BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 16 de febrer de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Segons la documentació presentada i d'acord amb l'article 13.1.b) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, el pla de restauració que ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària atès que es troba dins el grup 2 Indústria extractiva punt 1. Pedreres: explotació o restauració de l'annex 1 d'aquesta Llei.

Per tant, el pla de restauració s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Per altra banda, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els plans de restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB).

1. Descripció del pla de restauració

Es presenta un pla de restauració d'una pedrera inactiva de marès mitjançant rebliment total del buit excavat amb l'ús de material granular inert procedent d'altres excavacions i posterior revegetació de la zona afectada.

La pedrera de Son Sant Martí es troba a l'annex 5 de canteres inactives del Pla Director Sectorial de Pedreres de Illes Balears (Decret 61/1999, de 28 de maig). No obstant això, no es pot indicar el seu núm d'autorització minera d'acord amb la documentació de mines revisada per part del promotor atès que existeixen 3 pedreres més de marès al TM de Muro amb el nom de «Son Sant Martí» donades també de baixa entre els anys 1955-1960. La pedrera tampoc consta inscrita en el Registre Miner de les Illes Balears.

La informació pública realitzada pel Servei de Mines fa referència a la parcel·la 543 del polígon 9 al TM de Muro.

La superfície actual afectada per l'antiga explotació és de 6.393,00 m² de planta rectangular i presenta un desnivell de 14,32 m amb parets d'explotació verticals.

El pla de restauració es durà a terme durant el termini de 10 anys i el volum estimat per al rebliment serà de 31.797,00 m³ que es compondrà de material granular inert procedent d'excavacions amb codi LER 170504 «Terres i pedres distintes a les especificades en el codi LER 170503» que no contenen substàncies perilloses.

El rebliment del buit es realitzarà en tongades, mitjançant abocaments des de la cota superior, del material inert de gruix no superior a 50 cm que s'aniran compactant, a la finalització de cada fase es procedirà a la revegetació corresponent, consistent en l'estesa de terra vegetal (50 cm), la sembra i plantació manual de les espècies herbàcies, arbustives i arbòries autòctones següents: Festuca arundinacea, Cynodon dactylon, Agropyrum junceum, Lolium rigidum, Medicago sativa, Agrostis stolonifera, Rosmarinus officinalis, Pistacia lentiscus, Santolina chamaecyparissus, Thymus vulgaris, Pinus halepensis i Olea europaea var. sylvestris.

Es preveu la sembra de 400 exemplars d'espècies arbòries i 1.600 exemplars d'espècies arbustives amb l'inventari vegetal següent: 200 exemplars de Pinus halepensis, 200 exemplars d' Olea europaea var. sylvestris, 400 exemplars de Rosmarinus officinalis, 400 exemplars de Pistacia lentiscus, 400 exemplars de Santolina chamaecyparissus i 400 exemplars de Thymus vulgaris. La resta d'espècies seran herbàcies, que se sembraran les seves llavors amb una densitat de 20 g per m².

S'executaran tres fases de restauració progressives:

a) Fase I: Rebliment en material granular en un terç de la superfície fins arribar a la cota final prevista i començar la revegetació d'aquesta superfície. Les dades d'aquesta fase són les següents: volum de rebliment utilitzat: 13.851,5 m³, profunditat mitjana: 6,50 m i superfície a restaurar 2.131 m².

b) Fase II: Rebliment del segon terç de la superfície de la parcel·la fins a la cota final prevista i revegetació d'aquesta superfície. Durant l'execució de la fase II, les espècies sembrades a la fase I començaran a desenvolupar-se i es realitzarà un control i seguiment de la fase I. La rampa de baixada a la plaça de la pedrera i el camí d'accés s'integraran a un dels laterals de la parcel·la objecte de la restauració. Les dades d'aquesta fase són les següents: volum de rebliment utilitzat: 13.638,4 m³, profunditat mitjana: 6,40 m i superfície a restaurar 2.131 m².

c) Fase III: Rebliment del tercer terç de superfície de la parcel·la fins a la cota final prevista i revegetació de la resta de la superfície. En aquesta fase es comprovarà l'adequació de les espècies sembrades en les fases I i II i es valorarà la necessitat de realitzar algun canvi per millorar i assegurar l'efectivitat de la revegetació completa de la pedrera. La rampa de baixada i el camí d'accés s'eliminaran escarificant la superfície d'aquests components fins una profunditat mínima de 0,50 m. Les dades d'aquesta fase són les següents: volum de rebliment utilitzat: 4.307,10 m³, profunditat mitjana: 2,02 m i superfície a restaurar 2.131 m².

Per reduir els impactes generats per l'explotació minera a les parcel·les 542, 544 i 487 i la parcel·la 492 del polígon 9 confrontades amb la parcel·la 543, objecte de la restauració, el pla de restauració també preveu les seves revegetacions amb les espècies vegetals abans esmentades amb l'inventari vegetal següent: 60 exemplars de Pinus halepensis, 60 exemplars d' Olea europaea var. sylvestris, 120 exemplars de Rosmarinus officinalis, 120 exemplars de Pistacia lentiscus, 120 exemplars de Santolina chamaecyparissus i 120 exemplars de Thymus vulgaris. La resta d'espècies seran herbàcies amb la densitat de llavors per m² abans esmentada.

Abans de les 3 fases esmentades, es duran a terme les actuacions prèvies a la pròpia restauració següents:

a) Delimitació del buit de l'explotació de l'antiga pedrera mitjançant la instal·lació d'un tancament cinegètic de 2 m d'alçada amb cartells de senyalització de caiguda en altura cada 10 m per evitar el risc de caiguda des dels caps dels talussos. En finalitzar la restauració total de la pedrera es desinstal·larà el tancament cinegètic.

b) Implantació d'una pantalla perimetral vegetal composta per exemplars d'Olea europaea var. sylvestris d'alçades entre 140-150 cm amb un marc de plantació de 1 exemplar cada 5 m, i exemplars de Pistacia lentiscus de forma alveolar d'alçades entre 15 i 20 cm amb un marc de plantació de 2 exemplars per metre. Tots els exemplars tindran tutors de fusta i protectors de xarxa de polipropilè reciclable contra rosegadors.

c) Instal·lació d'un mòdul prefabricat auxiliar de dimensions 4100x2350x2576 mm amb perfils de xapa d'acer de 2 mm que s'utilitzarà com vestidor dels operaris. En finalitzar les tasques del pla de restauració es desinstal·larà i es retirarà.

d) Instal·lació d'un bany químic portàtil que en finalitzar les tasques del pla de restauració es desinstal·larà i es retirarà.

Per a les tasques del pla de restauració s'utilitzaran els equips i la maquinària següent: camions per al transport del material inert, pala carregadora, corró compactador i cubeta de rec per humectar el material inert.

L'aigua necessària per executar la restauració i per a la caseta vestidor dels operaris s'obtindrà mitjançant camions cisternes mentre que el subministrament d'aigua potable per al consum humà es realitzarà a partir de ampolles d'aigua de plàstic comercials.

El pressupost total del pla de restauració ascendeix a 368.058,38 €, dels quals 52.586,32 € corresponen a mesures ambientals.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del pla de restauració

1. D'acord amb el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), la superfície afectada per l'antiga activitat minera es localitza en Àrea d'Interès Agrari (AIA) Intensiva.

2. Es troba en Zona d'Interès Miner (ZIM).

3. La pedrera inactiva es troba uns 6,5 km al nord-est del nucli urbà de Muro i s'accedeix mitjançant la carretera Ma-3431 Muro-Can Picafort, al PK 8+280 es pren una desviació a l'esquerra.

4. L'àmbit territorial del pla de restauració no afecta a cap espai de rellevància ambiental dels que defineix la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental. L'espai de rellevància ambiental més pròxim s'ubica a 350 m de la parcel·la i correspon al Parc Natural de S'Albufera, i a la Zona d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA) ES0000038 i al Lloc d'Interès Comunitari (LIC) ES5310125 ambdós nomenats Albufera de Mallorca.

5. A la parcel·la no hi ha cap Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC), no obstant això d'acord amb les dades de la IDEIB, la parcel·la es troba envoltada a l'est, a l'oest i al sud per l'HIC 5330-6 Matolls termomediterranis i predesèrtics subtipus Ullastrars i matars no arborescents (Cneoro tricocci- Ceratorietum siliquae i Prasio-Oleetum sylvestris) amb una cobertura del 60% i per l'HIC 6220* Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals basòfils (Thero-Brachypodietea) amb una cobertura del 5%.

6. Segons la quadrícula 1x1 núm. 1280 del Bioatles, que correspon a la ubicació de la parcel·la, no consta cap espècie catalogada ni amenaçada.

7. La vegetació arbòria present a la parcel·la presenta exemplars de pins (Pinus halepensis) i d'ullastres (Olea europaea var. sylvestris) sobretot als límits de la parcel·la mentre que la vegetació herbàcia és ruderal. La vegetació dels voltants de la parcel·la consta de matolls poc densos i verds pluriespecífics i termòfils de menys d'1 m d'alçada i de mescles de coníferes i frondoses autòctones de la regió biogeogràfica mediterrània.

8. Referent al paisatge, la parcel·la es troba en la Unitat Paisatgística 3 «Badies del Nord». D'acord amb l'annex d'estudi d'incidència paisatgística de l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA), el paisatge més pròxim està format per terrenys de cultius al nord de la parcel·la i zones de matolls i bosc baix a l'est, a l'oest i al sud intercalades amb finques rústiques amb habitatges unifamiliars. El 75% del límits de la parcel·la de la pedrera presenta vegetació frondosa que permet reduir l'impacte visual de la pedrera sobre els habitatges propers. Així mateix, el nord de la parcel·la confronta amb una paret seca amb el Camí des Pouetó, que és un camí veïnal, mentre que el sud de la parcel·la confronta amb un altre camí que condueix a la Pleta de Son Sant Martí. En els límits oest i sud de la parcel·la existeixen cavallons de terra que oculten lleugerament la pedrera des de l'alçada d'un vianant en un entorn pròxim. En l'annex d'estudi d'incidència paisatgística s'ha realitzat un estudi de visibilitat de la pedrera des de diferents punts d'observació (des de la carretera Ma 3431, S'Albufera de Mallorca (N-NO), Platges de Muro (E-NE i els camins veïnals abans esmentats) que conclou que la pedrera és únicament visible des de els camins veïnals que confronten amb els límits nord i sud de la parcel·la. També s'ha realitzat un estudi de conques visuals que conclou que la conca visual de la cantera es redueix a un arc de 90º, entre els els angles 360º i 270º, on no hi ha carreteres ni concentracions de persones que es puguin veure afectades per l'impacte visual de la pedrera existent. No obstant això, es considera que l'impacte visual de la pedrera suposa actualment un impacte moderat.

9. Respecte a les aigües superficials, a 50 m del límit nord de la parcel·la hi ha una plana geomorfològica d'inundació que correspon a S'Albufera de Mallorca que d'acord amb el PTIM correspon amb una Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'Inundació. Pel que fa a les aigües subterrànies, la parcel·la s'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 1811M1 «Sa Pobla» que és un aqüífer superficial en mal estat quantitatiu i qualitatiu en risc de nitrats, clorurs i substàncies prioritàries, amb una vulnerabilitat moderada a la contaminació.

10. D'acord amb el PTIM, la parcel·la no està afectada per cap APR d'incendis, d'erosió ni d'esllavissament.

11. Segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears, la parcel·la s'ubica a una zona de risc baix d'incendi, no obstant això, es troba envoltada en els seus límits oest i sud per una Zona d'Alt Risc d'Incendi Forestal (ZAR).

12. D'acord amb l'EIA, l'àmbit territorial del pla de restauració no afecta a cap Bé d'Interès Cultural o Patrimonial, ni Bé Catalogat. No obstant això, a 100 m al sud de la parcel·la de la pedrera es localitza la zona arqueològica «Coves de Son Sant Martí» catalogada amb el registre 31/29 en el Catàleg Municipal de Muro.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació Pública, consultes a les Administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013,d'avaluació ambiental, el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial va sotmetre l'expedient del pla de restauració al tràmit informació pública, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm. 93 del 13 de juliol de 2021.

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Servei de Mines va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

- Ajuntament de Muro.

- Departament de Territori del Consell Insular de Mallorca.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Planificació del Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General de Qualitat Ambiental, Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Salut Ambiental de la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

+ El Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca (11/10/2021) va informar favorablement el pla de restauració de la pedrera de Son Sant Martí parcel·la 543 polígon 9 del TM de Muro amb un sèrie de condicionants.

+ El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi (26/07/2021) va informar que la pedrera no està inscrita com activitat potencialment contaminant de l'atmosfera (APCA). Així mateix, es va indicar que s'haurà de redactar un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic. També es varen indicar una sèrie de condicionants a complir.

+ El Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (21/10/2021) va informar favorablement del pla de restauració de la pedrera de Son Sant Martí parcel·la 543 polígon 9 del TM de Muro.

+ El Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General de Qualitat Ambiental, Residus i Educació Ambiental (25 de gener de 2022) va informar que el pla de restauració de la pedrera de Son Sant Martí parcel·la 543 polígon 9 del TM de Muro és una operació de valorització així com també es varen indicar una sèrie de condicionants.

3.2. Al·legacions

Durant el termini d'informació pública no es va rebre cap al·legació sobre el pla de restauració de la pedrera de Son Sant Martí parcel·la 543 polígon 9 del TM de Muro.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EIA), s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa 0: No execució de cap pla de restauració. Tot i que s'analitza ambientalment no és viable legalment atès que d'acord amb l'article 46 de la Llei 10/2014, de'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, hi ha l'obligació per part de la persona titular dels drets miners de restaurar les terrenys on s'ubiqui l'explotació minera. Per tant, l'alternativa 0 no és possible però ha de ser present a l'anàlisi d'alternatives.

- Alternativa 1: Minimització del volum de rebliment a la zona central de la pedrera. Aquesta alternativa consisteix en reblir el contorn del buit amb talussos estables fins a la cota més baixa de la pedrera i en revegetar, així es disminueix el volum de terres necessari i conseqüentment el termini de la restauració a uns 6,30 anys i el seu pressupost. No obstant això, l'alternativa suposa una topografia anòmala que generaria un cràter a la zona central que provocaria una manca important de drenatge natural de l'aigua de pluja i un major risc d'erosió de la zona per les pendents dels nous talussos.

- Alternativa 2: Rebliment en forma de bancals o terrasses amb una anivellació quasi horitzontal i salvant els desnivells amb parets seques d'altura inferiors a 2 m amb una revegetació posterior. Aquesta alternativa seria molt artificial respecte al paisatge existent de l'entorn de la pedrera que és una zona de planícia agrícola i pendents suaus. La velocitat de drenatge disminuiria i augmentaria la capacitat de filtració cap al sòl i el risc d'erosió disminuiria. El termini previst de restauració seria sobre els 9,5 anys.

- Alternativa 3: Recuperació dels perfils originals del terreny en una única rasant amb rebliment de material granular inert i la seva posterior revegetació que permet restaurar la totalitat del terreny amb una topografia final millor integrada i renaturalitzada. Aquesta alternativa permetria una millora de la permeabilitat de l'aigua de pluja, així mateix també suposaria un major volum de rebliment de material inert d'altres excavacions per a la restauració com un aspecte positiu per valoritzar totes aquest material inert sobrant tot i que suposaria un termini de restauració major fins els 10 anys però amb un pressupost intermedi respecte a les alternatives 1 i 2.

En les alternatives 1,2 i 3 es preveu la creació d'ocupació laboral similar així com també molèsties de renou i de contaminació atmosfèrica també similars.

Una vegada analitzades les variables de les alternatives, s'adopta l'alternativa 3 com la millor des del punt de vista de la integració paisatgística i la renaturalització de la zona així com la millor des del punt de vista de la revalorització de residus de construcció i demolició (terres sobrants d'altres excavacions) encara que suposi un termini de finalització de la restauració major.

5. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En l'EIA es presenten la identificació i la valoració dels impactes ambientals que el pla de restauració pot produir sobre l'entorn. Per a la identificació s'ha utilitzat la tècnica de la matriu d'interaccions causa-efecte mentre que per a la valoració dels impactes s'ha aplicat una metodologia semiquantitativa tenint en compte les característiques més significatives de cada impacte: intensitat, signe, incidència, acumulació, sinergia, temporalitat, persistència, reversibilitat, recuperabilitat, periodicitat, continuïtat, extensió i situació per tal de determinar si els són impactes positius significatius, negatius compatibles, negatius moderats, negatius severs o negatius crítics.

En l'EIA, s'han identificat els impactes següents:

- Disminució de la qualitat atmosfèrica per l'augment de les quantitats de pols suspesa a l'aire i per l'augment dels nivells de renou a la pedrera i a les zones pròximes a ella (zona boscosa i habitatges confrontats) com a conseqüència de la maquinària, del transport del material inert amb camions i de la descàrrega del rebliment i seu condicionament al buit de la plaça de la pedrera amb el corró compactador que suposarà un impacte negatiu moderat.

- Augment del dipòsit i acumulació de pols sobre les superfícies foliars que pot comprometre la viabilitat vegetal de l'entorn més pròxim al obturar els estomes que suposarà un impacte negatiu moderat.

- Augment del consum de recursos hídrics per a la prevenció de la pols en suspensió i per a la compactació del material, així com també per als recs de la revegetació amb un total de 440 m3 d'aigua prevists per a l'execució del pla de restauració en 10 anys que suposarà un impacte negatiu moderat.

- Disminució de la qualitat paisatgística de la zona per la presència de la maquinària, de camions de transport de material, de la pròpia pedrera, de la caseta prefabricada i del bany químic que suposarà un impacte negatiu sever.

- Augment del trànsit de camions amb el material de rebliment a les vies de circulació que permeten l'accés a la pedrera que pot implicar molèsties de mobilitat als veïnats. Es preveuen uns 1,6 viatges per dia laborable durant 10 anys que suposaran un impacte negatiu moderat.

- Recuperació i revegetació del sòl explotat per l'activitat minera gràcies a la restauració ambiental de la pedrera que suposarà un impacte positiu significatiu.

- Millora del drenatge de l'escorrentia pluvial amb la restauració de la pedrera que suposarà un impacte positiu significatiu.

- Millora de la qualitat paisatgística de la zona amb la restauració de la zona afectada per l'antiga explotació minera que suposarà un impacte positiu significatiu.

- Anul·lació del risc d'esllavissaments o despreniments dels talls d'explotació romanents gracies al rebliment de tot el buit de la pedrera que suposarà un impacte positiu significatiu.

Mesures ambientals

En l'EIA, es presenten les següents mesures preventives i correctores del pla de restauració:

* Per millorar la qualitat atmosfèrica en relació a la pols en suspensió que es pugui generar:

- Recs amb aigua regenerada del material inert que es transporti en els camions, abans, durant i després de la seva descàrrega. També es regarà l'entrada de la pedrera i el recorregut que hagin de fer els camions, especialment a les fases I i II del pla de restauració. La periodicitat dels recs s'adaptarà a la climatologia i serà la Direcció Ambiental la que decideixi el nombre de recs a realitzar. Així mateix, es controlarà la presència de fang en els accessos asfaltats a la pedrera mitjançant la neteja d'aquests trams.

- Els camions de transport de material es cobriran amb lones adequades d'acord a la mesura de les seves caixes.

* Per millorar la qualitat acústica durant l'execució del rebliment del buit de la plaça de la pedrera:

- S'utilitzarà maquinària amb característiques tècniques que limitin el seu efecte sonor sobre l'entorn. La maquinària haurà de tenir silenciadors.

- La maquinària haurà d'haver passat la ITV. Es crearà un registre amb les dates en que cada vehicle de la maquinària ha de passar la ITV.

- La maquinària haurà d'estar homologada segons el Reial Decret 245/1989, de 27 de febrer, sobre la determinació i limitació de la potència acústica admissible de determinat material i maquinària d'obra.

- Les tasques de restauració es realitzaran en horari diürn.

* Per protegir el sòl:

- L'accés dels vehicles i de la maquinària pesada a la pedrera sempre es realitzarà pel mateix camí per evitar la invasió de altres zones de la parcel·la o de parcel·les confrontades i la compactació dels seus sòls.

- La descàrrega del material es realitzarà sempre a l'interior de la pedrera.

- La terra vegetal s'estendrà poc abans de l'inici de les tasques de revegetació per evitar l'erosió com a conseqüència del vent o la pluja.

- El rebliment de material granular provendrà exclusivament d'altres excavacions.

* Per protegir el sistema hidrològic:

- Quedarà prohibit el vessament de qualsevol residu, substància o material contaminant al buit miner.

- Quedarà prohibit tasques de reparació de la maquinària dins la pedrera, s'hauran de realitzar a un taller mecànic.

- La recàrrega de combustible es realitzarà després de la col·locació d'una safata antivessaments.

- Es disposarà d'una quantitat suficient de sepiolita o d'altre material similar per controlar vessaments accidentals de combustibles o altres substàncies contaminants. En cas de fer-la menester, el residu s'haurà de lliurar a un gestor especialitzat autoritzat.

* Per protegir la vegetació:

- Es realitzarà un abalisament previ al tancament perimetral per protegir la vegetació dels terrenys confrontats als camins d'accés de la parcel·la, així com a les espècies vegetals que es vagin sembrant durant les diferents fases.

- Abans d'iniciar les tasques de restauració, s'instruirà al personal per realitzar bones pràctiques per preservar la vegetació.

- S'evitaran cops de la maquinària i dels vehicles als troncs dels arbres.

- No es podrà circular per les zones ja restaurades.

- Una vegada finalitzada la revegetació de la fase III, es realitzaran diferents tongades de recs, sobretot a l'època estival.

* Per protegir a la fauna:

- Es controlaran els nivells sonors dels vehicles i de la maquinària durant l'execució del pla de restauració dins els nivells legals estipulats.

- La maquinària i els vehicles hauran de comptar amb certificats actualitzats d'homologació expedits per l'Estat o per altres Estats de la Unió Europea.

- Els motors de combustió interna hauran de disposar de dispositius silenciadors homologats i els grups electrògens hauran de ser silenciosos.

- Es realitzaran prospeccions visuals dins la pedrera per detectar la presència d'alguna espècie animal.

* Per reduir l'impacte visual de les tasques de la restauració ambiental:

- Abans d'iniciar les tasques de restauració, es sembrarà una pantalla vegetal.

- La revegetació es realitzarà amb espècies vegetals autòctones per a una millor integració paisatgística.

* Respecte a l'estabilitat dels talussos, s'indica que són estables a simple vista. No obstant això, abans de l'inici de les obres, el Director de la Restauració, verificarà la seva estabilitat i si és necessari s'adoptaran mesures per evitar despreniments.

* Per prevenir els incendis forestals:

- No es podrà encendre cap foc a la pedrera.

- No es podrà llançar objectes inflamables o altres objectes susceptibles de generar un incendi forestal.

- No es podrà fumar ni als camins ni als accessos a la pedrera, com tampoc a les zones forestals.

- S'extremaran les precaucions en l'ús de la maquinària i en el seu manteniment. El subministrament de combustible s'haurà de realitzar en zones catalogades de seguretat atès que s'haurà reduït el combustible vegetal.

- Tota la maquinària disposarà d'extintors adequats.

- En el cas que es generin residus vegetals, aquests es trituraran i s'incorporaran al sòl o seran retirats per un gestor autoritzat en un termini de 10 dies des de la seva generació.

* Per evitar fenòmens erosius:

- Els talussos es disposaran amb pendents adequats d'acord amb el material que es rebi per evitar arrossegaments.

- Revegetació de la zona amb la sembra de llavors i la plantació d'arbrat i d'arbusts.

* Amb la finalització de la restauració, s'iniciarà un període de garantia en el qual es realitzaran tasques de manteniment i reposició sobre la vegetació implantada.

Pla de Vigilància Ambiental

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), el seu objectiu és comprovar el compliment de les mesures preventives i correctores proposades en l'EIA i els condicionants proposats a la DIA, verificar els estàndards de la qualitat dels materials, detectar impactes no prevists en l'EIA i preveure noves mesures per reduir-los i informar a la Conselleria de Medi Ambient i Territori sobre aspectes objecte de vigilància ambiental.

La responsabilitat del seguiment ambiental recaurà en un tècnic de medi ambient nomenat pel contractista que serà present a peu d'obra des de l'inici al final de la restauració. Així mateix, elaborarà els informes ambientals, assessorarà al Director de la Restauració i notificarà les incidències ambientals. Es disposarà d'un Diari Ambiental d'Obra on es registraran tots aspectes que integren el Pla de Vigilància Ambiental.

Els controls que es realitzaran seran els següents:

- Control visual mensual de la pols dipositada en una franja de 100 m als voltants de l'obra.

- Detecció mensual de danys a la vegetació.

- Control de cada canvi d'oli de la maquinària i comprovacions dels dispositius silenciadors dels motors. L'empresa contractista haurà d'aportar els comprovants d'aquestes actuacions.

- Control mensual de la gestió de tots els residus que es generin.

- Control diari per a la detecció d'abocaments accidentals de substàncies o residus contaminants.

- Control del perímetre de l'àmbit territorial del pla de restauració.

- Control diari del compliment de les mesures de prevenció d'incendis forestals.

- Control visual de l'estat de la barrera vegetal implantada.

- Control de l'estat de la revegetació de les fases I, II i III.

- Control del consum de l'aigua en recs i registre del seu origen.

- Control de l'origen del material utilitzat en el rebliment de la pedrera.

- Comprovacions que la justificació del volum de material abocat correspongui amb els augments de volum del rebliment.

- Control de les aigües residuals generades en el bany químic amb la justificació que s'han lliurat per al seu tractament a una Estació Depuradora d'Aigües Residuals.

- Controls dels nivells acústics durant les tasques d'execució i l'afecció que suposen al Parc Natural de l'Albufera i als habitatges confrontats a la parcel·la de la pedrera.

Si durant les tasques d'execució es detectàs una desviació dels impactes ambientals prevists que suposàs una afecció sobre la biodiversitat protegida o sobre Béns d'Interès Patrimonial es paralitzaran les obres i es posarà en coneixement de les administracions competents.

La periodicitat de redacció dels informes ambientals serà la següent: trimestralment per a informes ordinaris i per a informes extraordinaris sempre que es produeixi alguna incidència ambiental significativa.

Es preveuen informes específics d'acord amb els condicionats que es proposin a la DIA. Així mateix, dins els informes específics, s'inclourà:

- Un informe sobre nivells acústics i sobre les mesures de protecció aplicades.

- Un informe i un reportatge fotogràfic amb l'aplicació de les mesures de restauració executades d'acord al pla de restauració.

- Un informe final del Programa de Vigilància Ambiental i el seu seguiment que contindrà resum i conclusions de totes les actuacions de vigilància i seguiment aplicades en totes les fases de la restauració.

6. Consideracions tècniques

1. Les terres i pedres que es pretén valoritzar per a la restauració de la pedrera amb codi LER 170504 «Terres i pedres distintes a les especificades en el codi LER 170503» hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2017, de 10 d'octubre, sobre les normes generals per a la valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització per a operacions de rebliment i per a obres diferents d'aquelles que en es van generar. Aquestes terres i pedres hauran de ser incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

2. En data 18 d'agost de 2022, es registra de sortida un informe d'esmena de deficiències del projecte cap al Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial i cap al promotor, en el qual s'indicava en la consideració tècnica núm. 4 en relació amb l'EIA que s'havia de realitzar i aportar un estudi d'estabilitat dels talussos atès que només s'havia informat, sense cap tipus d'estudi geotècnic de suport, que els talussos eren estables i que abans de les obres el director de la restauració verificarà l'estabilitat del talussos.

En la resposta a l'esmena de deficiències del promotor no s'aporta l'estudi geotècnic sobre l'estabilitat dels talussos sol·licitat. Per tant, abans de començar la restauració s'haurà de justificar l'estabilitat actual dels antics fronts d'explotació, així com també s'haurà de justificar l'estabilitat dels talussos de rebliment després de la finalització de les fases I i II mitjançant un estudi geotècnic, signat per un tècnic competent en la matèria.

3. En l'EIA es presenta un petit estudi de l'impacte acústic durant obres d'envergadura similars a la que és objecte del pla de restauració de la pedrera de Son Sant Martí mitjançant càlculs d'estimació del nivell de pressió sonora dels emissors de renou (pala carregadora, retroexcavadora, corró compactador i camions) i les distàncies on es localitzen els receptors potencials d'aquest impacte acústic que serien la zona boscosa, els habitatges confrontats o pròxims a la pedrera i el Parc Natural de S'Albufera de Mallorca. En aquest estudi es conclou que la zona boscosa rebrà un impacte acústic de 88 dB mentre que els habitatges rebran un impacte acústic entre 73 i 88 dB, en ambdós casos considerats com impactes elevats. En canvi, la zona límit sud del Parc Natural de S'Albufera de Mallorca rebrà un impacte acústic d'uns 55 dB, el qual s'ha considerat un impacte acceptable.

No obstant això, aquest estudi estimatiu no es troba suportat per cap normativa en matèria de renou. S'hauria d'haver considerat la normativa en matèria de renou nacional, autonòmica i municipal de Muro. Principalment s'hauria d'haver fet referència a l'annex III taula B1 del Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, referent a la zona acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques per a la zona d'habitatges.

Tabla B1. Valors límit d'immissió de renou aplicables a infraestructures portuàries i a activitats

Tipus d'àrea acústica		Índex de renou
		Lk1d	Lk1e	Lk1n
e	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requereixi una especial protecció contra la contaminació acústica.	50	50	40
a	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial.	55	55	45
d	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del contemplat a c.	60	60	50
c	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles.	63	63	53
b	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial.	65	65	55

Segons l'estudi acústic presentat, els habitatges rebrien un impacte sonor estimat entre 73 i 88 dB que suposaria infringir els nivells legals segons l'annex III taula B1 del Reial Decret 1367/2007 ja que, com a màxim, durant l'horari diürn-horabaixa els límits de renou han de ser de 55 dB en zones d'habitatges.

Tot i que la ubicació de la pedrera es troba fora de l'àmbit territorial del Parc Natural de S'Albufera de Mallorca, i dels espais de Xarxa Natura 2000, LIC i ZEPA «S'Albufera de Mallorca», la seva localització està només a uns 350 m de distància d'aquests espais de rellevància ambiental.

S'ha de tenir en compte que segons disposa l'article 14.3 del Reial Decret 1367/2007, els objectius de la qualitat acústica per a renou aplicables a espais naturals protegits delimitats com àrea d'especial protecció contra la contaminació acústica, s'establiran per cada cas en particular segons les necessitats específiques d'aquests espais naturals protegits. Així mateix, l'article 17 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, disposa que els espais de rellevància ambiental requereixen una especial protecció contra la contaminació acústica i que comprenen zones de silenci o d'alta sensibilitat acústica.

Prenent com referència l'àrea acústica «Sectors del territori amb predomini sòl d'ús sanitari, docent o cultural que requereix una especial protecció contra la contaminació acústica» de la taula B1. Valors límits d'immissió de renou aplicables a activitats de l'annex III del Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou atès que s'indica una zona d'especial protecció contra la contaminació acústica compatible amb el redactat de l'article 17 de la Llei 1/2007 al límit sud del Parc Natural de S'Albufera de Mallorca (que també inclou els espais de Xarxa Natura 2000, LIC i ZEPA «S'Albufera de Mallorca») l'impacte sonor s'hauria de reduir, com a mínim, a 50 dB, com mesura de protecció contra la contaminació acústica per aquests espais de rellevància ambiental.

L'estudi acústic presentat és estimatiu a partir de càlculs, s'haurà de fer un estudi sonomètric reals de les emissions acústiques derivades de l'execució del pla de restauració a l'inici de la fase I per verificar que els càlculs realitzats corresponen amb la realitat acústica de les tasques de restauració i que es compleixen els llindars legals indicats per tal de comprovar que les mesures preventives que s'han proposat seran eficaços durant tota la restauració a totes les zones potencialment receptores.

Així mateix, s'haurà de tenir en compte l'article 40 de l'ordenança general de Policia, Bon Govern i Convivència de l'Ajuntament de Muro (BOIB núm. 115 del 19 d'agost de 2008), el qual disposa que totes les obres que es realitzin en aquest terme municipal estan sotmeses al que determinen les Normes Subsidiàries i/o altres instruments de planejament vigents de Muro, així com d'altres disposicions de caire urbanístic de rang superior. Dins les normes de protecció de medi ambient contra la contaminació per renous i vibracions, en referència a l'execució d'obres, tendrà vigència l'horari de prohibició d'execució d'obres següent: de dilluns a divendres estaran prohibides les obres entre les 20:00 i les 7:30; entre les 20:00 del divendres a les 9:00 del dissabte, i partir de les 20:00 de dissabte o vigília de festiu, així com tot el diumenge i festius.

4. Pel que fa a les instal·lacions auxiliars, la caseta que servirà de vestidor dels operaris haurà de complir amb la norma 22. Condicions d'integració paisatgística i ambiental del PTIM: coberta inclinada de teula àrab (amb un o dos aiguavessos); façana de pedra, marès o de color ocres terra; i la fusteria exterior haurà de ser de fusta o metàl·lica amb la tipologia idèntica a la tradicional.

Respecte al bany químic portàtil, s'haurà d'instal·lar a prop del costat dret de la caseta vestidor per evitar la seva visibilitat des de la porta d'accés a la pedrera des del camí del Pouetó (al costat contrari del que estava previst en el pla de restauració). A més, haurà de ser en la seva totalitat de color ocre, terra, pedra, marès o de color similar que afavoreixi la seva integració paisatgística (s'evitaran colors cridaners com el blau, groc, taronja o verd).

5. D'acord amb l'annex sobre els gasos d'efecte hivernacle, els impactes directes i indirectes sobre el consum energètic i la vulnerabilitat al canvi climàtic, s'indica que l'impacte directe del consum energètic correspon únicament al consum del carburant necessari per als camions per realitzar els viatges de transport del rebliment a la pedrera i per a la maquinària de les obres que s'estima per a 10 anys en 78.145,6 litres de carburant i la previsió d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per dur a terme el pla de restauració és de 152,05 T de CO₂ en 10 anys mentre que la previsió d'absorció de CO₂ com a conseqüència de la revegetació prevista de la zona en 30 anys és de 96,2 T de CO₂ absorbits, per tant, s'estima que en el termini de 40 anys la petjada de carboni del pla de restauració quedaria reduïda a 55,85 T de CO₂ emeses a l'atmosfera.

Respecte a la vulnerabilitat del pla de restauració al canvi climàtic es conclou que el major risc esperable és el referent al risc d'inundació per augment del nivell de la mar. No obstant això, aquesta hipotètica afectació hídrica quedaria localitzada a uns 450 m al nord de la pedrera sense afectar-la.

6. En data 18 d'agost de 2022, es registra de sortida un informe d'esmena de deficiències del projecte cap al Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial i cap al promotor, en el qual s'indicava en la consideració tècnica núm. 5.d) en relació amb l'EIA que es considerava necessari la redacció d'un pla de gestió de residus detallat i específic atès que l'EIA indicava es podien generar residus perillosos, residus de construcció i demolició i domèstic durant l'execució del pla de restauració però en la resposta de l'esmena de deficiències no es va aportar cap pla de gestió de residus per la qual cosa s'haurà de redactar un pla de gestió de residus que indiqui els tipus de residus generats (s'haurà d'incloure també les aigües residuals del bany químic), els seus codis LER, el seu volum estimat, la seva gestió i destí final durant tot la restauració. En el cas que els residus hagin de ser gestionats per un gestor autoritzat, s'haurà d'indicar la seva identitat.

7. Pel que fa a les mesures ambientals proposades:

a) S'indica que per millorar la qualitat acústica durant l'execució del rebliment del buit de la plaça de la pedrera, la maquinària haurà d'estar homologada segons el Reial Decret 245/1989, de 27 de febrer, sobre la determinació i limitació de la potència acústica admissible de determinat material i maquinària d'obra. No obstant això, s'informa que Reial Decret 245/1989 esmentat està derogat i el que es troba en vigència és el Reial Decret 212/2002, de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn de determinades màquines d'ús a l'aire lliure actualitzat en data 4 de maig de 2006 que és el que serà d'aplicació.

b) Respecte a les mesures la protecció de la vegetació i reduir els fenòmens erosius s'haurien d'incloure les mesures següents per tal que el procés de revegetació sigui el més efectiu possible:

b.1) Crear garangoles per retenir l'aigua de rec o de pluja.

b.2) Establir les mesures necessàries per tal que els paràmetres finals de densitat i altura dels individus de les espècies arbustives projectats arribin, com a mínim al 75% dels prevists en el pla de restauració.

b.3) La utilització de tècniques que garanteixin la supervivència de les espècies vegetals a llarg termini.

b.4) Els protectors individuals contra rosegadors hauran de permetre la ventilació i podran ser metàl·lics o de material biodegradable però no de polipropilè, encara que sigui reciclable, atès que aquests generen residus plàstics amb additius difícils de recollir i que queden amb contacte amb el sòl en forma de microplàstics.

c) Per reduir el consum d'aigua regenerada, els recs a la vegetació es s'hauran de realitzar preferentment en horari de menor intensitat lumínica (primera hora del matí o darrera hora de l'horabaixa, amb la finalitat d'evitar la pèrdua del recurs per evaporació).

8. En referència al PVA s'hauran d'incloure les següents indicacions:

a) En l'EIA s'indica com base legal per a redactar un PVA, el Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental i el Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental. No obstant això, s'informa que aquesta normativa esmentada està derogada i que les disposicions en relació amb el PVA es troben a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, com a normativa estatal, i com a normativa autonòmica, el Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears per la qual cosa s'haurà d'esmenar aquest aspecte en el PVA.

b) En la mesura del possible, s'hauran d'incloure indicadors en els controls del PVA. Així com també, llindars numèrics per tal de realitzar un seguiment objectiu de les mesures i controlar en quin moment podrien deixar de ser efectives.

c) S'hauran d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures proposades no obtinguin el resultat desitjat.

d) S'hauran d'incloure totes les mesures ambientals proposades a l'EIA i les proposades en aquesta DIA al PVA.

e) Respecte a les emissions acústiques, en cas de que superin els llindars establerts en la normativa vigent s'adoptaran les mesures correctores necessàries per tal de reduir-los de manera immediata. Així mateix, els mesuraments de les emissions acústiques es realitzaran amb una periodicitat mínima anual i es controlaran per part d'un OCA. La distribució dels punts de mesura haurà de ser proporcional i representativa. En el cas que els valors obtinguts es trobin per damunt dels límits establerts per l'ordenança municipal i/o per la normativa vigent, el control passarà a ser mensual fins que hagi quedat justificat que els valors d'emissions tornen a estar per sota dels llindars legals establerts. 

f) El Pla de gestió de residus s'ha d'incorporar al PVA per tal de monitoritzar amb els registres pertinents el seguiment de la correcta gestió dels residus.

g) Realitzar un seguiment periòdic mensual per al manteniment de la revegetació i de la pantalla vegetal per tal de prendre ràpidament les mesures corresponents (entre elles, substitució dels peus morts quan pertoqui) en el cas que la revegetació del pla de restauració no estigui obtenint els resultats prevists o que la pantalla vegetal no sigui funcional per reduir l'impacte visual de la pedrera.

h) S'hauran de registrar els volums d'aigua consumida per als recs antipols.

i) Les prospeccions visuals proposades per detectar dins la zona d'obra fauna ferida o morta seran diàries abans de començar les tasques d'obra. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear.

j) El seguiment de la integració paisatgística, també es realitzarà a partir dels fotomuntatges i/o les imatges 3D per fases de la restauració que permetran verificar si s'han assolit els objectius de cada fase sobre el terreny.

k) A més del control de l'origen del material utilitzat en el rebliment de la pedrera, s'hauran d'incloure per cada episodi d'abocament les dades sobre el tipus de material (codi LER) i el volum dipositat i el lloc del dipòsit.

l) Els informes del PVA s'emetran indicant totes les actuacions del PVA realitzades i totes les incidències produïdes i les mesures correctores aplicades.

7. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del «Pla de Restauració de la pedrera Son Sant Martí ubicada a la parcel·la 543 del polígon 9 del TM de Muro» redactat i esmenat per Emilio Pou, enginyer civil (núm. de col·legiat 9.576) i ambientòleg, en data novembre de 2022, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes en l'EIA i en el PVA redactats i esmenats també per ell mateix, en data novembre de 2022, així com els condicionants següents:

1. Es complirà el condicionant indicat a l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca per a la fase I del Pla de Restauració, el qual indicava que s'haurà de completar i densificar la pantalla vegetal existent en el vial d'accés de l'explotació.

2. Es complirà el condicionant indicat a l'informe del Servei de Canvi Climàtic Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica de que s'haurà d'utilitzar la maquinària més eficient i amb emissions de contaminants mínimes.

3. Es compliran els condicionants indicats a l'informe del Servei de Residus i Sòls Contaminants de la Direcció General de Qualitat Ambiental, Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori:

a) Només es podrà fer ús de residus amb codi LER 170504 «Terres i pedres distintes a les especificades en el codi LER 170503» procedents d'espais que no han suportat ni suporten a l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl.

b) Les terres i pedres que es pretén valoritzar per a la restauració de la pedrera amb codi LER 170504 «Terres i pedres distintes a les especificades en el codi LER 170503» hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2017, de 10 d'octubre, sobre les normes generals per a la valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització per a operacions de rebliment i per a obres diferents d'aquelles que en es van generar. Aquestes terres i pedres hauran de ser incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

c) L'operació de valorització de terres i pedres finalitzarà un cop l'autoritat minera resolgui que ha finalitzat l'execució del pla de restauració. Aquesta resolució haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de residus per poder-ho indicar així al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

4. Abans de començar la restauració s'haurà de justificar l'estabilitat actual dels antics fronts d'explotació, així com també s'haurà de justificar l'estabilitat dels talussos de rebliment després de la finalització de les fases I i II mitjançant un estudi geotècnic, signat per un tècnic competent en la matèria.

5. Pel que fa al renou:

a) S'haurà de fer un estudi sonomètric reals de les emissions acústiques derivades de l'execució del pla de restauració a l'inici de la fase I per verificar que els càlculs realitzats corresponen amb la realitat acústica de les tasques de restauració i que es compleixen els llindars legals indicats en el Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, per tal de comprovar que les mesures preventives que s'han proposat seran eficaços durant tota la restauració a totes les zones potencialment receptores.

b) S'hauran de complir les normes de protecció del medi ambient contra la contaminació per renous i vibracions de l'article 40 de l'ordenança general de Policia, Bon Govern i Convivència de l'Ajuntament de Muro (BOIB núm. 115 del 19 d'agost de 2008), les quals fan referència a l'execució d'obres i disposen que s'haurà de complir l'horari de prohibició d'execució d'obres següent: de dilluns a divendres estaran prohibides les obres entre les 20:00 i les 7:30; entre les 20:00 del divendres a les 9:00 del dissabte, i partir de les 20:00 de dissabte o vigília de festiu, així com tot el diumenge i festius.

c) La maquinària haurà d'estar homologada segons el Reial Decret 212/2002, de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn de determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

6. Respecte a les instal·lacions auxiliars:

a) La caseta que servirà de vestidor dels operaris haurà de complir amb la norma 22. Condicions d'integració paisatgística i ambiental del PTIM: coberta inclinada de teula àrab (amb un o dos aiguavessos); façana de pedra, marès o de color ocres terra; i la fusteria exterior haurà de ser de fusta o metàl·lica amb la tipologia idèntica a la tradicional.

b) Respecte al bany químic portàtil, s'haurà d'instal·lar a prop del costat dret de la caseta vestidor per evitar la seva visibilitat des de la porta d'accés a la pedrera des del camí del Pouetó (al costat contrari del que estava previst en el pla de restauració). A més, haurà de ser en la seva totalitat de color ocre, terra, pedra, marès o de color similar que afavoreixi la seva integració paisatgística (s'evitaran colors cridaners com el blau, groc, taronja o verd).

7. S'haurà de redactar un pla de gestió de residus que indiqui els tipus de residus generats (s'haurà d'incloure també les aigües residuals del bany químic), els seus codis LER, el seu volum estimat, la seva gestió i destí final durant tot la restauració. En el cas que els residus hagin de ser gestionats per un gestor autoritzat, s'haurà d'indicar la seva identitat.

8. Per tal que el procés de revegetació sigui el més efectiu possible:

a) Crear garangoles per retenir l'aigua de rec o de pluja.

b) Establir les mesures necessàries per tal que els paràmetres finals de densitat i altura dels individus de les espècies arbustives projectats arribin, com a mínim al 75% dels prevists en el pla de restauració.

c) La utilització de tècniques que garanteixin la supervivència de les espècies vegetals a llarg termini.

d) Els protectors individuals contra rosegadors hauran de permetre la ventilació i podran ser metàl·lics o de material biodegradable però no de polipropilè, encara que sigui reciclable, atès que aquests generen residus plàstics amb additius difícils de recollir i que queden amb contacte amb el sòl en forma de microplàstics.

9. Per reduir el consum d'aigua regenerada, els recs a la vegetació es s'hauran de realitzar, preferentment, en horari de menor intensitat lumínica (primera hora del matí o darrera hora de l'horabaixa, amb la finalitat d'evitar la pèrdua del recurs per evaporació).

10. La finalització de cadascuna de les fases de restauració, s'haurà de justificar mitjançant un organisme de control acreditat (OCA) que compleixi el que disposa l'annex III del Reial Decret 975/2009, tal i com es recull al seu article 44.

11. En base al que estableix l'article 52.5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

12. En referència al PVA s'hauran d'incloure les següents indicacions:

a) En l'EIA s'indica com base legal per a redactar un PVA, el Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental i el Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental. No obstant això, s'informa que aquesta normativa esmentada està derogada i que les disposicions en relació amb el PVA es troben a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, com a normativa estatal, i com a normativa autonòmica, el Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears per la qual cosa s'haurà d'esmenar aquest aspecte en el PVA.

b) En la mesura del possible, s'hauran d'incloure indicadors en els controls del PVA. Així com també, llindars numèrics per tal de realitzar un seguiment objectiu de les mesures i controlar en quin moment podrien deixar de ser efectives.

c) S'hauran d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures proposades no obtinguin el resultat desitjat.

d) S'hauran d'incloure totes les mesures ambientals proposades a l'EIA i les proposades en aquesta DIA al PVA.

e) Respecte a les emissions acústiques, en cas de que superin els llindars establerts en la normativa vigent s'adoptaran les mesures correctores necessàries per tal de reduir-los de manera immediata. Així mateix, els mesuraments de les emissions acústiques es realitzaran amb una periodicitat mínima anual i es controlaran per part d'un OCA. La distribució dels punts de mesura haurà de ser proporcional i representativa. En el cas que els valors obtinguts es trobin per damunt dels límits establerts per l'ordenança municipal i/o per la normativa vigent, el control passarà a ser mensual fins que hagi quedat justificat que els valors d'emissions tornen a estar per sota dels llindars legals establerts. 

f) El Pla de gestió de residus s'ha d'incorporar al PVA per tal de monitoritzar amb els registres pertinents el seguiment de la correcta gestió dels residus.

g) Realitzar un seguiment periòdic mensual per al manteniment de la revegetació i de la pantalla vegetal per tal de prendre ràpidament les mesures corresponents (entre elles, substitució dels peus morts quan pertoqui) en el cas que la revegetació del pla de restauració no estigui obtenint els resultats prevists o que la pantalla vegetal no sigui funcional per reduir l'impacte visual de la pedrera.

h) S'hauran de registrar els volums d'aigua consumida per als recs antipols.

i) Les prospeccions visuals proposades per detectar dins la zona d'obra fauna ferida o morta seran diàries abans de començar les tasques d'obra. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear.

j) El seguiment de la integració paisatgística, també es realitzarà a partir dels fotomuntatges i/o les imatges 3D per fases de la restauració que permetran verificar si s'han assolit els objectius de cada fase sobre el terreny.

k) A més del control de l'origen del material utilitzat en el rebliment de la pedrera, s'hauran d'incloure per cada episodi d'abocament les dades sobre el tipus de material (codi LER) i el volum dipositat i el lloc del dipòsit.

l) Els informes del PVA s'emetran indicant totes les actuacions del PVA realitzades i totes les incidències produïdes i les mesures correctores aplicades.

Així mateix, es recorda que:

- D'acord amb l'informe del Servei de Canvi Climàtic Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, en cas que la capacitat de manipulació de material sigui de 200 T/dia el titular d'aquesta pedrera haurà de sol·licitar a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com Activitat Potencialment Contaminadora de l'Atmosfera (APCA) del grup C. Així mateix, en el cas d'inscripció com APCA del grup C, la resolució d'inscripció APCA fixarà la periodicitat de les comprovacions a realitzar per part d'un Organisme de Control Autoritzat per a l'Atmosfera (OCA), tant les corresponents al manteniment i eficàcia de les mesures preventives i correctores implantades per minimitzar les emissions contaminants a l'atmosfera.

- D'acord amb l'informe del Servei de Residus i Sòls Contaminants de la Direcció General de Qualitat Ambiental, Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, en el supòsit d'utilitzar residus procedents d'altres orígens (llots de dragat, excavacions d'espais potencialment contaminats) o d'altres residus inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular i/o la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminants de les Illes Balears o les que les substitueixin, serà obligatori la tramitació de la modificació del pla de restauració de la pedrera i l'òrgan competent en matèria de residus haurà d'emetre un informe previ i vinculant al respecte.

- El primer trimestre de cada any s'haurà de presentar un pla de tasques perquè l'autoritat minera competent ho aprovi amb un informe favorable d'una entitat col·laboradora de l'administració, tal i com s'estableix a l'article 44.c) de la Llei 10/2014.

- En el cas que l'informe de l'OCA o de l'entitat col·laboradora de l'administració (ECA) respecte a la finalització de cada una de les fases de restauració no sigui favorable, l'autoritat minera haurà d'establir les actuacions immediates que corresponguin per assolir el compliment efectiu del pla de restauració.

- Tal i com s'estableix a l'article 18.1 del Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears, la devolució de la fiança se formalitzarà per la DG d'Indústria previ informe de la CMAIB, sempre que els treballs de restauració hagin complert els objectius prevists al Pla de restauració.

- Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'article 2. (1) Normes específiques c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris.

 

(Signat electrònicament: 2 de març de 2023)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias