BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de desembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe ha de ser sotmès a avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb Resolució del president de la CMAIB per la qual es formula l'informe d'impacte ambiental sobre el projecte de parc fotovoltaic Son Castelló, TM de Palma (169a/2020).

L'EIA es va exposar al públic el 21 d'octubre de 2021 (BOIB núm. 144), conjuntament amb el tràmit de declaració d'utilitat pública del projecte. També es va publicar anunci a la pàg. web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, al portal de transparència de la CAIB i als diaris «ARA Balears» i «Ultima Hora». La tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013 i el Decret legislatiu 1/2020.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Antecedents

En data 22/10/2020 té entrada a la CMAIB ofici de l'òrgan substantiu d'inici d'avaluació d'impacte ambiental simplificada del parc solar fotovoltaic Son Castelló.

En data 06/10/21 s'eleva al president de la CMAIB proposta de resolució d'informe d'impacte ambiental del projecte, relativa a la seva subjecció a avaluació d'impacte ambiental ordinària (169a/2020), amb informe desfavorable del Servei d'Agricultura, preceptiu i vinculant, segons l'art. 118.2 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears. D'acord amb l'informe referit «El terreny en el qual està projectat instal·lar el parc fotovoltaic Son Castelló és un terreny que actualment té un ús agrari, està en producció, amb un nivell de productivitat mitjana-alta, per les seves característiques és apte perquè continuï tenint aquest ús agrari com explotació agrària com per explotació mixta agrícola i ramadera. Per aquestes característiques, s'informa desfavorablement per a la instal·lació del parc fotovoltaic Son Castelló al polígon 23, parcel·les 244, 130 i 362 del municipi de Palma».

Els aspectes a considerar a l'EIA són els següents:

“1. Tant la fase d'obra, com la de desmantellament, s'hauran de programar fora de l'època de reproducció de l'avifauna present en l'entorn, és a dir fora dels mesos de febrer a juny, ambdós inclosos. Durant aquestes fases, així com durant la fase de funcionament, s'haurà de realitzar un seguiment de renous, associat als elements del parc, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

2. S'hauran d'implementar les mesures pertinents per tal d'evitar emissions contaminants a l'atmosfera durant la fase de manteniment.

3. La ubicació del tancament i barrera perimetral del PFV haurà de tenir en compte l'art. 221 del PGOU de Palma, havent de situar-se a 3,50 m de distància de l'eix del camí.

4. S'haurà d'elaborar un inventari detallat dels ametllers presents a la parcel·la, i del seu estat fisiològic, i que, segons el document ambiental, es retiraran per la implementació del PFV, així com les mesures compensatòries previstes.

5. S'han d'esmenar o aclarir les deficiències següents detectades al document ambiental:

a) Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'hauran d'especificar quines precaucions s'adoptaran per evitar l'abocament de substàncies contaminants i l'afecció al sòl i a les aigües subterrànies, durant les obres.

b) El Document ambiental ha d'incloure un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) pressupostat i amb indicadors de seguiment, referit a cada una de les fases del projecte (construcció, funcionament i desmantellament).

Així mateix, el PVA ha d'aclarir quines actuacions concretes s'adoptaran per corregir les incidències o incompliments en els indicadors de seguiment, per a les diferents fases del projecte.”

2. Informació del projecte

El parc fotovoltaic (PFV) Son Castelló es localitza a tres finques denominades Son Pons-Ullastres (polígon 23, parcel·les 130, 244 i 362), amb una superfície total de 343.015 m², al barri de Sa Indioteria (TM de Palma). La superfície poligonal d'ocupació del PFV serà de 6,13 ha (instal·lació de tipus C, sotmesa a declaració d'utilitat pública, d'acord amb el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears).

Segons el projecte refós, la instal·lació disposarà dels següents elements:

- 14.784 mòduls monocristal·lins antireflectants de 540 Wp de potència unitària (20,94% d'eficiència unitària) distribuïts en dos blocs fotovoltaics, totalitzant 7,987 MWp de potència instal·lada, per a una producció anual d'energia de 12.705 MWh / any. Els mòduls s'instal·laran en estructures que suportaran 2 files de panells en posició vertical, amb una altura de 2,48 m, separats entre si 3 m, per a permetre la pastura per part del ramat oví, i 20º d'inclinació, respecte del terra. La configuració prevista és de 2 panells en vertical (2 V). Es preveu la seva fixació a terra mitjançant clavat directe del pilar o per foradat previ.

- 38 inversors descentralitzats, encarregats de convertir el corrent continu dels panells de 1500 V a corrent altern a 800 V.

- 2 centres de transformació (CT1 i CT2), connectats amb el centre de maniobra i mesura (CMM) mitjançant dues línies soterrades de mitja tensió (MT) 15 kV. A la vegada el CT1 i CT2 quedaran connectats mitjançant línia soterrada de MT 15 kV, amb una longitud total de 885 m.

La superfície total ocupada pel CT1, CT2 i CMM) serà de 47,87 m² (0,013% de la superfície total, sense porxos). No es realitzaran grans moviments de terra per anivellar les edificacions, ja que pràcticament no hi ha pendents a les finques, i l'espai triat en concret. L'alçada màxima de les construccions serà de 3,045 m, per sota dels 8 metres màxims permesos. El seu acabat exterior es planteja tipus "embetumat" color ocre- terra i coberta inclinada amb teula àrab a una aigua, i persiana de fusta o alumini de color verd perquè s'adeqüi a les construccions properes, en compliment de la norma 22 del PTM. Les voreres de la construcció d'1,2 m d'ample es finalitzaran amb un dels següents acabats: pedra calcària o marès pla o rajoles de terratzo.

- Línia soterrada de MT 15 kV d'evacuació de l'energia generada, fins a la Subestació Elèctrica (SE) «Polígon» de Son Castelló (coordenades aproximades UTM, Datum ED50 X: 470.756,43 Y: 4.384.356,30 (FUS 31), amb una longitud total de 820 m i un traçat que discorrerà per terrenys de titularitat pública.

- Tancament perimetral cinegètic, amb una alçada màxima de 2,20 metres. Es guardarà una distància de 20 cm a la part inferior de la tanca per permetre el pas de fauna i afavorir la diversitat genètica. Els fils verticals de la malla han d'estar separats entre si per 15 cm com a mínim i no tendran elements tallants o punxants. La tanca disposarà de plaques visibles de senyalització per evitar col·lisió de l'avifauna.

- Barrera vegetal perimetral. Actualment, al voltant de les finques, existeix tancament perimetral desigual, amb alguns trams on hi ha elements de gran alçada (lledoners, xiprers), que limiten notablement la visibilitat de la finca al seu interior. S'opta per la instal·lació d'una barrera perimetral nova al voltant de tot el perímetre. En aquells punts on existeixi vegetació arbòria que ja efectuï aquesta tanca d'apantallament, no s'eliminarà.

La barrera vegetal estarà composta per un total de 832 arbres (garrovers) i 2.081 arbusts (mata), adaptats a l'entorn i de baix requeriment hídric, ubicats a 3 m del tancament perimetral cinegètic. Les mates es plantaran amb un marc de plantació d'1 m i una alçada aproximada de gairebé 2 m, mentre que els garrovers es plantaran amb un marc de plantació de 2,5 m, assolint una altura de 3 m en 3 anys. El reg es durà a terme mitjançant qualsevol dels pous autoritzats per a regadiu existents a la finca.

Respecte de la configuració de la instal·lació en dos blocs fotovoltaics, la parcel·la 244 únicament serà ocupada per plaques fotovoltaiques i barrera vegetal a la part nord-oest, evitant ocupar la zona prevista com a reserva viària. La parcel·la 362 i 130, en ser contigües seran considerades com un sol bloc fotovoltaic, per la qual cosa la zona sud-est del bloc serà ocupada per plaques fotovoltaiques i barrera vegetal, mentre que a la zona nord-oest es realitzarà una compensació agrària, mitjançant la plantació d'un marc de garrovers de 8x8 m.

Finca	Direcció	Denominació	Superfícies cadastrals de les parcel·les (m²)		Superfície poligonal (m²)	Ocupació
SON PONS ULLASTRES	Polígon 23, parcel·la 244, TM Palma	Bloc 1 – Sud	161.854		40.785,57	25,20%
	Polígon 23, parcel·la 130, TM Palma	Bloc 2- Nord	174.132	181.161	20.385,79	11,25%
	Polígon 23, parcel·la 362, TM Palma		7.029
TOTAL			343.015		61.171,36	17,83%

Es preveu també la reserva d'un espai de 65 m² (3,5 Mwh) per a la instal·lació en un futur de sistemes d'emmagatzematge d'energia.

D'acord amb l'informe agronòmic, es preveu una compensació agrària, proposant-se les actuacions següents:

i. Arrabassament de tots els arbres de la parcel·la 244, tant a la zona afectada pel PFV, com a la resta de la parcel·la. Els arbres referits tenen una edat d'uns 20 anys i estan afectats per malalties fúngiques, per la qual cosa es considera que ja han acabat el seu cicle productiu.

A la zona de la parcel·la no afectada pel PFV es realitzarà una nova plantació d'ametllers en regadiu superintensiu amb un marc de plantació de 5 x 1,5, amb una superfície de 10,84 ha.

ii. Una nova plantació de 5,4 ha de garrovers en regadiu a la parcel·la 130.

iii. Noves plantacions d'ametllers en regadiu a diverses parcel·les del polígon 41 de Palma, amb un marc de plantació de 5 x 3:

1. Parcel·la 65: 3,11 ha. Ús actual cereal.

2. Parcel·la 46: 0,33 ha. Ús actual cereal.

3. Parcel·la 49: 3 ha. Ús actual pastura arbustiva (CAP 0).

4. Parcel·la 45: 2,45 ha. Ús actual cereal.

D'aquesta manera, es realitzaran un total de 5,7 ha de nous cultius de garrovers i 8,99 ha d'ametllers en regadiu, i se substituiran 10,84 ha d'ametllers en sistema intensiu per altres 10,48 ha en sistema superintensiu, suposant una millora en l'activitat agrària actual de la finca de 0,628 unitats de treball agrari (UTA's).

Quant als accessos al PFV, l'accés principal a les parcel·les 130 i 362, es realitzaria pel Camí de Son Llompart (desviament de la carretera de Palma a Sóller, Ma-11), camí d'accés a l'estació del Metro de Son Sardina. En qualsevol cas, l'accés utilitzat durant les obres i una vegada finalitzades, per a l'ús i manteniment del bloc 2 fotovoltaic, es farà des de la parcel·la 362, al sud del PFV, per un accés preexistent des del carrer de Son Pons Ullastre, per un vial asfaltat de doble pas. D'altra banda, la finca 244 (bloc 1 fotovoltaic), té un accés rodat asfaltat de fàcil accés des d'un camí secundari (Camí dels Reis), que connecta ràpidament amb un carrer de doble sentit de circulació (4 carrils), del darrer carrer del polígon industrial de Son Castelló. Es tracta d'una incorporació amb elevada visibilitat a una recta, per un camí asfaltat però amb poca densitat de vehicles.

El projecte té un pressupost estimat de 5.928.896,46 euros, incloent-hi una partida pressupostària específica per a les mesures ambientals de 241.530 euros i una altra per a la fase de desmantellament de 87.377,85 euros, que inclou el desmantellament i gestió dels elements del PFV, inclosa la línia d'evacuació de l'energia, i la restauració paisatgística. El termini d'execució previst de les obres és de 6 mesos i es preveu la generació de diversos tipus de residus, sense reutilització, principalment, 0,525 t de residus inerts de naturalesa pètria i 3 m³ de RCD de naturalesa no pètria.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

D'acord amb el PTM, el bloc sud del PFV es troba a un terreny qualificat com a Àrea de Desenvolupament Urbà i categoria de Sòl Rústic (SR) i classificat com Àrea de Transició - Harmonització (AT-H), mentre que el bloc nord de la instal·lació es troba majoritàriament a un terreny qualificat com a Sol Rústic General (SRG). El PGOU de Palma, classifica les finques en qüestió com a Sòl Rústic, i específicament com a Àrea de transició, Agrícola ramadera (AT_AR), Àrea d'interès agrari, Agrícola ramadera (AIA_AR), Sòl rústic general, Parcel·lació limitada (SRG-PL).

La finca se situa dins la Unitat de Paisatge 4 (UP-4) «Badia de Palma i Pla de Sant Jordi», constituint un espai dedicat principalment a terres arables i alguns fruiters en secà (ametllerar), d'acord amb el Sistema d'Identificació de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC). Els terrenys objecte d'estudi estan afectats per servitud aeronàutica de l'aeroport de Palma.

L'àmbit d'actuació es troba dins una zona d'aptitud fotovoltaica alta, és a dir, correspon a sòls de major aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions i, per tant, que es consideren terrenys prioritaris per a la seva implantació. Per altra banda, la parcel·la afectada pel projecte es troba allunyada d'altres PFV, en servei o tramitació. Els més pròxims, cap al Nord, són el PFV Son Reus i el PFV Mallorca Sostenible (TM de Bunyola), ambdós a més de 3 km, i el PFV Son Falconer, a més de 4 km, respecte del PFV Son Castelló.

D'acord amb el visor cartogràfic IDEIB, ni les parcel·les on es pretén ubicar la instal·lació ni el traçat de la línia d'evacuació de l'energia es troben afectades per APR d'inundació, d'erosió, d'esllavissament o d'incendi. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears, l'àmbit d'actuació es troba a una zona amb baix risc d'incendi. Ni el PFV, ni el traçat de la línia d'evacuació, es troben dins cap espai de rellevància ambiental, ni estan afectats per cap figura definida a la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears. Per altra banda, el projecte no es desenvolupa en zona de protecció d'electrocució i de col·lisió segons el RD 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d'alta tensió.

D'acord amb el BIOATLES (quadrícules 1x1, codis 2.840, 2.841, 2.850 i 2.851), a l'espai afectat pel PFV i la seva línia d'evacuació trobam únicament com a espècie rellevant (catalogada) el mussol banyut (Asio otus), al tram final del traçat de la línia d'evacuació de l'energia i connexió amb la SE Polígon (quadrícula 1x1, codi 2.850). Segons quadrícules 5x5 (codis 281 i 283), figuren diverses espècies rellevants, destacant especialment l'avifauna, com la milana (Milvus milvus), catalogada i amenaçada, i d'altres catalogades com el xoriguer (Falco tinnunculus), el sebel·lí (Burrhinus oecdinemus), l'esplugabous (Bubulcus ibis), el puput (Upupa epops), així com la falzia (Apus apus) i el xàtxero (Motacilla alba) – migratòries –.

L'àmbit d'actuació es troba damunt la massa subterrània 1814M4 «Son Reus», aqüífer profund en bon estat qualitatiu i quantitatiu i moderada vulnerabilitat a la contaminació. Ni els terrenys afectats pels elements del PFV, ni el traçat de la línia d'evacuació de l'energia, es veuen afectats per xarxa hidrològica, servitud de torrent, o zona d'inundació. Els dos cursos d'aigua més pròxims a la ubicació de la zona d'estudi són el torrent de na Bàrbara i el torrent Gros.

La zona d'estudi disposa de dos punts autoritzats de captació d'aigua, un a la parcel·la 130 per a ús domèstic (REG_10_Vigent-DI-_31370), i un altre a la parcel·la 244 per al reg (ARE_2856_Vigent-DI-_29634). Els pous d'abastiment urbà més pròxims es troben a distàncies superiors a 1 km respecte del PFV (CAS_677_Vigent-A_S_5124 i CAT_12508_Vigent-CAT_12508).

D'acord amb el document ambiental, dins la zona d'estudi no figura cap element dins el Catàleg de protecció d'edificis i elements d'Interès Històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma, del PGOU de Palma. En tot cas, existeixen alguns elements notoris com murs de pedra en sec, i així mateix, a la punta nord-oest del límit de la finca, la parcel·la confronta amb el traçat de la Font de la Vila, una construcció etnològica catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la categoria de Monument (grau de protecció A1 per l'Ajuntament de Palma).

4. Resum del procés d'avaluació

Actuacions prèvies

Es varen rebre els informes següents, durant el tràmit de consultes:

- Servei d'Agricultura (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació:

Es conclou que:

D'acord amb la Instrucció 2/2021, de 5 d'octubre de 2021, sobre els criteris per emetre informes per la instal·lació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i vistes les mesures de compensació proposades de caràcter innovador, es procedeix a informar favorablement per a la instal·lació del parc solar fotovoltaic Son Castelló al polígon 23 parcel·les 244, 130 i 362 del terme municipal de Palma.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica:

El present projecte és un refós de les diferents modificacions sobre el projecte presentat el passat mes de maig. Es situa a la finca de Son Pons Ullastres:

Pol. 23, Parcel·la 244, 161.854 m²; Parcel·la 130, 174.132 m²; Parcel·la 362, 7.029 m².

El parc solar estarà format per 14.784 mòduls panells solars de 540 Wp/ud, totalitzant una instal·lació 7 MW (7.983,36 kWp).

Es considera que:

L'informe 096/21-CA concloïa de la manera següent:

1. El projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

2. Es podria tenir en compte la possibilitat de dotar d'emmagatzematge energètic, per donar compliment al seu article 43.

Es veu que en les modificacions del projecte no s'ha contemplat la possibilitat d'instal·lar sistemes d'emmagatzematge.

Es conclou que:

No s'estableixen noves consideracions respecte de l'informe 096/21-CA.

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Consell de Mallorca:

Es conclou que:

S'informa favorablement la proposta amb les observacions següents:

1.Es recomana realitzar la plantació dels garrovers amb una trama que segueixi la mateixa orientació de les alineacions de les plantacions existents al nord i al sud de la parcel·la on es proposa l'actuació.

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics:

Es conclou que:

El 23 d'agost de 2021 (RS SEP 105/2021), dins el procediment d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, el Servei d'Estudis i Planificació va emetre informe en relació a l'assumpte de referència, dirigit a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, com a òrgan sol·licitant. El sentit de l'informe va ser favorable, atès al compliment dels condicionants següents:

1.En cas de preveure generació d'aigües residuals als edificis projectats, haurà de complir amb els requisits dels sistemes de depuració establerts a l'article 80 i l'annex 3 del PHIB 2019.

2.En cas de voler utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques, en compliment del RD 1620/2007 de 7 de desembre, s'haurà de sol·licitar la corresponent concessió de reutilització, la qual es regirà per l'esmentada normativa.

3.Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística:

“Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries”.

Atès que no hi ha hagut variacions respecte a la hidrologia en el projecte refós i a l'EIA presentats, les conclusions d'aquest informe són aplicables al procediment actual d'avaluació d'impacte ordinària (...)

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Es considera que:

Segons el criteri del Servei de Protecció d'Espècies, no és de preveure que les actuacions projectades puguin suposar un efecte negatiu sobre les espècies presents a la zona.

Es conclou que:

Inform FAVORABLEMENT sobre el projecte de parc fotovoltaic Son Castelló, de 7,98 Mwp i 7 Mwn, ubicat al polígon 23, parcel·les 244, 130 i 362, de Palma.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Es conclou que:

Sense cap consideració o aspecte de rellevància a aportar respecte del projecte de referència i pel que fa a aspectes de gestió forestal.

- Ajuntament de Palma:

Oficina Revisió Pla General:

Es conclou que:

Des del departament d'Urbanisme, Oficina de revisió de Pla General, s'emet informe favorable al present projecte, condicionat a:

- L'autorització d'AESA.

- Que s'assenyali en els plànols que la posició del nou tancament denominat «reixeta», respecte al camí, sigui de 3,50 m mesurat des de l'eix.

- Que els acabats de la dita reixeta i restes de tancament compleixin el disposat a l'article 6.1.12 del POD, on s'estableix que si es tracta de reixeta serà d'altura màxima de 2,20 m i suports de fusta.

- Que s'obtingui llicència municipal per al camí privat de la finca en compliment de l'article 6.1.15 del POD, on s'especifica que els nous camins o obres en camins existents requereixen llicència municipal, on sem les exigirà que no es realitzi pavimentació mitjançant asfalt o formigó.

- El promotor ha de comprovar que l'EIA del projecte compleix amb els requeriments de l'article 6.1.2 del POD, d'estudi justificatiu d'integració paisatgística i ambiental. Adaptant-lo si no és així.

2. Departament de Medi Ambient i Benestar Animal:

Pel que respecta a l'àrea de Medi Ambient i Benestar Animal de l'Ajuntament de Palma, independentment del que puguin aportar altres àrees municipals i/o administracions competents i/o implicades, es considera el següent:

Dins els documents dels projectes rebuts es detallen quasi perfectament tots els impactes ambientals que es generaran en les diferents fases de construcció, funcionament i abandonament del projecte. També es detalla la manera en la qual es controlaran els impactes i les mesures correctores adients per al seu control. No obstant això, s'han trobat una sèrie d'aspectes que no sembla que estiguin bé controlats.

- L'increment de renou causat pel parc fotovoltaic al llarg de tota la seva vida útil pel fet que es proposen com a mesures preventives, per una banda, la implantació d'una barrera vegetal com a mesura per a reduir el renou i per altra, la ITV com a mesura de control del renou dels vehicles. Ambdues accions no serien efectives com a mesures preventives per a la reducció del renou.

En el primer cas, perquè empíricament, dins els manuals d'acústica aplicada, s'accepta de forma general que una pantalla vegetal de 10 metres d'amplària només té una capacitat de reducció del renou d'1 dB(A). Quan la pantalla vegetal és de només una filera d'arbres la capacitat de reducció de renou d'aquesta és nul·la, per la qual cosa sembla que la mesura preventiva prevista no aconseguiria l'eficàcia que es pretén.

En el segon cas, perquè la ITV no realitza proves de renou en les seves inspeccions de manteniment de vehicles, només les fan quant a l'emissió de partícules contaminants a l'atmosfera. Llavors, aquesta mesura preventiva no té sentit.

Així, s'haurien de proposar mesures preventives realment eficaces per a controlar aquest aspecte.

- En l'apartat de mesures preventives, correctores i compensatòries, dins les afeccions al sòl s'esmenta que “... tots els residus seran emmagatzemats en el seu lloc corresponent fins que siguin recollits”. No es descriu enlloc les característiques ni la ubicació en l'obra de l'espai per a emmagatzemar els residus. Així, es considera que la recollida i emmagatzematge de residus no està completament controlada i, en la forma descrita dins el text, és molt probable que els residus, inclosos els perillosos, quedin incontrolats. Aquest aspecte s'hauria de millorar notablement.

- En la descripció de com es faran els manteniments de la maquinària implicada no queda clar a on es realitzaran. Si serà en l'obra o fora de l'obra, perquè no es concreta el tema i es deixa obert. El fet de no establir un procediment per endavant deixa la porta oberta que es realitzin a on sigui, sense control, el que provocarà la possibilitat de vessaments incontrolats al terreny. S'hauria d'establir un procediment previ per al manteniment dels vehicles.

- Quant al proveïment de combustible s'esmenten zones habilitades a l'efecte, però no s'ubiquen dins l'obra, la qual cosa genera el mateix perill de vessaments incontrolats descrits en el punt anterior. S'haurien de proposar punts concrets per al proveïment de combustible dins l'obra, condicionats adequadament per a evitar fuites de combustible que poguessin contaminar el substrat i les aigües subterrànies.

- Relacionat amb el punt anterior, es deixa oberta la possibilitat d'instal·lació d'un dipòsit per al subministrament de combustible en la mateixa obra. No obstant això, ni es descriu ubicació, ni capacitat, ni característiques d'aquest. Aquest punt s'hauria d'aclarir.

- Finalment, quant als aspectes a clarificar, estaria pendent aclarir si finalment s'instal·laran bateries o no en la planta. Si es fa, a on s'instal·laran, si s'ha de fer una nova construcció per allotjar-les a on es farà, característiques de la nova construcció, etc. Aquest punt queda, igual que els anteriors, massa obert. Es fa necessari un aclariment.

En referència al contingut del document d'avaluació d'impacte ambiental, tal com s'estableix dins l'article 35.1.f) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i en l'article 21.2 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, aquest hauria de dur inclòs un programa de vigilància ambiental de l'obra i de la instal·lació en funcionament, en el qual s'especifiquin: inversió econòmica per tota la durada del programa, responsables, mesures de control, calendarització, registres, etc.

En aquest projecte el programa de vigilància hi és, no obstant això, sembla que no s'ha previst un pressupost ajustat i seriós, per tal de poder complir amb les obligacions marcades per la llei. No sembla creïble que per a tota la durada del programa de vigilància ambiental (seguiment) s'hagi previst un pressupost de 10.000 € en el document ambiental i que a més, dins el document del projecte, la mateixa partida pressupostària (seguiment del programa de vigilància ambiental) tengui assignada una quantitat econòmica de 8.000 €.

Per una banda, aquest pressupost es considera completament insuficient per a les labors que s'haurien de dur endavant, segons el mateix programa de vigilància ambiental descrit en el document d'avaluació d'impacte ambiental del projecte i per altra, es podria pensar que l'empresa promotora no mostra cap respecte i interès quant a la correcció i control dels possibles impactes ambientals de la futura instal·lació fotovoltaica.

Es conclou que:

S'informa favorablement al projecte d'instal·lació del parc fotovoltaic Son Castelló, ubicat al polígon 23, parcel·la 244, 130 i 362 del TM de Palma, sempre lligat al compliment dels requisits descrits en aquest informe o a l'aportació de la documentació que acrediti el seu compliment.

- Red Eléctrica de España (REE):

Respecte a la possible afecció als suports de la línia, us informam que hauran de tenir-se en compte les següents consideracions:

-La resistència de difusió de la connexió a terra dels suports situats en zones freqüentades no serà superior a 20 ohms, i si els suports estan situats en zones de pública concurrència, a més de no superar aquest valor, serà obligatori l'ús d'elèctrodes de difusió o preses de terra en anell tancat. En el cas que la seva intervenció, canviàs la classificació del tipus de suport segons la seva ubicació, hauran de notificar-lo a Xarxa Elèctrica per a escometre les accions pertinents.

-Els moviments de terra que es realitzin entorn dels suports hauran d'efectuar-se a una distància suficient que garanteixi l'estabilitat d'aquests. En la majoria dels casos, no existirà afecció a més de 25 metres de la part més pròxima del suport. En cas de requerir-se algun tipus d'excavació o moviment de terres a una distància inferior, se sol·licitarà conformitat prèvia a Xarxa Elèctrica. En qualsevol cas, s'adoptaran les mesures per a garantir l'estabilitat dels talussos, evitant l'erosió, rentat o enfonsament.

-Respecte a la instal·lació de possibles conduccions sota terra (aigua, gas, etc.) els recomanem que cap canalització subterrània disti menys de 20 m a la pota més desfavorable del suport perquè, d'aquesta manera, quedi assegurada la no interferència d'aquestes canalitzacions amb el sistema de connexió a terra del suport, i es minimitzin els possibles efectes derivats del drenatge de sobretensions al terreny a través d'aquest sistema de connexió a terra.

Independentment d'aquestes indicacions hauran de tenir en compte la normativa municipal, autonòmica, estatal i comunitària vigent relativa a aquesta matèria.

D'altra banda, la informació de la present comunicació resulta independent de la necessària resolució dels procediments d'accés i connexió per a la instal·lació de l'assumpte que, segons el Reial decret 1183/2020, han de completar-se per a totes les instal·lacions que vagin a connectar-se a la xarxa, sent així mateix els corresponents permisos d'accés i connexió condició prèvia imprescindible per a l'atorgament de l'autorització administrativa d'instal·lacions de generació, segons la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (Article 53).

Tramitació

Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 144, de 21 d'octubre de 2021, es publica el tràmit d'informació pública, conjuntament per la declaració d'utilitat pública i l'avaluació d'impacte ambiental ordinària, durant un termini de trenta dies.

També es publica anunci a la pàg. web de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, al portal de transparència de la CAIB i als diaris «ARA Balears» i «Ultima Hora».

Consultes administracions públiques

Segons la documentació aportada per l'òrgan substantiu, han estat consultades les administracions i entitats següents:

- Servei d'Agricultura (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Consell de Mallorca.

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Ajuntament de Palma.

- REE.

- AESA.

- ASIMA.

- Endesa Distribución.

- GOB.

- Amics de la Terra.

- Terraferida.

Al·legacions

No consten a l'expedient al·legacions al projecte

No s'han realitzat consultes transfrontereres per no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnic de l'expedient

Alternatives

A l'EIA es plantegen diferents alternatives per a la instal·lació del camp de plaques:

L'alternativa 0, de no execució del projecte, es descarta atenent a les característiques del projecte i de l'emplaçament seleccionat, i a les mesures ambientals que es preveu incorporar al projecte.

L'alternativa 1 (seleccionada) consisteix en l'execució del projecte a les finques de Son Pons-Ullastres (polígon 23, parcel·les 130, 224 i 362, del TM de Palma).

L'alternativa 2 consisteix en l'execució del projecte a la finca de Cas Sastret (polígon 6, parcel·les 255 i 459, de Sa Cabana, al TM de Marratxí).

L'alternativa 3 consisteix en l'execució del projecte a la finca de Son Bessó (polígon 13, parcel·la 6, de Son Sardina, al TM de Palma).

Es justifica la selecció de l'alternativa 1 en els motius següents:

- Es tracta d'una finca ubicada a sòl rústic, no afectada per cap àrea de prevenció de riscos (APR) d'incendis o inundació, com és el cas de les altres alternatives. Les ubicacions de les alternatives 2 i 3 es troben parcialment en APR d'inundació, zona potencialment inundable segons l'Atles de Delimitació geomorfològica de Xarxes de Drenatge i Planes d'inundació de les Illes Balears vinculada.

- La finca afectada presenta íntegrament una aptitud fotovoltaica alta, mentre que la resta d'alternatives aptituds fotovoltaiques altes-mitjanes.

- A diferència de les altres alternatives, es té garantia de disponibilitat dels terrenys.

- La finca de Son Pons confronta amb el Polígon de Son Castelló a Sud i es troba envoltada principalment per finques agrícoles i assentaments disseminats, mentre que la resta d'alternatives es troben pròximes a urbanitzacions i espais residencials (Son Sardina, Son Tugores, Can Moreno, Can Garriga, Sa Tanca, Son Toells).

- No presenta elements catalogats de valor cultural o etnogràfic, a diferència de l'alternativa 3 (finca de Son Bessó), ni construccions que hagin de ser objecte de conservació.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

D'acord amb l'EIA, no es detecta cap impacte negatiu significatiu vinculat al projecte, que no es pugui corregir en fase de disseny o implementació amb les mesures correctives i preventives previstes al projecte. Els efectes negatius, una vegada introduïdes les mesures preventives, correctores o compensatòries, són poc significatius i tenen un menor pes relatiu que els valorats positivament.

a) Sòl i subsòl

L'impacte major esperat en el transcurs de les obres és l'ocasionat principalment per la desestructuració i eliminació de sòl, a causa de la generació de rases pel soterrament del cablejat, la creació de fonaments pels CT1, CT2 i CMM, i pel pas de vehicles pesants i maquinària d'obra per dins de les finques. D'altra banda, es preveu una compactació de terra i cimentació reduïda, ja que la superfície total ocupada per edificacions i instal·lacions del PFV únicament suposarà un 0,014% de la superfície total de les finques, sense porxos. No es realitzaran grans moviments de terra per anivellar les edificacions, ja que pràcticament no hi ha pendent a les finques, i l'espai triat en concret. Entre les mesures previstes, es triaran emplaçaments sense pendent i protegits de possibles arrossegaments per a efectuar l'aplec, i les síquies perforades romandran obertes el menor temps possible.

D'altra banda, el vessament accidental d'aigües residuals procedents d'instal·lacions sanitàries auxiliars o un inapropiat tractament dels residus generats durant les obres podrien produir també contaminació en el sòl i el subsòl. En tot cas, entre d'altres, es preveu que els banys dels operaris siguin WC químics portàtils i siguin gestionats per empreses especialitzades.

b) Emissions

Durant la fase de construcció i de desmantellament del PFV, es poden generar moviments de terra per les excavacions de les rases, el trànsit de vehicles i maquinària i, en general, per totes les activitats pròpies de l'obra civil, causant l'emissió a l'atmosfera de pols i partícules en suspensió que poden produir, de forma local i amb caràcter temporal, un deteriorament en la qualitat de l'aire. Es preveu la incorporació de mesures, com ara limitar la velocitat de circulació de vehicles i maquinària a 20 km / h.

Respecte de les emissions acústiques en la fase de construcció i desmantellament, són periòdiques, però no continuades. Durant l'etapa de funcionament del PFV, els transformadors generen petites emissions acústiques diürnes. Els nivells són reduïts i no es preveu la generació de molèsties, tenint en compte, a més, que no es troben poblacions localitzades de forma immediata a la instal·lació. En tot cas, es preveu la instal·lació d'una pantalla vegetal perimetral, així com la replantació dels arbres fruiters que hi ha actualment a la parcel·la, que es localitzaran al voltant del PFV, afavorint la reducció de l'afecció sonora, així com el trànsit de vehicles i transports pesats únicament en horari diürn, entre d'altres. En el desmantellament de les diverses instal·lacions, els efectes sonors de les obres, s'esperen que siguin similars (o fins i tot inferiors) que a la fase de construcció.

Durant la fase de funcionament, no s'espera afecció atmosfèrica, ja que el PFV no emetrà contaminants ni genera renous prominents (més enllà dels generats pels transformadors en moments de plena potència). En tot cas, s'estima que el projecte reduirà i evitarà l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i contaminants (8.037,69 tones anuals de CO₂ / kWh, 11.021,03 kg de SO₂, 12.526,11 kg de NO_x i 246,38 kg de partícules en suspensió).

c) Hidrologia

L'afecció a les masses d'aigua superficial o a l'aqüífer es pot produir, principalment, a conseqüència d'una mala gestió dels residus que puguin generar-se durant la fase de construcció i desmantellament. Serien igualment processos que podrien derivar en contaminació, el manteniment de maquinària d'obra (camions, furgonetes, carretons, etc.) al mateix espai, així com les possibles fuites o vessaments accidentals de productes químics.

En aquest cas, ni la zona d'implementació de plaques, ni la línia d'evacuació de l'energia, es veuen afectades per xarxa hidrològica o per servitud de torrent, ni es localitzen a zona d'inundació. D'altra banda, s'incorporen bones pràctiques per evitar la contaminació accidental de l'aqüífer, com cubetes de contenció per a olis a les instal·lacions, que evitin vessaments o lixiviats accidentals.

d) Flora

Durant la fase de construcció, el desbrossament suposarà l'eliminació d'hàbitat a la superfície ocupada per la instal·lació en la mesura que desapareix la coberta vegetal (cultius arboris en aquest cas) sense eliminar els horitzons de sòl més superficials. El desenvolupament del projecte implica l'ocupació d'espai en el qual hi ha, de forma dominant, cultius d'ametllerar en regadiu i vegetació herbàcia acompanyant, considerant-se que es tracta d'una vegetació de valor biològic baix.

En tot cas, la separació entre les fileres de plaques de 3 m permet el pas de maquinària agrícola per a realitzar tasques de llaurat, abonat i sembra d'espècies farratgeres (cereals, raigràs, lleguminoses...), que poden servir tant com a pastura directa per bestiar oví com per ser segades i embalades.

Els arbres de la plantació d'ametlers extrets s'aprofitaran per a la venda de llenya. Les restes vegetals que no es puguin utilitzar per a fer llenya, s'hauran de dur a instal·lacions que el puguin aprofitar per fer compost o ser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

Cal tenir en compte que el projecte incorpora solucions per reconvertir la proposta en un parc agrovoltaic, tal com es recull a l'Estudi Agronòmic, i també incorpora una àrea nova de compensació de cultius en regadiu per a la compensació de la massa agrícola eliminada.

e) Fauna

Durant la fase de construcció, el desbrossament suposarà l'eliminació d'hàbitat a la superfície ocupada per la instal·lació (cultius arboris en aquest cas) i sense eliminar els horitzons de sòl més superficials. L'afecció més significativa es pot produir sobre espècies amb petita capacitat de desplaçament que desenvolupin la seva activitat en els terrenys afectats. Relacionat amb l'alteració d'hàbitat, però amb caràcter temporal, cal contemplar les molèsties i el deteriorament que suposa el trànsit de personal, vehicles i maquinària; afecció de tipus localitzat que cessarà quan concloguin les obres. El desenvolupament del projecte implica l'ocupació d'espai en el qual hi ha, de forma dominant, cultius de regadiu i vegetació herbàcia acompanyant, considerant-se que es tracta d'una vegetació de valor biològic baix. Les alteracions ocasionades es consideren temporals i molt reduïdes.

Les aus que inicialment es poden veure expulsades de l'espai (per la seva transformació o pel trànsit de vehicles i maquinària dins de la instal·lació), podran fer ús d'aquesta zona una vegada implementat el parc, donat que entre les plaques hi ha espai per a la cria de les espècies que ho fan entre l'herba o a terra. La vegetació herbàcia entre les plaques es regenera ràpidament després dels dos mesos de construcció del parc solar, oferint raser i aliment a diversitat d'aucells. En tot cas, es preveu, entre d'altres, limitar el període d'obres fora dels mesos de febrer a juny (època reproductora de l'avifauna). La nova barrera vegetal es converteix a la vegada en espais que proporcionen aliment i refugi a multitud de fauna silvestre.

Així mateix, els parcs fotovoltaics, una vegada en funcionament, tenen una molt escassa presència humana al llarg de la seva vida útil, el que redueix l'afecció a la fauna notablement, reconvertint-se en zones que proporcionen aliment i refugi a multitud de fauna silvestre.

f) Àrees de prevenció d'incendis

La zona d'estudi i l'entorn presenten un baix risc d'incendi forestal.

g) Residus

El PFV no generarà pràcticament residus en la fase d'explotació. Els residus generats durant les obres o al final de la vida útil de la instal·lació seran reutilitzables, reciclables, o bé gestionats de forma adequada pel fabricant dels productes o un gestor de residus autoritzat.

h) Energia

D'acord amb l'estudi energètic aportat pel promotor, durant la fase de funcionament, es produiran anualment 12.705 MWh d'energia. A més, cal tenir en compte que el projecte acosta la producció de l'energia al punt de consum, evitant pèrdues en el seu transport una vegada generada.

i) Paisatge

Segons l'estudi d'incidència paisatgística aportat pel promotor, l'activitat projectada es realitzaria dins d'un paisatge de qualitat ecològica baixa, que es localitza a un espai on l'ús ha estat agrícola en regadiu i en secà. Els principals focus visuals del PFV que s'han estudiat són els camins pròxims o vies de comunicació amb volums de mobilitat importants (Ma-11, Ma-13, Tren de Sóller i Metre a la UIB), àrees residencials pròximes (Sa Indioteria, Sa Tanca, Son Sardina i disseminats de Sa Indioteria pròxims). També s'han avaluat l'impacte paisatgístic sinèrgic amb altres instal·lacions fotovoltaiques de l'entorn (PFV Sa Tanca, PFV Son Pons, PFV Can Mas, PFV Son Reus, PFV Son Sunyer 1 i 2, PFV Son Orlandis, PFV Son Juny i PFV Mallorca Sostenible).

L'estudi conclou que entre la barrera vegetal prevista, la reduïda altura dels mòduls solars i el manteniment del conreu davant la instal·lació del PFV, la visibilitat quedarà pràcticament anul·lada des del Polígon de Son Castelló, mentre que des dels altres focus visuals analitzats es considera aquesta serà nul·la, o bé l'afecció serà baixa.

j) Patrimoni històric

A l'àmbit d'actuació no figuren elements inclosos en el Catàleg de protecció d'edificis i elements d'Interès Històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma (Annex II, Llistat d'elements catalogats a l'aprovació inicial), del PGOU de Palma. En tot cas, el projecte preveu la creació d'un perímetre sense instal·lació de plaques solars al voltant de les edificacions existents a les finques afectades.

5.3 Seguiment ambiental

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA), amb indicadors de seguiment de les mesures proposades per a minimitzar els impactes ambientals del projecte, a cada una de les seves fases (obres, funcionament i desmantellament).

5.4 Consideracions addicionals

- El projecte refós del PFV Son Castelló consisteix en una modificació del projecte original, en els termes següents:

• Lleugera modificació de la distribució de les plaques fotovoltaiques, atès que es va detectar una canonada d'aigua a les parcel·les 130 i 362, suposant un petit canvi a la barrera vegetal perimetral.

• El nou tancament respecte del camí se situa a 3,50 metres mesurats des de l'eix, en compliment del condicionant establert per l'Ajuntament de Palma.

2. Es preveu una zona reservada per a la implantació en un futur d'un sistema d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries d'ió liti, amb la finalitat de facilitar la integració de la instal·lació fotovoltaica al sistema elèctric balear.

- Respecte de l'informe desfavorable del Servei d'Agricultura durant el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, cal tenir en compte el canvi de sentit de l'informe a favorable durant l'avaluació d'impacte ambiental ordinària, atès que «D'acord amb la proposta de compensació definitiva ampliada i esmena de deficiències requerides i aportades amb data de 19 d'abril de 2022, les mesures de compensació i innovació proposades consisteixen amb una nova plantació d'ametlers en cultiu superintensiu i regadiu (11,9074 ha). El marc de plantació previst es de 5x3 i la varietat proposada és Guara. El reg es realitzarà per degoteig segons les necessitats del cultiu des del març fins a l'octubre; es col·laborarà amb una empresa de base tecnològica per millorar l'eficiència del reg».

- Per altra banda, respecte dels aspectes a tenir en compte a l'EIA, segons la Resolució del president de la CMAIB, relativa a la subjecció a avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte (169a/2020), es fan les observacions següents:

“1. Tant la fase d'obra, com la de desmantellament, s'hauran de programar fora de l'època de reproducció de l'avifauna present en l'entorn, és a dir fora dels mesos de febrer a juny, ambdós inclosos. Durant aquestes fases, així com durant la fase de funcionament, s'haurà de realitzar un seguiment de renous, associat als elements del parc, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

D'acord amb l'apartat de Mesures preventives, correctores o compensatòries previstes en l'EIA, es dona compliment. També es proposen altres mesures de minimització de renous, com ara que els treballs que impliquin elevats nivells d'emissions sonores, bé per la maquinària utilitzada bé per la mateixa tipologia de la feina, es duran a terme en horari diürn i en dies laborables, així com un manteniment preventiu de la maquinària.

2. S'hauran d'implementar les mesures pertinents per tal d'evitar emissions contaminants a l'atmosfera durant la fase de manteniment.

Segons l'apartat de Mesures preventives, correctores o compensatòries previstes en l'EIA, durant la fase de construcció, es preveuen una sèrie de mesures a fi de reduir al màxim les emissions a l'atmosfera durant la fase de construcció i desmantellament.

3. La ubicació del tancament i barrera perimetral del PFV haurà de tenir en compte l'art. 221 del PGOU de Palma, havent de situar-se a 3,50 m de distància de l'eix del camí.

D'acord amb l'EIA, es dona compliment.

4. S'haurà d'elaborar un inventari detallat dels ametllers presents a la parcel·la, i del seu estat fisiològic, i que, segons el document ambiental, es retiraran per la implementació del PFV, així com les mesures compensatòries previstes.

Segons l'EIA i l'informe agronòmic aportat pel promotor, la plantació de la Zona 1 (coincidint amb la parcel·la 130) es tracta d'una plantació d'ametllers, de la varietat Ferragnés, amb una edat entorn els 25 anys i en un marc de plantació 6 x 6 en secà. Existeixen algunes faltes que no han estat reposades i comprèn una superfície d'uns 15.000 m² (aprox. 300 arbres). Presenten un bon aspecte, tot i que han acabat el seu cicle productiu i el fet d'estar en secà també afecta la seva productivitat.

La plantació de la Zona 2 (coincidint parcialment amb les parcel·les 130 i 362) es tracta d'una àrea ocupada per ametllers de més de 65 anys, de molt baixa productivitat. No s'han anat reposant les faltes i comprèn una superfície d'uns 18.000 m², amb una baixa densitat d'arbres (aprox. 144 exemplars).

Quant a la parcel·la 244 (ubicada al sud), es tracta d'una plantació amb milers d'exemplars. En aquest cas, s'ha realitzat una estimació dels arbres que hi ha a la parcel·la, considerant el marc de plantació de 3,5 x 5 m, amb un càlcul amb programa informàtic GIS, proporcionant un nombre d'exemplars de 15.747. Considerant les faltes, es pot reduir aquest número en un 10-15%, sent aproximadament uns 14.000 ametlers, d'uns 15-16 anys. La plantació està dissenyada per ser recollida de forma mecanitzada. El marc de plantació és de 3,5 x 5 m. Aquest marc genera una alta densitat dels arbres, fet que els ha obligat a créixer en altura i a entrecreuar-se les branques de forma poc satisfactòria.

La plantació actual no és recuperable, ja que els arbres estan acabant el seu cicle productiu pel que fa a plantacions intensives de regadiu, amb nombroses malalties fúngiques i la majoria d'exemplars susceptibles a Xylella fastidiosa.

Com a mesura de compensació agronòmica, es preveu la plantació d'un total de 5,7 ha de nous cultius de garrovers, 8,99 ha d'ametllers en regadiu i la substitució de 10,84 ha d'ametllers en sistema intensiu per altres 10,48 ha en sistema superintensiu (en total 850 garrovers, 6.000 ametlers en un marc de plantació de 5 x 3 m i altres 13.000 ametllers en un marc de 5 x 1,5 m, representant un balanç de 10.850 arbres més, respecte dels existents actualment). D'aquesta manera l'activitat agrària de les finques queda consolidada i millora amb les actuacions proposades en 0,628 UTA's, respecte a l'activitat agrícola que actualment es desenvolupa en les finques, amb una superfície d'ocupació agrària de 2,8 vegades la superfície ocupada pel PFV.

5. S'han d'esmenar o aclarir les deficiències següents detectades al document ambiental:

a) Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat, s'hauran d'especificar quines precaucions s'adoptaran per evitar l'abocament de substàncies contaminants i l'afecció al sòl i a les aigües subterrànies, durant les obres.

S'incorpora una relació de mesures per evitar la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, durant les obres.

b) El Document ambiental ha d'incloure un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) pressupostat i amb indicadors de seguiment, referit a cada una de les fases del projecte (construcció, funcionament i desmantellament).

El pressupost del projecte preveu una partida específica de 241.530 euros relativa a les mesures ambientals que incorpora l'EIA, amb indicadors de seguiment per aquestes, durant cada una de les fases del projecte, i les actuacions a adoptar, en cas d'incompliment.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte refós de “Parc Fotovoltaic Son Castelló (TM de Palma)”, signat pel Sr. Jaime Sureda, enginyer tècnic industrial, i pel Sr. Gonzalo García, enginyer superior industrial, de l'empresa TÉCNICOS CONSULTORES, amb data novembre de 2021, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin totes les mesures preventives i correctores previstes per l'EIA i al PVA, signat per la Sra. Irene Moya, geògrafa, de la consultora EIMA enginyeria i medi ambient, i els condicionants següents:

1. Abans de començar les obres per a la instal·lació de les plaques fotovoltaiques, s'haurà de realitzar un estudi microbiològic del sòl i un estudi de les poblacions d'insectes. S'haurà de programar fer un seguiment anual de la qualitat i evolució del sòl i de les poblacions d'insectes, durant la vida del parc, incorporant-lo al Pla de Vigilància Ambiental (PVA).

2. Atès que la zona presenta un nivell moderat de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'art. 2, punt 1 c), del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries». Entre d'altres, el manteniment dels vehicles i maquinària s'haurà de realitzar fora de l'àmbit d'actuació.

3. Durant la fase d'execució i desmantellament del PFV i la línia d'evacuació de l'energia, s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

4. La neteja de les plaques haurà de realitzar-se preferentment «en sec», amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. En cas d'haver de realitzar neteges extraordinàries amb aigua, aquesta haurà de ser regenerada, o bé procedent de pluja.

5. El reg de la barrera vegetal perimetral i de la zona de compensació agrària haurà de realitzar-se en tot cas amb aigües pluvials, o alternativament amb aigua regenerada.

6. Tant la barrera vegetal perimetral, com els nous cultius previstos a la zona de compensació agronòmica (garrovers i ametllers), hauran de mantenir-se almenys durant tota la vida útil del PFV (25 anys).

7. Els olis usats en els transformadors no contindran PCBs, ni PCTs, i haurà de disposar-se d'un sistema d'alerta per a fugides d'olis o lubrificants.

8. Se seleccionaran equips que no utilitzin hexafluorur de sofre (SF6) o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es disposarà d'un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidatge d'equips que utilitzin gas SF6; detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF6 mitjançant reforestacions, disposant de la superfície necessària per a absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF6.

En el cas de disposar d'instal·lacions amb SF6, ha de realitzar-se un control del gas de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fugides. En les operacions de manteniment que impliquin el buidatge del gas, aquest haurà de ser recuperat.

9. S'hauran d'incorporar abeuradors pel ramat, amb mesures correctores per evitar l'ofegament accidental de fauna. Per altra banda, s'hauran d'incorporar caixes niu destinades a aus autòctones i quiròpters.

10. Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

11. Les instal·lacions s'han de dissenyar perquè els nivells de renou exterior siguin els nivells de qualitat acústica establerts per la normativa estatal, autonòmica i local en matèria acústica, a més de complir també amb el Codi de Tècnic d'Edificació.

12. El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

13. S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per executar les tasques de manteniment del parc fotovoltaic.

14. S'hauran de realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica. Aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al RD 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques i al RD 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

15. Abans de l'aprovació del projecte per part de l'òrgan substantiu, i amb un termini inferior a sis mesos, el promotor haurà de remetre a l'òrgan substantiu i a la CMAIB un PVA actualitzat que haurà d'incloure i pressupostar:

- Els controls i indicadors de compliment i mesures de correcció en cas d'incompliment.

- Les mesures compensatòries previstes.

- Els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades a l'EIA i a la DIA. A més, s'hauran d'incloure:

a) Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

b) Els registres del manteniment preventiu i/o correctiu dels equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i del gas hexafluorur de sofre.

c) Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

d) Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

e) Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

f) Els informes de seguiment de les mesures d'integració agrària.

g) Registres del consum anual d'aigua utilitzat i l'origen de l'aigua utilitzada.

h) Registres del seguiment de la barrera vegetal, indicant la reposició de marres, regs de sequera, o altres tractaments específics.

i) Seguiment de l'estudi microbiològic del sòl i de l'estudi de les poblacions d'insectes.

j) Seguiment periòdic i l'eliminació primerenca en cas de detecció d'espècies invasores.

k) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix, com també, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració agrícola/ambiental, com a mínim, durant els primers dos anys posteriors al desmantellament del PFV.

16. Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació (25 anys), es restaurarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per a minimitzar o eliminar l'impacte ambiental associat. En cas que posteriorment es vulgui continuar explotant com a PFV, haurà de ser sotmès a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

No obstant això, el desmantellament no comportarà necessàriament l'eliminació de la barrera vegetal.

17. S'hauran de gestionar correctament els panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament, d'acord amb el que es preveu en el RD 110/2015 de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics, mitjançant una declaració responsable que haurà de ser signada pel promotor i/o el propietari, sense perjudici que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'art. 33 del Decret legislatiu 1/2020, relatiu a finances i/o assegurances per a garantir aquest desmantellament.

18. Atès que el pressupost del projecte és superior a 1 milió d'euros, el promotor haurà de designar un auditor ambiental que acrediti que es compleix la DIA. El cost d'aquesta contractació haurà d'incloure's en el pressupost del projecte.

D'altra banda, d'acord amb la Direcció Insular d'Urbanisme, es recomana realitzar la plantació dels garrovers amb una trama que segueixi la mateixa orientació de les alineacions de les plantacions existents al nord i al sud de la parcel·la on es proposa l'actuació.

Així mateix, es recorda que:

- Atès que els terrenys objecte d'estudi estan afectats per servitud aeronàutica de l'aeroport de Palma, s'haurà de disposar d'autorització d'AESA.

- En cas de voler utilitzar aigües regenerades per a la neteja de plaques, o pel reg de la barrera vegetal perimetral i dels cultius, en compliment del RD 1620/2007 de 7 de desembre, s'haurà de sol·licitar la corresponent concessió de reutilització, la qual es regirà per l'esmentada normativa.

- D'acord amb l'Ajuntament de Palma,

1. S'haurà d'assenyalar en els plànols la posició del nou tancament denominat «reixeta», respecte al camí, a 3,50 m mesurat des de l'eix.

2. Els acabats de la reixeta i restes de tancament hauran de complir el disposat a l'article 6.1.12 del Pla d'Ordenació Detallada de Palma (POD),

3. S'haurà d'obtenir llicència municipal per al camí privat de la finca en compliment de l'article 6.1.15 del POD, on s'especifica que els nous camins o obres en camins existents requereixen llicència municipal, on se les exigirà que no es realitzi pavimentació mitjançant asfalt o formigó.

4. El projecte haurà de complir amb els requeriments de l'article 6.1.2 del POD, respecte a la seva integració paisatgística i ambiental.

- Hauran de complir-se els requisits establerts per Red Eléctrica de España (REE) quant a les característiques de la línia soterrada d'evacuació de l'energia i disposar dels permisos corresponents.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament, 2 de febrer de 2023)

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias