BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 19 de gener de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte es tracta d'una instal·lació de tipus D, d'acord amb l'article 34.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), atès que la seva ocupació territorial és superior a 10 ha, la qual és de 39,8 ha, que s'ubica a zones d'aptitud fotovoltaica baixa, mitja i alta segons el mapa d'aptitud fotovoltaica del PDSEIB en sòl rústic. Així mateix, el projecte inclou l'execució de dues línies d'evacuació soterrades de mitjana tensió fins al punt de connexió i la construcció d'una nova subestació elevadora amb un transformador/elevador 20/132 kV de 50 MVA, a més de bateries d'emmagatzematge de 30 MW de potència d'operació i capacitat total d'emmagatzematge de 120 MWh.

Segons s'estableix a les lletres a) i b) de l'article 13.1 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes en què així ho exigeixi la normativa bàsica estatal sobre avaluació ambiental, o els projectes que figurin en l'annex 1 d'aquesta llei .

Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte del parc fotovoltaic «Menorca Renovable II» per les seves característiques, d'acord amb l'Estudi d'Impacte Ambiental s'inclou al Grup 3. Energia. Punts 6 i 12:

6. Subestacions de transformació d'energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic.

12. Les següents instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa:

-Instal·lacions amb una ocupació total de més de 20 ha situades en sòl rústic definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i a les zones d'aptitud alta del PDS d'energia.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental. A més, s'han de complir les prescripcions de l'article 21 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, que li siguin d'aplicació.

Descripció i ubicació del projecte

L'objecte del projecte és la instal·lació de 90.216 panells fotovoltaics de 665 Wp (o configuració similar depenent de la disponibilitat i tecnologia) a partir d'un Parc Solar Fotovoltaic (PFV) distribuït en tres blocs fotovoltaics emplaçats en polígons separats (Binifaell Vell, So n'Orfila i Dragonera), per a la generació, amb una potència pic de 59.990 kWp i una potència en corrent altern -després dels 233 inversors descentralitzats de 185 kW- de 42.950 kW nominals, així com les seves línies d'evacuació fins a la subestació elevadora que col·lectarà l'energia a una barra de 20kV per a posteriorment elevar-la a la tensió del nus de la SE Dragonera 132 kV mitjançant un transformador/elevador 20/132 kV de 50 MVA. Així mateix, es planteja la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia per una capacitat de 120 Mwh.

Atès que la instal·lació ocuparà més de 10 ha es troba classificada com a tipus D, independentment de la seva aptitud fotovoltaica, d'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, modificat per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètic.

Tot i que el PDSEIB estableix a l'article 36 que les instal·lacions fotovoltaiques de tipus D s'han de tramitar per via de la declaració d'interès general, en aquest cas, es tramita com a projecte industrial estratègic i d'acord amb l'article 4 de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, «1. La declaració de la inversió com a projecte industrial estratègic té els efectes següents:

...

d) Només en els supòsits de projectes d'implantació d'energies renovables, la declaració d'interès general. “...

En el BOIB núm. 135 de 18 d'octubre de 2022 es va publicar: «Acord del Consell de Govern de 17 d'octubre de 2022 pel qual es declara projecte industrial d'interès estratègic el parc fotovoltaic Menorca Renovable II, al municipi de Maó»

Els tres blocs fotovoltaics sobre els quals es durà a terme el projecte del PFV s'anomenen "So n'Orfila", ubicat al Polígon 14 – Parcel·la 48, i "Binifaell Vell", ubicat al Polígon 15 – Parcel·les 1 i "Dragonera" ubicat al polígon 25 - parcel·la 173, els tres emplaçats al TM de Maó, ocupant unes superfícies de:

Finca	Polígon	Parcel·la	Superfície (m2)
Binifaell Vell	15	1	435.466
So n'Orfila	14	48	391.380
Dragonera	25	173	70.657
TOTAL =		897.503

Superfícies i ocupacions previstes:

Finca	Superfície total disponible (m2)	Superfície poligonal (m2)	Superfície pla normal (m2)	Ocupació (%)
Binifaell Vell	435.466	197.510	131.686	30,2
So n'Orfila	391.380	178.143	118.319,2	30,2
Dragonera	70.657	23.135	16.410,43	23,2
TOTAL =	897.503	398.788	266.415,63	29,7

El conjunt del PFV es basa en la transformació del corrent continu generat en els panells fotovoltaics en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència, etc.) que circula per la xarxa de transport a 132 kV. Aquesta transformació es realitza a través dels inversors, centres de transformació i la subestació col·lectora/elevadora.

Els components principals de la instal·lació a cada un dels blocs fotovoltaics són:

• Estructures de suport
• Panells fotovoltaics
• Sistema inversor
• Centres de transformació
• Sistemes de connexió elèctriques
• Proteccions elèctriques
• Infraestructura de connexió a MT 20 kV
• Cel·la de connexió a MT a subestació col·lectora
• Bateries d'acumulació

Dades tècniques del parc Binifaell Vell :

• Tipus de tecnologia: Silici monocristal·lí PERC
• Mòduls: Monocristal·lí de 665 Wp i una eficiència d'un 21,4%. Nº de mòduls: 44.592. Marca: CANADIAN SOLAR model HiKu7 Mono CS7N 665MS o equivalent. Dimensions: 2384*1303*35mm
• Inversor: 115 inversors Huawei SUN2000-185KTL-H1 de 185 kW de potència
• Estructura: D'acer galvanitzat, Fixa 20º- configuració 4 mòduls en horitzontal (4H)
• Distancia entre files: 2,80 metros
• Centres de transformació: 7 MVS3430 de Power Electronics de 3,43 MVA de potència
• Potència instal·lada: 29.653,68 kWp
• Potència Nominal: 21.275,00 kW
• Línia de connexió: de 20 kV soterrada fins a la cel·la de mitja tensió situada a la subestació col·lectora. Longitud: 80 m fins a arribar al punt comú «Camí de sa Serra» + 3.960 m de rasa comuna fins a la subestació.
• Tipus de connexió: Trifàsica 20 kV i 132 kV
• Dades tècniques del parc So n'Orfila:
• Tipus de tecnologia: Silici monocristal·lí PERC
• Mòduls: Monocristal·lí de 665 Wp i una eficiència d'un 21,4%. Nº de mòduls: 40.068. Marca: CANADIAN SOLAR model HiKu7 Mono CS7N 665MS o equivalent. Dimensions: 2384*1303*35mm
• Inversor: 97 inversors Huawei SUN2000-185KTL-H1 de 185 kW de potència
• Estructura: D'acer galvanitzat, Fixa 20º- configuració 4 mòduls en horitzontal (4H)
• Distancia entre files: 2,80 metros
• Centres de transformació: 6 MVS3430 de Power Electronics de 3,43 MVA de potència
• Potència instal·lada: 26.645,22 kWp
• Potència Nominal: 17.945,00 kW
• Línia de connexió: de 20 kV soterrada fins a la cel·la de mitja tensió situada a la subestació col·lectora. Longitud: 505 m fins a arribar al punt comú «Camí de sa Serra» + 3.960 m de rasa comuna fins a la subestació.
• Tipus de connexió: Trifàsica 20 kV i 132 kV
• Dades tècniques del parc Dragonera:
• Tipus de tecnologia: Silici monocristal·lí PERC
• Mòduls: Monocristal·lí de 665 Wp i una eficiència d'un 21,4%. Nº de mòduls: 5.556. Marca: CANADIAN SOLAR model HiKu7 Mono CS7N 665MS o equivalent. Dimensions: 2384*1303*35mm
• Inversor: 20 inversors Huawei SUN2000-185KTL-H1 de 185 kW de potència
• Estructura: D'acer galvanitzat, Fixa 20º- configuració 4 mòduls en horitzontal (4H)
• Distancia entre files: 2,80 metros
• Centres de transformació: 6 MVS3430 de Power Electronics de 3,43 MVA de potència
• Potència instal·lada: 14.000,00 kWp
• Potència Nominal: 3.730,00 kW
• Línia de connexió: de 20 kV soterrada fins a la cel·la de mitja tensió situada a la subestació col·lectora. Longitud: 182 m.
• Tipus de connexió: Trifàsica 20 kV i 132 kV

Dades tècniques del sistema d'emmagatzematge:

El PFV preveu la instal·lació d'un sistema d'emmagatzematge d'energia amb tecnologia de ió-liti format per 42 armaris de la marca Tesla, model Megapack (o similar), que ocuparan una àrea de 1.278 m2.

Cada un d'aquests armaris és capaç de subministrar una potència de 739,5 kW durant 4 hores, el que significa una energia total en cada procés de descàrrega de 3 MWh (el subministrament d'energia de les bateries és escalable a les necessitats de la xarxa elèctrica).

Al posar 42 armaris, la capacitat total d'emmagatzematge del conjunt serà de 120 MWh.

Les característiques de les bateries són les següents:

DADES TESLA MEGAPACK
Marca	TESLA
Model	MEGAPACK
Potencia bateria / Energia disponible	2 hr: fins 1.257 kW/2.514 kWh 4hr: fins 739,5kW/2958kWh
Voltatge de funcionament	480 Vac
Dimensions	Ample: 1.600 mm Llarg: 7.125 mm Alt: 2.516 mm
Temperatura funcionament	-30°C a 50°C

El sistema es connectarà al nus de corrent altern en Mitja Tensió a la barra de 20 kV de la Subestació Col·lectora/Elevadora Dragonera Renovable.

Dades tècniques de la Subestació / Centre de Control:

Les característiques de la Subestació Col·lectora/Elevadora, ubicada al Polígon 25, Parcel·la 173 del TM de Maó (Dragonera) amb una ocupació de 1.240 m2, són les següents:

• Col·lecció d'energia dels blocs fotovoltaics (59,99 Mwp/42,95MWnom) .
• Aparamenta de protecció i mesura de 20 kV.
• Transformador elevador 20/132 kV de 50 MVA.
• Aparamenta de protecció i mesura de 132 kV.
• Conversió aeri-subterrània de la línia de 132 kV que unirà la Subestació Dragonera Renovable amb el nus de connexió Dragonera 132 kV, propietat de REE.
• La línia d'evacuació tindrà una distància de 190 m.

Per a l'evacuació de l'energia des de la subestació fins al punt d'evacuació proposat a la barra de 132 kV de la SE Dragonera es projecta una línia subterrània de 132 kV de 190 metres.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. La totalitat de l'illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO en 1993 mitjançant el Programa MAB ("Man and Biosphere"). Els blocs fotovoltaics, amb l'excepció d'una part del Bloc Dragonera que es troba en zona tampó, i les línies d'evacuació es troben en zona de transició terrestre (comprèn les zones en què es desenvolupa la major part de l'activitat humana).

2. Segons el PTI i PGOU de Maó les parcel·les on s'ubica l'actuació es troben situades en sòl rústic qualificat com a sòl rústic protegit en la categoria d'AIP i APT carreteres i sòl rústic comú en les categories d'AT, AIA i zones d'interès connector.

3. D'acord amb l'informe del Servei d'Agricultura del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca, part de les parcel·les previstes per a l'emplaçament del projecte estan dins de zones d'alt valor agrari (ZAVA), segons la cartografia de la revisió del PTI.

Per una banda, segons l'article 118.2 a Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears s'han de prioritzar per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques l'ús de terrenys de baixa productivitat agrícola, marginals o degradats sense valor natural, paisatgístic o edafològic. En el cas que no sigui possible la instal·lació en aquests terrenys, s'ha de preveure una integració efectiva amb l'activitat agrària.

Per l'altra, la Llei 3/2019 defineix les zones d'alt valor agrari (ZAVA) en el seu article 103 com «els terrenys de sòl rústic amb alt valor productiu constituïts per sòls que, per la seva fertilitat o altres característiques que n'eleven el potencial productiu, mereixen ser conservats i reservats exclusivament per al cultiu d'aliments i l'aprofitament ramader sostenibles».

I l'article 105 de la llei 3/2019 especifica:

«3. Excepcionalment, sense perjudici d'allò establert al punt anterior, es podran autoritzar una edificació, una construcció o una instal·lació no vinculada a una explotació agrària, sempre i quan disposi d'informe preceptiu i vinculant de l'administració competent en matèria agrària, que garanteixin que:

i) No es compromet l'alt valor fèrtil o productiu de la finca.

ii) No es compromet la productivitat ni la viabilitat agrària dels terrenys contigus.

iii) Es garanteix la suficiència i la qualitat del recurs hídric.

iv) Es respecten i mantenen els sistemes de drenatge tradicional».

Per a donar compliment als esmentats articles de la llei 3/2019 el projecte proposa mantenir l'activitat agrícola i ramadera actual de les explotacions i a més incorporar bestiar oví, que pasturarà les parcel·les on es localitzen els panells fotovoltaics, i capses d'abelles amb sembra de plantes mel·líferes.

4. Referent al relleu:

En el cas de Binifaell Vell, les àrees on se situen les plaques solars fotovoltaiques se situen en cotes que van dels 94 (punt mínim) als 125 metres (punt màxim), amb un pendent mitjà suau, entorn del 2,8%, el qual decreix d'oest cap a l'est de la finca.

A So n'Orfila, les àrees on se situen les plaques solars fotovoltaiques se situen en cotes que van dels 92 (punt mínim) als 100 metres (punt màxim), amb un pendent mitjà suau, entorn del 2,2%, el qual decreix de nord cap al sud de la finca.

A Dragonera, les àrees on se situen les plaques solars fotovoltaiques se situen en cotes que van dels 51 (punt mínim) als 63 metres (punt màxim), amb un pendent mitjà suau sempre inferior al 5%, entorn del 2%.

5. Espais protegits relacionats amb el projecte:

La superfície de les parcel·les de Binifaell Vell i So n'Orfila es troben íntegrament dins la figura d'Àrea d'Interès Agrari (AIA) que es tracta de Sòl Rústic Comú, mentre que la parcel·la de Dragonera es troba la major part de l'àrea inclosa en Sòl Rústic General Àrea de Transició (AT), tret de la zona nord que correspon a una Àrea d'Interès Paisatgístic (AIP), a la qual no se situen plaques d'acord amb el plànol d'implantació del parc fotovoltaic del projecte. A cap de les finques hi trobem cap espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, quedant els més pròxims a uns 2 km al nord de Binifaell Vell (ES0000235 "s'Albufera a la Mola"), a uns 2 km al sud de So n'Orfila (ES0000237 "Des Canutells a Llucalari"), i a 1 km de Dragonera (ES0000235 "s'Albufera a la Mola")

6. Referent a la hidrologia superficial:

A la parcel·la de Binifaell Vell hi trobem un torrent cartografiat, amb una longitud de tram a l'interior de la finca de 120 m, a la part nord d'aquesta. Aquest torrent conflueix, aigües avall, amb el "Barranc de Ses Penyes". Es respecten les distàncies de seguretat, de 5 m de servitud i 100 m de policia de torrent, sense existir-hi afecció amb la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.

La resta de recursos hídrics presents a les finques són síquies i tàlvegs, tots ells sense aigua la major part de l'any.

Una part de la instal·lació de la zona del Parc Solar Fotovoltaic de Binifaell Vell i del cablejat de baixa tensió soterrat projectat, se situen dins de l'abast de la zona de policia de torrent, de 100 metres d'amplada. D'acord amb l'EsIA, el projecte respecta la zona de servitud del torrent (5 metres d'amplada a banda i banda de la llera del torrent), i no s'instal·laran elements que impedeixin el lliure pas, tant per pas públic per vianants com a les àrees de vigilància, neteja i manteniment de la llera del torrent existent.

Pel que fa a la línia d'evacuació de l'energia de les finques de So n'Orfila i Binifaell en el seu recorregut es troba afectada per una zona d'inundació abans de l'encreuament amb el torrent.

D'acord amb l'informe del DPH emès el 21/9/2022, l'àmbit de les obres a realitzar en el Bloc de Binifaell Vell, es troba afectat pel domini públic hidràulic cartogràfic o probable (DPHP) d'un afluent del Barranc de ses Penyes i per les seves zones de protecció (servitud i policia) associades. Per altra banda, la línia de connexió encreua el torrent Del Barranc de ses Penyes.

Referent a les afeccions aporten el següent quadre:

Quadre resum d'afeccions:

Indicis de DPH de les aigües superficials	NO	D'acord amb les dades de la Xarxa Hidrogràfica Provisional del mapa Topogràfic Balear del 1995 i del Mapa Topogràfic de les Illes Balears del 2006/2008 i 2010 contingudes en la IDEIB * Associades a aquest possible DPH
Zona de servitud*	NO
Zona de policia*	SI
Zona potencialment inundable	SI	D'acord amb les Zones susceptibles de patir inundacions de manera natural (Bernardí Gelabert)

7. Pel que fa a les aigües subterrànies, la implementació dels blocs fotovoltaics, així com les línies d'evacuació i els seus diferents elements, es realitzen sobre la massa d'aigua subterrània (MAS) 1901M1 (Maó), la qual és un aqüífer poc profund amb bon estat qualitatiu i mal estat quantitatiu, segons el PHIB 2019. És una zona vulnerable a la contaminació per nitrats.

La vulnerabilitat de l'aqüífer està catalogada com a "moderada" en les zones de projecció de la instal·lació, així com en les seves línies d'evacuació fins a punt de connexió en subestació elèctrica, segons el PHIB.

Segons les dades de la IDEIB, a les zones d'actuació no hi ha pous d'abastiment d'ús humà.

8. Vegetació:

En el cas de la finca de Binifaell Vell, Polígon 15 – Parcel·la 1, està dedicada majoritàriament a l'ús agrícola extensiu de secà (IDE Menorca), amb una extensió de 27,7 Ha, equivalent al 63,6% del total de la finca. Això no obstant, també hi trobem extensions de vegetació natural amb una extensió de 10,9 Ha o, cosa que és el mateix, un 27,8% de la superfície total. Finalment, trobem una part de terres de cultiu abandonades i pasturatge corresponent a unes 2,5 Ha (6,3% del total de la finca). Les espècies vegetals identificades a la finca són principalment ullastrars i mates.

En el cas de la finca de So n'Orfila, Polígon 14 – Parcel·la 48, també està dedicada principalment a l'ús agrícola extensiu de secà (IDE Menorca), amb una extensió de 25,8 Ha, equivalent al 65,8% del total de la finca. No obstant això, també hi trobem extensions de vegetació natural amb una extensió de 9,7 Ha o, cosa que és el mateix, un 22,3% de la superfície total. Finalment, trobem una petita part de terres de cultiu abandonades i pasturatge corresponent a unes 5,9 Ha (13,7% del total de la finca). Les espècies vegetals identificades a la finca són principalment ullastres i mates.

La finca de Dragonera està dedicada majoritàriament al pasturatge i al cultiu extensiu de secà (IDE Menorca), amb la presència de comunitats vegetals naturals formades per ullastre, llentiscle o mata, alzina, pi blanc i esbarzer, entre altres.

Vegetació afectada pel camp de plaques

En les finques de Binifaell Vell i So n'Orfila, la instal·lació de les plaques solars fotovoltaiques estan situades sobre usos agrícoles extensius de secà i zones de pasturatge, trobant-se exemplars dispersos de vegetació típica com ullastres i mates. La finca es divideix en sementers o tanques en condicions agronòmiques diverses: mentre que algunes de les tanques es mantenen en condicions òptimes agronòmiques (llaurat i lliure de vegetació ruderal), d'altres, per les característiques de les terres, es mantenen en guaret i se sembren de forma rotativa.

La finca de Dragonera és una àrea agrícola extensiva de secà on hi trobem únicament presència d'exemplars dispersos de vegetació forestal. En el moment de la recaptació d'informació i elaboració del document, el terreny d'implementació de les plaques solars, es troba llaurat.

9. Línies d'evacuació:

Les línies partiran des de cada una de les finques d'estudi fins a un punt comú situat al "Camí de Sa Serra", a partir del qual compartiran la rasa fins a arribar a la subestació ‘Dragonera' (uns 3.960 m). La distància fins a aquest punt en comú correspon a:

• 80 metres de rasa individual des de Binifaell Vell, aquesta rasa discorre pel mateix terreny que el bloc fotovoltaic.
• 505 metres de rasa individual des de So n'Orfila, aquesta rasa discorre pel mateix terreny que el bloc fotovoltaic.

La línia elèctrica projectada transcorre soterrada en la seva major part sota camins públics, amb l'excepció de dues parcel·les privades abans d'arribar a la subestació, d'acord amb l'EsIA, no es preveu cap afecció o impacte ambiental associats.

10. Hàbitats de la Directiva Hàbitats

En l'àmbit d'actuació i d'instal·lació de plaques, no s'ha detectat cap hàbitat de la Directiva Hàbitats 2005, quedant el més pròxim a la zona d'estudi a una distància d'uns 2 km, aproximadament, en direcció cap al nord.

Per altra banda, es detecten a les zones objecte d'estudi (Binifaell Vell, So n'Orfila i Dragonera) biòtops cartografiats per sistema CORINE, corresponents a màquies d'ullastres, típica vegetació de la zona i de l'illa de Menorca. Tot i que l'hàbitat identifica àrees de gran extensió a l'interior de les finques objecte d'estudi, a les zones d'instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, d'acord amb l'EsIA, només es troben exemplars puntuals d'ullastres i mates, i es tracta de sementers de conreu o pasturatge que reben manteniment periòdic.

11. Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 7531, 7532, 7541 i 7542 del Bioatles de la IDEIB que corresponen amb la ubicació de la parcel·la de So n'Orfila, únicament consta la presència de l'espècie catalogada: tortuga mediterrània (Testudo hermanni).

A més del següent endemisme: Aritja baleàrica (Smilax aspera var. Balearica)

Segons les quadrícules 1x1 amb codis 7521, 7522, 7531, 7532 del Bioatles que corresponen amb la ubicació de la parcel·la de Binifaell Vell, consta la presència de les espècies catalogades: tortuga mediterrània (Testudo hermanni), sargantana italiana (Podarcis sicula), cirerer de betlem (Ruscus aculeatus), Llampúgol (Rahmnus alaternus).

Segons les quadrícules 1x1 amb codis 7535, 7536 del Bioatles que corresponen amb la ubicació de la parcel·la de Dragonera, consta la presència de les espècies catalogades: tortuga mediterrània (Testudo hermanni), Granot arbori (Hyla meridionalis), Surer (Quercus suber), sargantana italiana (Podarcis sicula), serp blanca (Zamenis scalaris) i Toret (Ardeola ralloides).

S'han detectat els següents nius:

- Binifaell Vell no s'ha detectat cap tipologia de niu, però sí als seus entorns, destacant la presència d'un niu de Milà Reial (milvus milvus) a menys de 300 metres de la parcel·la.

- So n'Orfila no s'ha detectat cap tipologia de niu, però sí als seus entorns, destacant la presència d'un niu d'Àguila Calçada (aquila pennata) a una distància superior de 500 metres de la parcel·la, i un niu de Milà Reial (milvus milvus) a uns 750 metres de la parcel·la.

De les aus identificades, algunes es troben incloses al Pla Terrasse, un pla integral de recuperació, conservació i seguiment dels rapinyaires diürns de les Balears, el qual estableix unes distàncies mínimes de tranquil·litat als voltants dels nius d'aus durant l'època de reproducció.

Pel que fa a Binifaell Vell :

Niu d'au (espècie)	Distància a parcel·la d'estudi (Binifaell Vell)	Distància mínima Pla Terrasse
Milà Reial (milvus milvus)	300 m	500 m (Febrer a Juny)

Per tant, en el cas de la Milà Reial s'haurà de prendre mesures preventives, en existir un niu a uns 300 m de la finca objecte d'estudi. S'haurà de tenir en compte no molestar-les durant l'època de reproducció (renous, vibracions, altres molèsties), recomanant no realitzar activitats de construcció del Parc Solar Fotovoltaic als mesos compresos de Febrer a Juny.

Pel que fa a So n'Orfila :

Niu d'au (espècie)	Distància a parcel·la d'estudi (So n'Orfila)	Distància mínima Pla Terrasse
Àguila calçada (aquila pennata)	> 500 m	100 m (Febrer a Juliol)
Milà Reial (milvus milvus)	750 m	500 m (Febrer a Juny)

Atès que la distància mínima de tranquil·litat als voltants del niu es respecta, no es preveu prendre majors actuacions al respecte.

A la finca de Dragonera, les quadrícules 5x5 del Bioatles ens indiquen de la presència de l'àguila calçada (Aquila pennata) i el milà reial (Milvus milvus).

El projecte no es desenvolupa en zona de protecció d'electrocució i de col·lisió segons el RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

12. APRs

Risc d'inundació

Les finques objecte d'estudi no presenten cap àrea amb risc d'inundació.

Risc d'erosió

Només a la finca de Binifaell Vell trobem un parell d'àrees catalogades amb risc d'erosió. A la banda est i oest de la parcel·la es classifiquen dues àrees presentant un risc d'erosió mitjà (de 6 a 26 T/ha/any). La finca de So n'Orfila no presenta cap àrea amb risc d'erosió a les zones d'implementació de plaques solars fotovoltaiques.

La major part de l'àrea la finca de Dragonera no presenta un risc d'erosió, tan sols a l'extrem sud, definit amb un risc mitjà (de 6 a 26 T/ha/any).

Risc d'esllavissades i despreniments

Les finques no presenten cap àrea amb risc de despreniments ni esllavissades.

Risc d'incendi

D'acord amb les dades del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, l'àrea d'actuació es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendi forestal (ZAR), a més, es classifica segons el IV Pla General de Defensa Contra Incendis Forestals com a risc d'incendi forestal molt alt i alt.

13. Segons la normativa sectorial en seguretat aeronàutica de la cartografia del Ministeri de Foment, el camp de plaques dels tres blocs es localitzen dins de les servituds d'aeròdrom, d'operacions i radioelèctriques, de l'aeroport de Maó.

14. Les finques de So n'Orfila, Binifaell Vell i Dragonera, s'integren en la Unitat del Paisatge 20 Planícies del Migjorn d'Alaior i Maó, segons el PTI de Menorca (2006).

La UP 20 es descriu pel PTI com una fisonomia plana amb bombaments amb absència de barrancs (a excepció del torrent dels Vergers de Sant Joan o torrent des Gorg), formes modelades principalment sobre nivells calcaris i calcarenites del Migjorn.

15. Quan al paisatge, en l'anàlisi de qualitat i fragilitat paisatgística, ens indica que estem davant una àrea qualificable com a qualitat mitjana/mitjana-baixa.

D'acord amb l'EsIA, la visibilitat del parc de plaques és baix (la visibilitat de la majoria de les superfícies dels blocs del parc, no serà visible des del focus visuals preeminents) i no es detecten sinergies paisatgístiques entre parcs existents i projectats.

16. D'acord amb l'EsIA, a l'àmbit de la finca de Binifaell Vell, hi apareixen jaciments arqueològics catalogats pròxims o dins de la finca:

1. Jaciments arqueològics:

• ALD02: es tracta d'un conjunt de 16 coves d'enterrament, totes elles ubicades en el mateix escarpament del terreny. Es troben situades a cotes inferiors als terrenys adjacents de Binifaell Vell i, per tant, no es poden veure des de les zones afectades pel PFV.
• ALD02: és una cova natural retocada, la qual forma part de la necròpolis ALD02 de l'inventari del Servei de Patrimoni del Consell Insular.
• BFE01: són restes d'un talaiot de planta circular amb almenys dos cossos troncocònics. Es troba situat al punt més alt del penyal.
• Cova: es tracta d'una petita cova natural de plana allargada, sense codi pel Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca.

2. Béns etnològics:

• BFEE01: era de grans dimensions, ubicada a la parcel·la del costat de les cases del lloc, amb morfologia típica de Menorca. La superfície interna està pavimentada amb rajoles de ceràmica.
• BFE_(03E): aljub amb coll construït amb cantons de marès i morter de calç.
• BFE_(01E), (02E), (04E), (05E), (06E), (08E), (09E); ALD_(07E); LCO_(13E); MPN_(01E): elements etnològics.
• Pedrera 1, 2, 3: petites pedreres, possiblement relacionades amb l'extracció de pedra per a la construcció de les cases del lloc, sense codi del CIMe.
• Pou/Aljub: pou o aljub, construït amb cantons de marès i morter de calç, sense codi del CIMe.

A l'àmbit de la finca de So n'Orfila:

1. Jaciments arqueològics:

• BVV04: Es tracta d'una cova natural possiblement retocada, de planta simple, localitzada dins de finca veïnada (Bellver Vell), però la proximitat a So n'Orfila, ha fet necessari delimitar l'entorn de protecció, per tal de garantir que aquest no queda afectat per les instal·lacions fotovoltaiques.
• BMU01: Es tracta d'una zona arqueològica de gran extensió, formada per un poblat talaiòtic i una necròpolis en la qual s'identifiquen tota una sèrie d'elements. També localitzada fora de les finques d'estudi, però a causa del seu desplegament, ha estat necessari delimitar l'entorn de protecció igualment.
• SOF01: Cova artificial subterrània de grans dimensions (12 m. per 13,5 m.) amb planta polilobulada. Es tracta amb tota probabilitat d'un hipogeu funerari del talaiòtic final.

A part, s'ha identificat una petita cavitat sense codi del Consell Insular: Petita cavitat natural, de la que no es pot descartar que hagi estat ampliada o modificada per l'ésser humà.

2. Béns etnològics:

• SOF_(02E): Aljub amb coll construït amb cantons de marès i morter de calç. Presenta just al costat una sèrie de tres piques per abeurar el bestiar.
• Aquest element, es mirarà de restaurar, perquè continuï abeurant el ramat que pasturarà la zona.
• SOF_(03E): Aljub que es va construir aprofitant un sitjot talaiòtic
• SOF_(04E): Era de grans dimensions, ubicada a la parcel·la del costat de les cases del lloc.
• SOF_(05E): Restes d'una petita estructura de cantons de marès, col·lapsada i no identificable
• AGE_(06E): Recinte que conté diverses edificacions agràries (barraca de porquim, aljub i piques d'abeurar bestiar). Localitzada fora de les finques d'estudi, però la proximitat fa que sigui necessari establir igualment un entorn de protecció.

A l'EsIA, s'indica que els aljubs localitzats a la finca, prioritàriament es restauraran per disposar d'un abeurador d'aigua per als animals i possible disposició d'aigua per a la provisió de les neteges de les plaques fotovoltaiques.

A l'àmbit de la finca de Dragonera:

• DRA02: Part més interna d'un hipogeu funerari de la cultura talaiòtica.
• DRA_(04E): Casa de camp tradicional, formada per diversos cossos constructius, edificats en marès.
• DRA_(05E): Construcció auxiliar de caràcter agroramader, que combina parets de pedra en sec i coberta a base de lloses de marès i morter de calç.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació Pública i consultes a les Administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013,d'avaluació ambiental, la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit informació pública, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB número 141 de 28 d'octubre de 2021. Així mateix, l'expedient del projecte es va posar a disposició dels interessats a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, en el seu portal web i al portal de transparència de la CAIB. A més, es va publicar l'anunci de la informació pública en el Diari de Menorca i en l'Ara Balears.

Al mateix temps i d'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Servei de Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

- Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Ajuntament de Maó.

- Departament de Carreteres del Consell Insular de Menorca.

- Consorci de Residus Urbans i de l'Energia de Menorca.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Patrimoni Històric del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.

- Amics de la Terra.

- E-distribución.

- GOB Menorca.

- Red Eléctrica Española.

- Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Departament d'Urbanisme i Territori del Consell Insular de Menorca.

El dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

+ Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius (30/11/2021) va concloure que el projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

+ Consorci de Residus Urbans i de l'Energia de Menorca (19/10/2021) va informar que el projecte contribuirà assolir un 85% de la producció d'electricitat d'energies renovables a l'any 2030 i presenta un elevat rati de producció d'energia per unitat de potència instal·lada. Així mateix, va condicionar que la implantació del projecte a l'obertura a la participació a la ciutadania d'un mínim d'un 20% de la seva propietat.

+ Informe de l'Ajuntament de Maó (24/05/2022) amb prescripcions, el qual va concloure que el projecte es troba admès pels instruments urbanístics d'aplicació, així, de conformitat amb l'article 268 de les NNUU del PGOU/2012, s'ha de categoritzar de Gran Instal·lació.

+ Departament de Carreteres del Consell Insular de Menorca (31/08/2022) va informar favorablement sempre que es compleixin una sèrie de prescripcions.

+ Informe amb observacions del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca (13/12/2021).

+ Departament d'Urbanisme i Territori del Consell Insular de Menorca (08/11/2021) informe favorablement amb una sèrie d'observacions.

+ Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (14/12/2021) va concloure: «Ateses les característiques de l'entorn i del projecte, s'informa favorablement del mateix respecte al risc d'incendi forestal i gestió forestal, sempre que en el projecte i en la seva normativa, es considerin, a més dels inclosos en la documentació aportada, els següents aspectes en relació a la gestió forestal i el risc d'incendis forestals:

En relació a la prevenció contra incendis forestals

1.- Es recomana l'execució i manteniment d'una franja preventiva exterior i perimetral al límit de la zona d'instal·lació de les plaques i subestació col·lectora/elevadora de 5 metres d'amplada mínima i desproveïda de vegetació.

2.- En cas de que hi hagi zona agrícola al voltant de la instal·lació, es recomana mantenir-la llaurada almenys durant l'època d'alt risc com a mesura de prevenció d'incendis.

3.- Per disminuir el risc d'incendi forestal és necessari que les connexions amb la subestació col·lectora discorrin per zones lliures de vegetació, com vies forestals o agrícoles, o carreteres.

4.- Les barreres vegetals emprades hauran d'estar separades de la zona d'instal·lació de les plaques i subestació col·lectora/elevadora, i estaran formades per plantes autòctones de Menorca i d'escassa inflamabilitat. S'evitarà l'ús d'espècies vegetals invasores.

5.-Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

6.- La gestió de residus vegetals generats es realitzarà d'acord amb la normativa de prevenció d'incendis forestals vigent.

En relació a la gestió forestal

En les actuacions forestals en la massa arbrada ja existent dins o en l'entorn de les zones d'instal·lació del parc fotovoltaic, es deuran seguir les següents premisses: En tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears.

L'òrgan administratiu competent es qui determinarà la idoneïtat , impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.»

+ Servei d'Agricultura del Consell Insular de Menorca (19/09/2022), informa favorablement al projecte per a la instal·lació del parc fotovoltaic Menorca Renovable II, en base a la documentació presentada, sense perjudici del que estableixi la normativa territorial o urbanística.

+ Servei de Gestió del DPH (21/09/2022), informa favorablement les obres, activitat i usos previstos d'acord amb l'LA, l'RDPH i el PHIB vigents, pel que fa al Domini Públic Hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables.

3.2. Al·legacions

Durant el termini d'informació pública es van rebre sis al·legacions:

1.- Francesc Truyol i Juan Carlos Vinent

Sol·licitan: “que el Promotor adopte las medidas oportunas para que los trabajos que están proyectados en el vial se ejecuten de modo que no se limite el uso del referido vial a los titulares de las explotaciones”

2.- Jennifer Williamson

Sol·licita: "1-Que las obras y las instalaciones incidan lo menos posible sobre los caminos Son Serra y de Talatí.

2-Que las instalaciones del Proyecto tengan un impacto paisajístico mínimo."

3.-José Ignacio Seguí

Sol·licita: "i. Que se entierren la línea eléctrica y línea telefónica y de fibra existentes. ii. Que, durante la ejecución de las obras, se adopten las medidas necesarias para que los trabajos que están proyectados en los viales se ejecuten de modo que no se limite su uso a los titulares de las explotaciones.

4.-Santiago Ramos indica: "considera necesaria la realización de estudios del impacto sobre los habitantes de las viviendas que rodean las instalaciones, en términos de salud, ruidos, campos electromagnéticos e interferencias con internet y redes telefónicas."

5.- Unió de Pagesos de Menorca-COAG indica: "el proyecto podría interferir en las labores agrícolas de siembra y recolección de forrajes y demás cultivos necesarios para alimentar al ganado ovino, señalando que los proyectos estarían mejor ubicados en un terreno de menor valor agrícola."

Resposta del promotor: "Que, con respecto a la afección del Camino Viejo d'Alaior, se comunica lo siguiente:

i. Tal y como se especifica en el Estudio de Impacto Ambiental del Proyecto, durante la ejecución de las obras, los cortes en los caminos se limitarán a días, existiendo siempre una alternativa de paso señalizada. Tras la obra, estos caminos dejarán de verse afectados.

ii. En cuanto a los trabajos a realizar, únicamente se requerirán movimientos de tierra para la realización de las zanjas necesarias para canalizaciones eléctricas enterradas. Por el contrario, no se modificarán las rasantes del terreno, de forma que el impacto generado tras la ejecución de las obras será reversible. Por otro lado, tal y como se describe en el Proyecto y estudio de impacto ambiental, no se prevé el ensanche o modificación de los caminos originales. En consecuencia, el análisis de los posibles impactos concluye que no se producirán impactos acumulativos.

iii. El Promotor ha dedicado sus esfuerzos en la realización de un extenso estudio del impacto visual para conocer la posible afección de los proyectos. No obstante, aunque los resultados indican cómo el impacto visual es bajo o nulo éste quedaría minimizado a través de la implantación de barreras vegetales.”

iv. Que, en referencia a la afección arqueológica mencionada, el Promotor ha realizado la consulta pertinente al departamento de Arqueología del Ayuntamiento de Mahón. Actualmente, se encuentra a la espera de recibir respuesta. Una vez se disponga de la información necesaria, el Promotor realizará un informe arqueológico, el cual se incorporará al expediente.”

v. El EsIA ha llevado a cabo un estudio de los siguientes aspectos: Factor atmosfera, campos electromagnéticos, contaminación acústica, contaminación del suelo y contaminación del agua."

vi. Se ha realizado un exhaustivo análisis previo para la elección de los terrenos dónde ejecutar los proyectos con el objetivo de minimizar el possible impacto medioambiental de los mismos. Asimismo, se han diseñado los proyectos con el objetivo de reducir o evitar impactos desde la etapa más inicial a través de la aplicación del Anexo F “Medidas y condicionantes ambientales para la implantación de instalaciones” del Plan Director Sectorial Energético de las Islas Baleares, así como, se han definido medidas preventivas, correctoras y compensatorias a aplicar durante la construcción, explotación y desmantelamiento de las instalaciones. Cada una de ellas se centra en mitigar la afección a los distintos componentes del medio, vegetación, suelo, atmósfera, entre otros. Y, por último, se podrá compatibilizar dichas instalaciones con las actividades agrícolas y ganaderas que se están desarrollando en la actualidad dada el diseño planteado."

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EsIA), s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa 0 (no executar el projecte): Es descarta atès que la implementació del projecte suposaria un increment en l'aprofitament de fonts renovables d'energia, que al seu torn es traduiria en menys contaminació, menys dependència energètica i disminució en la producció de gasos d'efecte hivernacle, ajudant així mateix a assolir els objectius compromesos de reducció de gasos d'efecte hivernacles compromesos en l'àmbit local, nacional i internacional.

- Alternatives d'ubicació per als camps fotovoltaics, els emplaçaments seleccionats ho han estat d'acord amb als següents criteris:

1) Terrenys classificats com d'aptitud fotovoltaica (alta, mitjana o baixa).

2) L'alternativa disposa de superfície suficient per allotjar instal·lacions fotovoltaiques similars previstes pel projecte.

3) Accés rodat a la finca.

4) Zones excloses de les Àrees de Protecció Territorial de Carreteres i de Costa del PTIM.

5) Zones d'exclusió d'instal·lació de plaques solars segons PTI (figures d'altra protecció ambiental de la LEN)

6) Espais que tenen un pendent mitjà inferior al 20%.

7) Emplaçament en una finca de fàcil evacuació de l'energia generada.

8) Absència d'usos del territori singulars, que poguessin resultar afectats per la implantació del projecte.

9) Possibilitat de minimització dels impactes visuals des de qualsevol focus visual rellevant amb la presa de mesures de minimització paisatgística.

Alternativa 1: La finca Son Pons, Polígon 25 – Parcel·la 143, ubicada a Maó, té un total de 418.079 m2 (41 Ha), i aquesta es tria en funció d'una sèrie d'estàndards d'emplaçament que responen a criteris tècnics, ambientals, patrimonials i econòmics.

En aquest cas, la finca respon a molts dels criteris objectius. Es tracta d'una finca que té un camí d'accés des del camí d'en Kane (pròxim a connexió amb la Me-7). La finca està afectada per múltiples àrees de protecció, però la majoria no afecta a l'àrea d'implementació de plaques. Així, dins de l'àrea preferent d'implementació de plaques, no està afectada per APR Risc d'Inundació (al nord de la finca, s'ubica una àrea d'APR Inundació i plana geomorfològica d'inundació travessada per torrent), ni de contaminació d'aqüífer, ni Riscs d'esllavissades o despreniments encara que sí que aquesta àrea es veu afectada parcialment per APR Incendis (risc moderat), Zones d'Alt Risc Incendis Forestals (ZAR) coincidint amb APR Incendis, APR Erosió (risc mitjà) i finalment, hi ha una petita franja d'afecció per APT (a tocar amb el camí d'en Kane, que estar a tocar amb la finca a la banda nord, fora de l'àmbit de plaques).

La finca es situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (93% finca) i d'exclusió (7%). Coincideix exactament aquesta qualificació d'aptitud fotovoltaica amb la categoria del sòl atorgada pel PTIM: on un 7% de la finca és SRP-ARIP, i la resta es reparteix en ANIT amb valor ambiental d'ANEI (46%); ANIT forestal i agrícola (8,5ha, 20%), AIA (12%, 5,2Ha), AIP (6,5 ha, 15%), que són les àrees per a la instal·lació de plaques solars.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques es situaria sobre tanques que presenten entre un 6,10 i un 18,70% de pendent (espais on actualment hi ha conreus herbacis i pastures arbrades), encara que dins de la finca, hi ha zones que superen el 27% de pendent (nord de la parcel·la).

L'energia produïda al PFV es bolcaria a la xarxa elèctrica connectant-se mitjançant línia de mitja tensió a Subestació Col·lectora/Elevadora privada i a continuació al nus “DRAGONERA 132 KV”.

Alternativa 2: La finca Es Canum, Polígon 24 - Parcel·la 28, ubicada a Maó, té un total de 570.145 m2 (57 Ha) i com la resta de finques, es tria en funció d'una sèrie d'estàndards d'emplaçament que responen a criteris tècnics, ambientals, patrimonials i econòmics.

En aquest cas, la finca respon a molts dels criteris objectius. Es tracta d'una finca que té un camí d'accés preexistent (no asfaltat) des de la carretera camí d'en Kane. La finca està afectada per diferents àrees de protecció i riscos: es troba dins d'àrea APR Incendis (elevada a certs parts de la finca, afectant una franja de la zona d'implementació preferents de plaques), aquesta àrea de riscos no coincideix amb les zones delimitades com a Zones d'Alt Risc Incendis Forestals (ZAR, que en aquest cas, queden fora de la zona d'implementació de plaques), APR Erosió (risc mitjà, en un 30% de la finca). La finca es veu afectada per APR Risc d'Inundació en dues petites franges al nord-est de la finca, que pràcticament no afectarien a la zona d'implementació de plaques. No està afectada, per altra banda, ni per esllavissades ni despreniments ni tampoc Risc de Contaminació d'aqüífers. Tampoc per franges de protecció municipal ni insular d'APT.

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (35% finca, on s'ubicarien preferentment les plaques solars) i d'exclusió (65%). El 65% d'aquesta àrea d'exclusió fotovoltaica coincidiria amb sòl ANEI i ANNP-Ullastrar (37,4ha). La resta de la finca estaria qualificada d'ANIT, majoritàriament agrícola per al conreu de farratges.

A causa de la mida de la finca, només una part de les àrees de conreu en herbàcies, s'haurien de dedicar a la instal·lació de plaques, la resta de l'explotació agrària podria continuar amb la seva activitat.

Els espais triats per a la implementació de plaques (tancats agrícoles) mostren entorn d'un 6,6% de pendent. Les elevacions més pronunciades en troben a la zona forestal de l'ANEI (al voltant del 18%). La situació de fons de vall de les plaques, dificultarà la seva visibilitat des de l'exterior. Es planteja que l'energia produïda al PFV arribaria a la subestació col·lectora/elevadora connectant-se al nus “DRAGONERA 132 KV”.

Alternativa 3: La finca So n'Orfila, Polígon 14 - Parcel·la 48, ubicada a Maó, té un total de 391.380 m2 (39,1 Ha).

En aquest cas, la finca respon a la majoria de criteris objectius. Es tracta d'una finca a la qual s'accedeix des del camí asfaltat de Sa Serra al que es té accés des de la Me1, així com pel camí de Binifaell Vell. La finca no està afectada per risc d'inundació, ni esllavissades o despreniments ni per risc de contaminació d'aqüífer. Per l'altra banda, està afectada per risc d'erosió (fora de la zona d'implementació de plaques), per risc d'incendi (APR de risc baix) i gairebé tota la finca està dins Zona d'Alt risc d'Incendi Forestal (ZAR, també dins de les àrees d'implementació de plaques solars. Per altra banda, la franja nord, a tocar amb el camí d'accés, hi ha APT de carreteres.

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica mitjana (88% finca) i baixa (12%). Tota la finca està dins sòl qualificat com a SRC-AIA (Àrea d'Interès Agrari).

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques, està molt fragmentada i el seu pendent varia d'un 2,60 a un 4,20% de pendent. La finca en el seu conjunt és relativament plana i no hi ha cap recinte que superi el 10% de pendent.

Es planteja que l'energia produïda al PFV arribaria a la subestació col·lectora/elevadora connectant-se al nus “DRAGONERA 132 KV”.

Alternativa 4: La finca Morell, Polígon 24 - Parcel·la 9, ubicada a Maó, té un total de 1.675.018m2 (167 Ha). Es tracta d'una finca que té un camí d'accés asfaltat (camí de Puntarró) que connecta amb la carretera Me7 (Maó-Fornells). La finca no està afectada per APT. Les àrees de prevenció de riscos (APR) que són presents a la finca són: APR Risc d'Inundació coincident amb àrea de torrent (torrent de Santa Catalina) i plana d'inundació geomorfològica -àrea on s'evita la instal·lació de plaques solars i edificis auxiliars-, APR de contaminació d'aqüífer (fora de la zona preferent d'implementació de plaques), APR Erosió (mitjana), APR Incendis que coincideix a grans trets amb zona ZAR (també a la preferent d'instal·lació de plaques). No es detecta a la finca Riscs d'esllavissades o despreniments.

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (17% finca) i d'exclusió (83%). Coincideix exactament aquesta qualificació d'aptitud fotovoltaica amb la categoria del sòl atorgada pel PTIM: on un 83% de la finca és sòl rústic protegit, dividit per AANP-Alzinar, AANP-Ullastrar i ANEI, i el 17% és ANIT de conreu.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entorn d'un 3% de pendent (zones de fons de vall, on actualment hi ha conreus herbacis), encara que dins de la finca, hi ha alguna zona forestal que supera el 25% de pendent, el que intrínsecament genera que la finca, en la seva àrea més planera, sigui menys visible des de l'exterior. El PFV connectaria amb la subestació col·lectora/elevadora connectant-se al nus “DRAGONERA 132 KV”.

Alternativa 5: La finca Biniac, Polígon 7 - Parcel·la 17, ubicada a Alaior, té un total de 1.351.931 m2 (135 Ha).Es tracta d'una finca que té un camí d'accés directe des del camí d'en Kane (carretera de doble via asfaltada).

La finca està afectada per APR d'Incendis (que coincideix a grans trets amb les Zones d'Alt Risc d'Incendis Forestals – ZAR) -també la zona prioritària d'instal·lació de plaques solars-, APR d'Erosió (grau mitjà), zona de contaminació d'aqüífers (fora de la zona d'implementació de plaques).

Encara que a la finca hi travessin torrents, no està afectada per APR Risc d'Inundació ni per despreniments o esllavissades. D'altra banda, hi ha franges de protecció municipal d'APT, devora la carretera camí d'en Kane (que voreja la finca), que no afectaran a l'àrea d'implementació de plaques.

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (30% finca) i d'exclusió (70%). El 70% d'exclusió coincideix amb ANEI i AANP-Ullastrar, el 30% restant, és Àrea d'Interès Agrari (AIA), les plaques s'ubicarien sobre part del terreny qualificat com AIA, actualment dedicat a conreu. A causa de la mida de la finca, només una part de les àrees de conreu en herbàcies, es complementarien amb la instal·lació de plaques.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entorn d'un 3,9-5% de pendent (on actualment hi ha conreus herbacis), a la finca, les àrees amb major pendent es corresponen amb la zona forestal (11%). Aquestes elevacions, generen que la visibilitat de l'àrea d'implementació de plaques sigui menor des de l'exterior. El bloc fotovoltaic connectaria amb la subestació col·lectora/elevadora connectant-se al nus “DRAGONERA 132 KV”.

Alternativa 6: La finca Binifaell Vell, Polígon 15 - Parcel·la 1, ubicada a Maó, té un total de 435.466 m2 (43,5 Ha)

En aquest cas, la finca respon a la majoria de criteris objectius. Es tracta d'una finca a la qual s'accedeix des del camí asfaltat de Sa Serra pel camí de Binifaell Vell, des de la carretera Me1. La finca no està afectada per risc d'inundació, ni esllavissades o despreniments ni per risc de contaminació d'aqüífer.

Per l'altra banda, està afectada per risc d'erosió (risc mitjà), per risc d'incendi (APR de risc baix) i encara que una part de la finca està dins Zona d'Alt risc d'Incendi Forestal (ZAR), aquesta se situa fora de les àrees d'implementació de plaques solars. Per altra banda, la franja sud i nord-oest, la finca voreja dos camins, hi ha una franja d'APT carreteres.

La finca té una la qualificació d'aptitud fotovoltaica mitjana (68% finca) i baixa (32%), les plaques es distribuirien en ambdues categories. Total la finca està qualificada com a SRC-AIA (Àrea d'Interès Agrari).

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entorn d'un 4,3 i un 6%, sementers utilitzats per al conreu d'herbacis. La finca, en el seu conjunt, no presenta grans desnivells.

El bloc fotovoltaic connectaria amb la subestació col·lectora/elevadora connectant-se al nus “DRAGONERA 132 KV”.

Alternativa 7: La finca Biniai Vell, Polígon 25 – Parcel·la 153 ubicada a Maó, té un total de 155.902 m2 (15,5 Ha). Es tracta d'una finca que té un accés directe des de la carretera Me1 (Maó-Ciutadella).

La finca no està afectada per APR Risc d'Inundació ni es veu afectat o travessar per torrents, no està dins APR esllavissades o despreniments, tampoc està dins Zones d'Alt Risc Incendis Forestals (ZAR) -encara que sí que està parcialment afectat per APR Incendis-, però per altra banda, sí que presenta un risc mitjà d'APR Erosió, per risc de contaminació d'aqüífer (risc moderat al terç nord de la finca), i finalment, hi ha una petita franja d'afecció per APT.

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (60% finca), mitjana (40% restant). La finca està qualificada en categoria de sòl SRG-AIA (Àrea d'interès Agrari).

La finca està travessada per dues línies aèries de xarxa elèctrica d'alta tensió 132 kV, que obliga a establir una distància de servitud sense emplaçament de plaques solars.

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entre un 3,5 i un 3% de pendent.

L'energia produïda al PFV es bolcaria primer amb línia d'evacuació de mitja tensió i connexió a la Subestació Col·lectora/Elevadora privada i connectant-se a continuació al nus “DRAGONERA 132 KV” .

Alternativa 8: La finca Rafal Colom, Polígon 25 – Parcel·la 140, ubicada a Maó, té un total de 174.695 m2 (17,5Ha). Es tracta d'una finca que té un camí d'accés preexistent (formigonat, Camí de Rafal Colom) des de la carretera Me7 (carretera de Maó a Fornells).

La finca està afectada per APR Risc d'Inundació i la travessa el torrent a la seva banda sud, fora de l'àrea preferent d'implementació de plaques, hi ha una petita àrea de Risc d'Erosió a la banda nord i est de la finca (erosió mitjana). També es veu afectada parcialment per APR Incendis (rics baix), aquesta àrea no coincideix amb les Zones d'Alt Risc Incendis Forestals (ZAR), que aquestes darreres es localitzen fora de l'àrea d'implementació de plaques.

No està afectada per risc de contaminació d'aqüífers, ni de despreniments i tampoc hi apareixen franges de protecció municipal d'APT (a l'ubicar-se enfora de la xarxa viària de Menorca).

La finca es situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica baixa (60% finca), mitjana (30%) i exclusió (11%). La zona d'exclusió coincideix amb la categoria ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic, amb 2 ha) i la resta es divideix entre ANIT (3,2Ha), AIA (0,18 Ha) i majorment AIP (12ha).

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques se situaria entorn d'un 7 i un 13,5% de pendent.

Es planteja una sortida per la mateixa finca, de línia soterrada i l'energia produïda al PFV arribaria a la Subestació Col·lectora/Elevadora privada connectant-se a continuació al nus “DRAGONERA 132 KV”.

Alternativa 9: La finca de Dragonera, ocupa el Polígon 25 – Parcel·la 173 amb una extensió de: 70.657 m2 (7 Ha), ubicada a Maó. Es tracta d'una finca que té accés des de la carretera Me1, amb un portal existent i camí de terra. Al situar-se a tocar amb la carretera Maó-Ciutadella, està parcialment afectada per una franja d'APT.

La finca no està afectada per APR de Risc d'Inundació i no estan travessades per torrent, per o risc de contaminació d'aqüífers.

En canvi, estan parcialment afectades per APR Incendis (zones de risc baix) i gairebé al complet estan dins de Zones d'Alt Risc Incendis Forestals (ZAR, de risc molt alt). També estan afectades per APR Erosió (risc mitjà).

La finca se situa sobre la qualificació d'aptitud fotovoltaica alta (80% finca) i mitjana (20%).

L'àrea d'aptitud fotovoltaica coincideix gairebé al complet amb terreny qualificat de Sol Rústic General Àrea de Transició (SRG-AT) i l'àrea d'aptitud fotovoltaica mitjana amb Sòl Rústic Protegit Àrea d'Interès Paisatgístic (SRP-AIP).

L'àrea prioritària per a la implementació de plaques, està pròxima i el pendent es situa entre un 3 i un 7% (zones on actualment hi ha conreus herbacis).

Es planteja una evacuació de l'energia produïda al PFV per línia de mitja tensió que transcorri únicament dins de la mateixa finca, fins Subestació Col·lectora/Elevadora privada connectant-se a continuació al nus “DRAGONERA 132 KV”.

D'acord amb l'EsIA, els emplaçaments seleccionats, les finques de So n'Orfila (alternativa 3), Binifaell Vell (alternativa 6) i Dragonera (alternativa 9), responen a aquelles finques que a priori, compleixen amb el màxim de requisits de naturalesa tècnica, ambiental, patrimonial i socioeconòmica. En general, les finques estudiades presenten característiques molt similars. La finca de l'alternativa 9, és l'única que encabirà tota la seva implementació de plaques sobre àrees d'aptitud fotovoltaica alta i es situa immediata al punt de connexió concedit (nus a la SE DRAGONERA 132 KV). En el cas de les alternatives 3 i 6, se situen confrontant una amb l'altra i podran compartir l'obra civil del soterrat a una mateixa síquia, de l'estesa elèctrica de 20 kV fins a arribar a la Subestació Col·lectora/Elevadora. A més, es té garantia de disponibilitat dels terrenys de les finques triades, cosa que no passa amb la resta de propietats.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació i el desmantellament. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en dos àmbits:

-Medi físic: M.inert (aire, terra i sòl, aigua), M.Biòtic (flora i fauna), M.Perceptual (Paisatge i recursos científic-culturals)

-Medi socioeconòmic: M.sociocultural (Usos del territori, cultural, infraestructura, economia i població)

A la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Desbrossament.

b) Moviments de terres.

c) Excavacions i perforacions.

d) Anivellament del terreny.

e) Trànsit de maquinària i camions.

f) Acopi de materials

g) Construcció de fonaments de CT, subestació i bateries.

h) Perforació d'estructures de subjecció de les plaques

i) Instal·lació i ocupació de l'espai amb nous elements estructurals

j) Generació de residus

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), els recursos edàfics, la hidrologia, incendis, la flora, la fauna, el paisatge i la població.

Impactes positius sobre l'economia local, crearan llocs de feina.

Pel que fa a la fase d'explotació, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Funcionament del PFV, Instal·lacions elèctriques, CTs, subestacions i bateries d'acumulació.

b) Activitat agrícola i ramadera.

c) Manteniment del PFV i edificacions auxiliars

Aquestes accions tindran impactes positius sobre la qualitat atmosfèrica, el sòl, flora i fauna i l'economia local.

Impactes negatius sobre el paisatge.

Cal recalcar que el projecte afavorirà la descarbonització de l'illa amb un estalvi estimat anual d'emissions de CO2 d'unes 56.896 tones de CO2/MWh i s'emmarca dins els objectius de l'Estratègia Menorca 2030, dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. Pel que fa als objectius de l'Estratègia 2030, es poden destacar els següents: situar a Menorca en l'avantguarda de l'ús d'energies netes, fer-la servir com a referent per altres zones de la UE i aconseguir arribar al 85% de cobertura energètica a partir de les energies renovables a l'any 2030. A més, el parc fotovoltaic presenta un elevat rati de producció elèctrica per unitat de potència instal·lada.

Durant la fase de desmantellament, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Moviments de terres.

b) Excavacions i perforacions.

c) Desmantellament d'edificis i soleres d'obra, fonaments de CT, subestació i bateries.

d) Trànsit de maquinària i camions.

e) Extracció d'estructures de subjecció de les plaques.

f) Generació de residus.

Aquestes accions tindran impactes negatius sobre l'atmosfera (qualitat de l'aire i el renou), la fauna i població. També es generaran gran quantitat de residus.

Impactes positius sobre el paisatge, els recursos edàfics, i usos del sòl.

De l'anàlisi dels impactes, es detecten efectes tant positius com negatius. Els negatius es concentren de forma important en l'impacte paisatgístic, de la percepció de l'espectador a la transformació d'un espai agrari en una instal·lació d'energia alternativa al consum de combustibles fòssils i la potencial afecció sobre el medi biòtic i abiòtic, mentre que els positius, es vinculen principalment a la generació d'activitat i llocs de feina i la lluita contra el canvi climàtic i passos cap a una autonomia energètica de l'illa.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per a cada una de les fases del projecte, per tal d'evitar o reduir els efectes negatius.

- Mesures per disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics i renous per millorar la qualitat atmosfèrica (regs periòdics per evitar la dispersió de partícules i per a la neteja de la vegetació; evitar moviments de terres els dies de vent fort, limitació de la velocitat del tràfic rodat; manteniment adequat de la maquinària; la maquinària a emprar tindrà el certificat CE i haurà passat la ITV cobriment dels materials amb lones; l'aplec de materials es localitzaran en zones protegides de vent i els aplecs estaran envelats; circulació en horari diürn i dies laborables; motors apagats de la maquinària quan no es treballi).

Així mateix, s'haurà de considerar que:

a) Durant la fase d'explotació s'haurà d'incloure un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics. L'hexafluorur de sofre (SF6) és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global alt per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Per tant, s'haurà de realitzar un control del gas hexafluorur de sofre de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, s'haurà de recuperar el gas.

b) S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica i s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 mTesla.

- Mesures per minimitzar l'alteració dels recursos edàfics: (senyalització dels límits de la zona d'actuació; acopi de materials en terrenys sense pendents, zones on no es faci moviment de terres i sense risc d'incendi; abocaments accidentals es gestionaran amb rapidesa i gestor de residus autoritzat; rases obertes el menor temps possible; espai específic per l'acumulació de residus generats; revisió de la maquinària per assegurar el correcte funcionament (renou, gasos, pèrdues de fluids, etc.); manteniment de la maquinària fora de la zona d'obra, o instal·lació d'element aïllant; retirada de la terra vegetal en la superfície ocupada pels edificis i rases; proveïment de combustible en zones habilitades; gestió de residus sota normativa vigent; pla d'acció en cas d'abocament accidental; estructures i plaques sotmeses a tractament galvanitzat; durant el manteniment a la fase de funcionament els residus generats es tractaran per gestor autoritzat.)

També s'haurà de tenir en compte que:

-Atès que la finca Binifaell Vell es troba afectada per APR d'erosió mitjana s'haurà de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei de 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries que li siguin aplicables.

- Mesures per reduir l'afecció als recursos hídrics (a més de les mesures per minimitzar la contaminació de sòls, es preveu la neteja esporàdica dels mòduls mitjançant un tractor que llanci aigua a pressió i raspalls; els banys per als operaris seran WC químics portàtils).

També s'haurà de considerar que:

a) L'aigua per a la neteja dels panells fotovoltaics haurà de ser aigua regenerada. Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

b) Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'annex 1 de la llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial, durant totes les fases del projecte. S'hauran d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.).

- Mesures per a la protecció de la vegetació (prohibit realitzar foc; equips de protecció contra incendis; desbrossament a la superfície necessària; circulació de vehicles per espais habilitats; no utilització d'herbicides; barreres vegetals amb espècies autòctones de baix rendiment hídric i reubicació d'espècies existents; restauració de zones afectades; formació del personal; manteniment dels camps llaurats i neteja de parets seques; reducció de la combustibilitat de la finca i elaboració d'un estudi posterior).

A més, s'haurà d'atendre que:

a) No es podran ocupar zones amb vegetació natural per realitzar acopis de material o vehicles ni per gestionar residus.

b) S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.

c) S'hauran de realitzar també actuacions de restauració agrícola després del desmantellament de la instal·lació fotovoltaica per recuperar els cultius originaris.

- Mesures per a la protecció de la fauna: limitació de la velocitat dels vehicles d'obra; s'evitarà la realització de treballs nocturns per evitar atropellaments; de febrer a juny no es realitzarà obra per tal d'evitar interferències durant època reproductora de rapinyaires; es mantindran obertes el mínim temps necessari, les rasses d'excavació necessàries per instal·lar el cablejat de baixa i mitja tensió, per evitar la involuntària caiguda i captura de fauna; el tancament perimetral serà cinegètic amb passos de fauna; durant la fase de funcionament del PFV no es mantindran les instal·lacions il·luminades de nit.

- Mesures per minimitzar l'impacte paisatgístic (disseny de parc amb línies elèctriques subterrànies enfront de l'opció de línia aèria; es recobriran les rases subterrànies amb terra natural a fi de facilitar la recuperació natural del terreny; es mantindrà la vegetació arbustiva i arbòria actual de la parcel·la dels tancaments perimetrals on s'instal·lin plaques solars; implantació de les plaques en el terreny mitjançant ancorat de perfils metàl·lics, sense modificació del sòl enfront de l'opció de pavimentat del terreny o mitjançant tests prefabricats de formigó; elecció d'estructures de suport de baixa altura (2,56 m) i inclinació (20°) amb la finalitat d'optimitzar la producció d'energia i reduir l'impacte visual; les plaques fotovoltaiques encarregades de transformar la llum solar en energia elèctrica, seran de silici cristal·lí de potència 500 Wp, el que permet maximitzar la producció en l'espai disponible; disseny dels edificis compliran amb els requisits establerts pel PTI de Menorca i l'ajuntament de Maó; es crearà una barrera perimetral, on sigui necessari per a reforçar les ja existents, de plantació d'arbres característics de la zona d'alt port, adaptats a les condicions hídriques de la zona; la instal·lació no requereix de cap tipus d'il·luminació exterior; Utilització de mitjans agrícoles (pastura d'ovelles) per al manteniment de la vegetació herbàcia, sense l'ús d'herbicides).

Segons l'EsIA, una vegada aplicades les mesures preventives i correctores proposades tots els impactes ambientals residuals es valoren com a compatibles excepte l'increment del risc d'incendis a la fase de construcció que es valora com a moderat. No hi ha impactes ambientals severs o crítics.

Quan a l'accés viari de les parcel·les:

La finca de Binifaell Vell compta amb quatre accessos directes des de dos camins municipals que connecten amb la Me-1 (Maó-Ciutadella), mitjançant els Camíns de Binifaell i de Sa Serra, mitjançant als que s'accedeix a camins privats, no asfaltats.

La finca de So n'Orfila compta amb accés directe d'un camí municipals, a través del Camí de Sa Serra, també a través de camí privat, no asfaltat.

Per altra banda, la finca de Dragonera compta amb un accés directe des de la carretera Me-1 (Maó-Ciutadella), a través d'un camí privat, no asfaltat.

D'acord amb l'EsIA el tancament perimetral a instal·lar, serà cinegètic amb 15 cm de gra o obertura. S'alçarà 20 cm la malla del terra, per facilitar el pas de fauna.

Pel que fa a les línies d'evacuació, l'EsIA no incorpora l'addenda del projecte de modificació del traçat de la línia de connexió en mitja tensió 20 kV de «So n'Orfila i Binifaell Vell» a subestació col·lectora/elevadora Dragonera Renovable, que suposa una reducció de les parcel·les privades ocupades, aquesta línia discorr per camins públics quasi tot el trajecte, amb l'excepció de dues parcel·les privades, que d'acord amb l'addenda és necessari travessar-les per tal d'arribar a la subestació.

D'acord amb l'ajuntament de Maó, el tram que no discorr per traça de cap camí, de conformitat amb l'annex 1 de les matrius de sòl rústic del PGOU/2012 aquesta opció es troba prohibida. A l'apartat de prescripcions de l'informe s'indica que s'haurà de resoldre l'últim tram de línia soterrada.

Referent al Risc d'Incendi, d'acord amb les dades del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, l'àrea d'actuació es troba dins Zona d'Alt Risc d'Incendi forestal (ZAR), a més, es classifica segons el IV Pla General de Defensa Contra Incendis Forestals com a risc d'incendi forestal molt alt i alt. Plantegen mesures preventives en l'execució del projecte. Les mesures d'actuació contemplen un manteniment llaurat dels camps presents a la finca, així com una neteja de les parets seques existents, no es permetrà la realització de focs i les instal·lacions d'obra comptaran amb extintors i equips autònoms en contra d'incendis, a més indiquen que es reduirà la combustibilitat de la finca, pel qual s'avaluarà la realització d'un estudi posterior, gestionat pel Servei Forestal corresponent, per a emetre informe de compatibilitat i per valorar altres actuacions preventives, com poden ser la incorporació de mitjans d'extinció amb punts d'aigua a les zones més pròximes a la zona de risc d'incendi o la disposició de franges perifèriques a una distància prudent de seguretat.

L'estudi de vulnerabilitat indica que les instal·lacions presenten multitud d'elements de control i reducció dels possibles incendis, per la pròpia naturalesa de l'explotació (creació i gestió de producció elèctrica). L'accés per a efectius de lluita contra incendis, és ràpida i sense dificultats al terreny. La probabilitat és baixa, la vulnerabilitat és mitjana i la perillositat alta.

L'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl indica una sèrie de condicionants que seran inclosos en l'apartat de conclusions de la DIA.

Pel que fa a l'erosió, només a la finca de Binifaell Vell trobem un parell d'àrees catalogades amb risc d'erosió mitjà (de 6 a 26 T/ha/any). La finca de So n'Orfila no presenta cap àrea amb risc d'erosió a les zones d'implementació de plaques solars fotovoltaiques.

La major part de l'àrea la finca de Dragonera presenta risc d'erosió a l'extrem sud, amb un risc mitjà (de 6 a 26 T/ha/any). La instal·lació del Parc Solar Fotovoltaic no implica grans moviments de terra, només es preveu la realització de petites rases i algun fonament puntual per a casetes. Una vegada instal·lades les plaques solars, no es preveu increment del risc en perdre terreny, a causa de les condicions intrínseques de la pròpia instal·lació i materials, així com la disposició de les plaques en terrenys que no superin els 20º d'inclinació.

Quan a la protecció de l'avifauna, d'acord amb la documentació presentada, per tal d'evitar afectar l'avifauna, s'utilitzaran plaques amb tecnologia anti-enlluernament, les línies de mitja tensió discorren soterrades i a més, el tancament comptarà amb un sistema anticol·lisió. Aquestes mesures preventives i correctores s'haurien de complementar amb limitacions als períodes de realització de les obres, no realitzant-se les activitats més sorolloses en el període comprès entre Febrer i juny i amb la incorporació de mesures d'integració ambiental, tal com la instal·lació de caixes niu per aus autòctones i quiròpters. A més, s'haurà de complir amb l'establert en el Reial decret 1432/2008, de 29 d'agost. Per tant, s'inclouran els condicionants a les conclusions de la present DIA.

En relació amb la vegetació, segons manifesta el promotor, l'afecció a la vegetació és baixa, ja que se substituiran els cultius de valor biològic baix (cultiu herbaci de secà, dedicat principalment a cereals i farratge), per nous cultius de valor biològic baix, destinats a farratges de ramaderia. Tot i això, tal com indica l'EsIA poden trobar-se exemplars dispersos d'ullastre a l'àrea d'implantació de les instal·lacions, en el cas que siguin susceptibles de trasplantament s'hauran de reubicar a l'àrea de la barrera vegetal.

Pel que fa al Patrimoni, l'EsIA indica que a les finques d'estudi es localitzen diferents elements arqueològics i etnogràfics catalogats, dels que s'ha fet una proposta de delimitació d'entorns de protecció de patrimoni històric, a més, trobem diferents construccions tradicionals d'interès etnològic, com poden ser parets i marjades de pedra seca, la major part d'aquestes no es veuran afectades pel projecte.

L'arqueòleg del Servei de Patrimoni Històric va redactar un informe amb data de 13/12/2021 indicant una sèrie d'observacions al projecte que s'inclouran en les conclusions de la present DIA.

En referència a un dels impactes més severs, l'impacte paisatgístic, l'EsIA conclou:

- Els nuclis urbans analitzats, són el centre urbà de Maó (i polígon industrial de Maó), àrees residencials de Binixiquer, Sant Climent, l'Argentina (que són els més propers i els únics en un radi d'influència a considerar). Els resultats de les projeccions s'han de diferenciar entre els blocs So n'Orfila-Binifaell Vell i el bloc de Dragonera. La distància entre ells (3,5km), genera que els resultats de visibilitat d'un i d'altre son diferents.

Així, en el cas de centre urbà de Maó, el més important pel nombre potencial de visitants els resultats sobre Dragonera indiquen que hi haurà una visibilitat baixa sobre les plaques instal·lades, després de la instal·lació de la barrera, els resultats indiquen que serà una visibilitat fragmentada i les mesures d'apantallament són eficaces. En el cas del centre poblacional (centre Maó), les projeccions indiquen que seria possible que s'observés part del centre (sempre amb visibilitat baixa i fraccionada) amb una observació de les plaques lateral (les plaques estan orientades a sud i la ciutat es troba a l'est de la finca), el que donaria una visió manco definida de la instal·lació i que es trobaria emmarcada en un conjunt d'altres estructures i infraestructures industrials (polígon industrial de Maó, carretera Me1, SE de Dragonera d'EE...).

Les finques de Binifaell Vell i de So n'Orfila, no es localitzen pròximes a centres urbans: s'ubiquen a uns 4 km de distància del polígon industrial de Maó i a 5 km al centre urbà de Maó. La distància, però sobretot els elements d'apantallament i l'orografia del terreny, fan que la visibilitat des d'aquests centres urbans cap a la finca d'estudi sigui nul·la o inexistent.

En relació amb la resta de nuclis urbans o residencials pròximes (Binixiquer, Sant Climent, l'Argentina), o la visibilitat és molt baixa (en el cas de San Climent, cap als blocs de So n'Orfila) o simplement el PFV no serà observable des d'aquests enclavaments.

- Els vials pròxims als blocs de la planta fotovoltaica de So n'Orfila-Binifaell Vell, que són dos camins municipals immediats o confrontants (camins rurals, com camí de Sa Serra, camí de Binifaell Vell), així com carreteres pròximes (Me1, Me12, Me7, carretera de Torralba). El resultat és que les àrees de plaques solars de Binifaell Vell són parcialment visibles des dels dos vials més immediats, camí de sa Serra i camí de Binifaell Vell o d'Algendar i només des de la carretera Camí d'en Kane. Des de la resta de carreteres i camins no es podrien observar ni les plaques ni pràcticament les finques. La visibilitat quedarà reduïda a pràcticament res o nul·la, amb l'aplicació de mesures correctives (barreres vegetals sobre paret de tancament exterior).

- Respecte a la visibilitat des de vials pròxims a Dragonera, s'han analitzat les carreteres Me1 (carretera Maó a Ciutadella), Me7, (Maó a Fornells) i camí d'en Kane. El principal focus visual i que aporta un major nombre d'espectadors és la carretera Maó-Ciutadella (Me1), que es localitza a tocar a la parcel·la d'estudi. La visibilitat es concentraria a les tanques immediates al vial de la finca Dragonera i una vegada implementada la barrera visual, la visibilitat es reduiria notablement i amb una categoria de visibilitat baixa (no és possible veure les plaques des de la majoria dels punts triats). Des dels vials de camí d'en Kane i carretera de Maó a Fornell (Me7), la visibilitat del bloc és inexistent.

- No s'han detectat àrees elevades pròximes habitades o d'accés a possibles observadors (en un radi de 5 km), que puguin ser d'interès per a valorar l'impacte paisatgístic de l'espai, però igualment s'ha fet el càlcul sobre dos promontoris propers (So na Casana i Torralba), que són dels pocs miradors capaços d'oferir plans mitjos representatius de la unitat. De l'anàlisi de conques visuals es conclou que no es poden observar les finques des d'aquests enclavaments.

- Els PFV de Menorca Renovable II s'han analitzat profusament des de multitud de focus visuals i s'ha detectat que els principals focus de visibilitat dels blocs So n'Orfila-Binifaell i del bloc Dragonera, són diferents: no és possible observar els blocs des de punts de visibilitat comuns. Es descarta, per tant, la possible afecció per sinergies negatives en l'acumulació visual i paisatgística que entre els blocs del parc de So n'Orfila, Binifaell Vell i Dragonera. Igualment s'ha estudiat la potencial observació d'altres parcs -en funcionament, en tramitació o projectats que es coneguin- en un radi de 5 km (PFV Tornaltí) i els camps queden totalment ocults l'un a l'altre. Es poden descartar sinergies paisatgístiques negatives acumulatives entre parcs existents o projectats.

Si es considera en el seu conjunt el projecte Menorca Renovable II, la visibilitat del parc de plaques solars és baix (la visibilitat de la majoria de les superfícies dels blocs del parc, no serà visible des del focus visuals preeminents) i no es detecten sinergies paisatgístiques entre parcs existents i projectats. Els resultats de l'estudi ens permet determinar que l'impacte paisatgístic parc fotovoltaic de Menorca Renovable II (Maó), és COMPATIBLE.

En relació amb la pantalla vegetal, la majoria de les parcel·les on se situaran les instal·lacions estan delimitades de forma perimetral per una barrera vegetal (en molt de casos, acompanyada d'una paret de pedra en la seva part baixa) consolidada existent, de manera que s'haurà de reforçar en aquells trams on es requereixi mitjançant espècies autòctones de baix requeriment hídric, com ara ullastres i mata, que impedeixin la visualització de la instal·lació des de la carretera i terrenys limítrofs en el cas que sigui necessari.

Proposen reforçar la pantalla arbustiva a la banda oriental de la finca Binifaell Vell i al sud de So n'Orfila, que reduirà l'impacte visual de l'actuació a realitzar, així com esmorteiran els efectes del renou i l'aixecament de partícules.

La proposta de la instal·lació de barrera vegetal a Dragonera té dos objectius diferenciables. La barrera instal·lada al sud de les finques, a tocar amb la carretera Maó-Ciutadella, té una primera finalitat de limitar i anul·lar la visibilitat des d'aquest vial a l'interior de les finques i, per tant, la visibilitat de les plaques. Es proposa iniciar les obres, amb el reforç de la pantalla arbustiva en aquesta banda de la finca, que reduirà l'impacte visual de l'actuació a realitzar, així com esmorteiran els efectes del renou i l'aixecament de partícules.

Es proposen plantes ben adaptades a les condicions climàtiques de la zona, és a dir, d'espècies de baix requeriment hídric, per tant, a les sequeres estivals i anuals a les que es veu sotmesa l'illa. El tipus d'arbre i arbust triats, també tenen presència a finques pròximes i, per tant, no són plantes alienes al paisatge de la zona. La proposta és fer ús dels ullastres (Olea europea var. sylvestris) i de mata (Pistacia lentiscus) que són les plantes més comunes a la finca.

En tot el perímetre del tancament perimetral, s'instal·laria una barrera d'ullastres, d'uns 2,5 m d'alt. El marc de plantació haurà de ser mínim 4 m entre arbre i arbre (evitar la mort prematura d'exemplars, i considerant que en 4 anys, part dels exemplars hauran de trasplantar-se novament). La línia d'ullastres es combinarà amb un segona línia de planta, en aquest cas, de mata (Pistacia lentiscus), que proporciona un creixement ràpid i arran de terra, el que proporciona una menor visibilitat en menor temps.

Es considera que per a l'extensió de barrera a implementar, un consum anual de 275 m3/ha/any. Per assegurar l'èxit de les plantacions propostes, es procedirà a la reposició de marres i regs de sequera, o altres tractaments específics, mantenint-se durant diversos anys després de la finalització de les obres. Està previst un pla de regs durant els dos primers anys, i regs auxiliars en els mesos d'estiu. Està previst un pla de regs durant els dos primers anys: entre maig i setembre reg setmanal el primer any de la plantació i el segon any de la plantació dels regs passarien a ser cada dues setmanes entre els mesos de maig i setembre. La finca no compta amb pous autoritzats per al reg, així que s'escull fer reg amb camions cubà cada dues setmanes a l'estiu, i cada 3 setmanes o un més a l'hivern durant els primers 2 anys. El reg es realitzarà de forma programada i es durà a terme en el moment de menor intensitat lumínica, preferiblement a primera o a darrera hora del dia.

En l'EsIA es justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB, pel que fa al condicionant SOL-A08, indica que la participació ciutadana es realitza a través dels processos d'informació pública del projecte i la documentació ambiental, i de l'anàlisi de les propostes d'aquests processos es rebin. D'acord amb l'article 49 de la Llei 10/2019, 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i l'Annex F del PDSEIB, la implantació del parc fotovoltaic hauria d'estar condicionada a l'obertura a la participació de la ciutadania d'un mínim d'un 20% de la propietat del projecte. No es té constància de processos de participació ciutadana en el projecte d'implantació de la instal·lació fotovoltaica tot i que són obligatoris per a les instal·lacions fotovoltaiques tipus D.

D'acord amb l'informe del Servei d'Agricultura, «les parcel·les en les quals s'instal·len els panells es veuen afectades per la pèrdua de superfície de terrenys destinat a cultius farratgers per a empacar o ensitjar, no així per al pasturatge. Actualment la càrrega ramadera de la finca és baixa, i per això la pèrdua de superfície de cultiu farratger no significa disminució de la cabana ramadera. Hi ha marge, fins i tot, per a ampliar la cabana.»

- La pèrdua de superfície de terrenys destinats a cultius farratgers: En principi es consideraria l'ocupació poligonal, que en el cas de Binifaell Vell és de 19,75 ha, i en el cas de So n'Orfila és de 17,81 ha, i 2,31 ha a Dragonera.

A l'informe també s'indica que en la documentació que consta a l'expedient, encara no s'acredita la relació de col·laboració entre el promotor del parc fotovoltaic i les explotacions agràries que exploten els terrenys per a garantir l'execució de les mesures proposades per a mantenir la producció agrícola. No obstant això, el promotor, mitjançant una declaració jurada signada en data 13/7/2022 es compromet, a la posada en marxa del parc fotovoltaic, a dur a terme les mesures d'aprofitament agro-ramader proposades per si mateix o amb tercers, si no arriba a un acord amb les societats que actualment exploten les parcel·les afectades.

El projecte proposa mantenir l'activitat agrícola i ramadera actual de les explotacions i a més incorporar capses d'abelles i bestiar oví, que pasturarà les parcel·les on es localitzen els panells fotovoltaics, i amb sembra de plantes mel·líferes.

Les mesures proposades per a garantir la integració de la generació d'energia amb l'activitat agrària:

Bloc fotovoltaic Binifaell Vell:

- Es mantendrà la cabana ramadera d'oví existent, incrementant-la en 10 mares més, que pastarà les zones de plaques.

- Es proposa la sembra d'espècies farratgeres en els carrers entre panells, d'una amplària de 2,8 m, per aprofitar a dent

- Es plantaran 700 plantes d'espècies aptes per a l'explotació apícola (Rosmarinus officinalis, Cistus sp., Lavandula sp., Genista lucida, Tymus sp., Myrtus comunís) integrades en una barrera vegetal de 1.018 m de llargària que es pretén instal·lar.

- Es projecta la creació de 2 apiaris d'unes 25 casetes d'abelles cadascun, en total, 50 casetes d'abelles.

Així mateix, cal remarcar que segons l'annex III del Reglament d'Execució 2020/1201 de la Comissió de 14 d'agost de 2020 (modificat l'11 d'octubre de 2021) sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió Europea de la plaga de Xylella fastidiosa (bacteri amb elevat potencial patogen i letal que afecta a un ampli espectre d'espècies vegetals), les Illes Balears són Zona Infectada (ZI) i segons els annexos I i II del mateix Reglament, els espècimens del gènere Lavandula sp., Cistus sp. Genista lucida i Myrtus communis són vegetals hostes, és a dir, són sensibles a la plaga de Xylella fastidiosa, i a més són vegetals especificats atès que s'ha determinat són sensibles a diverses subespècies de Xylella fastidiosa.

A uns 350 metres al nord-oest del polígon 015 - parcel·la 1 de Binifaell Vell hi ha alzines (Quercus ilex), segons el Reglament esmentat, el gènere Quercus també es considera vegetal hoste de Xylella fastidiosa i vegetal especificat atès que és sensible a la subespècie Xylella fastidiosa multiplex.

D'acord amb l'article 18 del Reglament esmentat, les mesures de contenció a la plaga són les següents:

La plantació de vegetals especificats en zones infectades només podrà ser autoritzada per l'Estat membre afectat en un d'aquests casos:

a) Els vegetals especificats es cultiven en llocs de producció, a prova d'insectes, lliures de plaga especificada i dels seus vectors declarats i autoritzats per l'organització nacional de protecció fitosanitària de conformitat amb les normes internacionals per a mesures fitosanitàries pertinents a més de complir amb l'article 31 b), c) i d) de l'article 31 d'aquest Reglament.

b) Els vegetals especificats pertanyen a varietats considerades resistents o tolerants a la plaga especificada i es plantin en zona infectada, però fora de les zones d'especial vigilància de, com a mínim, 5 Km des de la frontera de la zona infectada amb la zona tampó.

c) Els vegetals especificats pertanyen a la mateixa espècie de vegetals que s'ha sotmès a anàlisi i ha resultat lliure de plaga especificada sobre la base d'activitats de prospecció realitzades com a mínim durant 2 anys i es plantin en zones infectades amb la finalitat d'erradicació.

Segons la memòria agronòmica aportada, no hi ha cap documentació al respecte sobre la relació entre els gèneres a sembrar i el bacteri Xylella fastidiosa.

Per tal d'evitar una propagació accidental de Xylella fastidiosa pels nous cultius Rosmarinus officinalis, Cistus sp., Lavandula sp., Genista lucida, Myrtus comunís a Menorca que alhora pugui afectar també a les alzines pròximes de la parcel·la, s'haurà de complir amb l'article 18.a) del Reglament esmentat o ser varietats certificades resistents o tolerants a la Xylella fastidiosa. Aquestes declaracions, autoritzacions i certificacions s'hauran d'incorporar al Pla de Vigilància Ambiental.

Bloc fotovoltaic Son Orfila:

- Es mantendrà la cabana ramadera d'oví existent que pastarà les zones de plaques.

- Es proposa la sembra d'espècies farratgeres en els carrers entre panells, d'una amplària de 2,8 m, per aprofitar a dent.

- Es plantaran 1.000 plantes d'espècies aptes per a l'explotació apícola (Rosmarinus officinalis, Cistus sp., Lavandula sp., Genista lucida, Tymus sp., Myrtus comunís) integrades en zones arbustives existents.

- Es projecta la creació de 3 apiaris de 20 casetes d'abelles cadascun, en total, 60 casetes d'abelles.

Bloc fotovoltaic Sa Dragonera

No s'han proposat mesures complementàries o compensatòries per a aquesta parcel·la. Segons la memòria agronòmica més del 65% de la superfície agrària de la finca pot continuar en explotació agrària mantenint els cultius de cereals en secà. No es tracta de zona ZAVA i la parcel·la es pot definir com a terrenys de baixa productivitat agrícola sense especial valor natural, paisatgístic o edafològic.

Referent a les servituds aeroportuàries, les servituds aeronàutiques civils a Espanya delimiten les zones on es requereix, de forma prèvia a l'execució dels projectes, acord previ favorable d'AESA, d'acord amb el que estableix el Decret 584/1972, de Servituds Aeronàutiques.

Tot i que l'EsIA indica que els camps de plaques estan fora de les servitud d'aeròdrom, d'operacions i radioelèctriques, de l'aeroport de Maó, si revisam la cartografia de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), el camp de plaques de Binifaell Vell, So n'Orfila i Dragonera es localitzen dins de les servituds d'aeròdrom, d'operacions i radioelèctriques, de l'aeroport de Maó, per tant, serà necessari l'acord previ d'AESA.

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), indiquen que es realitzaran els seguiments següents:

- Durant la fase d'obres: qualitat de l'aire, protecció i conservació de sòls, protecció de la fauna, integració paisatgística i de gestió de residus.

- Durant la fase d'explotació: gestió de residus

- Durant la fase de desmantellament: recuperació de l'estat pre-operacional ambiental i integració paisatgística i gestió de residus.

No es detallen els controls ni es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases, així com les mesures a adoptar en cas d'incompliment. El PVA no contempla mesures per vigilar el compliment de la compensació agronòmica del projecte.

En aquest sentit, abans de rebre l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu s'haurà de remetre còpia del Pla de Vigilància Ambiental actualitzat, que inclourà els controls i indicadors de compliment i mesures de correcció en cas d'incompliment, que contindrà els controls de compliment de les mesures agronòmiques compensatòries especificades en el projecte i els condicionants de la present DIA.

En referència a la generació de residus, el projecte bàsic refós del parc inclou un estudi de generació de residus en el qual es detallen:

-L'estimació de la quantitat de residus de construcció i demolició que es generen a la fase d'obra.

-Mesures de prevenció de residus a l'obra.

-Operacions de reutilització, valorització o eliminació a què es destinaran els residus que es generin a l'obra.

-Mesures per separar els residus a l'obra.

-Estimació dels residus a generar.

-Desmantellament: fases, estimació del volum de residus i pressupost de desmantellament.

El projecte bàsic té un pressupost de 57.934.824,14 euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental.

El pressupost no inclou el PVA i destina 207.480,60 euros per a la barrera vegetal, sistema de reg i tancament, 1.883.959,54 euros per a desmantellar la instal·lació i la restauració vegetal i paisatgística.

El Parc Solar Fotovoltaic Menorca Renovable II, amb una proposta d'instal·lació de 59,99 MWp, preveu una producció elèctrica fotovoltaica anual de 89.934 MWh. Això permetria un estalvi d'emissions anuals de 56.895,846 tones equivalents de CO2, 78.013,788 kg de SO2, 88.667,729 kg de NOx, i 1.744 kg de partícules en suspensió.

També preveu la sembra de cultius de farratgeres entre les plaques i plantes mel·líferes integrades en la barrera vegetal que permetrà la ramaderia i explotació apícola, per tal de conèixer l'adaptació del sòl a les noves activitats combinades amb la instal·lació dels panells s'hauria de realitzar un estudi de la microbiologia actual del sòl i fer un seguiment de l'evolució mentre el parc està en funcionament.

Per una altra banda, s'hauria de fer un seguiment de l'afecció de la planta a les poblacions d'insectes, per tant, serà necessari fer un inventari inicial de les poblacions existents a l'àrea d'implantació dels panells i fer un seguiment de com evolucionen a la fase d'explotació.

L'estudi de microbiologia i el de poblacions d'insectes s'inclouran com a condicionant a l'apartat de conclusions.

Finalment, tenint en compte la proximitat de les instal·lacions a alguns habitatges, s'haurà d'obtenir autorització del Servei de Salut Ambiental de la Direcció General de Salut Pública i Consum.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de Parc Solar Fotovoltaic Menorca Renovable II -"SO N'ORFILA-BINIFAELLVELL-DRAGONERA", Subestació col·lectora/Elevadora Dragonera, Emmagatzematge amb bateries i línia d'evacuació 132 kV (T.M. Maó) Projecte bàsic redactat per l'enginyer tècnic industrial, Jaume Sureda, i per l'enginyer industrial Gonzalo García, signat a maig de 2021, amb l'addenda del projecte de modificació del traçat de la línia de connexió en mitja tensió 20 kV, signat a octubre de 2021 pels mateixos tècnics, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes a l'EsIA , signat el maig de 2021, per la geògrafa Irene Moya, l'enginyer superior de mines i enginyer Industrial Químic Daniel Gomez, per l'ambientòloga Monica Mir i l'ambientòloga Nuria Balasch, i els condicionants següents:

1.- Es compensarà l'eliminació de la superfície agrícola ocupada pel projecte amb la recuperació de l'ús agrícola d'una parcel·la agrícola abandonada per a la sembra de cultius farratgers, amb una superfície total de com a mínim 25 ha. Es mantindrà aquest terreny en producció almenys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

2.- En el cas que els condicionats i obligacions relacionades amb el punt anterior es compleixin en finques distintes de les afectades pel projecte, s'adoptaran les mesures escaients per garantir la seva vinculació amb el projecte amb les pertinents inscripcions registrals.

3.- A les parcel·les on s'instal·laran les plaques fotovoltaiques, abans de començar les obres, s'haurà de realitzar un estudi microbiològic del sòl i un estudi de les poblacions d'insectes. S'haurà de programar fer un seguiment anual de la qualitat i evolució del sòl i de les poblacions d'insectes, durant la vida del parc, incorporant-lo al Pla de Vigilància.

4.- Els arbres que es trobin dins l'àrea d'implantació del camp de plaques i siguin susceptibles de trasplantament s'hauran de trasplantar a les àrees on es preveu sembrar la barrera vegetal.

5.- Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, i amb un termini inferior a sis mesos, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a la CMAIB un Pla de Vigilància actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar:

- Els controls i indicadors de compliment i mesures de correcció en cas d'incompliment.

- Les mesures compensatòries descrites al punt 1.

- Les mesures d'integració agrària per a les finques de Binifaell Vell i So n'Orfila de l'informe agronòmic, signat per Joan Simonet a maig de 2021, les quals s'hauran de mantenir i controlar almenys durant la vida útil del parc.

- Els condicionants inclosos en la present Declaració d'Impacte Ambiental.

- Els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en l'EsIA i a la DIA. A més, s'hauran d'incloure:

a) Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

b) Els registres del manteniment preventiu i/o correctiu dels equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i del gas hexafluorur de sofre.

c) Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

d) Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

e) Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

f) Els informes de seguiment de les mesures d'integració agrària.

g) Registres del consum anual d'aigua utilitzat i l'origen de l'aigua utilitzada.

h) Registres del seguiment de la barrera vegetal, indicant la reposició de marres, regs de sequera, o altres tractaments específics.

i) S'han d'incloure totes les declaracions, autoritzacions i certificacions referents al cultiu de les plantes mel·líferes pel que fa a la Xyllella fastidiosa.

j) Seguiment de l'estudi microbiològic del sòl i de l'estudi de les poblacions d'insectes.

k) Seguiment periòdic i l'eliminació primerenca en cas de detecció d'espècies invasores.

l) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració agrícola/ambiental, com a mínim durant els primers dos anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic.

6.- S'haurà de complir amb les prescripcions realitzades per l'arquitecte d'urbanisme de l'ajuntament de Maó a l'informe amb data de 09 de maig de 2022.

7.- S'haurà d'obtenir l'autorització del Servei de Salut Ambiental per a l'execució del projecte.

8.- S'haurà d'obtenir l'autorització de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).

9.- S'haurà de complir amb les prescripcions realitzades pel Departament de Carreteres a l'informe amb data de 31 d'agost de 2022.

10.- Els abeuradors de les finques hauran d'incorporar mesures correctores per evitar l'ofegament accidental de fauna. Per altra banda, s'hauran d'incorporar un mínim de 30 caixes niu destinades a aus autòctones i quiròpters a les finques de Binifaell Vell i So n'Orfila.

11.- Es compliran amb les mesures definides a l'informe amb data 14/12/2021 del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori en relació amb la prevenció contra els incendis forestals i la gestió forestal.

12.- S'hauran de complir les prescripcions de l'informe del Departament d'Urbanisme i Territori del Consell Insular de Menorca (08/11/2021).

13.- S'hauran de complir les prescripcions de l'informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca (13/12/2021).

14.- Pel que fa a afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables s'hauran de complir les prescripcions generals de l'informe del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic:

L'encreuament de la canonada amb el Torrent del Barranc de Ses Penyes, en cas que hagi d'anar per sota la llera:

- S'efectuarà de manera perpendicular a la llera o, en defecte d'això, amb el recorregut més curt possible, no provocant disminució de la secció hidràulica actual del torrent.

- Es deixarà una distància lliure mínima d'1,50 metres entre la part superior de la canalització i el jaç de la llera.

- El recobriment mínim de formigó sobre la generatriu superior del tub serà d'1,00 metre d'HM-20.

- Els 50 cm restants de rasa s'emplenaran amb terra compactada al 95% del proctor modificat, respectant la rasant actual de la llera i amb l'acabat superficial existent.

-Es reposaran tots els elements de la llera que es veiessin afectats per l'execució de les obres.

- No es permetrà cap element d'obra (arquetes, etc.) que sobresurti del terreny o el modifiqui.

- Aquestes prescripcions es faran extensibles a les zones de servitud.

Les instal·lacions s'hauran d'ajustar en essència a la documentació aportada pel peticionari, sempre que no s'oposin a les presents prescripcions:

- No s'instal·larà cap element que sobresurti del terreny en zona de flux preferent.

- La part de la instal·lació que es trobi en zona inundable ha de poder funcionar en cas d'inundació, garantint la seguretat tant per als operaris com per a tercers (mitjançant l'ús de material que pugui funcionar en immersió, l'ús d'elements estancs, l'aixecament dels elements sobre la cota d'inundació quan sigui necessari, etc.)

D'acord l'article 7 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, s'ha de deixar lliure per al pas públic de vianants la zona de servitud (5 m des de la vora del torrent).

S'han d'aplicar les mesures correctores adequades per tal de mantenir la seguretat de persones i béns en cas d'inundació o desbordament de la llera en el tram afectat.

El promotor és responsable del projecte, de l'execució de l'obra i dels danys que es puguin produir al domini públic hidràulic o a tercers.

Qualsevol modificació substancial de la documentació presentada, que no tingui per objectiu l'adopció de mesures per front al risc d'inundació, requerirà un nou informe tècnic.

Es disposarà sempre a peu d'obra d'una còpia de l'autorització emesa per la Direcció General de RRHH.

La finalització de l'obra s'ha de comunicar per escrit a la DG de Recursos Hídrics amb número de referència 2021 /05107E.

15.-Tant la fase de construcció com la fase de desmantellament s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents. És a dir, no s'haurien de realitzar en el període comprès entre febrer i juny.

16.-Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

17.-Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

18.- Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

19.- El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

20.- Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF6 ); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF6.

21.- Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'annex I de la llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial, durant totes les fases del projecte. S'hauran d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.).

22. S'haurà de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei de 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries que li siguin aplicables atès que diferents zones del projecte es troben afectades per APR d'erosió mitjana.

23.- S'han de realitzar inspeccions visuals dins les parcel·les de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

24.- S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques.

S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

25.- La neteja dels panells fotovoltaics s'ha de realitzar, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. En el cas d'haver d'utilitzar productes químics, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

26.- Preferentment, l'aigua de reg de la barrera vegetal com de les 1.700 plantes mel·líferes a sembrar, hauria de ser amb aigua regenerada d'acord amb el que estableix l'article 68 del PHIB.

27.-Per tal d'evitar la propagació eventual de Xylella fastidiosa com a conseqüència de la plantació de les plantes mel·líferes Rosmarinus officinalis, Cistus sp., Lavandula sp., Genista lucida, Myrtus comunís atès que són vegetals hostes i espècies especificades, s'haurà de complir amb l'article 18.a) del Reglament d'Execució 2020/1201 de la Comissió de 14 d'agost de 2020 (modificat l'11 d'octubre de 2021) sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió Europea de la plaga de Xylella fastidiosa o ser varietats certificades resistents o tolerants a la Xylella fastidiosa.

28.- S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

29.- Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament. Per altra banda, atenent les característiques del projecte, gran part del qual es desenvolupa a la zona de policia de torrents, l'òrgan substantiu ha de valorar l'aplicació de l'esmentat article, a fi de cobrir riscs de danys als béns i el medi ambient en general referent a l'exigència de constituir una assegurança de responsabilitat civil i ambiental.

30.- Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, raó per la qual i d'acord amb l'article 33 del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat per Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

31.- Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

D'altra banda, es recorda que:

- En compliment de la Llei 10/2019, 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i l'Annex F del PDSEIB i en línia dels principis de l'Estratègia Menorca 2030, la implantació del parc fotovoltaic hauria d'estar condicionada a l'obertura a la participació de la ciutadania d'un mínim d'un 20% de la seva propietat.

- El promotor haurà de demanar l'autorització del projecte al Departament de Carreteres del CIMe, prèvia a l'execució de les obres.

- Les actuacions/activitats que es desenvolupin localitzades en Domini Públic Hidràulic o les seves zones de protecció, zona inundable o potencialment inundable requeriran l'obtenció d'una autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- L'òrgan administratiu competent en matèria de gestió forestal determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

- Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, en les restauracions vegetals, tant naturals com agrícoles, que es realitzin.

- S'ha de complir amb el que disposa el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

- S'ha de complir amb l'establert en el Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), en el cas dels residus dels panells fotovoltaics, transformadors i altres aparells elèctrics que constitueixen el parc fotovoltaic.

- Respecte a les emissions electromagnètiques, s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

- Respecte a l'ús de fertilitzants, s'ha complir amb el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre fertilitzants.

- S'ha de complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

- La gestió de residus vegetals generats per les tasques de manteniment i poda de la barrera vegetal s'ha de realitzar d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

- S'ha de complir amb l'establert a la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears,i al Reglament de Protecció del medi nocturn de Menorca de 21 de juny de 2021 (BOIB núm. 100 de 27 de juliol), en els aspectes del parc fotovoltaic que puguin ser aplicables.

- S'han de complir les previsions establertes de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou així com, les de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 22 de març de 2023)

La secretària general Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023) Catalina Inés Perelló Carbonell