no hagi cursat l'educació secundària obligatòria en un territori de parla catalana.”

Disposició final tercera Modificació del Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure

El punt 1.9 de l'apartat C de l'Annex del Decret 26/2018, de 3 d'agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que exerceix l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut i lleure, queda redactat de la forma següent:

"1.9. En relació amb la vigilància, la inspecció i el control de serveis: La inspecció de serveis de naturalesa suprainsular."

Disposició final quarta Modificació de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries

Es modifica l'apartat G) en la «Definició de les activitats regulades en la matriu d'ordenació del sòl rústic», continguda en l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, que passa a tenir la redacció següent:

“G) Albergs, cases de colònies, refugis o similars.

1. Els albergs, les cases de colònies, els refugis o similars, que no siguin activitat complementària de l'activitat agrària, tendran la consideració d'ús condicionat en tota categoria de sòl rústic.

L'autorització de l'ús condicionat no podrà comportar la construcció de noves edificacions ni l'ampliació de les existents, ni la legalització d'edificis fora d'ordenació. Tot això sense perjudici que el planejament territorial o ambiental ho declari ús admès en indrets concrets i en reguli les condicions de l'edificació.

Hauran de ser de titularitat pública o gestionats per associacions sense ànim de lucre. En el cas de les associacions, hauran de comptar amb el reconeixement d'una administració pública amb competències en matèria d'infància, joventut, serveis socials o medi ambient, per dur a terme el servei d'allotjament i educació ambiental; l'esmentada administració haurà de constar i ser consultada en la tramitació de l'autorització de l'ús condicionat, i, sense perjudici d'altres competències concurrents, se'n farà responsable de regular i vetllar les condicions d'exercici.

2. Excepcionalment, els albergs, cases de colònies, refugis o similars, que no siguin activitat complementària de l'activitat agrària i que es dediquin a l'acollida d'activitats de lleure educatiu, tendran la consideració d'ús admès, sempre que es compleixin els següents requisits:

a) Que s'ubiquin en edificacions existents que s'haguessin destinat a l'activitat d'alberg, refugi o similar amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears.

b) Que no s'emplacin en ANEI d'alt nivell de protecció ni en Àrea de Prevenció de Risc d'Inundació.

c) Que siguin gestionades per administracions públiques o entitats sense ànim de lucre i estiguin destinades a la realització d'activitats de lleure educatiu per a infants i joves, amb la finalitat de facilitar-ne la convivència, l'allotjament, la formació o la utilització adequada del lleure. En el cas de les entitats sense ànim de lucre, s'haurà de comptar amb el reconeixement d'una administració pública amb competències en matèria d'infància, joventut, lleure educatiu, serveis socials o medi ambient, per dur a terme el servei de lleure educatiu o d'educació ambiental. Aquesta administració haurà d'inscriure la instal·lació en el cens que correspongui i es farà responsable de regular i vetllar pel compliment de les condicions d'exercici, sense perjudici de les competències concurrents.

La consideració de l'ús admès en cap cas pot comportar la construcció de noves edificacions ni l'ampliació de les existents. Únicament s'hi podran dur a terme les actuacions de manteniment i millora imprescindibles per adequar les instal·lacions a les exigències pròpies de la legislació sectorial que els afecti, restant sotmeses en qualsevol cas a intervenció administrativa preventiva a través dels instruments de la llicència urbanística o comunicació prèvia, segons pertoqui”.

Disposició final cinquena Modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

Es modifica la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que queda redactada de la forma següent:

“1. En el termini de dos anys des de l'entrada en vigor del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, s'han de regular reglamentàriament els requisits d'obertura i funcionament dels albergs com a empreses turístiques d'allotjament. No es pot iniciar cap activitat d'aquest tipus fins a l'entrada en vigor del reglament esmentat, llevat dels supòsits establerts als punts 2, 3 i 4 de la present disposició.

2. Passats sis mesos des de l'entrada en vigor de la Llei del lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears, les instal·lacions que ja es trobin en funcionament com a albergs juvenils, a l'empara de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, i de la seva normativa de desplegament, i no compleixin els requisits per ser albergs per al lleure, han de quedar sotmeses a la normativa turística, amb el règim específic següent:

a) Han de presentar la declaració responsable d'inici d'activitat davant l'administració turística corresponent, que s'ha d'inscriure als registres turístics amb el codi ABT.

b) No els és d'aplicació l'article 88 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, sens perjudici que les places dels albergs no poden ser objecte d'intercanvi entre particulars. No obstant l'anterior, les places dels esmentats albergs han de computar als efectes del límit màxim per illa de places turístiques a allotjaments turístics referit a l'article 5.3 de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears.

c) Queden sotmeses a l'àmbit d'aplicació de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible.

d) El nombre màxim de places turístiques de què poden disposar aquests establiments és de 150 a l'illa de Mallorca, de 80 a les illes de Menorca i d'Eivissa, i de 60 a l'illa de Formentera.

e) Es poden augmentar places, sempre de conformitat amb la normativa turística d'aplicació.

f) Queden sotmeses a les obligacions i als deures generals de les empreses turístiques determinats a la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, i a la normativa de desplegament.

g) Sense perjudici de l'anterior, i fins a l'entrada en vigor del reglament esmentat al punt 1 d'aquesta disposició final, també queden sotmeses als requisits i a les condicions establerts en l'article 57, en els articles 68 a 70 del capítol IV i en la secció 1ª del capítol V (articles 71 a 74) del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es despleguen diversos aspectes de la normativa de joventut i de lleure.

3. També es poden acollir al règim específic previst a l'apartat anterior, sense necessitat que transcorrin els sis mesos de l'apartat anterior, les instal·lacions considerades albergs juvenils que ja es trobin en funcionament a l'empara de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, i de la seva normativa de desplegament, i així ho desitgin. En aquest cas, han de comunicar la baixa del Cens d'Instal·lacions juvenils del territori respectiu i presentar la declaració responsable d'inici d'activitat davant l'administració turística.

4. Els establiments que, a la data d'entrada en vigor de la Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, operen com a albergs juvenils sense complir-ne els requisits essencials per exercir com a tals, queden immediatament compresos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, amb el règim específic previst a partir del segon paràgraf de l'apartat 2 anterior, sense que s'estableixi cap període transitori.

5. El reglament a què fa referència l'apartat 1 anterior ha de determinar les concretes exempcions que s'han d'aplicar als albergs d'aquesta disposició pel que fa a determinats requisits d'elements estructurals i d'altre tipus que s'hi estableixin. En tota la resta, el reglament que reguli els requisits d'obertura i funcionament dels albergs com a empreses turístiques d'allotjament els és totalment aplicable.

6. Tant els establiments de l'apartat 4, com els dels apartats 2 i 3 que passin a ser turístics, han de donar compliment a la normativa turística d'aplicació, sens perjudici del règim específic establert en aquesta disposició, atès que deixen de regir-se per la normativa de joventut. En cas que no s'adaptin a la normativa turística d'aplicació, l'administració competent en ordenació turística pot declarar-ne el cessament de l'activitat.

7. Els albergs afectats per aquesta disposició resten sotmesos al règim de control, inspecció i sanció establert en la normativa turística, i l'òrgan competent n'és l'administració turística.”

Disposició final sisena Desplegament reglamentari

Correspon als consells insulars desplegar reglamentàriament, totalment o parcialment, aquesta llei. No obstant això, correspon al Govern de les Illes Balears el desplegament reglamentari de les matèries següents:

a) Els principis generals relatius a la determinació dels currículums i els requisits de les titulacions de lleure educatiu infantil i juvenil, d'àmbit no formal, i del mecanisme per regular-ne les convalidacions respecte d'altres titulacions, així com les homologacions i els reconeixements de titulacions d'altres comunitats autònomes o estats, a què fa referència l'apartat 1.e) de l'article 5 d'aquesta llei.

b) La regulació del Consell assessor de formació en el lleure educatiu infantil i juvenil a què fa referència l'article 11 d'aquesta llei.

c) La Cartera de serveis de lleure educatiu infantil i juvenil del Govern de les Illes Balears i dels seus ens dependents a què fa referència el capítol II del títol VI d'aquesta llei.

d) Els principis generals d'aquelles altres matèries que tenguin un caràcter suprainsular inherent, sens perjudici de la coordinació de l'activitat dels consells insulars en els termes que estableix l'Estatut d'Autonomia.

Disposició final setena Deslegalització

Les normes que es modifiquen per mitjà de les disposicions finals primera, segona i tercera tenen rang reglamentari.

Disposició final vuitena Entrada en vigor

Aquesta llei comença a vigir en el termini d'un mes des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 23 de desembre de 2022

La presidenta ​​​​​​​Francesca Lluch Armengol i Socias