BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears la competència exclusiva en matèria de «Protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sense perjudici de la legislació bàsica de l'Estat. Normes addicionals de protecció del medi ambient» (article 30.46). D'acord amb el que preveu l'article 149.1.23a de la Constitució, l'Estat té la competència de legislació bàsica sobre protecció del medi ambient.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), es va promulgar en un context normatiu que a dia d'avui ha canviat notablement. Amb posterioritat a aquesta l'han succeït nombroses lleis sectorials relacionades directament o indirectament amb la matèria, si bé la més destacable és la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, bona part de la qual té el caràcter de legislació bàsica sobre protecció del medi ambient.

Alhora, aquesta llei ha estat modificada per les lleis següents: la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; el Reial decret llei 8/2011, d'1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de foment de l'activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa; la Llei 11/2012, de 19 de desembre, de mesures urgents en matèria de medi ambient; la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental; la Llei 33/2015, de 21 de setembre, per la qual es modifica la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat; la Llei 7/2018, de 20 de juliol, de modificació de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat; i el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

També cal destacar, com a normativa posterior a la LECO relacionada amb aquesta, la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE).

La Llei 5/2005 ha estat modificada en diverses ocasions: pel Decret llei 3/2009, de 29 de maig, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears; per la Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears; per la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears; per la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears; per la Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears; per la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears; pel Decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19; pel Decret llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears; per la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19; i, finalment, pel Decret llei 1/2021, de 25 de gener, pel qual s'aproven mesures excepcionals i urgents en l'àmbit de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears per a l'exercici fiscal de 2021, de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en matèria de renda social garantida i en altres sectors de l'activitat administrativa.

II

La denominada Estratègia de la UE sobre biodiversitat 2030 (Estratègia de la UE sobre la biodiversitat d'aquí a 2030. Reintegrar la naturalesa en les nostres vides. Comunicació de la Comissió Europea de 20 de maig de 2020 - COM(2020) 380 final) és un pla ample i ambiciós a llarg termini per protegir la naturalesa i capgirar la degradació dels ecosistemes. El seu objectiu és situar la biodiversitat d'Europa en el camí de la recuperació d'aquí a l'any 2030 en benefici de la naturalesa, les persones i el clima. Per aconseguir aquest objectiu, l'Estratègia estableix un marc exhaustiu de compromisos i mesures per fer front a les principals causes de la pèrdua de biodiversitat: els canvis en els usos del sòl i de la mar, la sobreexplotació dels recursos naturals, el canvi climàtic, la contaminació i les espècies exòtiques invasores. Els objectius i els compromisos establerts per l'Estratègia d'aquí a 2030 se situen en quatre àmbits principals: 1) Una xarxa coherent d'espais protegits, 2) Un pla de recuperació de la naturalesa de la Unió Europea, 3) Propiciar un canvi transformador i 4) Un ambiciós pla mundial sobre biodiversitat.

La modificació de la Llei 5/2005 pretén introduir una sèrie de mecanismes orientats amb els principis i els objectius de l'Estratègia 2030. Es tracta de mesures per tal de reforçar el sistema actual de la LECO i garantir una gestió i una resposta eficaç davant les agressions al medi natural, per exemple mitjançant la implantació d'un protocol de bioseguretat, la creació del Catàleg d'espècies exòtiques invasores de les Illes Balears, l'actualització del règim de protecció cautelar existent, la creació d'un procediment d'urgència per a la declaració d'un espai natural protegit, la possibilitat d'adoptar mesures preventives per salvaguardar els valors naturals d'un determinat espai en perill o l'enfortiment dels mecanismes per garantir la restauració ambiental d'una zona a conseqüència de la seva alteració, entre d'altres. Amb tot, la proposta normativa pretén donar un impuls per poder assolir amb èxit els objectius de l'Estratègia 2030.

Aquesta modificació no pretén ser una reforma global i substancial, ni tampoc una reforma més, sinó més bé un punt d'inflexió cap a una futura llei del patrimoni natural de les Illes Balears. La regulació de la bioseguretat, la creació formal d'una Xarxa d'Espais Naturals de les Illes Balears (XENIB), com també la pretensió de crear un fons ambiental propi són exemples que posen de manifest la necessitat de fer una passa més cap a un model més autònom, eficaç i conservacionista.

La modificació de la Llei 5/2005 té un doble vessant. Per una banda, es tracta d'una reforma eminentment tècnica, que es materialitza principalment en la modificació dels procediments d'elaboració i aprovació dels diferents instruments de planejament ambiental (els plans d'ordenació dels recursos naturals, els plans rectors d'ús i gestió, els plans de gestió Natura 2000, etc.) i del procediment de declaració dels espais naturals protegits. D'aquesta manera, la necessitat i l'oportunitat de la proposta normativa passa per unificar, harmonitzar i simplificar el règim jurídic aplicable a aquests tipus de procediments; s'incorporen, a més, els principis i les directrius de la normativa d'accés a la informació i la participació pública en matèria de medi ambient.

Aquest esforç per simplificar el règim actual passa també per eliminar dues figures la finalitat de les quals la pràctica administrativa ha demostrat que pot ser coberta per altres d'existents. És el cas dels llocs d'interès científic i les microreserves, figures la funció de les quals han vengut a ser substituïdes per les àrees biològiques crítiques i pels diferents plans de recuperació, de conservació i de maneig d'espècies incloses en el Catàleg balear d'espècies amenaçades i d'especial protecció, regulades en el Decret 75/2005, de 8 de juliol.

Per l'altra banda, s'introdueix tota una sèrie de mecanismes de diferent naturalesa, tals com la creació del Catàleg d'espècies exòtiques invasores de les Illes Balears, la creació d'un règim de protecció preventiva, l'impuls de la restauració ambiental, l'extensió de l'aplicació del règim de protecció cautelar actual (article 8 de la Llei 5/2005) a les figures europees de la Xarxa Natura 2000 (llocs d'importància comunitària -LIC- i zones d'especial protecció per a les aus -ZEPA-) o la creació d'un protocol en matèria de bioseguretat, entre d'altres. La finalitat és garantir i donar un impuls per tal que l'acció administrativa i les polítiques públiques s'orientin cap a la consecució dels objectius de l'Estratègia 2030.

Al marge de ser una modificació puntual de diferents aspectes de la Llei 5/2005, la reforma conté els ingredients perquè a mig termini les Illes Balears puguin disposar d'una llei pròpia en matèria de patrimoni natural i biodiversitat; una llei que englobi, no solament el règim jurídic dels espais naturals protegits i, en general, dels espais de rellevància ambiental, sinó una llei integradora de tot el patrimoni natural de les Illes Balears, que incorpori una visió a llarg termini de l'evolució i la gestió d'aquest, amb tots els reptes de futur a què necessàriament s'haurà de fer front, amb la finalitat de tenir en un únic cos legal tota la matèria mediambiental.

III

L'article 49 de la Llei 1/2019 preveu que el Govern ha d'actuar, en l'exercici de la iniciativa legislativa, d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, eficiència, qualitat i simplificació, establerts en la normativa estatal bàsica. A més, preveu que l'exposició de motius dels avantprojectes de llei ha d'informar sobre l'adequació a aquests principis.

L'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

Aquesta iniciativa legislativa respon als principis de necessitat i eficàcia, en tant que pot suposar un impuls i una contribució per assolir els objectius de l'Estratègia de la UE sobre la biodiversitat 2030, que és, sens dubte, motiu d'interès general. A més, és proporcional, atès que conté la regulació imprescindible per atendre aquestes necessitats, com també afavoreix la seguretat jurídica, atès que la reforma de la Llei 5/2005 cerca harmonitzar i unificar -en definitiva, simplificar- els procediments existents, en coherència amb la resta de l'ordenament jurídic. Quant al principi de transparència, aquest queda acomplert bàsicament per la incorporació de les finalitats i els objectius de la normativa de participació pública en matèria de medi ambient (la Llei 27/2006). En aplicació del principi d'eficiència, aquesta proposta no suposa noves càrregues administratives innecessàries.

Finalment, en aplicació dels principis de qualitat i simplificació -no recollits en l'article esmentat de la Llei 39/2015 però sí en la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears-, cal dir que s'han seguit les Directrius de tècnica legislativa del Govern de les Illes Balears, aprovades mitjançant un acord del Consell de Govern de 29 de desembre de 2000, pel qual s'aproven les directrius sobre la forma i l'estructura dels avantprojectes de llei.

IV

Aquesta llei consta de vint-i-sis articles, onze disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria, una disposició final i un annex.

El segon article introdueix un nou títol a la Llei 5/2005, el títol I bis, amb la finalitat d'establir un règim jurídic comú a les diferents categories de plans, que bàsicament consisteix a establir un únic procediment d'elaboració dels instruments, tant d'ordenació com de planificació, i la seva modificació, sense perjudici de les particularitats de cadascun.

A conseqüència d'aquesta modificació, se succeeix tota una sèrie de modificacions de caire procedimental d'articles que s'hi troben relacionats: els articles 7 i 9 -relatius als plans d'ordenació dels recursos naturals-, l'article 31 -relatiu als plans rectors d'ús i gestió-, l'article 32 -relatiu als monuments naturals i els paisatges protegits-, l'article 37 -relatiu a les ZEPA-, l'article 38 -relatiu als plans de gestió Natura 2000-, l'article 41 ter -relatiu al pla especial de la xarxa d'àrees de lleure de la natura- i l'article 42 -relatiu a l'existència de diferents figures de protecció. A aquestes modificacions s'hi dediquen els articles tercer, sisè, dotzè, tretzè, catorzè, quinzè, setzè, dissetè i divuitè d'aquesta llei.

L'article quart té per objecte modificar l'actual article 8, amb la finalitat de fer extensiu aquest règim a les figures europees de protecció (ZEPA i LIC), com també se'n modifica el sentit de l'informe, que s'ha d'entendre desfavorable si no s'emet dins termini. Aquesta modificació va acompanyada d'un nou article 8 bis -mitjançant l'article cinquè-, la finalitat del qual és que l'administració pública tengui mecanismes preventius d'actuació quan es posen en perill determinats valors naturals.

L'article vuitè modifica l'article 23 de la LECO, relatiu a la declaració dels espais naturals protegits, per tal d'establir com a regla general la declaració d'aquests mitjançant decret del Govern, havent elaborat prèviament el corresponent pla d'ordenació dels recursos naturals. Aquest requisit té casos en què s'exceptua: en el cas de declaració per llei del Parlament de les Illes Balears, en el cas de declaració per la via d'urgència o quan així es justifiqui -aquesta darrera previsió per aplicació de l'article 36.2 de la Llei 42/2007-. A més, s'incorpora la figura de la zona perifèrica de protecció i de les àrees d'influència socioeconòmica, dues figures que la LECO no preveia i que s'adopten de la Llei estatal del patrimoni natural i biodiversitat.

Els articles novè i desè es dediquen al procediment de declaració dels espais naturals protegits. En aquest sentit, es modifica l'article 25, l'objecte del qual és regular el procediment ordinari, i s'introdueix un article 25 bis per tal de preveure un procediment d'urgència.

L'article onzè té per objecte únicament modificar la terminologia dels instruments de planejament dels monuments naturals i dels paisatges protegits, que passen a denominar-se plans específics de protecció, amb la finalitat de fer-los casar amb el nou article dedicat a la tipologia dels instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental.

Els articles dinovè i següents modifiquen aspectes puntuals del règim sancionador. En aquest sentit, es regulen les mesures provisionals, l'habilitació per accedir a dades de caràcter personal a disposició d'altres administracions públiques per mitjans telemàtics, el règim de responsabilitat de les persones infractores, la gradació de les sancions i la restauració i la reposició del medi natural a la situació anterior a l'alteració.

Finalment, la reforma conté una sèrie de disposicions addicionals relatives a la Xarxa d'Espais Naturals de les Illes Balears, al Fons del Patrimoni Natural de les Illes Balears, a un protocol de bioseguretat, a la creació del Catàleg d'espècies exòtiques invasores de les Illes Balears, a la diversitat genètica, a l'Estratègia UE 2030 i a una futura llei del patrimoni natural de les Illes Balears.

Article primer

Modificació de l'article 3 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'apartat 4 de l'article 3 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“4. Les distintes administracions, en el marc de les seves competències i a través dels instruments d'ordenació escaients, han d'habilitar, quan procedeixi, itineraris i zones per al gaudi públic d'aquests espais.”

Article segon

Addició del títol I bis a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix un nou títol, el títol I bis, a la Llei 5/2005, amb la redacció següent:

“Títol I bis

Instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental

 

Article 6 bis

Instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental

1. Els instruments de planejament, tant d'ordenació com de planificació, tenen com a finalitat la gestió dels espais de rellevància ambiental d'acord amb els principis inspiradors d'aquesta llei.

2. Els instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental poden ser dels tipus següents:

a) Els plans d'ordenació dels recursos naturals.

b) Els plans rectors d'ús i gestió dels parcs naturals, dels paratges naturals i de les reserves naturals.

c) Els plans específics de protecció dels monuments naturals i dels paisatges protegits.

d) Els plans de gestió Natura 2000.

 

Article 6 ter

Procediment d'elaboració

1. El procediment d'elaboració dels instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental és el següent, sense perjudici de les previsions particulars, per a cada cas, d'aquesta llei:

a) L'inici del procediment correspon al conseller de Medi Ambient i Territori mitjançant resolució.

Aquesta resolució s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears mitjançant un anunci que contengui un extracte del contingut i que indiqui el lloc web en què es pot accedir a la documentació. També s'ha de posar a disposició de la ciutadania a través dels mitjans telemàtics.

b) La resolució d'inici ha d'anar acompanyada d'una memòria que ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

• Els valors ambientals o d'altre tipus que justifiquen o motiven l'inici del procediment.
• La descripció del medi o altres característiques rellevants de l'espai.
• La delimitació de l'àmbit territorial objecte de l'instrument, amb la cartografia corresponent.

c) La resolució d'inici, juntament amb la memòria, s'ha de sotmetre a un tràmit de participació pública prèvia a la redacció de la proposta de pla, de conformitat amb el que preveu l'article 16 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, com també l'article 6 de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

Aquesta participació s'ha d'articular a través del portal web de transparència del Govern de les Illes Balears i com a mínim en dos dels diaris de major tirada de l'illa corresponent. Addicionalment es podran articular altres mitjans de participació, telemàtics o no telemàtics.

Els resultats d'aquesta participació s'han de tenir en compte per elaborar el corresponent pla.

d) Una vegada redactada la proposta del pla o instrument s'ha de sotmetre als tràmits següents:

• Audiència de les persones interessades durant un termini de dos mesos, que s'ha de fer, segons correspongui, directament, per mitjà de les entitats que les agrupin o les representin o mitjançant publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears o mitjans telemàtics. Així mateix, s'han de consultar els interessos socials i institucionals afectats i les associacions que persegueixin els principis i objectius que preveu aquesta llei, en cas de no estar compresos en el supòsit anterior.
• Consulta de les administracions territorials que, per raó de la matèria, es puguin veure afectades per la iniciativa. En tot cas, s'han de consultar els consells insulars i ajuntaments, quan el pla els afecti. La consulta als ajuntaments es pot fer directament o mitjançant les organitzacions representatives d'aquestes entitats o dels òrgans de participació dels quals formin part. Les administracions territorials consultades s'han de pronunciar en el termini de dos mesos.
• Informació pública durant un termini de dos mesos. A aquest efecte, s'ha de publicar un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s'ha de posar a disposició de la ciutadania a través dels mitjans telemàtics.

Totes les publicacions i notificacions han d'indicar, com a mínim, el lloc web en què es pot accedir a la documentació i el termini per fer-hi consideracions.

e) La versió resultant de la proposta s'ha de sotmetre a l'informe jurídic de la Secretaria General de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

f)L'aprovació s'ha de fer per decret del Govern de les Illes Balears i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

2. El procediment caduca si l'instrument de planejament no és aprovat un cop transcorren dos anys comptadors des de la data de publicació de la resolució d'inici. No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l'expedient, una pròrroga d'aquest termini per un màxim de dos anys.

Article 6 quater

Procediment de modificació

1. El procediment de modificació dels instruments de planejament és el mateix que el previst per a la seva elaboració.

2. No obstant el que preveu l'apartat anterior, les modificacions puntuals poden seguir la tramitació simplificada prevista en aquest apartat.

S'entenen per modificacions puntuals les que, atenent el caràcter quantitatiu i qualitatiu de la modificació, no constitueixen un canvi substancial o essencial del pla.

La tramitació simplificada de les modificacions puntuals és la següent:

a) Amb caràcter previ, s'ha de dur a terme un tràmit de participació pública, de conformitat amb el que preveu l'article 16 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, com també l'article 6 de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

Aquesta participació s'ha d'articular a través del portal web de transparència del Govern de les Illes Balears. Addicionalment es poden articular altres mitjans de participació, telemàtics o no telemàtics.

Els resultats d'aquesta participació s'han de tenir en compte per determinar l'abast i el contingut de la modificació.

b) L'inici del procediment correspon al conseller de Medi Ambient i Territori, que ha de justificar el caràcter puntual de la modificació i formular una proposta inicial de modificació.

La resolució d'inici s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears mitjançant un anunci que contengui un extracte del contingut i que indiqui el lloc web en què es pot accedir a la documentació. També s'ha de posar a disposició de la ciutadania a través dels mitjans telemàtics.

c) La proposta inicial de modificació s'ha de sotmetre als tràmits prevists a l'article 6 ter, apartat 1.d), durant un termini de vint dies hàbils.

Totes les publicacions i notificacions han d'indicar, com a mínim, el lloc web en què es pot accedir a la documentació i el termini per fer-hi consideracions.

Si, com a resultat dels tràmits anteriors, es modifica substancialment la proposta inicial, aquesta s'ha de sotmetre de nou a aquests tràmits.

Les consideracions rebudes poden no ser tengudes en compte si s'emeten fora del termini previst o no tenen relació directa amb l'objecte de la modificació.

d) La proposta de modificació s'ha de sotmetre a l'informe jurídic de la Secretaria General de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

e) L'aprovació de la modificació s'ha de fer per decret del Govern de les Illes Balears. El decret ha d'incloure la denominació “modificació puntual” en el títol de la disposició i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. Amb l'objectiu d'incorporar la gestió adaptativa en un entorn social i ambiental canviant, els instruments de planejament regulats en aquest títol s'han de revisar periòdicament. En tot cas, s'hauran de revisar almenys cada dotze anys.

Article 6 quinquies

Coordinació amb els instruments de planificació sectorial

Els instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental han de tenir en compte, en tot allò que sigui necessari, les previsions dels plans i programes sectorials en matèria de riscos, energia, transport, telecomunicacions, demarcació hidrogràfica, protecció civil, planificació forestal, pedreres, turisme, residus, contaminació de les aigües, ordenació del territori, protecció d'espècies i d'hàbitats i protecció del patrimoni històric, entre altres. Tot això sens perjudici del que disposen els articles 7.3, 7.4 i 29.2 d'aquesta llei.

En cas de contradicció entre els plans dels espais de rellevància ambiental i els plans i programes sectorials autonòmics, s'aplicarà la previsió que suposi una major conservació i millora del medi i dels seus elements des del punt de vista de la protecció dels valors naturals.”

Article tercer

Modificació de l'article 7 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 7 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“2. La naturalesa, els objectius, l'abast i el contingut mínim dels plans d'ordenació dels recursos naturals són els establerts a la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.”

2. Es modifica l'apartat 3 de l'article 7 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“3. Els instruments d'ordenació territorial, urbanística, energètica, de recursos naturals i, en general, física, contradictoris amb els plans d'ordenació dels recursos naturals s'hi han d'adaptar. Fins que no es faci aquesta adaptació, prevalen les determinacions dels plans d'ordenació de recursos naturals, d'acord amb el que disposa l'article 19.2 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat.”

Article quart

Modificació de l'article 8 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 8 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Article 8

Protecció cautelar

1. Durant la tramitació del procediment per a l'aprovació d'un pla d'ordenació dels recursos naturals, de declaració d'una zona d'especial protecció per a les aus o des de l'acord de Consell de Govern de proposta d'inclusió d'un territori com a lloc d'interès comunitari, no es poden dur a terme actes que suposin una transformació sensible de la realitat física i biològica que pugui arribar a fer impossible o dificultar de forma important la consecució dels objectius pretesos.

2. Una vegada iniciat el procediment d'elaboració d'un pla d'ordenació dels recursos naturals o de declaració d'una zona d'especial protecció per a les aus o des de l'acord de Consell de Govern de proposta d'un lloc d'interès comunitari, i fins que no se'n produeixi l'aprovació, no es pot atorgar cap autorització, llicència o concessió que habiliti per dur a terme actes de transformació sensible de la realitat física o biològica, sense un informe favorable de l'administració ambiental.

L'informe preceptiu de l'administració ambiental és desfavorable quan es vulguin portar a terme actes que puguin transformar de forma sensible la realitat física i biològica de manera que pugui arribar a fer impossible o dificultar de forma important la consecució dels objectius d'ordenació de l'espai.

L'informe, en cas de ser favorable, pot ser condicionat al compliment de mesures adreçades a minimitzar els possibles efectes negatius de l'actuació.

3. La conselleria competent en matèria de medi ambient ha d'emetre l'informe esmentat en els apartats precedents en un termini màxim de noranta dies. Aquest informe s'entén desfavorable si no és emès en aquest termini.

4. Aquestes mesures de protecció cautelar queden sense efecte si caduca el procediment que les ha motivat o en cas d'aprovació del pla d'ordenació dels recursos naturals, de declaració de la zona d'especial protecció per a les aus o d'aprovació de la llista de LIC per la Comissió Europea.”

Article cinquè

Addició de l'article 8 bis a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix un nou article, l'article 8 bis, a la Llei 5/2005, amb la redacció següent:

“Article 8 bis

Règim de protecció preventiva

1. Sense perjudici del previst a l'article anterior, en el cas de danys mediambientals o amenaça imminent de danys i amb la finalitat d'assegurar la salvaguarda dels valors naturals a protegir, durant la tramitació d'un pla d'ordenació dels recursos naturals o de declaració d'una zona d'especial protecció per a les aus o proposat un territori com a LIC, excepcionalment es poden adoptar, mitjançant acord del Consell de Govern, mesures de protecció preventiva, degudament justificades i limitades als danys mediambientals o amenaça imminent de danys, que es pretengui protegir. Es podran adoptar les següents mesures preventives:

a) La suspensió de l'atorgament de les llicències municipals d'obra major a sòl rústic. A sòl urbà només es produirà la suspensió de llicències municipals per obra major quan així es determini a l'acord d'iniciació de la tramitació del pla ambiental i es determinin en aquest acord els requisits i paràmetres aplicables.

b) La suspensió de l'atorgament de permisos i de concessions mineres.

c) La paralització de les autoritzacions, les concessions, les llicències i els títols administratius habilitants atorgats per les institucions de la comunitat autònoma. En aquest cas, si escau, caldrà d'un informe que analitzi i determini el potencial règim indemnitzatori.

d) La paralització de la tramitació de plans urbanístics amb incidència sobre el territori.

2. Aquestes mesures de protecció preventiva queden sense efecte si caduca el procediment que les ha motivat, en cas d'aprovació del pla d'ordenació dels recursos naturals o de declaració d'una zona d'especial protecció per a les aus o en cas de proposta d'un territori com a LIC.”

Article sisè

Modificació de l'article 9 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 9 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Article 9

Procediment d'elaboració

1. El procediment per elaborar o modificar un pla d'ordenació dels recursos naturals és l'establert als articles 6 ter i 6 quater d'aquesta llei, respectivament, amb les particularitats previstes en aquest article.

2. La memòria a què es refereix l'article 6 ter esmentat ha d'incloure, a més, els objectius i les directrius per a l'ordenació dels recursos naturals de l'àmbit territorial de què es tracti.”

Article setè

Addició de l'article 17 bis a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix un nou article, l'article 17 bis, a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), amb la redacció següent:

“Article 17 bis

Inventari d'espais naturals protegits de les Illes Balears

La conselleria competent en matèria de medi ambient mantindrà actualitzada la informació de manera pública, accessible per internet, de tots els espais naturals protegits de les Illes Balears que inclogui, almenys, la localització, la definició dels límits, els valors i els documents de planificació i gestió.”

Article vuitè

Modificació de l'article 23 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 23 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Article 23

Declaració dels espais naturals protegits

1. Els espais naturals protegits a què es refereix l'article 11 d'aquesta llei es declaren per decret del Govern de les Illes Balears.

2. Prèviament a la declaració d'un parc, paratge o reserva naturals, s'ha d'elaborar i aprovar el corresponent pla d'ordenació dels recursos naturals.

No obstant això, es poden declarar sense l'aprovació prèvia d'un pla d'ordenació dels recursos naturals quan la declaració es faci pel procediment d'urgència o excepcionalment quan existeixin raons que ho justifiquin i, en tot cas, quan la declaració es faci per llei del Parlament.

3. La declaració pot preveure, fora de l'àmbit de l'espai natural protegit, una zona perifèrica de protecció per evitar impactes ecològics o paisatgístics procedents de l'exterior. A aquest efecte, la norma de creació ha d'indicar les limitacions necessàries.

4. La declaració pot establir àrees d'influència socioeconòmica, de conformitat amb el que preveu l'article 39 de la Llei 42/2007.”

Article novè

Modificació de l'article 25 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 25 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Article 25

Procediment ordinari

1. El procediment per declarar o per modificar un espai natural protegit és el previst als articles 6 ter i 6 quater d'aquesta llei, respectivament.

2. No és necessària aquesta tramitació quan l'acte de declaració trobi el seu assentament en la proposta continguda en un pla d'ordenació dels recursos naturals aprovat prèviament, sense perjudici d'allò que estableix l'apartat següent.

3. Els instruments de declaració que continguin, a més, qualsevol tipus de regulació o règim jurídic, s'han d'aprovar seguint el procediment establert a l'article 6 ter d'aquesta llei.”

Article desè

Addició de l'article 25 bis a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix un nou article, l'article 25 bis, a la Llei 5/2005, amb la redacció següent:

“Article 25 bis

Procediment d'urgència

1. La declaració d'un espai natural protegit es pot tramitar pel procediment d'urgència quan s'identifiqui l'existència d'una amenaça sobre els ecosistemes d'una zona no declarada espai natural protegit o hi concorrin altres circumstàncies que ho justifiquin.

2. La tramitació d'urgència es fa mitjançant un acord del Consell de Govern degudament motivat i implica que:

a) Els terminis prevists en el procediment d'elaboració es redueixen a la meitat.

b) No és necessària l'aprovació prèvia d'un pla d'ordenació dels recursos naturals.

c) Les persones titulars dels terrenys afectats per la declaració estaran obligades a facilitar informació i accés als representants de la Conselleria de Medi Ambient i Territori per tal de verificar l'existència de factors de pertorbació que constitueixen una amenaça a l'entorn natural.

d) L'aplicació de la protecció cautelar a què es refereix l'article 8 i la possibilitat d'adoptar les mesures preventives previstes a l'article 8 bis, ambdós d'aquesta llei.

3. El decret de declaració de l'espai natural protegit ha de contenir el règim bàsic de protecció i els mecanismes jurídics de conservació de l'espai.

4. En tot cas, s'ha de tramitar i aprovar el corresponent pla d'ordenació dels recursos naturals en el termini d'un any des de la declaració de l'espai natural protegit. Transcorregut aquest termini, quedarà sense efecte la declaració tramitada per procediment d'urgència.”

Article onzè

Modificació de l'article 28 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica la lletra b) de l'article 28 de la Llei 5/2005, que queda redactada de la manera següent:

“b) Els plans específics de protecció dels monuments naturals i dels paisatges protegits.”

Article dotzè

Modificació de l'article 31 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 31 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Article 31

Procediment

1. El procediment per elaborar o modificar un pla rector d'ús i gestió és l'establert en els articles 6 ter i 6 quater d'aquesta llei, respectivament, amb les particularitats previstes en aquest article.

En el cas dels plans rectors d'ús i gestió dels parcs nacionals cal tenir en compte, a més, el que estableixi la normativa bàsica estatal en matèria de parcs nacionals.

2. La memòria que acompanya la resolució d'inici únicament és preceptiva quan hi hagi nova informació no recollida en el pla d'ordenació dels recursos naturals i aquesta sigui determinant per al contingut del pla rector d'ús i gestió.

3. Els plans rectors d'ús i gestió tenen una vigència indefinida. No obstant això, han de ser revisats periòdicament i, en tot cas, cada deu anys.

4. Les actuacions previstes en els plans rectors d'ús i gestió s'han de concretar i desenvolupar a través dels programes anuals d'execució, que s'aproven mitjançant resolució de l'òrgan gestor de l'espai natural protegit.”

Article tretzè

Modificació de l'article 32 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

1. Es modifica el títol de l'article 32, que queda redactat de la manera següent:

“Plans específics de protecció”

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 32 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“1. Els monuments naturals i els paisatges protegits que no es troben incardinats en parcs, paratges o reserves naturals han de comptar amb un pla específic de protecció.”

3. Es modifica l'apartat 3 de l'article 32 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“3. El procediment per elaborar o modificar els plans específics de protecció és el previst als articles 6 ter i 6 quater d'aquesta llei, respectivament.”

Article catorzè

Modificació de l'article 36 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 36 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“2. Un cop aprovades o ampliades les llistes de LIC per la Comissió Europea, aquests es declararan com a ZEC pel Consell de Govern mitjançant l'aprovació del corresponent pla de gestió, sense perjudici de l'adopció d'altres mesures de conservació de les previstes a l'article 38 d'aquesta llei.”

2. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 36 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“3. El procediment de declaració d'una ZEC i d'elaboració del corresponent pla de gestió es tramita conjuntament, de conformitat amb el previst a l'article 6 ter d'aquesta llei.

El procediment de modificació és el previst a l'article 6 quater d'aquesta llei.”

Article quinzè

Modificació de l'article 37 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 37 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Article 37

Zones d'especial protecció per a les aus

1. Les zones d'especial protecció per a les aus són els espais delimitats per a l'establiment de mesures de conservació especials per tal d'assegurar la supervivència i la reproducció de les espècies d'aus, en particular, d'aquelles incloses en l'annex IV de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat, i de les aus migratòries no incloses en l'esmentat annex però l'arribada de les quals sigui regular.

2. Les zones d'especial protecció per a les aus es declaren per acord del Consell de Govern, seguint el procediment previst a l'apartat 1 de l'article 6 ter d'aquesta llei.

El procediment de modificació és el previst a l'article 6 quater d'aquesta llei.”

Article setzè

Modificació de l'article 38.3 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 38.3 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), que queda redactat en els següents termes:

“3. Les mesures reglamentàries de conservació i, si escau, els plans de gestió per a aquestes zones s'aproven per decret del Govern de les Illes Balears. Aquestes mesures s'han de revisar en un termini no superior a dotze anys per tal de comprovar l'eficàcia de les mesures implementades i, si pertoca, modificar-les.”

Article dissetè

Modificació de l'article 41 ter de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'apartat 2 de l'article 41 ter de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“2. El procediment per elaborar o modificar els plans a què es refereix l'apartat anterior és el que estableixen, respectivament, els articles 6 ter i 6 quater d'aquesta llei, amb les particularitats següents:

a) S'ha de sotmetre als tràmits prevists als articles 21 i 39 d'aquesta llei.

b) La participació d'altres conselleries s'ha de limitar a les competents en matèria d'esports i joventut, educació i cultura, ordenació del territori, energia, mobilitat, turisme i, en tot cas, als ajuntaments i als consells insulars afectats pel pla.”

 

Article divuitè

Modificació de l'article 42 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“2. En aquests casos, els instruments de planejament han de ser coordinats per posar en valor les previsions de l'instrument preexistent o unificar-se a fi que els règims aplicables en funció de cada categoria d'espai natural protegit o espai protegit Xarxa Natura 2000 conformin un tot coherent.”

2. S'afegeix un apartat nou, l'apartat 3, a l'article 42 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“3. El plans de gestió que s'elaborin per a espais que ja disposin d'un pla d'ordenació dels recursos naturals desenvoluparan les directrius i els criteris del referit pla d'ordenació.”

Article dinovè

Modificació de l'article 46 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a l'article 46 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“5. Les autoritats i els òrgans de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears competents per imposar sancions d'acord amb aquesta llei poden accedir a les dades relatives als subjectes infractors que estiguin directament relacionades amb la investigació dels fets constitutius d'infracció, sense necessitat de consentiment previ del titular de les dades, amb les garanties de seguretat, integritat i disponibilitat, de conformitat amb l'establert en la normativa en matèria de protecció de dades. Aquest accés s'ha d'articular mitjançant consulta a les plataformes d'intermediació de dades o qualssevol altres sistemes electrònics habilitats a tal efecte.”

Article vintè

Modificació de l'article 47 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

1. S'afegeix un nou paràgraf, el paràgraf segon, a l'apartat 4 de l'article 47 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Així mateix, podrà decomissar els instruments utilitzats, per evitar la continuïtat del dany ocasionat per l'activitat presumptament infractora, com també els efectes, recursos, objectes o productes directament obtinguts.”

2. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 5, a l'article 47 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“5. Les mesures provisionals poden consistir en la paralització de l'activitat quan aquesta no tengui títol habilitant, no hagi estat sotmesa al tràmit previst a l'article 39 d'aquesta llei i pugui afectar els hàbitats o les espècies presents en l'espai protegit Xarxa Natura 2000 d'acord amb els precedents administratius.”

Article vint-i-unè

Modificació de l'article 49 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 49 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Article 49

Infraccions i règim de responsabilitat

1. Constitueixen infraccions administratives les actuacions o omissions doloses o culposes comeses dins els espais de rellevància ambiental tipificades en aquesta llei.

2. Són responsables de les infraccions previstes en aquesta llei les persones físiques o jurídiques que realitzin el fet tipificat per elles mateixes o conjuntament, o per mitjà d'una altra de qui se serveixen com a instrument.

3. Quan la persona responsable dels fets comesos sigui menor de divuit anys, responen solidàriament del pagament de les sancions pecuniàries que se li imposin els seus pares, tutors, acollidors i guardadors legals o de fet, per aquest ordre, en raó a l'incompliment de l'obligació imposada a aquests que comporta un deure de prevenir la infracció administrativa que s'imputi als menors.

4. Quan no sigui possible determinar el grau de participació de les distintes persones que haguessin intervingut en la realització de la infracció, la responsabilitat serà solidària, sens perjudici del dret a repetir front a la resta de participants per part d'aquell o aquells que haguessin fet front a les responsabilitats.

5. Les persones titulars dels vehicles, les embarcacions o les aeronaus, amb o mitjançant els quals s'hagi comès una infracció, tenen l'obligació de facilitar a l'administració la identificació del conductor responsable de la infracció. En cas d'incompliment d'aquesta obligació, previ requeriment de l'administració, seran responsables subsidiaris de la infracció.

Les persones titulars dels vehicles, les embarcacions o les aeronaus amb els quals s'hagi comès una infracció són responsables subsidiàries en cas d'impagament de la multa imposada al conductor.

El o la responsable que hagi satisfet la multa té dret de reemborsament contra la persona infractora.

6. Les infraccions administratives es classifiquen en lleus, greus i molt greus.”

Article vint-i-dosè

Modificació de l'article 51 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 51 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), amb l'addició d'una lletra j), amb el següent redactat:

“j) La utilització o l'alliberament d'organismes modificats genèticament en els espais de rellevància ambiental sense la preceptiva autorització de l'administració autonòmica.”

Article vint-i-tresè

Modificació de l'article 55 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

Es modifica l'article 55 de la Llei 5/2005, que queda redactat de la manera següent:

“Article 55

Gradació de les sancions

La gradació de les sancions, dins els intervals disposats a l'article anterior, ha de guardar la deguda adequació entre la gravetat de la infracció i la sanció aplicada, considerant especialment els següents criteris per a la gradació de la sanció:

a) L'existència d'intencionalitat.

b) La reiteració per comissió de més d'una infracció quan així s'hagi declarat per resolució ferma.

c) La reincidència per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa, quan hagi estat declarat així per resolució ferma.

d) Els danys causats al medi ambient i als recursos naturals objecte de protecció d'aquesta llei o a la salut de les persones o el perill creat per a la seva seguretat.

e) L'ànim de lucre o la quantia del benefici obtingut quan no sigui element constitutiu del tipus.

f) El fet d'ocupar un càrrec o una funció que obliga a fer complir els preceptes d'aquesta llei.

g) La capacitat econòmica de la persona infractora i el grau de participació de les persones responsables.

h) El caràcter irreversible dels danys causats quan no sigui un element constitutiu del tipus.

i) La col·laboració amb l'administració i l'adopció, amb anterioritat a la iniciació d'un expedient sancionador, de mesures correctores que minimitzin o resolguin els efectes perjudicials de l'actuació de l'infractor o la infractora, que es considera com a atenuant.”

 

Article vint-i-quatrè

Addició de l'article 56 bis a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix un article, l'article 56 bis, a la Llei 5/2005, amb la redacció següent:

“Article 56 bis

Restauració del medi natural

1. La imposició de sancions ho és sense perjudici de l'obligació de la persona infractora de restaurar el dany causat, o les alteracions causades, en la realitat física i biològica.

2. Amb caràcter general, la restauració ha de consistir en la reposició del medi natural a l'estat anterior a la comissió de la infracció.

L'exigència de reposar la situació alterada a la seva situació anterior comprèn l'obligació de la persona infractora, si escau, d'enderrocar o eliminar les instal·lacions o obres il·legals, com també aquelles actuacions que siguin necessàries, d'acord amb els terminis, la forma i les condicions que s'estableixin.

Si no fos possible la reposició del medi natural, l'administració pot imposar a la persona responsable altres mesures substitutives encaminades a recuperar l'espai o la zona danyada, sense que en cap cas l'import d'aquestes mesures no suposi un menor cost econòmic que el que hagués procedit per a la reposició.

3. L'obligació de restaurar o reparar el dany causat és imprescriptible.

4. El restabliment de la realitat física alterada abans de la resolució que l'ordena fa que la sanció es redueixi un 40%. Aquest percentatge és acumulable als percentatges de reducció pel reconeixement voluntari de la responsabilitat i de pagament anticipat de les sancions pecuniàries.

Aquest percentatge és d'un 10% si es fa després de la resolució que ordena el restabliment però dins el termini atorgat a l'efecte.

5. L'incompliment de l'ordre de restitució, quan sigui ferma, dóna lloc, mentre persisteixi, a la imposició de multes coercitives successives per períodes mínims de trenta dies i quantia, en cada ocasió, del 10% de la sanció.

En cas d'impagament, les multes són exigibles per via de constrenyiment.”

​​​​​​​Article vint-i-cinquè

Addició de la disposició addicional setena a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional setena, a la Llei 5/2005, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional setena

Coordinació entre les administracions públiques en la gestió dels espais de rellevància ambiental

1. La gestió dels espais de rellevància ambiental per part de la Conselleria de Medi Ambient i Territori s'ha de fer sense perjudici de l'existència, en un mateix espai, de l'exercici de les competències per altres administracions públiques, amb les quals s'han d'establir els mecanismes de coordinació pertinents.

En tot cas, en la presa de decisions ha de prevaler la protecció dels valors naturals de l'espai.

2. Les actuacions pròpies de conservació adoptades per la Conselleria de Medi Ambient i Territori en un espai de rellevància ambiental que coincideix, totalment o parcialment, amb el domini públic marítim terrestre, es comunicaran a la Demarcació de Costes a les Illes Balears abans de la seva execució.

A aquests efectes, s'entenen per actuacions pròpies de conservació aquelles relacionades amb la protecció dels hàbitats i les espècies d'un espai de rellevància ambiental consistents en l'establiment d'elements de protecció, delimitació o senyalització.

En particular, la gestió i l'execució d'actuacions en els sistemes dunars i en les zones humides inclosos dins un espai de rellevància ambiental corresponen a la Conselleria de Medi Ambient i Territori, en exercici de la competència en matèria de medi ambient.”

Article vint-i-sisè

Addició de la disposició addicional vuitena a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional vuitena, a la Llei 5/2005, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional vuitena

Avaluació ambiental dels instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental

1. Els instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental a què es refereix l'article 6 bis d'aquesta llei tenen la consideració de pla de gestió als efectes del que preveu la disposició addicional desena de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

2. Els instruments de planejament dels espais de rellevància ambiental tenen relació directa amb la gestió d'un espai protegit Xarxa Natura 2000 o és necessari per a la seva gestió, als efectes del que preveuen la disposició addicional setena de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i l'article 39 d'aquesta llei.”

Disposició addicional primera

Xarxa d'Espais Naturals de les Illes Balears

1. La Xarxa d'Espais Naturals de les Illes Balears (XENIB) és un sistema públic integrat per aquells espais naturals i equipaments públics relacionats amb el gaudi de la natura.

2. La finalitat d'aquesta xarxa és la següent:

a) La conscienciació sobre l'existència d'una xarxa pública d'espais naturals.

b) L'establiment d'una imatge corporativa i d'una identitat gràfica única.

c) La promoció de l'ús sostenible del patrimoni natural i de la biodiversitat.

d) El foment del gaudi responsable de la natura de manera compatible amb la conservació d'aquests espais.

3. La Xarxa està integrada, almenys, pels espais següents:

a) Els espais naturals protegits.

b) Els espais protegits Xarxa Natura 2000.

c) Les finques de titularitat pública de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

d) Les àrees de lleure de la natura, com ara les àrees recreatives, les àrees d'acampada, els refugis i altres equipaments de naturalesa anàloga.

En el cas dels parcs nacionals, la integració en aquesta xarxa s'ha d'entendre sense perjudici de l'aplicació de la legislació bàsica estatal en matèria de parcs nacionals i, en concret, sobre la imatge corporativa i la identitat gràfica de la Red de Parques Nacionales.

4. La gestió de la Xarxa d'Espais Naturals de les Illes Balears correspon a la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

Disposició addicional segona

Fons del Patrimoni Natural de les Illes Balears

1. El Govern de les Illes Balears ha de crear el Fons del Patrimoni Natural de les Illes Balears, de caràcter públic i sense personalitat jurídica, que s'ha d'integrar en el pressupost de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

2. L'objectiu del Fons és impulsar actuacions relacionades amb la conservació, la gestió, la millora, la restauració ecològica, la resiliència i la valorització del patrimoni natural, en els termes que estableixi la norma de creació.

3. El Fons s'ha de dotar amb les aportacions que faci la comunitat autònoma de les Illes Balears, a través dels pressuposts generals anuals o d'altra font que consideri adequada. També es pot dotar amb les aportacions d'altres administracions públiques o de qualsevol persona física o jurídica.

Aquest fons és compatible amb altres fons o instruments de finançament establerts per altres administracions públiques relacionats amb la conservació del patrimoni natural.

4. Es poden destinar recursos econòmics del Fons del Patrimoni Natural a la dotació dels mitjans tècnics i humans necessaris per gestionar-lo i executar-lo.

Disposició addicional tercera

Bioseguretat, diversitat biològica, prevenció i control d'espècies exòtiques invasores

1. Les administracions públiques han d'actuar coordinadament amb la finalitat de fer un seguiment general de les espècies exòtiques amb potencial invasor i han d'adoptar les mesures necessàries per al seu control i erradicació en tot l'àmbit de les Illes Balears.

2. En el cas que es detectin espècies exòtiques invasores o amb potencial invasor que sigui necessari erradicar de forma urgent, s'han de dur a terme accions urgents d'erradicació sobre aquesta espècie, quan:

a) Afecti espècies i hàbitats prioritaris previstos en la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

b) Posi en perill tàxons amenaçats de flora o fauna silvestre inclosos en els catàlegs estatals o autonòmics.

c) Amenaça de dispersar-se o mostra un ritme creixent de dispersió, de manera que el control de la invasió biològica pugui arribar a ser poc viable si es demora l'acció d'erradicació, o bé quan es disposi d'informació que constati els efectes negatius que aquesta espècie estigui causant a altres indrets de la regió mediterrània.

L'espècie sobre la qual s'hagi actuat de forma urgent d'acord amb les previsions d'aquesta disposició pot ser incorporada en posterioritat al Catàleg d'espècies exòtiques invasores de les Illes Balears, seguint el procediment corresponent.

El Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears proposarà l'adopció de les mesures de gestió, control i erradicació, que inclogui la creació de protocols de bioseguretat, especialment per a illots i illes protegits íntegrament. La conselleria competent en matèria de medi ambient del Govern de les Illes Balears notificarà aquestes propostes al ministeri responsable per tal d'aconseguir unes estratègies de gestió, control i erradicació d'aquestes espècies, coordinades amb la resta de comunitats autònomes.

Disposició addicional quarta

Catàleg d'espècies exòtiques invasores de les Illes Balears

1. Es crea el Catàleg d'espècies exòtiques invasores de les Illes Balears, d'acord amb el que preveu l'article 64.8 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, amb la finalitat de prevenir la introducció i la proliferació d'espècies exòtiques invasores a l'àmbit de les Illes Balears.

2. El Govern de les Illes Balears n'ha de regular, mitjançant decret, l'estructura i el funcionament. El decret ha de contenir el llistat d'espècies exòtiques invasores i ha de determinar les actuacions prohibides i els protocols de control necessaris a fi d'evitar la incidència o qualsevol efecte d'aquestes espècies exòtiques invasores sobre la biodiversitat o els serveis associats dels ecosistemes i, en particular, sobre les espècies autòctones.

​​​​​​​El decret ha d'articular el desenvolupament reglamentari amb les disposicions necessàries per assolir aquests objectius i desplegar les previsions d'aquesta disposició. Com a mínim, ha de:

a) Establir el llistat d'espècies que integren el Catàleg. Aquelles espècies ja incloses en el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores també poden ser incorporades en aquest catàleg.

b) Detallar les actuacions prohibides i els protocols de control per evitar l'entrada d'espècies exòtiques invasores a les Illes Balears o erradicar les ja presents, que poden fer referència al seu alliberament, transport, comerç, tràfic o cessió, entre d'altres.

3. Les espècies s'han d'incloure en el Catàleg sobre la base d'informació tècnica o científica que ho aconselli. La inclusió d'una espècie en posterioritat a l'aprovació del decret de desplegament i regulació s'ha de fer mitjançant una resolució del conseller competent en matèria de medi ambient del Govern de les Illes Balears, sobre la referida base tecnicocientífica.

En qualsevol cas, la inclusió d'una espècie en el Catàleg ha de ser avaluada prèviament pel Consell Assessor de Flora i Fauna de les Illes Balears.

Disposició addicional cinquena

Diversitat genètica

1. Les administracions públiques han de promoure la conservació, la recerca i la gestió de la riquesa i la diversitat genètiques de les espècies presents a les Illes Balears, especialment en la seva adaptació al canvi climàtic.

2. Amb l'objectiu de reforçar la salvaguarda dels recursos genètics forestals, la conselleria competent en matèria de medi ambient del Govern de les Illes Balears, a través del Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR), ha de:

a) Elaborar un registre de les unitats de conservació in situ de recursos genètics forestals de les Illes Balears.

b) Mantenir el Banc de Llavors Forestals mitjançant la recol·lecció i la custòdia de les col·leccions de germoplasma que es derivin de les accions de preservació ex situ dels tàxons d'interès per a la protecció de la flora silvestre i la restauració dels hàbitats naturals.

c) Seleccionar i garantir la disponibilitat de material forestal de reproducció per donar resposta a les necessitats de conservació i recuperació dels hàbitats i les espècies.

d) Promoure la cultura forestal, la sensibilització ambiental i les activitats de recerca, experimentació, formació i capacitació forestal.

 

Disposició addicional sisena

Estratègia de la UE sobre biodiversitat 2030

1. Les mesures previstes en aquesta llei s'han d'adoptar com a compromisos d'aquí al 2030 als efectes d'assolir els objectius de l'Estratègia de la UE sobre biodiversitat.

2. Aquestes mesures han d'incloure la protecció de nous espais naturals o l'ampliació dels existents, com també la revisió, si escau, i l'adopció dels corresponents instruments de planejament.

Disposició addicional setena

Llei del patrimoni natural de les Illes Balears

En el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears ha de presentar un projecte de llei del patrimoni natural davant el Parlament de les Illes Balears.

Disposició addicional vuitena

Addició d'una nova disposició final a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)

S'afegeix una nova disposició final, la quarta, a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), amb el redactat següent:

“Disposició final quarta

Efectivitat de les determinacions dels articles 8 i 8 bis d'aquesta llei

Les determinacions establertes en els articles 8 i 8 bis d'aquesta llei no seran d'aplicació a aquelles sol·licituds d'autorització, llicència o concessió que hagin estat degudament presentades davant l'administració competent que correspongui quan ho siguin d'acord amb les condicions que en cada cas es contemplin i sempre que ho hagin estat abans de l'inici de la tramitació dels procediments que es regulen en els articles referits.”

​​​​​​​Disposició addicional novena

Aparcament de titularitat pública de la platja de Cala Agulla del terme municipal de Capdepera

1. La zona que es pot habilitar per a aparcament públic, que haurà de ser de titularitat pública, és l'assenyalada en l'annex cartogràfic 1 d'aquesta disposició.

2. Es declara d'utilitat pública i interès social, als efectes previstos a l'article 9 de la Llei de 16 de desembre de 1954, d'expropiació forçosa, l'espai per a aparcament públic assenyalat a l'esmentat annex cartogràfic que no sigui de titularitat pública a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei. La urgent ocupació dels béns i drets afectats per tal d'ubicar-hi l'aparcament públic podrà realitzar-se de manera simultània a l'aprovació del corresponent projecte d'obra.

3. L'aparcament que s'habiliti a l'empara d'aquesta disposició s'implantarà en el medi amb criteris d'integració en el medi natural i el paisatge de la zona, d'acord amb les següents condicions:

a) La zona d'aparcament actualment en ús es restaurarà al seu origen i segons les directrius que en dicti l'òrgan substantiu. Ho serà a càrrec del titular de l'explotació, d'acord amb els valors de l'espai de rellevància ambiental on se situa, prèvia presentació d'un projecte que serà objecte de la corresponent avaluació.

b) La capacitat màxima de les places d'estacionament serà de 450 unitats. S'haurà de tenir en compte la mobilitat elèctrica.

c) L'accés i la sortida de l'aparcament hauran de ser gratuïts sempre que no es faci ús del servei d'estacionament, amb la finalitat de provocar una implementació progressiva d'un servei de transport públic que tengui el seu destí en l'esmentat aparcament. Aquesta gratuïtat es farà extensiva al parc mòbil no motoritzat (bicicletes, patinets i altres), que podran aparcar als llocs expressament adaptats del recinte.

d) Els accessos a la platja des de la zona d'aparcament hauran de garantir la no-afectació del sistema dunar així com de la resta d'hàbitats de l'espai de rellevància ambiental. Es garantirà la no-afectació a les parcel·les adjacents edificades per part de l'esmentada activitat mitjançant una franja verda d'acord amb els valors de l'espai de rellevància ambiental on se situa.

e) El titular de l'explotació haurà de presentar, davant l'òrgan substantiu, un projecte d'implantació de l'aparcament, que haurà de ser objecte de la corresponent avaluació ambiental, amb les condicions esmentades.

f) El projecte s'haurà de presentar davant l'òrgan substantiu en el termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei i haurà d'haver-se executat en el termini d'un any des de la seva autorització.

 

Disposició addicional desena

Assoliment dels compromisos de protecció establerts per l'Estratègia Europea de Biodiversitat

L'administració competent en matèria de medi ambient impulsarà la protecció de nous espais naturals o l'ampliació dels existents, i l'establiment de zones de protecció estricta, de forma suficient per assolir el 30% de superfície terrestre protegida i el 10% d'espais amb protecció estricta abans de 2030, tal i com es disposa a l'Estratègia Europea de Biodiversitat d'aquí a 2030.

Disposició addicional onzena

Aprovació del PRUG dels espais que encara no en disposen

En el termini de dotze anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears haurà d'haver aprovat el pla rector d'ús i de gestió de tots aquells espais naturals protegits que encara no en disposen.

Disposició transitòria única

Es mantindran les fórmules, existents a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, de coordinació, gestió compartida, cogestió o similars entre el Govern de les Illes Balears i els ajuntaments, els consells insulars o l'Administració de l'Estat.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin a aquesta llei, la contradiguin o siguin incompatibles amb el que s'hi disposa.

En particular, queden derogats els preceptes següents de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO):

a) L'apartat f) de l'article 11.

b) L'article 17.

c) L'article 24.

 

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 7 de febrer de 2023

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias