BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 07 de febrer de 2023 i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte de millora de l'esplanada sud del Club Nàutic s'Estanyol. TM. Llucmajor , en els termes següents:

1.Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Segons s'estableix a la lletra b) del punt 2 de l'article 13 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret Legislatiu 1/2020, del 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 2 d'aquesta llei. Entre els projectes inclosos a l'annex 2, el projecte «de millora de l'esplanada sud del Club Nàutic s'Estanyol. TM. Llucmajor» s'inclou al punt 9 del grup 7, Altres projectes:

Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

2.Descripció i ubicació del projecte

El projecte consisteix en la construcció i millora de diverses infraestructures del Club Nàutic de S'Estanyol.

Les obres de millora consisteixen en, per una banda, una millora de l'escullera actual, mitjançant un nou talús d'escullera de 2,5 tones, així com l'execució d'un espatller de contenció del mantell d'escullera i per a la protecció de l'esplanada, que tindrà 45 magatzems i, per l'altra, la millora dels paviments de l'esplanada, la inclusió dels serveis necessaris per al drenatge i el tractament de les aigües i residus i la col·locació de prestatgeries per a les embarcacions. A més, es realitzarà el trasllat de l'escola de vela al varador nord del club i l'adequació de l'espai com a ampliació de la marina seca de l'esplanada sud, també inclou un nou edifici de marineria, així com la incorporació d'un nou bou trave-lift per embarcacions de fins a 10 metres d'eslora.

L'escullera respectarà el peu del talús existent per evitar una nova ocupació sobre el fons marí, però s'allargarà la berma de coronació per reduir al màxim l'altura i l'espigó. D'acord amb la documentació presentada, l'escullera actual presenta un talús exterior irregular, una granulometria poc adequada i absència de berma superior, cosa que no permet assegurar unes mínimes condicions de seguretat davant l'acció de l'onatge i no compleix els requisits de disseny d'obres marítimes. A més, no hi ha berma o la seva longitud resulta insuficient per evitar l'ultrapassament. Amb tot, l'acció de l'onatge, sobretot als temporals, produeix danys per superació de l'onatge, desplaçament de peces de l'escullera, i aterrament a les zones de trasdós del talús per arrossegament de l'onada en reculada.

Es col·locarà una xarxa de recollida de pluvials (actualment inexistent) mitjançant un sistema de recollida en canal arran de terra i tractament posterior amb un decantador-separador d'hidrocarburs i un sistema de bypass i bombament, que abocarà les aigües de l'efluent del separador a la dàrsena interior mitjançant bombament i les d'escorrentia que discorren pel bypass una vegada tractades les primeres aigües de pluja, malgrat que aquestes darreres també podrien derivar-se cap a aigües exteriors a través de l'escullera del talús de protecció.

S'incorporaran nous punts de llum a l'esplanada en forma de fanals, similars als existents, i torretes de servei per disposar de servei d'aigua i electricitat per ús exclusiu de marineria. També es realitzarà una previsió de canalització multiserveis on s'integraran les instal·lacions d'enllumenat, contra incendis, escomeses a torretes d'aigua i electricitat, etc.

La zona on es volen dur a terme les obres és, la meitat sòl urbanitzable no ordenat, i l'altra meitat, àrea natural d'especial interès (ANEI). Això no obstant, d'acord amb el document ambiental «se acredita que la explanada ubicada junto al arranque del dique de abrigo del puerto del CN S'Estanyol, se halla dentro de la zona de servicio del puerto y por ende dentro de la zona traspasada a la CAIB según RD 450/85 (20/2/85)“ incluido en el Anejo 5, se concluye que la explanada sur se halla dentro de la zona de servicio del puerto, en DPMT, en la zona traspasada a la CAIB, y desde su origen en la construcción del puerto en 1974.» Atès que es tracta d'un ANEI, serà necessari un informe favorable per a l'execució del projecte dins l'àrea d'ANEI per part del Departament de Territori del Consell de Mallorca. En el cas que s'obtengui, només es permetran instal·lacions relacionades amb el bon funcionament de l'activitat portuària.

A més, la part que és ANEI també forma part de la Xarxa Natura 2000 i, concretament, del LIC ES5310128 Cap Enderrocat i Cap Blanc i la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat -Cap Blanc i el LIC i la ZEPA ES0000083 Arxipèlag de Cabrera. Tot i això, tal com indica l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural signat a 14 de juliol de 2022: "D'acord amb la cartografia disponible, en l'espai objecte de les obres no hi ha presència d'hàbitats d'interès comunitari, atès que és una zona urbana i antropitzada..." A més, conclou indicant que l'execució del projecte no tindrà afectació significativa als llocs de la Xarxa Natura 2000.

Al voltant de la zona on es volen realitzar les obres de millora, hi pot haver la presència d'espècies protegides com el lliri de mar (Pancratium maritimum). Aquesta espècie es troba en el Catàleg d'Espècies Amenaçades de les Illes Balears amb la categoria d'Especial Protecció. A més, és una zona amb presència d'aus incorporades en l'Annex I de la Directiva Aus, com Phalacrocorax aristotelis desmarestii, Larus audouinii, Larus michahellis, Calonectris diomedea, Puffinus mauretanicus. D'acord amb la cartografia disponible, en l'espai objecte de les obres no hi ha presència d'hàbitats d'interès comunitari, atès que és una zona urbana i antropitzada. Així tot, a uns 100 metres aproximats de la zona hi ha presència de l'hàbitat prioritari 1150 Llacunes costaneres i de l'hàbitat 1310 Vegetació anual pionera amb Salicornia i altres espècies de zones fangoses o arenoses.

Segons el document ambiental, el 2019 es va realitzar una inspecció visual del fons marí que envolta l'escullera i es tracta d'un fons rocós amb àrees arenoses i ocupades per comunitats fotòfiles sobre roques disperses. No es van detectar exemplars vius de Posidonia oceanica ni Cymodocea nodosa, encara que d'acord amb la cartografia disponible a la ldeib mostra que a uns 130 m en línia recta hi ha una praderia de Posidonia oceanica, que forma part de l'hàbitat prioritari 1120 Praderies de Posidonia oceànica.

A la zona objecte d'estudi no hi ha afecció de cap massa d'aigües de transició ni rius. Les obres s'efectuaran en el Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) en particular, dintre de la zona de servei portuària del Port. A la franja litoral es troba la massa d'aigua costanera amb codi MAMC11 M3 denominada Cala Figuera a Cala Beltran. Aquesta és del tipus Costanera Somera Sedimentària (AC-T24) i es troba en bon estat ecològic (2n cicle PHIB 2019). L'actuació projectada es localitza sobre la MAS 1821M1 denominada Marina de Llucmajor, és un aqüífer profund, la massa es troba en mal estat (mal estat químic per clorurs i bon estat quantitatiu) i es troba en risc químic de no assolir el bon estat químic per 2021. No s'ha detectat presència de substàncies prioritàries i no és ZVCN. El nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderat i la zona no es troba afectada per cap perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà. No està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) ni afecta al patrimoni històric.

1.Avaluació dels efectes previsibles

Els principals mecanismes generadors d'impacte durant l'etapa de construcció, són la reposició de l'escullera i augment de la cota de coronació, construcció del mur o espigó de protecció, ocupació del sòl i canvi d'ús, moviment de terres i excavacions, construcció de fonaments, edificis i esplanada, essent els principals impactes: emissions de pols i altres materials, emissions de gasos de combustió, sorolls i vibracions, efectes sobre el sòl, generació de residus, consum energètic, d‘aigua i combustibles fòssils. Pèrdua temporal de la qualitat de l'aigua, efectes sobre els hàbitats marins, que són molt sensibles a la contaminació, provocat per l'agitació del fons. Afecció a les espècies que habiten el LIC ES5310128 Cap Enderrocat i Cap Blanc i la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat - Cap Blanc i el LIC i la ZEPA ES0000083 Arxipèlag de Cabrera, alguns d'ells d'interès comunitari, catalogats i amenaçats. Risc de dispersió d'espècies i d'afecció al paisatge (alteració del modelatge del terreny i la intrusió visual en l'àmbit d'estudi).

Segons l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural, l'execució del projecte no té relació directa amb la gestió de l'espai i no tindrà afectació significativa als llocs de la XN 2000 esmentats, sempre que es compleixin totes les mesures indicades al document ambiental i una sèrie de condicionants.

Durant l'etapa de funcionament, infraestructures construïdes (impacte negatiu sobre el paisatge), accidents, avaries i fallades que produeixin vessaments de substàncies contaminants i el manteniment de la instal·lació.

Per altra banda, es produirà un efecte positiu sobre la hidrologia gràcies a la instal·lació d'una xarxa de recollida de pluvials (actualment inexistent) mitjançant un sistema de recollida en canal arran de terra i tractament posterior amb un decantador-separador d'hidrocarburs i un sistema de bypass i bombament.

Atesa la natura de l'activitat a desenvolupar es preveu que els efectes sobre el medi ambient siguin mínims, sense afectació significativa, si s'apliquen les mesures preventives i correctores del document ambiental i els condicionants del present informe ambiental.

2.Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades per la realització del projecte a: Servei de Residus i Sòls Contaminats, Servei de Protecció d'Espècies, a la Direcció General de Recursos Hídrics, al Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, al Servei de Planificació del Medi Natural, al Servei d'Ordenació Pesquera, a la Direcció Insular d'Urbanisme, a la Direcció Insular de Territori i Paisatge i a l'ajuntament de Manacor.

El dia d'avui dins l'expedient consten els informes següents:

i. Dia 05 de juliol de 2021 té entrada (Valib núm.24548) informe favorable de la Direcció General de Pesca i Medi Marí que conclou: «Estrictament, des del punt de vista de la pesca no es comprova cap afecció, però l'impacte visual, especialment el dels prestatges modulars, no sembla que sigui compatible. No obstant això, s'informa POSITIVAMENT el "Projecte de millora de l'esplanada sud del Club Nàutic de s'Estanyol», sempre que:

• s'acrediti que la parcel·la és urbanitzable, i

• es respectin les condicions imposades per part de les autoritats ambientals o dels altres organismes competents.»

ii)Dia 16 de març de 2022 té entrada (Valib Núm. 83991) segon informe favorable de la Direcció General de Pesca i Medi Marí que conclou: «Estrictament, des del punt de vista de la pesca no es comprova cap afecció. Com s'ha comentat abans, els prestatges modulars, causen un impacte visual, però amb la confirmació que tan sols s'estibaran embarcacions de poca altària i la possibilitat de sembra d'una barrera vegetal, l'impacte visual es minimitza. Tenint en compte les esmenes del projecte, s'informa FAVORABLEMENT»

iii. Dia 20 de juliol de 2021 tenen entrada (Valib Núm.28193) informe per part del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera que indica: «1- El projecte hauria de servir per donar compliment a aspectes que s'estableixen a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, que s'extreuen als considerants d'aquest informe.

2-S'hauria de corregir el càlcul d'emissió de gasos d'efecte hivernacle d'acord amb l'explicat en aquest document, i dur a terme accions de compensació d'aquestes emissions.

3-Els estudis de riscos (marees, onatge, onatge extrem ... ) s'haurien d'haver fet tenint en compte les actuals previsions d'augment del nivell de la mar degut als impactes del canvi climàtic, i, a l'hora de definir el projecte, tenir en compte el document Pla d'adaptació al canvi climàtic als ports de les Illes Balears.

4-S'haurien de tenir en compte les bones pràctiques indicades en aquest document per tal d'evitar la contaminació atmosfèrica en la fase d'obres i de funcionament de les instal·lacions.»

iv)Dia 27 de juliol de 2021 té entrada (Valib núm. 29661) informe favorable per part del Servei de Protecció d'Espècies.

v)Dia 29 de juliol de 2021 té entrada ( Valib 30060) informe del Servei de Planificació del Medi Natural indicant, per una banda: «no es pot emetre informe en relació amb la millora de l'escullera actual, així com de l'execució d'un espigó amb 45 magatzems fins que no es defineixin una sèrie de paràmetres del projecte: planificació i calendari, mesures correctores per evitar abocaments de substàncies, programa de treballs...»

