BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de desembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb l'article 13.1.e) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, qualsevol modificació de les característiques d'un projecte que hagi passat una avaluació d'impacte ambiental ordinària, quan aquesta modificació compleixi els llindars que estableix la normativa bàsica estatal d'avaluació ambiental, o l'annex 1 d'aquesta Llei. Segons l'annex 1, grup 8. Projectes d'enginyeria hidràulica i gestió de l'aigua, punt 2. Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents, la modificació de l'EDAR de Formentera ha de ser objecte de subjecció a avaluació ambiental ordinària atès que el projecte supera el llindar de 5.000 habitants equivalents ja que es preveu un augment de la capacitat de l'EDAR de Formentera en 40.000 habitants equivalents per la qual cosa el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Antecedents

L'any 2005 es varen executar les obres d'ampliació de capacitat de tractament de l'EDAR de Formentera per passar de 3.000 m3/dia a 3.500 m3/dia. El sistema general dona servei als diferents nuclis urbans de l'illa, i està constituït per l'estació depuradora de les aigües residuals urbanes (EDAR), la xarxa de sanejament general, formada pels bombejos (EBAR) de La Savina, Sant Ferran, Sant Francesc, Sa Roqueta, Els Pujols, Polígon, Camp de futbol, Entrepins i La Mola, amb les respectives impulsions, i el sistema de restitució dels efluents , consistent en un emissari marítim-terrestre.

Estudis de previsió de creixement poblacional (resident i turístic) i dels cabals i càrregues d'entrada d'aigua residuals associats, juntament amb l'antiguitat superior a 25 anys de les instal·lacions actuals de depuració i la futura connexió d'Es Ca Marí a la xarxa general de sanejament indiquen que la capacitat de tractament actual de l'EDAR de 3.560 m³/dia i 30.260 habitants equivalents està infradimensionada atès que per un futur s'estimen un cabal màxim de 4.000 m³/dia i una necessitat de capacitat de tractament per a habitants equivalents, per la qual cosa es justifica l'execució de la nova l'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Formentera projectada. Aquesta necessitat d'ampliar i millorar la depuradora per tractar les aigües residuals de l'illa de Formentera ja venien recollida a l'informe ambiental estratègic de la modificació puntual núm. 3 del Pla Territorial de Formentera relatiu a la regulació dels aspectes territorials turística (Exp.165e/2018) donada la baixa qualitat de l'aigua depurada. En l'informe d'ABAQUA de 19 de desembre de 2018, seria l'Ajuntament qui sol·licitaria formalment a l'ABAQUA aquestes millores per a l'assoliment del llindar màxim de capacitat de les infraestructures afectades. Les noves dades de disseny que s'establien eren de cabal màxim de 4.000 m3/dia i una població de 40.000 habitants equivalents, per tant, en cas que es vulgui superar els 40.000 habitants-equivalents establerts en el projecte d'ampliació i millora de l'EDAR de Formentera, s'haurà de realitzar prèviament un estudi sobre de capacitat de càrrega de població que pot assolir l'illa de Formentera i les modificacions, si escau, en el Pla Territorial de Formentera.

1. Descripció i ubicació del projecte

1. L'objecte del projecte és l'execució de les obres per l'ampliació i millora de l'EDAR de Formentera, situada a les parcel·les 140 i 141 del polígon 7 de Formentera.

2. El projecte es realitzarà íntegrament dins la superfície que actualment ocupen les instal·lacions de l'EDAR, sense ocupació de més terreny.

3. Les actuacions del projecte que es preveuen són les següents:

a) Construcció d'una nova arqueta d'arribada.

b) Construcció d'un nou pre-tractament amb tamisat, dessorrat i equips per al tractament de sorres i greixos en un edifici de nova construcció.

c) Construcció d'un tanc de laminació de cabals

d) Construcció d'un nou tractament de recepció de fosses sèptiques.

e) Millores en l'equipament del reactor biològic consistents en la instal·lació d'un nou bufament, nous difusors, nou bombeig de recirculació interna i nous agitadors de la zona anòxica.

f) Nou repartiment per a la decantació secundària.

g) Construcció d'un tercer decantador amb bombeig de recirculació, excessos i flotants.

h) Construcció d'un nou digestor de llots i bombeig de llot digerit.

i) Construcció d'un nou espessidor de llots.

j) Nova zona de desodorització de pre-tractament i de deshidratació.

k) Edificació per a taller-magatzem.

l) Reforma de l'edificació de deshidratació i control.

m) Automatització de la instal·lació.

n) Instal·lació d'un punt de recàrrega per a vehicles elèctrics amb una potència màxima de 11 Kw.

o) Instal·lació d'enllumenat interior i exterior amb tecnologia LED.

p) Habilitació d'una plaça d'aparcament adaptada.

q) Creació d'una zona per a vianants als voltants del decantador línia núm. 3, zona de decantació secundària, cambra de cloració, bombeigs de recirculació i flotants, digestor de llots, tanc de laminació, zona de tractament de fosses sèptiques, bombeig de buidats, la zona de l'espessidor per gravetat i de la zona del tractament físico-químic.

r) Creació d'una zona de voravia perifèrica al reactor biològic, l'arqueta de repartiment a decantació, edifici de bufaments i a l'edificació taller-magatzem.

s) Pavimentació amb asfalt de les zones de circulació de vehicles.

t) Implantació d'una barrera vegetal a la zona nord i est de l'EDAR.

u) Demolició de les antigues instal·lacions de l'arqueta d'arribada i de pre-tractament.

v) Millora a la cambra de cloració amb un mesurador de cabal.

4. Segons el projecte, el subministrament de l'energia elèctrica, la qual prové el 100% d'energies renovables d'acord amb l'Acord Marc per a la contractació centralitzada de subministrament d'energia elèctrica per als edificis i instal·lacions de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del seu sector públic instrumental, es realitza a partir de xarxa de distribució elèctrica. Tot i que no forma part d'aquest projecte que s'avalua, a la documentació s'indica que en un futur es preveu instal·lar un generador fotovoltaic flotant de suport a la balsa de reg de 200 KWp i 500 panells solars que permetrà que el 35,5% de l'energia consumida sigui d'origen renovable in situ. En casos d'emergència, s'utilitzarà un grup electrogen auxiliar alimentat amb gasoil.

5. L'aigua potable de l'EDAR prové de la xarxa de subministrament municipal d'aigua potable.

6. El procés del tractament de l'aigua, una vegada executat el projecte, no diferirà del tractament actual ja que es seguirà realitzant un tractament físico-químic previ de l'aigua i un posterior procés biològic de mitjana càrrega amb una digestió aeròbica. L'EDAR comptarà amb els processos unitaris següents:

a) Línia d'aigua: cambra d'arribada i sobreexidor, desbastat de sòlids fins, dessorrat-desengreixat, tanc de laminació, tractament físico-químic, mesurament del cabdal de l'aigua cap al tractament biològic, reactor biològic amb llots convencionals, precipitació química amb fòsfor, decantació secundària i cambra de cloració.

b) Línia de llots: recirculació de llots biològics, bombeig de llots biològics en excés, digestor de llots, bombeig de llots digerits, espessidor per gravetat i deshidratació de llots.

Així com l'execució d'altres serveis auxiliars: recepció de vessaments de foses sèptiques i desodorització del pre-tractament i del tractament de llots.

7. Els cabals i les càrregues de disseny de l'EDAR en temporada baixa i alta seran les següents:

Paràmetre	T. baixa	T. alta
Població equivalent de disseny Cabdal mitjà diari Cabdal mitjà horari Cabdal punta horari Cabdal màxim pretractament Concentració mitjana de DBOs Concentració mitjana de DQO Concentració mitjana de sòlids en suspensió Concentració mitjana de NTK Concentració mitjana de fòsfor total	30.000 3.000 125 300 250 600 1.200 783 102 17	40.000 hab-eq 4.000 m3/d 166,67 m3/h 400 m3/h 520 m3/h 600 mg/l 1.200 mg/l 783 mg/l 102 mg/l 17 mg/l

Amb l'ampliació i la millora de l'EDAR el nombre de les línies de tractament i les capacitats hidràuliques seran:

a) Desbast: Desbast en tres línies, dues automàtiques i una manual. S'admetrà el cabal màxim de transport de l'emissari d'aigües residuals que suposarà una capacitat de fins a 3,12 vegades el cabal mitjà del disseny.

b) Dessorrat en una línia amb una capacitat hidràulica de fins a 3,12 vegades el cabal mitjà del disseny.

c) Tractament físico-químic en una línia amb una capacitat hidràulica de fins a 3,12 vegades el cabal mitjà del disseny.

d) Tractament biològic en dues línies que podran tractar fins a 2,40 vegades del cabal mitjà del disseny.

e) Decantació secundària, comptarà amb tres línies amb la mateixa capacitat hidràulica del recinte biològic.

f) Espessidor dinàmic de llots i una línia de deshidratació amb capacitat de tractar el llot produït durant l'any horitzó.

g) Digestor aeròbic projectat en 2 línies amb la capacitat de tractar el llot produït durant l'any horitzó.

Una vegada realitzat el tractament de les aigües residuals, es preveu que les aigües depurades en temporada baixa i alta presentin les següents característiques físico-químiques:

- DBO5 igual o inferior a 25 mg/l.

- DQO igual o inferior a 125 mg/l.

- Sòlids en Suspensió Totals igual o inferior a 35 mg/l.

- Nitrogen total Kjeldahl igual o inferior a 15 mg/l.

- Fòsfor total igual o inferior a 2 mg/l.

- pH entre 6 i 9.

D'acord amb el Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Reial Decret-llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableixen les normes aplicades al tractament de les aigües residuals urbanes.

Pel que fa als llots en temporada baixa i alta, les seves característiques seran les següents:

- Contingut mínim de matèria seca en el llot del 20%

- Contingut màxim de sòlids volàtils en el llot de 60%

Es preveu una producció total diària de llots deshidratats de 2.860,44 Kg SST, la qual anirà destinada al seu aprofitament en agricultura.

8. Tot i que l'emissari de l'EDAR no forma part del projecte que s'està avaluant, en el projecte s'ha calculat el seu cabal màxim de transport, el qual és de 570-575 m3/h.

9. L'accés a les instal·lacions de l'EDAR es realitza mitjançant un camí asfaltat que surt de la rotonda d'intersecció de la carretera principal PM-820.

10. El termini per a l'execució de les obres d'ampliació i millora de l'EDAR és de 18 mesos.

11. El pressupost del projecte serà de 4.390.000 €, dels quals 227.988,2 € seran destinats a mesures preventives i correctores ambientals.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. D'acord amb el Pla Territorial d'Eivissa i Formentera, les parcel·les de l'EDAR s'ubiquen en sòl rústic amb categoria de Sistema General d'Infraestructures.

2. Segons les dades de la IDEIB, l'EDAR es troba a 360 m d'una zona potencialment inundable que correspon a la plana geomorfològica de la zona humida de S'Estany Pudent.

3. Pel que fa a les aigües subterrànies, l'EDAR se situa sobre la massa d'aigua subterrània 2101M1 «Formentera» que és un aqüífer poc profund en mal estat quantitatiu i qualitatiu en risc per nitrats i clorurs amb una vulnerabilitat moderada a la contaminació. No hi ha pous d'abastiment d'aigua potable als voltants de l'EDAR, i els pous domèstics més pròxims es troben a més de 300 m (ASS_16069_Vigent-AAS_16069 i ASS_16528_Vigent-AAS_16528).

4. Pel que fa espais de rellevància ambiental, al polígon 7, una part de la parcel·la 141 forma part de l'àmbit territorial del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, la qual també coincideix amb els espais de Xarxa Natura 2000, el LIC i la ZEPA ES0000084 Ses Salines d'Eivissa i Formentera. L'altra part de la parcel·la 141 forma part de l'àrea de protecció perifèrica del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera. Respecte a la parcel·la 140, la meitat d'aquesta està afectada per l'àrea de protecció perifèrica del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

5. Les parcel·les on s'ubiquen les instal·lacions de la depuradora i la bassa de rec es troben dins l'hàbitat d'interès comunitari 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics fora de Xarxa Natura 2000.

6. La vegetació al voltant de la parcel·la on s'ubiquen les instal·lacions de l'EDAR està composta per savinars de Juniperus phoenicea amb Rosmarinus officinalis on s'intercalen amb parcel·les agrícoles.

7. Segons la quadrícula 1x1 amb codi 9533 del Bioatles de la IDEIB, com espècie catalogada i amenaçada consta l'ànnera blanca (Tadorna tadorna), la qual es troba catalogada al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), així com també en l'annex 1 de la Directiva Aus i l'annex 2 del Conveni de Berna.

Com espècies catalogades també consten:

- Sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), com també en els annexos 2 i 4 de la Directiva Hábitats.

- Sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis formenterae) en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), com també en els annexos 2 i 4 de la Directiva Hàbitats.

- Avisador (Himantopus himantopus) en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), així com també en l'annex 1 de la Directiva Aus i l'annex 2 del Conveni de Berna.

- Bec d'alena (Recurvirostra avosseta) en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer) així com també en l'annex 1 de la Directiva Aus i l'annex 2 del Conveni de Berna.

- Ratapinyada de voreres clares (Pipistrellus pipistrellus) en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), així com també en l'annex 4 de la Directiva Hàbitats i en els annexos 2 i 3 del Conveni de Berna.

- Diplotaxis ibicensis en el Catàleg balear d'espècies amenaçades i d'especial interès i en l'annex 2 de la Directiva Hàbitats.

- Molinet (Silene cambessedesii) en en el Catàleg balear d'espècies amenaçades i d'especial interès.

8. D'acord amb les normes subsidiàries de Formentera, les instal·lacions de la depuradora estan envoltades d'un Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'incendis, però les instal·lacions de l'EDAR no estan afectades per cap altra APR.

9. Segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears la parcel·la on es localitzen les instal·lacions de l'EDAR es troba en una zona sense risc d'incendi mentre que la parcel·la on es troba la bassa de rec es troba en una zona de risc moderat d'incendi. La parcel·la que confronta amb l'oest de la parcel·la de les instal·lacions de l'EDAR és una zona de risc alt d'incendi.

10. Quan al paisatge al voltant de l'EDAR i la bassa de rec, aquest és una planícia oberta oberta a la mar que alberga diferents masses d'aigua de rellevància com S'Estany Pudent i S'Estany des Peix, on es duen a terme cultius agrícoles de reguiu que s'intercalen entre formacions de savines i pins en forma de mosaic disseminat.

En l'annex d'incidència paisatgística de l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA), s'indica que la zona té una alta qualitat paisatgística però que l'impacte visual de la millora i ampliació de l'EDAR és assumible atès que les característiques del projecte no suposen afecció paisatgística greu ja que no s'augmenta la superfície de les instal·lacions i que l'impacte visual de les noves infraestructures amb les mesures correctores paisatgístiques quedarà mitigat.

11. Segons l'EIA, no hi ha cap element de Patrimoni Històric-Artístic protegit a la parcel·la on s'ubica les instal·lacions de l'EDAR.

12. S'ha de considerar l'emissari existent en servei, construït en 1989, que està constituït per un tram terrestre i un tram submarí. Segons el projecte, el tram terrestre, amb una longitud de 3.200 m, construït amb canonada de fibrociment que discorre per sòl rústic soterrat baix el carrer Llevant fins la seva sortida a l'avinguda Mediterrània en el port de Sa Savina per finalitzar a una arqueta de connexió amb el tram submarí en direcció nord-oest. La circulació de l'aigua a l'emissari és per impulsió des del decantador de sortida de l'EDAR fins l'arqueta de connexió amb el tram submarí. El tram submarí té 800 m de longitud des de la costa i aboca en el Caló de s'Oli, a la badia del Port de Sa Savina, dins el Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i dins els espais de Xarxa Natura 2000 ES0000084 ZEPA i LIC Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

13. En la base de dades d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (APCA) consta aquesta EDAR amb l'expedient APCA-2242 i que disposa de resolució d'inscripció com APCA del grup C, de data 4 d'agost de 2021.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació Pública i consultes a les Administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013,d'avaluació ambiental, l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit informació pública, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm.59 de 5 de maig de 2022. A més es va publicar en data 6 de maig de 2022 l'anunci de la informació pública en el Diario de Ibiza i Periódico de Ibiza y Formentera.

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, ABAQUA va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

- Subdirecció General per a la protecció del Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

-Serveis d'Espais Naturals de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Direcció General de Recursos Hídrics.

- Servei d'Abocaments de la Direcció General de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

- Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

- Direcció General de Salut i Participació de la Conselleria de Salut i Consum.

- Conseller de Mobilitat i Territori de Formentera.

- Conseller d'Infraestructures, Sector Primari i Interior.

- Conseller de Medi Ambient i Servei d'Inspecció.

- Conseller de Patrimoni, Política Lingüística i Formació.

- Ajuntament de Formentera.

- GOB

- Amics de la Terra

- Associació de veïns de Formentera.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

+ Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (13/05/2022) va informar que en els procediments d'avaluació d'impacte ambiental ordinària la CMAIB actua com òrgan ambiental en els termes prevists en l'article 9 del Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost.

+ Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat (19/05/2022) va concloure que una vegada examinada la documentació, es considera que el projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Formentera, es pot informar favorablement atès que el projecte no incrementa el risc per a les persones i béns.

+ Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut (21/05/2022) va informar favorablement condicionat al compliment de les condicions establertes al projecte i l'estudi d'impacte ambiental de referència, així com mesures preventives i correctores establertes als mateixos.

+ Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius (25/05/2022) va concloure que aquesta ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta que s'haurà de modificar la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA). Així mateix, es va considerar que la instal·lació i la millora del sistema de desororització, comportarà una millora important respecte de les emissions atmosfèriques i que el projecte presentat concorda amb els objectius de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica tant per la futura instal·lació de plaques fotovoltaiques projectada, com per l'augment de l'eficiència energètica de les noves instal·lacions i sistemes nous que s'incorporaran.

+ Servei de Salut Ambiental de la Direcció General de Salut i Participació de la Conselleria de Salut i Consum (21/06/2022) va informar favorablement el projecte condicionat al compliment de les condicions establertes al projecte i a l'EIA de referència, així com les mesures correctores establertes als mateixos.

+ Servei d'Abocaments de la Direcció General de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (21/06/2022) va informar favorablement el projecte perquè suposarà una millora de la qualitat de l'efluent i el medi receptor, no obstant això, i de cara a un futur més immediat, és convenient afrontar un esforç de depuració més i reduir el cabal de les aigües depurades que s'aboquen a la mar, en la línia d'afrontar els efectes del canvi climàtic, en una illa com Formentera, en la que els recursos hídrics són limitats amb un règim de pluges molt baix.

+ Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (01/07/2022) va concloure informar favorablement el projecte.

+ Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (X/10/2002) va informar favorablement amb una sèrie de condicionants.

3.2. Al·legacions

Durant el termini d'informació pública no es va rebre cap al·legació sobre el projecte.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EIA), s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa 0 (no executar el projecte): Es descarta atès que no es considera viable perquè no podria solucionar la situació existent de l'EDAR sense capacitat de tractament per als cabdals previstos per la qual cosa no es complirien amb els objectius de qualitat de les aigües i de capacitat de tractament.

- Alternatives d'ubicació

* Alternativa 1: Implantació d'una nova EDAR, basada en llots actius convencionals en tres línies de tractament biològic en les proximitats de l'EDAR existent, la qual es dimensionaria per tenir una capacitat de tractament per aconseguir el cabdal previst en les condicions d'estacionalitat de població que suporta l'illa. Suposaria una major ocupació del territori, impacte paisatgístic i major consum d'energia.

* Alternativa 2: Reforma de l'EDAR actual que no suposa més ocupació del territori i una millor eficiència energètica a partir del projecte que finalment s'avalua.

- Alternatives sobre els sistemes de tractament dels llots:

* Alternativa 0: No realitzar un tractament dels llots però és inviable i suposaria un risc ambiental.

* Alternativa 1: Se reutilitzarien els recintes existents i se'n construirien de nous amb reactors biològics seqüencials. En aquest cas les necessitats d'ocupació del terreny serien menors que els sistemes de llots actius amb aire convencionals i es podria eliminar tan el nitrogen com el fòsfor. No obstant això, suposaria l'anulació dels actuals decantadors, així com, atesa l'alternança de cicles de les característiques de l'aigua seria necessària la instal·lació de línies addicionals.

* Alternativa 2: Instal·lar un reactor biològic tipus flux pistó dividit en 2 reactors el qual suposaria un major control del procés de nitrificació -desnitrificació i la possibilitat d'eliminar el fòsfor però suposaria un major cost del manteniment i de l'explotació.

* Alternativa 3: Reactor biològic actual amb reforç mitjançant digestió aeròbia que permet que a instal·lacions en gran estacionalitat es pugui dur a terme el tractament de l'aigua residual adequadament en condicions de menor població i que en els moments de major població amb més càrrega s'utilitzi un sistema complementari de digestió aeròbia, que suposa un menor cost d'implantació dels equipaments, possibilitat de l'increment de càrrega i utilització del digestor de llots en determinants horitzons de població i un tractament adequat del nitrogen i fòsfor tot i que suposa un menor control de les zones anòxiques/ aeròbies i una major complexitat d'explotació. No obstant això, s'ha adoptat aquesta solució per a l'ampliació i millora de l'EDAR atès que permet millors resultats per al rang entre cabals i càrregues actuals i futures.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En l'EIA es presenten la identificació i la valoració dels impactes ambientals que el projecte pot produir sobre l'entorn durant les fases de construcció, explotació i desmantellament. Per a la identificació s'ha utilitzat la tècnica de la matriu d'interaccions causa-efecte mentre que per a la valoració dels impactes negatius en impactes compatibles, moderats, severs i crítics s'ha tengut en compte de manera semiquantitativa la consideració de les característiques més significatives de cada impacte (signe, intensitat, incidència, persistència, reversibilitat, àmbit i possibilitat d'aplicar mesures correctores). Els impactes positius s'han valorat com lleugers o notables.

* En l'EIA, a la fase de construcció, s'han identificat els impactes ambientals següents:

- Moviments de terres per les obres, trànsit de camions i maquinària pesada i les pròpies obres suposaran un impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica per emissions de pols, renou, partícules en suspensió i gasos d'efecte hivernacle.

- Ocupació del sòl a la parcel·la ja ocupada per les instal·lacions de l'EDAR pels aplecs i zones auxiliars de manera temporal i reversible que suposarà un negatiu compatible.

- Alteració de l'estructura de sòl com a conseqüència de l'execució de les rases necessàries per realitzar l'ampliació de l'EDAR i la compactació del sòl, així com un augment del risc de contaminació del sòl per possibles vessaments accidentals de substàncies contaminants a causa de la realització de tasques de manteniment de la maquinària en la zona d'obra que suposen un impacte negatiu compatible.

- Augment de la generació de residus de construcció i demolició per a l'ampliació i millora de l'EDAR que suposarà un impacte negatiu compatible. Es preveu un volum de residus de construcció i demolició generats de 9.380,61 tones.

- Augment del risc de contaminació de les aigües subterrànies i del mar per lixiviats o arrossegament de substàncies contaminants que suposarà un impacte negatiu moderat.

- Modificació del comportament i desplaçament temporal de la fauna de l'entorn més pròxim a l'EDAR per la presència humana i l'emissió de renous que suposaran un impacte negatiu moderat.

- Alteració del paisatge intrínsec, ja antropitzat per les instal·lacions existents, per la presència de les obres i de la maquinària per a la millora i l'ampliació de l'EDAR que suposarà un impacte negatiu moderat.

- Molèsties temporals a la població de l'entorn de l'EDAR com a conseqüència dels renous i del trànsit dels vehicles i de la maquinària de les obres que suposarà un impacte negatiu compatible.

- Creació d'ocupació laboral que suposarà un impacte positiu lleuger sobre el factor socioeconòmic.

En aquesta fase no s'han identificat impactes sobre la vegetació.

* En l'EIA, a la fase de funcionament, s'han identificat els impactes ambientals següents:

- Trànsit de vehicles propis del personal de l'EDAR i dels de manteniment i control de l'EDAR suposarà un impacte negatiu compatible sobre la qualitat atmosfèrica atès que el volum d'emissions de pols i de gasos d'efecte hivernacle seran molt reduïts.

- Renous pel funcionament dels equips de les instal·lacions de l'EDAR, els quals no seran significatius atès que la seva ubicació, la distància al nucli de població més pròxim i la topografia i la presència de masses arbòries, suposaran un impacte negatiu compatible.

- Emissió d'olors produïts durant el transport i tractament de les aigües residuals que es produeixen per la descomposició i la degradació de la matèria orgànica sobretot a l'arribada de l'efluent i en la unitat de producció de llots. No obstant això, l'EDAR existent ja adopta mesures tècniques antiolors implantades a l'anterior disseny de la depuradora per la qual cosa se suposa que l'impacte negatiu sobre la qualitat atmosfèrica serà compatible.

- Control i manteniment dels requisits legals dels valors de concentració o de percentatge de reducció dels vessaments procedents de l'EDAR en l'efluent de sortida que suposaran un impacte positiu lleuger sobre la hidrografia, la flora i la fauna aquàtiques.

- Alteració del paisatge intrínsec de manera permanent per les noves instal·lacions construïdes però integrades dins el conjunt de superfície antropitzada de l'EDAR existent que suposarà un impacte negatiu compatible.

- Millora dels paràmetres de l'efluent de sortida que permetrà un desenvolupament més sostenible de l'illa de Formentera suposarà un impacte positiu notable per a la població.

- Creació d'ocupació laboral que suposarà un impacte positiu lleuger sobre el factor socioeconòmic.

En aquesta fase tampoc s'han identificat impactes sobre la vegetació i sobre el sòl.

En l'estudi de repercussions ambientals sobre espais de Xarxa Natura 2000, inclòs a l'EIA, es conclou que la millora i ampliació de l'EDAR no afectarà a espais de Xarxa Natura 2000, encara que la seva explotació podria afectar-hi per l'abocament de l'efluent en espais marins de Xarxa Natura 2000. No obstant això, aquesta modificació de l'EDAR suposarà una millora significativa en la gestió de les aigües residuals i la qualitat de l'efluent per la qual cosa l'explotació de l'EDAR no tindrà afecció apreciable sobre aquests espais marins de Xarxa Natura 2000.

En l'EIA, per a la fase de funcionament, no s'han considerat:

a) Respecte al sòl, que d'acord amb l'annex amb l'annex I del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminants, el tractament d'aigües residuals urbanes en plantes de més de 2.000 habitants equivalents es considera una activitat potencialment contaminant del sòl, per la qual cosa l'explotació del projecte suposa una activitat potencialment contaminant del sòl.

b) Pel que fa a la qualitat atmosfèrica, que d'acord amb l'annex del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza l'annex IV de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de aire i protecció de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, les plantes de tractament d'aigües/efluents residuals en sectors residencial o comercial amb una capacitat de tractament superior a 100.000 habitants equivalent són una activitat catalogada com a Activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA), per tant, el tractament de les aigües residuals que suposarà l'explotació del projecte és una APCA i com la seva capacitat de tractament és inferior als 100.000 habitants equivalents, estarà catalogada dins el grup B. El principal impacte a l'atmosfera de les EDAR és l'emissió de SH2, NH3 i olors.

c) Tot i que l'emissari no forma part d'aquest projecte que s'avalua, el seu efluent al medi aquàtic, serà el producte del tractament de les aigües residuals de l'EDAR millorada i ampliada. L'efluent de l'emissari s'aboca en el Caló de s'Oli, a la Badia del Port de Sa Savina, dins el Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera i dins els espais de Xarxa Natura 2000 ES0000084 ZEPA i LIC Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Segons l'EIA aquesta massa d'aigua no és zona sensible. No obstant això, d'acord amb el decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a les Illes Balears, es declara com a zona sensible a l'illa de Formentera, la Badia del Port de Sa Savina (entre la punta Pedrera i l'illa de S'Espalmador) i que aquesta massa d'aigua requereix un tractament addicional al secundari.

ABAQUA ha informat que actualment s'està revisant el decret 49/2003, i que en breu deixarà de tenir vigència. En aquesta revisió la Badia del Port de Sa Savina quedarà declarada per massa d'aigua en la que convé preveure una reducció de nitrogen i per massa d'aigua que requereix un tractament addicional al secundari establert a l'article 5 del Reial Decret 509/1996 per complir amb el que disposa la legislació comunitària, en aquest cas les directives: Directiva 2006/7/CE del Parlament europeu i del Consell de 15 de febrer de 2006, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany i per la qual es deroga la Directiva 76/160/CEE, Directiva 91/271/CEE del Consell de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes i Directiva 2000/60/CE del Parlament i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües. Zones humides d'acord a l'article 6 i l'annex 4.

Per tant, en el Pla de Vigilància Ambiental s'hauran d'incloure els paràmetres microbiològics i químics de l'efluent establerts a l'autorització d'abocament en relació a la consideració de la la Badia del Port de Sa Savina (entre la punta Pedrera i l'illa de S'Espalmador) com a zona sensible, d'acord amb la normativa vigent en la matèria.

Segons l'article 34.a) el PORN del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, el qual es va aprovar per l'Acord de Govern dia 24 de maig de 2002, estableix que en el parc i les zones de protecció perifèriques de protecció, sense perjudici de limitacions més estrictes que pugui disposar el Pla Hidrològic de les Illes Balears, queden prohibits els vessaments de qualsevol mena que es facin de forma directa o indirecta tant a la mar i als torrents com a terra, llevat que hagin passat per un cicle de depuració terciària que faci que els paràmetres de qualitat en siguin acceptables segons el Pla Hidrològic de les Illes Balears i tinguin l'autorització corresponent de l'Administració Hidràulica.

Segons l'EIA, el tractament terciari que ja es realitza a l'EDAR és la cloració de l'aigua resultant del tractament secundari. Per tant, compliria amb la condició de realitzar un tractament terciari abans del vessament de les aigües tractades del PORN del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera. No obstant això, no s'indiquen quin nivells de cloració s'apliquen ni la quantitat de càrrega bacteriana que s'aboca.

D'acord amb l'informe del Servei d'abocaments, l'únic destí que es contempla per a l'efluent de l'EDAR millorada i ampliada és l'abocament a la mar per l'emissari submarí, com s'està fent actualment. En cap moment s'ha considerat destinar part d'aquests cabals depurats a la reutilització per reduir el cabal d'aigües depurades que s'aboquen al mar tenint en compte que a l'illa de Formentera és recursos hídrics són limitats pel baix règim de pluges.

Respecte en aquest punt, ABAQUA ha contestat en una de les seves consideracions que té encarregades la gestió i el funcionament del sistema general de sanejament i depuració associada a l'EDAR de Formentera així com la restitució de l'efluent de l'EDAR al medi natural que es realitza mitjançant l'emissari marítim terrestre però que entre les seves funcions encomanades no figura la reutilització de les aigües depurades regulada pel Reial Decret 1620/2007. Així mateix, ABAQUA informa que, en relació amb la reducció d'aigües depurades abocades a la mar una part de l'efluent de l'EDAR de Formentera es destina a la bassa de rec propera a l'EDAR, que aquesta es troba gestionada per la Direcció General d'Agricultura i que ABAQUA només dona disponibilitat al recurs hídric de l'aigua depurada i no s'encarrega dels paràmetres de qualitat de l'aigua depurada per ser reutilitzada per a reg, en alguna de les seves modalitats segons l'ús de l'aigua previst, d'acord amb l'annex I.A del Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües regenerades. En l'EIA no s'indica aquesta informació ni tampoc s'especifica quin volum d'aigua depurada es destina a la bassa de rec.

D'acord l'article 68 del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) els objectius principals del Pla, en matèria de reguiu, és aconseguir que els nous reguius siguin amb aigües regenerades, millorar l'eficiència de l'ús de l'aigua, substituir en la mesura del possible el consum de recursos hídrics convencionals per a reg amb aigües regenerades, així com posar a disposició del sector agrari la tecnologia suficient per a l'aprofitament de les aigües regenerades.

En el punt 3 d'aquest article s'indiquen les actuacions prioritàries del PHIB, en matèria de reguiu, de les quals una d'elles és la substitució de les aigües subterrànies per regenerades, d'acord amb el programa d'actuacions núm. 5. Infraestructures hidràuliques de reguiu. Reutilització. de les prioritats d'actuació i de les obres a realitzar per la pròpia Administració del PHIB. En aquest programa d'infraestructures se relacionen les EDAR on és recomanable i aprofitable, des del punt de vista hidrogeològic, la reutilització de les aigües residuals regenerades amb fins agrícoles. Entre elles, l'EDAR de Formentera.

Segons les dades d'ABAQUA a la seva pàgina web sobre la salinitat de les aigües d'entrada del clavegueram municipal, l'aigua residual del clavegueram que arriba a la depuradora de Formentera es caracteritza per un excés de salinitat.

Aquest excés de salinitat podria ser atribuït a possibles infiltracions salines a través de les conduccions del clavegueram municipal.

Segons les dades «Ficha 1. Reutilización e inflitración de aguas depuradas. Esquema de temas importantes. Tercer ciclo de planificación hidrológica IB (2021-2027) Anexo1. Ficha de temas importantes. Dirección de Recursos Hídricos (2020)» la concentració de l'efluent de sortida de l'EDAR de Formentera és superior a 250 mg/L de clorurs, una concentració de salinitat alta per poder utilitzar directament l'aigua depurada per al reg dels cultius, la qual cosa a la balsa de rec s'ha incorporat una dessaladora que permet l'obtenció d'aigua apta per al reg d'ús agrari. Aquesta informació no s'indica a l'EIA.

Per totes aquestes raons exposades, es considera que s'haurà d'augmentar l'aportació d'aigua depurada de l'EDAR cap el sistema de regeneració d'agricultura en tant el sistema la pugui assumir i disminuir la que s'aboca directament a la mar mitjançant l'emissari submarí.

* En l'EIA, a la fase de desmantellament, s'han identificat els mateixos impactes ambientals que a la fase d'obres de l'EDAR.

Mesures ambientals

Es presenten les següents mesures preventives, correctores i compensatòries del projecte:

* En la fase de disseny:

- Disseny d'instal·lacions de l'EDAR perquè s'integrin paisatgísticament amb l'entorn, però sense concretar-les.

- Disseny de mesures d'insonorització de les principals fonts de renou de l'EDAR o dels edificis que les alberguen.

- Disseny constructiu per a la reducció al màxim de la generació de les olors, evitant llargs períodes d'estàncies a baix cabal, condicions de septicitat i possibles tendències incontrolades de bacteris anaerobis; instal·lació d'extractors de renovació de l'aire en sobreeixidors i arquetes de regulació; instal·lació de sistemes de desodorització i tancament de totes les zones de generació potencial d'olors.

* En la fase d'obres:

- Mesures per minimitzar l'alteració de la qualitat atmosfèrica: maquinària amb la ITV passada i homologada d'acord el Reial Decret 245/1989, de 27 de febrer, sobre la determinació i limitació de la potència acústica admissible de determinat material i maquinària d'obra; horari de les obres en horari diürn de 8 a 22 h; en el cas de superar els 60 dB (A) s'adoptaran mesures correctores com és la instal·lació temporal de pantalles acústiques portàtils; reg del sòl per a la seva humectació, sobretot en els períodes més secs per evitar l'emissió de pols; els camions de transport aniran coberts amb una lona; per processos constructius generadors de pols estaran dotats de mecanismes aspiradors; mesures per no superar els nivells de partícules sedimentables establerts a la Llei 34/2007, de 15 de novembre de la qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera; els amuntegaments de terra s'hauran d'humectar per evitar l'arrossegament de partícules i es cobriran en malles o lones, i una barrera vegetal s'haurà d'implantar amb la major densitat possible per poder ser una barrera contra el vent i que així s'eviti la propagació dels potencials olors.

- Mesures per minimitzar l'alteració dels recursos edàfics: localització definida dels dipòsits de terra i els punts d'amuntegaments de les instal·lacions auxiliars i del parc de maquinària; la capa de sòl retirada durant les excavacions s'utilitzaran posteriorment per a la recuperació de les superfícies alterades, en el cas de superar els 2 mesos des de la seva retirada s'afegirà mulch per millorar l'estructura del sòl i per mantenir les seves condicions d'oxigenació i evitar la seva compactació; els residus seran gestionats conforme a la seva naturalesa i entregats als gestors autoritzats d'acord amb la normativa vigent; control topogràfic dels límits de les excavacions; la pendent dels talussos serà l'adequada per evitar l'erosió i la pèrdua de sòl i es revegetarà la zona una vegada acabades les obres; els materials de rebliment necessaris hauran de ser de pedreres autoritzades; evitar els períodes d'elevada pluviositat; si s'escau, s'utilitzaran malles antierosió i, en finalitzar les obres es condicionaran i revegetaran les superfícies nues.

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la hidrologia: els vials que es modifiquen disposaran d'obres de drenatge per no comprometre la xarxa de drenatge; s'evitarà qualsevol vessament a les lleres d'aigua; s'habilitaran zones per a la manipulació de combustibles, carburants, olis i productes químics; la instal·lació d'una xarxa d'aigües pluvials i d'embornals en el nou paviment de l'EDAR, l'aigua de pluja recollida del paviment potencialment hidrocarburada es tractarà a la pròpia EDAR.

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la vegetació: eliminació de la vegetació estrictament necessària amb tècniques de desbrossament que permetin una posterior revegetació de les espècies vegetals en les diferents zones afectades per les obres; la revegetació i la recuperació de la coberta vegetal serà el més aviat possible una vegada acabades les obres; el trànsit dels vehicles i la maquinària es realitzarà exclusivament per les àrees marcades; en la zona dels talussos s'efectuarà una hidrosembra de herbàcies i una sembra d'espècies arbustives autòctones; es trasplantaran les espècies arbòries afectades per les obres i s'evitarà l'afecció a les comunitats vegetals existents fora del perímetre de l'obra.

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la fauna: s'evitaran, en la mesura del que és possible, els renous intensos i vibracions en època de cria i reproducció de les espècies nidificants.

- Mesures per minimitzar els impactes visuals sobre el paisatge: les instal·lacions fixes es situaran en zones pocs visibles i el seu color serà poc cridaner i es durà a terme una restauració ambiental de totes les zones afectades per les obres.

- Mesures sobre la gestió dels residus: zones de recollida selectiva i d'emmagatzematge dels residus de les obres que posteriorment seran retirats per un gestor autoritzat. Aquestes zones estaran pavimentades per evitar possibles vessaments dels contenidors o disposaran de cubetes de contenció i disposaran de sostre; els residus perillosos s'emmagatzemaran com a màxim durant 6 mesos mentre que els no perillosos s'emmagatzemaran com a màxim 2 anys; els canvis d'oli de la maquinària seran lliurats a un gestor autoritzat; una vegada acabades les obres, es retiraran tots el fems i restes que hi puguin quedar a la zona del projecte.

- Mesures per minimitzar els impactes sobre el Patrimoni Cultural i Arqueològic, en el cas d'haver-n'hi: allunyar qualsevol obra, moviment de maquinària pesada o enderrocs de les zones d'afecció directa dels elements del Patrimoni Cultural que s'hagin pogut inventariar a la zona i localitzar els elements de Patrimoni Cultural en la cartografia de l'obra amb la seva àrea de protecció.

- Mesures de prevenció de risc d'incendis forestals i gestió vegetal: les obres es realitzaran preferentment fora de l'època d'incendis (del 16 d'octubre al 30 d'abril) i es prendran les mesures establertes en el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, en concret les de l'article 8; s'haurà de triturar o retirar les restes de la vegetació desbrossada en un termini màxim de 10 dies; tots els operaris de les obres seran instruïts en l'existència de risc forestal, de les mesures a adoptar i les mesures a executar davant un conat d'incendi.

* En la fase de funcionament:

- Mesures per minimitzar l'alteració de la qualitat atmosfèrica: correcte manteniment de les instal·lacions per assegurar la protecció auditiva dels treballadors d'acord amb la normativa vigent sectorial sobre seguretat i salut laboral i insonorització dels sistemes de bombeig i impulsió i dels bufadors; procés de rentat humit del gasos generats en el procés d'eixugat tèrmic dels llots que garanteixi un contingut de pols en els gasos inferior de 50 mg/Nm3; sistema per refredar els gasos d'escap i l'eliminació de possibles olors i sistema de ventilació forçada insonoritzada.

- Mesures per minimitzar les afeccions sobre la hidrologia: control periòdic permanent de la qualitat de l'efluent produït per l'EDAR en la fase de funcionament així com, control de la qualitat en distints punts del medi receptor.

- Mesures sobre la gestió dels residus: correcta gestió dels olis procedents dels equips i la maquinària, els quals es recolliran en contenidors adequats i es lliuraran a gestors autoritzats; els residus sòlids urbans tendran una recollida selectiva a contenidors d'acord amb la seva naturalesa i seran recollits pel servei de recollida de residus municipal; els llots seran tractats a la mateixa EDAR d'acord amb el Pla de Gestió de Llots, el qual indica el sistema de tractament, destí final dels llots i mecanismes de control i lliurament dels llots.

- Mesures de prevenció de risc d'incendis forestals i gestió vegetal: tots els operaris habituals de l'EDAR seran instruïts en l'existència de risc forestal, de les mesures a adoptar i les mesures a executar davant un conat d'incendi.

Pla de Vigilància Ambiental

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), el seu propòsit és comprovar el compliment i eficàcia de les mesures preventives i correctives proposades en l'EIA i identificar els impactes que excedeixin dels llindars establerts.

Es realitzaran els següents seguiments:

- Durant la fase d'obres: certificació de que la maquinària compleix amb els llindars normatius d'emissions per contaminants atmosfèrics mitjançant controls setmanals; anàlisis setmanals de mostres d'aire durant el moviment de terres i quinzenalment durant la resta de les obres de millora i ampliació; compliment de l'horari diürn de l'execució de les obres; compliment de respecte del pas de la maquinària a la zones abalisades; control de vessaments accidentals; control de l'aigua que s'utilitzi a l'execució de les obres; comprovació de que no hi ha una reducció de la qualitat de aigües superficials de la zona ni vessaments accidentals; control de la restauració ambiental (retirada, amuntegament i extensió de la terra vegetal, plantacions); control del desmantellament de les obres; i eventual detecció de restes arqueològiques i notificació a l'administració competent.

Durant les obres, es redactaran informes ordinaris mensuals des de la data de replantejament de l'obra. Així mateix, es redactarà un informe final d'obra extraordinari abans de l'acta de recepció de les obres sobre les mesures preventives i correctores ambientals i sobre l'evolució del seguiment ambiental durant les obres. També es té previst la redacció d'informes especials, si s'ha d'intervenir per qualsevol eventual afecció negativa no prevista o els llindars establerts són superats i quines mesures s'han duit a terme.

- Durant la fase de funcionament: control de la restauració ambiental realitzada durant les obres (sòl i revegetació); control dels renous i control de la qualitat de l'efluent de l'EDAR.

Durant la fase de funcionament de l'EDAR, es redactaran informes ordinaris amb una periodicitat trimestral els dos primers anys des de l'acta provisional de les obres i a partir del tercer any amb una periodicitat semestral. També es té previst la redacció d'informes especials, si s'ha d'intervenir per qualsevol eventual afecció negativa no prevista o els llindars establerts són superats i quines mesures s'han duit a terme.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte «Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Formentera» redactat per Raúl Felipe Guzmán, enyinger de camins, canals i ports, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes a l'EIA i el PVA, signat per Raúl Felipe Guzmán en febrer de 2022, i els condicionants següents:

1. Es complirà amb la mesura definida a l'informe del Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, la qual indica que, que a més de les mesures correctores proposades, en la fase d'obres s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica d'acord amb la pàgina web: http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

2. Es compliran amb les mesures definides a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori:

a) A les zones que s'han de pavimentar, s'hauran d'adoptar tècniques de drenatge sostenible per augmentar la infiltració natural del terreny i disminuir l'escorrentia superficial, d'acord amb l'article 60.7 del PHIB.

b) S'haurà de complir amb els articles 60.3 i 60.4 del PHIB 2019, els quals disposen que les noves edificacions disposaran de sistemes de recollida d'aigua de pluja, amb l'objectiu d'emmagatzemar-les per el seu ús posterior, aquesta mesura és obligatòria a les edificacions ubicades en sòl rústic i que en les instal·lacions industrials es recolliran de manera separada les pluvials netes de les cobertes (que seran reutilitzades a la pròpia instal·lació) i les potencialment hidrocarburades. Per tant, s'haurà d'instal·lar una xarxa d'aigües pluvials a les cobertes dels edificis de l'EDAR per al seu emmagatzematge i posterior ús a l'EDAR com aigua de reg o de neteja.

c) Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'article 2.1.c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

3. Pel que fa al destí de les aigües depurades de l'EDAR per a la seva reutilització, per tal de disminuir el volum que s'aboca a la mar i de conformitat amb la normativa vigent en matèria de reutilització d'aigües depurades, s'insta ABAQUA a:

a) Modificar el conveni de depuració amb l'ajuntament de manera que aquest es comprometi a dur a terme les actuacions necessàries per minimitzar l'entrada de sal a la xarxa de clavegueram i es comprometi a reutilitzar l'aigua regenerada per ús urbà.

b) Redactar un projecte, en el termini de 12 mesos des de la modificació del conveni, d'un sistema de tractament addicional per permetre l'ús urbà, com a mínim per a la neteja dels carrers amb camions de neteja, sense descartar la possibilitat que el conveni prevegi altres usos.

c) Augmentar l'aportació d'aigua depurada de l'EDAR cap el sistema de regeneració d'agricultura en tant el sistema la pugui assumir.

4. Respecte a la barrera vegetal:

a) La barrera vegetal estarà composta per espècies arbòries i arbustives autòctones de baix requeriment hídric, així com dels arbres que s'hagin d'haver trasplantat per estar afectat per les obres del projecte.

b) S'haurà de sembrar també barrera vegetal a la zona oest de l'EDAR i de l'aparcament, sempre que sigui tècnicament viable.

c) Els nous exemplars d'arbrat que s'incorporin a la barrera vegetal hauran de tenir una altura mínima de sembra de 2 m en el moment de la seva implantació. La separació entre els peus sembrats serà entre 1 i 2,5 m, considerant el volum que pot ocupar cada exemplar arbori, amb l'objectiu que la pantalla vegetal sigui el més densa . En el termini màxim de 3 anys, l'alçada dels nous exemplars arboris de la barrera vegetal haurà de ser, com a mínim, de 4 metres.

d) Els arbusts que s'incorporin a la barrera vegetals hauran de ser autòctons similars als que pugui haver a l'entorn. La separació entre els peus sembrats serà entre 1 i 1,5 m, considerant el volum que pot ocupar cada exemplar arbustiu.

e) La pantalla vegetal amb els nous exemplars vegetals s'haurà de regar una vegada a la setmana durant els primers 6 mesos des de la seva implantació. Després durant els 18 mesos següents quan sigui necessari, i durant els tres primers estius per assegurar el seu ràpid creixement. L'aigua de rec haurà de ser d'aigua pluvial o regenerada. El rec s'haurà de realitzar preferentment en horari de menor intensitat lumínica (primera hora del matí o darrera hora de l'horabaixa, amb la finalitat d'evitar la pèrdua del recurs per evaporació).

f) S'han de realitzar revisions periòdiques de l'estat de la barrera vegetal perimetral, assegurant el seu bon estat i altura amb la reposició dels exemplars morts, així com realitzar tasques de manteniment i neteja de la barrera vegetal.

5. La tipologia, la textura i la coloració dels edificis i els equipaments de l'ampliació hauran de ser similars als edificis i equipaments existents a l'actual EDAR i s'hauran d'integrar paisatgísticament amb l'entorn.

6. Els enllumenats exterior i interior hauran de ser de baix consum i les lluminàries exteriors no hauran de tenir flux lumínic en seu hemisferi superior.

7. Durant la fase de construcció, els regs periòdics per minimitzar la generació de pols s'hauran de fer amb aigua regenerada o de pluja.

8. S'haurà de redactar un Pla de Gestió de Residus Integral que contempli totes les fases del projecte. Sempre que sigui possible es prioritzarà que el material inert de les obres es destini com a reblit en plans de restauració de pedreres.

9. Si durant la realització de les obres, es trobàs qualsevol resta arqueològica o històrica s'informarà a la Administració competent.

10. S'ha de monitoritzar en continu el sulfur de hidrogen al sistema de desodoració per tal d'avaluar el seu rendiment.

11. Per tal de protegir l'avifauna de l'entorn i el seu cicle reproductiu, les obres no es podran realitzar els mesos de maig i juny atès que coincideix amb el període reproductiu de l'ànnera blanca (Tadorna tadorna), la qual és una espècie amenaçada.

12. Respecte al Pla de Vigilància Ambiental (PVA):

a) S'haurà d'executar el PVA també en la fase de desmantellament del projecte, per la qual cosa també s'hauran d'incloure els mesures ambientals, els paràmetres i els llindars de control d'aquesta fase. Així mateix, també s'hauran de redactar informes de seguiment ambiental per aquesta fase amb una periodicitat igual a la establerta per a la fase d'obres.

b) S'haurà d'incloure el control i/o el seguiment de la resta de mesures preventives i correctores presentades en l'EIA que no figuren específicament en el PVA.

c) S'hauran d'incloure uns indicadors clars i específics, i en la mesura del possible, han de ser llindars numèrics, per tal de realitzar un seguiment objectiu de les mesures preventives i correctores presentades i controlar en quin moment podrien deixar de ser efectives.

d) S'haurà d'incloure el control de l'hidrogen de sulfur durant la fase de funcionament de l'EDAR per tal de monitoritzar el rendiment del sistema de desodorització.

e) S'haurà d'incloure el control de la producció i del destí dels llots generats de l'EDAR.

f) S'hauran d'incloure els paràmetres microbiològics i químics de l'efluent establerts a l'autorització d'abocament en relació a la consideració de la Badia del Port de Sa Savina (entre la punta Pedrera i l'illa de S'Espalmador) com a zona sensible.

g) S'haurà d'incloure el volum d'aigua depurada destinada a la bassa de rec, a la neteja de carrers, a altres usos i la que finalment s'aboca a la mar.

h) S'hauran d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures proposades no obtinguin el resultat desitjat.

i) S'haurà d'incorporar el Pla de Gestió de Residus abans esmentat per tal de monitoritzar el seu seguiment durant totes les fases del projecte.

j) S'haurà de trametre a la CMAIB el PVA una vegada esmenat amb les indicacions anteriors abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

k) S'hauran d'incloure i documentar tots els registres generats durant el seguiment ambiental per fer-los servir com a eina de control.

l) S'haurà d'incloure la documentació que corrobori que es compleix amb el condicionant de consum energètic quasi nul dels en els edificis i instal·lacions d'aplicació d'acord amb la normativa sectorial vigent.

13. Atès que el projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Decret Legislatiu 1/2020, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, un auditor ambiental serà responsable de vigilar que es compleixi l'aplicació de les mesures preventives i correctores en totes les fases del projecte, a més de dur a terme el seguiment ambiental i l'elaboració dels informes ambientals del Pla de Vigilància Ambiental

Es recomana:

- Que part del volum d'aigua que s'hauria d'abocar a la mar, es reutilitzi per a usos urbans en tant la seva qualitat ho permeti.

Es recorda que:

- En el cas que es tramiti el projecte d'un nou emissari per a l'EDAR de Formentera haurà de passar avaluació d'impacte ambiental ordinària atès que aquest tipus de projecte està inclòs al grup 8. Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua, punt 6. Emissaris submarins d'aigües depurades i de plantes dessalinitzadores, en l'annex 1 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació Ambiental de les Illes Balears. Així mateix, en el cas que aquest nou emissari aboqui les aigües depurades sobre fons de Posidonia oceanica s'haurà de complir amb la Disposició Addicional Quarta sobre emissaris o instal·lacions de projectes no estatals sobre fons de posidonia del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears.

- D'acord amb la normativa vigent en relació a zones sensibles a les Illes Balears l'efluent de l'EDAR de Formentera haurà de complir amb els paràmetres microbiològics i químics de qualitat estipulats a l'autorització d'abocament en relació a la zona sensible, a més dels estipulats a la normativa relativa al tractament de les aigües residuals urbanes.

- En relació als llots:

a) D'acord amb l'article 56.1 de la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, queda prohibida, en el sector agrari l'aplicació directa sobre el terreny dels llots procedents de les estacions depuradores d'aigües residuals, els quals s'han de sotmetre necessàriament a un tractament previ en aplicació estricta del Reial Decret 1310/1990, de 29 d'octubre, pel qual es regula la utilització de llots de depuradora en el sector agrari i de la Directiva 86/278/CEE.

b) D'acord amb l'article 55.1 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears i l'article 56.2 de la Llei 8/2019, queden sotmeses al règim d'autorització administrativa per la conselleria competent en matèria de residus, qualsevol aplicació de llots de depuració als sòls amb fins agraris, i per tant les persones físiques o jurídiques responsables de les operacions de la seva aplicació.

c) Al punt 3 de l'article 138 del Pla Hidrològic s'estableixen les zones a on no es poden utilitzar els llots amb finalitats agràries.

d) D'acord amb l'article 13 del Pla Director Sectorial de Residus de l'illa de Formentera (2017), els titulars de les diferents EDAR de Formentera, ja siguin públiques o privades seran responsables de:

d.1) Realitzar les analítiques de control, amb la finalitat de comprovar els nivells de metalls pesats i altres components perillosos dels mateixos de tal manera que no suposin posteriorment un increment de metalls pesats del compost que impedeixi el seu aprofitament agrícola segons la legislació vigent.

d.2) Quan les concentracions de metalls pesats o d'altres components perillosos superin els nivells de l'Annex I.b. del Reial Decret 1310/1990, de 29 d'octubre, pel qual es regula la utilització de llots de depuradora en el sector agrari, aquests llots hauran de ser lliurats a un gestor autoritzat per a residus perillosos.

- Aquesta ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta, per tant, s'haurà de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA). Per això, caldrà fer la «sol·licitud d'activitats del grup C» que apareix al web http://armosfera.caib.es(accésdirecte

a http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/activitats_potencialment_contaminadores_de_latmosfera_apca_3200/)

i abona la taxa corresponent que apareix al mateix web «Taxa de renovacions o modificacions de l'autorització APCA grup C».

- El grup electrogen auxiliar que es preveu incorporar a la instal·lació haurà de tenir en compte els condicionants establerts per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i, en cas que correspongui, complir amb les prescripcions del Reial decret 1042/2017, de 22 de desembre, d'instal·lacions de combustió mitjanes.

- Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- Respecte al futur generador fotovoltaic flotant, d'acord amb l'article 71 de la Llei 10/219, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, les noves edificacions i instal·lacions d'obra pública hauran de tenir un consum energètic quasi nul per la qual cosa la instal·lació fotovoltaica futura projectada haurà d'utilitzar la millor tecnologia disponible.

- D'acord amb l'annex I del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminants, el tractament d'aigües residuals urbanes en plantes de més de 2.000 habitants equivalents es considera una activitat potencialment contaminant del sòl, per la qual cosa l'explotació del projecte suposa una activitat potencialment contaminant del sòl, i per tant, s'haurà de complir amb les prescripcions d'aquest Reial Decret.

- Pel que fa a la xarxa de sanejament, s'ha de garantir la seva estanquitat i complir amb l'establert als punts 2 i 3 de l'article 75 del PHIB 2019.

- En cas que es vulgui superar els 40.000 habitants-equivalents establerts en el projecte d'ampliació i millora de l'EDAR de Formentera, s'haurà de realitzar prèviament un estudi sobre de capacitat de càrrega de població que pot assolir l'illa de Formentera.

Aquesta proposta de Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 6 de febrer de 2023)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias