BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de setembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental a les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20 d'agost de 2016).

Al projecte li és d'aplicació la DT2ª de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners.

A més, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de pedreres requereixen d'informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment CMAIB.

1. Informació dels projectes

L'empresa promotora és CEMEX ESPAÑA OPERACIONES , S.L.U. i l'òrgan substantiu és la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines.

1.1 Projecte d'explotació.

L'explotació minera Can Xumeu compta amb autorització minera des del 26 d'abril de 1966 segons consta al Decret 61/1999. Es localitza uns 7,5 km a l'est del centre urbà de Sant Josep de Sa Talaia i uns 5,0 km a l'oest del Port d'Eivissa. S'accedeix per la carretera PM-803 (EI-700) direcció a Eivissa, a l'altura del quilòmetre 1,7 es pren desviament a l'esquerra i es continua uns 500 m fins a arribar a un encreuament on es pren el camí de Can Galops, desprès d'1,2 km de recorregut s'arriba a l'explotació.

A la pedrera s'exploten materials de naturalesa calcària i edat Juràssic superior, empleats posteriorment en el sector de la construcció. El disseny d'explotació es basa en un abancalament descendent mitjançant l'ús d'explosius (perforació i voladura), creant bancs de 14 a 17 m d'alçada i 86,3º d'angle fins arribar a cota d'excavació de 90 m. La cota més alta del perímetre d'explotació és de 215 m.

El recurs extret es carrega i transporta amb maquinària mòbil fins a la planta de tractament i classificació on una vegada tractat, s'apila segons la seva grandària. Finalitzat tot el procés s'estima un estèril del 35%.

De la totalitat de superfície autoritzada 81,71 ha, es planteja una explotació de 31,29 ha (312.905,00 m²), renunciant així a 50,42 ha per motius ambientals de compensació principalment.

L'explotació/restauració es dissenya en 5 fases amb un desenvolupament acord a la taula següent:

Fase	Sub-fase	Anys	Cotes (m.s.n.m)	Volum extret (m³)	Estèril (m3)	Sup. Afectada (m²)	Sup. Rest.(m²)	Ppto(€)
0								27.587,50
1	1-A	7	160-215	1.275.150	446.303	62.986	5.023	6.905,00
	1-B	9	90-60	1.818.370	636.430	85.603	3.824	7.174,75
2	2-A	5	146-210	968.170	338.860	49.449	4.014	6.754,50
	2-B	8	90-146	1.593.690	557.792	82.222	7.698	19.965,50
3	3-A	6	132-200	1.105.370	386.880	44.818	17.687	9.636,75
	3-B	7	90-132	1.581.540	553.539	52.734	33.632	50.707,00
4	4-A	3	132-174	573.050	200.568	26.898	5.730	9.636,75
	4-B	5	90-132	902.460	315.861	28.457	26.280	34.014,25
	4-C	7	90-132	1.504.950	526.733	62.201	96.832	51.430,00
5	5	3	90-104	496.850	3.312,40	36.198	112.185	53.400,75 + 150.000 de desmant.
Total		60		11.819.600	3.966.278,40		312.905	427.212,75

Per tot el perímetre d'explotació es projecta una franja de seguretat on es realitzarà l'aplec de la terra vegetal en forma de cordons de 2 metres d'alçada que serviran per esmorteir els impactes derivats d'emissions acústiques, pols i paisatgístics.

1.2 Establiment de benefici i instal·lacions

Les edificacions, construccions i maquinària de l'explotació es localitzen en dues zones diferenciades:

a) Zona Oest: edificacions i instal·lacions destinades al procés productiu d'extracció, trituració, molta i classificació d'àrids, i els serveis auxiliars. Dins aquesta zona hi ha:

• Caseta de control (24,84 m²): quadre general de proteccions elèctriques, quadres de maquinària, bateries de condensadors.
• Caseta de compressors (18,63 m²): equips d'aire comprimit, maquinària portàtil i eines.
• Estació transformadora (10,61 m²)
• Magatzem (28,30 m²): de maquinària i eines auxiliars.
• Caseta de control equip primari (7,96 m²): quadre de control de l'equip primari del procés productiu.
• Maquinària de l'establiment de benefici: trituració primària, secundària i terciària, inclou entre d'altres, matxucadores, tremuges, sitges, molins.

b) Zona Sud: edificacions destinades a la gestió comercial, personal, serveis i tallers de manteniment. En aquesta zona hi ha:

• Zona de reciclatge (140m²)
• Punt verd (150 m²): instal·lació de combustible (gasoil) de la maquinària de 5.000 litres.
• Magatzems (36,5 m²): són dos i estan destinats a l'emmagatzematge de màquines portàtils i eines.
• CMM (10,61 m²): caseta aïllada on s'ubiquen els equips de comandament i mesura de AT.
• Edificació sense ús (35,56 m²): es correspon amb una antiga estació transformadora, actualment en desús.
• Edifici de magatzem, serveis i oficines (160,50 m²): destinat a la gestió administrativa, vestidors, cuina, bany i tallers de reparació de la maquinària.
• Bàscula (68,90 m²): ubicada al costat de l'oficina per al control de pes del material de sortida.

Pel subministrament de combustible l'explotació disposa de dipòsit de 5.000 litres de paret simple i dins cubeta estanca. La energia elèctrica es subministra amb transformador (1.250 kVA) i es distribueix en baixa tensió (380V/220V) a la instal·lació.

1.3 Pla de restauració (actualització 2021)

Té com objectiu principal la recuperació de la funcionalitat ecològica de l'espai i dels seus hàbitats, minimitzar l'afecció paisatgística i enfortir les poblacions de fauna i flora catalogades.

La restauració serà simultània a l'explotació i es durà a terme mitjançant un perfilat i atalussat dels fronts finals d'explotació, a excepció del sector nord-oest on es realitzarà un abancalament. Els bancs finals de restauració tindran una altura de 7 m, angle de 60º i bermes de 6 m d'amplada amb d'una certa contrapendent per tal de dirigir les aigües d'escorrentia i evitar el seu efecte erosiu. A la banda est del perímetre actual es mantindran els dos bancs residuals d'explotació que mostren altures de 14 m i pendents pròximes a la verticalitat, es justifica el seu manteniment per motius de: presència de vegetació natural d'interès, presencia de fissures que poden albergar fauna rupícola i per ser considerada una zona de menor impacte paisatgístic.

Després de l'adequació dels talussos es realitzaran plantacions en les bermes en base al quadre de plantació d'espècies seleccionades, per tal motiu serà necessari l'estès d'una capa de terra vegetal de 35 cm de gruix. En l'amplia zona de plataforma final (cota 90 m) es crearan petites micro-conques per afavorir la generació de basses temporals que puguin acollir l'hàbitat 3170 (prioritari segons la Directiva Hàbitats), això requerirà d'una certa excavació en profunditat i de la impermeabilització del fons amb material sintètic o el dipòsit i compactació de materials argilosos.

A la plaça de la pedrera també es crearan petits relleus positius per donar-li heterogeneïtat ambiental.

El disseny de plantació serà en base a la creació d'estructures o petites zones boscoses de 25 a 50 plantes amb una densitat total de 650 plantes/ha, el que facilitarà la integració paisatgística i millorarà la funcionalitat de l'ecosistema.

La selecció d'espècies vegetals de plantació s'ha basat en la prèvia definició de 3 unitats: zones de solana (Matoll mediterrani pre-estèpic. HIC 5330), zones ombrívoles (Pineda endèmica mesogeana. HIC 9540) i zones higròfiles (Nerio-Tamaricetea. HIC 92D0).

Espècies base
Zones de Solana (%)	Zones ombrívoles (%)	Zones higrófiles
Juniperus turbinata (10)	Juniperus turbinata (10)	Tamarix africana
Juniperus oxycedrus (8)	Arbutus unedo (8)	Tamarix gallica
Quercus coccifera (8)	Pinus halepensis (8)	Nerium oleander
Pistacia lentiscus (8)	Ceratonia siliqua (8)	Juncus articulatus
Pinus halepensis (5)	Pistacia lentiscus (6)	Salix alba
Olea sylvestris (5)	Asparagus acutifolius (6)	Vitex agnus-castus
Rhamnus alaternus (5)	Quercus coccifera (6)	Tamus comunis
Rhamnus oleoides subsp. Angustifolia (5)	Rhamnus alaternus (6)	Ficus carica
Cneorum triccocon (5)	Chamaerops humilis (5)	Myrtus communis
Phyllirea angustifolia (5)	Ruscus aculeatus (5)	Coriaria myrtifolia
	Quercus rotundifolia (5)	Hedera helix
	Smilax aspera (5)	Rubus ulmifolius
	Pistacia terebinthus (5)
	Cneorum triccocon (5)
	Myrtus communis (2)
	Coriaria myrtifolia (2)
	Hedera helix (2)
	Rubus ulmifolius (2)
	Tamus comunis (2)
	Olea sylvestris (2)

Addicionalment es preveuen mesures relacionades amb el foment de la biodiversitat com són: instal·lació de caixes niu, instal·lació de refugis per a quiròpters, acopis de fusta, foment d'espècies polinitzadores (zona apícola), millora de les poblacions de Podarcis pityusensis/Cneorum tricoccon, plantació de Genista dorycnifolia subsp. dorycnifolia amb la finalitat de reforçar el seu estat poblacional a l'entorn de la ZEC ES5310034 Serra Grossa.

La restauració es planteja de manera simultània amb l'explotació en 5 fases, començarà amb una fase 0 o inicial l'actuació de la qual es centrarà a la part sud-est i sud-oest de l'explotació on es preveu iniciar la plantació d'individus corresponents a cadascuna de les 3 zones diferenciades (matoll pre-estèpic, pineda endèmica i mescla de tots dos) així com l'establiment d'illes de recursos, refugis de quiròpters, acopis de fusta, caixes niu i petites basses temporals.

El desmantellament i/o demolició de l'establiment de benefici, instal·lacions i serveis associats (tallers, oficines, bàscula, aparcament, transformador i punt verd) es realitzarà a la fase 5 del pla de restauració.

2. Estudi d'impacte ambiental

Es plantegen les següents alternatives pel desenvolupament de l'activitat:

- Alternativa 0 de no actuació (no aplicable)

- Alternativa 0 d'abandonament de l'activitat aprovada en l'estat actual (no aplicable).

- Alternativa 0 de no modificació dels paràmetres d'explotació, àmbit i característiques tècniques i projecte de restauració vigent de 1986 (sí aplicable).

- Alternativa 1. Corresponent al Pla d'explotació i restauració proposat de 2015 i desenvolupat en 3 fases.

- Alternativa 2 (seleccionada Projecte de 2021). Corresponent amb una millora del Pla d'explotació i restauració del 2015 ja que es renuncia a les fases 2 i 3 de l'esmentat.

S'opta per l'alternativa 2 atès que, de l'estudi comparatiu, resulta ser la que suposa entre d'altres: menor termini d'execució, menor afecció a la ZEC no transformada, millor integració de les fases d'explotació i restauració plantejades, millora en les plantacions i proposta de mesures ambientals addicionals (increment de la biodiversitat, creació de zones humides i tolles temporals, foment d'espècies rupícoles, pol·linitzadores i lepidòpters, creació de mosaic agroforestal, refugis per a quiròpters, vedrunes o clapers de pedres per afavorir les poblacions de conills, plantacions de Genista dorycnifolia, ...etc).

A l'estudi d'impacte s'inclou un inventari ambiental així com apartats específics referents a : avaluació de repercussions sobre els objectius de conservació de la Xarxa Natura 2000, la vulnerabilitat del projecte enfront d'accidents greus, el programa de vigilància ambiental, l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta demanda, les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la vulnerabilitat enfront del canvi climàtic i la incidència paisatgística, entre d'altres. Dins el Pla de vigilància ambiental es planteja un control i seguiment de factors com: emissions de pols i renous, aigües subterrànies i superficials, vegetació, fauna, residus, paisatge i Xarxa Natura.

A l'annex d'incidència paisatgística es mostra, per a cadascuna de les fases d'explotació/restauració previstes, l'estat que tindrà l'espai afectat.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls", punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears

3.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 72 de 3 de juny de 2021 es realitza la nova informació pública sobre el projecte d'explotació, pla de restauració i estudi d'impacte ambiental de l'explotació minera Can Xumeu (núm. 187) que forma part de les parcel·les 144 i 145, polígon 7 del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, durant un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents Administracions afectades:

• Ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia
• Consell Insular d'Eivissa
• DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera
• DG de Recursos Hídrics.
  • Servei de Cens d'Abocaments i Concessions d'Aigües Superficials
  • Servei d'Estudis i Planificació.
• DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural:
  • Servei de Planificació al Medi Natural.
  • Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.
  • Servei de Protecció d'Espècies.
• DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.
• DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

L'òrgan substantiu fa constar que a data 16 de desembre de 2021 no té constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'exposició pública del projecte de l'explotació de referència.

A data de realització de la present proposta s'han rebut informes de:

1. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 5 de maig de 2021, informa respecte al compliment que l'estudi d'impacte ambiental inclogui un annex consistent en estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

2. Consell Insular d'Eivissa:

2.1. Consell Insular d'Eivissa. Departament de Presidència i Gestió Ambiental. Medi Ambient de data 31 de maig de 2021 en sentit de mancances pel que fa a:

- L'estudi acústic el qual es considera que està incomplet.

- El seguiment de la restauració ambiental projectada.

- No considera oportú com a mesura de foment de la biodiversitat la creació d'aplecs de fusta atès que determinades espècies associades a la seva implantació no es troben als ecosistemes illencs i això pot determinar l'aparició de focus de plagues forestals relacionades amb la presència d'individus perforadors.

2.2. Consell Insular d'Eivissa. Servei de Territori de data 2 de juny de 2021 en sentit de mancances/discrepàncies pel que fa a:

- El grau de compliment de l'apartat 6, lletra c.6è de la disposició transitòria primera de la Llei 10/2014 pel que fa a les mesures compensatòries.

- Discrepàncies entre la superfície a explotar i la superfície a restaurar.

- La no inclusió dins l'avaluació ambiental de la planta d'aglomerat asfàltic que es localitza dins del perímetre de l'autorització minera.

2.3. Consell Insular d'Eivissa. Departament d'Indústria de data 3 de juny de 2021 en sentit de recordatori pel que fa al fet que l'exercici dels drets miners ha d'estar condicionat a l'atorgament de les llicències urbanístiques i d'activitats, de conformitat amb la normativa aplicable.

3. Servei de Planificació al Medi Natural de data 3 de juny de 2021 amb sentit desfavorable en base a que els tres projectes presentats explotació, restauració i establiment de benefici poden causar afeccions negatives significatives sobre els hàbitats naturals i les espècies d'interès comunitari pels quals es va declarar l'espai de la Xarxa Natura 2000 ZEC ES5310034 Serra Grossa.

Posteriorment, arran de la presentació per part del promotor del document anomenat EVALUACIÓN ADECUADA DE LAS REPERCUSIONES DE LA ACTUALIZACIÓN DE PROYECTO DE EXPLOTACIÓN Y RESTAURACIÓN DE LA EXPLOTACIÓN DE RECURSOS DE LA SECCIÓN A. Nº 187 DENOMINADA CAN XUMEU, el Servei de Planificació al Medi Natural emet, en data 17 de març de 2022, un nou informe amb sentit desfavorable atès que es mantenen, sense variacions significatives, les repercussions ambientals a la Xarxa Natura 2000 assenyalades en el seu moment als informes anteriors. El Servei es reafirma en cadascun dels punts dels seus informes anteriors (de 23 de juny de 2020 i 21 d'agost de 2020).

En data 12 d'agost de 2022 i arran de les noves al·legacions presentades pel promotor i signades el 28 de juliol de 2022, el Servei de Planificació al Medi Natural conclou: Vistes les al·legacions presentades pel promotor en referència als informes emesos i tenint en compte que d'elles es desprèn la intenció inequívoca del promotor de continuar l'explotació dins el ZEC ES5310034 Serra Grossa, eliminant una important massa forestal molt ben conservada, per haver-la de restaurar posteriorment, restauració que mai podrà reproduir l'estat de conservació actual ni millorar-lo, com assegura el promotor, ens reafirmam en tot allò que ja s'ha dit en els informes anteriors emesos sobre aquesta qüestió i especialment en el sentit sempre desfavorable dels mateixos.

4. Servei d'Estudis i Planificació de data 26 de maig de 2022 amb sentit favorable condicionat a adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.), durant el temps que duri l'explotació i la restauració.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

4. Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície objecte dels projectes es troba inclosa en una petita part (al sud-est) dins zona d'interès miner (ZIM) i tota la resta dins Sòl Rústic Protegit amb la classificació d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) i també Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP) segons el planejament vigent.

Gran part de la superfície afectada es troba dins espai de Xarxa Natura 2000 LIC ES5310034 Serra Grossa (declarat per Acord de Govern de 3 de juliol de 2020 com a zona d'especial conservació (ZEC)).

Pel que fa a les espècies protegides, a l'entorn de la zona d'actuació han estat inventariats els hàbitats d'interès comunitari (HIC) 5330 i 6220* de la Directiva Hàbitats, però també hi ha aus incloses a l'Annex I de la Directiva Aus i tot un seguit d'espècies silvestres en règim de protecció especial.

Pel que fa a la xarxa hidrogràfica, l'explotació es troba dins l'àmbit del DPH, zones de servitud, policia i tàlvegs secundaris del torrent de Ses Eres (banda est) així com dins les seves planes geomorfològiques d'inundació, a la part oest es localitza el torrent Canal des Mort del qual, dos tàlvegs secundaris també es troben afectats per l'activitat.

Finalment tot el perímetre de l'àrea explotada està envoltat per una zona d'alt risc d'incendi (ZAR) amb la qualificació del risc extremadament alt.

La vulnerabilitat d'aqüífers a la zona es considera alta.

5. Consideracions tècniques

a) La tramitació ambiental de l'explotació Can Xumeu ja va ser objecte d'un primer informe proposta de DIA amb sentit desfavorable al setembre de 2020 motivat, entre d'altres, per les següents qüestions:

- La planta d'aglomerat asfàltic existent dins el perímetre de l'autorització minera, no va ser avaluada ambientalment amb la resta de l'establiment de benefici (planta de tractament) i instal·lacions associades, i tampoc va ser objecte d'estudi de possibles efectes sinèrgics o acumulatius amb la resta de l'activitat.

- L'afecció directa a un espai protegit per la Xarxa Natura 2000 (LIC ES5310034 Serra Grossa) que suposava des del mateix inici de la fase 1 d'explotació: la destrucció d'Hàbitats d'Interès Comunitari en bon estat de conservació, l'afecció a espècies de fauna protegides per la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE), l'afecció a espècies incloses dins la Directiva Aus (Directiva 200/147/CE) i l'afecció a espècies silvestres protegides pel Reial Decret 139/2011 referent al Llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial i al Catàleg espanyol d'espècies amenaçades. En aquest sentit el Servei de Planificació al Medi Natural va emetre informes en data 23 de juny i 21 d'agost de 2020.

Això no obstant, l'informe proposta (desfavorable) no va ser objecte de votació per part del subcomitè tècnic d'avaluacions ambientals ja que el promotor va sol·licitar pròrroga en els terminis establerts per tal d'elaborar projectes millorats des del punt de vista ambiental.

b. De la nova documentació presentada i objecte del present informe es considera que:

b.1- El projecte inclou l'explotació i restauració de totes les fases plantejades a diferència de l'anterior que només desenvolupava la fase 1 d'un total de 3.

b.2 – Hi ha una reducció considerable en la superfície total afectada per l'activitat, la qual passa de 64,43 ha a 31,29 ha, renunciant així a 50,42 ha del total autoritzat (81,71ha) per motius ambientals i de compensació de superfícies protegides afectades segons s'indica a la documentació. No obstant això, l'explotació plantejada suposa des del mateix inici de la fase 1A, la destrucció d'un espai protegit per la Xarxa Natura 2000 que, a la data actual, encara no s'ha vist afectat directament per l'activitat. De la mateixa manera la resta de fases i subfases plantejades continuen amb la destrucció d'aquest espai cap al nord segons el sentit d'avanç previst.

b.3 - En relació a la planta d'aglomerat asfàltic i pel que respecta al seu impacte ambiental, es justifica que no s'han analitzat els seus efectes atès que es troba fora de l'àmbit ara proposat. La justificació al·legada es basa en què la planta és propietat d'una altra empresa i el promotor no disposa d'informació de projectes de terceres empreses.

En aquest punt es considera que l'estudi d'impacte ambiental associat als projectes hauria d'haver tingut en compte la presència de la planta d'aglomerat asfàltic per vàries qüestions:

- L'efecte sinèrgic o acumulatiu que suposa la seva presència dins l'àmbit de l'autorització minera, el qual derivaria de: la circulació de vehicles pesats, les emissions atmosfèriques, l'impacte paisatgístic... etc, i tot allò sense tenir en compte que, com activitat relacionada amb l'obtenció de materials per a la construcció, requereix del subministrament de matèries primeres per a l'elaboració del seu producte resultant, matèries que lògicament per tal d'evitar costos innecessaris en el transport s'ha d'entendre que provindrien de la mateixa explotació.

- La planta es troba dins del perímetre de l'autorització minera, motiu pel qual es considera que el seu desmantellament i restauració de l'espai afectat per la mateixa, s'hauria d'haver inclòs dins les actuacions del pla de restauració ara presentat, no obstant això es fa constar que:

No se incluye una zona antiguamente explotada donde existen actividades de terceras empresas.

En base a tot l'indicat es considera que el pla de restauració resulta incomplet.

b.4 – Pel que respecta a l'estudi acústic, refereix dades de 4 fonts d'emissió (camió, perforadora, planta de tractament i pala giratòria). Dels mesuraments realitzats, a un total de 19 punts distribuïts pel perímetre i interior de l'explotació, l'estudi només recull el resultat de 5 d'ells, entre els quals, els dos resultats més desfavorables corresponen al punt 8.1 (62,5 dBA ± 1,5) ubicat a l'entrada de l'activitat i al punt 5.3 (59,5 dBA ± 1,5) ubicat a la banda est del front nord i ja dins l'espai protegit.

En relació a l'exposat i tenint en compte que la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, classifica com a àrees acústiques de tipus G les àrees de silenci o les zones d'alta sensibilitat acústica on s'inclouen, entre d'altres, els llocs de la Xarxa Natura 2000 i, tot i que la norma com a tal no fixa valors de renou en aquestes àrees acústiques, a l'efecte de tenir en consideració els valors de referència establerts al RD 1367/2007, les zones d'alta sensibilitat acústica (àrees tipus G) podrien equiparar-se a les àrees acústiques tipus e del RD 1367/2007, atès que són zones que també requereixen d'especial protecció.

Tipus d'àrea acústica		Index de renou
		Lk1d	Lk1e	Lk1n
e	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requereixi una especial protecció contra la contaminació acústica.	50	50	40
a	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial.	55	55	45
d	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del contemplat en c.	60	60	50
c	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles.	63	63	53
b	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial.	65	65	55

En base a les dades del RD 1367/2007, el valor límit d'immissió equiparable per a les àrees tipus G, seria de L_K,d = 50 dB. En el cas concret de l'explotació observem que tots els valors d'immissió obtinguts dins l'espai de XN 2000 (Punts 5.3, 6.3 i 7.3) es troben per damunt del valor límit anterior.

Com a punt addicional cal tenir present que l'activitat extractiva es realitzarà, en una part important, mitjançant voladures amb una estimació mitja de 22 voladures/any, fet que no s'ha vist reflectit dins l'estudi acústic.

b.5 – Pel que respecta al Pla de Vigilància i seguiment ambiental, continua sense indicar-se la periodicitat en el control ambiental i el pressupost previst per dur-ho a terme. Cal recordar que la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental estableix en l'annex VI que tant el pressupost de les mesures preventives, correctores o en el seu cas compensatòries, com el corresponent al programa de vigilància ambiental, s'incorporaran en apartat específic a l'estudi d'impacte ambiental.

b.6 – Pel que respecta a la fase inicial de restauració (F-0), no consta informació en relació al seu termini d'execució ni tampoc a la superfície restaurada a l'efecte, tal i com sí que s'indica per a la resta de les fases. No obstant l'anterior cal tenir en compte que el seu àmbit d'actuació dins l'explotació implica que, una vegada executada, aquesta zona restaurada estigui sotmesa durant més de 50 anys sota la influència d'impactes derivats de la planta de tractament mineral i del trànsit de vehicles, la qual cosa es considera que pot arribar a comprometre l'èxit de la restauració prevista.

b.7 – En relació al Domini Públic Hidràulic, l'estudi d'impacte ambiental fa constar que l'explotació es realitzarà sense cap afecció al llit del torrent de Can Galops ni la seva zona de servitud de 5 m, sense afectar a la plana d'inundació ni zona potencialment inundable. L'explotació sí que afectarà a la zona de policia del torrent (100 m d'amplària).

Pel que fa a les possibles afeccions al DPH cal recordar que el Servei d'Aigües Superficials, en el seu informe de data 12 de juliol de 2018, va indicar que la parcel·la 144 del polígon 7 de Sant Josep de sa Talaia estava afectada per domini públic hidràulic, per les seves zones de servitud, de policia i per zona inundable o potencialment inundable de manera que, prèviament a la realització de qualsevol actuació que pugui afectar al domini públic hidràulic, a les seves zones de protecció i a zones inundables o potencialment inundables es requerirà d'autorització administrativa prèvia de la DG de RRHH. Respecte l'indicat, a la documentació no s'inclou cap autorització administrativa prèvia ni es té constància que aquesta hagi estat emesa per l'òrgan competent.

c. El Servei de Planificació al Medi Natural, que ja va emetre informes desfavorables per les afeccions a la XN 2000 en dates juny i agost de 2020, en vistes del nou projecte millorat conclou novament amb dos informes tècnics desfavorables en base a una àmplia varietat de consideracions com:

- Les tasques d'explotació afectaran greument el ZEC ES5310034 Serra Grossa per la destrucció i eliminació directa dels HIC i les espècies per la protecció dels quals es va declarar el lloc de la Xarxa Natura 2000 i provocaran el desplaçament intencionat de la fauna silvestre protegida, la contaminació acústica i l'emissió de pols i partícules.

- El gruix de les tasques d'explotació que ja s'han realitzat dins la ZEC ja varen començar a partir de l'any 2006, quan aquest espai ja estava declarat definitivament i tenia protecció plena.

- El projecte de planta de benefici afecta directament a l'ANEI existent impedint que aquest exerceixi les seves funcions d'esmorteïment d'impactes ambientals cap al ZEC ES5310034 Serra Grossa.

- A l'entorn de la zona d'actuació han estat inventariats: hàbitats naturals d'interès comunitari (HIC 5330 i HIC 6220*), espècies protegides per la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE), aus incloses a l'annex I de la Directiva Aus (Directiva 2009/147/CE) i una ampla representació d'espècies silvestres en règim de protecció especial (Reial Decret 139/2011).

- La ZEC ES5310034 Serra Grossa, va ser declarada per la protecció de la ginesta eivissenca (Genista dorycnifolia), per la nidificació d'espècies incloses a l'annex I de la Directiva Aus i perquè és una de les zones menys alterades de l'illa. Qüestions que es consideren clarament incompatibles amb la pretensió d'explotar devers 20 ha d'aquest espai de Xarxa Natura 2000.

- Cap mesura correctora ni cap projecte de restauració per molt ben plantejats que estiguin, mai podran restituir la realitat ambiental alterada per les tasques d'explotació ni revertir la situació al seu estat original (estructura del sòl, naturalitat, grau de maduresa de l'hàbitat, funcionalitat dels hàbitats...etc), ni recuperar fidelment uns valors naturals ben conservats.

- L'única actuació possible dins la zona ZEC és la seva restauració immediata.

- La destrucció d'aproximadament 15 ha d'HIC de la ZEC ES5310034 Serra Grossa atenta clarament contra el seu bon estat de conservació favorable (art. 15 de la Llei 42/2007) i contradiu l'encomanat per l'article 46.2 de la mateixa sobre l'obligació de les administracions competents, de prendre les mesures adequades per evitar el deteriorament dels HIC, així com les alteracions que repercuteixen en les espècies que varen motivar la seva designació com a espai protegit per la Xarxa Natura 2000.

- No es pot justificar, ni per raons imperioses d'interès públic de primer ordre, l'explotació d'una pedrera que afecta directament a una àrea d'especial protecció i que implica la destrucció d'una bona part d'un lloc de la Xarxa Natura 2000, la conservació del qual, en el seu bon estat actual, és de major interès públic que una explotació minera que es pot dur a terme a altres llocs no protegits.

En relació a les al·legacions presentades pel promotor en data juliol de 2022, el Servei de Planificació al Medi Natural es reafirma en tot l'indicat als informes anteriors així com també en el seu sentit desfavorable.

Així mateix cal tenir en compte que al punt cinquè de la Instrucció del conseller de Medi Ambient i Territori, per a establir criteris d'actuació i tramitació en relació als procediments d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes (BOIB núm. 56 de 28 d'abril de 2022), es fa constar que: en el cas que es plantegin discrepàncies entre l'òrgan substantiu i la CMAIB, que s'hagin de resoldre pel Consell de Govern d'acord amb el mecanisme establert a l'article 25 del Text refós, sobre un pla, programa o projecte que afecta a espais de Xarxa Natura 2000, s'haurà de tenir en compte el que determina l'article 46.5 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat.

d) Pel que fa a les al·legacions complementàries de 6 de setembre de 2022, indicar que han estat presentades fora de termini. No obstant això, d'elles es desprèn la intenció per part del promotor de continuar amb l'explotació dins la zona catalogada com Xarxa Natura 2000.

8. Conclusions

Per tot l'anterior i atès que:

1. No s'han analitzat els efectes directes ni indirectes, sinèrgics o acumulatius de la planta d'aglomerat asfàltic inclosa dins el perímetre autoritzat, així com tampoc s'ha inclòs dins el pla de restauració el seu desmantellament ni la recuperació de l'espai ocupat per la mateixa.

2. Els resultats de l'estudi acústic són incomplets i, dels presentats, resulten inassumibles per a zones d'alta sensibilitat acústica (àrees acústiques tipus G segons la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears).

3. El projecte d'explotació preveu, des del mateix inici (fase 1 actual), continuar amb l'afecció dins ZEC, la qual cosa es considera que pot causar afeccions negatives sobre els hàbitats naturals i espècies d'interès comunitari pels quals es va declarar l'espai Xarxa Natura 2000 LIC ES5310034 Serra Grossa, tal i com va ser expressat en reiterats informes per part del Servei de Planificació.

Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable a la realització dels projectes d'explotació, restauració i establiment de benefici de la pedrera Can Xumeu (núm. 187) del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, promogut per Cemex España Operaciones, S.L.U, al concloure's que produeixen impactes adversos significatius

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització, a més a més compleix el que estableix l'article 12 del PDS de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant Decret 61/1999, de 28 de maig).

 

(Signat electrònicament: 30 de novembre de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias