BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 19 de gener de 2023, ha acordat d'admetre a tràmit el Projecte de llei de modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears (RGE núm. 67/23, complementat amb l'escrit RGE núm. 170/23, pel qual se'n sol·licita el procediment d'urgència), per tal de fer efectiu l'article 124.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

Palma, a la data de la signatura electrònica (23 de gener de 2023)

El president del Parlament de les Illes Balears Vicenç Thomas i Mulet

 

PROJECTE DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 8/2014, D'1 D'AGOST, DEL JOC I LES APOSTES DE LES ILLES BALEARS

ÍNDEX

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

ARTICLE ÚNIC. Modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i apostes de les Illes Balears

DISPOSICIÓ ADDICIONAL ÚNICA. Modificació del Reglament de casinos de joc de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears aprovat per Decret 41/2017 de 25 d'agost

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA. Rètols i elements que cobreixin els plànols frontals exteriors dels establiments de joc

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA. Adaptació de missatges en pantalla de màquines de joc B

DISPOSICÓ DEROGATÒRIA ÚNICA.

DISPOSICIÓ FINAL ÚNICA. Entrada en vigor

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L'article 30.29 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, atribueix a la nostra comunitat autònoma la competència exclusiva en matèria de casinos, jocs i apostes que no sobrepassin l'àmbit territorial de les Illes Balears, a exclusió de les apostes mútues esportiubenèfiques. Així mateix, l'article 30.12 atribueix competències en favor de la comunitat autònoma de les Illes Balears en relació amb la promoció de l'esport i de l'adequada utilització de l'oci. L'article 4 de la norma esmentada disposa que al Consell de Govern li correspon les competències, entre d'altres, d'aprovar la planificació general del sector, tenint en compte la realitat i la incidència social del joc i de les apostes, les repercussions econòmiques i tributàries, i la necessitat de diversificar el joc.

El Decret 11/2021 de la presidenta dels Illes Balears, de 15 de febrer, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma dels Illes Balears, atribueix a la Direcció General de Comerç, de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, la competència referida a casinos, jocs i apostes.

En desenvolupament de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del Joc i les apostes de les Illes Balears, i amb l'objectiu principal de protegir als col·lectius més vulnerables, i donar la màxima seguretat i protecció jurídica als ciutadans, així com atenent a la necessitat de planificar la ubicació de salons de joc i locals específics d'apostes respecte als centres d'ensenyament, es va aprovar el Decret 42/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears i el Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de salons de joc a la comunitat autònoma de les Illes Balears que, en relació amb tots dos tipus d'establiments, va disposar, entre altres mesures, una distància mínima als accessos d'entrada a centres que imparteixen ensenyament als menors d'edat, zones d'oci infantil i centres permanents d'atenció a les persones menors d'edat. Al mateix temps, la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears, obliga els titulars dels establiments a disposar d'un servei de control i admissió amb la finalitat de protegir els col·lectius més vulnerables abans esmentats.

D'acord amb l'Informe del Jugador Online 2020, elaborat per la Direcció General d'Ordenació del Joc del Ministeri de Consum, el tram d'edat amb jugadors més actius en l'àmbit en línia és el que va dels 18 als 35 anys, la qual cosa significa que l'accés a l'univers dels jocs d'atzar es produeix durant el període de la preadolescència o l'adolescència. Tenint en compte, doncs, l'interès superior del menor d'edat, les administracions públiques han d'anteposar la protecció dels més joves, tal com emfatitza el preàmbul de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència enfront de la violència: «La protecció de les persones menors d'edat és una obligació prioritària dels poders públics, reconeguda en l'article 39 de la Constitució espanyola i en diversos tractats internacionals, entre els quals destaca l'esmentada Convenció sobre els Drets del Nin, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i ratificada per Espanya el 1990».

II

La Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, en l'article 5 disposa que les autoritats competents que, en l'exercici de les seves respectives competències, estableixin límits a l'accés a una activitat econòmica o al seu exercici, de conformitat amb el que preveu l'article 17 de la mateixa Llei, motivaran la seva necessitat en la salvaguarda d'alguna raó imperiosa d'interès general entre les compreses en l'article 3.11 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que defineix «raó imperiosa d'interès general» com a raó definida i interpretada per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, limitades, entre d'altres, a les següents: l'ordre públic, la seguretat pública, la salut pública i la salut dels consumidors, i la lluita contra el frau.

La intervenció administrativa en matèria de joc és més intensa que en altres sectors econòmics perquè es fonamenta en raons imperioses d'interès general, com són l'ordre públic, la salut pública, la seguretat i la protecció dels drets dels usuaris dels jocs. Aquestes raons justifiquen l'establiment de limitacions mitjançant l'adopció de mesures de racionalització de l'oferta dels locals de joc en el nostre territori, a través de la seva planificació.

L'objectiu d'aquesta planificació és ordenar l'oferta de joc de manera d'acord amb una política que proveeixi d'entorns més segurs de joc i d'especial protecció dels menors i dels col·lectius més vulnerables, sense oblidar el respecte per part del regulador de la normativa general vigent i la seguretat jurídica, amb la finalitat de prevenir les externalitats negatives que l'activitat del joc pogués ocasionar i corregir les disfuncions que produeix el creixement desordenat d'aquest tipus d'establiments.

El Govern de les Illes Balears ha fet esforços ressenyables durant els últims anys per reforçar la protecció dels menors d'edat en espais d'oci segurs i de qualitat. En l'àmbit específic dels jocs d'atzar, s'ha guiat per preceptes i consideracions sociosanitàries com la prevenció de les addiccions i el reforç de la protecció dels col·lectius més vulnerables, especialment com a resposta a la crisi de la Covid-19 i als seus efectes socials i econòmics.

El 1992, l'Organització Mundial de la Salut reconeixia la ludopatia com un trastorn i la incloïa en la Classificació Internacional de Malalties. Anys després, el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM), publicat per l'Associació Estatunidenca de Psiquiatria, i reconegut globalment com a sistema de classificació dels trastorns mentals que proporciona descripcions de les categories diagnòstiques, identificava la ludopatia com una autèntica addicció mancada de substància —entesa com a «substància química»—. Avui, nombrosos assajos clínics demostren que es tracta d'una condició que afecta greument no només a l'individu, sinó a tot l'entorn familiar, laboral i relacional amb conseqüències econòmiques i emocionals que sobrepassen la mateixa persona amb símptomes d'addicció.

L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears considera el joc des d'una perspectiva integral de responsabilitat social, com un fenomen complex, en el qual s'han de combinar accions preventives, de sensibilització, intervenció, control i reparació dels efectes negatius que d'ell se'n puguin derivar.

A fi d'atendre sense demora les citades raons d'interès general, les actuals circumstàncies i la creixent preocupació social pel possible efecte addictiu d'aquestes conductes, el Govern ha fet ús del mecanisme cautelar consistent en la suspensió de la concessió de noves autoritzacions per a l'obertura de qualsevol establiment de joc (casinos, bingos, salons de joc, zones d'apostes en salons de joc i locals específics d'apostes).

III

Durant els últims anys, i en resposta activa a la proliferació d'establiments de joc i apostes en les Illes Balears, així com de les opcions de joc en línia, diversos estaments de la societat civil s'han mobilitzat i han reclamat a les administracions públiques autonòmiques i estatals nous marcs reguladors per contenir aquesta proliferació, protegir millor els menors d'edat i els grups de població especialment vulnerables, com els afectats per problemes derivats del joc patològic que, a més, hagin accedit a inscriure's en els registres d'autoprohibits del joc. En aquest sentit, aquesta Llei de reforma de la Llei del joc i les apostes pretén incorporar totes aquestes consideracions sociosanitàries i mesures que permetin complementar la regulació del negoci dels jocs d'atzar i mitigar les seves externalitats negatives.

Aquesta reforma legal incorpora disposicions orientades a limitar la concessió de noves autoritzacions de salons de joc i/o apostes en el territori de les Illes Balears.

Els salons de joc i apostes autoritzats en el nostre territori han experimentat en els últims anys un creixement notable, així com una concentració elevada en determinades zones de les illes, malgrat la limitació de distàncies entre aquests tipus d'establiments regulades en els decrets esmentats amb anterioritat.

En relació amb la concentració d'aquesta classe d'establiments a la comunitat autònoma de les Illes Balears, aquesta presenta una ràtio de 116,07 establiments de joc presencial per cada milió d'habitants, sent el tercer territori autonòmic amb més densitat d'oferta, a més de presentar una ràtio 40 punts superior a la mitjana del conjunt de l'Estat. Així doncs, es pretén, entre altres aspectes, dur progressivament el nombre de salons de joc i locals específics d'apostes a una xifra que no s'allunyi per excés de la mitjana de sales per habitant del conjunt de l'Estat espanyol. Aquesta mitjana, que es podrà calcular anualment, resultarà de les xifres oficials d'autoritzacions en vigor de salons de joc i de locals específics d'apostes, segons les seccions d'establiments autoritzats de sales de joc i d'establiments específics d'apostes autoritzats del Registre General del Joc, i de la població segons les xifres oficials de la revisió del padró proporcionades per l'INE a 1 de gener de l'any en curs.

És necessari ressaltar que molts d'aquests establiments s'han instal·lat a Palma, municipi balear amb una incidència ressenyable de barris vulnerables segons l'Informe sobre l'Evolució de la Vulnerabilitat Urbana a Espanya 2001-2011, del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

En aquest sentit, les autoritats sociosanitàries recomanen com a millor estratègia per moderar el potencial addictiu de l'oferta corregir l'alta densitat que posen de manifest les estadístiques de densitat d'establiments per població resident a les Illes Balears.

Per la seva banda, el nombre de casinos de joc s'ha mantingut estable al llarg dels anys, atès que el Govern de les Illes Balears no ha considerat oportú treure a licitació un nou concurs públic, mantenint amb això el nombre de casinos de joc en tres: un a Mallorca, un altre a l'illa d'Eivissa i un altre a Menorca.

En relació amb els bingos, en canvi, cal assenyalar que el seu nombre s'ha mantingut a la baixa, sent el nombre actual de quatre: tres a Mallorca i un a l'illa d'Eivissa.

Així mateix, aquesta reforma amplia les distàncies entre els salons de joc i apostes i certs centres o espais essencialment dedicats a l'educació i l'esbarjo de les persones menors o vulnerables. La mesura respon a les reclamacions creixents dels col·lectius socials afectats per les ludopaties i els implicats a combatre-les, que assenyalen oportunament la freqüent proximitat física d'establiments de joc i apostes respecte a centres educatius, d'atenció sociosanitària, de parcs i àrees de joc infantil i juvenil, i recintes esportius públics. Es tracta d'una circumstància que exposa de manera directa a les persones menors d'edat i a les vulnerables davant l'oferta dels establiments dedicats al joc i les apostes durant el recorregut dels seus itineraris quotidians. Això tant més, ja que és habitual que els salons de joc comptin amb una zona dedicada a la pràctica de les apostes esportives i així es corre el risc de normalitzar aquests establiments com a llocs d'oci en grup. Nombrosos estudis mostren l'efecte multiplicador en el desig de practicar jocs d'atzar de la combinació de missatges publicitaris en els mitjans de comunicació, Internet i als esdeveniments esportius amb la trobada diària amb les sales de joc i els seus reclams, situació especialment freqüent en zones urbanes amb alta densitat de població.

En paral·lel, es prohibeix la publicitat i els actes de promoció de l'activitat del joc i les apostes en tot el territori de les Illes Balears. Atenent als principis de moderació i provisió d'entorns més segurs de joc, s'entén que la publicitat incita competitivament a la pràctica dels jocs d'atzar i les apostes sense que es pugui controlar qui accedeix als continguts publicitaris o qui transita davant ells en la via pública.

En les seves últimes conclusions, publicades el 18 de juny de 2021, la Gambling Commission (Comissió del Joc i les Apostes) del Govern del Regne Unit, s'han difós els resultats d'una investigació pròpia sobre l'impacte de la publicitat del joc i les apostes d'aquell país. Entre les seves asseveracions, figuren les següents: «La publicitat i els patrocinis sobre les apostes impacten de manera àmplia i freqüent en els consumidors, de manera que sis de cada deu tenen ocasió de contemplar anuncis o patrocinis sobre apostes almenys una vegada a la setmana. Mentre que la publicitat tradicional i els patrocinis són contemplats per tots els grups d'edat, la probabilitat que la publicitat en línia sigui contemplada per part d'adults joves és superior». En conseqüència, en coherència amb el principi sociosanitari pertinent favorable a la moderació del potencial addictiu de l'oferta, com succeeix amb el control o prohibició de la publicitat d'altres reconegudes fonts d'addicció com el tabac o l'alcohol, és procedent una prohibició sense excepcions, inclosa sobre les façanes dels establiments de joc i apostes, sovint recobertes de rètols i ensenyes de llums i colors intensos i cridaners.

Més enllà del que s'exposa, aquesta norma estableix un control electrònic d'edat en pantalla per a l'ús de màquines recreatives de tipus B presents en bars i restaurants. Si bé, fins ara, els establiments de joc i apostes disposen d'estrictes controls d'edat, les màquines de joc de tipus B en els establiments d'hostaleria han mancat d'aquests controls.

Finalment, aquesta reforma legislativa vol reorganitzar els articles i els supòsits d'infraccions molt greus, greus i lleus, atenent a l'experiència acumulada i perseguint emparentar amb major fidelitat els supòsits previstos en l'articulat legal amb els que realment es produeixen en l'àmbit del joc i les apostes. A més, s'aprofita la modificació legislativa per adequar l'article 36 de la vigent Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears, al que s'estableix en l'article 21.3.a) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per garantir que en els procediments iniciats d'ofici (com és el cas dels sancionadors) el còmput d'inici del termini de caducitat sigui des de la data de l'acord d'iniciació del procediment.

IV

Aquesta Llei consta d'un article únic, una disposició addicional única, dues disposicions transitòries i una disposició final única.

Les disposicions de la present Llei s'ajusten als principis de bona regulació prevists en l'article 139.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

Així, en l'exercici de la iniciativa legislativa aquesta Administració Pública ha actuat d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, i eficiència.

En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, queda justificat l'interès general atesa la finalitat que persegueix aquesta llei, sent l'instrument més adequat per a garantir la seva consecució.

En virtut del principi de proporcionalitat, el text normatiu conté la regulació imprescindible per a atendre la necessitat a cobrir amb la norma, constatant que no existeixen altres mesures menys restrictives de drets, o que imposin menys obligacions als destinataris.

A fi de garantir el principi de seguretat jurídica, l'entrada en vigor d'aquesta modificació legislativa casa de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, generant un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certitud, que facilita el seu coneixement i comprensió i, en conseqüència, l'actuació i presa de decisions de les persones i empreses.

Així, en relació amb aquest principi, aquesta Llei s'ajusta i desplega les bases definides prèviament en la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears. Al seu torn, aquesta norma legislativa s'ajusta al principi d'eficiència, doncs les càrregues administratives imposades als operadors del sector no són superiors a les que fins ara suportaven. En aplicació dels principis de qualitat i simplificació, no recollits en l'article esmentat de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, però sí en la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, així com en l'article 49.1 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, cal assenyalar que s'han seguit les directrius de tècnica legislativa del Govern de les Illes Balears, aprovades mitjançant acord del Consell de Govern de 29 de desembre de 2000, pel qual s'aproven les directrius sobre la forma i l'estructura dels avantprojectes de llei. En darrer lloc, i en relació amb el principi de proporcionalitat, la norma resulta proporcional a la complexitat de la matèria mirant sempre d'aconseguir una situació d'equilibri entre interessos i demandes socials, així com de parangó amb les legislacions més comunes en els territoris de l'entorn de les Illes Balears.

Aquesta disposició legal ha estat sotmesa al procediment previst en la Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015, per la qual s'estableix un procediment d'informació en matèria de reglamentacions tècniques i de regles relatives als serveis de la societat de la informació, així com al que es disposa en el Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, pel qual es regula la remissió d'informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i reglaments relatius als serveis de la societat de la informació.

Així mateix, aquest disposició legal ha estat sotmesa al procediment d'informació de normes i reglamentacions tècniques i de reglaments relatius a la societat de la informació, regulat per Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, a l'efecte de donar compliment al que es disposa en la Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015, per la qual s'estableix un procediment d'informació en matèria de reglamentacions tècniques i de regles relatives als serveis de la societat de la informació.

Article únic Modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 3, sobre «autoritzacions», que queda redactat de la manera següent:

«1. La realització de qualsevol activitat inclosa en l'àmbit d'aquesta Llei requereix la prèvia autorització administrativa.

En cap cas es poden atorgar noves autoritzacions per instal·lar establiments específics de joc (salons de joc, locals específics d'apostes, casinos, bingos) en una zona inferior a cinc-cents metres mesurats radialment des del límit més proper a tota edificació que albergui centres de persones tractades o en tractament per joc patològic, centres d'ensenyament de persones menors d'edat, zones d'oci per a persones menors d'edat i centres permanents d'atenció a les persones menors d'edat. Tampoc es pot autoritzar la instal·lació de salons de joc quan hi hagi un altre, ja autoritzat, a una distància inferior a cinc-cents metres, en el terme municipal de Palma, i a dos-cents cinquanta metres en la resta dels municipis de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquestes limitacions operen tant respecte a altres salons del mateix terme municipal del sol·licitat, com respecte a salons existents en altres termes limítrofs.

A l'efecte d'aquesta Llei, es considera centre d'ensenyament a persones menors d'edat a tots aquells centres autoritzats d'ensenyament de persones menors d'edat, d'acord amb la normativa sectorial educativa i els centres d'atenció als menors amb edat compresa entre zero i tres anys.

A l'efecte d'aquesta Llei, es considera zona d'oci per a persones menors d'edat tota aquella àrea recreativa infantil situada en parcs públics i totes les zones esportives destinades a la infància i la joventut incloses en el planejament municipal.

A l'efecte de la present Llei, es considera centre d'atenció permanent a les persones menors d'edat a tots els centres inclosos en la Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l'atenció i els drets de la infància i l'adolescència de les Illes Balears.

A l'efecte d'aquesta Llei, es consideren centres de persones tractades o en tractament per joc patològic aquells centres que tenen per finalitat la rehabilitació dels usuaris.»

2. Es modifica l'article 7, sobre «Publicitat i promoció», que queda redactat de la manera següent:

«1. Es prohibeix qualsevol tipus de publicitat, promoció, patrocini i qualsevol forma de comunicació comercial, inclosa aquella que es faci telemàticament a través de les xarxes de comunicació social, referides a les activitats del joc en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Es prohibeixen els actes de promoció, els obsequis i les invitacions de naturalesa dinerària o en forma de vals de descompte o tokens i fitxes d'aposta dotades de valor bescanviable per moneda de curs legal de qualsevol quantia que es puguin oferir als jugadors, tant dins com fora dels locals específics i zones d'apostes, els salons de joc, els casinos i els bingos, que tenguin per finalitat convidar a jugar sense cost per a l'usuari o donar a conèixer l'activitat del joc i de les apostes en particular.

3. No es considera publicitat de joc, als efectes previstos en aquesta Llei, aquella que es limiti a informar dels següents aspectes:

a) Nom, raó social, domicili, telèfon, lloc web i adreça de correu electrònic de l'empresa de joc i, si escau, de l'establiment destinat a la pràctica de joc.

b) Horari d'obertura i tancament.

c) Serveis complementaris que presti l'establiment destinat a la pràctica de joc i horari de la seva prestació.

4. En la façana dels establiments de joc —incloses vidrieres, finestres i portes— només es podrà col·locar l'anunci o expressió “saló de joc”, “local específic d'apostes”, “zona d'apostes”, “bingo” o “casino”, sense cap altre tipus de retolació o d'imatges que facin referència al tipus d'establiment que es tracti.

5. Es prohibeixen en les façanes dels locals de joc i apostes —incloses vidrieres, finestres i portes— les imatges que incitin al joc o d'elements de joc; elements lumínics que no serveixin de senyalització d'entrades o de sortides, o que no s'ajustin a la preceptiva normativa municipal sobre aquest tema.»

3. Es modifica l'apartat 5 de l'article 13, sobre «Màquines de joc», que passa a tenir la redacció següent:

«5. Les màquines regulades en aquesta Llei no es poden situar en:

a) Els bars de centres i àrees comercials, així com en estacions de transport públic, si el local no es troba perfectament aïllat de la zona de pas.

b) Els bars que siguin dependències complementàries d'altres locals i establiments destinats a espectacles públics i altres activitats esportives o recreatives.

c) Establiments de restauració situats en centres d'ensenyament de persones menors d'edat, zones d'oci infantil i centres permanents d'atenció a persones menors d'edat.

d) Terrasses públiques i privades, i altres espais situats en zones que siguin d'ocupació de vies públiques.

4. S'afegeixen els apartats 6 i 7 a l'article 13,sobre «Màquines de joc», amb la redacció següent:

«6. Les màquines de tipus B i altres elements de joc instal·lats en establiments d'hostaleria i anàlegs han de disposar d'una pantalla prèvia a l'ús de la màquina, en la qual l'usuari ha de respondre una sèrie de qüestions relatives a l'edat i la responsabilitat envers el joc, on després de les preceptives respostes, depenent d'aquestes, s'iniciarà o es cancel·larà la partida automàticament. Mentre cap client de l'establiment faci ús de la màquina de joc de tipus B, aquesta ha de romandre sense emetre estímuls sonors o lumínics, excepte el d'un missatge imprès aconsellant sobre un entorn segur del joc i les apostes.

7. No poden ser homologats els models de màquines de joc de tipus B, la utilització de la qual impliqui l'ús d'imatges, missatges o objectes que puguin perjudicar la formació de la infància i de la joventut, que directament o indirectament siguin contraris a l'ordenació jurídica vigent, i especialment aquells que incitin a la violència i a les activitats delictives o a qualsevol forma de discriminació, i els que continguin elements racistes, sexistes o pornogràfics. S'entenen per elements racistes, sexistes o pornogràfics a l'efecte d'aquesta Llei, aquells que exposin o incitin a exposar de manera ofensiva la raça, el color, l'ascendència o origen ètnic o nacional, el cos de la dona i de les persones menors d'edat, o qualsevol altre element gràfic, tipogràfic o sonor que inciti a la violència i a les activitats delictives o a qualsevol forma de discriminació.»

5. Es modifica l'article 28 sobre «Infraccions molt greus», que passa a tenir la redacció següent:

«Article 28. Infraccions molt greus.

Són infraccions molt greus:

1. Organitzar, instal·lar, gestionar, explotar jocs i apostes, així com permetre aquestes activitats, sense haver obtingut la corresponent autorització administrativa, així com la celebració d'aquestes fora dels establiments o recintes permesos o en condicions diferents a les autoritzades, o la utilització de mitjans, maneres o formes no permesos o prohibits en els reglaments específics dels diferents jocs.

2. Fabricar, comercialitzar o explotar elements de joc incomplint la normativa aplicable, així com utilitzar material de joc no homologat o amb elements, missatges o continguts expressament prohibits i la substitució o manipulació fraudulenta del material de joc.

3. Utilitzar o aportar dades no conformes amb la realitat, o documents falsos o falsejats, per obtenir permisos, autoritzacions i inscripcions o per atendre requeriments efectuats per l'administració competent en matèria de joc.

4. La transmissió o cessió de les autoritzacions concedides, incomplir les condicions o requisits establerts en aquesta Llei i altres normes que la desenvolupin o complementin.

5. Participar directament com a persona jugadora o per mitjà de terceres persones, del personal emprat, titular, directiu, accionista o partícip de les empreses dedicades a la gestió, l'organització i l'explotació del joc, així com la dels seus cònjuges, ascendents i descendents de primer grau, en els jocs que gestionin o explotin aquestes empreses.

6. Admetre apostes o concedir premis que excedeixin dels màxims permesos per a cada activitat de joc.

7. L'impagament total o parcial a les persones jugadores o apostadores de les quantitats amb què haguessin estat premiats.

8. Utilitzar fitxes, cartrons, butlletes o altres elements de joc que siguin falsos.

9. Vendre cartrons de joc de bingo, bitllets o bitllets de joc, apostes, rifes o tómboles, per un preu diferent de l'autoritzat.

10. El no funcionament o funcionament deficient del sistema d'admissió i control, així com l'absència de personal per al control d'admissió i la falta d'actualització del Registre de Persones Excloses d'Accés al Joc, en els termes previstos en aquesta Llei i disposicions reglamentàries de desenvolupament.

11. Permetre la pràctica de jocs, així com l'accés als establiments de joc autoritzats, a les persones que ho tenguin prohibit en virtut d'aquesta Llei i dels reglaments que la desenvolupin.

12. Mancar d'un sistema de control i vigilància específic per controlar l'accés de les persones en aquells establiments o zones de joc i en els canals de joc a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius, en els quals estigui exigit en aquesta Llei o en disposicions reglamentàries de desenvolupament.

13. Modificar unilateralment qualsevol de les condicions essencials en virtut de les quals es varen concedir les preceptives autoritzacions o, si escau, que alterin el contingut de la comunicació o declaració responsable.

14. Vulnerar els requisits i condicions exigits per la normativa vigent, en virtut dels quals es varen concedir les preceptives autoritzacions.

15. Concedir préstecs o crèdits, directament o per mitjà de terceres persones, als jugadors o apostadors, en els llocs on es practiqui el joc, per part dels titulars o empleats de les empreses organitzadores o explotadores d'activitats del joc, o de l'establiment, així com dels seus cònjuges, i ascendents i descendents en primer grau.

16. Obstaculitzar o impedir les funcions de control i vigilància en l'àmbit de la inspecció.

17. Efectuar publicitat dels jocs i apostes o dels establiments en què es practiquin, sense la deguda autorització, contravenint la normativa aplicable o al marge dels límits fixats en aquesta.

18. Exercir coacció o intimidació sobre els jugadors en cas de protesta o reclamació.

19. Realitzar obres de reforma en els diferents establiments de joc sense haver obtingut autorització administrativa prèvia, quan la seva obtenció sigui preceptiva a tenor de les disposicions reglamentàries vigents.

20. La instal·lació i explotació de màquines amb premi de tipus B i C o màquines auxiliars d'apostes sense permís d'explotació en vigor o sense el document de comunicació d'emplaçament degudament registrat, o la seva interconnexió sense que aquesta hagi estat autoritzada o amb un nombre de màquines diferent a l'autoritzat.»

6. Es modifica l'article 29 sobre «Infraccions greus», que passa a tenir la redacció següent:

«Article 29. Infraccions greus.

Són infraccions greus:

1. No exhibir en l'establiment de joc, i també en les màquines autoritzades, el document acreditatiu de l'autorització establerta per aquesta Llei, i també aquells documents que, en el desenvolupament d'aquesta norma i en les disposicions de desenvolupament, s'estableixin.

2. No exhibir de forma visible, en les entrades de públic als establiments de joc o a les pàgines web d'inici dels canals de joc telemàtic, la indicació de prohibició d'entrada a les persones menors d'edat i les restriccions i condicions d'accés.

3. No disposar dels fulls de reclamacions preceptius, fitxers electrònics o registres comptables exigits en la normativa de joc corresponent, o mantenir-los de manera incorrecta.

4. No remetre o comunicar en el termini previst reglamentàriament als òrgans competents de joc la informació i dades exigides per la normativa vigent.

5. No disposar les màquines de joc de tipus B situades en els establiments públics d'hostaleria i similars dels sistemes d'activació i desactivació remotes per impedir el seu ús per part de persones menors d'edat, de manera que aquestes màquines romanguin desactivades, sense emetre estímuls sonors, visuals o lumínics mentre no s'utilitzen.

6. La falta de delimitació física de la zona del bar i de les zones d'apostes en aquells establiments on sigui obligatòria aquesta delimitació, d'acord amb les normes reglamentàries de desenvolupament d'aquesta Llei; així com la modificació de qualsevol d'elles sense l'autorització administrativa prèvia.

7. Deixar fora de funcionament les màquines de joc i auxiliars d'apostes durant l'horari autoritzat per a l'establiment en què es trobin instal·lades, sense estar avariades. No és aplicable en el supòsit de màquines instal·lades en establiments d'hostaleria.

8. La instal·lació de màquines de joc o auxiliars d'apostes en qualsevol establiment de joc de manera que obstaculitzin els passadissos i vies d'evacuació existents.

9. Retirar les màquines de joc i auxiliars d'apostes sense l'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria de joc.

10. Pertorbar l'ordre a les sales de joc o cometre, en general, qualsevol tipus d'irregularitat en la pràctica del joc per part de les persones jugadores o col·laboradores.

11. En general, l'incompliment dels requisits i condicions continguts en aquesta Llei, en els termes establerts en aquesta i en la normativa reglamentària de desenvolupament, sempre que no tenguin la condició d'infracció molt greu i hagin ocasionat frau a la persona usuària, benefici per la persona infractora o perjudici per als interessos de la comunitat autònoma de les Illes Balears.»

7. Es modifica l'article 30 sobre «Infraccions lleus», que passa a tenir la redacció següent:

«Article 30. Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

1. Col·locar la documentació que ha de dur incorporada la màquina de manera que es dificulti la visibilitat, o la no adopció de les mesures necessàries per impedir el deteriorament o manipulació.

2. La conducta desconsiderada cap als jugadors o els apostadors, tant durant el desenvolupament del joc o de l'aposta, com en el cas de protestes o reclamacions d'aquests.»

8. Es modifica l'article 36 sobre «Caducitat», que passa a tenir la redacció següent:

«Article 36. Caducitat

El termini màxim per acordar i notificar la resolució del procediment sancionador iniciat és d'un any des de la data de l'acord d'iniciació d'aquest. El venciment del termini anterior sense que s'hagi dictat i notificat resolució expressa produeix la caducitat del procediment, tret que aquesta dilació estigui causada, directa o indirectament, per accions o omissions imputables a les persones interessades; tot això sense perjudici del manteniment de la potestat sancionadora de l'Administració sobre els fets esmentats si la infracció no ha prescrit.»

9. S'afegeix una disposició addicional setena, sobre «Planificació del nombre d'establiments de joc i locals específics d'apostes», amb la redacció següent:

«Disposició addicional setena. Planificació del nombre d'establiments de joc i locals específics d'apostes

1. Es limita a tres el nombre de casinos de joc en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears. No s'atorgaran noves autoritzacions per a sales accessòries de casinos a les Illes Balears.

2. El nombre d'autoritzacions en vigor per a la instal·lació de salons de joc o de locals específics d'apostes al territori de les Illes Balears es limita a 75 per cada milió d'habitants empadronats a la comunitat autònoma, segons les xifres oficials proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística a 1 de gener de l'any en curs i el llistat autonòmic d'autoritzacions en vigor de salons de joc i locals específics d'apostes. En el cas que la ràtio d'autoritzacions vigents sigui superior en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta reforma operarà de manera automàtica una moratòria de concessió de noves autoritzacions per a instal·lació de salons de joc o de locals específics d'apostes fins que, per l'acumulació d'extincions o renúncies a les autoritzacions vigents, el seu nombre no superi les 75 llicències per cada milió d'habitants empadronats a la comunitat autònoma.

3. Es limita a quatre el nombre de sales de bingo en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.»

10. Es modifica la Disposició transitòria segona, sobre «Règim transitori de les autoritzacions concedides d'acord amb la normativa anterior», que passa a tenir la redacció següent:

«Les autoritzacions concedides a l'empara de la normativa anterior mantindran la seva vigència durant el termini per al qual varen ser concedides, i la seva posterior renovació s'ha de sotmetre al compliment dels requisits establerts en aquesta Llei i les seves normes de desenvolupament.

Les limitacions contingudes en l'article 3.1 d'aquesta Llei no seran aplicables per a la renovació de les autoritzacions concedides amb anterioritat a la vigència d'aquesta Llei i respecte a les quals no s'exigia el compliment d'aquestes limitacions.»

Disposició addicional única Modificació del Reglament de casinos de joc de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears aprovat per Decret 41/2017 de 25 d'agost

Es modifica l'article 22, apartat 1, sobre «Sales accessòries», que queda redactat de la manera següent:

«Article 22

Sales accessòries

1. Són sales accessòries dels casinos de joc les sales de joc que, constituint una unitat d'explotació i formant part d'aquesta, es trobin situades fora del recinte o complex on se situï aquest casino, i dins de l'àmbit territorial de cada illa. Aquesta sala funcionarà com a apèndix de la principal per a la pràctica dels jocs que tengui autoritzats i tindrà un període mínim de funcionament de sis mesos a l'any, en el cas de Mallorca, i de tres mesos a l'any, en el cas de Menorca, Eivissa i Formentera. Les sales accessòries poden disposar d'avantsala de la principal, així com sales privades, amb els requisits establerts en aquest Reglament. Serà aplicable a les sales accessòries la regulació dels seus casinos matriu continguda en aquest Reglament, encara que no serà exigible la prestació de serveis complementaris establerts en l'article 23.1, els quals es podran prestar amb caràcter voluntari.

En el cas que la superfície total destinada a pràctica dels jocs en el casino principal excedeixi dels límits mínims establerts en l'article 9 d'aquest Reglament, la superfície total destinada a la pràctica dels jocs autoritzats a la sala accessòria no ha de ser superior al 60 % d'aquella superfície total destinada a pràctica dels jocs en el casino principal.»

Disposició transitòria primera Rètols i elements que cobreixin els plànols frontals exteriors dels establiments de joc

Les empreses titulars dels establiments de joc als quals es fa referència en aquesta norma disposen del termini màxim de 18 mesos des de la seva entrada en vigor per adequar les façanes i exteriors dels establiments a les prescripcions d'aquesta norma.

Disposició transitòria segona Adaptació de missatges en pantalla de màquines de joc B

Les empreses operadores de màquines de joc disposaran d'un termini de 18 mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta norma per adequar-se al que disposa l'article 13.6 modificat de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes de les Illes Balears, en relació amb el qüestionari d'edat i responsabilitat i el missatge imprès aconsellant sobre un entorn segur del joc i les apostes.

Disposició derogatòria única Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta Llei, ho contradiguin o siguin incompatibles.

Disposició final única Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 27 de desembre de 2022

El conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica (Per suplència d'acord amb l'article 7 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears) Juan Pedro Yllanes i Suárez El vicepresident Juan Pedro Yllanes i Suárez