BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

ÍNDEX

Exposició de motius

Article únic. Modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears

Disposició addicional única. Modificació del Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears, aprovat pel Decret 41/2017, de 25 d'agost

Disposició transitòria primera. Rètols i elements que cobreixin els plànols frontals exteriors dels establiments de joc

Disposició transitòria segona. Adaptació de missatges en pantalla de màquines de joc B

Disposició derogatòria única. Normes que es deroguen

Disposició final primera. Entrada en vigor

Disposició final segona. Modificació de la Llei 4/2023, de 27 de febrer, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023

Disposició final quarta. Modificació de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears

Disposició final sisena. Modificació del Decret 91/2019, de 5 de desembre, pel qual es regulen el procediment per al reconeixement del grau de discapacitat i els principis generals del procediment per al reconeixement del grau de dependència, i es modifica el Decret 83/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els principis generals del procediment per al reconeixement de la situació de dependència, la intensitat de protecció dels serveis i el règim de compatibilitat de les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i es crea la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears per a la seva adaptació al Reial Decret 888/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'estableix el procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de discapacitat

Disposició final setena. Deslegalització

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L'article 30.29 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears atribueix a la nostra comunitat autònoma la competència exclusiva en matèria de casinos, jocs i apostes que no sobrepassin l'àmbit territorial de les Illes Balears, amb exclusió de les apostes mútues esportiu benèfiques. Així mateix, l'article 30.12 atribueix competències a favor de la comunitat autònoma de les Illes Balears en relació amb la promoció de l'esport i de l'adequada utilització de l'oci. L'article 4 de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears disposa que al Consell de Govern li corresponen les competències, entre d'altres, d'aprovar la planificació general del sector, tenint en compte la realitat i la incidència social del joc i de les apostes, i les repercussions econòmiques i tributàries.

El Decret 11/2021, de la presidenta de les Illes Balears, de 15 de febrer, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, atribueix a la Direcció General de Comerç de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica la competència referida a casinos, jocs i apostes.

En desenvolupament de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears, i amb els objectius de protegir als col·lectius més vulnerables i donar la màxima seguretat i protecció jurídica als ciutadans, així com atenent la necessitat de planificar la ubicació de salons de joc i locals específics d'apostes respecte dels centres d'ensenyament, es va aprovar el Decret 42/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i el Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de salons de joc a la comunitat autònoma de les Illes Balears, que, en relació amb tots dos tipus d'establiments, va disposar, entre altres mesures, una distància mínima als accessos d'entrada a centres que imparteixen ensenyament als menors d'edat, zones d'oci infantil i centres permanents d'atenció a les persones menors d'edat. Al mateix temps, la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears, obliga els titulars dels establiments a disposar d'un servei de control i admissió amb la finalitat de protegir els col·lectius més vulnerables abans esmentats.

II

La Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, en l'article 5 disposa que les autoritats competents que, en l'exercici de les seves respectives competències, estableixin límits a l'accés a una activitat econòmica o al seu exercici, de conformitat amb el que preveu l'article 17 de la mateixa llei, motivaran la seva necessitat en la salvaguarda d'alguna raó imperiosa d'interès general entre les compreses en l'article 3.11 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que defineix «raó imperiosa d'interès general» com a raó definida i interpretada per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, limitades, entre d'altres, a les següents: l'ordre públic, la seguretat pública, la salut pública i la salut dels consumidors, i la lluita contra el frau.

La intervenció administrativa en matèria de joc és més intensa que en altres sectors econòmics perquè es fonamenta en raons imperioses d'interès general, com són l'ordre públic, la salut pública, la seguretat i la protecció dels drets dels usuaris dels jocs. Aquestes raons justifiquen l'establiment de limitacions mitjançant l'adopció de mesures de racionalització de l'oferta dels locals de joc en el nostre territori, a través de la seva planificació.

L'objectiu d'aquesta planificació és ordenar l'oferta de joc d'acord amb una política que proveeixi d'entorns més segurs de joc i d'especial protecció dels menors i dels col·lectius més vulnerables, sense oblidar el respecte per part del regulador de la normativa general vigent i la seguretat jurídica, amb la finalitat de prevenir les externalitats negatives que l'activitat del joc pogués ocasionar i corregir les disfuncions que produeix el creixement desordenat d'aquest tipus d'establiments.

El Govern de les Illes Balears ha fet esforços ressenyables durant els últims anys per reforçar la protecció dels menors d'edat en espais d'oci segurs i de qualitat. En l'àmbit específic dels jocs d'atzar, s'ha guiat per preceptes i consideracions sociosanitàries com la prevenció de les addiccions i el reforç de la protecció dels col·lectius més vulnerables, especialment com a resposta a la crisi de la COVID-19 i als seus efectes socials i econòmics.

El 1992, l'Organització Mundial de la Salut reconeixia la ludopatia com un trastorn i la incloïa en la Classificació Internacional de Malalties. Anys després, el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM), publicat per l'Associació Estatunidenca de Psiquiatria, i reconegut globalment com a sistema de classificació dels trastorns mentals que proporciona descripcions de les categories diagnòstiques, identificava la ludopatia com una autèntica addicció mancada de substància —entesa com «substància química». Avui, nombrosos assajos clínics demostren que es tracta d'una condició que afecta greument no només l'individu, sinó tot l'entorn familiar, laboral i relacional amb conseqüències econòmiques i emocionals que sobrepassen la mateixa persona amb símptomes d'addicció.

L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears considera el joc des d'una perspectiva integral de responsabilitat social, com un fenomen complex, en el qual s'han de combinar accions preventives, de sensibilització, intervenció, control i reparació dels efectes negatius que se'n puguin derivar.

A fi d'atendre sense demora les esmentades raons d'interès general, les actuals circumstàncies i la creixent preocupació social pel possible efecte addictiu d'aquestes conductes, el Govern ha fet ús del mecanisme cautelar consistent en la suspensió de la concessió de noves autoritzacions per a l'obertura de qualsevol establiment de joc (casinos, bingos, salons de joc, zones d'apostes en salons de joc i locals específics d'apostes).

III

Durant els últims anys, i en resposta activa a la proliferació d'establiments de joc i apostes en les Illes Balears, així com de les opcions de joc en línia, diversos estaments de la societat civil s'han mobilitzat i han reclamat a les administracions públiques autonòmiques i estatals nous marcs reguladors per contenir aquesta proliferació i protegir millor els menors d'edat i els grups de població especialment vulnerables, com els afectats per problemes derivats del joc patològic que, a més, hagin accedit a inscriure's en els registres d'autoprohibits del joc. En aquest sentit, aquesta llei de reforma de la Llei del joc i les apostes pretén incorporar totes aquestes consideracions sociosanitàries i mesures que permetin complementar la regulació del negoci dels jocs d'atzar i mitigar les seves externalitats negatives.

Aquesta reforma legal incorpora disposicions orientades a limitar la concessió de noves autoritzacions de salons de joc i/o apostes en el territori de les Illes Balears.

Els salons de joc i apostes autoritzats en el nostre territori han experimentat en els últims anys un creixement notable, així com una concentració elevada en determinades zones de les illes i els barris amb especial grau de vulnerabilitat econòmica i social, malgrat la limitació de distàncies entre aquests tipus d'establiments regulades en els decrets esmentats amb anterioritat i d'acord amb la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència.

En relació amb la concentració d'aquesta classe d'establiments a la comunitat autònoma de les Illes Balears, aquesta presenta una ràtio de 116,07 establiments de joc presencial per cada milió d'habitants, i és el tercer territori autonòmic amb més densitat d'oferta, a més de presentar una ràtio 40 punts superior a la mitjana del conjunt de l'Estat. Així doncs, es pretén, entre altres aspectes, dur progressivament el nombre de salons de joc i locals específics d'apostes a una xifra que no s'allunyi per excés de la mitjana de sales per habitant del conjunt de l'Estat espanyol. Aquesta mitjana, que es podrà calcular anualment, resultarà de les xifres oficials d'autoritzacions en vigor de salons de joc i de locals específics d'apostes, segons les seccions d'establiments autoritzats de sales de joc i d'establiments específics d'apostes autoritzats del Registre General del Joc, i de la població segons les xifres oficials de la revisió del padró proporcionades per l'INE a 1 de gener de l'any en curs.

És necessari destacar que molts d'aquests establiments s'han instal·lat a Palma, municipi balear amb una incidència ressenyable de barris vulnerables segons l'Informe sobre l'Evolució de la Vulnerabilitat Urbana a Espanya 2001-2011, del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

En aquest sentit, les autoritats sociosanitàries recomanen com a millor estratègia per moderar el potencial addictiu de l'oferta corregir l'alta densitat que posen de manifest les estadístiques de densitat d'establiments per població resident a les Illes Balears.

Per la seva banda, el nombre de casinos de joc s'ha mantingut estable al llarg dels anys, atès que el Govern de les Illes Balears no ha considerat oportú treure a licitació un nou concurs públic, i ha mantingut amb això el nombre de casinos de joc en tres: un a Mallorca, un altre a l'illa d'Eivissa i un altre a Menorca.

En relació amb els bingos, en canvi, cal assenyalar que el seu nombre s'ha mantingut a la baixa, i el nombre actual és de quatre: tres a Mallorca i un a l'illa d'Eivissa.

Així mateix, aquesta reforma amplia les distàncies entre els salons de joc i apostes i certs centres o espais essencialment dedicats a l'educació i l'esbarjo de les persones menors o vulnerables. La mesura respon a les reclamacions creixents dels col·lectius socials afectats per les ludopaties i els implicats a combatre-les, que assenyalen oportunament la freqüent proximitat física d'establiments de joc i apostes respecte de centres educatius, d'atenció sociosanitària, parcs i àrees de joc infantil i juvenil, i recintes esportius públics. Es tracta d'una circumstància que exposa de manera directa les persones menors d'edat i les vulnerables davant l'oferta dels establiments dedicats al joc i les apostes durant el recorregut dels seus itineraris quotidians, ja que és habitual que els salons de joc comptin amb una zona dedicada a la pràctica de les apostes esportives i així es corre el risc de normalitzar aquests establiments com a llocs d'oci en grup. Nombrosos estudis mostren l'efecte multiplicador en el desig de practicar jocs d'atzar de la combinació de missatges publicitaris en els mitjans de comunicació, internet i als esdeveniments esportius amb la trobada diària amb les sales de joc i els seus reclams, situació especialment freqüent en zones urbanes amb alta densitat de població.

En paral·lel, es prohibeixen la publicitat i els actes de promoció de l'activitat del joc i les apostes en tot el territori de les Illes Balears. Atenent els principis de moderació i provisió d'entorns més segurs de joc, s'entén que la publicitat incita competitivament a la pràctica dels jocs d'atzar i les apostes sense que es pugui controlar qui accedeix als continguts publicitaris o qui transita davant ells en la via pública.

Més enllà del que s'exposa, aquesta norma estableix un control electrònic d'edat en pantalla per a l'ús de màquines recreatives de tipus B presents en bars i restaurants. Si bé, fins ara, els establiments de joc i apostes disposen d'estrictes controls d'edat, les màquines de joc de tipus B en els establiments d'hostaleria han mancat d'aquests controls.

Finalment, aquesta reforma legislativa vol reorganitzar els articles i els supòsits d'infraccions molt greus, greus i lleus, atenent l'experiència acumulada i perseguint emparentar amb major fidelitat els supòsits previstos en l'articulat legal amb els que realment es produeixen en l'àmbit del joc i les apostes. A més, s'aprofita la modificació legislativa per adequar l'article 36 de la vigent Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears, al que s'estableix en l'article 21.3.a) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per garantir que en els procediments iniciats d'ofici (com és el cas dels sancionadors) el còmput d'inici del termini de caducitat sigui des de la data de l'acord d'iniciació del procediment.

IV

Aquesta llei consta d'un article únic, una disposició addicional, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

Les disposicions de la present llei s'ajusten als principis de bona regulació prevists en l'article 139.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Així, en l'exercici de la iniciativa legislativa aquesta administració pública ha actuat d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, queda justificat l'interès general atesa la finalitat que persegueix aquesta llei, que és l'instrument més adequat per garantir la seva consecució.

En virtut del principi de proporcionalitat, el text normatiu conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat a cobrir amb la norma, constatant que no existeixen altres mesures menys restrictives de drets o que imposin menys obligacions als destinataris.

A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, l'entrada en vigor d'aquesta modificació legislativa casa de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, i genera un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud, que facilita el seu coneixement i comprensió i, en conseqüència, l'actuació i la presa de decisions de les persones i empreses.

Així, en relació amb aquest principi, aquesta llei s'ajusta i desplega les bases definides prèviament en la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears. Al seu torn, aquesta norma legislativa s'ajusta al principi d'eficiència, doncs les càrregues administratives imposades als operadors del sector no són superiors a les que fins ara suportaven. En aplicació dels principis de qualitat i simplificació, no recollits en l'article esmentat de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, però sí en la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, així com en l'article 49.1 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, cal assenyalar que s'han seguit les directrius de tècnica legislativa del Govern de les Illes Balears, aprovades mitjançant acord del Consell de Govern de 29 de desembre de 2000, pel qual s'aproven les directrius sobre la forma i l'estructura dels avantprojectes de llei. En darrer lloc, i en relació amb el principi de proporcionalitat, la norma resulta proporcional a la complexitat de la matèria mirant sempre d'aconseguir una situació d'equilibri entre interessos i demandes socials, així com de parangó amb les legislacions més comunes en els territoris de l'entorn de les Illes Balears.

Aquesta disposició legal ha estat sotmesa al procediment previst en la Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015, per la qual s'estableix un procediment d'informació en matèria de reglamentacions tècniques i de regles relatives als serveis de la societat de la informació, així com al que es disposa en el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, pel qual es regula la remissió d'informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i reglaments relatius als serveis de la societat de la informació.

Així mateix, aquesta disposició legal ha estat sotmesa al procediment d'informació de normes i reglamentacions tècniques i de reglaments relatius a la societat de la informació, regulat pel Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, a l'efecte de donar compliment al que es disposa en la Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015, per la qual s'estableix un procediment d'informació en matèria de reglamentacions tècniques i de regles relatives als serveis de la societat de la informació.

Article únic

Modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 3, sobre autoritzacions, que queda redactat de la manera següent:

“1. La realització de qualsevol activitat inclosa en l'àmbit d'aquesta llei requereix la prèvia autorització administrativa.

En cap cas no es poden atorgar noves autoritzacions per instal·lar establiments específics de joc (salons de joc, locals específics d'apostes, casinos, bingos) en una zona inferior a cinc-cents metres amidats radialment des del límit més proper a tota edificació que albergui centres de persones tractades o en tractament per joc patològic, centres d'ensenyament de persones menors d'edat, zones d'oci per a persones menors d'edat i centres permanents d'atenció a les persones menors d'edat. Tampoc no es pot autoritzar la instal·lació de salons de joc quan n'hi hagi un altre, ja autoritzat, a una distància inferior a cinc-cents metres. Aquestes limitacions operen tant respecte d'altres salons del mateix terme municipal del sol·licitat, com respecte de salons existents en altres termes limítrofs.

A l'efecte d'aquesta llei, es consideren centres d'ensenyament a persones menors d'edat tots aquells centres autoritzats d'ensenyament de persones menors d'edat, d'acord amb la normativa sectorial educativa, i els centres d'atenció als menors amb edats compreses entre 0 i 3 anys.

A l'efecte d'aquesta llei, es consideren zones d'oci per a persones menors d'edat aquelles àrees recreatives infantils situades en parcs públics i totes les zones esportives destinades a la infància i la joventut incloses en el planejament municipal.

A l'efecte de la present llei, es consideren centres d'atenció permanent a les persones menors d'edat tots els centres inclosos en la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears.

A l'efecte d'aquesta llei, es consideren centres de persones tractades o en tractament per joc patològic aquells centres que tenen per finalitat la rehabilitació dels usuaris.”

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 3, sobre autoritzacions, que queda redactat de la manera següent:

“Les autoritzacions i els permisos s'han d'atorgar quan es compleixin els requisits establerts en la llei i en les disposicions reglamentàries que la despleguin. En tot cas, les persones titulars de les autoritzacions han d'estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.

En els casos de necessitat de mobilitat d'algun establiment per raó de lloguer o similar, i sempre que l'autorització continuï vigent, podrà desplaçar-se sempre respectant les distàncies establertes, mentre duri l'autorització encara vigent, prèvies comunicació i autorització.”

3. Es modifica l'article 4.1.a), sobre competències dels òrgans de la comunitat autònoma, que passa a tenir la redacció següent:

“Article 4

Competències dels òrgans de la comunitat autónoma

1. Al Consell de Govern li corresponen les següents competències en matèria de joc:

a) Aprovar la planificació general del sector, tenint en compte la realitat i la incidència social del joc i de les apostes i les seves repercusions econòmiques i tributàries.”

4. Es modifica l'article 7, sobre publicitat i promoció, que queda redactat de la manera següent:

“1. Es prohibeix qualsevol tipus de publicitat, promoció, patrocini i qualsevol forma de comunicació comercial, inclosa aquella que es realitzi telemàticament a través de les xarxes de comunicació social, referides a les activitats del joc en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Per als casinos, podrà autoritzar-se excepcionalment l'elaboració de fullets publicitaris i publicitat dinàmica del casino i dels seus serveis complementaris, que podran dipositar-se en establiments turístics en general, aeroports i ports.

2. Es prohibeixen els actes de promoció, els obsequis i les invitacions de naturalesa dinerària o en forma de vals de descompte o tokens i fitxes d'aposta dotades de valor bescanviable per moneda de curs legal de qualsevol quantia que es puguin oferir als jugadors, tant dins com fora dels locals específics i les zones d'apostes, els salons de joc, els casinos i els bingos, que tenguin per finalitat convidar a jugar sense cost per a l'usuari o donar a conèixer l'activitat del joc i de les apostes en particular.

3. No es considera publicitat de joc, als efectes previstos en aquesta llei, aquella que es limiti a informar dels següents aspectes:

a) Nom, raó social, domicili, telèfon, lloc web i adreça de correu electrònic de l'empresa de joc i, si escau, de l'establiment destinat a la pràctica de joc.

b) Horari d'obertura i tancament.

c) Serveis complementaris que presti l'establiment destinat a la pràctica de joc i horari de la seva prestació.

4. En la façana dels establiments de joc —incloses vidrieres, finestres i portes— només es podrà col·locar el nom comercial, la marca de l'establiment i l'anunci o l'expressió “saló de joc”, “local específic d'apostes”, “zona d'apostes”, “bingo” o “casino”, sense cap altre tipus de retolació o d'imatges que facin referència al tipus d'establiment de què es tracti, i, en cap cas, sense cap expressió que pugui incitar al joc.

5. Es prohibeixen en les façanes dels locals de joc i apostes —incloses vidrieres, finestres i portes— les imatges que incitin al joc o d'elements de joc, elements lumínics que no serveixin de senyalització d'entrades o de sortides o que no s'ajustin a la preceptiva normativa municipal sobre aquest tema.”

5. S'afegeix a l'article 8, “Establiments”, un apartat 2 bis amb la següent redacció:

“2 bis. L'ampliació de la superfície d'un establiment de joc autoritzat haurà de sol·licitar una nova autorització, d'acord amb l'apartat 1 d'aquest article.”

6. Es modifica l'apartat 5 de l'article 13, sobre màquines de joc, que passa a tenir la redacció següent:

“5. Les màquines regulades en aquesta llei no es poden situar en:

a) Els bars de centres i àrees comercials, així com en estacions de transport públic, si el local no es troba perfectament aïllat de la zona de pas.

b) Els bars que siguin dependències complementàries d'altres locals i establiments destinats a espectacles públics i altres activitats esportives o recreatives.

c) Establiments de restauració situats en centres d'ensenyament de persones menors d'edat, zones d'oci infantil i centres permanents d'atenció a persones menors d'edat.

d) Terrasses públiques i privades i altres espais situats en zones que siguin d'ocupació de vies públiques.”

7. S'afegeixen els apartats 6 i 7 a l'article 13, sobre màquines de joc, amb la redacció següent:

“6. Les màquines de tipus B i altres elements de joc instal·lats en establiments d'hostaleria i anàlegs han de disposar d'una pantalla prèvia a l'ús de la màquina, en la qual l'usuari ha de respondre una sèrie de qüestions relatives a l'edat i la responsabilitat envers el joc, on després de les preceptives respostes, depenent d'aquestes, s'iniciarà o es cancel·larà la partida automàticament. Mentre cap client de l'establiment no faci ús de la màquina de joc de tipus B, aquesta ha de romandre sense emetre estímuls sonors o lumínics, excepte el d'un missatge imprès aconsellant sobre un entorn segur del joc i les apostes.

7. No poden ser homologats els models de màquines de joc de tipus B, la utilització de les quals impliqui l'ús d'imatges, missatges o objectes que puguin perjudicar la formació de la infància i de la joventut, que directament o indirectament siguin contraris a l'ordenació jurídica vigent, i especialment aquells que incitin a la violència i a les activitats delictives o a qualsevol forma de discriminació, i els que continguin elements racistes, sexistes o pornogràfics. S'entenen per elements racistes, sexistes o pornogràfics a l'efecte d'aquesta llei, aquells que exposin o incitin a exposar de manera ofensiva la raça, el color, l'ascendència o l'origen ètnic o nacional, el cos de la dona i de les persones menors d'edat, o qualsevol altre element gràfic, tipogràfic o sonor que inciti a la violència i a les activitats delictives o a qualsevol forma de discriminació.”

8. Es modifica l'article 28, sobre infraccions molt greus, que passa a tenir la redacció següent:

“Article 28

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

1. Organitzar, instal·lar, gestionar, explotar jocs i apostes, així com permetre aquestes activitats, sense haver obtingut la corresponent autorització administrativa, així com la celebració d'aquestes fora dels establiments o recintes permesos o en condicions diferents a les autoritzades, o la utilització de mitjans, maneres o formes no permeses o prohibides en els reglaments específics dels diferents jocs.

2. Fabricar, comercialitzar o explotar elements de joc incomplint la normativa aplicable, així com utilitzar material de joc no homologat o amb elements, missatges o continguts expressament prohibits i la substitució o la manipulació fraudulenta del material de joc.

3. Utilitzar o aportar dades no conformes amb la realitat o documents falsos o falsejats per obtenir permisos, autoritzacions i inscripcions o per atendre requeriments efectuats per l'administració competent en matèria de joc.

4. La transmissió o la cessió de les autoritzacions concedides, incomplir les condicions o els requisits establerts en aquesta llei i altres normes que la desenvolupin o complementin.

5. Participar directament com a persona jugadora o per mitjà de terceres persones, el personal empleat, titular, directiu, accionista o partícip de les empreses dedicades a la gestió, l'organització i l'explotació del joc, així com els seus cònjuges, ascendents i descendents de primer grau, en els jocs que gestionin o explotin aquestes empreses.

6. Admetre apostes o concedir premis que excedeixin dels màxims permesos per a cada activitat de joc.

7. L'impagament total o parcial a les persones jugadores o apostadores de les quantitats amb què haguessin estat premiades.

8. Utilitzar fitxes, cartrons, butlletes o altres elements de joc que siguin falsos.

9. Vendre cartrons de joc de bingo, bitllets de joc, apostes, rifes o tómboles, per un preu diferent de l'autoritzat.

10. El no funcionament o funcionament deficient del sistema d'admissió i control, així com l'absència de personal per al control d'admissió i la falta d'actualització del Registre de Persones Excloses d'Accés al Joc, en els termes previstos en aquesta llei i les disposicions reglamentàries de desenvolupament.

11. Permetre la pràctica de jocs, així com l'accés als establiments de joc autoritzats, a les persones que ho tenguin prohibit en virtut d'aquesta llei i dels reglaments que la desenvolupin.

12. Mancar d'un sistema de control i vigilància específic per controlar l'accés de les persones en aquells establiments o zones de joc i en els canals de joc a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius, en els quals estigui exigit en aquesta llei o en disposicions reglamentàries de desenvolupament.

13. Modificar unilateralment qualsevol de les condicions essencials en virtut de les quals es varen concedir les preceptives autoritzacions o, si escau, que alterin el contingut de la comunicació o la declaració responsable.

14. Vulnerar els requisits i les condicions exigits per la normativa vigent, en virtut dels quals es varen concedir les preceptives autoritzacions.

15. Concedir préstecs o crèdits, directament o per mitjà de terceres persones, als jugadors o apostadors, en els llocs on es practiqui el joc, per part dels titulars o empleats de les empreses organitzadores o explotadores d'activitats del joc, o de l'establiment, així com dels seus cònjuges, i ascendents i descendents en primer grau.

16. Obstaculitzar o impedir les funcions de control i vigilància en l'àmbit de la inspecció.

17. Efectuar publicitat dels jocs i les apostes o dels establiments en què es practiquin, sense la deguda autorització, contravenint la normativa aplicable o al marge dels límits fixats en aquesta.

18. Exercir coacció o intimidació sobre els jugadors en cas de protesta o reclamació.

19. Realitzar obres de reforma en els diferents establiments de joc sense haver obtingut autorització administrativa prèvia, quan la seva obtenció sigui preceptiva a tenor de les disposicions reglamentàries vigents.

20. La instal·lació i l'explotació de màquines amb premi de tipus B i C o màquines auxiliars d'apostes sense permís d'explotació en vigor o sense el document de comunicació d'emplaçament degudament registrat, o la seva interconnexió sense que aquesta hagi estat autoritzada o amb un nombre de màquines diferent a l'autoritzat.”

9. Es modifica l'article 29, sobre infraccions greus, que passa a tenir la redacció següent:

“Article 29

Infraccions greus

Són infraccions greus:

1. No exhibir en l'establiment de joc, i també en les màquines autoritzades, el document acreditatiu de l'autorització establerta per aquesta llei, i també aquells documents que en el desenvolupament d'aquesta norma i en les disposicions de desenvolupament s'estableixin.

2. No exhibir de forma visible, a les entrades de públic als establiments de joc o a les pàgines web d'inici dels canals de joc telemàtic, la indicació de prohibició d'entrada a les persones menors d'edat i les restriccions i condicions d'accés.

3. No disposar dels fulls de reclamacions preceptius, fitxers electrònics o registres comptables exigits en la normativa de joc corresponent, o mantenir-los de manera incorrecta.

4. La falta de delimitació física de la zona del bar i de les zones d'apostes en aquells establiments on sigui obligatòria aquesta delimitació, d'acord amb les normes reglamentàries de desenvolupament d'aquesta llei; així com la modificació de qualsevol sense l'autorització administrativa prèvia.

5. Deixar fora de funcionament les màquines de joc i auxiliars d'apostes durant l'horari autoritzat per a l'establiment en què es trobin instal·lades sense estar avariades. No és aplicable en el supòsit de màquines instal·lades en establiments d'hostaleria.

6. La instal·lació de màquines de joc o auxiliars d'apostes en qualsevol establiment de joc de manera que obstaculitzin els passadissos i les vies d'evacuació existents.

7. Retirar les màquines de joc i auxiliars d'apostes sense l'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria de joc.

8. Pertorbar l'ordre a les sales de joc o cometre, en general, qualsevol tipus d'irregularitat en la pràctica del joc per part de les persones jugadores o col·laboradores.

9. En general, l'incompliment dels requisits i les condicions continguts en aquesta llei, en els termes que s'hi estableixen i en la normativa reglamentària de desenvolupament, sempre que no tenguin la condició d'infracció molt greu i hagin ocasionat frau a la persona usuària, benefici per a la persona infractora o perjudici per als interessos de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

10. Es modifica l'article 30, sobre infraccions lleus, que passa a tenir la redacció següent:

“Article 30

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

1. Col·locar la documentació que ha de dur incorporada la màquina de manera que es dificulti la visibilitat, o la no adopció de les mesures necessàries per impedir el deteriorament o la manipulació.

2. La conducta desconsiderada cap a les persones jugadores o apostadores, tant durant el desenvolupament del joc o de l'aposta, com en el cas de protestes o reclamacions d'aquestes.

3. No remetre o comunicar en el termini previst reglamentàriament als òrgans competents de joc la informació i les dades exigides per la normativa.”

11. Es modifica l'article 36, sobre caducitat, que passa a tenir la redacció següent:

“Article 36

Caducitat

El termini màxim per acordar i notificar la resolució del procediment sancionador iniciat és d'un any des de la data de l'acord d'iniciació d'aquest. El venciment del termini anterior sense que s'hagi dictat i notificat resolució expressa produeix la caducitat del procediment, tret que aquesta dilació estigui causada, directament o indirectament, per accions o omissions imputables a les persones interessades; tot això sense perjudici del manteniment de la potestat sancionadora de l'administració sobre els fets esmentats si la infracció no ha prescrit.”

12. S'afegeix una disposició addicional setena sobre planificació del nombre d'establiments de joc i locals específics d'apostes, amb la redacció següent:

“Disposició addicional setena

Planificació del nombre d'establiments de joc i locals específics d'apostes

1. Es limita a tres el nombre de casinos de joc en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears. No s'atorgaran noves autoritzacions per a sales accessòries de casinos a les Illes Balears.

2. El nombre d'autoritzacions en vigor per a la instal·lació de salons de joc o de locals específics d'apostes al territori de les Illes Balears es limita a 75 per cada milió d'habitants empadronats a la comunitat autònoma, segons les xifres oficials proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística a 1 de gener de l'any en curs i el llistat autonòmic d'autoritzacions en vigor de salons de joc i locals específics d'apostes. En el cas que la ràtio d'autoritzacions vigents sigui superior en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta reforma operarà de manera automàtica una moratòria de concessió de noves autoritzacions per a instal·lació de salons de joc o de locals específics d'apostes fins que, per l'acumulació d'extincions o renúncies a les autoritzacions vigents, el seu nombre no superi les 75 llicències per cada milió d'habitants empadronats a la comunitat autònoma.

3. Es limita a quatre el nombre de sales de bingo en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

13. Es modifica la disposició transitòria segona, sobre règim transitori de les autoritzacions concedides d'acord amb la normativa anterior, que passa a tenir la redacció següent:

“Disposició transitòria segona

Règim transitori de les autoritzacions concedides d'acord amb la normativa anterior

Les autoritzacions concedides a l'empara de la normativa anterior mantindran la seva vigència durant el termini per al qual varen ser concedides, i la seva posterior renovació s'ha de sotmetre al compliment dels requisits establerts en aquesta llei i les seves normes de desenvolupament.

Les limitacions contingudes en l'article 3.1 d'aquesta llei no seran aplicables per a la renovació de les autoritzacions concedides amb anterioritat a la vigència d'aquesta llei i respecte de les quals no s'exigia el compliment d'aquestes limitacions.”

Disposició addicional única

Modificació del Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears, aprovat per Decret 41/2017, de 25 d'agost

Es modifica l'article 22, apartat 1, sobre sales accessòries, que queda redactat de la manera següent:

“Article 22

Sales accessòries

1. Són sales accessòries dels casinos de joc les sales de joc que, constituint una unitat d'explotació i formant part d'aquesta, es trobin situades fora del recinte o complex on se situï aquest casino, i dins de l'àmbit territorial de cada illa. Aquesta sala funcionarà com a apèndix de la principal per a la pràctica dels jocs que tengui autoritzats i tindrà un període mínim de funcionament de sis mesos a l'any, en el cas de Mallorca, i de tres mesos a l'any, en el cas de Menorca, Eivissa i Formentera. Les sales accessòries poden disposar d'avantsala de la principal, així com de sales privades, amb els requisits establerts en aquest reglament. Serà aplicable a les sales accessòries la regulació dels seus casinos matriu continguda en aquest reglament, encara que no serà exigible la prestació de serveis complementaris establerts al seu article 23.1, els quals es podran prestar amb caràcter voluntari.

En el cas que la superfície total destinada a pràctica dels jocs en el casino principal excedeixi dels límits mínims establerts en l'article 9 d'aquest reglament, la superfície total destinada a la pràctica dels jocs autoritzats a la sala accessòria no ha de ser superior al 60% d'aquella superfície total destinada a pràctica dels jocs en el casino principal.”

Disposició transitòria primera

Rètols i elements que cobreixin els plànols frontals exteriors dels establiments de joc

Les empreses titulars dels establiments de joc als quals es fa referència en aquesta norma disposen del termini màxim de 12 mesos des de la seva entrada en vigor per adequar les façanes i els exteriors dels establiments a les prescripcions d'aquesta norma.

Disposició transitòria segona

Adaptació de missatges en pantalla de màquines de joc B

Les empreses operadores de màquines de joc per adequar-se al que es disposa en l'article 13.6 modificat de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears, en relació amb el qüestionari d'edat i responsabilitat i el missatge imprès aconsellant sobre un entorn segur del joc i les apostes, disposaran del termini que resti de vigència de les autoritzacions d'explotació de màquines recreatives —amb l'excepció de les que vencin a 31.12.2023, el venciment de les quals es traslladarà a 31.12.2024— des de l'entrada en vigor de la present norma.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta llei, la contradiguin o hi siguin incompatibles.

Disposició final primera

Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Disposició final segona

Modificació de la Llei 4/2023, de 27 de febrer, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears

L'article 97.4 de la Llei 4/2023, de 27 de febrer, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, passa a tenir la següent redacció:

“4. En pot ser beneficiària qualsevol persona amb expedient obert als serveis socials comunitaris o als serveis de l'administració impulsora de la prestació. En aquest darrer cas, l'administració impulsora trametrà la informació als serveis socials comunitaris.”

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023

1. L'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, queda modificat de la manera següent:

“1. Els imports que, en concepte de carrera administrativa o professional, ha de percebre el personal al servei de la sanitat pública de les Illes Balears, el personal funcionari docent, el personal funcionari i laboral de serveis generals, el personal funcionari propi del Consell Consultiu de les Illes Balears i el personal funcionari i laboral de l'Agència Tributària de les Illes Balears, s'ha de regir pel que disposen els acords a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 de l'article 23 de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2019, incloses les modificacions d'aquests acords aprovades pels òrgans competents i publicades en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de la comunitat autònoma de les Illes Balears de 27 de febrer de 2023, sense que a aquests imports se'ls hagi d'aplicar la variació retributiva interanual a què fan referència el primer paràgraf de la lletra a) de l'article 12.1 i la disposició addicional primera d'aquesta llei mentre tenguin la naturalesa de pagaments a compte, d'acord amb l'apartat 3 de la disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i d'acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears."

2. L'apartat 2 de l'article 30 de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, queda modificat de la manera següent:

“2. Les retribucions i les cotitzacions a la Seguretat Social del personal docent de l'ensenyament concertat (inclosos els alliberats sindicals i patronals) s'han de finançar fins a un límit màxim d'una jornada completa ordinària, que, tot i estar integrada per hores lectives i hores complementàries, es referencia sobre la base de la realització de vint-i-quatre hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s'assoleixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades en diferents centres concertats.

No obstant això, i amb efectes des de l'1 de setembre de 2023, per als nivells educatius d'ESO, FP i Batxillerat, la referència de la càrrega lectiva esmentada a l'anterior paràgraf es farà sobre la base de la realització de vint-i-tres hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s'assoleixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades en diferents centres concertats.

Tot i l'establert als paràgrafs anteriors, en el cas de personal docent de centres concertats que abans de l'1 de gener de 2015 desenvolupàs globalment en nivells concertats una jornada lectiva superior al límit de vint-i-quatre hores lectives setmanals, d'acord amb el marc normatiu vigent fins a l'1 de gener de 2015, i sempre que es remunerin mitjançant pagament delegat, se n'ha de continuar finançant la jornada íntegra corresponent, fins al límit màxim de trenta-dues hores lectives setmanals. En tot cas, si a partir de l'1 de gener de 2023 aquest personal redueix la seva jornada lectiva, se n'ha de reduir proporcionalment el finançament públic, que no es pot tornar a incrementar llevat dels casos en què la reducció sigui per davall de les vint-i-quatre hores lectives setmanals i l'augment posterior no impliqui superar globalment aquest límit de vint-i-quatre hores lectives.”

3. El primer paràgraf de l'annex 21 de la Llei 11/2022, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2023, queda modificat de la manera següent:

“D'acord amb el que estableix l'article 30 d'aquesta llei, a continuació s'indiquen els imports dels mòduls dels concerts educatius per a l'any 2023. Els mòduls corresponents a despeses de personal docent tenen caràcter mensual; corresponen a la jornada completa ordinària, que, tot i estar integrada per hores lectives i hores complementàries, es referencia sobre la base de la realització de les hores lectives setmanals establertes a l'article 30.2 d'aquesta llei; inclouen un increment del 2,5% en concordança amb el Projecte de llei de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2023, previst en l'article 12 d'aquesta llei; no inclouen les càrregues socials corresponents a la quota patronal, i es refereixen a catorze pagues, excepte els mòduls del complement retributiu de les Illes Balears, del complement d'insularitat, del complement d'equiparació per a diplomats de primer i segon curs de l'ESO, i del sexenni, que es refereixen a dotze pagues. Així mateix, en compliment de l'Acord del Consell de Govern de 24 de maig de 2021 pel qual s'aprova l'increment retributiu per a l'any 2021, previst en la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2021, de determinades retribucions del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 68 de 25 de maig), els mòduls de personal docent contenen l'increment salarial del 2% del sou base, del complement de diplomat, del complement de llicenciat i del complement de batxillerat corresponents a l'increment salarial per aplicar al gener de 2023, amb efectes d'1 de gener de 2023.”

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears

1. Es modifica el punt 1 apartat c) de l'article 3, que queda redactat de la següent manera:

“c) Acreditació de la solvència tècnica i econòmica. El promotor ha de presentar una declaració responsable que compta amb els mitjans tècnics i econòmics suficients per dur a terme el projecte.”

2. Es modifica el punt 2 de l'article 3, que queda redactat de la següent manera:

“La instrucció del procediment correspon a la direcció general competent en matèria d'indústria, excepte que es tracti de projectes d'energies renovables, que correspondrà a la direcció general competent en matèria d'energia. La direcció general que instrueixi el procediment ha de demanar tots els informes que siguin necessaris per a l'avaluació del projecte. En cap cas, la tramitació del projecte no supleix l'avaluació ambiental o integrada en tots els supòsits en què la normativa mediambiental així ho exigeixi. S'han de conservar els tràmits ja realitzats, si n'és el cas, amb anterioritat a la iniciació del procediment per a la declaració de projecte industrial estratègic i se n'ha d'evitar la repetició.”

3. Es modifica el punt 3 de l'article 3, que queda redactat de la següent manera:

“3. El projecte s'ha de trametre a l'ajuntament corresponent perquè n'emeti un informe preceptiu i determinant en el termini d'un mes, sobre el que comporta el projecte i la seva incidència en el municipi. També és preceptiu i determinant l'informe del consell insular corresponent, que haurà de ser emès en el mateix termini d'un mes. En ambdós casos l'emissió dels informes té caràcter prioritari i s'hi aplicarà la suspensió del termini màxim per resoldre, previst en l'article 22.1.d) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Quan el projecte afecti més d'un municipi, si els informes dels ajuntaments són contradictoris, n'haurà de resoldre la discrepància el Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

4. Se suprimeix el punt 4 de l'article 3 de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears.

5. Es modifica el punt 10 de l'article 3, que queda redactat de la següent manera:

“10. L'acord de Consell de Govern serà publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i notificat a l'ajuntament corresponent, al qual li correspondran els actes d'inspecció, control i sanció, d'acord amb les seves competències en matèria urbanística i d'activitats.”

6. Es modifica l'apartat a) del punt 1 de l'article 4, que queda redactat de la manera següent:

“a) L'aprovació del projecte d'implantació o d'ampliació de la instal·lació industrial, i l'autorització per iniciar i executar les obres i les instal·lacions, sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials preceptives en l'àmbit del projecte així com l'abonament de les taxes o els imposts corresponents que correspondrien a les llicències municipals.”

7. S'addiciona un segon paràgraf a la lletra b) de l'article 4 apartat 1, amb el següent contingut:

“Malgrat l'establert al paràgraf anterior, i com a requisit previ a l'inici i l'execució de les obres i les instal·lacions, el promotor haurà d'abonar a l'ajuntament les taxes o els imposts que correspondrien a les llicències municipals que s'haurien d'atorgar si el projecte no fos declarat projecte industrial estratègic.”

8. Es modifica l'article 5, apartat 2 lletra e) que queda redactada de la manera següent:

“e) Incompliment de l'obtenció de l'autorització ambiental o de la integrada, quan d'acord amb la normativa mediambiental sigui procedent.”

9. La lletra e) del punt 2 de l'article 5 passa a ser la lletra f).

10. Es modifica el títol de la disposició transitòria única, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició transitòria primera”

11. S'hi afegeix una disposició transitòria, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria segona

L'òrgan substantiu del procediment, previ informe del Consell de la Indústria, sol·licitarà d'ofici la remissió dels informes preceptius d'aquelles sol·licituds de declaració de projectes industrials estratègics informades prèviament a l'entrada en vigor de la darrera modificació d'aquesta llei continguda en la disposició final quarta de la Llei de modificació de la Llei 8/2014, del joc i apostes de les Illes Balears. A aquests efectes, s'entén que els expedients s'han iniciat si el promotor ha presentat la sol·licitud de proposta d'inversió com a projecte industrial estratègic.”

Disposició final cinquena

Modificació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears

1. S'afegeix la lletra h) a l'apartat 4 de la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022, de 8 de març, sobre retribucions complementàries, amb la redacció següent:

“h) Complement de carrera professional docent.”

2. S'afegeix un apartat 7 en la disposició transitòria primera de la Llei 1/2022 esmentada, amb la redacció següent:

“7. Mentre no s'estableixin els criteris i els ítems d'avaluació que formin part de la convocatòria de la carrera professional, l'abonament dels complements en la calendarització prevista tendrà caràcter de pagaments a compte de carrera professional.”

Disposició final sisena

Modificació del Decret 91/2019, de 5 de desembre, pel qual es regulen el procediment per al reconeixement del grau de discapacitat i els principis generals del procediment per al reconeixement del grau de dependència, i es modifica el Decret 83/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els principis generals del procediment per al reconeixement de la situació de dependència, la intensitat de protecció dels serveis i el règim de compatibilitat de les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i es crea la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears per a la seva adaptació al Reial Decret 888/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'estableix el procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de discapacitat

1. L'apartat 2 de l'article 3, relatiu a l'organització dels equips tècnics de valoració i orientació de la discapacitat i de la dependència, queda redactat de la manera següent:

“2. El personal tècnic de valoració i orientació de la discapacitat s'integra en equips formats per un mínim de tres persones amb diferents perfils multiprofessionals de l'àrea sanitària i social, amb titulació mínima de grau universitari o equivalent.”

2.Se suprimeix l'apartat 3 de l'article 3 relatiu a l'organització dels equips tècnics de valoració i orientació de la discapacitat i de la dependència.

3. L'apartat 7 de l'article 3, relatiu a l'organització dels equips tècnics de valoració i orientació de la discapacitat i de la dependència, queda redactat de la manera següent:

“7. Quan en un territori no es puguin cobrir les places de l'equip bàsic de valoració de la discapacitat, la Conselleria d'Afers Socials i Esports, mentre duri aquesta circumstància, pot reconèixer, amb l'acord previ de les administracions implicades, de manera explícita i temporal, els professionals de les xarxes públiques de salut i de serveis socials per emetre informes, que seran objecte de consideració per emetre dictamen. Els perfils i els requisits d'aquest personal valorador, així com el procediment per a l'autorització de professionals i per a la validació de les valoracions, es determinaran mitjançant un acord entre les entitats interessades de conformitat amb aquest decret.”

4. La lletra a) de l'article 6, relatiu a la zonificació dels equips de valoració i orientació de la discapacitat i de la dependència, queda modificat de al manera següent:

“a) A l'illa de Mallorca s'estableix, com a mínim, per cada 200.000 habitants, un equip multiprofessional de valoració i orientació de la discapacitat i tres tècnics valoradors de la dependència.”

5. La lletra b) de l'apartat 2 de l'article 8, relatiu a la composició i al funcionament de l'òrgan de valoració i assessorament de la discapacitat i la dependència, queda redactat de la manera següent:

“b) Vocalies: tres persones amb diferents perfils professionals de l'àrea sanitària i social, amb titulació mínima de grau universitari o equivalent.”

6. La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 9, relatiu a les funcions de l'òrgan de valoració i assessorament de la discapacitat i la dependència, queda redactat de la manera següent:

“a) Emetre els dictàmens tècnics facultatius per a la qualificació del grau de discapacitat, la revisió per agreujament o millora i la determinació del termini a partir del qual es pot revisar el grau de discapacitat, d'acord amb el Reial Decret 888/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'estableix el procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de discapacitat.”

7. S'afegeix una lletra p) a l'apartat primer de l'article 9, relatiu a les funcions de l'òrgan de valoració i assessorament de la discapacitat i la dependència, amb la redacció  següent:

“p) Millorar les competències del personal tècnic valorador en l'exercici de les seves funcions.”

8. L'apartat 1 de l'article 18, relatiu al termini per resoldre el procediment per al reconeixement del grau de discapacitat i de dependència, queda redactat de la manera següent:

“1. El procediment per al reconeixement del grau de discapacitat i el procediment per al reconeixement del grau de dependència es resoldran en un termini màxim de  sis mesos i tres mesos, respectivament, des de la data d'entrada de la sol·licitud en el Registre de la Direcció General d'Atenció a la Dependència.”

9. L'apartat  2 de l'article  21, relatiu a l'ordre de prelació en la tramitació de les sol·licituds, queda redactat de la manera següent:

“2. Excepcionalment, es pot alterar l'ordre d'entrada previst en el punt anterior quan concorrin raons d'interès públic que així ho aconsellin, entre d'altres les relacionades amb la salut, la violència de gènere, l'esperança de vida o altres d'índole humanitària, així com les sol·licituds de reconeixement del grau de discapacitat que es presentin per accedir a l'ocupació i als ensenyaments reglats en què hi hagi reserva de places per a persones amb discapacitat, en el cas de sol·licituds de subvenció o ajuts sotmesos a termini, o en el cas de certificats de discapacitat amb data de revisió, quan la no renovació del grau pugui implicar la pèrdua d'un lloc de treball protegit o d'una ocupació associada a mesures de contractació de persones amb discapacitat.”

10. L'apartat 3 de l'article 23, relatiu al reconeixement i la proposta de dictamen del grau de discapacitat, queda redactat de la manera següent:

“3. El personal tècnic de valoració i orientació de la discapacitat i de la dependència ha de reconèixer les persones sol·licitants del grau de discapacitat d'acord amb el barem aplicable que estableix el Reial Decret 888/2022, de 18 d'octubre, pel qual s'estableix el procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de discapacitat.”

11. L'apartat  2  de l'article  26, relatiu al  contingut del dictamen tècnic de l'Òrgan de Valoració i Assessorament de la Discapacitat i de la Dependència, ha de quedar redactat de la manera següent:

“2. Els codis de diagnòstic, deficiència, limitacions en l'activitat, restriccions en la participació, barreres ambientals i altres que es puguin establir.”

12. L'apartat 3 de l'article  26, relatiu al  contingut del dictamen tècnic de l'Òrgan de Valoració i Assessorament de la Discapacitat i de la Dependència, ha de quedar redactat de la manera següent:

“3. Percentatge parcial corresponent a cada tipus de discapacitat. Quan coexisteixin dues o més deficiències en una mateixa persona, s'aplicaran les taules de valors combinats incloses en el barem d'aplicació, únicament en el dictamen de discapacitat.”

13. L'apartat 2 de l'article 27, relatiu a la resolució de reconeixement del grau de discapacitat i de dependència, queda redactat de la manera següent:

“2. La resolució de reconeixement del grau de discapacitat, que tindrà el contingut mínim que disposa l'article 9 del Reial Decret 888/2022, de 18 d'octubre, ha de preveure expressament la data en què hagi de tenir lloc la revisió. El reconeixement del grau de discapacitat inclòs en la resolució s'entén referit a la data de presentació de la sol·licitud.”

14. S'afegeix un nou article, l'article 27 bis, relatiu a la targeta acreditativa del grau de discapacitat, amb la redacció següent:

“Article 27 bis

Targeta acreditativa del grau de discapacitat

1. La targeta acreditativa del grau de discapacitat, amb validesa en tot el territori espanyol, s'expedirà d'ofici  a totes aquelles persones que tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%, d'acord amb el procediment previst en el Reial decret 888/2022, de 18 d'octubre, i de conformitat amb el format comú aprovat per l'Administració General de l'Estat.

2. Aquesta targeta és personal i intransferible i substitueix, a tots els efectes, la Resolució de reconeixement o de revisió del grau de discapacitat.”

15. Es modifica la redacció de l'apartat 1 i s'afegeix un nou apartat independent  relatiu als recursos contra la resolució de reconeixement del grau de dependència, de manera que l'article 29, relatiu al règim de recursos,  queda redactat de la manera següent:

“Article 29

Règim de recursos

1. Contra la Resolució de reconeixement de grau de discapacitat, la persona interessada, amb o sense mesures de suport per a l'exercici de la seva capacitat jurídica, podrà interposar reclamació prèvia a la via jurisdiccional social d'acord amb l'establert en l'article 71 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, en el termini màxim de 30 dies des de l'endemà de la notificació, si l'acte fos exprés, o des de la data en què s'hauria d'haver dictat, en el cas de silenci administratiu, davant la Conselleria d'Afers Socials i Esports, que ha de resoldre en el termini de 45 dies.

2. L'Òrgan de Valoració i Assessorament de la Discapacitat i de la Dependència ha d'emetre un informe amb relació a les reclamacions prèvies a la via jurisdiccional social, sempre que els recursos es fonamentin en aspectes que afectin el dictamen tècnic facultatiu de l'òrgan.

3. Contra la Resolució de reconeixement de grau de dependència, la persona interessada podrà interposar potestativament recurs de reposició, d'acord amb el que estableix l'article 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el termini màxim d'un mes des de l'endemà de la notificació, si l'acte és exprés, o en qualsevol moment a partir del dia següent a la data en què s'hauria d'haver dictat, en el cas de silenci administratiu, davant la Conselleria d'Afers Socials i Esports, que ha de resoldre en el termini d'un mes. També  es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant  la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la notificació, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

4. Si la persona interessada presenta un recurs en via administrativa, es pot suspendre l'eficàcia immediata de la resolució impugnada, d'ofici o a sol·licitud de la persona interessada, quan hi concorri alguna de les circumstàncies que preveu l'article 117.2 de la Llei 39/2015. En concret, es pot considerar un perjudici de reparació impossible o difícil, entre d'altres, que la resolució suposi la pèrdua o la disminució del grau de discapacitat o de dependència en algun dels supòsits següents:

a) Quan es tracti de persones ateses en un servei social especialitzat, en un programa d'inserció laboral o de formació específica per a persones amb discapacitat, i la resolució impliqui la baixa en el recurs o programa.

b) Quan es tracti de persones que ocupen un lloc de feina relacionat amb un contracte de treball per a persones amb discapacitat o d'ocupació protegida i la resolució pugui implicar la pèrdua dels requisits per ocupar aquest lloc.

c) Quan es tracti de persones amb discapacitat o dependència l'única font d'ingressos de les quals derivi de la resolució impugnada.”

16. S'afegeix un nou apartat 6 a l'article 31, relatiu a la revisió del grau de discapacitat, amb el contingut següent:

“6. Quan l'administració competent no hagi revisat el grau de discapacitat en termini per causes alienes a la persona interessada, es mantindrà el grau de discapacitat fins que hi hagi una nova resolució.”

Disposició final setena

Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que conté la disposició final sisena d'aquesta llei.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 3 d'abril de 2023

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias