Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I FORMACIÓ PROFESSIONAL

Núm. 89219
Ordre 4/2023, del conseller d’Educació i Formació Professional d'1 de febrer de 2023, d’organització i funcionament dels equips d’atenció primerenca de les Illes Balears dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

PREÀMBUL

L'article 3 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, determina que alguns dels principis que regeixen el sistema educatiu de les Illes Balears són l'accessibilitat universal, l'equitat, la igualtat de drets i d'oportunitats i la cohesió social i cultural dins el marc de la inclusió educativa de tot l'alumnat. En l'article 51 de la Llei esmentada s'especifica que els alumnes tenen dret a rebre una formació integral que respecti les seves capacitats i necessitats i el seu ritme d'aprenentatge i que estimuli l'esforç personal, la motivació per l'aprenentatge i la responsabilitat individual. En l'article 111 disposa que els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu s'han d'escolaritzar preferentment als centres ordinaris amb els recursos humans i materials necessaris i que l'escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu en centres ordinaris o centres d'educació especial requerirà un informe dels serveis d'orientació, de la Inspecció Educativa i d'altres organismes específics.

A més del deure de confidencialitat pel secret professional previst en la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en la redacció d'aquesta Ordre s'han pres en consideració les dues normes fonamentals de la protecció de dades: el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD), i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

La disposició addicional cinquena del Decret 23/2020, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text consolidat del Decret pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d'educació infantil (d'ara endavant, Decret de mínims o Decret 23/2020), estableix que la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de garantir que els plans anuals dels equips d'orientació educativa i psicopedagògica d'atenció primerenca i, si escau, dels serveis educatius d'atenció primerenca, prevegin la col·laboració amb els centres públics i, si escau, amb les associacions de pares i mares d'alumnes.

L'article 9 del Decret 30/2020, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Text consolidat del Decret pel qual s'estableix i regula la xarxa d'escoles infantils públiques i els serveis per a l'educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància (d'ara endavant, Decret de xarxa o Decret 30/2020), estableix que la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de garantir l'oferta suficient de serveis educatius d'atenció primerenca per cobrir les necessitats d'identificació, valoració de les dificultats i necessitats específiques de suport educatiu dels infants escolaritzats i de les seves famílies, així com l'orientació i els suports als centres esmentats, a les famílies i als infants, per afavorir al màxim el seu desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional. Així mateix, indica que s'ha de regular el funcionament dels equips d'atenció primerenca (EAP) mitjançant una ordre.

L'article 3 del Decret 30/2020 regula la subscripció de convenis amb entitats públiques interessades a formar part de la xarxa pública d'escoletes (d'ara endavant, xarxa pública). En l'apartat 1.e) d'aquest article s'especifica que les entitats públiques interessades a formar part d'aquesta xarxa han de subscriure convenis amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional amb l'objecte de col·laborar en la detecció, el diagnòstic i la integració dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu i el suport, si escau, a aquests infants i les seves famílies.

Diversos centres privats de primer cicle d'educació infantil han signat un conveni amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional per tal de constituir una xarxa complementària a la xarxa pública d'escoletes de les Illes Balears (d'ara endavant, xarxa complementària) que permeti incrementar l'oferta de places de primer cicle d'educació infantil, garantir-hi l'accessibilitat per part de tot tipus de famílies i assegurar l'atenció dels infants amb dificultats. En aquests convenis, a més, s'inclou l'assessorament i les funcions pròpies dels serveis educatius d'atenció primerenca.

L'article 38 del Decret 39/2011, de 29 d'abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics, determina que s'entén per serveis d'orientació educativa els professionals que actualment exerceixen aquesta tasca en centres on s'imparteix qualsevol etapa educativa o dins el Programa d'Intervenció Pedagògica i d'Orientació Educativa, així com els equips d'atenció primerenca, els equips d'orientació educativa i psicopedagògica i altres serveis educatius que es puguin crear amb aquestes funcions.

D'altra banda, l'objectiu d'inclusió a les escoles infantils de primer cicle de les xarxes pública i complementària de les Illes Balears exigeix fer un esforç per tal que els professionals dels EAP s'ajustin als criteris d'estratègia d'avaluació educativa i, sobretot, als criteris de metodologia pedagògica de l'educació infantil que preveu la normativa educativa actual.

L'esforç institucional per ordenar i promoure la prevenció i la detecció de necessitats educatives dels alumnes a les primeres edats i la seva avaluació i suport educatiu exigeix un canvi. L'evolució dels plantejaments educatius, els canvis en les necessitats de l'alumnat, el creixement de la xarxa d'EAP, l'increment de l'oferta educativa pública i complementària i la millora de l'escolarització d'infants de 0-3 anys fan necessari fer un salt endavant per aprofitar els coneixements professionals acumulats, identificar els nous reptes educatius i garantir l'eficiència dels esforços dels equips.

Els professionals dels EAP han de treballar de manera estreta i coordinada amb els centres educatius i els seus titulars, establir estratègies conjuntes d'actuació per a l'alumnat i fer l'acompanyament a les famílies que necessiten el seu suport. En aquest sentit, el «Model pedagògic dels equips d'atenció primerenca de les Illes Balears», publicat per la Conselleria d'Educació i Formació Professional el juny de 2021, ha permès crear un marc col·lectiu per a la feina dels EAP als centres educatius.

L'estructura, l'organització i el funcionament dels EAP constitueixen, per als professionals que en formen part, el nucli principal de referència professional en què reflexionar, formar-se, ser i sentir-se acompanyats i estimulats. Aquest fet fa possible participar, d'una manera crítica i reflexiva, en la millora de la convivència, l'equitat, la igualtat de gènere, el bon tracte i el respecte pel medi ambient als centres educatius.

A més, cal treballar en objectius i projectes que vagin més enllà del centre educatiu, que es duguin a terme en estreta col·laboració amb altres sistemes del territori. És necessari incentivar la col·laboració entre diferents escoles, activitats de formació de la zona, col·laboracions amb altres professionals i serveis, així com el treball en xarxa.

Per això, es fa necessari dictar una nova ordre que s'ajusti a la normativa vigent i estableixi l'objecte, l'àmbit i les funcions dels equips d'atenció primerenca de les Illes Balears. També ha d'identificar els criteris metodològics i pedagògics d'actuació dels EAP i ordenar l'actuació d'aquests serveis als centres d'educació infantil i al territori.

D'altra banda, és necessari definir l'estructura, l'organització i el funcionament dels EAP tenint en compte els trets estructurals del psiquisme dels infants de les primeres edats i les oportunitats que es creen per ajudar a afavorir una maternitat i una paternitat positives des del primer moment. També cal tenir en compte la singularitat dels centres de primer cicle d'educació infantil, que són els únics de les etapes educatives 0-6 que no compten, normativament, amb els professionals qualificats per a l'orientació educativa que preveu l'article 72 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, amb les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, malgrat que aquest primer cicle educatiu és clau per a la necessària detecció primerenca i la resolució de moltes dificultats.

Aquesta Ordre està organitzada en un preàmbul, cinc capítols, amb un total de 56 articles, deu disposicions addicionals, una disposició derogatòria, tres disposicions finals i un annex, en què es desglossen les zones d'atenció de cada EAP.

En el capítol I es defineix l'objecte i l'àmbit d'aplicació de l'Ordre. S'hi estableixen els àmbits d'actuació i objectius dels equips d'atenció primerenca en relació amb l'alumnat, les famílies i el territori. També s'hi recullen algunes de les funcions de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància (IEPI) en relació amb els EAP.

En el capítol II s'estableix la metodologia per a l'actuació dels EAP. Aquest capítol està dividit en dues seccions.

El capítol III, que està dividit en tres seccions, ordena l'actuació dels EAP als centres.

En el capítol IV s'estableixen els objectius d'actuació de l'EAP al territori que li correspon i la planificació d'aquesta actuació.

El capítol V, dividit en tres seccions, defineix l'estructura, l'organització i el funcionament dels EAP.

Pel que fa al compliment dels principis de bona regulació, aquesta Ordre atén els principis de necessitat i eficàcia, atès que, a dia d'avui, no hi ha cap norma que reguli el funcionament dels EAP i, per tant, es produeixen, de facto, diversitat de situacions interpretables que afecten de diferent manera els infants atesos.

Quant al principi de proporcionalitat, aquesta Ordre conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat d'ordenació i sistematització de la feina del EAP dins els centres educatius atesos i al seu territori.

A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, aquesta iniciativa normativa és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, per generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa, que en faciliti el coneixement i la comprensió i, en conseqüència, l'actuació i la presa de decisions de l'Administració educativa en relació amb els EAP i la seva intervenció als centres educatius atesos i al seu territori.

Per tal d'elaborar aquesta Ordre, sobre la base de l'aplicació del principi de transparència i d'acord amb el procediment administratiu establert, s'ha duit a terme una consulta pública prèvia per tal de permetre que tots els ciutadans fessin les aportacions que considerassin necessàries. Posteriorment, s'ha publicat un esborrany del Projecte d'ordre per tal de permetre una audiència i informació pública. Una vegada analitzades i incorporades les aportacions dels diferents interessats, s'ha consultat el text al Consell Escolar de les Illes Balears i s'han sol·licitat els informes i dictàmens preceptius. D'acord amb el Consell Consultiu, es publica l'Ordre en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, que permet un accés senzill, universal i actualitzat a la normativa en vigor.

En compliment del principi d'eficiència, l'Ordre en tramitació racionalitza, sistematitza i normalitza la gestió dels recursos públics dedicats a la prevenció, la detecció de necessitats educatives dels alumnes de primer cicle d'educació infantil dels centres de la xarxa pública d'escoletes i de la xarxa complementària, i la seva avaluació i suport.

Capítol I

Principis de funcionament dels equips d'atenció primerenca

 

Article 1

Objecte

Aquesta Ordre té per objecte regular les actuacions dels equips d'atenció primerenca (EAP) com a serveis d'orientació educativa dependents de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, així com la seva estructura, organització i funcionament, per garantir l'orientació i el suport educatiu i facilitar als centres de primer cicle d'educació infantil l'organització d'una resposta educativa inclusiva.

Article 2

Àmbit d'aplicació

1.L'àmbit d'aplicació d'aquesta Ordre són els EAP, especialment pel que fa a les actuacions que desenvolupen als centres educatius i al seu territori.

2.Els centres educatius que han d'atendre els EAP són:

a) Les escoles infantils públiques de primer cicle (EI) que pertanyen a la xarxa pública d'escoletes.

b) Els centres d'educació infantil de primer cicle (CEI) que han signat un conveni amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional amb l'objecte de rebre l'assessorament i les funcions pròpies dels equips d'atenció primerenca i pertànyer a la xarxa d'escoletes complementària a la xarxa d'escoletes públiques.

c) Els centres d'educació infantil de segon cicle públics i concertats que no formen part dels centres d'educació primària (0-6 i 3-6).

3.El territori d'actuació dels EAP és el teixit format per:

a) Els infants de menys de tres anys no escolaritzats i les seves famílies de la zona geogràfica d'atenció de cada EAP.

b) Els serveis dedicats a la primera infància que intervenen a la zona d'atenció de cada EAP (serveis educatius, culturals, socials i de salut).

 

Article 3

Actuacions dels equips d'atenció primerenca dins els centres educatius

Les actuacions que els EAP duen a terme dins els centres educatius són:

a) Col·laborar en la millora de la qualitat dels processos d'ensenyament i aprenentatge.

b) Contribuir en la millora de la pràctica educativa del centre per implantar mesures d'inclusió que afavoreixin la convivència des de l'equitat, i en especial la igualtat entre homes i dones, el bon tracte i el respecte pel medi ambient.

c) Acompanyar en l'acció tutorial.

d) Col·laborar en la prevenció i la detecció de necessitats educatives dels alumnes de primer cicle d'educació infantil per donar-hi resposta educativa mitjançant mesures de suport adequades i aconseguir la inclusió real d'aquests alumnes dins els centres educatius.

e) Dur a terme l'avaluació psicopedagògica dels alumnes que ho requereixen, a fi d'identificar necessitats específiques de suport educatiu i formular propostes de presa de decisions educatives que provoquin canvis en els contexts de l'infant.

f) Cooperar amb les famílies per enfortir les seves competències parentals i acompanyar les famílies dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu.

 

Article 4

Actuacions dels equips d'atenció primerenca en el territori

Les actuacions que els EAP duen a terme al territori són:

a) Difondre el respecte als drets de l'infant mitjançant la divulgació de la cultura educativa de la primera infància.

b) Treballar en xarxa amb els serveis educatius, culturals, socials i de salut per afavorir la inclusió en el territori.

c) Cooperar per a la realització d'activitats amb les famílies d'infants no escolaritzats per enfortir-ne les competències parentals, amb la col·laboració dels ajuntaments i altres entitats.

d) Orientar les famílies d'infants no escolaritzats per escolaritzar-los als centres atesos de la zona geogràfica de cada EAP.

 

Article 5

Objectius dels equips d'atenció primerenca als centres educatius

1.La feina dels EAP als centres educatius es basa en la col·laboració amb el claustre i els professors del centre, així com amb els alumnes i les seves famílies.

2.Els EAP han de col·laborar amb els centres atesos en els objectius següents:

a) La presa de decisions per a la innovació i la millora de la qualitat educativa en l'àmbit de la inclusió.

b) La transformació de l'escoleta en un entorn segur i protector mitjançant la promoció de mesures, amb criteris d'igualtat, que assegurin el màxim benestar dels infants, així com la cultura del bon tracte.

c) La implementació de mesures de qualitat educativa dels grups d'infants.

d) L'ajustament a les necessitats educatives de cada infant.

e) La promoció de dinàmiques encaminades a:

1r. La cura de la subjectivitat de l'infant per al seu benestar.

2n. L'afavoriment d'estratègies de resolució de conflictes interns.

3r. L'afavoriment de l'acollida i la incorporació del personal i dels professionals nous al centre educatiu, així com del personal en pràctiques.

4t. La cooperació entre l'escola i les famílies.

f) L'avaluació del procés educatiu i de la pròpia pràctica educativa.

g) La coordinació pedagògica entre els centres educatius de primer i segon cicle d'educació infantil.

3.Els EAP han de col·laborar amb els centres per a la consecució dels objectius relatius als alumnes que s'esmenten a continuació:

a) L'enfortiment de la funció tutorial en relació amb els infants i les seves famílies.

b) L'elaboració i la implementació del procés d'acollida dels infants i les seves famílies.

c) La prevenció i la detecció de necessitats educatives dels alumnes de primer cicle d'educació infantil i la seva avaluació i suport.

d) L'elaboració de la documentació necessària per identificar els infants amb NESE.

e) L'elaboració del pla educatiu personalitzat dels infants amb NESE i amb seguiment continuat.

f) L'elaboració del dictamen d'escolarització, en cas que sigui necessari.

g) L'acompanyament, la coordinació i la col·laboració amb el professorat en el seguiment de la resposta a les necessitats educatives que es derivi de la prevenció, la detecció, l'avaluació i el suport.

h) La coordinació i la col·laboració amb els serveis i els centres implicats en l'atenció dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

i) El seguiment i la coordinació per facilitar les transicions dels infants entre etapes i centres educatius.

4.Els EAP han de col·laborar amb els centres per a la consecució dels objectius relatius a les famílies que s'esmenten a continuació:

a) La promoció de l'empoderament educatiu de les famílies.

b) La informació i l'acompanyament a les famílies dels infants que ho requereixin.

c) L'acompanyament i suport a les famílies dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, seguint les indicacions del pla educatiu personalitzat (PEP) de l'alumne (capítol III).

d) L'acollida i l'acompanyament de les famílies en situacions singulars, a les quals s'ha de connectar amb els serveis de la comunitat, si escau.

 

Article 6

Objectius dels equips d'atenció primerenca al territori

Els objectius dels EAP pel que fa al territori són els següents:

a) Col·laborar en la promoció de cultures, polítiques i pràctiques educatives de la primera infància al territori.

b) Afavorir el treball en xarxa i col·laborar amb els centres i serveis educatius, culturals, socials i de salut, i les entitats i administracions del territori per:

 

1r. Promoure formacions, intercanvi d'experiències i materials compartits.

2n. Promoure activitats, serveis i programes per a l'enfortiment de les capacitats educatives de les famílies amb infants no escolaritzats.

3r. Construir xarxes de corresponsabilitat educativa per afavorir la inclusió en el territori vinculades als infants en situació de vulnerabilitat socioeducativa.

 

c) Promoure el treball en xarxa entre les escoletes del territori per analitzar la diversitat al territori, identificar-ne els recursos, les fortaleses, les dificultats i les necessitats i promoure plans d'actuació conjunts.

d) Promoure activitats de formació compartides entre els centres del territori o altres territoris.

e) Fer l'avaluació psicopedagògica i social i elaborar el dictamen dels infants que ho requereixin en el moment de participar en el procés d'admissió als centres enumerats en l'article 2 per identificar possibles necessitats específiques de suport educatiu.

f) Altres que l'IEPI pugui incloure en el seu pla biennal i en les instruccions anuals dels EAP.

 

Article 7

Objectius dels equips d'atenció primerenca en l'organització i el funcionament intern

Per poder complir els objectius amb relació als centres educatius i al territori fixats en els articles 5 i 6, s'estableixen els objectius següents pel que fa a l'organització i el funcionament interns dels EAP:

a) Definir el projecte pedagògic de l'EAP (PPEAP) i vetlar per la seva coherència i desenvolupament.

b) Millorar les competències dels professionals dels EAP, i recórrer també a la transdisciplinarietat.

c) Formar els professionals i acompanyar les seves actuacions i les dels EAP.

d) Fomentar espais de cosupervisió i d'aprenentatge entre iguals de la pràctica educativa dels professionals.

e) Garantir l'eficiència dels recursos de què estan dotats els EAP.

f) Garantir la participació activa de tots els seus membres per aconseguir la protecció dels infants i la bona convivència des de l'equitat, la igualtat, el bon tracte i el respecte pel medi ambient, tant a l'EAP com als centres atesos.

g) Treballar per la cura de la subjectivitat i el benestar de tots els membres de l'EAP.

h) Promoure la col·laboració amb altres entitats i professionals de serveis externs que treballen en la primera infància.

 

Article 8

Creació dels equips d'atenció primerenca

D'acord amb l'article 14.g) del Decret 30/2020, la directora de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància, mitjançant un informe amb el vistiplau de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, ha de proposar la creació, la modificació i la supressió dels equips d'atenció primerenca, que seran objecte del procés d'autorització de centres i serveis dependent de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres. La creació, modificació i supressió dels equips d'atenció primerenca seran objecte de negociació en la mesa sectorial de l'ensenyament públic.

Article 9

Coordinació dels equips d'atenció primerenca

1.L'Institut per a l'Educació de la Primera Infància ha d'assegurar la coordinació dels equips mitjançant la figura de coordinador dels EAP, que formarà part de l'equip de la Conselleria d'Educació i Formació Professional que treballa per a l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància.

2.Aquesta coordinació inclourà, com a mínim:

 

a) La creació i el manteniment d'un espai de coordinació mensual amb els directors dels EAP.

b) La proposta de plans de formació adreçats a les direccions i els membres dels EAP.

c) Qualsevol tasca que li pugui delegar la direcció de l'IEPI.

 

 

Capítol II

Metodologia per a l'actuació dels equips d'atenció primerenca dins els centres educatius i les famílies

 

Article 10

Metodologia dels equips d'atenció primerenca dins els centres educatius

1.L'actuació dels EAP dins els centres educatius atesos ha d'estar d'acord amb els articles 4.3, 13 i 14 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, segons la redacció de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, així com amb els principis de desenvolupament curricular vigents.

2.Les propostes en relació amb la inclusió als centres educatius han de ser transdisciplinàries i han de seguir les orientacions sobre les pràctiques educatives inclusives a l'educació infantil que l'Administració educativa ha d'establir per mitjà d'una instrucció.

Article 11

Característiques de l'actuació amb les famílies

1.L'actuació educativa amb relació a la diversitat s'ha de basar en la reflexió conjunta i en la col·laboració entre els membres de l'equip docent i entre aquests i les famílies.

2.La relació amb les famílies s'ha de reflectir en els documents institucionals de l'EAP i dels centres educatius, els quals han de tenir en compte la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals. Totes les actuacions, tant les dels professionals dels EAP com les dels membres dels equips educatius dels centres, s'han de fonamentar en les idees següents:

a) Les famílies com a primer sistema de desenvolupament de l'infant, a les quals l'escoleta i l'EAP acompanyen. L'escoleta és el segon sistema de desenvolupament de l'infant.

b) Un model col·laboratiu que inclogui, tant com sigui possible, totes les figures de cura de l'infant en el procés d'avaluació i acompanyament.

c) Una mirada que eviti responsabilitzar en primera instància les famílies de les dificultats que es poden detectar a l'escoleta.

d) Les fortaleses i les capacitats que tenen les famílies, i no els seus dèficits o errors.

e) La col·laboració amb l'associació de famílies d'alumnes (AFA) del centre, si n'hi ha, per tal fomentar en la comunitat educativa els valors de la inclusió, la no violència, el bon tracte, l'equitat i la cooperació entre les famílies, a més d'afavorir l'empoderament educatiu de les famílies en activitats que pugui promoure l'AFA.

 

Article 12

La relació dels centres educatius, els equips d'atenció primerenca i les famílies

1.Els centres educatius, els EAP i les famílies han de mantenir una relació de col·laboració estreta. En aquest sentit, s'han de complir les premisses següents:

a) S'ha de proporcionar a les famílies assessorament individualitzat adequat així com la informació necessària per empoderar-les educativament.

b) S'ha de tenir en compte com potenciar el grau de participació dels diferents membres de la família, l'escolta i la recollida de les seves opinions, la fluïdesa i l'empatia en les relacions, així com l'anàlisi de les capacitats i dificultats de cada membre i de la família en el seu conjunt.

c) S'ha de mantenir la família informada del procés evolutiu i de la vida quotidiana de l'infant al centre.

d) S'ha d'acordar en cada cas el professional referent habitual de la família. Quan les circumstàncies ho aconsellin, els referents podran ser dos. És necessari garantir l'estabilitat dels referents professionals per a les famílies.

e) S'ha de tractar la informació amb les famílies amb transparència, confidencialitat i fluïdesa. La direcció de cada centre educatiu i l'EAP han de concretar les mesures oportunes per a la custòdia i la confidencialitat dels expedients segons la normativa vigent.

f) S'han d'aplicar les estratègies necessàries perquè, en la primera entrevista amb la família, que té lloc abans de l'inici del període lectiu, es puguin identificar les famílies que es troben en situació singular o els infants de les quals poden presentar NESE.

g) Les estratègies, els horaris i la freqüència de les trobades o altres recursos d'acompanyament s'han d'adaptar, en la mesura del que sigui possible, a aquestes realitats familiars.

2.Les famílies tenen dret a aportar informes i documentació externa al centre, els quals tindran caràcter informatiu i complementari i constituiran un element més a tenir en compte en el procés d'avaluació curricular i psicopedagògica. Així mateix, les famílies i els professionals hauran de col·laborar respectant els acords presos entre ambdues parts.

Article 13

Treball amb famílies d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu

1.Les actuacions amb els infants amb NESE es recullen en la secció 3a del capítol III d'aquesta Ordre.

2.En tots els casos s'ha de fer un acompanyament a la família ajustat a les necessitats i circumstàncies emocionals que travessin.

3.En els casos d'alumnes que estiguin en seguiment continuat (article 22), s'han d'aplicar les mateixes indicacions que amb les famílies d'infants amb NESE.

4.En els casos dels infants greument afectats, s'ha de prestar especial atenció a la coordinació amb els altres serveis.

Article 14

Definició de famílies en situacions singulars

1.S'entén per família en situació singular aquella que, per determinades circumstàncies, té grans dificultats per proporcionar les condicions adequades per al desenvolupament sa dels seus fills.

2.Les situacions més freqüents són:

a) Famílies en risc d'exclusió social.

b) Famílies en què existeix una situació de conflicte, separació o divorci.

c) Famílies en què algun dels progenitors compleix condemna de presó.

d) Infants en situació de risc i/o desprotecció.

e) Famílies adoptives.

f) Famílies en què un dels cuidadors principals pateix alguna malaltia mental o addicció, inclosa l'addicció a les pantalles, discapacitat funcional rellevant o dependència.

g) Mort d'un dels progenitors o dels germans.

h) Famílies que requereixen especial protecció d'acord amb el que s'estableix en l'article 5 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies.

3.Aquestes situacions poden produir una simptomatologia emocional i conductual en l'infant que estigui en l'origen de les dificultats que s'observen, i poden ser transitòries. En aquests casos, s'ha de seguir el que disposa l'article 22.

4.En totes aquestes situacions es fa imprescindible coordinar-se i col·laborar amb altres professionals o serveis que acompanyin la família, per trobar la coherència necessària en la protecció de l'infant i la cura de les seves necessitats educatives.

