Secció I. Disposicions generals
CONSELL INSULAR DE MENORCA
Núm. 776454
Aprovació definitiva de la modificació del Reglament de la Mesa de l’Habitatge Social de Menorca (Exp. 03121-2022-000002)
El Ple del Consell Insular de Menorca en sessió de caràcter ordinari de 21 de novembre de 2022 aprovà definitivament la modificació del Reglament de la Mesa de l'Habitatge Social de Menorca, que passa a denominar-se Reglament de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat, el text íntegre del qual es publica a continuació, per a general coneixement.
REGLAMENT DE LA MESA INSULAR PEL DRET A L'HABITATGE I A LA CIUTAT
PREÀMBUL
La participació ciutadana és una peça fonamental del sistema democràtic. Es tracta d'un dret fonamental en la nostra societat que s'ha d'ampliar i en el qual s'ha d'aprofundir perquè la ciutadania participi en la configuració de les polítiques públiques.
L'obligació dels poders públics de promoure i fer efectiu el dret de participació queda establerta, en el nostre ordenament jurídic, en la Constitució espanyola, en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears i en les lleis sectorials com la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, o l'Estratègia nacional integral per a persones sense llar 2015-2020, aprovada per Acord de Consell de Ministres de 6 de novembre de 2015.
L'article 9.2 de la Constitució espanyola estableix que correspon als poders públics facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social.
L'article 15 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears disposa que tota la ciutadania de les Illes Balears té dret a participar de forma individual o col·lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la Comunitat Autònoma, i que els poders públics han de promoure la participació dels agents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics.
Per altra banda, la Constitució espanyola inclou, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, el dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Així mateix, l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears també preveu que les institucions pròpies de la comunitat autònoma de les Illes Balears, entre les quals es troben els consells insulars, han de promoure, per complir les finalitats que els són pròpies i en el marc de les competències que els atribueix l'Estatut, el desenvolupament sostenible encaminat a la plena ocupació, la cohesió social i el progrés científic i tècnic, de manera que s'asseguri a tota la ciutadania l'accés als serveis públics i el dret a la salut, l'educació, l'habitatge, la protecció social, el lleure i la cultura.
L'article 47 de la Constitució i l'article 22 de l'Estatut d'autonomia estableixen que les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir el dret d'accés a un habitatge digne dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears i que s'han de regular per llei els ajuts per promoure aquest dret, especialment a favor de la joventut, de les persones sense mitjans, de les víctimes de violència masclista, de les persones dependents i d'aquelles altres en el cas de les quals els ajuts estiguin justificats.
L'article 50 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, també disposa que, sempre que sigui possible, les decisions relatives al sistema de serveis socials s'han de prendre amb la participació de la ciutadania. També assenyala que la finalitat de la participació és integrar la deliberació entre les administracions i els diversos actors de la societat civil en els processos de presa de decisions, amb la finalitat de millorar el sistema de serveis socials i enfortir el capital social.
L'article 2.1 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, enumera els principis rectors de la política d'habitatge de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i estableix en la lletra i) el de promoure la participació i la col·laboració efectiva de la ciutadania en la formulació de les polítiques en matèria d'habitatge.
D'altra banda, el compromís del Consell Insular de Menorca amb la implicació de la societat civil en la governança dels afers públics va institucionalitzar-se amb l'aprovació del Reglament de participació ciutadana l'any 2005. El títol IV d'aquest reglament regula la naturalesa, l'organització, les funcions i el funcionament dels consells sectorials, els quals són definits en l'article 29 com a òrgans col·legiats, de caràcter deliberant i consultiu, destinats a facilitar i integrar la participació de la ciutadania en relació amb un sector o sectors materials específics dels diferents que comprèn l'acció del Consell Insular de Menorca. Un d'aquests sectors són les polítiques de serveis socials de l'article 70.4 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, les quals són definides en el capítol I de la Llei 4/2009, que en l'article 6 marca les situacions amb necessitat d'atenció prioritària, una de les quals és la relacionada amb la manca d'habitatge, especificada en l'apartat d).
Així mateix, i d'acord amb la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, l'actuació de les administracions públiques s'ha de sotmetre als principis d'eficàcia i servei efectiu als ciutadans i a les ciutadanes, que s'han de materialitzar en actuacions destinades a racionalitzar les estructures administratives per reduir tràmits i eliminar càrregues administratives innecessàries. En aquest mateix sentit, l'article 129 de la Llei 39/2015, relatiu als principis de bona regulació, disposa que, en l'exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària, les administracions públiques han d'actuar d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. Així mateix, l'apartat sisè de l'article esmentat assenyala que, en aplicació del principi d'eficiència, la iniciativa normativa ha d'evitar càrregues administratives innecessàries o accessòries i ha de racionalitzar, en l'aplicació, la gestió de recursos públics.
D'acord amb l'article 129 de la Llei 39/2015, cal dir que queden suficientment justificats els principis següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma es dicta per satisfer l'interès general d'implicar els ciutadans i ciutadanes en l'establiment de les grans línies estratègiques i programes d'actuació del Consell Insular de Menorca en polítiques de tinença i accés a l'habitatge; de proporcionalitat i seguretat jurídica, atès que aquest òrgan es regula per reglament i, en conseqüència, qualsevol modificació s'ha de fer mitjançant el mateix procediment normatiu; de transparència, pel qual s'ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d'elaboració de la norma, així com la publicitat prevista en l'articulat, i finalment d'eficiència, atès que aquest reglament pretén evitar càrregues innecessàries i accessòries i ajudar a la racionalització de la gestió de recursos públics.
Per tot això, a proposta de la consellera d'Ocupació, Habitatge i Cooperació Local i fent ús de la potestat reglamentària que legalment té el Consell Insular de Menorca, es regulen les funcions, la composició i el règim de funcionament de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
CAPÍTOL I Disposicions generals
Article 1. Naturalesa i adscripció
1. La Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat és un òrgan de naturalesa col·legiada i de caràcter deliberant i consultiu, la finalitat del qual és promoure i facilitar la participació social en matèria de polítiques d'accés a l'habitatge a l'illa de Menorca.
2. La Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat s'adscriu al departament competent en matèria d'accés a l'habitatge del Consell Insular de Menorca.
Article 2. Règim jurídic i publicitat
1. Quant a les actuacions, la composició i el funcionament, la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat s'ha d'ajustar al que disposa aquest reglament.
2. En tot el que no regula aquest reglament, s'ha d'aplicar el que disposa la secció III del capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
3. El Consell Insular de Menorca haurà de donar públic coneixement, a través de qualsevol mitjà de difusió dels previstos en el títol III del Reglament de participació ciutadana i en qualsevol cas a través d'un espai específic dins del portal web institucional, de totes les circumstàncies i qüestions relacionades amb la Mesa, com ara la composició, les dates de reunió, els acords presos i altres que resultin d'interès general.
Article 3. Funcions de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat
Corresponen a la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat, com a òrgan de consulta, participació i assessorament del Consell Insular de Menorca en matèria de polítiques d'accés a l'habitatge, l'assessorament no preceptiu sobre les qüestions següents:
a) Deliberar sobre la situació i orientació general de l'habitatge a Menorca.
b) Impulsar la coordinació, la col·laboració i la cooperació entre les administracions públiques i les entitats del sector de l'habitatge social, així com amb altres sistemes de benestar social, principalment amb serveis socials, salut i educació.
c) Estimular la participació i l'associacionisme de les persones i les organitzacions que treballen en pro de l'accés a l'habitatge de la ciutadania, especialment dels sectors més vulnerables.
d) Recollir i canalitzar les iniciatives i suggeriments que li adrecin persones i col·lectius que no formin part de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
e) Analitzar projectes de normativa municipal, insular, autonòmica i estatal relacionats amb l'àmbit del dret a l'accés a l'habitatge i fer les propostes que consideri el Ple abans de la seva aprovació.
f) Debatre sobre projectes de plans d'actuació, plans sectorials i plans estratègics en matèria d'accés a l'habitatge d'àmbit insular abans que s'aprovin.
g) Fer el seguiment de l'execució dels plans i els programes d'àmbit insular en matèria d'accés a l'habitatge.
j) Formular propostes i recomanacions per millorar la prestació dels serveis relacionats amb l'accés a l'habitatge.
J) Deliberar sobre les qüestions que el president o la presidenta sotmeti a la seva consideració.
k) Elaborar informes sobre l'estat de l'accés a l'habitatge a escala insular i fer-los públics.
l) Les funcions que li atribueixi les lleis o els reglaments.
Article 4. Seu de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat
1. La seu de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat és la del Consell Insular de Menorca.
2. El Consell Insular de Menorca ha de posar a disposició de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat els mitjans personals i materials necessaris perquè pugui complir les seves funcions.
CAPÍTOL II Organització i funcionament
Article 5. Òrgans de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat
La Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat s'estructura en els òrgans següents:
a) El Ple
b) El president o la presidenta
c) Els vicepresidents o vicepresidentes
d) El secretari o la secretària
e) Les comissions específiques
Article 6. El president o la presidenta
El conseller o la consellera competent en matèria d'Habitatge del Consell Insular de Menorca presideix la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
Article 7. Funcions del president o la presidenta
Corresponen al president o a la presidenta les funcions següents:
a) Representar la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat davant altres instàncies.
b) Establir la convocatòria de les sessions del Ple i presidir-les.
c) Fixar l'ordre del dia de les sessions del Ple, tenint en compte les peticions que formulin amb antelació suficient la resta de membres.
d) Coordinar l'activitat de les diferents comissions.
e) Assegurar l'adequada difusió, a travès de qualsevol mitjà d'accés general, de tots els acords o les decisions que es prenguin per tal de garantir-ne el coneixement per part de les entitats del sector i la ciutadania en general.
f) Dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.
g) Donar compte.
Article 8. El vicepresident o la vicepresidenta
La vicepresidència serà exercida pel director o la directora insular en matèria d'exclusió residencial i d'accés a l'habitatge del Consell Insular de Menorca o, si no n'hi ha, per la persona que el president o la presidenta nomeni a aquest efecte.
Article 9. Funcions del vicepresident o de la vicepresidenta
Correspon al vicepresident o la vicepresidenta les funcions següents:
a) Substituir el president o la presidenta en totes les seves funcions en els casos de vacant, absència, malaltia o qualsevol altra circumstància que l'impossibiliti temporalment per exercir-les.
b) Exercir les funcions i atribucions que el president o la presidenta li delegui.
Article 10. El secretari o la secretària
Ha d'actuar com a secretari o secretària de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat una persona que sigui funcionària adscrita al departament competent en matèria d'exclusió residencial i d'accés a l'habitatge del Consell Insular de Menorca, que serà nomenada pel president o presidenta.
La persona que ocupi la secretaria ha d'estendre acta de les reunions, on ha de reflectir fidelment els acords adoptats i els aspectes rellevants de les deliberacions. Així, el secretari o la secretària és la responsable de custodiar i arxivar les actes, a les quals poden tenir accés les persones que formin part de la Mesa i qualsevol persona física o jurídica que ho sol·liciti de forma raonada amb el vistiplau del president o de la presidenta.
Article 11. Funcions del secretari o la secretària
El secretari o la secretària exerceix les funcions següents:
a) Preparar les sessions del Ple.
b) Estendre les actes de les sessions del Ple i custodiar-les.
c) Estendre, amb el vistiplau del president o la presidenta, certificats dels acords, els dictàmens i les recomanacions que adopti la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
d) Vetllar per la tramitació adequada de les decisions de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
e) Elaborar i distribuir la documentació que sigui necessària o d'interès per a la realització dels treballs encomanats a la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
f) Custodiar els arxius de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
g) Rebre, verificar i tramitar la correspondència.
h) Preparar la memòria anual de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
Article 12. El Ple
1. El Ple és l'òrgan superior de decisió de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
2. El Ple tracta de les matèries estratègiques més importants per a l'àmbit de les polítiques de tinença i accés a l'habitatge, especialment les que estan relacionades amb la planificació i els pressupostos.
3. Les funcions del Ple són les següents:
a) Acomplir les funcions que estableix l'article 3 d'aquest reglament.
b) Proposar la modificació d'aquest reglament.
c) Aprovar la memòria anual de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
d) Acordar la creació de comissions específiques i de les persones que les integren.
e) Conèixer tots els assumptes que, relacionats amb la seva competència, decideixi sotmetre a consideració alguna de les persones que l'integren.
f) Aprovar reglaments interns i els programes de treball de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
Article 13. Composició del Ple
La composició del Ple de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat és la següent:
a) El president o la presidenta, que també és el president o la presidenta de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
b) El vicepresident o vicepresidenta, que també és el vicepresident o vicepresidenta de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
c) El secretari o la secretària, que també és el secretari o la secretària de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
Article 14. Funcionament del Ple
1. Per constituir originàriament el Ple, en primera convocatòria hi ha d'assistir, de forma presencial o a distància, la majoria absoluta de les persones que efectivament han estat prèviament designades pel president o presidenta de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat. Si no hi ha quòrum suficient, s'ha de constituir en segona convocatòria mitja hora després. En aquest cas és necessària l'assistència d'una tercera part de les persones que l'integren.
2. El Ple ha de celebrar, com a mínim, dues sessions ordinàries cada any, una dins de cada semestre. Pot celebrar sessions extraordinàries quan ho proposi el president o la presidenta o una tercera part de les persones que l'integren. Per fer les sessions amb assistència presencial i a distància s'haurà d'informar dels mitjans electrònics que es podran utilitzar i del sistema de connexió, d'acord amb l'article 17 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
3. El president o la presidenta pot convocar a les sessions persones al servei de l'administració insular, d'altres administracions, d'entitats o persones expertes en la matèria que s'hagi de tractar, com a persones assessores. En aquests casos, aquestes persones tenen dret a veu però no a vot.
4. El president o la presidenta ha d'establir la convocatòria de les sessions ordinàries amb una antelació mínima de quinze dies naturals, i de vuit dies en el cas de sessions extraordinàries. En la convocatòria s'ha d'especificar el lloc, la data i hora de la sessió, i l'ordre del dia, en primera convocatòria i en segona convocatòria. Llevat que no sigui possible, les convocatòries s'han de trametre als membres de l'òrgan col·legiat per mitjans electrònics.
5. Les sessions del Ple queden vàlidament constituïdes amb l'assistència, en primera convocatòria, de la majoria absoluta de les persones que l'integren, i si no hi ha quòrum suficient, s'ha de constituir en segona convocatòria mitja hora després i en aquest cas és necessària l'assistència d'una tercera part de les persones que l'integren. En ambdós casos és necessari que hi siguin presents el president o la presidenta, o la persona que substitueixi aquest càrrec, i el secretari o la secretària.
6. Els acords s'adopten segons la regla bàsica de decisió consensuada i, en cas d'impossibilitat de consens, apreciada lliurament per la presidència, es farà la corresponent votació i aleshores serà necessari el vot favorable de la majoria simple dels integrants assistents. En cas d'empat, el president o la presidenta té vot de qualitat.
7. El Ple es regeix per les seves normes de funcionament establertes en aquest reglament, i en tot el que no s'hi estableixi, per les disposicions de les lleis 39/2015 i 40/2015, d'1 d'octubre.
Article 15. Vocals del Ple
El Ple de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat està compost pels/per les vocals següents:
a) Del Consell Insular de Menorca:
Un o una representant de cadascuna de les següents àrees:
- Ocupació
- Habitatge social
- Benestar social
- Joventut
b) De la resta d'administracions públiques:
- Per part dels ajuntaments un o una representant de cada ajuntament de l'illa de cadascuna de les següents àrees: urbanisme, serveis socials comunitaris bàsics, habitatge.
- Un o una representant de la conselleria competent en matèria d'habitatge del Govern de les Illes Balears
- Un o una representant de la delegació de l'IBAVI a Menorca
- Un o una representant de la conselleria competent en matèria de serveis socials del Govern de les Illes Balears
- Un o una representant de la delegació del Servei d'Ocupació de les Illes Balears a Menorca
- Un o una representant de la delegació del Servei de Salut de les Illes Balears, IB-Salut, a Menorca
c) Un o una representant de cadascun dels següents col·legis professionals: treball social, educació social, psicologia, advocacia, arquitectes i aparelladors.
d) En representació de les entitats i plataformes ciutadanes:
- Un o una representant de Creu Roja de Menorca
- Un o una representant de Càritas Diocesana de Menorca.
- Un o una representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Menorca.
- Un o una representant de les associacions i/o cooperatives d'habitatge existent a l'illa de Menorca.
- Un o una representant del Fons Menorquí de Cooperació.
e) Una persona a títol individual, nomenat pel president o presidenta, un cop escoltat el col·lectiu PAH-Menorca.
f) Fins a tres persones a títol individual, amb trajectòria de participació i implicació a Menorca en temes d'exclusió i habitatge social, nomenats pel president o la presidenta a proposta del Ple.
g) Es poden incorporar nous vocals en representació d'altres entitats, associacions, plataformes ciutadanes o similars l'àmbit d'actuació de les quals sigui l'accés a l'habitatge que es puguin crear a Menorca en el futur. Els nous membres seran nomenats per la Presidència de la Mesa a proposta del Ple per majoria de dos terços.
h) Per raons de la matèria poden incorporar-se persones o entitats al Ple de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat amb veu però sense vot, a petició del president o la presidenta i a proposta de qualsevol de les persones que l'integren.
A l'hora de nomenar a les persones que han de formar part d'aquest òrgan de consulta, participació i assessorament es tendirà, sempre que sigui possible, a la paritat entre homes i dones.
Article 16. Requisits de les entitats sense ànim de lucre per designar vocal
Per poder designar el o la vocal que les representi, les entitats descrites en la lletra d) de l'article anterior han de complir els requisits següents:
a) Estar legalment constituïdes.
b) Tenir un àmbit d'actuació insular i/o comptar amb implantació a l'illa de Menorca.
Article 17. Adquisició de la condició de vocal
1. Els/les vocals de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat són nomenats pel president o la presidenta del Consell Insular de Menorca a proposta de les diferents administracions i entitats que representen.
2. La proposta de vocal formulada per cada entitat ha d'incloure el nom del o la titular i de com a mínim un o una suplent.
3. El mandat de les persones que l'integren és de quatre anys comptadors des de la data en què els nomeni el president o la presidenta de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat, excepte quan es doni algun dels supòsits de l'article 18. Les persones que l'integren són reelegibles.
4. Les persones o entitats que proposen els nomenaments al president o a la presidenta de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat poden emetre també les propostes de cessament corresponents.
Article 18. Pèrdua de la condició de vocal
1. Les persones que integren el Ple cessen per les causes següents:
a) Renúncia expressa i per escrit o proposta de cessament per part de l'òrgan que les va proposar.
b) Cessament de la persona que ocupi la presidència del Consell Insular de Menorca per qualsevol motiu, sense perjudici de la pròrroga de les seves funcions des del final de mandat d'aquella i fins que prengui possessió del càrrec el nou president o la nova presidenta.
c) Incapacitació civil judicialment declarada.
d) Incompatibilitat sobrevinguda o inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.
e) Condemna per delicte dolós mitjançant sentència ferma.
f) Dissolució o extinció de la persona jurídica a la qual representen.
g) Transcurs del termini de mandat per al qual van ser elegits.
h) Quan el Ple consideri que un/a determinat/da persona que l'integra empra la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat en benefici propi i no de l'interès general, sempre amb audiència prèvia.
i) Defunció.
2. L'acord de cessament d'una persona integrant i el de nomenament de la persona que la substitueixi per la resta del mandat es fa d'acord amb el procediment de nomenament de vocals del Ple.
Article 19. Les comissions específiques
1. Per acord del Ple es poden crear comissions específiques, de caràcter permanent o temporal, per tractar qüestions concretes o per assolir les funcions que expressament se li encomanin dins l'acord de creació.
2. Les comissions específiques poden estar formades per persones integrants del Ple i/o per persones alienes a aquest designades pel president o la presidenta en funció del que disposi el Ple de la Mesa en l'acord de creació.
3. Presideix les comissions específiques la persona que designi el Ple en l'acord de creació.
CAPÍTOL III Drets i obligacions
Article 20. Drets de les persones que integren la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat
Les persones integrants de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat tenen els drets següents:
a) Participar al Ple amb veu i vot.
b) Participar en les comissions específiques i en les activitats organitzades per la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
c) Tenir accés a la informació referent a l'activitat de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat.
Article 21. Obligacions de les persones que integren la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat
Les persones integrants de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat tenen les obligacions següents:
a) Participar activament en el Ple i en les comissions específiques de les quals formin part.
b) Actuar com a un/a representant lleial al servei de l'interès general de Menorca, i no dels seus interessos particulars.
c) Complir aquest reglament i acceptar els acords del Ple.
d) Mantenir la confidencialitat de les deliberacions i els acords quan, pel caràcter d'aquests, ho decideixi la Mesa mateixa.
Disposició final única
La present modificació del Reglament de la Mesa Insular pel Dret a l'Habitatge i a la Ciutat entrarà en vigor als quinze dies comptadors de l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí oficial de les Illes balears.
Contra l'acord precedent, que posa fi a la via administrativa, es poden interposar, en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la publicació d'aquest edicte en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
Tot això sens perjudici que es pugui utilitzar qualsevol altre recurs que es consideri procedent en dret.
Tot l'anterior s'ajusta a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, que regula de la jurisdicció contenciosa administrativa, i a la Llei 39/2015 d'1 d'octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
Finalment, escau d'indicar que la interposició dels recursos pertinents no suspèn l'eficàcia de la resolució impugnada ni interromp els terminis que se'n puguin derivar, excepte que l'autoritat competent ho acordi expressament.
Maó, 21 de desembre de 2022
Per delegació de la presidenta La secretària Rosa Salord Olèo (Decret 427/2019, d'11 de juliol) (BOIB núm. 97 de 16-07-2019)