BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I 

El turisme  constitueix una eina essencial per al canvi i la reorientació de la societat actual cap a un món més resilient i sostenible. La quantitat de recursos que són necessaris per al desenvolupament de l'activitat turística la converteixen en una activitat que requereix planificació exhaustiva i continuada, per poder contribuir de forma eficaç a la consecució dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).

D'altra banda, aquest 2022 s'ha iniciat una greu recessió econòmica a nivell global propiciada per la crisi energètica a conseqüència del conflicte bèl·lic esdevingut a Ucraïna. Així mateix, en els darrers mesos s'està produint una escalada de tensió diplomàtica internacional que evoca la inestabilitat i manca de seguretat. Tots aquests factors incideixen negativament damunt els mercats emissors, provocant una elevada incertesa en la planificació de la propera temporada turística.

Els darrers fenòmens atmosfèrics on el canvi climàtic és una realitat tangible, fan necessari impulsar mesures i actuacions concretes que ajudin a fer realitat el canvi cap a la sostenibilitat sostinguda de les destinacions turístiques, especialment sensibles als canvis climàtics. Així mateix, la societat demanda una transformació encaminada a la optimització dels recursos existents cercant l'equilibri d'aquests.

L'Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix el turisme sostenible com aquell que s'orienta a satisfer les necessitats dels turistes actuals, generant ingressos i benestar social en la destinació, però, a la vegada, que es protegeix i millora les oportunitats del futur. És a dir, està enfocat cap a la gestió de tots els recursos, de forma que se satisfacin les necessitats econòmiques i socials, i a la vegada es respecti la integritat cultural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes de suport de la vida.

El plantejament dels projectes involucrats en el turisme des d'un criteri de sostenibilitat, requereix entendre l'activitat turística, no com un resultat d'unes actuacions concretes, sinó com un model de gestió per processos i procediments, impregnats de principi a fi per l'essència del respecte a l'entorn on es desenvolupen i a les persones que els impulsen.

II

Per afrontar la crisi sanitària de la COVID-19 que va provocar conseqüències desoladores arreu del món, tant en la salut de les persones com al sector social i econòmic, s'han adoptat unes mesures excepcionals dirigides a reduir suficientment l'impacte i controlar l'expansió de la pandèmia i, així mateix, a pal·liar-ne i revertir-ne els efectes negatius. En aquest sentit, la Unió Europea ha apostat per una recuperació ferma i decidida de l'economia i de la societat amb la finalitat, no només de reparar els danys, sinó també de sortir reforçats de la crisi.

Aquesta aposta de la Unió Europea s'ha traduït en un paquet de mesures per impulsar la convergència, la resiliència i la transformació de la Unió Europea que parteixen de les primeres conclusions adoptades pel Consell Europeu en reunió extraordinària realitzada entre els dies 17 i 21 de juliol de 2020, conclusions aquestes que es van complementar posteriorment en la reunió d'11 de desembre de 2020. Aquestes mesures s'articulen fonamentalment mitjançant dues vies: l'instrument europeu de recuperació, també anomenat Next Generation EU, amb una dotació de 750.000 milions d'euros, en el qual encaixa aquesta convocatòria, i el marc financer pluriennal (MFP) per als exercicis 2021-2027.

L'instrument europeu de recuperació es fonamenta al seu torn en tres pilars entre els quals cal destacar el mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), destinat a donar suport als esforços dels estats membres per recuperar-se, reparar els danys i sortir reforçats de la crisi, amb un àmbit d'aplicació estructurat al voltant de sis grans blocs d'actuacions: la transició ecològica; la transformació digital; el creixement intel·ligent, sostenible i integrador —que inclou la cohesió econòmica, l'ocupació, la productivitat, la competitivitat, la recerca, el desenvolupament i la innovació, i un mercat interior que funcioni correctament amb petites i mitjanes empreses sòlides— la cohesió social i territorial; la salut i la resiliència econòmica, social i institucional —amb l'objecte, entre altres, d'augmentar la preparació i la capacitat de reacció davant la crisi—, i les polítiques per a la propera generació, la infància i la joventut.

Aquesta acció encaixa amb el que preveu el Decret llei 3/2021, de 12 d'abril, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que han de finançar-se amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Per consegüent, el 30 d'abril de 2021, es va publicar en el número 103 la Resolució de 29 d'abril de 2021 per el Butlletí Oficial de l'Estat, la qual es publica l'Acord del Consell de Ministres, de 27 d'abril de 2021, pel qual s'aprova el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Aquest Pla va ser concebut com un projecte que traça el full de ruta per a la modernització de l'economia espanyola, la recuperació del creixement econòmic i la creació d'ocupació, després de la crisi de la COVID-19, com també per preparar el país per afrontar els reptes del futur.

En concret, pel que fa a la normativa estatal, també són d'aplicació la Llei 22/2021, de 28 de desembre, i el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en aquelles disposicions que tinguin caràcter bàsic, d'acord amb la seva disposició final primera, i, en particular, el que es preveu en els seus articles 37.4 i 46 amb relació, respectivament, a la vinculació legal dels ingressos procedents del Mecanisme de Recuperació i les obligacions d'informació per al seguiment dels projectes finançats a través del Pla de Recuperació. 

Amb relació a l'anterior, s'ha dictat el Reial decret 449/2022, de 14 de juny, pel qual es regula la concessió directa de subvencions destinades al finançament de les estratègies de resiliència turística per a territoris extrapeninsulars en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i pel qual es modifiquen diversos reials decrets en matèria turística. Aquesta norma s'exposa que el sector turístic espanyol s'encara, com a conseqüència de la crisi desencadenada per la pandèmia de la COVID-19, a la situació més delicada de la seva història, per la qual cosa són necessàries actuacions urgents per transformar-lo. Davant aquest impacte, és imprescindible implementar una estratègia de modernització i millora de la competitivitat que abordi els reptes del turisme a Espanya i prepari el sector per a les grans transformacions pendents.

Aquesta convocatòria s'orienta en el supòsit previst a l'article 5.1.d) del Reial decret 449/2022 de 14 de juny, en el qual s'estableix que s'han de finançar les estratègies de resiliència turística amb l'objecte de millorar la competitivitat i la capacitat dels territoris per adaptar-se a l'evolució dels mercats internacionals i s'han d'orientar a la modernització de l'oferta turística. La convocatòria de patrocinis, és una acció enfocada a la diversificació de l'oferta turística i a la desestacionalització de la temporada baixa del territori.

Per això, l'esmentat reial decret s'emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència presentat pel Govern espanyol el passat 21 d'abril de 2021, aprovat per la Decisió d'Execució del Consell relativa a l'aprovació de l'avaluació del Pla de Recuperació i Resiliència d'Espanya —Council Implementing Decision (CID)—, de 13 de juliol de 2021 (CID 224). El component 14 del Pla de Recuperació, denominat específicament “Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic”, aborda els reptes del sector, aquest document sobre el Component 14 va ser publicat pel Govern d'Espanya el 16 de juny de 2021. També en la inversió 3 (C14.I3), relatiu a les estratègies de resiliència turística per a territoris extrapeninsulars. Aquesta inversió, que es destina a les Illes Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, té per objecte respondre als reptes específics als quals s'encara el sector turístic en aquests territoris.

Per tot això i de conformitat amb l'establert en el Reial decret 449/2022, on es reconeix un import de 50.000.000 d'euros a favor de les Illes Balears, es preveu la subscripció d'un conveni entre la Secretaria d'Estat de Turisme i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'execució de l'estratègia turística en el marc del PRTR, on s'emmarcarà aquesta convocatòria.

Igualment, són aplicables el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i el Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el mecanisme de recuperació i resiliència (MRR); l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; l'Ordre HFP/1031/2021, de 29 de setembre, per la qual s'estableix el procediment i format de la informació que han de proporcionar les entitats del sector públic estatal, autonòmic i local per al seguiment del compliment de fites i objectius i d'execució pressupostària i comptable de les mesures dels components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i altra normativa, tant europea com nacional, que sigui aplicable a la gestió, el seguiment, la verificació, la publicitat i el control en el marc del Pla de Recuperació. En aquest sentit, cal esmentar que la convocatòria s'ajusta als principis transversals del MRR i als principis de gestió prevists en l'article 2 de l'esmentada Ordre HFP 1030/2021.

En aplicació del principi de no causar dany significatiu —principi do no significant harm (DNSH)—, d'acord amb el que es preveu en el Pla de Recuperació i en el Reglament (UE) 2021/241, s'ha de respectar la normativa mediambiental aplicable, inclòs el Reglament (UE) 2020/852, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2020, relatiu a l'establiment d'un marc per facilitar les inversions sostenibles i pel qual es modifica el Reglament (UE) 2019/2088, així com la Guia tècnica de la Comissió Europea 2021/C 58/01, sobre l'aplicació d'aquest principi de no causar dany significatiu. En tots els casos, s'han de respectar els procediments d'avaluació ambiental, quan siguin aplicables, conforme a la legislació vigent així com altres avaluacions de repercussions que puguin resultar d'aplicació en virtut de la legislació mediambiental.

En data 30 d'agost del 2022, es va signar un Conveni de col·laboració entre l'Administració de la Comunitat Autònoma dels Illes Balears i l'Agència d'Estratègia Turística dels Illes Balears (AETIB) pel qual es regulen funcions assumides per aquesta entitat en relació a la gestió per a la consecució de les Fites i Objectius previstos pel Component 14 dels Fons Next Generation (NGEU).

III

Respecte al marc regulador d'aquesta convocatòria, la tramitació dels expedients es realitzarà d'acord amb l'establert a l'Annex A d'aquesta resolució i l'establert a la Instrucció 2/2018 del director gerent de l'ATB per la qual s'estableix la regulació específica i tramitació dels expedients dels contractes privats de patrocini que formalitzi l'ATB (actual AETIB), de 5 d'abril de 2018, amb la ratificació prèvia del Consell de Direcció de l'ATB (actual AETIB) de 5 d'abril de 2018.

L'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB), en virtut de l'establert a l'article 3 del Decret 18/2018, de 22 de juny, pel qual es reorganitza, es reestructura i es regula l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears i modificat pel Decret 4/2022, de 28 de febrer, té entre les seves finalitats, l'elaboració de l'estratègia turística per a la millora del posicionament internacional de les Illes Balears. Un dels objectius de l'AETIB és crear una oferta diferenciada que creï valor i que es dirigeixi a segments específics; a més, les Illes Balears disposen d'actius turístics que han de ser recuperats, valorats i potenciats.

Els patrocinis són una eina per a la millora de la destinació gràcies a la inversió en actuacions claus per l'augment de la seva competitivitat atès que permeten exercir un efecte tractor sobre la demanda turística i tenen un efecte dinamitzador del sector privat. Contribueixen a la diversificació de l'oferta de la destinació i possibiliten la generació de feina i activitat, afavorint la cohesió territorial i propiciant la desestacionalització de l'oferta complementària de la destinació.

Els esdeveniments estratègics, que es cerca patrocinar amb aquesta convocatòria, hauran de reportar un alt grau de satisfacció a les persones residents i als turistes, representant una experiència significativa que els faci més conscients dels problemes de la sostenibilitat i fomenti en ells unes pràctiques turístiques sostenibles.

Aquestes pràctiques van en consonància amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), el qual s'articula a través dels següents eixos:

• La transició verda
• La transició digital
• L'eliminació de les bretxes de gènere
• La cohesió i la inclusió

L'Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinació posa l'èmfasi en l'actuació sobre el destí tenint en compte les seves característiques i necessitats; es dirigeix al conjunt de l'ecosistema turístic específic de la destinació, és per això que aquestes actuacions i iniciatives que provenen dels actors socials han de tenir un fort impacte en la millora de la competitivitat.

La voluntat de l'AETIB és que la participació en aquesta convocatòria per a la formalització de contractes privats de patrocini amb entitats privades estigui subjecta als principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat, no discriminació, eficàcia i eficiència de la utilització dels recursos públics. La participació en aquesta convocatòria suposa l'acceptació dels termes i condicions establerts, que s'annexen a aquesta resolució.

A efectes d'aquesta convocatòria, són “esdeveniments estratègics” aquells que presenten unes característiques diferenciadores per la seva notorietat i repercussió mediàtica i que fan que estiguin per davant de petits esdeveniments i per davall dels considerats esdeveniments singulars amb una elevadíssima repercussió. Els considerats esdeveniments estratègics hauran de tenir una clara vocació de continuïtat en el temps, és a dir, que es realitzin o es vulguin realitzar de forma periòdica (anualment). Queden exclosos d'aquesta definició els esdeveniments que tinguin una duració que es prolongui en el temps i sigui superior a 10 dies anuals, a excepció d'aquells amb consideració de cicles culturals o festivals vinculats a la cultura.   

La convocatòria va dirigida a les entitats privades (amb ànim de lucre o sense ànim de lucre), amb les quals l'AETIB realitzarà contractes de patrocini privat per a l'execució de l'activitat que desenvolupen, i que, per la seva importància i rellevància en quant al públic que hi participa i la seva repercussió en els mitjans de comunicació, suposaran una gran repercussió/un bon retorn publicitari de les nostres marques turístiques.

Per tot això, amb l'autorització prèvia de la despesa per a aquesta convocatòria,  s'aproven, annexos a aquesta resolució, els plecs de condicions generals de la convocatòria i els annexos que l'acompanyen.

Resolc

Primer.- Aprovar els plecs de les condicions generals que han de regir la tramitació dels expedients de contractació que es derivin de les sol·licituds de patrocinis estratègics amb entitats privades que generin repercussió mediàtica per a les marques de les Illes Balears i l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) durant l'any 2023 en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la unió europea, Next Generation EU, que s'adjunten com Annex A a aquesta resolució.

Segon.- Aprovar els annexos ANNEX A1, ANNEX A2, ANNEX A3, ANNEX A4, ANNEX A5, ANNEX A6, ANNEX A7, ANNEX A8, ANNEX B i ANNEX C que es troben disponibles en la pàgina web de AETIB i la seu electrònica de la CAIB.

Tercer. Ordenar la publicació en el BOIB d'aquesta resolució.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució —que exhaureix la via administrativa— es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el President de l'AETIB en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la seva publicació en el BOIB, d'acord amb el que estableixen l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 44, de 3 d'abril) i l'article 123 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE núm. 236, de 2 d'octubre).

També es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el jutjat contenciós administratiu, en el termini de dos mesos des de l'endemà de la publicació en el BOIB, d'acord amb el que estableix l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciós administrativa.

Palma a data de la signatura electrònica (22 de desembre de 2022)

El president de l'AETIB Rubén Castro Ortega (Per Resolució del President de l'AETIB d'1 de desembre de 2022, de delegació de signatura)