 

Capítol III

Actuació dels equips d'atenció primerenca als centres

 

Secció 1a

Col·laboració dels equips d'atenció primerenca en la gestió i el funcionament del centre

 

Article 15

Col·laboració en la redacció de documents d'autonomia dels centres

1.Els EAP han de col·laborar activament en la redacció, la implementació i l'avaluació que faran els centres educatius dels seus documents institucionals. En particular, els EAP han de participar en la planificació i la presa de decisions en relació amb les mesures i els procediments d'inclusió educativa, convivència, coeducació, igualtat entre homes i dones i les relatives a l'orientació i acció tutorial, tal com estableix la normativa vigent per als centres educatius.

2.Cada curs, els EAP, d'acord amb el centre educatiu atès, han de reflectir en el pla d'actuació als centres de l'EAP (article 20) els seus objectius per a la revisió i la implementació dels documents institucionals dels centres educatius de primer cicle atesos.

Article 16

Mesures i procediments d'inclusió educativa

Els EAP han de col·laborar amb els centres i els han d'assessorar en la redacció dels documents institucionals, especialment, en relació amb els punts següents:

a) L'anàlisi de les característiques de l'entorn sociocultural i econòmic del centre:

 

1r. Identificació de les fortaleses, les oportunitats, les amenaces i les dificultats en relació amb la vida i l'educació dels infants i de les famílies.

2n. Ajuda en la identificació de les característiques, les necessitats i les dificultats de les famílies que duen els seus infants a l'escola, així com en les estratègies oportunes o els recursos per afavorir la seguretat i les eines de desenvolupament de les capacitats parentals.

 

b) La identificació dels criteris metodològics fonamentals de l'educació infantil i la seva posada en pràctica dins el centre, que evidenciïn la consonància amb l'atenció a la diversitat inclusiva.

c) L'anàlisi de les característiques del centre en relació amb l'atenció inclusiva dels alumnes, així com la necessitat de definir els aspectes següents:

 

1r. Les cultures, les creences, les relacions i els valors que guien i mouen el centre educatiu.

2n. Les polítiques, l'organització, la gestió i el funcionament global del centre.

3r. Les pràctiques i metodologies educatives a les aules i al centre (com s'ensenya i com s'aprèn).

 

d) L'organització i planificació de la detecció, la identificació i la valoració de les necessitats dels infants i les seves famílies. S'han de definir les estratègies, els recursos, els itineraris i els agents que han de participar en cada fase, així com en el seguiment de l'evolució dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

e) L'establiment de les mesures ordinàries de suport, que consisteix a proposar ajustaments metodològics per adequar les programacions i les activitats a les necessitats dels infants i la personalització de la resposta educativa.

f) L'impuls de mesures específiques de suport educatiu que formin part de les bones pràctiques en centres d'educació infantil adreçades a determinats infants que requereixen una atenció més intensiva i personalitzada. En particular, s'han d'establir mesures extraordinàries de suport educatiu per a l'atenció d'alumnes greument afectats.

g) L'organització de l'equip educatiu i els materials disponibles per desenvolupar les mesures d'inclusió establertes.

h) La determinació dels criteris del centre per a l'elaboració dels plans educatius personalitzats (article 26).

i) L'organització de l'acció tutorial i de la col·laboració educativa amb les famílies i els principis que l'han de regir.

j) La implantació del pla d'acollida per facilitar la integració dels alumnes i famílies que s'incorporen al centre procedents d'altres centres o que aceben d'arribar d'altres països o entorns socials o culturals i de les famílies que escolaritzen els seus fills per primera vegada.

k) El seguiment i l'avaluació del pla cada curs escolar.

 

Article 17

Mesures per a la convivència

1.Els EAP han de col·laborar activament amb els centres educatius per implementar mesures per a la convivència, d'acord amb el que preveu l'article 124 de la LOE, en la redacció establerta per la LOMLOE, i l'article 35 de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i a l'adolescència davant la violència, i han d'aportar especialment propostes per promoure i garantir:

a) El coneixement i la defensa dels drets de l'infant.

b) El bon tracte entre tots els membres de la comunitat educativa (infants, famílies, personal no docent, professors, etc.) en tots els àmbits de convivència.

c) La construcció de la igualtat de tracte.

d) El respecte a totes les diversitats de les persones i dels col·lectius.

e) La prevenció de totes les violències i la resolució pacífica dels conflictes, de manera que l'escola sigui sempre un entorn segur per a tots els membres de la comunitat educativa i, molt especialment, per als infants. S'ha de promocionar l'educació en la no-violència i aportar pràctiques educatives que facilitin la capacitat de l'explosió motriu i emocional sense dirigir-la contra els altres. També cal proposar dinàmiques que facilitin l'expressió del propi malestar sense que es tradueixin en violència contra els altres.

2.Els membres dels EAP han de col·laborar en la promoció de les relacions positives entre els membres de la comunitat educativa i ajudar a prevenir els conflictes i, si se'n produeixen, facilitar-ne la gestió positiva.

3.Els professionals dels EAP han de col·laborar activament en la prevenció, detecció i actuació davant qualsevol tipus de maltractament, sigui dins l'entorn escolar o qualsevol altre entorn, que pugui afectar els membres de la comunitat educativa, en el marc del que disposa la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears.

Article 18

Pla d'orientació i acció tutorial

1.Els EAP han de col·laborar activament amb els centres educatius per elaborar, desenvolupar, aplicar i revisar el pla d'orientació i acció tutorial dins el marc previst en la normativa vigent.

2.Els EAP han de col·laborar estretament amb els tutors per:

a) Implementar propostes educatives que facilitin disposar d'oportunitats per a la inclusió dels infants NESE, tenint en compte els continguts del pla educatiu personalitzat de l'alumne (article 26) i les instruccions dictades per la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa referents als criteris de pràctiques educatives inclusives a l'educació infantil.

b) Afavorir la seva competència educativa des d'una perspectiva transdisciplinària que li faci possible implementar mesures de suport educatiu de forma continuada.

 

 

​​​​​​​​​​​​​​c) Planificar i sistematitzar la detecció de necessitats educatives dels infants, i oferir criteris i instruments per ordenar i analitzar l'observació.

d) Implementar les mesures que es derivin dels articles 22 i 23.

e) Avaluar el procés d'ensenyament i la pràctica educativa i prioritzar els continguts i la metodologia en funció de les necessitats del grup d'infants.

f) Promoure l'acompanyament al conjunt de les famílies i, en particular, a les famílies dels infants amb NESE, segons el que s'estableix en la secció 1a del capítol III i l'article 29 d'aquesta Ordre.

 

 

Secció 2a

Participació en els òrgans de coordinació pedagògica dels centres educatius

 

Article 19

Òrgans de coordinació i participació dels centres educatius

Els membres dels EAP han de participar de manera activa en els òrgans de coordinació dels centres atesos prevists en la normativa vigent, és a dir:

a) la comissió de coordinació pedagògica, si escau, en què participarà un dels membres de l'EAP;

b) l'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge, en què participaran tots els membres de l'EAP que tenguin assignada presència regular al centre;

c) l'equip educatiu del grup, en què ha de participar el membre de l'EAP que tengui presència habitual en el grup;

d) el claustre, en què han de participar els membres de l‘EAP que tenguin assignada presència regular al centre, en funció dels temes a tractar.

 

Article 20

Pla d'actuació als centres

1.El pla d'actuació als centres (PAC) és el document en què es reflecteixen els acords i compromisos anuals de l'EAP amb cadascun dels centres atesos, i forma part de pla d'actuació, seguiment i memòria anual de l'EAP.

2.Els continguts del PAC es desenvolupen en l'article 40.6.

3.El PAC s'ha de consensuar amb cada centre a partir dels criteris establerts per l'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge. Un cop concretat, l'han de signar els professionals de l'EAP de referència del centre i el director del centre educatiu en qüestió. L'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge en farà el seguiment i revisió trimestrals.

 

Secció 3a

Prevenció, detecció, mesures de suport i avaluació psicopedagògica

 

Article 21

Prevenció dins els centres educatius

1.La prevenció, la detecció, les mesures de suport i l'avaluació psicopedagògica conflueixen en el temps i s'apliquen d'acord amb les mesures i els procediments d'inclusió educativa del centre i el pla educatiu personalitzat (PEP) dels infants atesos.

2.La prevenció en l'educació infantil té per objectiu desplegar i fomentar mesures per reduir i minimitzar dificultats, retards maduratius o trastorns en el desenvolupament infantil, així com les barreres que limiten l'accés, la presència, la participació o l'aprenentatge dels infants.

3.La prevenció dins els centres educatius s'ha de basar en la promoció de cultures, polítiques i pràctiques educatives inclusives.

4.Alguns aspectes a tenir en compte per afavorir la prevenció als centres educatius són:

a)La cura de l'ambient i les relacions afectives de l'escoleta i la qualitat de la vida quotidiana.

b)La cura dels processos d'acollida d'infants i famílies i l'enfortiment del seu sentiment de pertinença a la comunitat educativa.

c)La cura de la subjectivitat del professorat per afavorir el seu benestar personal i la seva capacitat professional.

 

 

​​​​​​​Article 22

Detecció primerenca i seguiment continuat de l'infant

1.Els EAP, en col·laboració amb els centres educatius i les famílies, han de garantir la detecció i la identificació primerenques de les possibles necessitats específiques de suport educatiu dels infants.

2.Les actuacions prioritàries pel que fa a la detecció han de concordar amb les mesures i procediments d'inclusió educativa del centre i s'han de concretar anualment en el pla d'actuació als centres (PAC).

3.Els professionals dels EAP han de promoure i impulsar el procés de detecció i planificar-lo amb els equips de suport dels centres educatius.

4.Els professionals dels EAP han d'aportar als equips docents i a les famílies informacions, orientacions i eines per identificar les situacions de risc o de dificultats dels infants.

5.La detecció també inclou la identificació de barreres de qualsevol tipus que puguin comportar dificultats o trastorns en l'infant en l'entorn social, cultural, escolar, familiar o personal.

6.S'ha d'iniciar un seguiment continuat de l'infant en els casos següents:

a)Quan, dins l'entorn inclusiu de l'aula, l'infant no segueix la dinàmica d'aprenentatge ordinària.

b)Quan es detectin circumstàncies personals o familiars que facin evidents senyals d'alarma o altres indicis d'especial vulnerabilitat de l'infant.

7.En aquest procés de seguiment continuat, se cercarà identificar l'etiologia de l'alentiment o sofrences de l'infant. Els professionals sempre han d'actuar tenint en compte la possible transitorietat de les dificultats amb dues referències: d'una banda, no tancar expectatives de possible reversió de la problemàtica; i d'altra banda, mirant d'orientar i implementar les mesures educatives pertinents per tal que les dificultats siguin realment transitòries i l'infant assoleixi la normalitat en el seu desenvolupament.

8.El seguiment continuat d'un infant es produeix de manera simultània a l'avaluació psicopedagògica, si escau.

9.D'acord amb el que estableix l'article 9 del Decret 39/2011, el seguiment continuat de l'infant ha d'incloure la revisió continuada de les mesures ordinàries de suport i del conjunt de les respostes educatives.

10.El tutor i l'equip d'orientació i suport del centre han d'establir una periodicitat de les anàlisis de les necessitats de l'infant i de les respostes educatives.

11.S'ha de preveure la participació de les famílies i altres cuidadors habituals de l'infant en forma d'entrevistes periòdiques, per tal d'aconseguir una dinàmica col·laborativa que permeti conèixer el que viu l'infant. A més, s'ha de treballar per donar seguretat i eines de desenvolupament de les capacitats parentals i acordar amb la família mesures d'ajuda a l'infant dins l'entorn familiar que s'adaptin a les circumstàncies i característiques d'aquest entorn.

12.Tant en el PEP de l'alumne com en el PAC ha de quedar constància de tot el procés de seguiment i de les propostes de les famílies.

13.Per garantir el treball en xarxa amb la resta de serveis que atenen els infants i les famílies, els professionals dels EAP han de coordinar la seva actuació i la de l'escoleta i han de cercar, quan convengui, informació d'altres professionals (pediatres, especialistes mèdics, etc.). Sempre que sigui possible, han d'acordar amb la resta de serveis públics d'atenció primerenca mesures per evitar la duplicitat de diagnòstics i de prestacions al mateix infant, tret de quan quedi explícitament justificat, tal com s'estableix en l'article 36.1 i 36.3 de la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears.

14.Els alumnes poden estar en situació de seguiment continuat durant dotze mesos, mentre persisteixin els indicis de dificultats en el seu desenvolupament o fins que es tengui alguna evidència que identifiqui necessitats específiques de suport educatiu. Transcorreguts dotze mesos, si no hi ha hagut canvis significatius, s'ha de revisar la condició de l'infant i se l'ha d'identificar com a alumne amb NESE, amb l'epígraf que pertoqui segons l'article 23.

Article 23

Infants amb necessitats específiques de suport educatiu

La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de determinar la tipologia de categories de NESE segons els trams d'edat i l'etapa educativa. També ha d'explicitar les característiques de cada tipologia NESE i els procediments administratius per identificar-les, així com la documentació que ha de constar en l'expedient de l'alumne.

 

​​​​​​​Article 24

Infants greument afectats

1.S'entén per alumnes greument afectats els que presenten trastorns greus del desenvolupament, discapacitat motriu severa o pluridiscapacitats i que necessiten suports molt individualitzats i específics, així com alta intensitat de suport en pràcticament totes les àrees curriculars i estratègies educatives molt diferenciades de la resta d'alumnes.

2.En aquest cas, en elaborar el dictamen d'escolarització, els EAP hauran d'adjuntar un informe de valoració d'infant greument afectat d'acord amb el «Model d'informe de valoració específic d'infant greument afectat», que la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa publicarà mitjançant instrucció a proposta de la directora de l'IEPI, i hauran d'informar l'IEPI d'aquesta circumstància de forma immediata.

Article 25

Acompanyament d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que han de suspendre temporalment la seva assistència a l'escola

1.Els professionals dels EAP s'encarregaran d'acompanyar les famílies dels infants amb NESE escolaritzats que hagin de limitar o suspendre temporalment la seva assistència a l'escola per un període superior als quinze dies, bé per motius personals degudament justificats (malaltia, hospitalització, accident o altres circumstàncies que ho justifiquin) bé per raons col·lectives (pandèmia, per exemple), amb l'objectiu de col·laborar amb la família per transitar per aquestes circumstàncies sense deixar de donar les necessàries respostes a les necessitats educatives del seu infant degudament ajustades a les circumstàncies.

2.En cas que un infant amb NESE hagi de causar baixa de matrícula al centre per les mateixes circumstàncies sobrevingudes que s'assenyalen en el punt anterior, el professional de l'EAP ha d'acompanyar la seva família fins que sigui atès per un altre servei.

3.La directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa podrà dictar, a proposta de l'IEPI, instruccions sobre com fer l'acompanyament a infants amb NESE que es trobin en la situació que s'indica en el punt 1 d'aquest mateix article.

Article 26

Mesures de suport educatiu i pla educatiu personalitzat

1.Les mesures de suport són totes les mesures que augmenten la capacitat d'un centre educatiu per assegurar la inclusió educativa de l'alumnat.

2.Les mesures de suport per als infants que presenten necessitats específiques de suport educatiu s'han de iniciar tan bon punt es detecten barreres que limiten l'accés, la presència i la participació o l'aprenentatge d'aquests infants. Les respostes educatives s'han d'ajustar a les circumstàncies detectades. Aquestes mesures són clau per al procés d'avaluació psicopedagògica, atès que permeten identificar quines mesures generen canvis en la dinàmica de les respostes educatives i permeten diferenciar les barreres personals o de l'entorn.

3.La planificació de les mesures de suport s'ha d'ajustar a les orientacions sobre les pràctiques educatives inclusives a l'educació infantil, que l'Administració educativa establirà via instrucció.

4.En la implementació de les mesures de suport s'ha de tenir en compte:

a) La qualitat de les relacions afectives en què es desenvolupen i la capacitat d'escolta dels adults.

b) La qualitat de les condicions educatives, tant en els contexts espontanis com en les activitats dirigides, i s'ha de recórrer a la transdisciplinarietat quan convengui.

c) La facilitació dels acords i la implicació de la família en la implementació de les propostes, i s'ha de mantenir una actitud de col·laboració amb la família.

5.Tots els alumnes amb NESE i els alumnes en seguiment continuat que requereixin mesures de suport de caràcter organitzatiu o personalitzat han de comptar amb un pla educatiu personalitzat (PEP). Aquest document serà elaborat conjuntament pel tutor i els membres de l'EAP que atenen el centre, tenint en compte l'opinió, les característiques i les prioritats de cada família. Aquest pla ha de contenir:

a) Les mesures de suport i les adaptacions curriculars pertinents.

b) Un pla d'acompanyament a l'infant en el seu entorn familiar per enfortir la dimensió educativa de la vida familiar. Aquest pla d'acompanyament ha d'estar en concordança amb la realitat de les famílies, els infants i la seva quotidianitat i ha de partir de les seves fortaleses i capacitats.

c) Les coordinacions amb altres serveis.

6.La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir el model de PEP que hauran d'aplicar tots els EAP.

Article 27

Avaluació i informe psicopedagògics

1.La complexitat d'identificar amb claredat l'etiologia o la tipologia de les necessitats específiques de suport educatiu a la primera infància fa convenient que aquesta identificació es produeixi amb la major precisió i al més aviat possible. S'han d'ajustar les respostes educatives, les orientacions i propostes de decisions referides a l'entorn escolar i a l'entorn familiar per tal de, en la mesura que sigui possible, solucionar l'origen del problema o pal·liar-ne els efectes, per tal de millorar el desenvolupament de l'alumne.

2.Els EAP, en col·laboració amb l'equip educatiu del centre, han d'identificar aquest origen tenint en compte que, en els primers anys, la mateixa simptomatologia pot apuntar a diversitat de trastorns i fins i tot a problemàtiques vivencials.

3.És necessari l'anàlisi afinada de les reaccions de l'infant a les respostes educatives plantejades, tant per diferenciar-ne l'etiologia com per ajustar l'acció educativa de l'escola i de la família.

4.Ateses les característiques del desenvolupament del psiquisme en aquestes edats, els infants que presentin dificultats evolutives que tenguin o puguin tenir incidència en la construcció de les competències estructurals en el desenvolupament (comunicació, regulació de conductes, socialització) i/o en l'aprenentatge s'han de considerar infants de seguiment continuat, d'acord amb el que preveu l'article 22.

5.Les necessitats educatives detectades en cada alumne s'han d'atendre mitjançant mesures ordinàries, tal com estableix l'article 20.5 del Decret 39/2011. En el cas que aquestes mesures no siguin suficients, s'han de continuar analitzant les necessitats de l'infant, a fi d'identificar i valorar mesures específiques més adequades. Els professionals dels EAP han d'aprofundir i concloure el procés d'avaluació psicopedagògica, si escau.

6.L'avaluació psicopedagògica és un procés continu de recollida d'informació, basat en l'observació i l'anàlisi de les necessitats educatives de l'alumnat i que ajuda a detectar i identificar les possibles NESE, d'acord amb el que estableix l'Ordre de la Consellera d'Educació i Cultura 2 de febrer de 2009 sobre l'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat d'educació infantil a les Illes Balears (BOIB núm. 20, de 7 febrer de 2009).

7.L'avaluació psicopedagògica i social ha d'aportar una anàlisi globalitzada i estructurada d'informació rellevant que faciliti una comprensió global del procés de desenvolupament personal de l'infant, de les seves competències i dificultats en els processos d'aprenentatge i dels factors que les possibiliten i condicionen.

8.L'avaluació psicopedagògica i social dona eines per al disseny de respostes educatives inclusives, a fi de provocar canvis en els contexts de vida de l'infant que n'afavoreixin el desenvolupament.

9.En el moment en què es planteja iniciar el procés d'avaluació psicopedagògica i social de l'infant, s'haurà de tenir constància escrita que la família n'està assabentada.

10.Els professionals dels EAP podran demanar, amb l'autorització escrita de la família, informes i opinió als serveis mèdics o a altres serveis especialitzats.

11.Les necessitats específiques de suport educatiu poden ser temporals o permanents. Cal tenir en compte les ràpides evolucions que caracteritzen els infants en els primers anys de vida i l'ajust continuat de les mesures i de les respostes educatives específiques segons vagin evolucionant les necessitats detectades.

12.Correspon a l'orientador aprofundir i concloure el procés d'avaluació psicopedagògica i social quan es determinin necessitats específiques de suport educatiu derivades de necessitats educatives especials o d'altes capacitats, o quan s'hagin d'aplicar mesures específiques d'atenció a la diversitat. En aquest cas, el resultat i les conclusions de l'avaluació psicopedagògica i social s'han de reflectir en un informe psicopedagògic i social en què s'han d'identificar les capacitats i les necessitats educatives de l'alumne.

13.L'informe psicopedagògic i social ha de:

a) Recollir una síntesi de les anàlisis en profunditat de les informacions recollides. A més, ha de recollir les orientacions i propostes de decisions referides a l'entorn escolar i a l'entorn familiar per contenir, resoldre o pal·liar la problemàtica detectada.

b)Ser un instrument, necessàriament personalitzat, per a la comunicació i l'organització entre els implicats (escola, EAP, família, etc.). Ha de ser clar i estar centrat en els elements clau que aporten informació sobre les propostes d'ajusts educatius i sobre els suports necessaris (valors polítics i pràctics) que cal implementar.

c)Tenir com a objectiu la millora de la planificació i les pràctiques educatives per fer-les més inclusives.

14.La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir, mitjançant una resolució, el model d'informe psicopedagògic i dictamen d'escolarització.

15.Quan concorrin dues o més tipologies de necessitats específiques de suport educatiu, s'han d'identificar totes i s'ha d'indicar quina és o sembla ser la tipologia de necessitats específiques que ocasiona les altres.

16.En l'expedient de cada alumne hi ha d'haver constància de tot allò a què fa referència aquest article i hi han de constar les avaluacions i informes que es facin en aquest procés.

​​​​​​​Article 28

Escolarització d'infants amb necessitats específiques de suport educatiu i dictamen d'escolarització

1.Tal com preveuen els articles 20.10 i 20.13 del Decret 39/2011, correspon a l'orientador educatiu emetre un dictamen d'escolarització amb proposta de modalitat d'escolarització, en què ha de constar l'opinió de la família o dels tutors legals.

2.El dictamen d'escolarització s'ha de fonamentar en l'informe psicopedagògic que es deriva de l'avaluació psicopedagògica.

3.Aquest s'ha d'emetre quan s'inicia l'escolarització si es té constància de necessitats educatives que ho justifiquin, quan es proposa modificar la modalitat d'escolarització, quan l'alumne canvia d'etapa o quan es modifiquen les necessitats educatives especials (NEE), d'acord amb la normativa vigent.

4.La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir, mitjançant una resolució, el model d'informe psicopedagògic i dictamen d'escolarització.

Article 29

Comunicació i acompanyament a les famílies dels infants en seguiment dels quals s'ha iniciat un procés d'avaluació psicopedagògica

1.S'ha de garantir la fluïdesa d'intercanvi d'informació entre els referents del centre educatiu, l'EAP i la família. L'article 22.2 del Decret 39/2011 disposa que cal garantir i assegurar la participació de les famílies o tutors legals en les decisions que afectin l'escolarització i els processos educatius.

2.Les famílies dels infants amb NESE o en seguiment continuat tenen dret a ser informades en tot moment de les mesures organitzatives i curriculars que s'adoptin per a l'atenció personalitzada del seu fill. En particular, en el moment d'identificar un alumne en seguiment s'ha d'informar la família sobre l'inici de les actuacions a realitzar.

3.Les informacions i opinions de la família s'han d'incorporar a l'avaluació dels alumnes amb NESE. En particular, s'han de reflectir explícitament en la documentació les fortaleses de les famílies.

4.Les famílies tindran accés a l'informe psicopedagògic i al dictamen d'escolarització una vegada finalitzat el procés d'avaluació psicopedagògica.

5.Els professionals dels EAP han de treballar, juntament amb l'equip educatiu, l'acompanyament emocional dels processos que viuen les famílies d'aquests infants.

6.En el marc del treball en xarxa que es fa amb l'infant, s'ha de procurar que hi hagi un professional referent clar per a l'orientació de la família.

 

Capítol IV

Actuació dels equips d'atenció primerenca al territori

 

Article 30

Territori

1.La prevenció té un caràcter universal que també ha d'arribar, en la mesura que sigui possible, als infants no escolaritzats per mitjà de l'actuació al territori.

2.Els professionals dels EAP, els centres educatius i el conjunt de serveis que operen en l'entorn són coneixedors de les necessitats socioeducatives dels infants i, per tant, la tasca dels EAP i dels centres ha de transcendir l'espai escolar.

3.Es defineix territori com el conjunt d'infants de menys de tres anys no escolaritzats i les seves famílies i els serveis dedicats a la primera infància (serveis educatius, culturals, socials i de salut).

 

​​​​​​​Article 31

Concreció i planificació de cada equip d'atenció primerenca

1.Cada EAP ha de contextualitzar i prioritzar, en el seu projecte educatiu, els objectius relatius a la seva actuació al territori d'acord amb el pla biennal de l'IEPI. A més, podrà considerar altres objectius acordats amb l'IEPI i els serveis del territori.

2.Cada EAP ha de concretar, en el seu pla d'actuació, seguiment i memòria anual (article 40), les actuacions previstes en el territori per a la consecució dels objectius, les quals ha d'avaluar en la memòria anual.

 

Capítol V

Estructura, organització i funcionament intern dels equips d'atenció primerenca

 

Article 32

Composició i zones d'atenció

1.Els equips d'atenció primerenca, com a serveis d'orientació educativa, poden estar integrats per:

a) Professors d'ensenyament secundari de l'especialitat d'orientació educativa (OE).

b) Mestres de l'especialitat d'audició i llenguatge (AL).

c) Mestres de l'especialitat de pedagogia terapèutica (PT).

d) Altres professionals que es puguin considerar necessaris dependents de l'Administració educativa o procedents de convenis amb altres entitats, tal com s'estableix en l'article 3 del Decret 30/2020.

3.Els equips d'atenció primerenca s'organitzen territorialment per zones d'atenció, segons s'estableix en l'annex d'aquesta Ordre, sobre les zones d'atenció.

Article 33

L'equip d'atenció primerenca com a unitat administrativa

1.Els EAP disposen d'autonomia pedagògica, administrativa i econòmica dins les assignacions pressupostàries i de recursos que estableixin a l'efecte les administracions públiques i d'acord amb la normativa vigent.

2.Els EAP poden rebre subvencions econòmiques d'altres administracions o institucions, sempre d'acord amb la legislació vigent, que en tots els casos han de destinar a despeses de funcionament. En aquest cas, se n'haurà de rendir comptes davant la Conselleria d'Educació i Formació Professional (article 66 del Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el reglament orgànic de les escoles públiques d'educació infantil, dels col·legis públics d'educació primària, i dels col·legis públics d'educació infantil i primària).

3.Cada EAP de les Illes Balears té una seu física i, si escau, una subseu dins el territori que atén. Aquestes seus han de complir les condicions de treball adequades per al compliment dels objectius d'organització i funcionament interns. La Conselleria d'Educació i Formació Professional podrà establir convenis amb altres administracions o institucions per a aquest fi.

Article 34

Dimensions dels equips d'atenció primerenca

1.Cada EAP tindrà un nombre de membres d'acord amb les necessitats de la zona d'atenció. En qualsevol cas, el nombre de membres ha de fer possible la reflexió compartida, la diversitat de perfils professionals i la supervisió mútua dels membres.

2.La Conselleria d'Educació i Formació Professional, mitjançant una resolució, ha d'establir els criteris d'assignació del nombre de professionals segons el nombre d'unitats en funcionament ateses.

3.Per tal de reduir els desplaçaments als centres i millorar l'atenció a la zona, es podran constituir subseus que permetin fer un ús més eficient dels recursos de què disposa l'equip.

Article 35

Dotació de recursos humans dels equips d'atenció primerenca

1.La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir, mitjançant una resolució, els criteris de dotació de professionals (quota) dels EAP als quals es refereix l'article 34. En qualsevol cas, aquests criteris han de tenir en compte el nombre d'unitats de les xarxes pública i complementària ateses dins la zona d'atenció.

2.Atesa l'especificitat de la tasca professional dels EAP, es podrà dotar d'altres perfils professionals, dins el marc normatiu.

 

​​​​​​​Secció 1a

Autonomia dels equips d'atenció primerenca

 

Article 36

Autonomia pedagògica dels equips d'atenció primerenca

1.Els EAP disposen d'autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que s'ha de concretar en els documents d'autonomia pedagògica de l'EAP establerts en l'article 37, i s'ha de coordinar amb els projectes educatius de centre (PEC) dels centres atesos.

2.Aquesta autonomia pedagògica s'ha de concretar en l'impuls de les cultures, polítiques i pràctiques educatives inclusives dins els centres de primer cicle atesos. En qualsevol cas, aquestes concrecions han de ser coherents amb les característiques metodològiques i didàctiques de l'educació infantil i amb els projectes educatius de centre (PEC) dels centres atesos que preveu la normativa i que es recullen en l'article 10 d'aquesta Ordre.

Article 37

Documents d'autonomia pedagògica dels equips d'atenció primerenca

1.Els documents d'autonomia pedagògica dels EAP són:

a) El projecte pedagògic de l'EAP (PPEAP).

b) El projecte de direcció de l'EAP.

c) El pla d'actuació, seguiment i memòria anual de l'EAP.

2.Aquests documents d'autonomia pedagògica de l'EAP s'han d'incorporar al GESTIB seguint les indicacions de l'IEPI. El Departament d'Inspecció Educativa i l'IEPI els han de poder consultar en tot moment.

Article 38

El projecte pedagògic de l'equip d'atenció primerenca

1.Tots els EAP han de disposar d'un projecte pedagògic (PPEAP) actualitzat, que s'ha d'ajustar amb caràcter general a la normativa vigent relativa als centres educatius.

2.Correspon elaborar-lo a la direcció, amb la participació de tota la comunitat educativa i dels centres atesos. L'aprovació del PPEAP correspon a l'equip de professionals de l'EAP.

3.El PPEAP ha de recollir els objectius definits en aquesta Ordre i en altres normes que siguin d'aplicació, així com els criteris plantejats en el document «Model pedagògic dels equips d'atenció primerenca de les Illes Balears», que s'han d'adaptar al context de l'actuació de l'EAP.

4.El Departament d'Inspecció Educativa n'ha de supervisar el contingut i ha de comprovar que s'ajusta a la normativa i als objectius marcats per la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

5.Els continguts del PPEAP són:

a)Característiques de l'entorn de l'EAP i trets d'identitat:

1r. Característiques de l'entorn de l'EAP

2n. Trets d'identitat de l'EAP

 

 

b)Objectius de l'EAP per a cada àmbit d'acció:

1r. Centres

2n. Territori

3r. Organització i funcionament interns de l'EAP

 

c)Àmbits d'intervenció, funcions i actuacions:

1r. L'atenció a centres educatius

2n. L'atenció al territori

3r. Organització i funcionament interns de l'EAP

 

d)La direcció de l'EAP

 

e)Coordinació amb altres serveis i institucions

 

f)Difusió, seguiment i avaluació del PPEAP:

1r. Mesures per a la difusió del PPEAP

2n. Mecanismes de seguiment

3r. Mecanismes d'avaluació i indicadors d'avaluació

6.L'IEPI establirà una guia del PPEAP amb orientacions per elaborar-lo.

7.El PPEAP pot incloure com a annex una carta de compromís per a la inclusió entre l'EAP i cada un dels centres que atén, en què figurin els objectius fonamentals relacionats amb l'equitat i la inclusió i els compromisos que ha d'assumir cada part per aconseguir-los. Aquestes cartes de compromís per a la inclusió han d'anar signades pel director de l'EAP i pel director de l'escoleta. Una còpia d'aquest document quedarà arxivada a cadascun dels centres signants.

8.Els EAP han de fer públic el seu PPEAP i s'han de cuidar, sobretot, que arribi als professors dels centres en què actuen, als seus titulars així com a les associacions de famílies d'aquests centres. També s'ha de posar en coneixement dels serveis amb què col·labora habitualment i altres organitzacions del territori.

9.Els EAP han de revisar i, si escau, modificar el projecte pedagògic com a mínim cada quatre anys.

Article 39

Projecte de direcció

1.El projecte de direcció ha de concretar el desplegament i l'aplicació del projecte pedagògic de l'EAP per al període del mandat corresponent, ha d'orientar els successius plans d'actuació anuals de l'EAP i ha d'establir els criteris, els indicadors i els procediments per a l'avaluació de l'assoliment dels objectius prevists, amb una projecció futura del servei a quatre anys vista.

2.El projecte de direcció, que ha de ser coherent amb el PPEAP, orienta i vincula tot el personal de l'EAP, la comunitat educativa i els òrgans de govern de l'EAP, un cop s'hagi presentat i debatut en el claustre.

3.El projecte de direcció haurà de contenir, com a mínim:

a) Els mèrits professionals que el candidat a la direcció pugui al·legar.

b) La proposta dels òrgans de coordinació, si s'escau, que formen la candidatura.

c) Una anàlisi del funcionament de l'equip, dels seus principals punts forts, dels seus problemes i de les seves necessitats. A més, ha de contenir una anàlisi dels centres i del territori atesos.

d) Ha de concretar els aspectes que determina el PPEAP. En particular, ha d'especificar el projecte que pretén assolir durant el seu mandat, amb la concreció dels objectius, els indicadors i les línies d'actuació. A més, ha d'establir el sistema per a la comunicació i coordinació de l'EAP amb els centres educatius atesos, el territori i la col·laboració amb els principals serveis implicats en l'atenció a la diversitat de l'alumnat de l'entorn.

4.Si obté l'aprovació de l'equip de professionals de l'EAP, el projecte de direcció esdevé el pla estratègic de l'EAP per als quatre anys del mandat.

Article 40

El pla d'actuació, seguiment i memòria anual

1.Cada curs escolar, l'EAP ha d'elaborar un pla d'actuació, seguiment i memòria anual. En la redacció d'aquest pla s'ha de tenir en compte la normativa vigent, el «Model pedagògic dels equips d'atenció primerenca de les Illes Balears» i el projecte pedagògic de l'EAP.

2.El pla d'actuació, seguiment i memòria ha de concretar alguns objectius prioritaris del curs, a més de recollir l'organització anual prevista.

3.Aquest és un document que es revisa, com a mínim, trimestralment i que conté el seguiment i l'avaluació dels objectius i actuacions concretats a l'inici del curs. En aquest sentit, s'han d'avaluar els objectius a assolir per l'EAP i respecte dels centres i se n'ha de mesurar el grau de consecució.

4.L'equip de professionals de l'EAP ha d'aprovar aquest document i les successives revisions que se'n facin durant el curs escolar.

5.El pla d'actuació, seguiment i memòria consta de tres parts diferenciades: els plans d'actuació als centres (PAC), el pla d'actuació en el territori, i l'organització i el funcionament interns de l'equip.

6.Els plans d'actuació als centres (PAC), les línies bàsiques dels quals és aconsellable establir al final del curs anterior, han d'incloure:

a)Dades dels centres, titularitat i tipus de centre, nombre d'alumnes i nombre d'unitats.

b)Professionals de l'EAP: horari d'atenció a cada centre.

c)Acords d'inici de curs i objectius específics, indicadors, accions, seguiment i avaluació trimestral i final.

d)Alumnes NESE i altres intervencions educatives

e)Altres intervencions amb el centre.

7.El pla d'actuació en el territori ha de contenir:

a) Objectius específics, indicadors, accions, seguiment i avaluació trimestral en el territori.

b) Objectius específics, indicadors, accions, seguiment i avaluació trimestral de l'organització i el funcionament interns de l'EAP.

c) Criteris d'atenció temporal al territori i planificació d'activitats en el territori (assessorament als CEI per a l'entrada a la xarxa complementària a la xarxa pública d'escoletes; avaluació psicopedagògica per a l'escolarització d'infants a escoles infantils públiques de primer cicle, CEI de la xarxa complementària o centres d'educació infantil que no tenen educació primària (0-6 i 3-6), i programes i altres tasques).

8.L'organització i el funcionament interns de l'equip ha de tenir en compte:

a) La coordinació interna:

 

1r. Repartiment dels professionals de l'EAP als centres (criteris de distribució de zones).

2n. Distribució de les tasques internes entre els professionals (distribució de les hores no lectives, criteri de distribució de les tasques internes entre els professionals).

3r. Adjunt a la direcció de l'EAP.

4t. Representació de l'EAP.

5è. Acompanyament als nouvinguts i programació.

6è. Sistema de comunicació interna i contingut i estructura bàsica de les reunions de coordinació interna.

7è. Sistema d'arxivament de la documentació.

 

b) La coordinació externa.

c) La formació, l'anàlisi i la supervisió de casos.

9.L'IEPI ha d'establir, mitjançant una instrucció, el format i el contingut de cada un dels blocs del document.

 

Secció 2a

Participació, coordinació i direcció dels equips d'atenció primerenca

 

Article 41

Els òrgans de coordinació dels equips d'atenció primerenca

1.L'estructura dels òrgans de coordinació dels EAP s'ha de basar en el principi de lideratge distribuït, amb la participació i la col·laboració dels distints sectors de la comunitat educativa.

2.Els EAP han de tenir, com a mínim, els òrgans de coordinació següents:

a) Unipersonals: director i adjunt a la direcció. En el cas dels EAP que comptin amb una subseu, aquests òrgans de coordinació hauran de pertànyer un a la seu i un a la subseu.

b) Col·legiats: equip de professionals de l'EAP.

3.En funció dels recursos disponibles, es podran nomenar òrgans de coordinació unipersonals, segons les indicacions de la Conselleria d'Educació i Formació Professional i les necessitats de l'EAP.

Article 42

Principis d'actuació dels òrgans de coordinació

1.Els òrgans de coordinació de l'EAP han de vetlar perquè les activitats es desenvolupin d'acord amb els principis i els valors constitucionals i estatutaris i la normativa educativa en vigor.

2.Els òrgans de coordinació han de vetlar així mateix perquè les actuacions de l'EAP s'orientin a l'aplicació del projecte pedagògic i contribueixin a assolir els objectius pedagògics i la millora de la inclusió de l'alumnat als centres educatius.

3.També han de garantir, en l'àmbit de la seva competència, l'exercici dels drets reconeguts als alumnes, als professors, als pares, les mares o els tutors legals dels alumnes, així com al personal d'atenció complementària i d'administració i serveis, i han de vetlar pel compliment dels deures corresponents.

4.La direcció ha de fomentar el lideratge distribuït, o en xarxa, per enfortir la corresponsabilitat i aprofitar el coneixement i el talent de la comunitat educativa, i ha de facilitar i promoure la participació efectiva de tots els seus membres en la vida del centre, en la gestió i en l'avaluació.

Article 43

La direcció dels equips d'atenció primerenca

1.El director és responsable de l'organització, el funcionament i l'administració de l'EAP, n'exerceix el lideratge pedagògic i és el cap de tot el personal de l'equip.

2.El director ha de conjugar la responsabilitat institucional de la gestió del centre com a organització, la gestió administrativa, la gestió de recursos i el lideratge i la dinamització pedagògics, des d'un enfocament col·laboratiu, cercant l'equilibri entre les tasques administratives i les pedagògiques.

3.La direcció de cada EAP ha de ser assumida per un dels seus membres. El director s'ha de seleccionar entre el personal docent funcionari de carrera, preferentment amb més de cinc anys d'antiguitat, que tengui destinació definitiva a l'equip i que participi en el procés de selecció de la direcció de l'equip, convocat per la Conselleria d'Educació i Formació Professional. En el supòsit que no hi hagi cap funcionari de carrera que es presenti al procés de selecció, o que la candidatura no superi el procés, la directora general de Personal Docent ha de nomenar un director, preferentment d'entre el personal funcionari de carrera destinat a l'EAP, a proposta de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, a partir de la proposta del Departament d'Inspecció Educativa i amb el vistiplau de l'IEPI, per dos cursos escolars.

4.Els directors dels EAP són nomenats per la directora general de Personal Docent.

5.En cas d'absència, l'adjunt a la direcció assumeix les funcions del director.

6.Tant el director com l'adjunt a direcció comptaran amb les hores de dedicació i el reconeixement a tots els efectes que la normativa determini.

7.La Conselleria d'Educació i Formació Professional promourà i fomentarà la capacitat de lideratge de les direccions en l'organització i la gestió dels equips d'atenció primerenca.

Article 44

Funcions de la direcció dels equips d'atenció primerenca

1.Les funcions de la direcció s'exerceixen en el marc de l'ordenament jurídic vigent, del projecte pedagògic de l'EAP i del projecte de direcció de l'EAP.

2.Els directors dels equips d'atenció primerenca tenen assignades les funcions següents:

a)De caràcter tècnic :

1r. Dirigir i coordinar totes les activitats per a la consecució del projecte pedagògic de l'EAP, sense perjudici de les competències atribuïdes al claustre de l'EAP. Impulsar l'avaluació del projecte pedagògic.

2n. Dirigir i coordinar l'elaboració del pla d'actuació, seguiment i memòria anual i participar-hi.

3r. Assegurar el desenvolupament, l'aplicació i l'avaluació del pla d'actuació, seguiment i memòria anual, i permetre que els professionals de l'equip facin els ajusts oportuns per adaptar-lo a la realitat canviant de l'entorn.

4t. Assegurar la coordinació de l'EAP amb els centres educatius atesos.

5è. Promoure la innovació educativa i impulsar plans per a la consecució dels objectius del projecte pedagògic de l'EAP.

6è. Impulsar i desenvolupar programes de formació contínua, en el si del claustre, en relació amb l'atenció a la diversitat inclusiva. Promoure la participació del professorat en activitats de formació permanent i d'actualització de les seves competències professionals en funció de les necessitats derivades del projecte pedagògic.

7è. Promoure la coordinació i el suport tècnic dins el claustre en relació amb les tasques que els professionals han de dur a terme dins els centres.

8è. Ser l'encarregat del tractament de les dades de caràcter personal d'acord amb el RGPD, i per tant, també de la custòdia de la documentació dels expedients dels infants amb NESE atesos per l'EAP.

 

b)De caràcter institucional:

1r. Representar l'EAP i exercir la representació de l'Administració educativa a l'EAP.

2n. Convocar i presidir les reunions.

3r. Mantenir actualitzats els documents institucionals de l'EAP durant el curs escolar i amb la periodicitat requerida.

4t. Promoure i impulsar les relacions de l'equip amb les institucions i entitats socioeducatives de l'entorn.

5è. Fer efectiva la coordinació i col·laboració amb els titulars dels centres que atén i altres administracions locals que tenguin competències en matèria d'infància i de família.

6è. Facilitar i proporcionar la informació requerida per les autoritats educatives competents.

7è. Fer arribar a l'Administració educativa les propostes, els plantejaments i les necessitats de l'EAP i també les del territori en matèria d'inclusió.

8è. Aplicar al centre els objectius i les prioritats de l'Administració.

 

c)Com a responsable del personal:

1r. Exercir la direcció de tot el personal adscrit al centre.

2n. Exercir el lideratge de l'equip i assegurar el compliment de les funcions dels professionals que formen l'equip.

3r. Establir i controlar els horaris dels membres de l'EAP, assegurar-ne la presència als centres educatius, d'acord amb els criteris pedagògics establerts en el projecte pedagògic de l'EAP, i procurar fer-ne un repartiment equitatiu entre els diferents centres atesos.

4t. Distribuir i coordinar entre els membres de l'equip les tasques de gestió i coordinació, a més de les funcions pròpies que li siguin requerides per a l'aplicació del projecte pedagògic.

5è. Proposar, si escau, els òrgans de coordinació unipersonals.

 

d)Com a responsable de l'administració i de la gestió de l'equip:

1r. Nomenar el responsable d'aixecar acta de les reunions de l'equip.

2n. Assegurar la custòdia i mantenir els llibres i registres de l'equip.

3r. Assegurar la custòdia i mantenir la confidencialitat de la documentació i les dades dels infants i famílies atesos, segons la normativa vigent.

4t. Vetlar per la confecció o actualització de l'inventari general de l'equip.

5è. Elaborar i gestionar el pressupost de l'equip i autoritzar les despeses d'acord amb el pressupost corresponent, ordenar pagaments i visar els certificats i documents oficials de l'equip, d'acord amb la legislació vigent i el que estableix la conselleria competent.

6è. Mantenir actualitzada i sistematitzada la relació de documents relatius tant a l'organització interna com a l'actuació als centres i al territori.

7è. Expedir les certificacions que sol·licitin l'Administració i les persones interessades que són de la seva competència, en particular, pel que fa a les indemnitzacions per quilometratge. El director del centre d'adscripció, a instàncies del professorat, ha de certificar l'horari i la distància quilomètrica d'anada entre el centre d'adscripció i la resta de centres atesos, d'acord amb les Instruccions sobre l'horari general dels centres educatius de les Illes Balears.

8è. Atorgar al personal de l'EAP permisos i llicències, en els termes establerts a l'efecte en la normativa vigent.

9è. Promoure l'establiment i el compliment dels sistemes de coordinació interna que optimitzin els recursos de l'equip: el criteri de repartiment dels professionals de l'EAP als centres; el criteri de distribució de les hores no lectives; el criteri de distribució de les tasques internes entre els professionals; el contingut i l'estructura bàsica de les reunions de coordinació interna i altres tasques que li puguin ser encomanades.

 

e)En relació amb l'avaluació de l'equip:

1r. Impulsar les avaluacions internes de l'EAP d'acord amb el projecte pedagògic i amb altres criteris que proposa l'Administració educativa, supervisats pel Departament d'Inspecció Educativa.

2n. Impulsar avaluacions de les actuacions als centres educatius, especialment en relació amb l'orientació educativa i les funcions de detecció, avaluació i suport als infants i acompanyament a les famílies.

3r. Participar dels processos d'observació i d'avaluació formativa de la pràctica professional dels membres de l'EAP establerts en el projecte pedagògic o per l'Administració educativa.

4t. Participar, d'acord amb la normativa vigent, en l'avaluació dels funcionaris interins i en pràctiques. Fer el seguiment de l'acompanyament dels membres nouvinguts.

 

f)Qualsevol altra que li sigui atribuïda per la Conselleria d'Educació i Formació Professional i les relatives al govern de l'equip no assignades a cap altre òrgan.

3.La persona que exerceix la direcció pot delegar en altres membres de l'EAP algunes de les funcions que li són pròpies, tret de les referides a la gestió del personal. Qualsevol delegació s'haurà d'ajustar al que estigui previst en el projecte pedagògic de l'EAP, amb l'acord de l'equip de professionals de l'EAP. En qualsevol cas, haurà de constar en el pla d'actuació, seguiment i memòria anual.

Article 45

Selecció, designació, nomenament, avaluació i cessament del director

1.El sistema de selecció, designació, nomenament, avaluació i cessament dels directors dels EAP s'ha de regular mitjançant una resolució del conseller d'Educació i Formació Professional.

2.La permanència en el càrrec de director té una durada de quatre cursos escolars i està sotmesa a avaluacions periòdiques de la tasca desenvolupada, segons les funcions que tenen atribuïdes i segons el procediment que s'estableixi.

3.Els directors poden optar a continuar en l'exercici del càrrec fins a completar un total de dos períodes consecutius, amb l'avaluació positiva prèvia de la tasca desenvolupada al final del primer període. Transcorreguts els dos períodes, si el director desitja continuar ocupant el càrrec, ha de participar novament en el procediment de selecció.

4.Els directors dels EAP han de cessar en les seves funcions en finalitzar el període pel qual hagin estat nomenats o en cas que es produeixi alguna de les situacions següents:

a)Renúncia motivada, acceptada per la Conselleria d'Educació i Formació Professional, oït el Consell Escolar.

b)Jubilació, incorporació a una altra destinació o altres circumstàncies que es puguin produir i facin que el director no hagi de prestar serveis a l'EAP el següent curs. En aquest cas, cessarà del càrrec el 30 de juny.

c)Incapacitat física o psíquica sobrevinguda.

d)Revocació del càrrec de director en virtut de l'acord d'una majoria de dos terços dels membres de l'equip de professionals de l'EAP. Per a l'adopció d'aquest acord extraordinari, que haurà de ser motivat, l'equip de professionals de l'EAP serà convocat amb caràcter urgent, sempre que ho sol·liciti per escrit almenys un terç dels seus components.

e)Resolució ferma d'un expedient disciplinari que suposi sanció per falta greu o molt greu, la qual comportarà el cessament immediat del director. En el cas d'instrucció d'un expedient disciplinari al director, es podrà acordar la suspensió cautelar de les seves funcions, de conformitat amb la normativa vigent quant a procediments disciplinaris. L'adjunt a la direcció ha de substituir el director mentre duri la suspensió cautelar.

5.En el cas del nomenament amb caràcter extraordinari o provisional, la directora general de Personal Docent ha de nomenar un director, preferentment d'entre el personal funcionari de carrera destinat a l'EAP, a proposta de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, a partir de l'informe de proposta de nomenament del Departament d'Inspecció Educativa i amb el vistiplau de l'IEPI.

6.L'Administració educativa, a través del Departament d'Inspecció Educativa, ha d'avaluar el director al final del seu mandat, amb una avaluació formativa a meitat de mandat. S'han d'avaluar la capacitat de lideratge pedagògic i de gestió del director i els principals àmbits d'actuació reflectits en el projecte de direcció, i s'han de tenir en compte els resultats de les avaluacions internes, les autoavaluacions i les avaluacions externes del centre.

Article 46

Nomenament i funcions de l'adjunt a la direcció

1.L'adjunt a la direcció serà nomenat per la directora general de Personal Docent, a proposta del director de l'EAP.

2.Correspon a l'adjunt a la direcció exercir les funcions que li delegui el director d'entre les previstes en l'article 44 d'aquesta Ordre i totes les que li encarregui el director, preferentment en l'àmbit de la gestió econòmica, el règim administratiu de l'equip, la custòdia documental i dels expedients i arxius de l'equip, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d'acord amb el que prevegi el projecte pedagògic de l'EAP i el projecte de direcció.

3.També ha d'exercir les funcions pròpies de la secretaria de l'equip de professionals de l'EAP i d'altres òrgans col·legiats que la normativa vigent pugui establir.

Article 47

Caràcter i composició de l'equip de professionals dels equips d'atenció primerenca

1.L'equip de professionals dels EAP, com a òrgan de participació del professorat de l'EAP, té la responsabilitat de planificar, coordinar, avaluar, decidir i, si escau, informar sobre tots els aspectes pedagògics que afecten la seva tasca dins els centres educatius i el territori.

2.L'equip de professionals de l'EAP serà presidit pel director i estarà integrat per tots els membres de l'EAP.

Article 48

Competències de l'equip de professionals dels equips d'atenció primerenca

Les competències de l'equip de professionals de l'EAP són:

a)Fer propostes per a l'elaboració del projecte pedagògic de l'EAP, del pla d'actuació, seguiment i memòria anual, així com d'altres projectes o documents d'autonomia de centre, segons la normativa vigent.

b)Elaborar criteris per a la prevenció i la detecció de necessitats educatives dels alumnes i per a la seva avaluació i suport, en el marc del projecte pedagògic, d'acord amb la secció 3a del capítol III d'aquesta Ordre.

c)Aprovar els criteris pedagògics per a l'elaboració del pla d'actuació, seguiment i memòria i, en particular, de l'horari dels membres de l'equip.

d)Fer propostes per a l'elaboració del pla de formació i supervisió dels professionals de l'equip, d'acord amb les seves necessitats. Aprovar la planificació general de la formació i supervisió.

e)Aprovar el pressupost i els criteris de gestió dels recursos de l'EAP.

f)Proposar mesures i iniciatives per afavorir la convivència i la col·laboració entre tots els membres de l'equip.

g)Promoure iniciatives en l'àmbit de la innovació i recerca psicopedagògiques i de la inclusió.

h)Ser informat de les candidatures a la direcció i dels programes presentats pels candidats.

i)Conèixer la situació econòmica de l'equip i valorar anualment la seva situació econòmica.

j)Analitzar i valorar l'evolució del funcionament de l'EAP.

k)Conèixer les relacions del centre amb les institucions de l'entorn.

l)Analitzar i valorar els resultats de l'avaluació de l'EAP que realitzi l'Administració educativa o qualsevol informe referent al seu funcionament.

m)Col·laborar amb el Departament d'Inspecció Educativa i amb l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu en els plans d'avaluació de l'EAP, segons la normativa vigent.

n)Dur a terme qualsevol altra tasca que li encomani la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

 

Article 49

Funcionament de l'equip de professionals dels equips d'atenció primerenca

1.L'equip de professionals de l'EAP s'ha de reunir, com a mínim, dues vegades al mes, i sempre que ho sol·liciti el director o almenys un terç dels seus membres, que hauran d'indicar els punts que s'han d'incloure en l'ordre del dia. Almenys una de les reunions mensuals ordinàries ha de ser presencial.

2.L'assistència a les reunions de l'equip de professionals de l'EAP és un dret i un deure per a tots els components de l'EAP.

Article 50

Altres òrgans de coordinació unipersonals

1.Els EAP poden definir altres òrgans de coordinació unipersonals en funció dels criteris pedagògics establerts en el projecte pedagògic i dels recursos de què disposi.

2.En particular, s'han de tenir en compte les tasques de coordinació i actualització i l'accessibilitat dels recursos informàtics a disposició dels membres de l'EAP.

3.S'han de nomenar responsables de les tasques següents:

a) Coordinació TIC.

b) Acompanyament de professionals nouvinguts als EAP.

c) Representació de l'EAP, si escau, en diferents organismes, organitzacions, activitats, fòrums, comissions, CEP o altres.

4.Aquests responsables seran nomenats pel director de l'EAP per un curs escolar. Els nomenaments s'han de fer constar en el pla d'actuació, seguiment i memòria de l'equip.

Secció 3a

Organització interna dels equips d'atenció primerenca

 

Article 51

Criteris d'organització horària

1.La jornada dels membres dels EAP ha de ser de 37 hores i 30 minuts setmanals, que s'han de distribuir entre els cinc dies de la setmana (de dilluns a divendres) de la manera següent:

a)25 hores lectives setmanals destinades prioritàriament a l'atenció a centres, infants i famílies (capítol III). Cada professional ha de dedicar part d'aquestes hores lectives, segons necessitats del servei i sense superar les 4 hores mensuals, a l'atenció al territori (capítol IV). A l'hora d'organitzar aquestes hores, s'han de tenir en compte els aspectes següents:

 

1r. Tots els membres de l'EAP disposen de 25 hores lectives setmanals per a l'atenció a centres, tret de la limitació de dedicació a hores de direcció o altres circumstàncies previstes en la normativa.

2n. L'atenció a cada centre serà a càrrec d'un orientador educatiu i un membre de l'equip de perfil de suport (PT o AL). És necessari que quedi identificat davant el centre qui serà l'interlocutor habitual de l'EAP amb la direcció del centre. En els casos en què s'estimi necessària la intervenció d'altres professionals, el director de l'EAP, l'inspector de referència i l'IEPI han d'establir l'organització dels recursos per oferir una atenció òptima del centre.

3r. Pel que fa a l'atenció a cada centre, la distribució i l'organització horària s'ha de fixar tenint en compte que dos dels membres de l'EAP coincideixin al centre setmanalment o quinzenalment, segons sigui la dimensió del centre, de manera que les tasques conjuntes i de coordinació al centre es puguin dur endavant fàcilment.

4t. Pel que fa a l'atenció al territori, de manera excepcional i justificada, d'acord amb el projecte pedagògic o per circumstàncies imprevistes que es puguin produir, el total d'hores dedicades per un membre de l'EAP a l'atenció al territori, o una part d'aquestes hores, es pot acumular a la dedicació d'un altre membre de l'EAP, sense que en cap cas un membre d'un EAP pugui dedicar més de vuit hores del seu horari lectiu setmanal al territori.

5è. El director no pot acumular més de quatre hores setmanals de dedicació al territori, per així garantir el suficient contacte amb el professorat, els infants i les famílies dels centres.

6è. Mitjançant les instruccions anuals dels EAP, l'IEPI ha d'establir el dia i les hores de dedicació a la direcció de l'EAP.

 

b)5 hores no lectives setmanals (complementàries) per a l'organització i el funcionament interns de l'equip (capítol V). Les hores assignades a la coordinació interna han de ser, preferentment, els divendres a la seu/subseu de l'EAP. L'IEPI ha de fixar en les instruccions anuals un temps mínim de dues hores setmanals per tal que puguin coincidir tots els EAP en processos de formació, supervisió de casos i dinàmiques compartides.

c)7 hores i mitja setmanals considerades de lliure disposició, per a tasques de preparació de la feina, formació o altres activitats de caràcter professional, que no requereixen presència física a la seu o subseu.

2.La jornada de treball dels EAP pot incloure, si és necessari, alguna tarda, en funció de les necessitats derivades del servei (atenció a centres educatius, atenció al territori i/o organització interna): per atendre les famílies que, per les seves circumstàncies familiars o laborals, no puguin acudir a entrevistes en horari de matí; per assistir a les reunions dels òrgans de coordinació dels centres educatius, o per poder fer reunions internes de l'EAP acordades. El pla d'actuació, seguiment i memòria anual ha de concretar la possibilitat de dedicació en horari de tarda dels membres l'EAP.

3.Les places que ocupen els professionals de l'EAP estan assignades a la seu o subseu de l'EAP. Ara bé, aquesta plaça implica l'atenció a diferents centres educatius i la coordinació amb diferents serveis (article 2), si escau, i per tant dona lloc a desplaçaments. Aquests desplaçaments generen indemnitzacions per raons de servei en concepte de quilometratge.

4.En fixar l'organització horària, s'ha de tenir en compte la normativa pertinent pel que fa a les reduccions de jornada (un terç de jornada, mitja jornada, majors de 55 anys, etc.).

5.El director i l'adjunt a la direcció disposaran de temps de dedicació a les tasques pròpies de direcció. Aquestes hores, que s'han d'establir anualment mitjançant les instruccions de funcionament dels EAP, han d'estar en concordança amb el nombre de membres que formen l'EAP. Podran distribuir aquesta disponibilitat horària amb altres persones, d'acord amb les delegacions que s'acordin en el projecte pedagògic de l'EAP o que es concretin en el pla d'actuació, seguiment i memòria anual.

6.Qualsevol altra configuració de la distribució de la dedicació horària ha de ser informada a l'IEPI, que la comunicarà al Departament d'Inspecció Educativa.

7.La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir el sistema de registre dels horaris dels professionals mitjançant una instrucció.

Article 52

Professionals nouvinguts als equips d'atenció primerenca

1.Els EAP han de prendre mesures organitzatives per acompanyar els nous membres sense experiència prèvia en equips d'atenció primerenca i facilitar-los la incorporació i la feina diària.

2.L'acompanyament serà exercit, en cada cas, pel professional que el claustre determini. En el pla d'actuació, seguiment i memòria anual s'ha d'especificar com s'organitzarà aquest acompanyament.

3.Sempre que sigui possible, en el repartiment de centres a atendre es tindrà en compte que els professionals nouvinguts atenguin centres que tenguin assignats professionals de l'equip amb experiència en els EAP.

4.A l'inici del curs escolar, l'IEPI ha d'organitzar una formació específica adreçada a aquests professionals.

Article 53

Calendari d'actuacions

Les actuacions dels EAP s'han d'ajustar al calendari següent:

a)Els membres dels EAP s'han d'incorporar a la seu de l'EAP que tenguin assignat dia 1 de setembre, segons el que s'estableix en el calendari escolar anual de la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

b)Els membres dels EAP han de garantir reunions als centres atesos des de l'inici del curs, coincidint amb els dies hàbils amb què compten aquests centres per organitzar el curs abans del començament de les activitats lectives d'acord amb el calendari escolar anual, per col·laborar en la planificació de mesures d'atenció a la diversitat: organització dels grups i dels recursos humans i altres mesures de suport, i planificació de la detecció i l'acollida de noves famílies amb infants amb NESE.

c)Els suports dels EAP assignats a cada centre han d'iniciar la seva presència regular al centre coincidint amb l'inici de les activitats lectives, d'acord amb els plans d'adaptació dels infants dels centres. Han d'assumir les funcions de suport acordades amb l'equip de suport de cada centre.

d)Es mantindrà la presència continuada dels membres dels EAP als centres fins al 15 de juny. La presència als centres continuarà fins al 30 de juny per mantenir els suports que a cada centre es considerin necessaris, així com per dur a terme actuacions vinculades a les famílies, avaluar les actuacions al centre i planificar el curs següent.

e)A final de curs, de cara a la planificació del curs següent, s'han de dur a terme les actuacions següents:

 

1r. Els directors dels EAP han de distribuir els membres del seu equip entre els centres educatius que els correspon atendre. Han de repartir les unitats equitativament en funció del nombre d'orientadors educatius amb què compti cada centre. Sempre que les circumstàncies ho permetin, s'ha d'intentar que els centres que s'assignen a cada membre estiguin tan a prop com sigui possible. D'altra banda, els directors també han d'elaborar els horaris de tots els membres de l'EAP, per assegurar-ne la presència als centres des de l'inici de curs. Aquests horaris, que han de ser equitatius, s'han d'incloure dins el pla d'actuació als centres.

2n. Els membres dels EAP han d'acordar amb cada un dels centres que atenen l'organització de l'equip de suport en el si del centre i els objectius per al curs següent, que s'han d'incorporar en el PAC.

 

f)El mes de juliol, un cop finalitzada la presència dels professionals als centres i un cop finalitzats els processos interns de l'EAP que tenen a veure amb el final de curs i la preparació del curs següent, la direcció ha de planificar el funcionament de l'EAP per tal de garantir l'atenció a les famílies, l'expedició de certificacions i la tramitació de documentació d'acord amb les instruccions que dicti l'òrgan competent.

 

Article 54

Formació dels professionals dels equips d'atenció primerenca

1.Dins el marc del projecte pedagògic de l'equip, s'ha d'elaborar un pla de formació i supervisió dels professionals de l'equip, que s'ha de concretar anualment dins el pla d'actuació, seguiment i memòria anual.

2.L'IEPI ha d'assegurar una oferta formativa per als EAP, que ha d'incloure els aspectes següents:

a)Formació inicial per als nouvinguts.

b)Formació contínua específica: avaluació psicopedagògica, estratègies per al suport, prevenció i configuració de l'aula o altres aspectes concrets de la tasca dels membres dels EAP.

c)Supervisió de casos.

d)Jornades sobre aspectes específics.

3.L'equip de professionals dels EAP poden participar de l'oferta formativa que organitza la Conselleria d'Educació i Formació Professional, seguint les instruccions dels plans quadriennals de formació permanent del professorat.

4.Anualment s'han de preveure activitats de formació, supervisió i coordinació que incloguin tots els membres de l'EAP, tants els de la seu com els de la subseu. En el cas de les formacions d'obligat compliment, s'han de dur a terme preferentment en l'horari laboral, dins les hores no lectives setmanals.

 

​​​​​​​Article 55

Recursos dels professionals dels equips d'atenció primerenca

1.L'IEPI ha de crear i mantenir un banc de recursos en format digital per a la detecció, l'avaluació i el suport als centres educatius de primer cicle, accessible per a tots els membres dels EAP.

2.Els membres dels EAP podran fer aportacions al banc de recursos, que s'actualitzarà anualment.

Article 56

Col·laboració amb altres entitats i/o professionals

Amb l'objectiu de coordinar, planificar i supervisar les actuacions dels EAP als centres educatius i al territori, els EAP poden convidar a participar a les seves reunions internes professionals d'altres administracions o institucions. S'han de tenir en compte els aspectes següents:

a) La presència d'aquests professionals s'ha de mantenir sempre dins els límits de la col·laboració i coordinació entre serveis.

b) Aquestes col·laboracions s'han de reflectir en el pla d'actuació, seguiment i memòria anual dels EAP i, en el cas que tenguin un caràcter estable, s'han d'incloure en el projecte pedagògic de l'EAP i podran ser objecte de conveni entre les diferents entitats titulars dels serveis.

 

​​​​​​​Disposició addicional primera

Coordinació de les competències i actuacions de les diferents xarxes públiques d'atenció primerenca

És necessari actualitzar el Pla Integral d'Atenció Primerenca de les Illes Balears previst en l'article 33.a) de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, i crear un marc autonòmic en matèria d'atenció primerenca als infants basat en els principis generals de responsabilitat pública i universalitat, que garanteixi la igualtat d‘oportunitats per als infants amb alteracions del desenvolupament, planifiqui la creació progressiva de nous recursos i optimitzi els que ja hi ha.

Disposició addicional segona

Protecció integral davant la violència

D'acord amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'adoptar les mesures necessàries i ha de dictar les instruccions oportunes per fixar el paper i les responsabilitats que corresponguin als professionals dels EAP en les seves actuacions als centres educatius, en les relacions amb les famílies i en la seva actuació en el territori per contribuir a donar compliment al que es preveu en les lleis orgàniques esmentades en els punts anteriors.

Disposició addicional tercera

Escolarització amb l'edat corregida dels infants amb naixement prematur

1.De conformitat amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, es consideren infants amb naixement prematur i, per tant, amb necessitat de ser escolaritzats en edat corregida els nadons nascuts abans de les trenta-set setmanes de gestació, sempre que el part s'hagi produït els darrers cinc mesos de l'any.

2.Sempre que s'evidenciï la conveniència, respectant l'interès superior de l'infant, de ser adscrit a un nivell diferent al que li correspondria per la seva edat cronològica, els equips d'atenció primerenca podran dictaminar l'escolarització corresponent segons la normativa vigent.

3.El procediment d'admissió per a aquests alumnes escolaritzats per primera vegada serà el que s'estableixi en la norma que regeixi el procés d'escolarització i el seu desenvolupament.

Disposició addicional quarta

Flexibilització de la permanència en el primer cicle d'educació infantil

1.Quan s'estimi necessari la permanència extraordinària d'un infant durant un curs més en un centre de primer cicle d'educació infantil per les seves necessitats educatives associades a barreres greus que limiten el seu accés, presència, participació o aprenentatge, s'aplicarà aquesta mesura en el darrer curs del primer cicle, d'acord amb el que determini la normativa vigent.

2.Els EAP poden dictaminar que els alumnes que s'escolaritzin per primera vegada als quals s'hagin detectat necessitats educatives especials s'admetin en un nivell inferior al que els correspondria per la seva edat cronològica segons la normativa vigent, sempre que siguin alumnes  greument afectats i que l'opció de  permanència extraordinària en el primer cicle d'educació infantil es consideri adequada.

 

​​​​​​​Disposició addicional cinquena

L'expedient acadèmic dels infants atesos pels EAP i la protecció de les dades personals dels infants i de les famílies

1.La Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa ha d'establir, mitjançant una instrucció, el contingut i la gestió dels expedients acadèmics dels infants.

2.La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'informar de les normatives relatives a la protecció de dades aplicables i, si escau, n'ha de dictar o n'ha de proposar d'adaptades a les circumstàncies dels infants de primer cicle d'educació infantil.

Disposició addicional sisena

Modificacions de la normativa aplicable al primer cicle d'educació infantil

1.Seran d'aplicació a l'actuació dels EAP les modificacions de la normativa referida al currículum, a les orientacions metodològiques, a l'avaluació i a l'ordenació de l'educació infantil.

2.S'autoritza la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa perquè dicti, a proposta de la directora de l'IEPI, les resolucions i les instruccions necessàries per adaptar aquesta Ordre a les modificacions de les normatives que s'hi esmenten.

​​​​​​​Disposició addicional setena

Model pedagògic dels equips d'atenció primerenca de les Illes Balears

El document «Model pedagògic dels equips d'atenció primerenca de les Illes Balears», elaborat pel conjunt dels EAP sota el lideratge dels serveis tècnics de l'IEPI i amb l'assessorament d'experts externs a la Conselleria d'Educació i Formació Professional, constitueix un document tècnic de referència per a la inclusió a l'educació infantil i, molt especialment, dins l'àmbit de la xarxa d'escoles infantils públiques i de la xarxa complementària, així com també per a l'IEPI mateix.

Disposició addicional vuitena

Elaboració i presentació del projecte pedagògic dels equips d'atenció primerenca

Cada EAP ha d'elaborar el seu PPEAP i ha d'incorporar-lo dins el GESTIB, a l'apartat de documents institucionals, en el termini d'un curs escolar a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre.

Disposició addicional novena

Tractament i protecció de dades de caràcter personal

1.Els EAP tracten informació i documentació sensibles que contenen dades de caràcter personal que són considerades dades de categoria especial, les quals es troben regulades en l'article 9.1 del RGPD. En conseqüència, l'accés a aquestes dades es troba restringit i té un nivell de seguretat alt.

2.Aquestes dades es tractaran de manera que se'n garanteixi una seguretat adequada, inclosa la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany accidental, mitjançant l'aplicació de les mesures tècniques o organitzatives adequades que s'estableixin.

3.El tractament de les dades està subjecte al règim de protecció de les dades de caràcter personal, de conformitat amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE, i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

4.La Conselleria d'Educació i Formació Professional, en el marc del que disposa la normativa europea i estatal de protecció de dades, pot establir les instruccions o processos necessaris per ajustar totes les actuacions de la gestió del Registre.

5.També ha d'aplicar, si escau, la minimització de dades, la pseudonimització o el xifrat de dades personals, entre d'altres, i integrar les garanties necessàries en el tractament per garantir la confidencialitat, la integritat, la disponibilitat i la resiliència permanents dels sistemes i dels serveis de tractament, la capacitat de restaurar la disponibilitat i l'accés a les dades personals de manera ràpida, en cas d'incident físic o tècnic, i un nivell de seguretat adequat al risc, a fi de complir els requisits i els principis del RGPD i de protegir els drets dels interessats.

Disposició addicional desena

Gènere

Les formes de gènere gramatical tradicionalment dit masculí que apareixen en aquesta norma s'han d'entendre com a genèriques; per tant, quan es refereixen a persones es refereixen a totes, amb independència del seu sexe.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que, en els punts que afectin els equips d'atenció primerenca, s'oposin a aquesta Ordre.

Disposició final primera

Publicació de les resolucions i instruccions que despleguen aquesta Ordre

1.Es faculta la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa per dictar, en el termini d'un any des de l'endemà de la publicació d'aquesta Ordre, les disposicions necessàries per desplegar-la.

2.En particular, ha de publicar les resolucions següents:

a) Una resolució amb relació a les orientacions sobre les pràctiques educatives inclusives a l'educació infantil a què fa referència l'article 10.

b) Una resolució per establir la tipologia de cadascuna de les categories NESE, segons els trams d'edat i l'etapa educativa.

c) Una resolució per establir el model d'informe psicopedagògic i de dictamen d'escolarització.

d) Una resolució per establir els criteris de dotació de professionals dels EAP.

 

Disposició final segona

Autorització

1.S'autoritzen les diverses direccions generals de la Conselleria d'Educació i Formació Professional perquè adoptin les mesures necessàries per aplicar el que disposa aquesta Ordre.

2.S'autoritza la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa per dictar les resolucions i les instruccions necessàries per executar aquesta Ordre.

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 1 de febrer de 2023

El conseller d'Educació i Formació Professional

Martí X. March i Cerdà

 

 

​​​​​​​ANNEX

Zones d'atenció dels equips de primerenca

 

Illa

EAP

Adreça

Municipis que atén

Eivissa

EAP EIVISSA

07700179

Via Púnica, 23, 07800 Eivissa

Sant Joan de Labritja

Eivissa

Santa Eulàlia des Riu

Sant Antoni de Portmany

Sant Josep de Sa Talaia

Formentera

EAP FORMENTERA (subseu d'Eivissa)

07700301

Av. de Porto Saler, s/n, 07860 Sant Francesc

Formentera

Mallorca

EAP ES RAIGUER

07700258

Av. des Raiguer, s/n, 07300 Inca

Inca

Mancor de la Vall

Selva

Búger

Campanet

Escorca

Costitx

Lloret de Vistalegre

Llubí

Maria de la SalutSineu

EAP NORD

(subseu des Raiguer)

07700283

Auditori d'Alcúdia, pl. de la Porta de Mallorca, 3, 07400 Alcúdia

Alcúdia

Pollença

Santa Margalida

Sa Pobla

Muro

EAP LLEVANT

07700246

Passeig d'Antoni Maura, 87 (dins recinte CEPA Llevant), 07500 Manacor

Manacor

Son Servera

Artà

Sant Llorenç des Cardassar

Vilafranca

Capdepera

Petra

Sant Joan

Ariany

EAP MALLORCA CENTRE 07700374

Plaça d'Andreu Torrens, 4, 07320 Santa Maria del Camí

Marratxí

Santa Maria del Camí

Santa Eugènia

Consell

Alaró

Binissalem

Lloseta

Sencelles

EAP PALMA I

07700398

C. de Gregorio Marañón, s/n

07007 Palma

Provisionalment a C. de Catalina March, 4 (recinte del CEIPIESO Son Quint) 07013 Sa Vileta - Palma

Part de llevant del municipi de Palma, limitada per l'avinguda de Gabriel Alomar, el carrer del 31 de Desembre i la carretera de Sóller

EAP PALMA II

07700180

C. de Catalina March, 4, 07013 Sa Vileta, Palma

Part de ponent del municipi de Palma, limitada per l'avinguda de Gabriel Alomar, el carrer del 31 de Desembre i la carretera de Sóller

EAP PONENT

07700261

Av. de Son Pillo, 1, 07180 Santa Ponça, Calvià

Calvià

Andratx

Estellencs

EAP TRAMUNTANA

(subseu de Ponent)

07700295

C. de Mossèn Alcover, 17 (dins recinte EI Esporles), 07190 Esporles

Esporles

Valldemossa

Bunyola

Sóller

Fornalutx

Deià

Banyalbufar

Puigpunyent

EAP SUD

07700271

C. de Bartolomé Sastre Garau, s/n torre esquerra, (dins recinte CEIP Rei Jaume III)

07620 Llucmajor

Llucmajor

Campos

Algaida

Porreres

Montuïri

Felanitx

Ses Salines

Santanyí

Menorca

EAP MENORCA

07700167

C. de Mallorca, 67

07760 Ciutadella

Ciutadella

Ferreries

Es Mercadal

Es Migjorn

EAP MENORCA - LLEVANT MAÓ

(subseu de Menorca)

07700222

C. de Josep M. Quadrado, 33

07703 Maó

Maó

Alaior

Es Castell

Sant Lluís