BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de desembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al punt 7 del grup 3 de l'annex 1 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: Línies de transmissió d'energia elèctrica entre 15 i 66 kV en sòl rústic amb la qualificació d'ANEI o ARIP, espais naturals protegits a l'empara de la Llei 42/2007 i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), excepte en el cas que siguin línies soterrades per camí existent amb una longitud inferior a 1 km.

El projecte i l'EIA es varen sotmetre al tràmit d'informació pública el 21 d'octubre de 2021 (BOIB núm. 144) i el 2 de desembre de 2021 (BOIB núm. 166), atès que afecta els TM de Porreres i Llucmajor. Se sol·licita la tramitació conjunta de l'avaluació d'impacte ambiental, havent de seguir-se el procediment establert a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i el Decret legislatiu 1/2020.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Informació del projecte

El promotor del projecte de reforma de línia aèria de MT 15 kV entre la SE Llucmajor i el suport A086228 existent de la línia “COLOM” és E-distribución Redes Digitales, S.L.U., i els òrgans substantius són l'Ajuntament de Porreres i l'Ajuntament de Llucmajor.

El projecte pretén possibilitar un nou subministrament de 4.772,82 kW en MT 15 kV, causat per l'electrificació del Polígon Industrial de “SA CREU” Sector 1 (TM de Porreres). Afectarà parcialment una línia elèctrica aèria existent de MT 15 kV, la qual té una longitud total de 10,73 km i es compon de 58 suports. Les actuacions previstes afectaran el tram comprès entre la SE de Llucmajor i la torre metàl·lica T86, localitzada al pol. 1, parcel·la 310 (TM de Porreres), on finalitzarà, i seran les següents:

-Obertura d'una rasa al polígon 13, parcel·la 519 (TM de Llucmajor), per a la instal·lació d'un nou tram subterrani de 80 m de longitud, que anirà des de la SE Llucmajor fins a la nova torre metàl·lica T143, on es realitzarà la nova CAS.

-Reforma d'un tram de línia aèria de MT de 10.650 m de longitud, des de la torre metàl·lica T143 fins a la torre T86, situada al polígon 1, parcel·la 310 (TM de Porreres).

Inclou la modificació de les característiques dels suports existents (49 suports), com ara els armats, així com la substitució d'altres (8 suports) per noves torres metàl·liques, i instal·lació d'un nou suport (T143). Després de la reforma, la línia aèria disposarà de 58 suports.

-Retirada del tram aeri de MT existent des del suport T86 fins al suport T85 (TM de Porreres).

El pressupost del projecte ascendeix a 423.692,48 euros (292.217,75 euros, per a les obres a executar dins el TM de Porreres, i 131.474,73 euros, corresponents a les obres dins el TM de Llucmajor), amb un termini d'execució previst d'onze setmanes. S'estima la generació dels residus següents: terres i petris (140,59 m³), formigó (37,69 m³), plàstic (132,17 kg), fusta (412,63 kg), paper-cartó (412,63 kg), residus metàl·lics mesclats (876,22 kg), absorbents i draps contaminats (1 kg), terres i sòls contaminats (0,48 m³) i envasos contaminats (2,14 kg). Els excedents de terra resultants de l'excavació de la rasa, seran reutilitzats per al rebliment d'aquesta, una vegada instal·lats els conductors.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

D'acord amb el PTM, el traçat de la línia elèctrica de MT 15 kV entre la SE Llucmajor i la torre metàl·lica T86 travessa terrenys qualificats com a sòl rústic general (SRG), així com aproximadament 4.000 m de terrenys qualificats com a sòl rústic protegit, àrea natural d'especial interès (SRP-ANEI). Els nous conductors afectaran viari (carreteres Ma-5020 PQ 6+500, Ma-5030 PQ 4+450 a 4+550 i PQ 5+450 a 5+550, al TM de Porreres), mentre que la retirada dels existents es localitza dins sòl urbà. Segons l'EIA, el projecte d'instal·lació de línies elèctriques en sòl rústic és compatible amb el planejament vigent de Llucmajor i Porreres, i aquest tipus d'infraestructures constitueixen un ús permès a SRP-ANEI, d'acord amb la norma 19 del PTM.

La reforma de la línia comença al suport T85, a uns 300 metres al nord del nucli urbà de Porreres. La línia segueix en direcció sud-oest cap al municipi de Llucmajor travessant a una zona de parcel·les agràries fins al suport T99. A partir d'aquest fins al suport T117, el traçat transcorre per la ZEPA ES0000545 «Massís de Randa», coincident parcialment amb ANEI, on la línia segueix un traçat paral·lel a la ctra. Ma-5020. A partir del suport T118 fins a arribar a la SE Llucmajor, la línia transcorre per una zona de cultius. El tram de línia més pròxim al nucli de Llucmajor es localitza dins la unitat paisatgística 7 (UP-7) «Migjorn», el tram de línia més pròxim al nucli de Porreres es troba dins la UP-9 «Pla», i el tram de línia intermedi es situa a la UP-2 «Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany».

La línia elèctrica travessa íntegrament zona de protecció contra l'electrocució d'avifauna, segons la Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca per la qual es delimiten les àrees prioritàries de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques (BOIB núm. 35, de 23 de març de 2017).

D'acord amb el Servei de Planificació al Medi Natural, «les actuacions afecten la ZEPA ES0000545 «Massís de Randa», la qualitat i importància es basa en la presència d'habitats de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE. Hi són presents l'àliga de Bonelli (Aquila fasciata), que nidifica en aquesta zona. Les proximitats de Randa són camps de cultiu alternats de zones forestals on l'espècie pot trobar preses. La zona és excel·lent per a la reproducció del milà real Milvus milvus. En aquests territoris hi ha llocs idonis per al campeig i la nidificació d'aquesta espècie. A l'interior de la ZEPA proposada hi ha 2 nius i un altre a les proximitats a la Serra de sa Mesquida (Es Moreis). La zona es també important per a aus rupícoles com el falcó pelegrí (Annex I directiva aus), i també per a avió roquer, roquer solitari i xoriguer. També és lloc de reproducció segura i hàbitat adequat per a l'espècie endèmica curruca balear Sylvia balearica (Annex I directiva).»

El projecte travessa diferents Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), concretament Matolls termomediterranis i predesèrtics (5330) i Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics (9540), considerats com a no prioritaris, i Prats i erms mediterranis amb gramínies i anuals, basòfils (Thero-Brachypodietea) (6220), considerat com a prioritari. Així mateix, afecta parcialment àrees de prevenció de riscos (APR) d'erosió i d'incendis. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2024, la línia travessa alguns trams amb risc alt i extremadament alt d'incendi forestal.

L'àmbit d'actuació s'ubica sobre tres masses d'aigua subterrània, la massa 1815M2 «Montuïri», aqüífer poc profund en mal estat qualitatiu i bon estat quantitatiu, la massa 1815M1 «Porreres», aqüífer profund en bon estat qualitatiu i quantitatiu, i la 1821M1 «Marina de Llucmajor», aqüífer profund en mal estat qualitatiu i bon estat quantitatiu. La vulnerabilitat de l'aqüífer a la contaminació és baixa-moderada. El traçat de la línia elèctrica travessa dos cursos superficials de poca entitat, un d'ells afluent de l'altre.

Segons l'EIA, els elements del patrimoni cultural més pròxims al projecte, catalogats com a BIC, són els següents:

• Creu del camí de ses Dones (Llucmajor): creu de terme a uns 290m del suport T142.

• Creu des Gegant (Llucmajor): creu de terme a uns 295 m del suport T137.

• Cova den Gornals / Son Valls (Porreres): jaciment arqueològic a uns 260 m del suport T95.

• Creu des Pou d'Amunt (Porreres): creu de terme a uns 190 m del suport T86.

A més, al llarg de pràcticament tot el traçat de la línia es troben murs de pedra en sec.

3. Resum del procés d'avaluació

Tramitació

Fase d'informació pública i de consultes

El projecte i l'EIA es varen sotmetre durant un termini de trenta dies al tràmit d'informació pública el 21 d'octubre de 2021 (BOIB núm. 144) i el 2 de desembre de 2021 (BOIB núm. 166), atès que afecta els TM de Porreres i Llucmajor. Se sol·licita la tramitació conjunta de l'avaluació d'impacte ambiental.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

Consultes administracions públiques

D'acord amb la informació aportada pels òrgans substantius, s'han fet consultes a les administracions següents, segons l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental:

-Servei d'Explotació i Conservació, de la Direcció Insular d'Infraestructures del Consell de Mallorca.

-Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

-Servei de Planificació al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

-DG d'Energia i Canvi Climàtic.

- Servei d'Explotació i Conservació de la Direcció Insular d'Infraestructures del Consell de Mallorca.

Es resol:

1.- Autoritzar les obres de reforma de línia aèria MT de 15 kV de subministrament a polígon, a les carreteres Ma-5020 PQ 6+500; Ma-5030 PQ 4+450 a 4+550 i PQ 5+450; Ma-5030 A PQ 4 + 550, en el terme municipal de Porreres, sempre que s'ajustin a les condicions següents:

1. Per a l'elaboració d'aquest document s'ha considerat la classificació urbanística referida a l'assumpte d'acord amb la informació que consta al Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB) del Govern de les Illes Balears (http://muib.caib.es/mapurbibfront/visor_index.jsp#). Abans de l'atorgament de la corresponent llicència d'obres, l'Ajuntament haurà de comprovar que l'esmentada classificació urbanística és coincident amb el Planejament Urbanístic vigent.

2. L'autorització s'entendrà llevat del dret de propietat i sense perjudici de tercers. En cap cas, adquirirà el peticionari dret de propietat, ni de possessió sobre els terrenys del Consell de Mallorca que s'ocupin amb l'obra. Aquesta autorització no suposarà l'assumpció per part d'aquesta administració pública de cap mena de responsabilitat respecte del titular o de tercers.

3. La present autorització té un termini de validesa de TRES (3) anys a partir del dia següent al de la data de recepció del present escrit, sempre que el projecte executiu no s'hagi modificat en aspectes que afectin les zones de domini públic, protecció o reserva de la carretera, quedant sense efecte a la finalització d'aquest.

4. Les obres es duran a terme sota vigilància del personal encarregat de la carretera, el qual, en qualsevol moment, podrà exigir la presentació de l'autorització. Per poder complir aquests requisits, l'autorització haurà d'estar a l'obra durant tota la seva durada.

5. Aquesta autorització s'atorga a títol de precari en la part que afecti terrenys titularitat del Consell de Mallorca, sense perjudici de tercers i salvant els drets preexistents damunt els terrenys o els béns.

6. Aquesta autorització s'emet als únics efectes del que preveu la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la CAIB, en conseqüència no eximeix de l'obligació d'obtenir les llicències i autoritzacions que la legislació vigent exigeixi en virtut de les competències concurrents atribuïdes a aquesta o a altres administracions públiques.

7. El titular de la present autorització està obligat a mantenir en bon estat d'ús i neteja les instal·lacions autoritzades. El personal al servei d'aquest Departament podrà inspeccionar les mateixes per comprovar el seu correcte manteniment.

8. No es permetrà l'acumulació de materials ni d'escombraries sobre la calçada, vorals, cunetes i voravies, ni dificultar amb l'execució de les obres el trànsit.

9. El pla de treball haurà d'incloure les fases d'execució necessàries per a l'ús del trànsit rodat, no autoritzant-se en cap cas la seva interrupció.

10. Si amb motiu de les obres aquest s'ha de veure afectat, abans del començament, s'haurà de recaptar la conformitat de l'organisme gestor del trànsit.

11. D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirectament a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. Per tant, només s'inclou en aquest informe la part del traçat de la línia afectada per aquesta zona i que correspon a les torres T86, T88, T100, T101, T106 a T112.

12. D'acord amb l'article 31.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es defineix com a zona de protecció de la carretera la compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'explanació i a una distància d'aquestes de devuit (18) metres a les carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. A la zona de protecció no es podran realitzar obres ni es permetran més usos que els compatibles amb la seguretat vial, prèvia autorització, en qualsevol cas, de l'organisme gestor.

13. D'acord amb l'article 33.3.f. de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, les esteses aèries de qualsevol tipus hauran d'estar a una distància mínima d'una vegada i mitja l'alçària dels seus elements de sustentació a la vora exterior de la calçada i fora de la zona de domini públic. Les cruïlles hauran de deixar un gàlib de sis (6) metres; els elements de suport de les línies d'alta tensió no podran autoritzar-se dins la zona de protecció. Per tant, tenim les següents:

a) Per a les torres T86, T100, T101 i T106 a T112 afectades pel canvi d'armat, es considera és compatible amb la seguretat vial ja que no s'actua sobre el suport de la línia existent sinó sobre l'armat superior.

b) Per a la torre T88, aquesta s'haurà de recular fora de la zona de protecció establida a 18 metres des de l'aresta exterior de l'explanació i a una distància mínima d'una vegada i mitja l'alçària dels seus elements de sustentació a la vora exterior de la calçada (línia de separació carril voral).

c) Per als encreuaments de cablejat a la carretera Ma-5020PQ 6+500 entre T112 i T111, a la carretera Ma-5020 PQ 6+350 entre T110 i T109, i a la carretera Ma-5030 PQ 5+450 entre T88 i T87; s'haurà d'assegurar el gàlib mínim de 6 metres.

14. Segons l'article 33.3.e. de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, sota la calçada, els encreuaments s'han de fer per la solera de les obres de fàbrica existents, en galeries o tubs disposats prèviament a aquest efecte o construïdes amb mitjans que no alterin el paviment; excepcionalment, es podran autoritzar rases en la calçada per raons d'urgència o necessitat, o prèviament a una obra de renovació del paviment existent. Per tant, el tram de LAMT a enretirar no se substitueix per LSMT sota la carretera Ma- 5030 A al PQ 4+550 segons el document «Proyecto de reforma de línea aérea de MT 15 kV «Colom» por nuevo suministro de MT de 4.772,82 kW TM de Llucmajor - Porreres», de novembre de 2020. En cas de voler soterrar s'haurà de presentar el projecte corresponent que defineixi aquest encreuament sota l'esmentada carretera.

15. S'atendrà l'establert a la norma 8.3 IC Senyalització d'obres i al Manual d'exemples d'obres fixes del Ministeri de Foment per a la senyalització i abalisament de les obres. Aquesta serà tant diürna com nocturna i haurà de garantir la seguretat de la circulació.

16. Les obres es faran sense minvar l'amplària de la calçada.

17. Les obres no modificaran el drenatge de la carretera.

18. En cas que amb obres de manteniment o implantació de senyals o d'altres s'afectés la xarxa, no es podrà exigir a aquest Departament cap tipus d'indemnització i serà a càrrec del titular de la canalització la seva reposició.

19. (...)

20. (...)

21. Prèviament a l'inici de les obres hauran de contactar amb el personal de la nostra Secció d'Explotació per al seu replanteig (M5: 619 369 759).

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

Es conclou que:

El conjunt de la reforma de la línia elèctrica se situa sobre un traçat ja existent, utilitzant majoritàriament els mateixos suports de l'actual xarxa, amb excepció del primer suport T-143, que substitueix a un ja existent, dins la mateixa parcel·la on se situa la subestació i els suports T-97, T-93 i T-87, substituïts, però que no suposen cap nova implantació.

L'únic tram subterrani de nova implantació amb una longitud de 80 metres, se situa dins la parcel·la a on està implantada la subestació i també substitueix a un tram aeri existent.

La subestació de Llucmajor està referenciada dins el Pla Director Sectorial Energètic dins l'apartat IV, com a una de les subestacions existents amb previsions d'ampliació. Té assignada una superfície de parcel·la de 25.598 m².

Segons l'article 24.2 de la Llei de Sòl Rústic, tractant-se d'un ús vinculat a una infraestructura existent dins el Pla Director Sectorial Energètic, tindrà la condició d'ús admès i vincularia les obres que s'han d'efectuar dins la mateixa instal·lació, el soterrament dels 80 metres de línia elèctrica i la substitució d'un suport existent per un nou suport metàl·lic, el T-143.

Es proposa:

Per tot el que s'ha exposat anteriorment en relació al compliment de la normativa d'aplicació, es proposa a la Ponència Tècnica que elevi a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell Insular de Mallorca la proposta següent:

Pel que fa al projecte de reforma de línia aèria elèctrica de mitja tensió 15 kV «Colom» per a nou subministrament de MT de 4.772,82 kV per un costat, la reforma de la línia elèctrica se situa sobre un traçat ja existent, i no suposa cap nova implantació, en el tram que discorr per Porreres i pel que fa al tram subterrani de nova implantació que se situa dins la subestació de Llucmajor que està inclosa dins el Pla Director Sectorial Energètic, d'acord amb el que disposa l'article 24 de la Llei de sòl rústic, cal considerar que ens trobam davant un ús admès que no necessita la declaració d'interès general.

- Servei de Planificació al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

Es conclou que:

Es proposa excloure d'afectació a la Xarxa Natura 2000 el projecte de reforma de la línia aèria de M.T. de 15 kV «COLOM» PER UN NOU SUBMINISTRAMENT DE 4.772,82 kW des de Llucmajor, per a l'electrificació del polígon industrial «SA CREU» Sector 1 al T.M. Porreres, a l'àmbit de la ZEPA ES0000545 Massís de Randa i el LIC ES5310101 Randa, si es compleixen totes les mesures indicades al document ambiental, així com les següents:

-Planificar les obres: delimitació i marcatge de l'àrea d'ocupació de les obres, localització dels accessos a l'obra, realització de les obres durant l'època de menor afluència de trànsit, etc.

-Planificar correctament l'aplec i emmagatzematge de materials. No envair en cap moment les zones vegetades, ni per a realitzar acopis de material o vehicles, ni per gestionar els residus. No es podran utilitzar altres zones no definides prèviament i molt menys si estan vegetades. Restablir les zones utilitzades per a aplecs de material o vehicles.

-Realitzar regs periòdics, mínim tres cops per setmana de les zones vegetades properes a les obres.

-Realitzar neteja periòdica de l'obra. Controlar i planificar molt bé el rentat de formigoneres, canaletes, camions, cubes, etc. Impermeabilitzar de forma acurada els Punts de neteja de formigoneres per a evitar abocaments al sòl, especialment si aquest no es troba formigonat.

-Utilitzar maquinària adient i adequada als camins per tal d'evitar l'afecció a la vegetació, sobretot arbòria. Utilitzar maquinària de baix consum, mantenir-la en bon estat i planificar els seus moviments. No es podran obrir nous camins.

-Les excavacions dels fonaments o rases han de romandre obertes el mínim temps possible. Realitzar una revisió diària dels sots i rases de l'obra, per tal de treure qualsevol animal que hagi pogut quedar-hi atrapat.

-Realitzar un correcte desmantellament de les instal·lacions temporals que hi hagi, neteja del terreny i el condicionament de les superfícies afectades un cop acabades les obres. L'acabat del camí ha de quedar en les mateixes condicions que abans d'excavar les rases, si n'és el cas.

-Minimitzar al màxim el desbrossament i la tala de peus arboris i recuperació del terreny al seu estat original. No emprar herbicides per al control de la vegetació.

-Certificar l'eliminació dels suports, el rebliment amb terra vegetal fins a anivellar el terreny i la revegetació, si n'és el cas.

-Les zones d'aplec, accessos i camins, hauran de restituir-se el màxim possible, realitzant plantacions i revegetacions, si n'és el cas. Es revegetarà amb vegetació pròpia de la zona, com llentiscle (Pistacia lentiscus).

-No portar a terme activitats que suposin renou o altres molèsties als nius presents a la zona. Les actuacions es realitzaran en horari diürn i fora època nidificació aus, de febrer a juny. Aquest condicionant serà també d'aplicació per a posteriors reparacions i actuacions de manteniment que requereixin l'ús de maquinària o vehicles pesants i es faci renou. Abans de començar les obres s'haurà de contactar amb el Servei d'Espècies per consultar on es troben els nius. Es revisaran in situ els arbres propers a les obres i avisar a la Conselleria en cas de trobar nius grans del tipus de Milana.

-Revisar la línia per tal de portar un seguiment de les espècies i exemplars afectats per electrocució, raó per la qual s'haurà de realitzar un seguiment abans de les obres i un altre després per tal de valorar la seva afecció i aplicar mesures correctores. Al cap de cinc anys s'haurà de realitzar una altra revisió per tal de valorar l'efectivitat de les mesures i corregir-les si fos necessari. Els resultats dels estudis s'hauran de presentar al Servei d'Espècies. La persona que faci aquest seguiment haurà de ser un professional reconegut en la matèria.

-Realitzar una inspecció prèvia de la zona abans d'iniciar les obres per tal de detectar individus de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i si escau traslladar-los a zona segura.

-Minimitzar la generació de residus i planificar-ne correctament la seva gestió en origen (reciclatge, emmagatzematge i transport), complint amb la legislació de residus.

-Durant el temps que duri l'obra s'han d'adoptar les precaucions màximes per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

-Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del terreny forestal existent.

-Instruir en l'existència de risc forestal als operaris vinculats a les obres i a l'explotació de les instal·lacions, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el nombre telefònic de comunicació en cas d'incendis forestals (112).

-Disposar, si és possible, d'un punt d'aigua pròxim per utilitzar en cas d'incendi.

-Complir les mesures de prevenció d'incendis forestals:

• Durant l'execució i explotació del projecte es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals (article 8.2.c), en relació a la utilització de maquinària i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

• Durant la fase d'ús del projecte es prendran estrictament les mesures de prevenció d'incendis forestals contemplades al Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Es conclou que:

Ateses les característiques i la naturalesa de l'actuació, s'informa el següent com a administració competent en matèria forestal:

1.Sense cap inconvenient o consideració específica en relació al risc d'incendi forestal, tot i que en qualsevol cas, durant la realització de les obres caldrà complir el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, especialment pel que fa fa a les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendi forestal i les accions conjunturals de prevenció (art. 8.2.c).

2.A més, pel que fa a l'adequació de la línia aèria, el projecte s'adequarà a les determinacions previstes a l'art. 13 del Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal, on es «caldrà establir una zona de protecció al llarg del traçat de la línia. L'amplada d'aquestes zones de protecció ha de ser la necessària per evitar que la vegetació forestal constitueixi un perill per a la conservació de la línia o un risc de produir incendis forestals, i ocuparà almenys el corredor de la línia elèctrica, més 5 metre a cada banda d'aquest. En aquestes franges s'ha de mantenir, en tot cas, una cobertura arbòria i arbustiva màxima del 50% de fracció de cabuda coberta. En els casos de presència de peus arboris que comportin un perill de contacte amb els conductors, hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentació sectorial vigent. Durant l'època de perill d'incendi forestal, aquestes zones s'han de mantenir lliures de residus vegetals o qualsevol altre tipus de residu que pugui afavorir la propagació del foc».

3.Per altra banda, s'haurà de verificar si és d'aplicació el Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC- LAT 01 a 09.

4.També recordar que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en el compliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar.

- DG d'Energia i Canvi Climàtic:

Es conclou que:

La Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic no veu inconvenient en informar favorablement sobre l'execució de la reforma de la línia aèria «COLOM», segons projecte «PROYECTO DE REFORMA DE LÍNEA AÉREA DE M.T. 15 KV «COLOM» PER NOU SUBMINISTRAMENT DE M.T. DE 4.772,82 KW», sempre que es doni compliment a les disposicions de la nostra competència indicades a continuació:

- Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.

- Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves Instruccions Tècniques Complementàries ITC-RAT 01 a 23.

- Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

- Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, d'11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

- Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa «Endesa Distribución Eléctrica SLU», les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'alta Tensió de 3a categoria (mitja tensió), publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2004.

- Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i de la petita i mitjana empresa, per la qual s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribución Eléctrica, SLU.

Al·legacions

No consten a l'expedient al·legacions al projecte

No s'han realitzat consultes transfrontereres per no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

A l'EIA es plantegen diferents alternatives i es realitza una anàlisi multicriteri, per a justificar la selecció, des d'un punt de vista ambiental:

L'alternativa 0 (no execució del projecte). Segons l'EIA, des d'un punt de vista tècnic, aquesta alternativa no suposa cap cost, però no soluciona les deficiències actuals del sistema elèctric a la zona. D'altra banda, no executar la reforma de la línia fa que l'impacte ambiental, considerat com a moderat, es mantengui, a causa de la falta actual de mesures contra la col·lisió i electrocució de l'avifauna.

L'alternativa 1 (seleccionada). Consisteix en la reforma de la línia existent, substituint 8 suports de formigó per suports metàl·lics. La línia comptarà després de la reforma amb un tram subterrani de 80 m i un tram aeri de 10.650 m, i un total de 58 suports. Aquest traçat travessa l'espai de la Xarxa Natura 2000 “Massís de Randa”, en el qual nidifiquen algunes espècies de rapinyaires amenaçades.

Segons l'EIA, el fet d'aprofitar el traçat de la línia ja existent fa que només sigui necessària la modificació d'algunes característiques de la línia, la qual cosa redueix en gran manera els impactes ambientals. El principal impacte d'aquesta alternativa es dona sobre l'avifauna, pel risc de col·lisió i electrocució amb els conductors. D'altra banda, aquest risc ja existeix actualment.

Des del punt de vista tècnic resulta una opció molt viable, ja que només és necessari substituir alguns suports, soterrar un petit tram i realitzar altres modificacions de poca importància. En utilitzar el mateix traçat no és necessari obtenir permisos de nous propietaris afectats. El cost econòmic d'aquesta alternativa és baix. Per altra banda, d'acord amb la Direcció Insular d'Urbanisme, «(...) la reforma de la línia elèctrica es situa sobre un traçat ja existent, i no suposa cap nova implantació, en el tram que discorr per Porreres i pel que fa al tram subterrani de nova implantació que es situa dins la subestació de Llucmajor que està inclosa dins el Pla Director Sectorial Energètic, d'acord amb el que disposa l'article 24 de la Llei de sòl rústic, cal considerar que ens trobam davant un ús admès que no necessita la declaració d'interès general».

L'alternativa 2. Consisteix en una reforma similar a la de l'alternativa 1, però eliminant el tram de línia que actualment travessa l'espai de la Xarxa Natura 2000 “Massís de Randa” i realitzant un nou traçat aeri que voreja aquest espai pel sud. Això suposa una línia que compta amb 13.596 m de longitud i 68 suports. La longitud del tram de nova instal·lació, és a dir, el que voreja la Xarxa Natura 2000, serà de 7.500 metres. Dins de l'espai protegit es retiraran 22 suports.

D'acord amb l'EIA, des d'un punt de vista ambiental, aquesta alternativa presenta l'avantatge que evita la Xarxa Natura 2000. D'altra banda, la seva major longitud i major nombre de suports augmenta l'impacte sobre la resta de factors ambientals (sòls, vegetació, paisatge, etc.). Pel que respecta al risc de col·lisió de l'avifauna, el fet d'evitar la Xarxa Natura 2000 no redueix el risc d'electrocució, ja que els ocells es desplacen fora d'aquest espai protegit a la recerca d'aliment. Per això, l'impacte ambiental d'aquesta alternativa es considera major que el de l'alternativa 1.

Des del punt de vista tècnic, aquesta opció és menys viable, ja que suposa retirar un tram de línia aèria existent i crear un nou de major longitud, la qual cosa comporta un cost econòmic més elevat i una major dificultat tècnica.

L'alternativa 3. Planteja la retirada de tot l'actual traçat aeri i la instal·lació d'una línia íntegrament subterrània, a través de camins existents principalment o terrenys agrícoles en alguns casos. Aquesta línia tindrà una longitud de 10.986 m.

Segons l'EIA, des d'un punt de vista ambiental, aquesta resulta a priori la millor opció, ja que elimina gran part dels impactes que presenta una línia aèria, i especialment els més greus: l'impacte sobre els ocells i el paisatgístic. Aquest traçat travessa la Xarxa Natura 2000. No obstant això, en fase de construcció es poden agreujar els impactes sobre alguns factors ambientals com ara alteració del sòl, risc de contaminació de sòls i aigües o contaminació de l'atmosfera.

Resulta l'opció menys viable des del punt de vista tècnic, ja que una línia subterrània té un cost molt més elevat que una aèria i suposa una major afecció a camins rurals i parcel·les privades, la qual cosa complica la seva tramitació.

En tot cas, cal deixar constància per part de qui subscriu que, en cas que el projecte es referís a la instal·lació d'una nova línia i no a la modificació d'una línia existent, aquesta alternativa es consideraria la millor des d'un punt de vista ambiental, sense tenir en compte altres criteris com l'econòmic o el de viabilitat tècnica.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

S'identifiquen i avaluen els impactes del projecte durant cada una de les seves fases (construcció, funcionament i desmantellament). La fase de desmantellament fa referència a la retirada de 8 suports existents i la seva substitució.

Els impactes es donaran principalment a la fase de construcció i desmantellament d'alguns dels suports existents i seran els següents:

a) Sòl i subsòl

L'afecció sobre el factor sòl serà molt baixa (superfície de 23,46 m²), tant en fase de construcció com de desmantellament, i serà causada principalment per l'excavació de les fonamentacions dels nous suports a instal·lar. Entre les mesures correctores previstes, els aplecs de terra per a les obres romandran el mínim temps possible.

D'altra banda, existeix el risc d'abocament accidental de substàncies contaminants. No obstant això, es preveu que les tasques de neteja, manteniment i reparació de maquinària durant la fase de construcció es realitzin a tallers autoritzats, en la mesura del possible.

b) Emissions

Durant la fase de construcció i desmantellament, la circulació de vehicles i l'ús de maquinària (sobretot en realitzar moviments de terra) poden provocar un augment local i temporal de la quantitat de pols, partícules en suspensió i emissions acústiques, així com emissions de gasos contaminants a l'atmosfera. Entre les mesures de minimització dels impactes, es preveu la limitació de la velocitat del trànsit rodat a 30 km/h i que els camions de transport de terres i altres materials que puguin generar pols hagin d'anar coberts amb lones, entre d'altres.

c) Hidrologia

El projecte es troba en una sola conca hidrogràfica i travessa dos torrents de poca importància i caràcter estacional. Les actuacions a dur a terme no suposaran cap risc d'alteració de la capacitat de drenatge d'aquests cursos i de la conca en general. No obstant això, pot haver-hi risc de contaminació, especialment en dies de pluja, a causa d'abocaments accidentals durant les obres.

De la mateixa manera, en fase de construcció i desmantellament, pot produir-se una afecció sobre la hidrologia subterrània a causa d'abocaments accidentals de substàncies líquides (olis, gasoil, etc.), que podrien acabar afectant els aqüífers. Així mateix, durant la formigonada de les fonamentacions es podria produir una certa infiltració, encara que donat el seu escàs volum no seria significativa.

En tot cas, es preveu que les tasques de neteja, manteniment i reparació de maquinària durant la fase de construcció es realitzin a tallers autoritzats, en la mesura del possible.

d) Flora

El manteniment d'una distància de seguretat entre els conductors de la línia i la vegetació circumdant, suposarà l'eliminació periòdica de vegetació en fase d'obres (construcció i desmantellament). També es produirà eliminació de vegetació entorn dels nous suports a instal·lar, encara que en estar situats en camps de cultiu l'impacte serà mínim. Per aquest mateix motiu no serà necessari obrir accessos que afectin vegetació natural. Entre les mesures correctores, es preveu aprofitar la xarxa de vials preexistent, o evitar el pas o estacionament de vehicles i maquinària per les superfícies amb vegetació natural que no hagin de veure's afectades pel projecte.

Durant la fase d'explotació, el projecte en si mateix no produeix cap afectació a la vegetació de l'entorn, que únicament es veurà afectada mínimament pels treballs periòdics de tala i poda, per a impedir el seu creixement.

D'altra banda, en cas de generar residus vegetals es procedirà a la retirada de les restes en un màxim de deu dies per a evitar la propagació de fongs o altres afeccions.

e) Fauna

Durant les fases de construcció i desmantellament es produiran molèsties a la fauna present entorn de les obres, la qual cosa pot causar que es desplacin a altres àrees. D'altra banda, la circulació de vehicles i maquinària pot ocasionar l'atropellament d'animals, especialment els de petita grandària amb baixa mobilitat (amfibis, rèptils, petits mamífers, etc.).

Durant la fase de funcionament, l'impacte negatiu sobre l'avifauna present a la zona d'estudi (Aquila fasciata, Milvus milvus) es considera el més rellevant del projecte, a causa del risc de col·lisió i especialment d'electrocució que suposa la línia elèctrica. En compliment del RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, l'EIA incorpora mesures com el muntatge del punt de connexió mitjançant sistemes que no suposin una perillositat elevada per les aus, així com l'aïllament adequat de tots aquells elements susceptibles de causar electrocució en aquestes espècies, així com la instal·lació de senyalitzadors visuals, per a minimitzar el risc de col·lisió, entre d'altres.

f) Àrees de prevenció d'incendis

Durant la fase de construcció i desmantellament, el risc d'incendis forestals augmenta a causa de la presència de treballadors i maquinària, ja que es poden originar incendis per negligències o accidents. En la fase d'explotació, es poden produir incendis en cas de trencament dels conductors del suport. En tot cas, es prendran les mesures preventives adients per minimitzar el risc, com mantenir els camins, pistes, faixes tallafocs o àrees tallafocs lliures d'obstacles que impedeixin el pas i la maniobra de vehicles, i nets de residus o deixalles.

g) Residus

Durant la fase d'obres, es generaran residus de diversa naturalesa, que hauran de ser gestionats separadament, prioritzant el seu reciclatge. Es preveu que l'empresa contractista encarregada de l'execució del projecte, presenti, previ inici de les actuacions, un Pla de Gestió de Residus (PGR), d'acord amb el que s'estableix en el RD 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

h) Energia

En tractar-se d'una infraestructura de distribució d'electricitat, el projecte no suposa el consum ni la generació d'energia elèctrica. D'aquesta manera, l'impacte sobre el consum energètic i la punta de demanda és nul.

i) Paisatge

Atès que la major part del traçat de la línia elèctrica és aeri, l'impacte paisatgístic ja s'està produint en l'actualitat. Les obres necessàries per a realitzar la reforma d'aquesta línia són d'escassa entitat, i no suposaran impactes rellevants, durant la fase de funcionament. Respecte de les obres, els efectes sobre el paisatge deriven indirectament de la presència de maquinària i material en les zones d'obra i directament de l'alteració del sòl per la instal·lació de suports i excavació de la rasa de la línia subterrània.

Segons l'estudi d'incidència paisatgística, la diferència entre les conques visuals de la línia aèria actual i després de la reforma és mínima, ja que tan sols s'instal·la 1 nou suport i se substitueixen altres 8 en la mateixa posició, amb una altura lleument superior. D'aquesta manera, la implantació del projecte suposa un augment molt petit de la visibilitat de la línia elèctrica, considerant-se com a més rellevant l'impacte produït pels nous suports metàl·lics.

Entre les mesures correctores que s'incorporaran, es preveu delimitar les que totes les superfícies afectades per l'execució de l'obra siguin restaurades, afavorint la recuperació del sòl i la restauració de la vegetació original, així com la conservació de les espècies arbustives d'interès o de creixement lent que es troben al traçat de la línia sempre que compleixin la distància de seguretat amb els conductors.

j) Patrimoni cultural

Les actuacions no afecten directament béns catalogats. En tot cas, es preveu la restauració dels murs de pedra en sec que es puguin veure afectats pel projecte.

5.3 Seguiment ambiental

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA), amb indicadors de seguiment de les mesures per a minimitzar els impactes a cada una de les fases del projecte (construcció, funcionament i desmantellament).

El pressupost total del projecte ascendeix a 715.910,23 euros, i incorpora conceptes relatius a les mesures de minimització dels efectes adversos sobre l'avifauna.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del “Projecte d'electrificació del polígon industrial Sa Creu (TM de Porreres)”, signat pel Sr. Jordi Masramon, enginyer tècnic industrial, amb data novembre de 2020, i visat pel Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, amb núm. 20200915576 i data 17 de desembre de 2020, en concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin totes les mesures preventives, correctores proposades i acceptades pel promotor durant el procés d'avaluació d'impacte ambiental i a més es compleixin els condicionants següents:

1. D'acord amb el Servei de Planificació al Medi Natural:

1.Delimitar i marcar l'àrea d'ocupació de les obres, localitzar els accessos a l'obra i realitzar les obres durant l'època de menor afluència de trànsit.

2.L'aplec i emmagatzematge de materials haurà de ser planificada correctament. No es podrà envair en cap moment les zones vegetades per a realitzar aplecs de material o vehicles, emmagatzemar materials o gestionar els residus. No es podran utilitzar altres zones no definides prèviament i molt menys si estan vegetades i s'hauran de restablir les zones utilitzades per a aplecs de material o vehicles.

3.Regar periòdicament, mínim tres cops per setmana, les zones vegetades properes a les obres.

4.Realitzar una neteja periòdica de l'obra, controlant i planificant adequadament el rentat de formigoneres, canaletes, camions, cubes, etc, i impermeabilitzant de forma acurada els punts de neteja de formigoneres per a evitar abocaments al sòl, especialment si aquest no es troba formigonat.

5.La maquinària utilitzada haurà de ser adient i adequada als camins per tal d'evitar l'afecció a la vegetació, sobretot arbòria, així com ser de baix consum, estar en bon estat de manteniment i planificar els seus moviments, de manera que no es puguin obrir nous camins.

6.Les excavacions dels fonaments o rases han de romandre obertes el mínim temps possible, realitzant una revisió diària dels sots i rases de l'obra, per tal d'alliberar qualsevol animal que hagi pogut quedar-hi atrapat.

7.Desmantellar correctament les instal·lacions temporals, netejar el terreny i condicionar les superfícies afectades un cop acabades les obres. L'acabat del camí ha de quedar en les mateixes condicions que abans d'excavar les rases, si n'és el cas.

8.Minimitzar al màxim el desbrossament i la tala de peus arboris i recuperació del terreny al seu estat original. No emprar herbicides per al control de la vegetació.

9.Certificar l'eliminació dels suports, el rebliment amb terra vegetal fins a anivellar el terreny i la revegetació, si n'és el cas.

10.Les zones d'aplec, accessos i camins, hauran de restituir-se el màxim possible, realitzant plantacions i revegetacions, si n'és el cas, amb vegetació pròpia de la zona, com el llentiscle (Pistacia lentiscus).

11.No es podran portar a terme activitats que suposin renou o altres molèsties als nius presents a la zona. Les actuacions es realitzaran en horari diürn i fora de l'època de nidificació d'aus, de febrer a juny. Aquest condicionant serà també d'aplicació per a posteriors reparacions i actuacions de manteniment que requereixin l'ús de maquinària o vehicles pesants i que facin renou. Abans de començar les obres, s'haurà de contactar amb el Servei d'Espècies per consultar on es troben els nius, revisant-se in situ els arbres propers a les obres i avisant a la Conselleria en cas de trobar nius grans del tipus de milana.

12.Revisar la línia per tal de portar un seguiment de les espècies i exemplars afectats per electrocució, raó per la qual s'haurà de realitzar un seguiment abans de les obres i un altre després per tal de valorar la seva afecció i aplicar mesures correctores. Al cap de cinc anys s'haurà de realitzar una altra revisió per tal de valorar l'efectivitat de les mesures i corregir-les si fos necessari. Els resultats dels estudis s'hauran de presentar al Servei d'Espècies i la persona que faci aquest seguiment haurà de ser un professional reconegut en la matèria.

13.Realitzar una inspecció prèvia de la zona abans d'iniciar les obres per tal de detectar individus de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i, si escau, traslladar-los a zona segura.

14.Minimitzar la generació de residus i planificar-ne correctament la seva gestió en origen (reciclatge, emmagatzematge i transport), complint amb la legislació de residus.

15.Durant el temps que duri l'obra s'han d'adoptar les precaucions màximes per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.), tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

16.Els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del terreny forestal existent.

17.Instruir en l'existència de risc forestal als operaris vinculats a les obres i a l'explotació de les instal·lacions, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi. Aquests hauran de conèixer el telèfon de contacte en cas d'incendis forestals (112).

18.Disposar, si és possible, d'un punt d'aigua pròxim per utilitzar en cas d'incendi.

2. D'acord amb el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, caldrà establir una zona de protecció al llarg del traçat de la línia, l'amplada de la qual haurà de ser la necessària per evitar que la vegetació forestal constitueixi un perill per a la conservació de la línia o un risc de produir incendis forestals, i ocuparà almenys el corredor de la línia elèctrica, més 5 metre a cada banda d'aquest. En aquestes franges s'haurà de mantenir, en tot cas, una cobertura arbòria i arbustiva màxima del 50% de fracció de cabuda coberta. En els casos de presència de peus arboris que comportin un perill de contacte amb els conductors, hauran de ser talats de conformitat amb la reglamentació sectorial vigent. Durant l'època de perill d'incendi forestal, aquestes zones s'han de mantenir lliures de residus vegetals o qualsevol altre tipus de residu que pugui afavorir la propagació del foc.

3. Atès que l'estesa elèctrica aèria es localitza dins zona de protecció contra l'electrocució d'avifauna, el promotor haurà de contractar un auditor ambiental, expert en la matèria, encarregat de verificar i redactar els informes corresponents sobre el correcte compliment de totes les mesures preventives que incorpora el projecte, relatives al RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

Tant la despesa de contractació de l'auditor, com les despeses relatives a les diferents mesures a implantar per a la protecció de l'avifauna, hauran de figurar dins el pressupost final del projecte.

4. Durant la fase de construcció, s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

5. No es podrà afectar cap dels BIC situats entorn del projecte. Respecte dels murs de pedra en sec, localitzats al llarg del traçat de la línia elèctrica, si escau, hauran de ser restaurats al seu estat original.

Així mateix, es recorda que:

- Abans de l'inici de les obres, s'haurà d'obtenir la pertinent autorització de la Direcció Insular d'Infraestructures del Consell de Mallorca, així com complir amb els condicionants de l'autorització, atès que el projecte afecta les carreteres Ma-5020 i Ma-5030.

- Durant l'execució i explotació del projecte, s'hauran de complir les mesures de prevenció d'incendis forestals, establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals (article 8.2.c), en relació a la utilització de maquinària i equips en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

- Durant la fase de funcionament del projecte es prendran estrictament les mesures de prevenció d'incendis forestals contemplades al Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió.

- D'acord amb la DG d'Energia i Canvi Climàtic, la reforma de la línia elèctrica haurà de complir amb les disposicions normatives següents:

- Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09.

- Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves Instruccions Tècniques Complementàries ITC-RAT 01 a 23.

- Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

- Decret 36/2003, d'11 d'abril, pel qual es modifica el Decret 99/1997, d'11 de juliol, pel qual es regula el procediment administratiu aplicable en la tramitació de les instal·lacions elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

- Resolució de 27 de juliol de 2004 de la Direcció General d'Indústria per la qual s'aproven, a l'empresa «Endesa Distribución Eléctrica SLU», les Condicions Tècniques per a Xarxes Subterrànies d'alta Tensió de 3a categoria (mitja tensió), publicada en el BOIB núm. 109 de data 7 d'agost de 2004.

- Resolució de 5 de desembre de 2018, de la Direcció General d'Indústria i de la petita i mitjana empresa, per la qual s'aproven especificacions particulars i projectes tipus d'Endesa Distribución Eléctrica, SLU.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 2 de febrer de 2023)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias