BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple de l'Ajuntament de Palma, en sessió ordinària de 28 de juliol de 2022, va aprovar inicialment la modificació del Reglament orgànic del Ple de l'Ajuntament de Palma, publicada al BOIB núm. 115 d'1 de setembre de 2022 i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament perquè durant 30 dies es poguessin presentar reclamacions i suggeriments. Una vegada transcorregut aquest termini sense presentació de reclamacions i suggeriments es publica íntegrament el text del Reglament per a general coneixement.

 

REGLAMENT ORGÀNIC DEL GOVERN I DE L'ADMINISTRACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE PALMA

ÍNDEX GENERAL

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

 

TÍTOL PRELIMINAR. Disposicions generals

 Article 1. Objecte 

Article 2. Principis generals

Article 3. Servei a l'interès general i competències

Article 4. Relacions amb altres administracions públiques i amb la ciutadania

 

TÍTOL I. Organització de l'Ajuntament de Palma

Article 5. Organització administrativa

Article 6. Òrgans centrals, territorials i institucionals

Article 7. Òrgans superiors i directius

Article 8. Creació, modificació i supressió d'òrgans i unitats administratives

 

TÍTOL II. Del/de la batle/essa

Article 9. El/la batle/essa

Article 10. Competències del/de la batle/essa

Article 11. Delegació de competències

Article 12. Suplència del/de la batle/essa

Article 13. Renúncia del/de la batle/essa

Article 14. Bans, decrets i instruccions

Article 15. Gabinet de Batlia

 

TÍTOL III. De la Junta de Govern de Palma 

 

CAPÍTOL I. Naturalesa i composició

Article 16. Naturalesa i denominació

Article 17. Composició i nomenament

 

CAPÍTOL II. Atribucions de la Junta de Govern de Palma

Article 18. Atribucions

Article 19. Delegacions

 

CAPÍTOL III. Funcionament de la Junta de Govern de Palma

Article 20. Sessions i convocatòria

Article 21. Relació d'assumptes

Article 22. Deliberacions

Article 23. Expedients

Article 24. Actes

Article 25. Forma dels acords

Article 26. Publicitat dels acords

Article 27. Certificació dels acords

 

CAPÍTOL IV. Organització

Article 28. Comissions delegades

Article 29. Comissió de coordinació

Article 30. Òrgan de suport a la Junta de Govern i al/a la regidor/ra secretari/tària

 

CAPÍTOL V. Relacions amb el Ple i responsabilitat política de la Junta de Govern de Palma

Article 31. Relacions amb el Ple

Article 32. Responsabilitat política

Article 33. Delegació i responsabilitat

 

TÍTOL IV. Dels/de les tinents/tes de batle i dels/de les regidors/res amb responsabilitats de govern

 

CAPÍTOL I. Dels/de les tinents/tes de batle

Article 34. Tinents/tes de batle

 

CAPÍTOL II. Dels/de les regidors/res amb responsabilitats de govern

Article 35. Regidors/res de govern

Article 36. Sense contingut

Article 37. Regidors/res delegats/ades

Article 38. Forma dels actes

 

TÍTOL V. De l'administració de l'Ajuntament de Palma

 

CAPÍTOL I. Òrgans centrals

SECCIÓ 1a. Àrees de govern i la seva estructura interna

Article 39. Les àrees de govern

Article 40. Estructura de les àrees de govern

Article 41. Ordenació jeràrquica de les àrees

Article 42. Òrgans de participació

 

SECCIÓ 2a. Dels òrgans superiors de les àrees de govern

Article 43. Funcions dels/de les regidors/res de govern

Article 44. Funcions dels/ de les regidors/res delegats/ades

 

SECCIÓ 3a. Dels òrgans directius

Article 45. Coordinadors/res generals

Article 46. Directors/res generals

Article 47. Nomenament dels/de les  titulars dels òrgans directius

Article 48. Forma dels actes

 

SECCIÓ 4a. De l'Assessoria Jurídica

Article 49. Concepte

Article 50. Organització

Article 51. Director/ora general de l'Assessoria Jurídica

Article 52. Els/les lletrats/ades de l'Ajuntament de Palma

Article 53. Funcions

Article 54. Exercici de la funció contenciosa

Article 55. Exercici de les funcions consultives

 

SECCIÓ 5a. De l'òrgan de gestió pressupostària

Article 56. Òrgan de gestió pressupostària

SECCIÓ 6a. De l'òrgan de gestió economicofinancera

Article 57. Òrgan de gestió economicofinancera

 

SECCIÓ 7a. De la Intervenció General de l'Ajuntament de Palma

Article 58. Intervenció General municipal

 

SECCIÓ 8a bis. De l'òrgan de gestió tributària

Article 58 bis. Òrgan de gestió tributària

 

CAPÍTOL II. Dels districtes

SECCIÓ 1a. Divisió territorial del municipi

Article 59. L'organització territorial del municipi a Palma

 

SECCIÓ 2a. Òrgans de govern i administració

Article 60. Dels òrgans del districte

Article 61. Òrgans de gestió desconcentrada

Article 62. El/la regidor/ra president/ta del districte

Article 63. Competències

Article 64. Responsabilitat política

Article 65. Forma dels actes

Article 66. El/la regidor/ra suplent

Article 67. L'Oficina Municipal del Districte

Article 68. Els centres municipals seus del districte

 

SECCIÓ 3a. Coordinació i pressupost dels districte

Article 69. De la coordinació dels districtes

Article 70. Del pressupost

 

TÍTOL VI. ÒRGANS COL·LEGIATS

Article 71. Concepte

Article 72. Requisits de constitució

Article 73. Règim jurídic

Article 74. Creació, modificació i supressió

Article 75. Publicitat

 

TÍTOL VII. ELS ORGANISMES PÚBLICS

 

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 76. Concepte, funcions i adscripció

Article 77. Personalitat jurídica i potestats

Article 78. Classificació

Article 79. Creació, modificació, refosa i supressió

Article 80. Estatuts

Article 81. Principis d'organització i funcionament

 

CAPÍTOL II. Dels organismes autònoms

SECCIÓ 1a. Organització i competències

Article 82. Funcions dels organismes autònoms

Article 83. Òrgans de direcció

Article 84. Naturalesa del consell rector

Article 85. Composició del consell rector

Article 86. Funcions del consell rector

Article 87. Funcionament del consell rector

Article 88. De la Presidència i de la Vicepresidència

Article 89. Funcions de la Presidència

Article 90. Funcions de la Secretaria

Article 91. La Gerència

Article 92. Funcions de la Gerència

 

SECCIÓ 2a. Recursos econòmics, pressuposts i fiscalització

Article 93. Recursos econòmics

Article 94. Règim patrimonial

Article 95. Règim pressupostari

Article 96. Comptabilitat pública

Article 97. Control per part de la Intervenció General

Article 98. Control d'eficàcia

 

SECCIÓ 3a. Personal

Article 99. El personal

 

SECCIÓ 4a. Règim jurídic

Article 100. Recursos i reclamacions

Article 101. Responsabilitat patrimonial

 

SECCIÓ 5a. Contractació

Article 102. Règim de contractació dels organismes autònoms

 

CAPÍTOL III. Entitats públiques empresarials

SECCIÓ 1a. Organització i competències

Article 103. Funcions

Article 104. Règim jurídic i potestats administratives

Article 105. Òrgans de direcció

Article 106. Consell d'Administració

Article 107. Funcions del Consell d'Administració

Article 108. Funcionament del Consell d'Administració

Article 109. De la Presidència i de la Vicepresidència

Article 110. Funcions de la Presidència

Article 111. Funcions de la Secretaria

Article 112. La Gerència

Article 113. Funcions de la Gerència

 

SECCIÓ 2a. Recursos econòmics, pressuposts i fiscalització

Article 114. Recursos econòmics

Article 115. Règim patrimonial

Article 116. Règim economicofinancer

Article 117. Control d'eficàcia

 

SECCIÓ 3a. Personal

Article 118. El personal

 

SECCIÓ 4a. Règim de contractació

Article 119. Òrgan de contractació i límits

 

SECCIÓ 5a. Règim jurídic

Article 120. Recursos i reclamacions

Article 121. Responsabilitat patrimonial

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Disposicions d'aplicació preferent

Segona. Disposicions organitzatives de la Batlia

Tercera. Les relacions de llocs de feina

Quarta. Mobilitat administrativa

Cinquena. Registre general

Sisena. Els nivells essencials de l'organització de l'Ajuntament de Palma

Setena. Meses de contractació

Vuitena. Societats mercantils​​​​​​​

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Disposicions derogades

 

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Comunicació, publicació i entrada en vigor

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

La Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local, ha aprovat un important conjunt de reformes del règim local contingut a la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (d'ara endavant, LRBRL).

Entre aquestes mesures destaca l'addició d'un títol X a la Llei 7/1985, de 2 d'abril, en el qual s'estableix un nou model organicofuncional per als municipis de gran població i es regulen els seus òrgans necessaris –Ple, comissions de Ple, Batlia, tinents de Batlia i Junta de Govern Local–, els òrgans superiors i directius, la divisió territorial en districtes, els mecanismes de participació ciutadana, el Consell Social de la Ciutat, etc.

Aquest nou règim d'organització implantat per la Llei 57/2003 per als municipis de gran població té com a tret més destacat la separació de funcions entre el Ple i l'executiu municipal, integrat pel/per la batle/essa i la Junta de Govern Local. El Ple, màxim òrgan de representació política dels ciutadans al Govern municipal, apareix configurat com a òrgan de debat i d'adopció de les grans decisions estratègiques, a través de l'aprovació de les ordenances i els reglaments, dels pressuposts municipals, dels plans d'ordenació urbanística, etc., i de control de l'executiu. La Batlia constitueix el principal òrgan de direcció de la política, el govern i l'administració municipal, i la Junta de Govern es defineix com un òrgan essencial de col·laboració en la direcció política de l'Ajuntament, de la qual poden formar part persones que no detinguin la condició de regidors/res.

En termes jurídics, aquesta configuració és perfectament incardinable, com assenyala l'exposició de motius d'aquesta Llei, al model europeu de govern local encunyat per la Carta europea de l'autonomia local, que dóna suport a aquesta dissociació entre òrgan representatiu i òrgan executiu quan preveu al seu article 3.2 que les assemblees o consells electius "poden disposar d'òrgans executius responsables davant si mateixos".

La Llei 57/2003, de 16 de desembre, seguint les conclusions aprovades pel Ple del Senat pel que fa a l'Informe sobre les grans ciutats, permet la translació als municipis de gran població del model organitzatiu departamental consolidat a les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, així com dotar aquestes ciutats de personal directiu qualificat que “permeti atendre amb l'eficàcia deguda la singular complexitat de la seva organització, reforçant la capacitat directiva i gerencial dels seus màxims responsables".

Com s'ha afirmat tantes vegades, governar les grans ciutats implica “gestionar la complexitat”, i per facilitar aquest govern del complex, aquestes i altres mesures contingudes a la Llei 57/2003 tenen com a objectiu racionalitzar i modernitzar les organitzacions locals, avançar cap a una administració municipal més àgil i eficaç. Aquest objectiu ara es reforça amb el present Reglament a fi de dotar l'Ajuntament de Palma d'una organització capaç de fer front als grans reptes del futur i potenciar la qualitat de vida i el benestar dels seus veïns.

II

La Llei 57/2003, de 16 de desembre, va entrar en vigor, d'acord amb la seva disposició final tercera, l'1 de gener de 2004. Això no obstant, la seva aplicació plena queda condicionada per la previsió continguda a la seva disposició transitòria primera, en la qual s'assenyala que “els plens dels ajuntaments als quals sigui aplicable el règim previst al títol de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, introduït per aquesta Llei, disposaran d'un termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor per aprovar les normes orgàniques necessàries per a l'adaptació de la seva organització al previst a l'esmentat títol. Mentre no s'aprovin aquestes, continuaran en vigor les que regulin aquestes matèries en el moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei”.

D'acord amb aquesta regla, l'aplicació plena i definitiva de les reformes previstes al títol X de la LRBRL, a l'Ajuntament de Palma, es produirà a partir de l'aprovació del Ple de les normes orgàniques per les quals s'adapti l'organització municipal al nou règim previst en aquesta Llei.​​​​​​​

​​​​​​​El títol citat conté un conjunt de disposicions referents a l'organització dels municipis de gran població. Tanmateix, no esgota la regulació de la matèria, ja que, a part del desenvolupament posterior que necessàriament correspon a les comunitats autònomes, encara queda un espai rellevant per a la potestat d'autoorganització del municipi que, en el marc d'aquestes normes, estatal i autonòmic, permeti a l'Ajuntament decidir respecte del model d'organització que consideri més idoni per al govern de l'Ajuntament de Palma.

​​​​​​​En aquest sentit, el títol X fa una crida a les normes orgàniques municipals a través de les quals el Ple pot expressar la voluntat municipal respecte del model particular d'organització de la seva administració, i cobra força d'aquesta manera un dels elements que configuren el contingut essencial de l'autonomia local: la potestat d'autoorganització. En concret, l'article 123.1.c de la LRBRL, afegit per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, atribueix al Ple la competència per a l'aprovació i la modificació dels reglaments de naturalesa orgànica, i assenyala seguidament les disposicions que tindran en tot cas aquesta naturalesa: la regulació del Ple, del Consell Social de la Ciutat, de la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions, dels òrgans complementaris, les normes de participació ciutadana, dels districtes, la determinació dels nivells essencials de l'organització municipal i la regulació de l'òrgan per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives. L'aprovació d'aquestes normes orgàniques requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres del Ple.

Aquest esquema de fonts normatives es tanca amb la facultat reconeguda a la Batlia a la LRBRL per organitzar els serveis administratius de l'Ajuntament de la forma que consideri més idònia per a l'execució de les diferents accions públiques que constitueixen el seu programa de govern.

III

Amb aquest Reglament orgànic es compleix en part el mandat legal apuntat, regulant el govern i l'administració de l'Ajuntament de Palma. En particular, aquesta norma orgànica aborda la regulació dels següents òrgans de govern necessaris: Batlia, tinències de batlia i Junta de Govern Local, així com dels altres òrgans complementaris de l'executiu municipal. L'objecte d'aquesta norma se circumscriu, per tant, a l'àmbit dels òrgans del govern i de l'administració, dels quals queda fora el Ple, que és objecte d'una norma orgànica específica.

En aquesta norma orgànica s'aborda, per primera vegada a l'Ajuntament de Palma i en el marc del nou règim jurídic aprovat per l'Estat per als municipis de gran població, la regulació en una única norma de tot el conjunt d'òrgans que integren l'organització del govern i l'administració municipal, de manera que a través seu es pot conèixer el conjunt d'elements organitzatius bàsics que la integren. Així, al costat dels òrgans superiors de govern, el Reglament defineix el model organitzatiu de l'Administració municipal, que es fonamenta en el model departamental consolidat tant a l'Estat com a les comunitats autònomes.

Efectivament, el model organitzatiu pel qual s'opta utilitza com a elements essencials de l'estructura administrativa les àrees de govern que, com a òrgans especialitzats en les matèries que gestionen, aglutinen competències de caràcter homogeni i es converteixen d'aquesta manera en els nivells essencials de l'organització municipal a què al·ludeix la lletra c de l'article 123.1 de la LRBRL. Aquestes àrees de govern s'estructuren al seu torn en òrgans directius, coordinadors i direccions generals, i en altres òrgans i unitats administratives ordenades d'acord amb el principi de jerarquia.

Al costat d'aquests nivells essencials, l'organització de l'Ajuntament encara compta amb uns altres dos nivells bàsics. D'una banda, els òrgans territorials de gestió desconcentrada, és a dir, els òrgans de l'administració del districte, integrats en la personalitat jurídica única de l'Ajuntament, i, de l'altra, els organismes públics, dotats de personalitat jurídica diferenciada, que integren l'administració municipal descentralitzada.

IV

El present Reglament orgànic s'estructura en un títol preliminar, set títols, vuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.

El títol preliminar conté una sèrie de disposicions generals referides a la delimitació de l'objecte de regulació del Reglament i als principis generals de l'organització i actuació de l'Ajuntament dirigida, com indica l'article 103 de la Constitució, a servir amb objectivitat els interessos generals del municipi com a fonament últim de tota organització pública.

De l'objecte d'aquesta norma orgànica s'ha exclòs la regulació del Ple que, com s'ha apuntat més amunt, comptarà amb una regulació pròpia per reglament orgànic, com permet la LRBRL. Aquesta separació normativa es fonamenta, d'altra banda, en una raó pràctica, ja que de la regulació conjunta de tots aquests òrgans resultaria un reglament excessivament extens i prolix.

La LRBRL es refereix als districtes a l'article 128 i indicant que "els ajuntaments han de crear districtes, com a divisions territorials pròpies, dotades d'òrgans de gestió desconcentrada, per impulsar i que desenvolupin la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals i la seva millora." Aquesta vinculació necessària entre el districte i el desenvolupament de la participació ciutadana, com es destaca també a l'article 70 bis d'aquesta Llei, així com la necessitat de dotar aquestes divisions territorials d'una regulació pròpia, són els motius pels quals s'ha optat per incorporar en aquest Reglament només els aspectes del districte que tenen relació directa amb l'objecte d'aquest, en concret la seva organització executiva o administrativa, com a part destacada de l'organització municipal.

​​​​​​​El títol I es refereix a l'estructura bàsica de l'Ajuntament en òrgans centrals, territorials i organismes públics, i a la classificació dels òrgans de direcció en superiors i directius, d'acord amb el criteri introduït per la reforma de la LRBRL operada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre. D'aquesta manera, s'avança una visió del conjunt d'òrgans i de l'estructura administrativa de l'Ajuntament que s'anirà desenvolupant posteriorment al llarg del contingut de la norma.

El títol II es refereix a la Batlia com a màxim òrgan de representació del municipi i de direcció de la política, el govern i l'administració municipal, seguint les disposicions contingudes en el nou títol X de la LRBRL a què es remet el Reglament mateix en alguns dels seus preceptes a fi de no reproduir innecessàriament el contingut d'aquesta Llei. Es regulen, malgrat el règim de delegació de les competències de la Batlia, els supòsits d'absència i de substitució pels/per les tinents/tes de batle, la renúncia al càrrec, la facultat per dictar bans i el gabinet com a òrgan d'assistència i assessorament immediat i permanent a la Batlia.

Al títol III es desenvolupen les previsions contingudes a la LRBRL respecte de la Junta de Govern Local com a òrgan col·legiat de col·laboració en la funció de direcció política que correspon a la Batlia, i es complementen les normes contingudes en aquesta llei estatal. En aquest sentit, se'n concreta la composició, les funcions, s'estableix el règim de delegació de les seves competències i se'n regula el règim de funcionament atenent la naturalesa essencialment política d'aquest òrgan.

Destaca també la figura del/de la regidor/ra secretari/tària de la Junta de Govern, al qual corresponen d'acord amb la LRBRL les funcions de secretari/tària d'aquesta i la de l'òrgan de suport a la Junta de Govern.

D'altra banda, s'ha previst també la possibilitat de constituir comissions delegades de la Junta amb caràcter permanent o temporal, per a l'elaboració de directrius de programes o actuacions d'interès comú que afectin diverses àrees o districtes, i l'existència com a òrgan permanent de la Comissió de Coordinació, a la qual correspon l'estudi dels assumptes que s'hagin d'incloure a l'ordre del dia del Ple i de la Junta.

Així mateix, es regulen dues qüestions que es troben íntimament vinculades, com són les relacions de la Junta amb el Ple, encara que en aquest aspecte el Reglament es remet a les normes orgàniques del Ple, i la responsabilitat política solidària de la Junta per la seva gestió, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dels seus membres per la seva pròpia actuació. En aquest darrer aspecte, el Reglament es refereix als dos instruments prevists en el dret vigent per exigir aquesta responsabilitat, que són la moció de censura i la qüestió de confiança.

Un cop establert el règim dels dos principals òrgans del govern municipal, el Reglament dedica el títol IV a altres òrgans fonamentals en la direcció política municipal. Així, d'una banda es regula la figura de les tinències de batlia i, de l'altra, els/les regidors/res amb responsabilitats de govern.

En relació amb les tinències de batlia destaquen dos aspectes: la funció que els correspon per la seva ordre de nomenament de substituir el/la batle/essa en l'exercici de les seves funcions, i la possibilitat que detinguin a més la titularitat d'un àmbit de la gestió pública. En aquest cas tenen a més la condició de regidor/ra de govern.

Els/les regidors/res amb responsabilitats de govern són els/les regidors/res als quals el/la batle/essa atribueix funcions directes en la direcció dels assumptes públics, si bé es diferencia entre els/les regidors/res que són membres de la Junta de Govern i titulars d'una àrea de govern i els/les qui no són membres de la Junta però detenen per atribució del/de la batle/essa la responsabilitat d'un àmbit de la gestió pública municipal. Els/les primers/res es denominen regidors/res de govern i els/les segons/nes, regidors/res delegats/ades. Aquests/tes darrers/res actuen sota la superior direcció d'un/una dels/de les anteriors i el seu àmbit de responsabilitat es configura com un departament adscrit a l'àrea de govern que correspongui i es denomina delegació d'àrea.

Tots/tes els/les regidors/res amb responsabilitats de govern, queden sotmesos/ses al mateix règim de responsabilitat política, d'acord amb les previsions que es continguin sobre això al Reglament orgànic del Ple.

El títol V estableix l'estructura de l'administració de l'Ajuntament de Palma, a la qual es diferencien dues parts fonamentals. Una, la constituïda pels òrgans centrals i, l'altra, la constituïda pels òrgans territorials dels districtes. Es delimita d'aquesta manera el nivell executiu o administratiu de l'organització de l'Ajuntament de Palma, constituïda per un conjunt de divisions, òrgans i unitats integrats en la personalitat jurídica única de l'Ajuntament. A aquest nivell executiu s'integren, a més, els organismes públics dotats de personalitat jurídica diferenciada, creats per l'Ajuntament com a instruments destacats per a la gestió eficaç de determinats serveis públics i que són objecte de regulació detallada al títol VII.

L'organització central de l'Ajuntament de Palma s'estructura en unitats departamentals denominades àrees de govern. Cadascuna comprèn un o diversos sectors funcionalment homogenis de l'activitat administrativa i s'organitzen en els òrgans directius que determini el/la batle/essa i en les altres unitats que es creïn mitjançant la relació de llocs de feina, sense perjudici de les delegacions d'àrea que així mateix es puguin crear.

Els òrgans directius constitueixen el segon nivell de l'organització de les àrees de govern. Són òrgans directius el/la coordinador/ra general i les direccions generals i òrgans assimilats. Aquest nivell directiu permetrà, com s'ha expressat més amunt, atendre amb l'eficàcia deguda la singular complexitat d'una organització com la de l'Ajuntament de Palma.

Els/les coordinadors/res generals depenen directament del/de la titular d'una àrea de govern i els corresponen les funcions de coordinació de les diferents direccions generals que integren l'àrea, els serveis comuns i les altres funcions que li deleguin el/la batle/essa o la Junta de Govern.

Les direccions generals comprenen un o diversos àmbits de competències funcionalment homogenis i constitueixen els elements bàsics de l'organització de les àrees de govern.

Juntament als òrgans centrals directius descrits anteriorment, el Reglament ha previst, seguint les disposicions contingudes sobre això al títol X de la LRBRL, l'existència d'altres, l'especialitat dels quals ve determinada per la naturalesa de les seves funcions o competències. Així, es regula l'Assessoria Jurídica com a òrgan encarregat de l'assistència jurídica a la Batlia, la Junta de Govern i als òrgans directius; l'òrgan de gestió pressupostària, la Intervenció i la Tresoreria. Aquesta regulació es complementa amb la disposició transitòria primera d'aquest Reglament a la qual s'atribueixen, fins que no es creï l'organisme autònom responsable de la gestió tributària, a l'àrea competent en matèria d'hisenda les funcions descrites a l'article 135 de la LRBRL referides a la política tributària municipal.

Els districtes són divisions territorials del municipi de Palma i estan dotades d'òrgans de gestió desconcentrada per a l'impuls i el desenvolupament de la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals i la seva millora, sense perjudici de la unitat de govern i gestió del municipi.

La direcció de l'organització administrativa del districte s'atribueix a la Regidoria de Presidència, que respon políticament de la seva gestió davant del Ple, sense perjudici de la responsabilitat que es pugui exigir des de la pròpia Junta de Govern. En el desenvolupament d'aquesta funció, la Regidoria de Districte es troba assistida per l'Oficina Municipal del Districte, a la qual s'atribueixen, sota la superior direcció d'aquella, les funcions de coordinació dels serveis de la competència del districte.

Aquesta regulació de l'organització administrativa dels districtes es complementarà amb el Reglament orgànic que aprovi el Ple i amb les altres disposicions que aprovi la Batlia respecte de l'organització dels serveis administratius d'aquests.

El títol VI conté una sèrie de disposicions respecte dels òrgans col·legiats que es poden crear a l'àmbit municipal i als quals es poden atribuir funcions de decisió, assessorament, seguiment, coordinació i control d'altres òrgans o activitats administratives. La creació, la modificació i la supressió d'aquests òrgans correspon a la Batlia, quan se'ls atribueixin funcions de decisió o el seu àmbit d'actuació abraci més d'una àrea de govern o districte, i als/a les titulars d'àrees i regidors/res presidents/tes de districtes en els altres casos, sense perjudici de les competències que puguin correspondre al Ple en aquesta matèria. En tot cas, queden exclosos d'aquesta regulació els òrgans col·legiats de participació ciutadana.

L'organització administrativa central i territorial de l'Ajuntament de Palma es completa, finalment, amb els organismes públics, configurats com a ens descentralitzats per a la realització d'activitats d'execució o gestió tant administratives de foment o prestació com de contingut econòmic reservades a l'Administració municipal.

El títol VII estableix, desenvolupant les previsions contingudes a la LRBRL, el règim jurídic aplicable a tots els organismes públics de l'Ajuntament de Palma. Així es dota, per primera vegada, aquest Ajuntament d'un marc comú normatiu referent a aquests ens descentralitzats, que garanteix la uniformitat del règim d'organització i funcionament d'aquests organismes. Aquest règim general es complementarà amb les especialitats que per a cada cas es puguin aprovar als seus estatuts.

 

REGLAMENT ORGÀNIC DEL GOVERN I DE L'ADMINISTRACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE PALMA

 

​​​​​​​TÍTOL PRELIMINAR Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. En el marc del que disposa la legislació del règim local, el present Reglament orgànic regula el govern i l'administració de l'Ajuntament de Palma.

2. El Ple de l'Ajuntament de Palma es regeix pel seu propi Reglament i per les altres disposicions que li resultin d'aplicació.

3. Els districtes es regeixen pel seu propi Reglament i per les altres disposicions que els resultin d'aplicació, sense perjudici de les normes contingudes al present Reglament respecte de la seva organització administrativa.

Article 2. Principis generals

L'Ajuntament de Palma s'organitza i actua, amb submissió plena a la llei i al dret, d'acord amb els principis d'eficàcia, descentralització funcional, desconcentració, coordinació i servei al ciutadà.

Article 3. Servei a d'interès general i competències

1. L'Ajuntament de Palma, sota la superior direcció de la Batlia, serveix amb objectivitat els interessos generals del municipi de Palma, desenvolupant les funcions executives i administratives que li atribueixen les lleis o li deleguin la Comunitat de les Illes Balears o altres administracions públiques.

2. L'Ajuntament de Palma exerceix les seves competències pròpies en règim d'autonomia i sota la seva pròpia responsabilitat, atenent sempre la coordinació deguda en la seva programació i execució amb les altres administracions públiques. Les competències delegades s'exerceixen en els termes de la delegació, que pot preveure tècniques de direcció i control d'oportunitat que, en tot cas, han de respectar la potestat d'autoorganització dels serveis de l'Ajuntament de Palma.

Article 4. Relacions amb altres administracions públiques i amb la ciutadania

1. L'Ajuntament de Palma ha d'ajustar les seves relacions amb les altres administracions públiques als principis d'informació, col·laboració, coordinació i respecte als àmbits competencials respectius.

2. Escau la coordinació de les competències de l'Ajuntament de Palma amb les altres entitats locals i, especialment, amb les de les restants administracions públiques, quan les activitats o serveis locals transcendeixen l'interès propi del municipi de Palma, incideixen o condicionen rellevantment els de les esmentades administracions o són concurrents o complementaris dels d'aquestes.

3. Les funcions de coordinació no han d'afectar en cap cas l'autonomia del municipi de Palma.

4. En les seves relacions amb la ciutadania l'Ajuntament de Palma actua d'acord amb els principis de transparència i participació.

 

​​​​​​​TÍTOL I Organització de l'Ajuntament de Palma

Article 5. Organització administrativa

L'organització administrativa de l'Ajuntament de Palma respon als principis de divisió funcional en àrees de govern i de gestió territorial integrada en districtes, llevat de les excepcions previstes per aquest Reglament.

Article 6. Òrgans centrals, territorials i institucionals

1. L'Ajuntament de Palma s'organitza en òrgans centrals, territorials i organismes públics. Els òrgans centrals exerceixen les seves competències sobre tot el territori del municipi de Palma.

Els òrgans territorials exerceixen les seves competències exclusivament en l'àmbit d'un districte.

2. Dels òrgans centrals depenen els organismes públics que es creïn d'acord amb les disposicions vigents en matèria de règim local i amb les previsions contingudes al present Reglament.

3. Els organismes públics prevists al títol VII d'aquest Reglament tenen per objecte la realització d'activitats d'execució o gestió tant administratives de foment o prestació com de contingut econòmic reservades a l'Ajuntament de Palma, depenen d'aquest i s'adscriuen, directament o a través d'un altre organisme públic, a l'àrea de govern o delegació d'àrea competent per raó de la matèria, a través de l'òrgan que en cada cas es determini.

Article 7. Òrgans superiors i directius

1. Atenent les funcions que desenvolupen els òrgans de l'Ajuntament de Palma es classifiquen en òrgans superiors i òrgans directius.

2. Els òrgans superiors de govern i administració de l'Ajuntament de Palma són el/la batle/essa i els membres de la Junta de Govern Local.

A l'efecte d'aquest Reglament tenen a més la consideració d'òrgans superiors la Junta de Govern Local i els/les altres regidors/res amb responsabilitats de govern, així com, a l'àmbit dels districtes, els/les seus/seves regidors/res presidents/tes.

3. Són òrgans directius els/les coordinadors/res generals, els/les directors/res generals o òrgans similars, el/la titular de l'Assessoria Jurídica, el/la titular de l'òrgan de suport a la Junta de Govern Local, l'/la interventor/ra general municipal i el/la titular de l'òrgan de gestió tributària.

Als organismes autònoms i a les entitats públiques empresarials són òrgans directius els seus/les seves gerents.

4. Als òrgans superiors correspon la direcció, la planificació i la coordinació política, i als òrgans directius l'execució de les decisions que aquells adoptin, sense perjudici de les competències que els siguin delegades i del que preveu aquest Reglament per als/a les regidors/res delegats/ades.

5. La resta d'òrgans i unitats de l'Ajuntament de Palma estan sota la dependència d'algun dels òrgans anteriors a l'àmbit de les seves competències.

6. La Secretaria General del Ple té, així mateix, el caràcter d'òrgan directiu i és nomenat entre funcionaris/nàries d'administració local amb habilitació de caràcter nacional.

La regulació específica d'aquest òrgan directiu s'estableix al Reglament orgànic del Ple.

7. Els/les titulars dels òrgans superiors i directius queden sotmesos al règim d'incompatibilitats establert a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques i a altres normes estatals o autonòmiques que resultin d'aplicació.

Article 8. Creació, modificació i supressió d'òrgans i unitats administratives

1. Els òrgans directius es creen, modifiquen o suprimeixen per decret de batlia, a proposta del/de la titular de l'àrea de govern corresponent, dins les previsions del pressupost i d'aquest Reglament, sense perjudici del que estableix la disposició addicional vuitena de la LRBRL per als/per a les funcionaris/nàries d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional.

2. Les unitats administratives de nivell igual o inferior a departament i els altres llocs de feina es creen, modifiquen i suprimeixen a proposta del/de la titular de l'àrea de govern respectiva, a través de la relació de llocs de feina, que s'aprova d'acord amb la seva regulació específica.

3. La creació, la modificació i la supressió d'òrgans i unitats administratives dels organismes públics es realitza d'acord amb les normes específiques contingudes al títol VII del present Reglament.

 

​​​​​​​TÍTOL II Del/de la batle/essa

Article 9. El/la batle/essa

1. El/la batle/essa deté la màxima representació del municipi. Sense perjudici de les funcions que li assigni el Reglament orgànic del Ple, convoca i presideix les sessions de la Junta de Govern de Palma, dirigeix la política, el govern i l'administració municipal, sense perjudici de l'acció col·legiada de col·laboració en la direcció política que, mitjançant l'exercici de les funcions executives i administratives, realitzi la Junta de Govern de Palma, i exerceix les altres funcions que li atribueix l'ordenament jurídic.

2. El/la batle/essa respon de la seva gestió política davant el Ple.

3. El/la batle/essa té el tractament d'Excel·lència.

Article 10. Competències del/de la batle/essa

Corresponen al/a la batle/essa les competències que li assigni la LRBRL, així com les que li atribueixin expressament les lleis o les que la legislació de l'Estat o de la Comunitat de les Illes Balears assigni al municipi i no s'atribueixin a altres òrgans municipals.

​​​​​​​Article 11. Delegació de competències

1. El/la batle/essa pot delegar mitjançant decret les competències que li atribueixen les lleis, en els termes establerts per aquestes, a la Junta de Govern de Palma, als seus membres, als/a les altres regidors/res i, si s'escau, als/a les coordinadors/res generals, directors/res generals o òrgans similars.

Així mateix, el/la batle/essa pot delegar les esmentades competències en els/en les regidors/res presidents/tes de districte.

2. Les delegacions referides a l'apartat anterior inclouen tant la facultat de dirigir els serveis corresponents com la de gestionar-los en general, inclosa la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin tercers, llevat que expressament s'indiqui el contrari.

3. Les delegacions de competències que efectua la Batlia tenen efecte des de l'endemà de la data del decret, llevat que s'hi disposi una altra cosa, sense perjudici de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 12. Suplència del/de la batle/essa

1. En els casos de vacant, absència o malaltia del/de la batle/essa és substituït/ïda pels/per les tinents/tes de batle per l'ordre del seu nomenament.

En aquests casos, la suplència es produeix sense necessitat d'un acte exprés declaratiu i s'ha de donar compte al Ple d'aquesta circumstància.

No obstant això, la Batlia pot determinar la forma en la qual aquesta suplència s'hagi de produir.

2. En els supòsits de substitució del/de la batle/essa per raons d'absència o malaltia, el/la tinent/a de batle que assumeixi les seves funcions no pot revocar les delegacions que hagi atorgat el primer.

Article 13. Renúncia del/de la batle/essa

El/la batle/essa pot renunciar al seu càrrec sense perdre per això la condició de regidor/ra. La renúncia s'ha de fer efectiva per escrit davant el Ple de la corporació, que ha d'adoptar un acord de coneixement dins els deu dies següents. En tal cas, la vacant s'ha de cobrir en la forma establerta a la legislació electoral.

Article 14. Bans, decrets i instruccions

1. Els bans de la Batlia poden ser simplement recordatoris d'una obligació o un deure continguts a les disposicions de caràcter general, o d'adopció de mesures que exceptuïn, singularment i temporal, l'aplicació de les normes, per raons d'extraordinària urgència. S'han de publicar al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en altres mitjans que es considerin oportuns per a la informació pública de la ciutadania.

Dels bans de la Batlia adoptats per raons d'extraordinària urgència, se n'ha donar compte tot d'una al Ple.

2. Les altres resolucions que adopta la Batlia en l'exercici de les seves competències es denominen decrets de batlia i s'han de publicar, quan així ho exigeixi la llei o es consideri necessari, al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. La Batlia pot dirigir l'activitat dels òrgans i dels organismes que integren l'Administració municipal mitjançant ordres internes dirigides als serveis municipals, que es denominen instruccions de la Batlia. Aquestes instruccions s'han de notificar als serveis afectats.

Article 15. Gabinet de la Batlia

1. El Gabinet de la Batlia és l'òrgan d'assistència i assessorament immediat i permanent al/a la batle/essa, que realitza tasques de confiança i assessorament especial.

2. Al Gabinet s'hi integren els/les assessors/res i els/les col·laboradors/res del/de la batle/essa, que són nomenats/ades i destituïts/ïdes lliurement per aquest/ta, mitjançant decret, dins les previsions del pressupost. En tot cas, els membres del Gabinet de Batlia cessen automàticament en cessar aquest/ta.

3. Per complir les seves funcions els membres del Gabinet poden demanar a tots els òrgans de l'Ajuntament de Palma la informació que considerin necessària.

​​​​​​​​​​​​​​TÍTOL III De la Junta de Govern de Palma

CAPÍTOL I Naturalesa i composició

Article 16. Naturalesa i denominació

1. La Junta de Govern Local és l'òrgan que, sota la presidència del/de la batle/essa, col·labora de forma col·legiada en la funció de direcció política que li correspon a aquest/ta i exerceix les funcions executives i administratives que li atribueixen les lleis.

2. A l'Ajuntament de Palma la Junta de Govern Local es denomina Junta de Govern de Palma.

Article 17. Composició i nomenament

1. Correspon al/a la batle/essa nomenar i separar lliurement els membres de la Junta de Govern, el nombre dels quals no pot excedir d'un terç del nombre legal de membres del Ple, a més del/de la batle/essa.

2. Sense contingut

3. D'entre els membres de la Junta de Govern la Batlia designa el/la regidor/ra secretari/tària, que redacta les actes de les sessions i certifica sobre els seus acords.

En casos d'absència o malaltia del/de la regidor/ra secretari/tària és substituït/ïda pel/per la regidor/ra membre de la Junta de Govern que determini la Batlia.

CAPÍTOL II Atribucions de la Junta de Govern de Palma

Article 18. Atribucions

Corresponen a la Junta de Govern de Palma les competències que li atribueix la LRBRL i les altres que li corresponguin d'acord amb les disposicions legals vigents.

Article 19. Delegacions

1. Les competències atribuïdes a la Junta de Govern de Palma poden ser delegades en els altres membres de la Junta de Govern, en els/les altres regidors/res, en els/les coordinadors/res generals, en els/les directors/res generals o en òrgans similars, d'acord amb el que disposin les normes d'atribució d'aquestes competències.

Així mateix, la Junta de Govern pot delegar les esmentades competències en els/les regidors/res presidents/tes de districte.

2. Les delegacions que acorda la Junta de Govern es regeixen per les disposicions contingudes als apartats 2 i 3 de l'article 11 del present Reglament referents a les delegacions de competències de la Batlia.

CAPÍTOL III Funcionament de la Junta de Govern de Palma

Article 20. Sessions i convocatòria

1. Les sessions de la Junta de Govern de Palma es duen a terme després de la convocatòria de la Batlia. Poden ser ordinàries de periodicitat preestablerta i extraordinàries, les quals poden ser, a més, urgents.

2. La convocatòria de les sessions ordinàries, a la qual s'ha d'adjuntar l'ordre del dia, s'ha de fer amb una antelació mínima de 24 hores, mitjançant la tramesa d'aquesta als seus membres.

3. Les sessions extraordinàries s'han de convocar per decisió de la Batlia.

4. Per a la constitució vàlida de la Junta de Govern a l'efecte de la realització de les sessions, les deliberacions i la presa d'acords cal la presència del/de la batle/essa, del/de la regidor/ra secretari/tària o, si s'escau, dels qui els/les substitueixin, i la de la meitat, almenys, dels seus membres.

5. Les sessions extraordinàries de caràcter urgent queden vàlidament constituïdes, sense convocatòria prèvia, quan així ho decideixi la Batlia i hi siguin presents tots els membres.

6. La Junta de Govern es reuneix amb caràcter ordinari amb una periodicitat setmanal, sense perjudici del que disposin les normes que aprovi la Junta per al seu propi funcionament i per a l'adequada preparació de les propostes i resolucions que hagi d'adoptar. Les sessions s'han de dur a terme a l'edifici municipal en el qual tingui la seva seu la Batlia.

7. A les seves sessions hi poden assistir regidors/res no pertanyents a la Junta i els/les titulars dels òrgans directius quan siguin convocats expressament pel/per la batle/essa.

Article 21. Relació d'assumptes

1. El/la regidor/ra secretari/tària, seguint instruccions de la Batlia, elabora l'ordre del dia, el qual inclou els assumptes que han estat estudiats per la Comissió de Coordinació.

2. Per raons d'urgència es pot sotmetre a la Junta de Govern una relació d'assumptes no inclosos a l'ordre del dia.

3. La Junta de Govern no tracta assumptes que no estiguin inclosos en alguna de les relacions previstes anteriorment llevat que, presentats a la Batlia immediatament abans de la duita a terme de la sessió, aquesta els admeti i els seus membres ho acordin per unanimitat.

Article 22. Deliberacions

Les deliberacions de la Junta de Govern són secretes. Els/les assistents a la Junta de Govern estan obligats/ades a guardar secret sobre les opinions i els vots emesos en el transcurs de les sessions, així com sobre la documentació a què hagin pogut tenir accés per raó del seu càrrec.

Article 23. Expedients

1. Constitueixen els expedients de la Junta de Govern l'acord, la proposta i les còpies dels informes i dels altres tràmits preceptius.

2. Una vegada formalitzats els acords, els expedients de la Junta de Govern han d'estar a disposició dels membres de la corporació a l'òrgan de suport a la Junta de Govern, en el qual s'ha de crear un registre a aquest efecte, sense perjudici que en qualsevol moment puguin demanar informació sobre l'expedient original al/a la titular de l'àrea competent per tramitar la petició d'informació.

Article 24. Actes

1. Els acords de la Junta de Govern han de constar en acta, que estén el/la regidor/ra secretari/tària.

2. A l'acta de cada sessió hi han de constar, com a mínim, la data i l'hora de començament i final, els noms del/de la president/a i de la resta d'assistents, els assumptes tractats, el resultat dels vots emesos i els acords adoptats.

3. L'acta és aprovada a la sessió següent, com a primer punt de l'ordre del dia. Una vegada aprovada es transcriu al corresponent Llibre d'actes de la Junta de Govern, i la firma el/la batle/essa i el/la regidor/ra secretari/tària.

4. De cada acta aprovada, que ha de subscriure el/la regidor/ra secretari/tària, se n'ha d'enviar còpia als/a les portaveus dels grups polítics i a l'/a la interventor/ra general.

Article 25. Forma dels acords

1. Les decisions que adopti la Junta de Govern en l'exercici de les seves competències tenen la forma d'acord i es denominen acords de la Junta de Govern de Palma.

2. Els acords de la Junta de Govern són firmats pel/per la regidor/ra que els ha proposat, pel/per la batle/essa i pel/per la regidor/ra secretari/ària.

En el supòsit que l'acord afecti diverses àrees de govern la proposta ha d'anar subscrita pels/per les titulars d'aquestes.

Article 26. Publicitat dels acords

Els acords adoptats per la Junta de Govern s'han de publicar i notificar en la forma prevista per la Llei.

Article 27. Certificació dels acords

La certificació dels acords adoptats correspon al/a la regidor/ra que deté la condició de secretari/ària.

CAPÍTOL IV Organització

Article 28. Comissions delegades

1. La Junta de Govern pot decidir la constitució de comissions delegades, de caràcter permanent o temporal, per a la preparació i l'estudi d'assumptes que afectin la competència de dues o més àrees o districtes, l'elaboració de directrius de programes o actuacions d'interès comú i, en general, l'estudi de les qüestions que consideri convenients.

2. L'acord de constitució d'una comissió delegada n'ha de determinar el caràcter permanent o temporal, els membres de la Junta, d'entre els quals s'ha de designar el/la seu/seva president/ta i, si s'escau, els/les regidors/res amb responsabilitats de govern que la integren, així com les funcions que se li atribueixen.

En la composició de la comissió delegada s'han de respectar les disposicions contingudes a l'article 17.2 del present Reglament.

3. Les deliberacions de les comissions delegades són secretes.

4. Els acords d'aquestes comissions tenen la forma de dictamen.

Article 29. Comissió de Coordinació

1. La Comissió de Coordinació està integrada per tots/tes els/les regidors/res amb responsabilitats de govern. La presidència d'aquesta correspon a la Batlia, i la secretaria, al/a la regidor/ra que determini el/la batle/essa.

2. Correspon a la Comissió de Coordinació l'estudi, amb caràcter previ a la seva inclusió formal en l'ordre del dia corresponent, dels assumptes que estigui previst elevar el Ple o la Junta de Govern.

3. El funcionament d'aquesta Comissió és determinat per la Junta de Govern.

Article 30. Òrgan de suport a la Junta de Govern i al/a la regidor/ra secretari/tària

1. En l'àmbit de l'Ajuntament de Palma, l'òrgan de suport a la Junta de Govern i al/a la regidor/ra secretari/tària es denomina Secretaria de la Junta de Govern de Palma.

El/la director/ra de la Secretaria de la Junta de Govern s'adscriu directament al/a la regidor/ra secretari/tària de la Junta de Govern.

2. Les funcions del/de la director/ra de secretaria de la Junta de Govern són les següents:

a. L'assistència al/a la regidor/ra secretari/ària de la Junta de Govern.

b. La tramesa de convocatòries als membres de la Junta de Govern.

c. L'arxiu i la custòdia de les convocatòries, les ordres del dia, les actes de les reunions i els expedients de la Junta de Govern.

d. Vetlar per la correcta i fidel comunicació dels seus acords.

e. Les funcions de fe pública dels actes i dels acords dels òrgans unipersonals i les altres funcions de fe publica, llevat de les que estiguin atribuïdes a la Secretaria General del Ple, al/a la regidor/ra secretari/tària de la Junta de Govern i al/a la secretari/tària del Consell d'Administració de les entitats públiques empresarials. Aquesta competència pot delegar-se en altres funcionaris/nàries de l'Ajuntament.

f. La Secretaria dels consells rectors dels organismes autònoms en els termes establerts al present Reglament. Aquesta competència pot delegar-se en altres funcionaris/nàries de l'Ajuntament.

g. La tramesa a l'Administració de l'Estat i a la Comunitat de les Illes Balears de còpia o, si s'escau, extracte dels actes i els acords dels òrgans decisoris de l'Ajuntament, sense perjudici de les competències atribuïdes en aquesta matèria a la Secretaria General del Ple.

3. Les funcions de fe pública esmentades a la lletra i de l'apartat anterior són exercides en els termes establerts a l'article 2 del Reial decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel qual es regula el règim jurídic dels/de les funcionaris/nàries d'administració local amb habilitació de caràcter nacional, d'acord amb el que preveu la disposició addicional vuitena de la Llei reguladora de les bases del règim local.

4. El titular de l'esmentat òrgan té caràcter directiu, amb rang de director/ra general, i és nomenat/ada entre funcionaris/nàries d'administració local amb habilitació de caràcter nacional.

​​​​​​​CAPÍTOL V Relacions amb el Ple i responsabilitat política de la Junta de Govern de Palma

Article 31. Relacions amb el Ple

Les relacions de la Junta de Govern de Palma i dels seus membres amb el Ple es regeixen pel que preveu el Reglament orgànic d'aquest.

Article 32. Responsabilitat política

1. La Junta de Govern de Palma respon políticament davant el Ple de la seva gestió de forma solidària, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dels seus membres per la seva gestió.

2. La responsabilitat política de la Junta de Govern és exigible per mitjà de la moció de censura al/a la batle/essa i de la qüestió de confiança presentada per aquest/ta, que s'ha de substanciar conformement al que preveu la legislació de règim electoral.

Article 33. Delegació i responsabilitat

La delegació de competències de la Batlia en un/a regidor/ra o en un altre òrgan no l'eximeix de responsabilitat política davant el Ple. El mateix criteri és aplicable als casos en els quals la Junta de Govern o els seus membres tinguin delegades atribucions de la seva competència.

TÍTOL IV Dels/de les tinents/tes de batle i dels/de les regidors/res amb responsabilitats de govern

CAPÍTOL I Dels/de les tinents/tes de batle

Article 34. Tinents/tes de batle

1. El/la batle/essa pot nomenar entre els/les regidors/res que formin part de la Junta de Govern els/les tinents/tes de batle, que la substitueixen, per l'ordre del seu nomenament, en els casos de vacant, absència o malaltia, conformement a les disposicions contingudes al present Reglament.

2. Els/les tinents/tes de batle exerceixen les competències que els deleguen el/la batle/essa o la Junta de Govern, i poden detenir o no la titularitat d'una àrea de govern.

El/la tinent/a de batle que assumeix la titularitat d'una àrea de govern deté, a més, la condició de regidor/ra de govern.

3. Els/les tinents/tes de batle tenen el tractament d'Il·lustríssima.

CAPÍTOL II Dels/de les regidors/res amb responsabilitats de govern 

Article 35. Regidors/res de govern

Són regidors/res de govern els/les regidors/res membres de la Junta de Govern a qui la Batlia assigna funcions de direcció, planificació o coordinació política, sense perjudici de les atribucions que els corresponen com a membres de la Junta de Govern i de les altres competències que els delegui la Batlia o la Junta de Govern.

Article 36. Sense contingut

Article 37. Regidors/res delegats/ades

1. Són regidors/res delegats/ades els/les regidors/res que no formen part de la Junta de Govern als quals el/la batle/essa assigna, sota la superior direcció d'una regidoria de govern o d'una executiva de govern, la direcció d'un determinat àmbit de funcions de la competència d'aquests, sense perjudici de les altres competències que els deleguin la Batlia o la Junta de Govern.

2. Els/les regidors/res delegats/ades queden sotmesos a les disposicions contingudes al capítol V del títol III del present Reglament referents a la responsabilitat política de la Junta de Govern i els seus membres.

Article 38. Forma dels actes

Les resolucions administratives que adopten les regidories de govern i les regidories delegades tenen la forma de decret i es denominen decrets de la Regidoria de Govern i decrets de la Regidoria Delegada, respectivament.

TÍTOL V De l'Administració de l'Ajuntament de Palma

CAPÍTOL I Òrgans centrals

SECCIÓ 1a. Àrees de govern i la seva estructura interna

Article 39. Les àrees de govern

Les àrees de govern constitueixen els nivells essencials de l'organització municipal i comprenen, cadascuna, un o diversos sectors funcionalment homogenis de l'activitat administrativa municipal.

En poden dependre delegacions d'àrea, a les quals correspon la direcció d'un sector de l'activitat administrativa de la responsabilitat d'aquelles.

Article 40. Estructura de les àrees de govern

1. Per exercir les competències i desenvolupar les funcions de govern i administració que els corresponen les àrees de govern compten amb un/a coordinador/a general i s'estructuren per blocs de competències de naturalesa homogènia a través de direccions generals o òrgans similars.

2. Els/les coordinadors/res generals i les direccions generals o òrgans assimilats poden organitzar-se al seu torn en departaments, serveis, seccions i altres unitats inferiors o assimilades.

Article 41. Ordenació jeràrquica de les àrees

1. Els/les regidors/res de govern són els/les caps superiors de l'àrea de govern corresponent. Així mateix, els/les regidors/res delegats/ades són els/les caps directes de la seva delegació d'àrea, sense perjudici de la superior direcció que correspon al/a la titular de l'àrea de govern de què depenen.

2. Els òrgans directius depenen d'algun dels anteriors i s'ordenen jeràrquicament de la següent manera: coordinador/ra general, director/ra general o òrgan assimilat.

Excepcionalment, quan així ho prevegi el present Reglament o els decrets de batlia d'organització administrativa, un òrgan directiu pot dependre d'un altre òrgan directiu del mateix rang.

Article 42. Òrgans de participació

A les àrees de govern s'han de crear òrgans de participació dels veïns i de les associacions que els representin, d'acord amb el que estableixin pel que fa al cas les normes orgàniques de participació ciutadana.

SECCIÓ 2a. Dels òrgans superiors de les àrees de govern

Article 43. Funcions dels/de les regidors/res de govern

A les regidories de govern correspon la direcció dels àmbits de l'activitat administrativa integrats en la seva àrea de govern, i en particular les següents funcions:

a. Exercir la representació, la direcció, la gestió i la inspecció de l'àrea de la qual siguin titulars.

b. Fixar els objectius de l'àrea de la seva competència, aprovar-ne els plans d'actuació i assignar els recursos necessaris per a la seva execució, d'acord amb les normes pressupostàries corresponents.

c. Elevar al Ple les propostes que els corresponguin en l'àmbit de les competències de la seva àrea.

d. Proposar a la Junta de Govern l'aprovació dels projectes de disposicions de caràcter general i les altres propostes que corresponguin en l'àmbit de les seves competències.

e. Proposar a la Batlia l'aprovació dels projectes d'organització i estructura de la seva àrea.

f. Avaluar l'execució dels plans d'actuació de l'àrea per part dels òrgans directius i exercir el control d'eficàcia respecte de la seva actuació.

g. Exercir la superior inspecció i les altres funcions que els atribueix l'article 85 bis de la LRBRL, respecte dels organismes públics adscrits a la seva àrea.

h. Exercir la superior autoritat sobre el personal de la seva àrea, sense perjudici de les competències que en aquesta matèria corresponen a la Batlia respecte de tot el personal al servei de l'Ajuntament.

i. Resoldre els conflictes entre els òrgans directius dependents de la seva àrea.

j. Proposar a la Junta de Govern el nomenament dels/de les titulars dels òrgans directius de la seva àrea.

k. Les altres que els atribueixin el present Reglament i les altres disposicions legals vigents.

Article 44. Funcions de les regidories delegades

1. A les regidories delegades correspon la direcció dels àmbits de l'activitat administrativa integrada en la seva delegació d'àrea, i en particular les competències assenyalades a l'article anterior, sense perjudici de la superior direcció i representació que correspon a la regidoria de govern de què depenguin, i a excepció de les assenyalades a les lletres c, d, i, j.

2. Les regidories delegades responen davant de l'òrgan superior immediat del qual depenen del compliment dels objectius que s'assignen a la seva delegació d'àrea.

SECCIÓ 3a. Dels òrgans directius

Article 45. Coordinadors/res generals

1. Els/les coordinadors/res generals depenen directament del/de la titular de l'àrea de govern i els corresponen les funcions de coordinació de les diferents direccions generals o òrgans assimilats que integren l'àrea de govern, els serveis comuns i les altres funcions que els deleguin la Batlia o la Junta de Govern.

2. Als/a les coordinadors/res generals els corresponen les següents funcions:

a. La gestió dels serveis comuns.

b. La coordinació de les direccions generals i òrgans assimilats en l'àmbit dels serveis comuns.

c. L'assistència jurídica i tècnica al/a la titular de l'àrea de govern, sense perjudici de les competències atribuïdes a l'Assessoria Jurídica.

d. Les funcions tendents a l'eficient utilització dels mitjans i els recursos materials, econòmics i personals que té assignats l'àrea de govern.

e. Les altres funcions que els deleguin la Batlia o la Junta de Govern.

3. Per a l'exercici de les funcions assenyalades en aquest apartat els/les coordinadors/res generals poden demanar de les direccions generals i els organismes públics de la respectiva àrea de govern els informes, les dades i els documents que considerin oportuns.

Article 46. Directors/res generals

1. Els/les directors/res generals són els titulars dels òrgans directius als quals correspon, sota la dependència directa del/de la coordinador/a general o d'un/a regidor/a delegat/ada, la direcció i la gestió d'un o diversos àmbits de competències funcionalment homogenis.

2. Amb caràcter general, corresponen als/a les directors/res generals en els seus respectius àmbits de responsabilitat, les següents funcions:

a. La direcció i la gestió dels serveis de la seva competència.

b. La direcció i la coordinació de les unitats orgàniques adscrites a aquesta, la direcció immediata de les quals detenen.

c. L'elaboració de projectes de disposicions, acords i convenis respecte de les matèries del seu àmbit de funcions.

d. L'elaboració, el seguiment i el control del pressupost anual que se'ls assigni.

e. L'avaluació dels serveis de la seva competència.

f. Les que els deleguin els altres òrgans municipals.

Article 47. Nomenament dels/de les titulars dels òrgans directius

1. Els/les coordinadors/res generals i els/les directors/res generals són nomenats/ades i són destituïts/ïdes per la Junta de Govern.

2. El seu nomenament s'ha d'efectuar, conformement al que preveu l'article 130.3 de la LRBL, entre funcionaris/àries de carrera de l'Estat, de les comunitats autònomes, de les entitats locals o funcionaris/nàries d'administració local amb habilitació nacional, als/a les quals s'exigeixi per al seu ingrés el títol de doctor/ra, llicenciat/ada, enginyer/ra, arquitecte/ta o equivalent, llevat que el decret d'estructura de l'àrea corresponent prevegi que, en consideració a les característiques específiques del lloc directiu, el/la seu/seva titular no compleixi la condició de funcionari/nària.

En aquest darrer cas, els nomenaments s'han d'efectuar motivadament i d'acord amb criteris de competència professional i experiència en l'exercici de llocs de responsabilitat en la gestió pública o privada.

Article 48. Forma dels actes

1. Les decisions administratives que adoptin els òrgans directius tenen la forma de resolució.

2. Les esmentades resolucions s'han de publicar o notificar d'acord amb el que disposa la normativa vigent.

SECCIÓ 4a. De l'Assessoria Jurídica

Article 49. Concepte

1. L'Assessoria Jurídica és l'òrgan encarregat de l'assistència jurídica de l'Ajuntament de Palma i dels seus organismes públics, sense perjudici de les funcions atribuïdes per la legislació vigent a altres òrgans estatals, autonòmics i municipals.

2. L'Assessoria Jurídica deté a tots els efectes la categoria de direcció general i el/la seu/seva titular, la d'òrgan directiu d'acord amb el que preveu l'article 7 del present Reglament.

Article 50. Organització

1. L'Assessoria Jurídica s'adscriu a l'àrea que deté la competència de direcció superior dels serveis jurídics.

2. L'Assessoria Jurídica està integrada pels/per les lletrats/ades dels serveis jurídics de l'Ajuntament de Palma i la resta del personal funcionari que integren les diferents unitats que en depenen.

3. Els llocs de treball de lletrats/ades han de figurar, sense cap exclusió, en la relació de llocs de treball de l'Assessoria Jurídica, de la qual depenen orgànicament i funcional.

Article 51. Director/a general de l'Assessoria Jurídica

1. El/la director/ra general de l'Assessoria Jurídica assumeix la direcció del servei jurídic de l'Ajuntament de Palma i els seus organismes públics, i en aquest concepte li correspon la direcció, la coordinació i la inspecció de les funcions encomanades als serveis jurídics municipals, sense perjudici de les que estiguin atribuïdes a la Secretaria General del Ple, als/a les coordinadors/ores generals i a altres òrgans estatals o autonòmics, que tinguin normativament atribuïdes funcions d'assessorament.

2. El/la seu/seva titular és nomenat/ada i és destituït/ïda per la Junta de Govern d'acord amb el que preveu l'article 47 del present Reglament.

3. La Direcció General de l'Assessoria Jurídica, i les unitats que la formen, exerceixen les seves funcions sota la superior i única direcció del/de la titular, de la Batlia i de la Junta de Govern, sense perjudici de la seva dependència orgànica de l'àrea que determini la Batlia.

4. Conformement a la legislació de contractes de les administracions públiques, correspon al/a la director/ra general de l'Assessoria Jurídica formar part de les juntes de contractació que es constitueixin i de les meses de contractació de l'Ajuntament i dels organismes públics. A aquest efecte pot ser substituït/ïda pels/per les lletrats/ades de l'Assessoria Jurídica o per funcionaris/nàries, llicenciats/ades en dret, habilitats/ades amb aquesta finalitat.

5. El/la titular de l'Assessoria Jurídica pot, amb l'autorització del titular de l'àrea, quan ho aconsellin raons generals d'especial transcendència, dirigir instruccions als/a les lletrats/ades dels organismes públics, d'entitats privades de propietat municipal, o a tècnics/iques d'administració general per tal d'unificar criteris interpretatius o d'actuació.

6. Així mateix, el/la titular de l'Assessoria Jurídica pot, també, amb l'autorització del titular de l'àrea, convocar conferència dels/de les lletrats/ades i assessors/res que s'esmenten a l'apartat anterior, per debatre prèviament les instruccions que s'hi indiquen o d'altres qüestions jurídiques d'interès general per a l'Ajuntament de Palma.   

​​​​​​​Article 52. Els/les  lletrats/ades de l'Ajuntament de Palma

1. Els llocs de feina que tinguin encomanats l'exercici de les funcions de representació i defenses en judici i assessorament exercides per lletrats/ades, s'han d'adscriure, amb caràcter exclusiu, als/a les funcionaris/nàries del Cos de Lletrats, en el qual s'ha d'ingressar mitjançant oposició entre llicenciats/ades en dret.

2. Els/les lletrats/ades de l'Ajuntament de Palma, pel fet del seu nomenament i presa de possessió a la destinació, queden habilitats per a l'exercici de totes les funcions i per a l'exercici de tots els serveis propis del seu càrrec.

3. Els/les lletrats/ades de l'Assessoria Jurídica han de desenvolupar les seves funcions en règim de dedicació exclusiva, amb incompatibilitat respecte de qualsevol altra activitat professional. En concret, no poden defensar interessos aliens contra els de l'Ajuntament de Palma ni prestar serveis o estar associats a despatxos que ho facin. D'aquest règim s'exceptuen únicament les activitats públiques compatibles d'acord amb la legislació sobre incompatibilitats de la funció pública.

4. Els/les lletrats/ades de l'Ajuntament poden participar en òrgans col·legiats quan siguin designats/ades per formar-ne part o quan així ho prevegi la normativa vigent.

5. En casos d'extraordinària i urgent necessitat, el/la titular de l'àrea de què depengui l'Assessoria Jurídica, a proposta del/de la seu/seva director/ra general, pot habilitar funcionaris/nàries de l'Ajuntament que siguin llicenciats/ades en dret, perquè exerceixin funcions pròpies de lletrat/ada, amb caràcter provisional i sense ocupar, en cap cas, lloc de lletrat/ada. L'habilitació s'extingeix en el termini d'un any si no es revoca prèviament, sense perjudici de la seva renovació per igual període, motivadament i si persisteixen les circumstàncies.

Article 53. Funcions

Correspon a l'Assessoria Jurídica l'assistència jurídica a la Batlia, a la Junta de Govern i als òrgans directius, la qual comprèn l'assessorament jurídic i la representació i defensa en judici de l'Ajuntament i dels seus organismes públics, llevat que designin advocat/ada col·legiat/ada que els representi i defensi, conformement al que disposa l'apartat tercer de l'article 551 de la Llei 6/1985, d'1 de juliol, del poder judicial.

Article 54. Exercici de la funció contenciosa

1. La representació i la defensa en judici de l'Ajuntament de Palma i dels seus organismes públics davant qualssevol ordres i òrgans jurisdiccionals, correspon als/a les lletrats/ades integrats/ades en l'Assessoria Jurídica, conformement al que disposen les normes processals i els apartats següents.

2. Els/les lletrats/ades de l'Ajuntament poden assumir, amb autorització expressa prèvia del/de la titular de l'Assessoria Jurídica, la representació i la defensa en judici de les autoritats, els/les funcionaris/nàries i els/les empleats/ades de l'Ajuntament de Palma i dels seus organismes públics en procediments judicials que se segueixin per raó d'actes o omissions relacionats directament i immediata amb l'exercici de les seves respectives funcions.

El/la titular de l'àrea o òrgan directiu de què depengui l'autoritat, el/la funcionari/nària o empleat/ada ha de proposar raonadament al/a la director/ra general de l'Assessoria Jurídica la representació i la defensa que se sol·licita. L'autorització s'entén sempre subordinada a la seva compatibilitat amb la defensa dels drets i els interessos generals de l'Ajuntament, i en particular els que estiguin en discussió en el mateix procés. Per a l'exercici d'accions judicials per part del/de la lletrat/ada davant qualsevol jurisdicció en nom d'autoritats, funcionaris/àries o empleats/ades municipals, es requereix, a més, autorització expressa de l'òrgan competent per acordar l'exercici de l'acció processal.

En els supòsits de detenció, presó o qualsevol altra mesura cautelar per actes o omissions conseqüència del legítim exercici de les seves funcions o càrrecs, i si no existeix conflicte d'interessos, les autoritats, funcionaris/nàries o empleats/ades poden sol·licitar directament al/a la director/ra general de l'Assessoria Jurídica l'assistència de lletrat/ada de l'Ajuntament, que es concedirà sense perjudici de la posterior autorització expressa per prosseguir l'assistència prestada.

El que disposen els paràgrafs anteriors no afecta de cap manera el dret de l'autoritat, el/la funcionari/nària o l'empleat/ada públic/ca d'encomanar la seva representació i defensa als/a les professionals que consideri més convenients, i s'entén que renuncia a l'assistència jurídica per part del/de la lletrat/ada de l'Ajuntament des del moment en què es té constància que s'ha realitzat tal nomenament.

3. Per a assumptes determinats i escoltats els/les directors/res generals de l'Assessoria Jurídica, l'òrgan competent per raó de la matèria pot designar advocat/ada col·legiat/ada que representi i defensi en judici l'Ajuntament o els seus organismes públics.

​​​​​​​Article 55. Exercici de les funcions consultives

1. Correspon a l'Assessoria Jurídica informar, amb caràcter previ i preceptiu, en els següents assumptes:

a. Els projectes d'ordenances i reglaments.

b. Els convenis que subscriguin l'Ajuntament de Palma o els seus organismes públics.

c. Els models de plec tipus, els plecs de clàusules administratives particulars si no n'hi ha, els acords sobre modificació, resolució i interpretació dels contractes administratius, la preparació dels contractes d'assistència tècnica que tinguin per objecte l'assessorament jurídic extern i en els altres supòsits en els quals la legislació sobre contractació administrativa exigeixi informe preceptiu de l'Assessoria Jurídica.

d. La validació dels poders per actuar que presentin els particulars davant l'Ajuntament o els seus organismes públics.

e. Els acords sobre exercici d'accions judicials.

f. Les propostes de resolució en els procediments de declaració de lesivitat.

g. El plantejament de conflictes de jurisdicció als jutjats i tribunals.

h. Qualsevol altre assumpte respecte del qual la legislació vigent exigeixi informe jurídic amb caràcter preceptiu.

2. Així mateix, la Batlia, els membres de la Junta de Govern i els òrgans directius municipals i dels organismes públics poden consultar l'Assessoria Jurídica sobre qualsevol qüestió jurídica relacionada amb els assumptes de la seva competència, precisant els punts que han de ser objecte d'assessorament.

3. Els informes de lletrat/ada no són vinculants i s'han d'emetre en el termini de deu dies, llevat que el termini del procediment n'exigeixi un altre de menor i així es faci constar a la sol·licitud d'informe.

4. Els/les lletrats/ades municipals, reunits en ple, poden emetre dictàmens col·lectius sobre temes de transcendència i interès general. Aquests dictàmens, que en qualsevol cas es limiten a qüestions jurídiques, poden ser objecte de publicació periòdica. El/la batle/essa regularà mitjançant decret el funcionament del Ple dels/de les Lletrats/ades municipals.

SECCIÓ 5a. Del òrgan de gestió pressupostària

Article 56. Òrgan de gestió pressupostària

1. D'acord amb el que preveu l'article 134 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, a l'Ajuntament de Palma ha d'existir un òrgan administratiu, adscrit a l'àrea municipal competent en matèria d'hisenda, al qual correspon la funció pressupostària. Aquest òrgan ha de dependre, directament o a través d'un òrgan directiu amb competències en matèria pressupostària, del/de la titular de l'àrea municipal competent en matèria d'hisenda.

2. L'òrgan administratiu es denomina Oficina Pressupostària i el/la titular d'aquest òrgan assumeix la direcció de la funció pressupostària. Reunirà el requisit de funcionari/ària de carrera del grup A1. Podrà ostentar la condició de funcionari/ària de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional de la subescala i categoria corresponent o bé de l'Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals. La seva designació és la de director/ora de l'Oficina Pressupostària i s'ha de nomenar en la forma prevista per l'instrument tècnic d'ordenació del personal de l'Ajuntament de Palma.

3. La funció pressupostària s'ha d'exercir amb subjecció al que disposa la normativa estatal i autonòmica vigent en matèria pressupostària. Amb caràcter general i sense perjudici de les funcions concretes assignades per l'instrument esmentat, la funció pressupostària comprèn:

a. L'elaboració del projecte de Pressupost general de l'Ajuntament de Palma.

b. L'anàlisi i l'avaluació dels programes de despesa que integren el Pressupost general de l'Ajuntament de Palma.

c. La definició i el manteniment de l'estructura pressupostària.

d. La incoació dels expedients de modificació de crèdit relatius a crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, així com l'elevació de la seva proposta de resolució a l'òrgan competent. A més, li corresponen la tramitació, l'anàlisi i el seguiment dels altres expedients de modificació de crèdit.

e. El seguiment i l'ordenació general del procés d'execució del Pressupost.

f. La coordinació i l'assessorament en matèria pressupostària de les diferents àrees i òrgans de l'Ajuntament de Palma i de les altres entitats de dret públic els pressuposts de les quals integren el Pressupost general, així com dels districtes i de les entitats de dret privat els pressuposts dels quals integren així mateix el Pressupost general.

g. L'elaboració d'una memòria demostrativa del grau de compliment dels objectius programats.

h. L'emissió dels informes de contingut pressupostari exigits per la normativa vigent.

i. L'elaboració i, si s'escau, l'elevació de la proposta d'aprovació a l'òrgan competent dels plans financers en matèria pressupostària que hagi de realitzar l'Administració municipal.

j. L'elaboració amb la periodicitat prevista per la normativa corresponent de la informació en matèria pressupostària que requereixen l'òrgan que té atribuïda la tutela financera o altres òrgans de control.

k. L'elaboració i la proposta dels plans pressupostaris a mitjà termini i de les línies fonamentals dels pressuposts en els termes prevists per la normativa pressupostària vigent.

l. El seguiment i el control de l'execució pressupostària dels projectes de despesa.

m. Les funcions que se li atribueixin per delegació i les altres relacionades amb el Pressupost general de l'Ajuntament de Palma que no s'atribueixen expressament a altres òrgans.

SECCIÓ 6a. De l'òrgan de gestió economicofinancera

Article 57. Òrgan de gestió economicofinancera

1. D'acord amb el que preveu l'article 134 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, a l'Ajuntament de Palma ha d'existir un òrgan administratiu, adscrit a l'àrea municipal competent en matèria d'hisenda, al qual corresponen les funcions públiques de comptabilitat i tresoreria. Aquest òrgan ha de dependre, directament o a través d'un òrgan directiu amb competències en matèria d'hisenda i política financera, del/de la titular de l'àrea municipal competent en matèria d'hisenda.

2. L'òrgan administratiu es denomina Direcció Economicofinancera - Tresoreria i el/la titular d'aquest òrgan ha de complir la condició de funcionari/nària de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional de la subescala i categoria corresponent. A aquest efecte, la seva designació és la de director/ra economicofinancer/ra - tresorer/ra i s'ha de nomenar en la forma prevista per la legislació bàsica de règim local i la normativa reglamentària de desplegament dictada a aquest efecte.

3. Les funcions públiques de comptabilitat i tresoreria s'han d'exercir amb subjecció al que disposen la legislació estatal i autonòmica i la resta de normativa vigent en la matèria.

SECCIÓ 7a. De la Intervenció General de l'Ajuntament de Palma

Article 58. Intervenció General municipal

1. La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, en la seva doble accepció de funció interventora i funció de control financer, i incloent ambdues el control d'eficàcia, correspon a la Intervenció General de l'Ajuntament de Palma.

2. La Intervenció General ha d'exercir les seves funcions amb plena autonomia respecte dels titulars de les àrees de govern, òrgans, entitats municipals i altre personal superior i directiu la gestió del qual fiscalitzi, i tenir accés complet als sistemes informàtics de gestió i a tots els documents que siguin necessaris per a exercir les seves funcions.

Sense perjudici de l'anterior, l'adscripció orgànica i funcional de la Intervenció General a l'àrea de govern municipal que escaigui s'ha d'efectuar d'acord amb el que determini la batlessa/el batle en els decrets d'organització de les àrees de govern.

3. D'acord amb l'article 166 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, es poden atribuir a la Intervenció General funcions diferents o complementàries de les assignades als apartats anteriors.

4. El/la titular de la Intervenció General municipal ha de complir la condició de funcionari/nària de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional de la subescala i categoria corresponent. A aquest efecte, la seva designació és la d'interventor/ra general, té caràcter directiu i s'ha de nomenar en la forma prevista per la legislació bàsica de règim local i la normativa reglamentària de desplegament dictada a aquest efecte.

SECCIÓ 8a bis De l'òrgan de gestió tributària

Article 58 bis. Òrgan de gestió tributària

1. D'acord amb l'article 135 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, a l'Ajuntament de Palma ha d'existir un òrgan administratiu, adscrit a l'àrea municipal competent en matèria d'hisenda, al qual corresponen les funcions públiques de gestió d'ingressos i recaptació, sense perjudici de les competències atribuïdes per la normativa de règim local i, si s'escau, per aquest Reglament orgànic als òrgans directius de les corporacions locals. Aquest òrgan ha de dependre, directament o a través d'un òrgan directiu amb competències en matèria d'hisenda, del/la titular de l'àrea municipal competent en matèria d'hisenda.

2. L'òrgan administratiu es denomina Òrgan de Gestió Tributària i el/la titular d'aquest òrgan ha de complir la condició de funcionari/nària de l'Administració local amb habilitació de caràcter nacional de la subescala i categoria corresponent. A aquest efecte, la seva designació és la de director/ra de l'Òrgan de Gestió Tributària, té caràcter directiu i s'ha de nomenar en la forma prevista per la legislació bàsica de règim local i la normativa reglamentària de desplegament dictada a aquest efecte.

3. Les funcions públiques de gestió d'ingressos i recaptació s'han d'exercir amb subjecció al que disposen la legislació estatal i autonòmica i la resta de normativa vigent en la matèria.

CAPÍTOL III ​​​​​​​​​​​​​​Dels districtes

SECCIÓ 1a. Divisió territorial del municipi

Article 59. L'organització territorial del municipi a Palma

1. Els districtes constitueixen divisions territorials del municipi de Palma i estan dotats d'òrgans de gestió desconcentrada per a l'impuls i el desenvolupament de la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals i la seva millora, sense perjudici de la unitat de govern i gestió del municipi.

2. Correspon al Ple de l'Ajuntament mitjançant norma orgànica establir la divisió del municipi en Districtes, i la determinació i regulació dels seus òrgans de gestió desconcentrada i de les competències dels seus òrgans participatius, sense perjudici de les atribucions de la Batlia per determinar l'organització i les competències de la seva administració executiva, conformement al que disposa l'article 123.1.c de la LRBRL.

SECCIÓ 2a. Òrgans de govern i administració

Article 60. Dels òrgans del Districte

Són òrgans dels districtes:

1. El/la president/ta, que és el/la regidor/a delegat/ada del districte, nomenat/ada i separat/ada lliurement per la Batlia.

2. La Junta Municipal del Districte, com a màxim òrgan comissionat del Ple, de la representació política al districte.

3. L'Oficina Municipal del Districte, com a òrgan de gestió desconcentrada.

4. El Consell Territorial de Districte, que és l'òrgan col·legiat de representació ciutadana, en el qual s'articula la participació dels/de les veïns/ïnes, les associacions i les entitats més representatives d'un mateix territori en la gestió dels serveis municipals.

Article 61. Òrgans de gestió desconcentrada

El govern i l'administració del districte corresponen al/a la regidor/ra president/ta d'aquest, assistit/ida per l'Oficina Municipal del Districte, d'acord amb el principi de gestió desconcentrada, sense perjudici de les competències que corresponguin als altres òrgans municipals.

Article 62. El/la regidor/ra president/ta del districte

El regidor/ra president/ta, nomenat/ada i separat/ada per la Batlia, representa el districte i en dirigeix l'administració. Així mateix, impulsa i desenvolupa la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals del districte, per a la correcció de desequilibris entre els diversos barris del municipi.

Article 63. Competències

1. Corresponen al/a la regidor/ra president/ta la direcció, la planificació i la coordinació dels serveis municipals de la competència del districte, i en particular les següents:

a. Exercir la representació, la direcció, la gestió i la inspecció del districte que presideixi.

b. Fixar els objectius del districte de la seva competència, aprovar-ne els plans d'actuació i assignar els recursos necessaris per a la seva execució, d'acord amb les normes pressupostàries corresponents.

c. Proposar el/la titular de l'àrea competent per raó de la matèria les propostes que correspongui aprovar al Ple o a la Junta de Govern en l'àmbit de les competències del seu districte.

d. Proposar a la Batlia, a través de l'àrea corresponent i amb l'informe previ de l'àrea competent en matèria de coordinació territorial, l'aprovació dels projectes d'organització del seu districte.

e. Avaluar l'execució dels plans d'actuació del districte i exercir el control d'eficàcia.

f. Exercir la superior autoritat sobre el personal del seu districte, sense perjudici de les competències que en aquesta matèria corresponen a la Batlia respecte de tot el personal al servei de l'Ajuntament.

g. Les altres que li atribueixin les disposicions legals vigents.

2. El/la regidor/ra president/ta exerceix, a més, les atribucions que li han estat delegades pel/per la batle/essa o per la Junta de Govern, sense perjudici de la unitat de govern i de gestió del municipi.

Article 64. Responsabilitat política

El/la regidor/ra president/ta respon políticament de la seva gestió, en els termes establerts al present Reglament, respecte dels membres de la Junta de Govern, sense perjudici de la responsabilitat exigible, en tot cas, davant el Ple de l'Ajuntament.

Article 65. Forma dels actes

Les resolucions administratives que adopten els/les regidors/res presidents/tes tenen la forma de decret i es denominen decrets de la Regidoria de Presidència del Districte.

Article 66. El/la regidor/ra suplent

1. La Batlia pot nomenar un/una regidor/ra suplent que substitueixi el/la regidor/ra president/a de districte en la totalitat de les seves funcions en les circumstàncies legalment establertes.

2. La suplència es produeix sense necessitat d'un acte exprés declaratiu sobre la qüestió.

Article 67. L'Oficina Municipal del Districte

1. Els/les regidors/res presidents/tes són els/les caps superiors de l'Oficina Municipal del Districte, d'acord amb la gestió desconcentrada, impulsada per la Junta de Govern.

2. Sota la superior direcció de la Regidoria de Presidència, correspon a l'Oficina Municipal del Districte la coordinació dels serveis de la competència d'aquesta.

3. Per exercir les competències i serveis que li corresponen, l'Oficina Municipal del Districte s'estructura en unitats administratives desconcentrades. Les esmentades unitats es creen, modifiquen i suprimeixen a proposta del/de la regidor/a president/a, amb l'informe previ de les àrees competents en matèria de funció pública, d'hisenda i de coordinació territorial, a través de la relació de llocs de feina, sense perjudici de les disposicions que pugui dictar la Batlia a l'empara del que preveu l'apartat cinquè de l'article 123.1.c de la LRBRL.

Article 68. Els centres municipals seus del districte

A cada districte hi ha d'haver un centre municipal de referència que és la seu de la Regidoria de Presidència, de l'Oficina Municipal de Districte, així com del Consell Territorial.

SECCIÓ 2a. Coordinació i pressuposts dels districtes

Article 69. De la coordinació dels districtes

L'activitat de les oficines municipals de districte es coordina entre si i amb la resta de l'actuació municipal a través de l'emissió de dictàmens, instruccions o circulars, que la Junta de Govern, a través de l'àrea competent de coordinació territorial, pugui dictar per fixar criteris unitaris d'actuació.

Article 70. Del pressupost

El Ple de l'Ajuntament ha de disposar, desplegant aquest Reglament, el percentatge dels recursos pressupostaris de la corporació que són gestionats pels districtes, en el seu conjunt.

TÍTOL VI Òrgans col·legiats

Article 71. Concepte

1. Són òrgans col·legiats els que es creen formalment, estan integrats per tres o més persones i als quals s'atribueixen funcions administratives de decisió, assessorament, seguiment, coordinació i control d'altres òrgans o activitats.

2. Els òrgans col·legiats a través dels quals es dóna participació als/a les veïns/ïnes i a les associacions que els/les representen es regeixen per les seves normes específiques.

Article 72. Requisits de constitució

La constitució dels òrgans col·legiats requereix la determinació a la seva norma de creació o al conveni amb altres administracions públiques pel qual l'esmentat òrgan es crea dels següents extrems:

a. Els seus fins o objectius.

b. La seva integració administrativa o dependència jeràrquica.

c. La composició i els criteris per a la designació del seu/de la seva president/ta i de la resta de membres.

d. Les funcions de decisió, assessorament, seguiment, coordinació i control, així com qualsevol altra que se li atribueixi.

e. La dotació dels crèdits necessaris, si s'escau, per al seu funcionament.

Article 73. Règim jurídic

El règim jurídic dels òrgans col·legiats s'ha d'ajustar a les normes contingudes al capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sense perjudici de les peculiaritats organitzatives que conté la seva norma de creació.

Article 74. Creació, modificació i supressió

1. Correspon a la Batlia, mitjançant decret, la creació d'òrgans col·legiats amb capacitat decisòria, que han d'estar integrats en tot cas per regidors/res o titulars d'òrgans directius.

Les competències d'aquests òrgans són les que els atribueixen la Batlia o altres òrgans municipals a través de la delegació corresponent.

2. La Batlia pot acordar la creació d'òrgans col·legiats les funcions dels quals es concreten en el seguiment, l'assessorament, la coordinació i el control d'altres òrgans o activitats administratives de la competència de diverses àrees, districtes o organismes autònoms. En aquests òrgans s'hi integren representants de les àrees, els districtes o els organismes interessats.

3. Malgrat el que preveuen els apartats anteriors, la Batlia pot elevar al Ple la creació d'òrgans col·legiats en els quals per la seva composició política, per la participació d'altres administracions públiques o per la rellevància institucional de la seva composició o funcions, així ho estimi convenient, o quan així ho exigeixi una disposició legal o reglamentària.

4. Correspon als/a les titulars de les àrees i als/a les regidors/res presidents/tes de districte acordar la creació d'òrgans col·legiats les funcions dels qual es concreten en el seguiment, l'assessorament, la coordinació i el control d'altres òrgans o activitats administratives de la competència d'aquells.

La mateixa facultat correspon al Consell Rector dels organismes autònoms.

5. En aquests òrgans hi poden participar, si s'escau, representants d'altres administracions públiques, així com organitzacions representatives d'interessos socials o altres membres que es designin per les seves especials condicions d'experiència o coneixements.

La participació dels representants d'altres administracions públiques s'ha de produir quan així ho determini una norma aplicable a aquestes, quan ho estableixi un conveni o quan així ho acceptin voluntàriament.

6. La modificació i la supressió dels òrgans col·legiats es du a terme en la mateixa forma disposada per a la seva creació, llevat que aquesta hagi fixat el termini previst per a la seva extinció. En aquest cas es produirà automàticament en la data assenyalada a aquest efecte.

​​​​​​​Article 75. Publicitat

Les disposicions o els convenis de creació d'òrgans col·legiats que tenen facultats atribuïdes decisòries s'han de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

TÍTOL VII Els organismes públics

CAPÍTOL I Disposicions generals

Article 76. Creació, funcions i adscripció

1. L'Ajuntament de Palma pot crear organismes públics per a la realització d'activitats d'execució o gestió tant administratives, de foment o prestació, com de contingut econòmic reservades a l'Administració municipal.

2. Els organismes públics depenen de l'Administració municipal i s'adscriuen directament o a través d'un altre organisme públic a l'àrea de govern competent per raó de la matèria, a través de l'òrgan que en cada cas es determini.

Els organismes públics poden adscriure's també a les delegacions d'àrea la titularitat de les quals correspongui a un/una regidor/ra delegat/ada, a qui corresponen les funcions atribuïdes en aquest Reglament als/a les titulars de les àrees de govern.

Article 77. Personalitat jurídica i potestats

1. Els organismes públics tenen personalitat jurídica pública diferenciada, patrimoni i tresoreria propis, així com autonomia de gestió, en els termes prevists a la legislació vigent.

2. Corresponen als organismes públics les potestats i les competències necessàries per al compliment dels seus fins, en els termes que prevegin els seus estatuts, llevat de la potestat expropiatòria, sense perjudici de les facultats atribuïdes en aquesta matèria per la legislació urbanística a la Gerència Municipal d'Urbanisme.

Article 78. Classificació

1. Els organismes públics es classifiquen en:

a. Organismes autònoms.

b. Entitats públiques empresarials.

2. Els organismes autònoms depenen d'una àrea de govern o delegació d'àrea a la qual corresponen la direcció estratègica, l'avaluació i el control dels resultats de la seva activitat, a través de l'òrgan al qual estigui adscrit l'organisme.

3. Les entitats públiques empresarials depenen d'una àrea de govern o d'un organisme autònom i les funcions al·ludides a l'apartat anterior corresponen a l'òrgan d'adscripció d'aquestes.

Excepcionalment, poden existir entitats públiques empresarials els estatuts de les quals els assignin la funció de dirigir o coordinar altres ens de la mateixa o de diferent naturalesa, així com la funció de dirigir o coordinar les societats mercantils municipals en els termes establerts a la disposició addicional dotzena de la LRBRL.

Article 79. Creació, modificació, refosa i supressió

1. La creació, la modificació, la refosa i la supressió dels organismes públics correspon al Ple, que n'aprova els estatuts a proposta de la Junta de Govern, sense perjudici del que preveu l'apartat següent.

2. Als acords de supressió s'han d'establir les mesures aplicables al personal de l'organisme respecte de la integració d'aquest a l'administració de l'Ajuntament o a l'organisme públic que correspongui.

Així mateix, ha de determinar la integració al patrimoni municipal dels béns i drets que, si s'escau, resultin sobrants de la liquidació de l'organisme, per a la seva afectació a serveis municipals o adscripció a altres organismes, i s'ha d'ingressar a la Tresoreria el romanent líquid resultant, si n'hi ha, llevat que als seus respectius estatuts es prevegi una altra destinació.

Article 80. Estatuts

1. Els estatuts dels organismes públics han de comprendre almenys els següents extrems:

a. La naturalesa jurídica de l'organisme públic que crea, amb indicació dels seus fins generals, així com l'àrea de govern o organisme autònom d'adscripció.

b. La determinació dels màxims òrgans de direcció de l'organisme, ja siguin unipersonals o col·legiats, així com la seva forma de designació, amb indicació dels actes i les resolucions que exhaureixen la via administrativa.

c. Les funcions i les competències de l'organisme, amb indicació de les potestats administratives generals que aquest pot exercitar.

d. En el cas de les entitats públiques empresarials, els estatuts també han de determinar els òrgans a què es confereixi l'exercici de les potestats administratives.

e. El patrimoni que se'ls assigni per al compliment dels seus fins i els recursos econòmics que han de finançar l'organisme.

f. El règim relatiu a recursos humans, patrimoni i contractació.

g. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d'intervenció, control financer i control d'eficàcia, que en tot cas s'han d'ajustar a la legislació sobre les hisendes locals i al que disposa el capítol III del títol X de la LRBRL.

2. Els estatuts han de ser aprovats i publicats amb caràcter previ a l'entrada en funcionament efectiu de l'organisme públic corresponent.

Article 81. Principis d'organització i funcionament

Els organismes públics s'organitzen i actuen, amb respecte ple al principi de legalitat i d'acord amb els principis assenyalats als articles 2 i 3 del present Reglament.

 

CAPÍTOL II Dels organismes autònoms

SECCIÓ 1a. Organització i competències

Article 82. Funcions dels organismes autònoms

1. Els organismes autònoms es regeixen pel dret administratiu i se'ls encomana, en règim de descentralització funcional i en execució de programes específics de l'activitat d'una àrea de govern o delegació d'àrea, la realització d'activitats de foment, prestacionals o de gestió de serveis públics.

2. Per al desenvolupament de les seves funcions els organismes autònoms disposen dels ingressos propis que estan autoritzats a obtenir, així com de les restants dotacions que puguin percebre a través del pressupost general de l'Ajuntament.

Article 83. Òrgans de direcció i participació

1. Els òrgans de direcció dels organismes autònoms són:

a. Consell Rector

b. la Presidència

c. la Vicepresidència

d. la Gerència

Article 84. Naturalesa del Consell Rector

El Consell Rector és el màxim òrgan de govern i direcció dels organismes autònoms, al qual correspon vetlar per la consecució dels objectius assignats a aquests.

Article 85. Composició del Consell Rector

1. El Consell Rector està integrat pel/per la president/ta de l'organisme i pel nombre de vocals que determinen els seus estatuts.

2. Els membres del Consell Rector, són nomenats i, si s‘escau, destituïts per acord de la Junta de Govern a proposta del titular de l'àrea a la qual figuri adscrit l'organisme.

​​​​​​​Els/les vocals són nomenats/ades entre regidors/res o membres de la Junta de Govern, titulars d'òrgans directius, tècnics al servei de les administracions públiques i, si s'escau, experts de reconeguda competència en les matèries atribuïdes a l'organisme i/o representants de les organitzacions socials, empresarials i sindicals, i cessen automàticament si perden la condició que va determinar el seu nomenament.

3. El/la secretari/tària del consell rector és el/la director/ra de secretaria de la Junta de Govern, o funcionari/nària que delegui, que exerceix les funcions de fe pública a l'àmbit de l'organisme.

Article 86. Funcions del Consell Rector

1. Corresponen al Consell Rector les següents funcions, sense perjudici de les altres que li atribueixin el present Reglament o els seus respectius estatuts:

a. Dirigir la política d'actuació i gestió de l'organisme.

b. Aprovar el pla d'actuació anual.

c. Aprovar l'avantprojecte de pressupost i les seves modificacions i elevar-lo a l'aprovació de l'òrgan municipal competent.

d. Aprovar el projecte de comptes anuals i sotmetre'ls a l'aprovació de l'òrgan municipal competent, així com la liquidació del pressupost i l'inventari de béns.

e. Aprovar la memòria anual d'activitats.

f. Proposar el nomenament del/de la gerent i controlar-ne l'actuació.

g. Aprovar el Reglament de règim interior i les seves modificacions.

h. Proposar al Ple la modificació dels estatuts, sense perjudici de les modificacions que aquest pugui acordar per iniciativa pròpia.

i. Aprovar el projecte de la plantilla de personal i les seves modificacions, així com la relació de llocs de feina, i elevar-los a l'aprovació definitiva de l'òrgan municipal competent.

j. Proposar a la Junta de Govern l'aprovació dels acords i dels convenis col·lectius que regulin les condicions de feina i les retribucions del personal de l'organisme. La determinació i la modificació de les condicions retributives, tant del personal directiu com de la resta del personal, s'han d'ajustar en tot cas a les normes que sobre la qüestió aprovi el Ple o la Junta de Govern, segons correspongui.

k. Aprovar l'oferta d'ocupació pública, amb l'informe previ de l'àrea competent en matèria de personal.

l. Acomiadar el personal laboral de l'organisme.

m. Aprovar l'organització o l'estructura administrativa de l'organisme, amb l'informe previ de l'àrea competent en aquesta matèria.

n. Adoptar els acords necessaris relatius a l'exercici de tota classe d'accions i recursos, llevat dels supòsits d'urgència.

o. Aprovar  convenis, concerts i acords d'actuació i cooperació, o qualssevol altres, amb altres administracions públiques o institucions públiques o privades, amb l'informe previ de l'àrea competent en matèria d'hisenda en els termes que prevegin, si s'escau, les bases d'execució del pressupost municipal.

p. Proposar a la Junta de Govern la realització d'operacions de crèdit a curt i llarg termini, així com en operacions financeres destinades a cobertura i gestió de riscs derivats de l'evolució dels tipus d'interès i dels tipus de canvi, amb l'informe previ de l'àrea competent en matèria d'hisenda i sense perjudici del compliment dels altres tràmits exigits per les disposicions legals vigents.

q. Les altres que expressament els confereixin les lleis.

2. El Consell Rector pot delegar les competències anteriors o les que li atribueixin els estatuts en altres òrgans de direcció de l'organisme, d'acord amb les regles que s'hi estableixin.

Article 87. Funcionament del Consell Rector

El règim de funcionament del Consell Rector és el que determinen els estatuts de l'organisme i l'establert al capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 88. De la Presidència i la Vicepresidència

1. El/la president/ta de l'organisme autònom és el/la titular de l'àrea de govern o delegació de l'àrea a la qual figura adscrit, que al seu torn és el/la president/ta del Consell Rector.

Quan l'organisme autònom s'adscrigui a l'àrea de govern o delegació de l'àrea, a través d'un altre òrgan dependent d'aquesta, la seva presidència pot correspondre al/a la titular d'aquest darrer òrgan després de la designació per part del/de la titular de l'esmentada àrea.

2. Existeix un/una vicepresident/ta designat pel/per la president/ta entre els vocals del Consell Rector, que el substitueix en els casos de vacant, absència o malaltia, i exerceix així mateix les funcions que el/la president/ta o el Consell Rector li deleguen expressament.

​​​​​​​Article 89. Funcions de la Presidència

Corresponen a la Presidència les següents funcions:

a. Detenir la màxima representació institucional de l'organisme, sense perjudici de les competències que, com a representant legal d'aquest, corresponguin al/a la gerent.

b. Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions ordinàries i extraordinàries del Consell Rector, fixar-ne l'ordre del dia i dirigir les deliberacions.

c. Visar les actes i els certificats dels acords de l'organisme.

d. Exercitar les actuacions imprescindibles en cas d'urgència, de les quals ha de donar compte al Consell Rector en la primera sessió que es dugui a terme.

e. Dictar instruccions i circulars sobre les matèries que siguin competència de l'organisme.

f. Les que el Consell Rector li delegui, les que siguin inherents a la seva condició de president de l'organisme i les altres que li atribueixin els estatuts corresponents.

Article 90. Funcions de la Secretaria

Sense perjudici del que estableix l'article 85.3 del present Reglament, corresponen al/a la   secretari/ària del Consell Rector les següents funcions:

a. Assistir a les reunions del consell rector amb veu però sense vot.

b. Efectuar les convocatòries de les sessions per ordre del/de la president/ta, així com les citacions als membres del Consell Rector.

c. Rebre els actes de comunicació dels membres amb el Consell Rector i, per tant, les notificacions, les peticions de dades, les rectificacions o qualsevol altra classe d'escrits dels quals hagi de tenir coneixement.

d. Preparar el despatx dels assumptes, redactar i autoritzar les actes de les sessions.

e. Expedir certificats dels acords aprovats.

f. Les altres funcions que siguin inherents a la seva condició de secretari/ària.

Article 91.  La Gerència

1. El/la gerent dels organismes autònoms és nomenat/ada i, si s'escau, destituït/ïda lliurement per la Junta de Govern a proposta del Consell Rector.

El nomenament s'ha d'efectuar entre funcionaris/àries de carrera o personal laboral al servei de les administracions públiques, o professionals del sector privat, titulats/ades superiors en ambdós casos i amb més de cinc anys d'exercici professional en el segon.

2. El/la gerent deté la condició de personal directiu als efectes prevists a l'article 7 del present Reglament.

Article 92. Funcions de la Gerència

1. Corresponen al/a la gerent les següents funcions, sense perjudici de les altres que puguin atribuir-li els estatuts:

a. Executar i fer complir els acords del Consell Rector.

b. Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis de l'organisme d'acord amb les directrius del Consell Rector.

c. Exercir la representació legal de l'organisme.

d. Subscriure contractes administratius i privats, en les condicions i amb els límits establerts per la Junta de Govern.

La presidència de la mesa de contractació de l'organisme correspon al/a la gerent, que pot delegar-la en altres òrgans o a personal al servei d'aquest.

e. Autoritzar i disposar la despesa, reconèixer les obligacions i ordenar el pagament. No obstant això, l'autorització i, si s'escau, la disposició de la despesa corresponen a la Junta de Govern quan el seu import coincideix amb les quanties que per a l'autorització de la despesa correspongui a la mateixa d'acord amb les disposicions de delegació de competències en aquesta matèria.

En el cas de despeses de caràcter plurianual hom s'ha d'ajustar al que disposen la LRBRL, el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, les bases d'execució del pressupost i les disposicions de delegació de competències en aquesta matèria.

f. Assistir obligatòriament a les sessions del Consell Rector amb veu i sense vot.

g. Preparar l'avantprojecte del pressupost i les seves modificacions, la seva liquidació, així com la incorporació de romanents, el compte general i l'inventari dels béns per a la seva elevació al Consell Rector.

h. Elaborar el pla d'actuació anual i la memòria anual d'activitats.

i. Negociar el conveni col·lectiu i elevar-lo al Consell Rector perquè l'aprovi l'òrgan municipal competent.

j. Elaborar i proposar al Consell Rector l'aprovació del projecte de la plantilla de personal de l'organisme i l'aprovació de la relació de llocs de feina.

k. Dirigir, gestionar i contractar el personal i exercitar les facultats disciplinàries, sense perjudici de les competències atribuïdes al Consell Rector.

l. Gestionar el patrimoni de l'organisme.

m. En general, desenvolupar totes les actuacions necessàries per a l'execució correcta dels fins de l'organisme i dels acords del Consell Rector.

n. Les altres facultats que no estiguin atribuïdes expressament a altres òrgans i les que aquests li deleguin.

SECCIÓ 2a. Recursos econòmics, pressuposts i fiscalització

Article 93. Recursos econòmics

Els recursos econòmics dels organismes autònoms poden provenir de les següents fonts:

a. Els béns i els valors que constitueixen el seu patrimoni.

b. Els productes i les rendes de l'esmentat patrimoni.

c. Les consignacions específiques que tinguin assignades al pressupost general de l'Ajuntament.

d. Les transferències corrents o de capital que procedeixin de les administracions o les entitats públiques.

e. Els ingressos ordinaris i extraordinaris que estiguin autoritzats a percebre, segons les disposicions per les quals es regeixin.

f. Les donacions, els llegats i altres aportacions d'entitats privades i de particulars.

g. Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.

Article 94. Règim patrimonial

1. El règim jurídic patrimonial dels béns propis i adscrits dels organismes autònoms és l'establert a la LRBRL i a les altres disposicions legals i reglamentàries que els siguin d'aplicació.

2. Les alienacions de béns immobles i drets reals pertanyents als organismes autònoms han de ser autoritzades pel Consell Rector, amb l'informe previ de l'àrea competent en matèria de patrimoni.

Article 95. Règim pressupostari

Els organismes autònoms han de sotmetre el seu règim pressupostari al que estableixin el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, les bases anuals d'execució del pressupost i, en general, les altres disposicions legals o reglamentàries que en aquesta matèria els resultin d'aplicació.

Article 96. Comptabilitat pública

Els organismes autònoms queden sotmesos al règim de comptabilitat pública en els termes establerts al text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Article 97. Control per part de la Intervenció General

Correspon a la Intervenció General de l'Ajuntament de Palma realitzar el control i la fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària dels organismes autònoms en els termes prevists al text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i a les bases d'execució del pressupost.

Article 98. Control d'eficàcia

Sense perjudici del que estableix l'article anterior, els organismes autònoms queden sotmesos a un control d'eficàcia per part de l'àrea de govern o delegació de l'àrea a la qual figurin adscrits. L'esmentat control té per finalitat comprovar el grau de compliment dels objectius i l'adequada utilització dels recursos assignats.

SECCIÓ 3a. Personal

Article 99. El personal

1. El personal dels organismes autònoms és funcionari o laboral, d'acord amb el que estableixen les seves respectives relacions de llocs de feina.

2. La selecció de l'esmentat personal es realitza mitjançant els procediments establerts a l'efecte per la legislació vigent, garantint, en tot cas, els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, així com el de publicitat de les convocatòries.

3. El personal dels organismes autònoms es regeix pel que preveuen la LRBRL, les altres disposicions legals i reglamentàries aplicables al personal de les entitats locals i els acords i convenis col·lectius que els resulten d'aplicació.

SECCIÓ 4a. Règim jurídic

Article 100. Recursos i reclamacions

1. Els actes i les resolucions dictats pel Consell Rector, el/la president/ta, el/la vicepresident/ta i el/la gerent dels organismes autònoms posen fi a la via administrativa i s'hi pot recórrer en contra davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjudici d'interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició, en els termes establerts a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. La revisió d'ofici dels actes administratius nuls i la declaració de lesivitat dels anul·lables dictats pel consell rector dels organismes autònoms corresponen al/a la titular de l'àrea a la qual estiguin adscrits.

Al Consell Rector correspon la revisió d'ofici dels actes administratius nuls i la declaració de lesivitat dels anul·lables dictats pels altres òrgans de l'organisme.

3. La revocació dels actes administratius desfavorables o de gravamen correspon també al Consell Rector.

4. Respecte de les reclamacions economicoadministratives hom s'ha d'ajustar al que disposa la normativa vigent en la matèria, i són resoltes per l'òrgan per a la resolució de les esmentades reclamacions previst a l'article 137 de la LRBRL.

5. Les reclamacions prèvies, en assumptes civils i laborals, són resoltes pel Consell Rector.

Article 101. Responsabilitat patrimonial

1. El règim de responsabilitat patrimonial dels organismes autònoms i de les seves autoritats i personal s'exigeix en els mateixos termes i casos que per a la resta de l'Ajuntament de Palma d'acord amb les disposicions generals en la matèria.

2. La resolució de les reclamacions que es formulen pel funcionament normal o anormal dels serveis de competència dels organismes autònoms correspon al/a la gerent.

SECCIÓ 5a. Contractació

Article 102. Règim de contractació dels organismes autònoms

1. La contractació dels organismes autònoms es regeix per les normes generals de la contractació de les administracions públiques que els resulten d'aplicació.

2. És necessària l'autorització del/de la titular de l'àrea de govern o delegació d'àrea a què estiguin adscrits per subscriure contractes de quantia superior a les quantitats prèviament fixades per aquell/aquella.

 

CAPÍTOL III Entitats públiques empresarials

SECCIÓ 1a. Organització i competències

Article 103. Funcions

Les entitats públiques empresarials són organismes públics als quals s'encomana la realització d'activitats prestacionals, la gestió de serveis o la producció de béns d'interès públic susceptibles de contraprestació.

Article 104. Règim jurídic i potestats administratives

1. Les entitats públiques empresarials es regeixen pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, en l'exercici de les potestats administratives que tinguin atribuïdes i en els aspectes específicament regulats per a aquestes a la legislació vigent i als seus estatuts.

2. Les potestats administratives atribuïdes a les entitats públiques empresarials només poden ser exercides pels òrgans d'aquestes als quals els estatuts assignen expressament aquesta facultat.

Article 105. Òrgans de direcció

 Els òrgans de direcció de les entitats públiques empresarials són:

a. Consell d'Administració

b. la Presidència

c. la Vicepresidència

d. la Gerència

Article 106. Consell d'Administració

1. El Consell d'Administració és el màxim òrgan de govern i direcció de l'entitat, i li correspon vetlar per la consecució dels objectius assignats a aquesta.

2. Està integrat pel/per la president/ta de l'entitat, el/la secretari/tària i els/les vocals que determinen els seus estatuts.

Els membres del Consell d'Administració són nomenats i, si s'escau, són destituïts per acord de la Junta de Govern a proposta del/de la titular de l'àrea de govern o delegació d'àrea a la qual estiguin adscrits, conformement als criteris continguts a l'article 85 d'aquest Reglament.

3. El/la secretari/tària del Consell d'Administració és nomenat/ada pel/per la president/ta entre funcionaris/nàries públics/iques a qui s'exigeix per al seu ingrés titulació superior, i exerceix les funcions de fe pública i l'assessorament legal dels òrgans unipersonals i col·legiats de l'entitat.

Article 107. Funcions del Consell d'Administració

1. Corresponen al Consell d'Administració les funcions atribuïdes al Consell Rector dels organismes autònoms i les altres que li atribueixin el present Reglament, els seus estatuts i les altres disposicions legals o reglamentàries.

2. El Consell d'Administració pot delegar les competències anteriors o les que li atribueixen els estatuts en altres òrgans de direcció de l'entitat, d'acord amb les regles que s'hi estableixin.

Article 108. Funcionament del Consell d'Administració

El règim de funcionament del Consell d'Administració és el que determinen els estatuts de l'entitat i el que estableix el capítol II del títol II de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 109. De la Presidència i la Vicepresidència

1. El/la president/ta de l'entitat és el/la titular de l'àrea de govern o la delegació d'àrea o el/la president/ta de l'organisme autònom al qual figura adscrita.

Quan l'entitat pública empresarial s'adscriu a l'àrea de govern, la delegació d'àrea o l'organisme autònom a través d'un dels seus òrgans directius, la presidència de l'entitat pot correspondre al titular d'aquest darrer, després de la designació per part del/de la titular de l'àrea o de la presidència de l'organisme.

2. Existeix un/una vicepresident/ta designat/ada pel/per la president/ta entre els/les vocals del Consell d'Administració, que el/la substitueix en els casos de vacant, absència o malaltia i exerceix així mateix les funcions que la Presidència o el Consell d'Administració li deleguen expressament.

Article 110. Funcions de la Presidència

A la Presidència de l'entitat li corresponen les següents funcions:

a. Detenir la màxima representació institucional de l'entitat, sense perjudici de les competències que, com a representant legal d'aquesta, corresponguin al gerent.

b. Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions ordinàries i extraordinàries del consell d'administració, fixar l'ordre del dia i dirigir les deliberacions.

c. Visar les actes i els certificats dels acords de l'entitat.

d. Exercitar les actuacions imprescindibles en cas d'urgència, de les quals ha de donar compte al consell d'administració en la primera sessió que dugui a terme.

e. Dictar instruccions i circulars sobre les matèries que siguin competència de l'entitat.

f. Les que el Consell d'Administració li delegui, les que siguin inherents a la seva condició de president i les altres que li atribueixin els estatuts corresponents.

 

Article 111. Funcions de la Secretaria

Sense perjudici del que estableix l'article 106 del present Reglament, corresponen a la Secretaria del Consell d'Administració les següents funcions:

a. Assistir a les reunions del consell d'administració amb veu però sense vot.

b. Efectuar les convocatòries de les sessions per ordre de la Presidència, així com les citacions als membres del Consell d'Administració.

c. Rebre els actes de comunicació dels membres amb el Consell d'Administració i, per tant, les notificacions, les peticions de dades, les rectificacions o qualsevol altra classe d'escrits dels quals hagi de tenir coneixement.

d. Preparar el despatx dels assumptes i redactar les actes de les sessions.

e. Expedir certificats dels acords aprovats.

f. Les altres funcions que siguin inherents a la seva condició de secretari/ària.

Article 112. La Gerència

1. El/la gerent de l'entitat és nomenat/ada i, si s'escau, és destituït/ïda lliurement per la Junta de Govern a proposta del Consell d'Administració.

El nomenament s'ha d'efectuar entre funcionaris/nàries de carrera o personal laboral de les administracions públiques o professionals del sector privat, titulats/ades superiors en ambdós casos, i amb més de cinc anys d'exercici professional en el segon.

2. El/la gerent deté la condició de personal directiu als efectes prevists a l'article 7 del present Reglament.

Article 113. Funcions de la Gerència

Corresponen a la Gerència de l'entitat pública empresarial les funcions atribuïdes per l'article 92 al/a la gerent dels organismes autònoms i les altres que li atribueixin el present Reglament, els seus estatuts i la resta de disposicions legals o reglamentàries.

SECCIÓ 2a. Recursos econòmics, pressuposts i fiscalització

Article 114. Recursos econòmics

1. Les entitats públiques empresarials es financen amb els ingressos que es deriven de les seves operacions i amb els següents recursos econòmics:

a. Els béns i els valors que constitueixen el seu patrimoni.

b. Els productes i les rendes de l'esmentat patrimoni.

c. Els ingressos ordinaris i extraordinaris que estan autoritzats a percebre, segons les disposicions per les quals es regeixen.

d. Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.

2. Excepcionalment, quan així ho prevegin els seus propis estatuts, poden finançar-se amb els següents recursos:

a. Les consignacions específiques que tinguin assignades al pressupost general de l'Ajuntament.

b. Les transferències corrents o de capital que procedeixin de les administracions o entitats públiques.

c. Les donacions, els llegats i altres aportacions d'entitats privades i de particulars.

​​​​​​​Article 115. Règim patrimonial

1. El règim jurídic patrimonial dels béns propis i adscrits de les entitats públiques empresarials és l'establert a la LRBRL i a les altres disposicions legals i reglamentàries que els siguin d'aplicació.

2. Les alienacions de béns immobles i drets reals pertanyents a les entitats públiques empresarials han de ser autoritzades pel Consell d'Administració, amb l'informe previ de l'àrea de govern o la delegació d'àrea competent en matèria de patrimoni, llevat que les esmentades alienacions formin part de l'objecte de l'activitat d'aquelles. De les alienacions, se n'haurà de donar compte al Ple municipal.

Article 116. Règim economicofinancer

El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d'intervenció, control financer i control d'eficàcia és el que estableix la normativa reguladora de les hisendes locals i el capítol III del títol X de la LRBRL.

El que disposa l'apartat anterior s'ha d'entendre sense perjudici del que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local.

Article 117. Control d'eficàcia

Sense perjudici del que estableix l'article anterior, les entitats públiques empresarials queden sotmeses a un control d'eficàcia que exerceix el/la titular de l'àrea de govern o la delegació de l'àrea i, si s'escau, de l'organisme autònom al qual estiguin adscrites. L'esmentat control té per finalitat comprovar el grau de compliment dels objectius i l'adequada utilització dels recursos assignats.

SECCIÓ 3a. Personal

Article 118. El personal

1. El personal de les entitats públiques empresarials es regeix pel dret laboral, d'acord amb el que disposen per a aquestes entitats la LRBRL i el present Reglament.

2. La determinació i la modificació de les condicions retributives, tant del personal directiu com de la resta del personal, s'han d'ajustar en tot cas a les normes que sobre la qüestió aprovi el Ple o la Junta de Govern, segons correspongui.

3. L'àrea competent en matèria de personal ha d'efectuar, amb la periodicitat adequada, controls específics sobre l'evolució de les despeses de personal i de la gestió dels seus recursos humans, conformement als criteris prèviament establerts per aquesta.

4. Els estatuts de cada entitat han de determinar les condicions segons les quals els/les funcionaris/nàries d'altres administracions públiques poden cobrir destinacions a l'entitat referida i establir, així mateix, les competències sobre aquest personal que corresponguin a aquesta.

SECCIÓ 4a. Règim de contractació

Article 119. Òrgan de contractació i límits

1. La contractació de les entitats públiques empresarials es regeix per les previsions contingudes sobre aquesta qüestió en la legislació de contractes de les administracions públiques.

2. La facultat per subscriure contractes administratius i privats correspon a la Gerència de l'entitat.

3. L'esmentada facultat s'exerceix amb els mateixos límits que els establerts en aquest Reglament per als organismes autònoms.

SECCIÓ 5a. Règim jurídic

Article 120. Recursos i reclamacions

1. Els actes dictats, en l'exercici de potestats administratives, pel Consell d'Administració, la Presidència, la Vicepresidència i la Gerència posen fi a la via administrativa i s'hi pot recórrer en contra davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjudici que es pugui interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició, en els termes establerts a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

2. La revisió d'ofici dels actes administratius nuls i la declaració de lesivitat dels anul·lables dictats pel Consell d'Administració correspon al/a la titular de l'àrea de govern o de la delegació d'àrea a la qual està adscrita l'entitat.

Al Consell d'Administració correspon la revisió d'ofici dels actes administratius nuls i la declaració de lesivitat dels anul·lables dictats pels altres òrgans de l'entitat.

3. La revocació dels actes administratius desfavorables o de gravamen correspon també al Consell d'Administració.

4. Respecte de les reclamacions economicoadministratives hom s'ha d'ajustar al que disposa la normativa vigent en la matèria, i són resoltes per l'òrgan per a la resolució de les esmentades reclamacions previst a l'article 137 de la LRBRL.

5. Les reclamacions prèvies, en assumptes civils i laborals, són resoltes pel Consell d'Administració de l'entitat.

Article 121. Responsabilitat patrimonial

1. El règim de responsabilitat patrimonial de les entitats públiques empresarials i de les seves autoritats i personal s'exigeix en els mateixos termes i casos que per a la resta de l'Ajuntament de Palma d'acord amb les disposicions generals en la matèria.

2. La resolució de les reclamacions que es formulin pel funcionament normal o anormal dels serveis de competència de les entitats públiques empresarials correspon a la Gerència.

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Disposicions d'aplicació preferent

Conformement al que preveu la disposició addicional onzena de la LRBRL, les disposicions contingudes al seu títol X per als municipis de gran població prevalen respecte de les altres normes d'igual o inferior rang en el que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles.

En aplicació de l'esmentada disposició, les normes contingudes al present Reglament prevalen respecte de les altres d'igual o inferior rang en el que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles.

En particular, les disposicions del present Reglament són d'aplicació preferent a les contingudes al Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, mitjançant el qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, així com al Decret de 17 de juny de 1955 mitjançant el qual s'aprova el Reglament de serveis de les corporacions Locals, que regulin les mateixes matèries.

Segona. Disposicions organitzatives de la Batlia

Les disposicions contingudes al present Reglament referents a l'organització administrativa es complementaran i, si s'escau, desenvoluparan amb les que adopti la Batlia a l'empara del que preveu l'article 124.4.k. de la LRBRL.

Tercera. Les relacions de llocs de feina

1. L'aprovació i la modificació de la relació de llocs de feina de l'Ajuntament de Palma correspon a la Junta de Govern, d'acord amb el que preveu l'article 127.1.h. de la LRBRL i conformement als tràmits que s'assenyalen als apartats següents.

2. Les relacions de llocs de feina comprenen tots els llocs de treball de personal funcionari, laboral o eventual al servei de l'Ajuntament de Palma.

3. Les relacions de llocs de feina de l'Ajuntament de Palma han d'incloure, conformement al que estableix l'article 16 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, la denominació, el tipus i el sistema de provisió, les retribucions complementàries que els corresponen i els requisits exigits per al seu exercici.

Les relacions de llocs de feina són públiques.

4. Les relacions de llocs de feina són aprovades i modificades per la Junta de Govern a proposta de les àrees competents en matèria d'hisenda i funció pública.

Aquestes modificacions han de respectar les limitacions sobre creixement de plantilla que estableixin, si s'escau, les lleis de pressuposts generals de l'Estat, així com les altres limitacions que estableixin les bases d'execució del pressupost municipal i les altres disposicions que hi resultin d'aplicació.

Les relacions de llocs de feina produeixen efectes des de l'endemà de la seva aprovació per la Junta de Govern.

5. Els llocs de feina de tot el personal de l'Ajuntament s'han de fixar i actualitzar anualment a les plantilles de personal que acompanyen els pressuposts, conformement al que preveu l'article 14.5 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.

Quarta. Mobilitat administrativa

1. A fi d'aconseguir una millor utilització dels recursos humans de l'Administració municipal, els llocs de feina de l'Ajuntament i dels seus organismes públics poden ser coberts indistintament per personal de la mateixa Administració o per personal pertanyent als esmentats organismes.

2. Estan en situació de servei actiu els/les funcionaris/nàries propis/pròpies de l'Ajuntament de Palma que, a través dels corresponents processos de provisió de llocs de feina, ocupen un lloc de feina en un organisme públic municipal. Aquests/aquestes funcionaris/nàries no adquireixen la condició de funcionaris/nàries propis/pròpies de l'organisme però s'integren a la seva administració i els són d'aplicació els acords col·lectius que regulen les condicions de feina i les retribucions del personal funcionari al servei d'aquest.

3. Les regles establertes a l'apartat anterior són igualment d'aplicació als/a les funcionaris/nàries propis/pròpies dels organismes públics que passen a exercir un lloc de feina a l'Administració municipal.

Cinquena. Registre general

1. Al Registre general de l'Ajuntament de Palma s'ha de fer constar el corresponent assentament de tot escrit o comunicació que sigui presentat o que es rebi en qualsevol unitat administrativa. També s'hi ha d'anotar la sortida dels escrits i les comunicacions oficials dirigits a altres òrgans o particulars.

2. A cada àrea, districte o organisme públic es poden crear a les unitats administratives corresponents de la seva pròpia organització altres registres a fi de facilitar la presentació d'escrits i comunicacions. Els esmentats registres són auxiliars del Registre general, al qual han de comunicar totes les anotacions que efectuïn. Els assentaments s'han d'anotar respectant l'ordre temporal de recepció o sortida dels escrits o comunicacions, i indicar la data del dia de recepció o sortida.

3. El Registre general, així com els registres auxiliars que s'estableixin per a la recepció d'escrits i comunicacions dels particulars o d'òrgans administratius, s'han d'instal·lar en suport informàtic.

4. El Registre general s'adscriu a l'àrea competent en matèria d'atenció a la ciutadania.

5. El Registre general de l'Ajuntament de Palma es regirà pel que disposen la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu Comú, el Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, mitjançant el qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, i les disposicions contingudes al present Reglament.

Sisena. Els nivells essencials de l'organització de l'Ajuntament de Palma

1. Als efectes prevists a l'article 123.1.c. de la LRBRL, els nivells essencials de l'organització municipal, entenent com a tals les àrees de govern, no poden excedir de nou.

2. Dins els límits assenyalats a l'apartat anterior, correspon a la Batlia, a l'empara del que preveu l'article 123.1.c en relació amb les facultats que li atribueix l'article 124.4.k de la LRBRL, determinar el nombre, la denominació i les atribucions de les àrees de govern i les delegacions d'àrea, sense perjudici de les competències que li puguin delegar altres òrgans municipals.

Setena. Meses de contractació

1. Els òrgans de contractació de l'Ajuntament de Palma i els seus organismes autònoms estaran assistits per una mesa de contractació constituïda per un/una president/ta, un mínim de quatre vocals i un/una secretari/tària designats/ades per l'òrgan de contractació, el darrer entre funcionaris/nàries d'aquest o, si no n'hi ha, entre el personal al seu servei. Entre els vocals hi ha de figurar necessàriament el/la titular de l'Assessoria Jurídica i l'/la interventor/ra.

2. La designació dels membres de la mesa de contractació pot fer-se amb caràcter permanent o de manera específica per a l'adjudicació d'un o més contractes.

3. El que disposen els apartats anteriors no és d'aplicació a les juntes de contractació que, si s'escau, es constitueixin, ni als òrgans col·legiats que, si s'escau, es creïn per a l'assessorament dels òrgans de contractació en l'adquisició de béns i serveis de gestió centralitzada.

​​​​​​​Vuitena. Societats mercantils

1. Conformement al que disposa l'article 85.3r de la LRBRL, les societats mercantils de l'Ajuntament de Palma es regeixen íntegrament, sigui quin sigui la seva forma jurídica, per l'ordenació jurídica privada, llevat de les matèries en què els sigui d'aplicació la normativa pressupostària, comptable, de control financer, de control d'eficàcia i contractació, i sense perjudici del que assenyala l'apartat següent.

2. La societat ha d'adoptar una de les formes de societat mercantil de responsabilitat limitada, i a l'escriptura de constitució hi ha de constar el capital, que ha de ser aportat íntegrament per l'Ajuntament de Palma o un organisme públic d'aquest.

3. Els estatuts han de determinar la forma de designació i el funcionament de la Junta General i del Consell d'Administració, així com llurs màxims òrgans de direcció.

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Disposicions derogades

A partir de l'entrada en vigor del present Reglament orgànic queden derogades totes les disposicions de l'Ajuntament de Palma que s'hi oposin, el contradiguin o hi resultin incompatibles.

 

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Comunicació, publicació i entrada en vigor

Conformement al que disposen els articles 56.1, 65.2 i 70.2 de la LRBRL, la publicació i l'entrada en vigor del Reglament es produirà de la següent forma:

a. L'acord d'aprovació definitiva del present Reglament es comunicarà a l'Administració de l'Estat, a l'Administració de la Comunitat de les Illes Balears i al Consell Insular de Mallorca.

b. Un cop transcorregut el termini de quinze dies des de la recepció de la comunicació, l'acord i el Reglament es publicaran al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

c. El Reglament entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, (signat electrònicament: 12 de gener de 2023)

El secretari general del Ple Nicolau Conti Fuster ​​​​​​​