I, per altra banda: «Inform que la millora dels paviments de l'esplanada, la inclusió dels serveis necessaris per al drenatge de les aigües i residus, la col·locació de prestatgeries per a les embarcacions, el trasllat de l'escola de vela, l'adequació de l'espai com a ampliació de la marina seca de l'esplanada sud i l'edifici nou de marineria, no tenen relació directa amb la gestió de l'espai i no tindran afectació significativa als llocs de la Xarxa Natura 2000 esmentats, sempre que:

a)Es compleixin estrictament les mesures preventives i correctores esmentades en tota la documentació presentada en relació amb els factors afectats.

b)S'extremin les mesures per tal de minimitzar els possibles abocaments contaminants al medi marí.

c)Gestionar els residus d'acord amb el Pla Director Sectorial de Mallorca i la Llei 8/2019.

d)Es compleixin les accions del Programa de Vigilància Ambiental (PVA).

e)La maquinària no podrà accedir per la part urbanitzable no ordenada que forma part de la Xarxa Natura 2000.»

vi)Dia 14 de juliol de 2022 té entrada (valib118650) informe favorable del Servei de Planificació al Medi Natural que conclou: «Per tot l'anterior i atès que el projecte per a la millora de l'esplanada sud del Club Nàutic de S'Estanyol, en el terme municipal de Llucmajor, es troba en l'àmbit del LIC ES5310128 Cap Enderrocat i Cap Blanc i la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat - Cap Blanc, i limítrof amb el LIC i la ZEPA ES0000083 Arxipèlag de Cabrera, Inform que la millora de l'escullera actual, que consisteix en l'execució d'un espigó amb 45 magatzems no té relació directa amb la gestió de l'espai i no tindrà afectació significativa als llocs de la Xarxa Natura 2000 esmentats, sempre que es compleixen totes les mesures indicades al document ambiental, així com les següents qüestions:

1.En relació amb la zona dedicada a l'emmagatzematge d'embarcacions de llarga estada i del dipòsit d'embarcacions pendents de trasllat a desballestament, la zona haurà d'estar coberta i prevista de reixetes i canalitzacions per recollir les aigües de lixiviats. S'hauran de treure les parts potencialment contaminades com bateries, etc. que puguin produir episodis de contaminació per fuita de substàncies.

2.S'haurà de posar un cartell a la zona de la marina, informant que està prohibit fer qualsevol tipus de reparació. També s'haurà de posar un cartell indicant que la zona és part d'un espai protegit i que, com a tal, hauran de respectar-lo i mantenir-lo en bon estat.

3.S'haurà de realitzar un topogràfic després de l'obra per certificar que no s'ha guanyat terra al mar i trametre'l a l'administració ambiental a efectes de control i comprovació.

4.S'hauran d'extremar les mesures per tal de minimitzar els possibles abocaments contaminants al medi marí.

5.El nucli actiu de l'obra haurà d'estar envoltat per la barrera anti-terbolesa durant TOTES les fases. S'haurà de tenir l'altra preparada per reforçar si és necessari. S'haurà d'establir quin nivell de terbolesa fa necessari aquesta mesura.

6.Totes les mesures i la informació inclosa a l'addenda, posterior el projecte, haurà d'incloure's al projecte d'execució.

7.S'haurà de disposar de l'autorització de l'abocament de les aigües de l'escar, i realitzar les corresponents neteges i manteniment del sistema de decantació existent, gestió dels llots i analítiques de seguiment.

8.El Port haurà de tenir un Sistema de Gestió ambiental aprovat i en funcionament.

9.S'hauran de pressupostar les mesures ambientals, que hauran de quedar reflectides al projecte bàsic i constructiu.»

vi)Dia 13 de setembre de 2021 té entrada (Valib 36845) informe favorable del Servei d'Estudis i Planificació amb els següents condicionants: «1. A la zona de servei portuària del CN, si no existeixen, s'han de preveure les corresponents infraestructures de gestió de residus esmentades al punt 4 de les Consideracions Tècniques del present informe.

2.En relació amb la gestió de les aigües pluvials hidrocarburades, s'atendrà al que disposa l'article 60 del PHIB 2019 quant al tractament previ a la reincorporació al medi d'aquestes.

3.Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1 /2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, extensible a la fase de funcionament:«Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».

3.Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluacions ambientals, i no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1.Característiques del projecte: El projecte consisteix en la construcció i millora de diverses infraestructures del Club Nàutic de S'Estanyol.

Les obres de millora consisteixen en, per una banda, una millora de l'escullera actual, mitjançant un nou talús d'escullera de 2,5 tones, així com l'execució d'un espatller de contenció del mantell d'escullera i per a la protecció de l'esplanada, que tindrà 45 magatzems i, per l'altra, la millora dels paviments de l'esplanada, la inclusió dels serveis necessaris per al drenatge i el tractament de les aigües i residus i la col·locació de prestatgeries per a les embarcacions. A més, es realitzarà el trasllat de l'escola de vela al varador nord del club i l'adequació de l'espai com a ampliació de la marina seca de l'esplanada sud, també inclou un nou edifici de marineria, així com la incorporació d'un nou bou trave-lift per embarcacions de fins a 10 metres d'eslora.

2.Ubicació del projecte: El club nàutic de s'Estanyol es troba situat a la reserva marina del Migjorn a les coordenades: 39º 21′ 35.788 N, 2º 55′ 11.853 E. La zona on es volen dur a terme les obres és, la meitat sòl urbanitzable no ordenat, i l'altra meitat, àrea natural d'especial interès (ANEI). Això no obstant, d'acord amb el document ambiental: «se acredita que la explanada ubicada junto al arranque del dique de abrigo del puerto del CN S'Estanyol, se halla dentro de la zona de servicio del puerto y por ende dentro de la zona traspasada a la CAIB según RD 450/85 (20/2/85)“ incluido en el Anejo 5, se concluye que la explanada sur se halla dentro de la zona de servicio del puerto, en DPMT, en la zona traspasada a la CAIB, y desde su origen en la construcción del puerto en 1974.» Atès que es tracta d'un ANEI, serà necessari un informe favorable per a l'execució del projecte dins l'àrea d'ANEI per part del Departament de Territori del Consell de Mallorca. En el cas que s'obtengui, només es permetran instal·lacions relacionades amb el bon funcionament de l'activitat portuària.

A més, la part que és ANEI també forma part de la Xarxa Natura 2000 i, concretament, del LIC ES5310128 Cap Enderrocat i Cap Blanc i la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat -Cap Blanc i el LIC i la ZEPA ES0000083 Arxipèlag de Cabrera. Tot i això, tal com indica l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural signat a 14 de juliol de 2022: "D'acord amb la cartografia disponible, en l'espai objecte de les obres no hi ha presència d'hàbitats d'interès comunitari, atès que és una zona urbana i antropitzada..." A més, conclou indicant que l'execució del projecte no tindrà afectació significativa als llocs de la Xarxa Natura 2000.

En aquest sentit, vist que l'àrea no reuneix les característiques medi ambientals de zona ANEI ni de XN2000, caldria instar a les institucions competents a redefinir els límits i desplaçar com a mínim la mateixa superfície d'àrea protegida afectada pel projecte cap una altra que compleixi amb les característiques funcionals pròpies dels ANEIs i de XN2000 i que no es trobin catalogades com a tals. Ateses les circumstàncies, s'haurien de trametre les consideracions del present informe a la Direcció General de Territori, Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat i Direcció Insular de Territori i Paisatge, perquè analitzin si troben pertinent la modificació.

Al voltant de la zona on es volen realitzar les obres de millora, hi pot haver la presència d'espècies protegides com el lliri de mar (Pancratium maritimum). Aquesta espècie es troba en el Catàleg d'Espècies Amenaçades de les Illes Balears amb la categoria d'Especial Protecció. A més, és una zona amb presència d'aus incorporades en l'Annex I de la Directiva Aus, com Phalacrocorax aristotelis desmarestii, Larus audouinii, Larus michahellis, Calonectris diomedea, Puffinus mauretanicus. A uns 100 metres aproximats de la zona hi ha presència de l'hàbitat prioritari 1150 Llacunes costaneres i de l'hàbitat 1310 Vegetació anual pionera amb Salicornia i altres espècies de zones fangoses o arenoses. Segons el document ambiental, el 2019 es va realitzar una inspecció visual del fons marí que envolta l'escullera i es tracta d'un fons rocós amb àrees arenoses i ocupades per comunitats fotòfiles sobre roques disperses. No es van detectar exemplars vius de Posidonia oceanica ni Cymodocea nodosa, encara que d'acord amb la cartografia disponible a la ldeib mostra que a uns 130 m en línia recta hi ha una praderia de Posidonia oceanica, que forma part de l'hàbitat prioritari 1120* Praderies de Posidonia oceànica.

No està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs). A la zona objecte d'estudi no hi ha afecció de cap massa d'aigües de transició ni rius. Les obres s'efectuaran en el Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) en particular, dintre de la zona de servei portuària del Port. A la franja litoral es troba la massa d'aigua costanera amb codi MAMC11 M3 denominada Cala Figuera a Cala Beltran. Aquesta és del tipus Costanera Somera Sedimentària (AC-T24) i es troba en bon estat ecològic (2n cicle PHIB 2019). L'actuació projectada es localitza sobre la MAS 1821M1 denominada Marina de Llucmajor. El nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers és moderat i la zona no es troba afectada per cap perímetre de restriccions de pous de proveïment urbà. No afecta al patrimoni històric.

3.Característiques del potencial impacte: A la fase d'execució del projecte els principals impactes són: emissions de pols i altres materials, emissions de gasos de combustió, sorolls i vibracions, efectes sobre el sòl, generació de residus, consum energètic, d‘aigua i combustibles fòssils. Pèrdua temporal de la qualitat de l'aigua, efectes puntuals sobre els hàbitats marins, afecció a les espècies que habiten el LIC ES5310128 Cap Enderrocat i Cap Blanc i la ZEPA ES0000081 Cap Enderrocat - Cap Blanc i el LIC i la ZEPA ES0000083 Arxipèlag de Cabrera, risc de dispersió d'espècies i d'afecció al paisatge.

Respecte a la fase de funcionament, els principals impactes: sobre el paisatge i possibilitat que es produeixin vessaments de substàncies contaminants.

Els impactes positius, la nova escullera assegura que no es produeixin d'anys per l'acció de l'onatge, el desplaçament de peces de l'escullera, o l'aterrament de les zones de trasdós del talús. A més, millora l'operativitat de l'esplanada i introdueix una xarxa de recollida de pluvials amb tractament i un sistema de bombament, i plantació d'una barrera vegetal paral·lela al tancament de l'esplanada amb vegetació de baix requeriment hídric i similar a l'existent a l'àrea urbana de la zona.

Atesa la naturalesa del projecte si s'apliquen mesures preventives i correctives del document ambiental, les condicions i recomanacions de les administracions i es duu a terme el Pla de Vigilància Ambiental, no s'esperen impactes significatius.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer: No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el «projecte de millora de l'esplanada sud del Club Nàutic s'Estanyol. TM. Llucmajor», redactat pels enginyers de camins, canals i ports Joan Caldentey Sancho i Ricardo González Enseñat, amb data març 2021, el document «Estudio de Impacto Ambiental Simplificado», amb data d'abril de 2021, signat per la geològa Eva bernat Trías i la tècnica Mar Buades Feliu, el document «Adenda de Subsanación de deficiencias del proyecto básico de mejora de la esplanada sur del CN s'Estanyol», amb data de febrer 2022, signat pels enginyers de camins, canals i ports Joan Caldentey Sancho i Ricardo González Enseñat, la geològa Eva bernat Trías i la tècnica Mar Buades Feliu, atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures i el pla de vigilància ambiental proposades al document ambiental i les següents condicions:

-En relació amb la zona catalogada com a ANEI, abans d'iniciar les obres s'haurà d'obtenir l'informe favorable del Departament de Territori del Consell de Mallorca. A l'àrea d'execució del projecte grafiada com a ANEI no es permetran instal·lacions que no estiguin directament relacionades amb el bon funcionament de l'activitat portuària.

-Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, el promotor està obligat a contractar una auditoria ambiental que acrediti que es compleix l'informe d'impacte ambiental.

-S'haurà de complir amb les prescripcions del Servei de planificació al Medi Natural:

a)En relació amb la zona dedicada a l'emmagatzematge d'embarcacions de llarga estada i del dipòsit d'embarcacions pendents de trasllat a desballestament, la zona haurà d'estar coberta i prevista de reixetes i canalitzacions per recollir les aigües de lixiviats. S'hauran de treure les parts potencialment contaminades com bateries, etc. que puguin produir episodis de contaminació per fuita de substàncies.

b)S'haurà de posar un cartell a la zona de la marina, informant que està prohibit fer qualsevol tipus de reparació. També s'haurà de posar un cartell indicant que la zona és part d'un espai protegit i que, com a tal, hauran de respectar-lo i mantenir-lo en bon estat.

c)S'haurà de realitzar un topogràfic després de l'obra per certificar que no s'ha guanyat terra al mar i trametre'l a l'administració ambiental a efectes de control i comprovació.

d)S'hauran d'extremar les mesures per tal de minimitzar els possibles abocaments contaminants al medi marí.

e)El nucli actiu de l'obra haurà d'estar envoltat per la barrera anti-terbolesa durant TOTES les fases. S'haurà de tenir l'altra preparada per reforçar si és necessari. S'haurà d'establir quin nivell de terbolesa fa necessari aquesta mesura.

f)Totes les mesures i la informació inclosa a l'addenda, posterior el projecte, haurà d'incloure's al projecte d'execució.

g)S'haurà de disposar de l'autorització de l'abocament de les aigües de l'escar, i realitzar les corresponents neteges i manteniment del sistema de decantació existent, gestió dels llots i analítiques de seguiment.

h)El Port haurà de tenir un Sistema de Gestió ambiental aprovat i en funcionament.

i)S'hauran de pressupostar les mesures ambientals, que hauran de quedar reflectides al projecte bàsic i constructiu.

-S'haurà d'implantar una barrera vegetal paral·lela al tancament de l'esplanada amb una amplada i frondositat suficient per a reduir l'impacte paisatgístic que produeixen les prestatgeries. Aquesta barrera vegetal estarà constituïda per espècies de baix requeriment hídric i similar a l'existent a l'àrea urbana de la zona. Haurà de disposar d'un sistema de reg, automàtic o manual durant els primers anys de sembra, especialment durant els mesos estivals en horari de menor intensitat lumínica. Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la fase de funcionament del C.N.

-Els fangs i greixos separats al decantador-separador d'hidrocarburs, es buidaran periòdicament i es portaran a un gestor autoritzat. S'hauran de guardar els justificants d'aquests buidats com a mínim dels darrers tres anys.

-S'haurà de complir amb les prescripcions del Servei d'Estudis i Planificació:

a)A la zona de servei portuària del CN, si no existeixen, s'han de preveure les corresponents infraestructures de gestió de residus:

•Residus sòlids: punts verds de recollida selectiva.

•Aigües residuals contaminades de l'esplanada del varador: s'ha de preveure un sistema de recollida i tractament de les aigües residuals contaminades procedents de les operacions de manteniment.

•Aigües residuals urbanes: els banys dels edificis del port tindran la corresponent xarxa d'aigües fecals connectada amb la xarxa de sanejament municipal.

•Aigües residuals de les embarcacions: s'ha de preveure la recollida de les aigües de sentina (previsiblement hidrocarburades) i de les aigües fecals dels vaixells. Les aigües recollides es gestionaran corresponentment.

b)En relació amb la gestió de les aigües pluvials hidrocarburades, s'atendrà al que disposa l'article 60 del PHIB 2019 quant al tractament previ a la reincorporació al medi d'aquestes.

c)Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1 /2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística, extensible a la fase de funcionament: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».

Es recorda que l'abocament de les aigües al port necessita l'autorització del Servei de Litoral de la Conselleria de Medi Ambient.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

Sisè. Es trametrà el contingut del present informe a la Direcció General de Territori, Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat i Direcció Insular de Territori i Paisatge, perquè valorin si cal redefinir els límits i desplaçar com a mínim la mateixa superfície d'àrea protegida afectada pel projecte cap una altra que compleixi amb les característiques funcionals pròpies dels ANEIs i de XN2000 i que no es trobin catalogades com a tals.

 

(Signat electrònicament: 29 de març de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)