BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La participació social en l'organització i en la gestió dels centres sostinguts amb fons públics és, des de fa dècades, una de les claus de les diverses reformes que ha viscut el sistema educatiu. De fet, la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació, va introduir ja el dret de participació en l'article 4.1d), així com la llibertat d'associació de les famílies i de l'alumnat en l'àmbit educatiu en els articles 5 i 7, respectivament, i va establir els òrgans col·lectius de participació i governança en els centres educatius per mitjà dels consells escolars de centre, a més d'instaurar el Consell Escolar de l'Estat i els consells escolars d'àmbit autonòmic i promoure consells escolars d'àmbits territorials diferents a l'àmbit autonòmic.

A les Illes Balears, des de la Llei 9/1998, de 14 de desembre, de consells escolars de les Illes Balears, es varen constituir el Consell Escolar de les Illes Balears, els consells escolars insulars i els consells escolars municipals com a organismes de consulta, de participació i d'assessorament en la programació general de l'ensenyament no universitari. Aquesta Llei, que havia estat modificada diverses vegades, es va consolidar amb l'aprovació del Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, que també va ser modificat, entre d'altres, per la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, per mitjà de la disposició final setena.

L'exercici efectiu i eficaç de l'autonomia requereix que els centres planifiquin les seves accions i que les accions hagin estat definides per mitjà de vies de participació, ja que aquesta és fonamental per a l'organització i per al funcionament del sistema educatiu i és un principi essencial per aconseguir una educació de qualitat. La participació educativa consisteix, en definitiva, que tots els integrants de la comunitat educativa prenguin part activa en cadascuna de les diferents fases que afecten el funcionament del sistema educatiu i assumeixin part del poder en un procés de col·laboració i de decisions compartides i no només com a espectadors o destinataris de les iniciatives dels poders públics en matèria educativa.

La Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, consolida, amplia i institucionalitza les formes de participació de la comunitat educativa per garantir que les decisions educatives s'adoptin amb el màxim consens possible com a via per estabilitzar el sistema educatiu i millorar-ne la qualitat. Així, en l'article 64.2, es determina que la participació de la comunitat educativa en el si de la conselleria competent en matèria d'educació, sense perjudici del que disposen altres normes reguladores de la participació, s'ha de fer a través de diverses meses específiques dels diferents sectors de la comunitat, entre les quals s'han de considerar la Mesa Sectorial d'Educació, la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat, la Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors, la Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat, la Mesa dels Docents i la Mesa de l'Alumnat. Algunes d'aquestes meses ja estan en funcionament, en base a la seva regulació específica, tot i que amb l'aprovació de la Llei 1/2022 se les dota de caràcter institucional i se'n garanteix l'estabilitat.

Així, es consolida la Mesa Sectorial d'Educació de les Illes Balears com a òrgan que exerceix les funcions i les competències que se li atribueixen al Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i que té com a competència la negociació col·lectiva de les condicions de treball dels funcionaris docents i es regeix pel seu Reglament, aprovat per Acord del Consell de Govern de 23 de febrer de 2018 pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament de la Mesa Sectorial d'Educació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També, la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat de les Illes Balears, com a òrgan autonòmic de negociació entre la conselleria i les entitats representatives del sector, exerceix la competència de negociació de les qüestions relacionades amb l'execució dels concerts educatius, les millores de finançament dels mòduls de concert i la participació en l'elaboració d'instruments d'ordenació, reglaments i normes que afectin el sector de l'ensenyament concertat.

La Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors es va crear, mitjançant la Resolució del conseller d'Educació i Universitat de 30 de juny de 2016, com a òrgan de participació, informació, consulta no preceptiva, estudi, debat i seguiment dels assumptes que afecten qüestions pròpies del sistema educatiu de les Illes Balears i, molt especial, de tot allò que afecta la millora dels processos educatius,el model de funció directiva i el bon funcionament dels centres.

La Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies es va constituir per mitjà del Decret 36/2015, de 15 de maig, pel qual es constitueix la Mesa de Diàleg Permanent amb Pares i Mares de l'Alumnat de les Illes Balears, que va ser substituït pel Decret 43/2017, d'1 de setembre, pel qual es regula el funcionament de la Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat de les Illes Balears.

Les altres meses que preveu la Llei 1/2022 no s'han regulat ni constituït, sinó que conformen nous marcs de participació per donar cabuda a les associacions de docents i col·legis professionals que tenguin competències sobre el procés educatiu, i a les associacions d'alumnat representatives.

Amb aquest Decret, de caràcter essencialment organitzatiu, es pretén dotar de coherència la participació dels diversos sectors que configuren la comunitat educativa i establir espais sectorials de participació a part del marc intersectorial del conjunt d'entitats i sectors que componen els consells escolars. D'aquesta manera s'institucionalitza la participació, que ha de basar-se en la presa de decisions sectorials compartides, en la consulta i l'assessorament i, en el cas de les meses sectorial d'educació i de l'ensenyament privat concertat, en la negociació dels assumptes de la seva competència.

Aquest Decret compleix els principis de bona regulació establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i els de bona regulació de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Així, d'acord amb els principis de necessitat i eficàcia, aquest Decret és imprescindible per dotar de caràcter institucional les meses de participació i complir el mandat de l'article 64.3 de la Llei 1/2022.

En relació amb el principi de proporcionalitat, la norma conté la regulació imprescindible per atendre l'objectiu que s'ha de cobrir després de constatar que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposin menys obligacions a la comunitat educativa.

En relació a la seguretat jurídica, cal assenyalar que la norma és coherent amb els principis constitucionals de participació, d'acord amb l'article 27.7 de la Constitució espanyola, que estableix que el professorat, les famílies i l'alumnat han d'intervenir en el control i la gestió de tots els centres sostinguts amb fons públics en el termes que la llei estableixi; alhora, és coherent amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en la redacció donada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, especialment amb el que determina l'article 118 d'aquesta Llei.

En virtut del principi de transparència, la norma s'ha sotmès al tràmit de consulta pública en els termes indicats en l'article 133 de la Llei 39/2015; també s'ha garantit aquest principi amb l'exposició pública en el lloc web de l'Administració autonòmica per a la consulta de la iniciativa i el seu estat de tramitació, així com les consultes prèvies a l'elaboració de l'esborrany; s'ha sotmès a informació pública i a audiència de les persones interessades i s'ha presentat a les diverses meses ja constituïdes i al Consell Escolar de les Illes Balears, que ha emès l'informe corresponent. Tot això a fi de garantir l'accés permanent de la ciutadania a la informació i presentació de suggeriments per mitjans telemàtics, tal com s'estableix en l'article 51 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Conforme al principi d'eficiència, aquesta norma no preveu càrregues administratives innecessàries o accessòries per a la consecució de l'objectiu.

D'altra part, s'ha vetllat pel principi de qualitat en el procediment d'aprovació de la norma, ja que s'ajusta als procediments establerts i, a més, s'ha treballat amb la qualitat formal per redactar-la en termes comprensibles, clars i precisos.

La norma s'ajusta al principi de simplificació ja que recull en un sol decret altres regulacions disperses per mitjà d'altres normes o resolucions, per la qual cosa dota d'homogeneïtat la regulació de les distintes meses de participació en un decret, sense perjudici d'altres disposicions o instruccions que es puguin dictar per a desplegar-la.

Per tot això, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 28 de novembre de 2022,

 

DECRET

Article 1 Objecte

Aquest Decret té per objecte establir la composició i les funcions de les meses específiques dels diferents sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l'àmbit de l'educació no universitària, d'acord amb el que s'estableix en els articles 64.2 i 64.3 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears.

Article 2 Meses específiques

La participació de la comunitat educativa en el si de la conselleria competent en matèria d'educació s'estableix a través de dos tipus de meses específiques:

a) Les meses de negociació, que alhora també són de participació, informació i consulta, han de ser la Mesa Sectorial d'Educació i la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat que són les úniques amb capacitat negociadora pels temes que els afecten en el marc de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, així com qualsevol normativa que li sigui d'aplicació de conformitat amb el dret constitucional a la negociació col·lectiva, i de les qüestions relacionades amb l'execució dels concerts educatius, respectivament.

b) Les meses de participació que són òrgans de participació, informació i consulta de diferents sectors de la comunitat educativa en qüestions que afecten específicament a un sector determinat amb incidència en el procés educatiu. S'han de constituir la Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors, la Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat, la Mesa dels Docents i la Mesa de l'Alumnat.

Article 3 Mesa Sectorial d'Educació

1. La Mesa Sectorial d'Educació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és l'òrgan encarregat d'exercir les funcions i les competències que s'estableixen en el capítol IV del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, sense perjudici de les especialitats de procediment i organitzatives que se li puguin atribuir. En formen part, a més dels representants de l'Administració educativa, les organitzacions sindicals que hagin obtingut el 10 % o més dels representants a les diverses juntes de personal docent no universitari de les distintes illes, sense perjudici de les capacitats de representació que, d'acord amb l'article 6.3 a) de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical, correspon a les organitzacions que tenguin la consideració de sindicat més representatiu a nivell estatal.

2. Són competència de la Mesa Sectorial d'Educació la negociació col·lectiva de les condicions de treball dels funcionaris docents i tots els assumptes relacionats a l'article 37 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, si són aplicables a l'àmbit de les condicions sociolaborals del personal funcionari docent. En qualsevol cas, la Mesa és competent per a la negociació, en el marc de la normativa bàsica, dels assumptes que afecten directament o indirectament les condicions sociolaborals del personal docent i en, com a mínim, les matèries següents:

2.a Criteris sobre condicions de treball, retribucions del personal docent en l'àmbit de les Illes Balears, d'acord amb la normativa aplicable.

2.b Criteris sobre l' oferta d'ocupació, accés, carrera, provisió, classificació de llocs de treball, especialitats docents i plans de dotació de personal i planificació estratègica de dotació de personal, en la mesura que afectin les condicions de treball, quotes de plantilla i professorat, d'acord amb la normativa que sigui d'aplicació.

2.c Criteris sobre l'avaluació de l'acompliment, formació i promoció interna del personal docent.

2.d Plans de previsió social complementària, prestacions socials, classes passives, acció social, prevenció de riscs laborals.

2.e Propostes sobre drets sindicals i de participació.

2.f Determinació i aplicació de les retribucions complementàries del personal docent.

2.g Condicions referides a calendari laboral, horari, jornades, permisos, vacances i mobilitat funcional i geogràfica.

2.h Implantació de canvis curriculars, plans d'innovació pedagògica i digitalització i metodologies i didàctiques dels processos d'aprenentatge, dels plans de recerca educativa i de formació del professorat i els assumptes de naturalesa educativa que afectin directament o indirectament els apartats anteriors.

2.i Qualsevol altra que li sigui atribuïda en l'àmbit de les seves competències per resolució del conseller d'Educació i Formació Professional.

3. La Mesa ha d'adoptar el seu reglament d'organització i funcionament i, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, s'ha d'elevar al Consell de Govern perquè l'aprovi.

Article 4 Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat

1. La Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat és l'òrgan de negociació i participació entre l'Administració educativa i les entitats representatives del sector. En formen part els representants de l'Administració educativa, els sindicats representatius del sector a les Illes Balears i els representants de les organitzacions patronals i de titulars de centres i de les cooperatives d'ensenyament representatives del sector a les Illes Balears.

2. Són competència de la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat la negociació en relació a l'execució dels concerts educatius, el finançament dels mòduls de concert, el procés d'equiparació retributiva i altres millores sociolaborals del personal de l'ensenyament concertat.

3. La Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat ha de ser també un òrgan de participació en matèria d'elaboració d'instruments d'ordenació, reglaments i normes que afecten l'ensenyament privat concertat, la formulació de propostes per millorar el servei educatiu dels centres privats concertats i les que es refereixen a la planificació escolar i en la salvaguarda dels drets i les llibertats que, en matèria educativa, s'estableixen en la normativa aplicable i que fan referència a l'ensenyament privat concertat.

4. La Mesa ha d'elaborar el seu reglament de funcionament que s'ha de formalitzar per mitjà de la signatura d'un acord entre les parts i s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 5 Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors

1. La Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors és un òrgan de participació, informació i estudi dels aspectes relacionats amb la millora dels processos educatius, el model de funció directiva, l'autonomia dels centres i el seu bon funcionament i el reconeixement social de la funció directiva. Té per finalitat la informació, la col·laboració, la representació i la participació dels directors de centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics en el marc de la interlocució amb l'Administració educativa.

2. Formen part de la Mesa, a més dels representants de l'Administració educativa que designi el conseller d'Educació i Formació Professional, els membres següents:

a) Un membre de cadascuna de les associacions i federacions d'associacions de directors de centres educatius públics d'educació infantil i primària, educació secundària, centres de règim especial, centres integrats de formació professional i centres d'educació de persones adultes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears legalment constituïdes. En qualsevol cas, les federacions d'associacions de directors tenen representació sempre que no hi hagi cap de les seves associacions federades representades a la Mesa.

b) Un director de centre educatiu privat concertat per cadascuna de les tres entitats patronals més representatives que formen part de la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat.

c) Un director de centre educatiu privat concertat per les cooperatives d'ensenyament representades a la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat.

d) Un director de centre d'educació especial privat concertat elegit entre les patronals d'aquests centres representades a la Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat.

e) Dues persones de reconegut prestigi en el món educatiu, designades pel conseller d'Educació i Formació Professional a proposta de la Mesa i avalades per una majoria qualificada de dos terços dels membres d'aquesta, entre exdirectors de centres educatius.

f) Un funcionari, amb veu i sense vot, que actua com a secretari.

3. La Mesa pot preveure la constitució separada de submeses per a l'àmbit de l'educació pública o concertada, quan els temes tractar afectin exclusivament el sector d'ensenyament públic o el sector d'ensenyament privat concertat respectivament.

4. La Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors ha d'elaborar el seu reglament de funcionament i organització que ha de concretar els criteris i el procediment per formar-ne part.

5. El nombre de representants de l'Administració educativa ha de ser igual al nombre de la resta de membres de la Mesa.

Article 6 Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat

1. La Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat és l'òrgan de participació, informació, consulta i assessorament de les famílies en totes les qüestions que afecten l'educació de l'alumnat.

2. La Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat té com objecte l'estudi, el debat, la formulació de propostes i el seguiment sobre els assumptes que afecten l'àmbit de l'educació no universitària en relació als drets de les famílies, els drets de l'alumnat i la participació de la comunitat educativa així com sobre l'adopció de mesures per a la millora de l'equitat i la qualitat educativa.

3. Formen part de la Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies, les persones següents:

a) El conseller d'Educació i Formació Professional, que la presideix.

b) El director o directora general competent en matèria de comunitat educativa, com a vicepresident.

c) Altres representants de l'administració educativa designats pel conseller d'Educació i Formació Professional.

d) Un membre de cadascuna de les federacions de famílies de l'alumnat i de les confederacions existents a les Illes Balears incloses en el cens de la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

e) Tres membres de reconegut prestigi en el món educatiu, designats per consens dels membres de la Mesa.

f) Un funcionari de la Conselleria d'Educació i Formació Professional que actuarà com a secretari amb veu i sense vot.

4. El nombre de representants de l'Administració educativa ha de ser igual al nombre de membres dels apartats d) i e) del punt anterior.

Article 7 Mesa dels Docents

1. La Mesa dels Docents s'ha de constituir com a òrgan de participació i assessorament del professorat en allò que afecta les funcions pedagògiques de la tasca docent, la implantació i reforma, si escau, de currículums educatius, les metodologies i didàctiques curriculars, els plans d'innovació pedagògica, de recerca educativa i les necessitats de formació pedagògica del professorat.

2. Formen part de la Mesa dels Docents, a més dels representants de l'Administració educativa, un representant per cada una de les entitats següents:

a) Col·legi de Doctors i Llicenciats de les Illes Balears

b) Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears

c) Col·legi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balears

d) Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears

e) Moviment Menorca Edu 21

f) Associació Professional de Docents d'Eivissa

3. També en poden formar un membre per cada una de les associacions de docents legalment constituïdes, sempre que tenguin un caràcter transversal i globalitzador, no siguin associacions de docents d'una àrea o matèria específica, acreditin un nombre mínim de setanta-cinc associats docents en servei actiu per associacions de l'àmbit de Mallorca, trenta associats docents en servei actiu per associacions d'àmbit de Formentera, Eivissa o Menorca i superior a cent cinquanta associats docents en servei actiu a les Illes Balears, si el seu àmbit territorial és el conjunt de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

4. La Mesa ha d'elaborar el seu reglament de funcionament, el qual ha de concretar els criteris i el procediment per formar-ne part i ha d'establir espais de participació puntual de les associacions de docents d'àrees o matèries específiques en els aspectes que els afecten.

5. El nombre de representants de l'Administració educativa ha de ser igual al nombre de la resta de membres de la Mesa.

Article 8 Mesa de l'Alumnat

1. La Mesa de l'Alumnat s'ha de constituir com a òrgan de participació de l'alumnat de l'ensenyament no universitari en els assumptes que els afecten. En qualsevol cas, la Mesa ha de tractar, almenys, els aspectes següents:

a) Mesures per al foment efectiu de la participació de l'alumnat als centres educatius.

b) Propostes per millorar la participació de l'alumnat i la seva representació als consells escolars.

c) Plans per a la dinamització de les juntes de delegats dels centres.

d) Propostes formatives per al foment de la participació, la promoció de l'associacionisme estudiantil, la convivència escolar i la perspectiva de gènere, entre d'altres.

2. Han de formar part de la Mesa, a més dels representants de l'Administració educativa, deu representants de les associacions d'alumnes més representatives, legalment constituïdes i incloses en el cens de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, de les quals un ha de ser de Formentera, dos d'Eivissa, dos de Menorca i cinc de Mallorca; d'entre aquests, tres han de ser d'associacions d'alumnat de l'ensenyament públic i dos de l'ensenyament privat concertat.

3. La Mesa ha d'elaborar el seu reglament d'organització i funcionament.

4. El nombre de representants de l'Administració educativa ha de ser igual al nombre de la resta de membres de la Mesa.

Article 9 Funcionament de les meses de participació

1. Les meses de participació no s'integren en l'estructura orgànica de l'Administració autonòmica. No obstant això, s'adscriuen a la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

2. Els reglaments de funcionament de les meses de participació, previstes a l'article 2.b) d'aquest Decret, s'han de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears per mitjà de les resolucions corresponents del conseller d'Educació i Formació Professional.

3. Cada un dels sectors que formen part de les meses de participació ha d'assegurar la presència equilibrada de dones i homes entre les persones que el representen.

4. El funcionament de les meses s'ha d'adaptar al que s'estableix per als òrgans col·legiats en els articles 15, 16, 17 i 18 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

5. Les reunions de les meses regulades en aquest Decret podran ser de manera presencial o per via telemàtica. En cas de reunions presencials, els membres que ho sol·licitin podran participar-hi telemàticament.

Article 10 Indemnitzacions

1. Els membres de les meses no perceben cap quantitat econòmica per desenvolupar la seva tasca, llevat de les indemnitzacions que, si escau, els pertoquin com a funcionaris, d'acord amb la normativa vigent aplicable.

2. Els membres de les meses que no són funcionaris públics al servei de l'Administració autonòmica i resideixen en una illa diferent en què es convoca la reunió tenen dret a una indemnització per desplaçament i en concepte de dieta per assistir a les reunions que s'hagin convocat reglamentàriament. La indemnització s'ha de satisfer als membres que ho sol·licitin de manera justificada en els termes següents:

a) El desplaçament s'ha de fer en una línia regular i en classe turista o anàloga.

b) S'inclou el desplaçament entre illes, des del domicili fins al punt on s'ha convocat la reunió.

c) La quantitat de la indemnització ha de coincidir amb l'import dels bitllets, tiquets o passatges corresponents.

d) Per percebre la indemnització per les despeses esmentades, cal lliurar les factures, els tiquets o el bitllets corresponents.

e) En concepte de dieta es pot percebre la quantitat màxima de 30 €, amb l'IVA inclòs, per dia sencer, prèvia justificació de les despeses del dinar i/o del sopar mitjançant tiquet o factura.

3. Els membres de les meses que no siguin funcionaris públics al servei de l'Administració autonòmica, independentment de l'illa de residència, poden percebre, prèvia presentació del tiquet corresponent, la indemnització per a l'ús del vehicle propi o dels seus acompanyants, en el cas de l'alumnat, des del seu domicili fins al lloc de reunió, sempre que es tracti de localitats diferents, d'acord amb el preu per quilòmetre establert per la normativa aplicable en matèria de indemnitzacions per raó de servei o la corresponent per desplaçament en transport públic.

Disposició addicional primera Impuls a la participació de l'alumnat

Amb la finalitat de dinamitzar la participació de l'alumnat en els centres educatius i promoure l'associacionisme estudiantil, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de dissenyar i implementar línies d'acció que incentivin les distintes formes de participació i associacionisme estudiantil, ha de facilitar la formació participativa, ha d'impulsar els intercanvis entre representants d'alumnes i ha de promoure convenis amb altres administracions públiques i entitats associatives per a la disposició de recursos, espais i activitats a aquest efecte.

Disposició addicional segona Constitució d'altres meses de participació

Amb l'objectiu d'ampliar els espais de participació, informació i consulta de la comunitat educativa, la Conselleria d'Educació i Formació Professional pot constituir altres meses de participació amb diferents agents, sectors o grups implicats en les qüestions que els puguin afectar.

Disposició transitòria primera Procediment transitori per a la Mesa d'Alumnat

Mentre no hi hagi un nombre suficient d'associacions estudiantils que reuneixin els requisits establerts a l'article 8.2 d'aquest Decret, es pot constituir la Mesa de l'Alumnat per mitjà d'un procediment transitori, fins a completar el nombre total de membres, que ha de consistir en la selecció de deu centres d'educació secundària per sorteig, la junta de delegats dels quals ha d'elegir un alumne com a representant a la Mesa. La distribució geogràfica d'aquests centres i la proporció entre ensenyament públic i privat concertat s'ha d'ajustar al que s'estableix a l'article esmentat.

Disposició transitòria segona Continuïtat de les meses de participació actuals

Mentre no es constitueixin, d'acord amb les disposicions d'aquest Decret, la Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i la Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l'Alumnat, les meses actuals d'aquests sectors poden actuar amb la representació que tenen actualment.

Disposició transitòria tercera Reglament de la Mesa Sectorial d'Educació

Mentre la Mesa Sectorial d'Educació no adopti el seu reglament, d'acord amb allò que estableix l'article 3.3 d'aquest Decret, és vigent el Reglament establert per Acord del Consell de Govern de 23 de febrer de 2018 pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament de la Mesa Sectorial d'Educació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Disposició derogatòria única Norma que es deroga

Es deroga el Decret 43/2017, d'1 de setembre, pel qual es regula el funcionament de la Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de les Illes Balears i totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret.

Disposició final primera Reglament de les meses

Les meses han d'elaborar i aprovar el seu reglament de funcionament en un termini no superior als sis mesos des de la data de constitució.

Disposició final segona Desplegament

Es faculta el conseller d'Educació i Formació Professional per dictar les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final tercera Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 28 de novembre de 2022

	La presidenta
El conseller d'Educació i Formació Professional	Francesca Lluch Armengol i Socias
Martí X. March i Cerd