BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 19 de gener de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

A l'explotació li és d'aplicació la disposició transitòria segona (DT2ª) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

Per altra banda, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment CMAIB.

1. Informació dels projectes

El promotor és Marès i Picadís, S.L. i l'òrgan substantiu és la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines. L'objecte dels projectes (explotació i actualització pla de restauració) és l'obtenció de la declaració d'impacte ambiental segons les directrius establertes a la Disposició Transitòria 2ª de la Llei 10/2014, d'ordenació minera de les Illes Balears.

1.A) Actualització projecte d'explotació (abril 2021)

L'explotació s'ubica a la parcel·la 81, polígon 57, del terme municipal de Palma. S'accedeix des de l'autopista MA-19, sortida 12 Platja de Palma - s'Arenal, per la carretera Militar on es pren el desviament a la dreta cap al Camí de la Porciúncula. La parcel·la amb referència cadastral 07040A057000810000RH compta amb superfície gràfica de 49.360 m², dels que 25.000 m² són susceptibles d'explotació. S'estima un volum total a explotar de 167.794 m³ dels que 50.000 m³ es preveu siguin estèrils (30%).

L'activitat consisteix en l'extracció de blocs de marès o «sillares» i en la producció de picadís i derivats. El recurs miner es correspon amb calcarenites d'origen eòlic (eolianites) i edat Plistocè sup. (Quaternari), classificat dins la secció A de la Llei 22/1973 de Mines.

L'avanç d'explotació es duu a terme amb mitjans mecànics (serra de disc o tall, pala mecànica carregadora i retro-excavadora) i el tractament posterior es realitza a un molí ubicat a cel obert (trituració/classificació), i a 3 naus on s'ubiquen: la planta de tall (nau 1 de 421,80 m²), la planta d'ensacat (nau 3 de 256,45 m²) i nau auxiliar que serveix de garatge, magatzem, oficina i maquinària de serrat i acabats (nau 2 de 386,70 m²).

Com a maquinària mòbil hi ha carretons elevadors, carregadores de rodes, matxucadora i excavadora hidràulica.

L'energia elèctrica és subministrada per ENDESA i també es disposa de 3 generadors trifàsics a gasoil, que s'alimenten de dos dipòsits de 3.000 l/ud de doble paret, un situat al molí i l'altre al costat de la nau 1. L'aigua requerida es subministra en camions per empresa externa que reomple el dipòsit a l'efecte, s'estima un consum de 100.000 l/any. L'aigua potable es subministra en garrafes. Les residuals són recollides i tractades per gestor autoritzat.

L'horari d'obertura és de 7-18 h de forma ininterrompuda, sent les primeres i darreres hores les de menys producció ja que es destinen a tasques de revisió i manteniment de la maquinària.

L'explotació es desenvoluparà en 4 fases d'acord amb la taula següent:

Fase	Zona	Superfície (m2)	Cotes	Volum (m3)	Termini (anys)
1	2 i 5	9.380,52	De 25 a 9,60 m	62.959,87	12,4
2	3	7.364,45	De 22 a 9,96 m	49.428,48	9,7
3	4	5.233,73	De 19 a 8,96	35.127,58	6,9
4	1	3.021,27	De 28 a 9,19	20.278,06	3,9
Total		24999,97		167793,99	32,9

1.B) Actualització del pla de restauració (abril 2021)

Suposa una millora respecte al pla vigent aprovat a l'any 1984 que preveia deixar una plaça al centre. L'ara projectat inclou dins la restauració tant la zona explotable (25.000 m²) com la zona que va ser explotada i posteriorment abandonada per l'anterior explotador, és a dir, suposa actuar en tota la superfície objecte d'autorització (48.988,74 m²).

La proposta de restauració consisteix en tornar l'espai afectat a una morfologia semblant a la inicial mitjançant el rebliment del buit excavat amb terres i desmunts no contaminats procedents d'excavacions, àrids reciclats procedents de gestors autoritzats, estèrils de la pròpia activitat i d'altres explotacions de l'empresa.

Una vegada reconstruïda la morfologia final, consistent en una explanada amb desnivell que anirà de cota 28 m a cota 13 m, s'estendrà una capa de substrat edàfic de 20 a 40 cm les característiques i biològiques del qual seran millorades amb l'aportació de: compost de diversa procedència i/o llots de depuradora.

La revegetació consistirà en dur a terme una sembra vegetal composta per gramínies i herbàcies perennes per a posteriorment passar a una plantació manual d'espècies arbustives (mata, romaní i ullastre) i arbòries (pi blanc) pròpies de l'entorn. La densitat de plantació total de les quals, segons l'estudi d'impacte ambiental, serà de 300 peus/ha amb una proporció de 5u/Pinus halepensis, 1u/Olea europaea var. sylvestris i 2u/Pistacia lentiscus, que es distribuiran en un marc de plantació pseudoaleatori i es partirà d'individus de dues sabes.

Per tal de drenar i canalitzar les aigües d'escorrentia, es realitzarà perimetralment a l'autorització una rasa que les conduirà cap al punt d'evacuació o menor cota ubicat a la coordenada UTM x: 479104,810, y: 4374013,610.

Addicionalment a la revegetació es preveu una pantalla vegetal conformada per exemplars de Pinus halepensis per tot el perímetre de l'explotació amb una doble funció: element retenidor i amortidor d'impactes negatius derivats de les emissions atmosfèriques i element integrador del paisatge.

La restauració serà simultània amb l'explotació i es desenvoluparà al llarg de 9 fases dins les que s'inclou una fase 0 corresponent a l'estat actual i una fase 8 en la que es realitzarà el desmantellament dels establiments de benefici i instal·lacions associades.

L'evolució de la restauració anirà acord amb les dades de la taula següent:

Fase restauració	Fase explotació	Superfície (m2)	Cotes (m)	Volum rebliment (m3)	Termini (anys)
0	1	3.260,23	14-18	33.275,3	4
1		3.540,25	13-15	36.133,3	4
2		3.271,18	14-16	33.387,1	3
3	2	3.037,07	24,5-26	30.997,6	3
4		2.500,06	23-26	25.516,7	3
5		2.524,13	20-26	25.762,3	3
6	3 i 4	2.512,15	18-23,5	25.640,1	6
7		2.412,29	15-20	24.620,9	5
8	4	25.931,38	17-28	264.666,7	2
Total		48988,74		500000	33

El pressupost total estimat de restauració és de 468.864 €.

2. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades en relació als projectes han estat:

- Alternativa 0. Suposaria la no tramitació de l'actualització dels projectes d'explotació i restauració i, en conseqüència, la caducitat de l'autorització minera per no ajustar-se a l'establert a la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears.

- Alternativa A. Consistent en actualitzar, a la normativa actual, els projectes aprovats a l'any 1984. Es projecten 10 fases d'explotació i restauració i un estat final amb bermes perimetrals i una plaça central revegetada amb individus de pi com a única espècie tant en bermes com en plaça.

- Alternativa B. Similar a l'anterior amb la diferència que a la restauració s'afegirien altres espècies com l'ullastre i la mata, a part de afavorir la creació d'una catifa herbàcia per estabilitzar el sòl.

- Alternativa C. Igual que en les dues anteriors suposa actualitzar els projectes vigents. En aquest cas la restauració consisteix en fer un reompliment de tota l'autorització per tal d'obtenir un paisatge final més natural i continu. Com a material de rebliment es projecta l'ús de: estèrils procedents d'altres explotacions de l'empresa, àrids reciclats procedents de gestors autoritzats, terres procedents d'excavacions i desmunts, i terres que s'han conservat a la mateixa explotació. Posteriorment a la recuperació de les cotes, es planteja una revegetació amb la presència d'espècies herbàcies, arbòries (pi, ullastre) i arbustives (mata). El terrenys finals mostraran unes pendents suaus que oscil·laran entre les cotes 26, 19 i 13 m.

En base a la valoració i anàlisi de les alternatives A, B i C, tenint en compte factors de caire abiòtic, biòtic, econòmic i perceptiu, l'estudi d'impacte conclou que la millor opció de restauració és la que correspon amb l'alternativa C atès que incorpora millores paisatgístiques i ambientals que permeten recrear un paisatge orgànic, natural i continu amb cotes elevades el que farà que la pedrera, un cop restaurada, tingui un vertader aspecte forestal.

L'inventari ambiental descriu el medi físic, biòtic i socioeconòmic corresponent a l'enton de l'activitat i es té en compte l'existència d'altres explotacions pròximes pel que fa a possibles efectes sinèrgics o acumulatius. En aquest sentit, s'arriba a la conclusió que l'activitat s'ubica a un espai clarament antròpic i que els possibles efectes acumulatius no es consideren apreciables atès que les pedreres més properes no presenten connexió visual entre elles a causa de la orografia del terreny, l'existència d'una massa boscosa, les vies de comunicació i la pròpia trama urbana.

La caracterització i valoració dels impactes derivats de l'activitat, es realitza per a les alternatives A, B i C, destacant com a impactes negatius les actuacions relacionades amb l'extracció del recurs, el moviment de materials, l'establiment de benefici o la presència de vehicles i maquinària. Per contra, els positius derivaran principalment d'actuacions relacionades amb la restauració com són: condicionament, plantacions, consolidació de la pedrera ja restaurada.

Es proposen mesures protectores i correctores pel que fa a les emissions atmosfèriques (renou, pols, gasos, partícules...), la protecció del sòl, la protecció de les masses d'aigua subterrània, el material de restauració, la revegetació i el desmuntatge d'infraestructures, d'entre les que cal destacar: la limitació de la velocitat a l'interior de l'explotació, la necessitat que vehicles carregats de material realitzin el transport tapats, regs periòdics, tasques de manteniment de maquinària en llocs específics i adequats a l'efecte, disponibilitat de material absorbent en el cas de vessaments accidentals, etc.

El Programa de Vigilància Ambiental té com a objectiu garantir el compliment de les mesures anteriors en base al control i seguiment de factors com són: el medi atmosfèric, el sòl, els recursos hidrogeològics, els volums, geometries i dissenys associats a la restauració (material emprat, estabilitat talussos, xarxa de drenatge, composició de la terra vegetal, elements arboris i arbustius, etc), els residus generats, etc. La periodicitat en el control i seguiment serà anual i el seu registre es materialitzarà amb l'emissió dels informes oportuns.

L'estudi sonomètric (octubre 2020 i març 2021) té en compte punts de mesura distribuïts al perímetre de l'explotació i altres pròxims a les vies de circulació que l'envolten (carretera Militar, el camí de la Porciúncula i el camí de Palmer). Dels resultats obtinguts s'observa que les emissions més elevades estan relacionades amb tasques de la pedrera (estació N: 56,99 dBA ± 1,53) i amb el trànsit urbà per la carretera Militar (estació F: 60,89 ± 3,92). Conclou que, en base a l'annex II del RD 1367/2007, els nivells de renou es situen per sota dels establerts a sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial.

L'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic fa un càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (CO2) directes i indirectes (energia elèctrica) i conclou que l'activitat no presenta una vulnerabilitat significativa davant el canvi climàtic, es contempla que en un futur l'explotació pugui proveir-se per complet d'energia elèctrica a la par que la restauració forestal plantejada suposarà una manera de captació i emmagatzematge de CO2.

L'annex d'incidència paisatgística caracteritza el paisatge com relativament pla, amb cota que davalla cap al sud-oest i sud-est. L'entorn té una marcada influència antròpica per la presència de: terrenys de cultiu, espai urbà i vies de comunicació. El projecte s'emmarca dins una unitat paisatgística conformada per totes les activitats extractives de l'entorn (Can Seu, Clot des Porcs, Can Romaguera, La Suerte III, Can Nuu II, Can Morey, etc). S'identifiquen altres unitats com són: l'espai urbà consolidat, els terrenys de cultiu, espais verds de s'Arenal i taques boscoses de garriga. La qualitat paisatgística es considera baixa-mitjana mentre que el fet que es situï en una zona relativament plana amb presència de masses boscoses i barreres vegetals ajuden a la seva capacitat d'absorció visual. A l'annex s'inclouen imatges que mostren una simulació de l'estat que tindran els terrenys afectats al llarg del desenvolupament de les fases projectades així com l'estat final previst.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La totalitat de la parcel·la on s'ubica l'explotació té la qualificació de zona d'interès miner (ZIM).

Pel que fa a les unitats paisatgístiques, amb l'excepció de la zona sud-oest de l'autorització que es troba dins la UP-4 Badia de Palma i Pla de Sant Jordi, tota la resta es localitza a la UP-2 Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany.

Des del punt de vista hidrogeològic, l'activitat es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 1814M2 (Sant Jordi) declarada zona vulnerable a la contaminació per nitrats, segons el Pla Hidrològic (RD 51/2019).

La vulnerabilitat d'aqüífers a la zona (contaminació) es considera moderada i l'explotació s'ubica fora dels perímetres de zona de protecció de pous de proveïment a població.

A l'entorn circumdant es localitzen diversos molins de vent d'extracció d'aigua, n'hi ha un total de 3 a un radi de 500 m del centre de l'explotació.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Tramitació

A l'explotació Gaspar li és d'aplicació la disposició transitòria segona (DT2ª) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de la declaració d'impacte ambiental.

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 72, de 3 de juny de 2021 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental i textos refosos de l'actualització del projecte d'explotació i pla de restauració de l'explotació minera Gaspar (núm. 385) per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents Administracions afectades:

- Ajuntament de Palma.

- Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures.

- DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural. Servei de Protecció d'Espècies.

- DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

- DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

- DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

L'òrgan substantiu va indicar que, a data 2 de desembre de 2021, no ha tingut constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública.

A la data del present informe s'han rebut informes de:

a) Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de 21 de juny de 2021, pel que respecta a l'annex sobre l'impacte indirecte i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, considera que, el factor d'emissió de CO₂ que s'ha emprat per al càlcul a l'EIA és 3 vegades inferior al de les Illes, per la qual cosa l'emissió de CO₂ calculada és molt inferior a la real.

b) Consell de Mallorca. Servei d'Ordenació del Territori de 6 d'agost de 2021 indicant, entre d'altres, la necessitat de completar l'estudi d'incidència paisatgística amb simulacions 3D de les fases i incloent a la fase 0 de restauració l'ampliació i densificació de la barrera vegetal a tot el perímetre. També justificar el compliment dels límits sonors màxims tenint en compte l'entorn residencial i turístic.

c) Servei de Residus i Sòls Contaminats de 25 de gener de 2022, indica la necessitat d'aportar informació en relació a: els codis LER, quantitats de cada tipologia, pla de gestió dels llots de depuradora per a la realització de la revegetació i càlcul de la vulnerabilitat del aqüífer al seu pas per la pedrera.

Amb anterioritat, de resultes de la 1ª informació pública (BOIB núm. 127 de 17 de setembre de 2019), es varen rebre informes de:

d) L'Ajuntament de Palma en data 26 d'agost de 2019 va emetre informe tècnic d'esmena de deficiències pel que fa a: estudi acústic, control d'impactes sobre sòls i aqüífers, control en la generació de residus perillosos, mesures en relació a la prevenció de processos erosius durant la restauració i, detall i compliment del PVA.

e) El Departament de Territori de la Direcció Insular de Territori i Paisatge, en data 28 d'agost de 2019 va considerar necessari, entre d'altres: limitar les hores de treball a un horari laboral i diürn, limitar la velocitat de circulació dins l'explotació, regar assíduament, camions amb la càrrega tapada, aportació d'imatges fotorrealístiques, plantació desordenada, trasllat de les instal·lacions i no mantenir les edificacions existents una vegada finalitzada la restauració.

En data 16 de setembre de 2019, es va emetre nou informe en relació al projecte de modificació de l'establiment de benefici existent (afegir tallablocs, manipulador o ploma, grup electrogen, "encabezadora" i "ingletadora") indicant que la modificació no es considera convenient a no ser que es presentin mesures correctores pel tal de garantir nivells de renou adequats.

f) El Servei de Protecció d'Espècies en data 11 de setembre de 2019 va informar favorablement amb una recomanació pel que fa a la sembra d'herbàcies i el condicionant de no utilitzar espècies que figurin al Catàleg Espanyol d'espècies exòtiques invasores. Pel que fa al projecte de modificació de l'establiment de benefici, en data 20 de setembre de 2019, s'emet nou informe mantenint la recomanació i condicionant abans esmentats.

g) El Servei de Salut Ambiental en data 9 de setembre de 2019 informa favorablement el projecte i estudi d'impacte ambiental de l'explotació minera Gaspar amb el condicionant de compliment la legislació vigent pel que fa a les aigües de consum humà i el control i prevenció de la legionel·losi.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Consideracions tècniques

El Pla de restauració redactat a l'octubre de 1983 i autoritzat el 13 de gener de 1984 preveia, entre d'altres: 4 fases (0, 1, 2 i 3), una superfície de 25.000 m², un termini de 20,2 anys (2003) i una recuperació consistent en l'execució de 3 bancals de 7 metres d'altura i bermes de 6 m d'amplària.

L'actualització del Pla de restauració ara avaluat (Text refós d'abril 2021) contempla actuar en fase de restauració, damunt una superfície total de 48.988,74 m² així com la recuperació de la cota original.

La tramitació ambiental de l'any 2006 (expedient 08707/06) es va basar en l'anàlisi de 3 documents: Projecte d'activitat (2004), Estudi per a l'avaluació d'impacte ambiental (2004) i Annex complementari (2006) on es projectaven, entre d'altres, les següents dades:

- Establiments de benefici i maquinaria mòbil conformada per: equip d'arrancada, equip de serrat, equip de mòlta i classificació i equip de trituració (Projecte d'activitat).

- Superfície de l'activitat 10.000 m² (Projecte d'activitat).

- Superfície d'explotació 25.000 m² (Annex complementari).

- Restauració per rebliment a cota i volum de 500.000 m³ (Annex complementari).

El procediment va finalitzar amb Acord de la Comissió Permanent de 5 de desembre de 2006 indicant:

Que l'activitat de la pedrera «Gaspar», Palma de Mallorca, està inclosa dins l'annex II del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears, mitjançant acord de 4 d'octubre de 2001, d'acord amb el projecte i pla de restauració aprovat, que consta a l'expedient, en el qual figura l'informe ambiental tramitat de conformitat amb la normativa aplicable en el seu moment i que fou informat favorablement.

Cal tenir en compte que l'acord esmentat és anterior a l'entrada en vigor de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears.

Pel que fa al tipus de material de rebliment previst al pla de restauració, l'empresa promotora contempla els següents:

Codi LER	Tipus residu	Procedència	Destí	Volum (m3)
01 01 02	Residu d'extracció de minerals no metàl·lics	Pròpia explotació i explotacions veïnes	Rebliment	100.000
01 04 08	Residu de grava i roca triturat			90.000
01 04 13	Residu de tall i serrat de pedra			70.000
17 05 04	Terres de desmunt i àrids reciclats	Obres i MAC Insular		150.000
19 06 04	Llots de depuradora	EDAR	Sòl edàfic	90.000
Total				500000

En relació als paràmetres de la taula cal tenir en compte que:

3.a) Els residus amb codis LER: 01 01 02, 01 04 08 i 01 04 13, es correspondrien amb els estèrils o material de rebuig, procedent de la mateixa activitat extractiva o d'altres veïnes. Les restes de material explotat a la pedrera (estèrils) no estan inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, sinó que l'ús d'aquests es regula al RD 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió de residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l'espai afectat per activitats mineres.

3.b) Els residus amb codi LER 17 05 04 es corresponen, segons la Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014 per la que es modifica la Decisió 2000/532/CE sobre la llista de residus, de conformitat amb la Directiva 2008/98/CE, amb terres i pedres diferents de les especificades al codi 17 05 03. L'ús d'aquests en operacions de rebliment està regulat a l'ordre APM/1007/2017, de 10 d'octubre, sobre normes generals de valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització en operacions de rebliment i obres diferents d'aquelles en les que es varen generar.

3.c) Pel que fa als llots de depuradora o llots dels tractament d'aigües residuals urbans, el pla de gestió de llots presentat planteja que abans del seu dipòsit sobre la superfície del sòl, siguin barrejats amb terra. Aquests residus estan codificats amb el codi LER 19 08 05 segons la Decisió de la Comissió i no amb l‘indicat a la taula (codi LER 19 06 04: llots de digestió del tractament anaeròbic de residus municipals). En relació amb aquest tipus de residu la normativa estableix que:

3.c.1) Segons la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de Residus i Sòls Contaminats de les Illes Balears, l'article 56 recull que:

Queda prohibida, en el sector agrari, l'aplicació directa sobre el terreny dels llots procedents d'estacions depuradores d'aigües residuals, els quals s'han de sotmetre necessàriament a un tractament previ en aplicació estricta del RD 1310/1990 i de la Directiva 86/278/CEE.

Resten sotmeses al règim d'autorització administrativa per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears les persones físiques o jurídiques que duguin a terme operacions d'aplicació dels llots de depuració als sòls amb fins agraris.

3.c.2) Segons l'aprovació definitiva del Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l'illa de Mallorca (PDSRNPMA): El Consell Insular de Mallorca realitzarà el tractament dels llots de depuradora en plantes de compostatge, plantes de metanització o plantes d'assecatge solar.

En base a l'anterior es considera que l'aplicació directa de llots de depuradora procedents d'EDAR és una actuació no permesa per la normativa vigent.

Pel que fa a l'estabilitat dels talussos d'explotació l'estudi geotècnic, inclòs al text refós de l'actualització del projecte d'explotació, conclou que el talús resultant de l'explotació té una estabilitat molt alta degut a que el massís rocós és en la seva totalitat format per calcarenites altament cimentades i amb planols d'estratificació subhoritzontal.

No obstant, s'indica que es poden produir despreniments a causa de: la presència de blocs en volada desprès de l'excavació, l'erosió diferencial de la capa de sorres argilenques que pot deixar descalçat el tram superior de calcarenites i l'existència de línies de tall que afavoreixen la circulació del aigua i l'erosió del material; Per l'anterior considera necessari realitzar un seguiment per tal de garantir l'estabilitat a llarg termini.

En relació a l'anterior el pla de restauració contempla, com actuació abans de la remodelació definitiva dels terrenys, el saneig de talussos i fronts d'arrencada per tal d'evitar el despreniment de blocs inestables a causa de les pluges o d'altres agents erosius. Respecte als talussos de rebliment prevists, al pla de restauració es fa constar que la pendent d'aquests no superarà el 6%, el que equival a menys de 4º.

Respecte a la possible afecció de les aigües subterrànies, la pedrera es localitza dins la massa d'aigua subterrània MAS 1814M2 (Sant Jordi) declarada zona vulnerable a la contaminació per nitrats, segons el Pla Hidrològic (RD 51/2019). La vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers de la zona és moderada i es troba fora dels perímetres de restriccions de pous de proveïment.

L'estudi aportat en relació la possible afecció de l'aqüífer per part de l'activitat, conclou amb un valor de vulnerabilitat baix (122). En aquest sentit i segons el mètode emprat DRASTIC (Aller et al; 1987), un índex de 122 es correspon amb un grau de vulnerabilitat moderat (valor DRASTIC de 105 a 146).

Segons dades observades a l'IDEIB, actualment el punt més baix de l'autorització es localitza, dins la zona 5, a cota 1,1 msnm.

De les dades aportades pel Servei d'Estudis i Planificació en relació a explotacions pròximes a l'analitzada (Can Seu), és conegut que el nivell freàtic a la zona oscil·la entre cotes +0,5 msnm i +1,5 msnm, és a dir, es troba molt pròxim a la superfície de la zona 5 d'explotació. Tenint en compte això, es considera fonamental limitar al màxim les actuacions susceptibles de contaminació en aquesta zona.

Del resultat d'emissions acústiques derivades de l'activitat, l'estudi sonomètric fa una comparativa dels valors obtinguts amb els recollits a l'annex II del RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. Es conclou que els nivells sonors de la pedrera es troben per davall dels nivells establerts a sectors de territori amb predomini de sòl d'ús industrial (75 L_d, 75 L_e, 65 L_n).

Cal aclarir que els valors de l'annex II refereixen objectius de qualitat acústica mentre que a l'annex III es recullen els emissors acústics i els valors límit d'immissió de renou. En aquest punt, es considera que els valors resultants de l'estudi acústic s'haurien de comparar amb els recollits a la taula B1 de l'annex III i en concret amb els valors límits fitxats a àrees acústiques tipus d (sectors de territori amb predomini de sòl d'ús terciari distint del contemplat en c).

Tipus d'àrea acústica		Índex de renou
e	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requereixi una especial protecció contra la contaminació acústica	Lk1d	Lk1e	Lk1n
		50	50	40
a	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial	55	55	45
d	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del contemplat a c.	60	60	50
c	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles.	63	63	53
b	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial	65	65	55

S'observa que, a excepció l'estació de mesura F pròxima a una via de circulació (ctra. Militar), els valors mesurats a la resta es troben per davall del valor límit de 60 dB establert a l'índex de renou LK,e.

6. Conclusions

Per tot l'anterior es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'explotació i pla de restauració de la pedrera Gaspar (núm. 385), polígon 57, parcel·la 81 del terme municipal de Palma, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures previstes a l'estudi d'impacte ambiental (maig 2021) signat per Miquel Àngel Vicens (biòleg), a l'addenda esmenes (juny i agost de 2022) signada per Joana Mª Sansó (enginyera tècnica de mines) i els condicionants següents:

1. La fase 0 de restauració inclourà l'establiment d'una barrera vegetal per tot el perímetre de l'autorització minera, amb l'excepció de la zona d'accés i d'aquelles zones on la vegetació existent tingui un bon estat de desenvolupament a efectes de reduir els impactes de l'activitat.

2. La barrera vegetal perimetral haurà d'estar conformada per espècies arbòries i arbustives autòctones, de baix requeriment hídric, morfologia frondosa i densitat suficient per tal d'esmorteir els impactes paisatgístics i els derivats d'emissions atmosfèriques (pols i renous) associats a l'activitat.

3. L'inici de la fase d'explotació 2 i següents es condiciona al compliment de finalització de les fases de restauració que porten associades. De la mateixa manera, abans de l'inici de la fase d'explotació 2 i següents, s'haurà de justificar la disponibilitat del volum de material de rebliment de les fases de restauració lligades.

4. L'ús d'inerts procedents d'excavacions (codi LER 17 05 04. Materials naturals excavats) es condiciona al compliment de l'establert a l'Ordre APM/1007/2017.

5. L'ús de llots de depuradora es condiciona al compliment de la normativa sectorial vigent pel que fa a la seva procedència (planta de tractament autoritzada), a l'obtenció d'informe previ favorable emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears, i a la realització d'un sondeig amb piezòmetre que s'haurà d'ubicar en el punt de menor cota d'explotació (1,1msnm a la zona 5) amb la finalitat de controlar la qualitat de les aigües subterrànies durant tota la vida de l'activitat minera.

6. El Pla de Vigilància Ambiental haurà d'incorporar el control i seguiment de l'estabilitat dels talussos residuals d'explotació i els de restauració amb una periodicitat mínima anual i sempre després de períodes de pluges intenses. Es materialitzarà amb l'emissió de l'informe corresponent signat per tècnic competent.

7. El disseny de la xarxa de drenatge de les aigües d'escorrentia haurà d'incorporar els elements necessaris per tal de retenir dins l'àmbit de l'autorització possibles sòlids en suspensió derivats de l'activitat.

8. El gruix de la capa de terra vegetal o substrat edàfic s'haurà d‘ajustar a les determinacions del material de rebliment previst.

9. La densitat de les espècies previstes al pla de restauració s'haurà d'ajustar a les de les masses arbòries/arbustives existents a l'entorn circumdant, la seva distribució a l'interior de la pedrera haurà de ser desordenada, tractant de crear taques boscoses a manera de petits bosquets. S'exceptuen d'aquest condicionant les que conformen la barrera vegetal perimetral.

10. Els regs periòdics associats a la reducció de la pols i a les actuacions de revegetació s'hauran de realitzar amb aigües regenerades amb paràmetres fisicoquímics i microbiològics adequats.

11. S'hauran de recalcular les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle tenint en compte factors d'emissió propis de les Illes Balears, per això, es tindrà en compte el publicat a la pàgina web de la Secció d'Atmosfera del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (https://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/factors_demissio_-58153/). Del resultat obtingut es donarà trasllat al Servei esmentat.

12. Les emissions acústiques derivades de l'activitat s'hauran de mantenir dins els llindars establerts per la normativa vigent.

13. Les edificacions han de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes al punt 1, apartat a) de la norma 22 del PTIM.

14. El pressupost de restauració haurà d'incorporar partida detallada corresponent al desmantellament dels establiments de benefici i instal·lacions associades.

15. Segons el Servei de Salut Ambiental, s'haurà de complir amb la legislació vigent pel que fa a les aigües de consum humà i el control i prevenció de la legionel·losi.

16. Segons ha informat el Servei d'Estudis i Planificació en altres explotacions de la zona i amb característiques hidrogeològiques semblants:

- S'haurà de mantenir els tipus d'explotació per mitjans mecànics.

- Es prohibeix l'emmagatzematge i tractament d'hidrocarburs, de residus i de qualsevol altra substància potencialment contaminant dins la plaça de la pedrera, excepte, pel que fa als hidrocarburs, que es disposi d'informe favorable del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics.

17. Les possibles pròrrogues del dret miner hauran de ser sotmeses a nou procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

18. En base a l'establert a l'article 52.2 de la Llei 21/2013, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració projectades a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

Es recorda que:

De conformitat amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en què es prevegi el rebliment amb residus de la construcció i la demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ i vinculant, emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Aquest informe previ i vinculant també serà necessari en l'actualització, revisió o modificació del pla de restauració si s'introdueix o modifica el rebliment de la pedrera mitjançant qualsevol tipus de residus.

L'ús efectiu de residus en una pedrera, amb el pla de restauració aprovat, ha de ser motiu, en cada cas de nova tipologia i/o origen dels residus, de comunicació prèvia de l'entitat o persona titular de la instal·lació a l'òrgan competent de residus.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i les autoritzacions o informes necessaris.

 

(Signat electrónicament:2 de març de 2023)

La secretària general Catalina Inès Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)