BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 20 d'octubre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

A l'explotació li és d'aplicació la disposició transitòria primera (DT1ª) i segona (DT2ª) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners i al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

D'altra banda, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient (actualment CMAIB).

Informació del projecte

El promotor és Juan Mora, S.A. i l'òrgan substantiu la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines.

El projecte s'ubica dins l'àmbit geomorfològic de Tramuntana, en concret en una part de la subparcel·la f, parcel·la 28, polígon 10 del terme municipal d'Es Mercadal. La pedrera es localitza uns 3 km al nord-est del nucli urbà d'Es Mercadal. S'accedeix per la carretera Me-15 Es Mercadal-Fornells, al punt quilomètric 2,6 hi ha a ma dreta camí particular de terra que voreja la parcel·la i finalitza a l'explotació.

1. Projecte d'explotació.

El recurs mineral extret són gresos (secció A) d'edat Devonià (Paleozoic) amb un aprofitament del 98%. La pedrera compta amb una superfície màxima a explotar de 48.895 m², de la que es preveu deixar una franja de seguretat mínima de 5 metres pels costats. L'àrea que es contempla explotable a la data de redacció del projecte (gener de 2020) és de 20.998,78 m². Així mateix des de la data d'autorització varen ser explotats uns 3.600 m² a la part oest de l'autorització dels que uns 2.500 m² ja han estat objecte de restauració.

El sistema d'explotació es realitza amb retroexcavadora i martell mecànic, el disseny és per abancalament descendent amb l'execució d'un banc de 7 metres d'alçada mitjana i angle entre 85-90º tractant d'evitar la verticalitat. L'explotació no disposa d'establiments de benefici ni instal·lacions auxiliars, només vàter químic per a higiene de treballadors. La maquinària mòbil emprada es correspon amb: dues retroexcavadores, dues pales carregadores i un camió amb cisterna.

S'estima una producció mitja anual de 4.500 m³, un volum total de 135.192,54 m³ i i un termini de 29 anys en un total de 7 fases d'explotació a desenvolupar d'acord amb les dades següents:

Fase	Superfície (m²)	Volum (m³)	Anys
1-2	6.397,19	31.500,00	6,5
3	2.037,26	14.260,82	3,25
4	2.841,21	19.888,47	4,25
5	3.246,33	22.724,31	5
6	3.230,01	23.350,47	5
7	3.246,87	23.468,47	5
Total	20998,87	135192,54	29

El projecte preveu un sistema de drenatge perimetral així com de les pistes i talussos per tal de garantir l'evacuació de les aigües d'escorrentia i evitar problemes d'inestabilitat derivats dels processos erosius.

Del total de fases d'explotació plantejades, les dues primeres (F1 i F2) han estat dissenyades de manera independent a la resta amb la finalitat que puguin quedar totalment restaurades en el cas de no prorrogar el contracte actual de lloger (2017-2027).

2. Pla de restauració (actualització)

Es planteja una modificació del pla de restauració aprovat inicialment al 1995 el qual contemplava una restauració a la finalització dels processos d'explotació.

Amb l'actualització plantejada, explotació i restauració es duran a terme de manera simultània el que permet una recuperació del terreny afectat des del mateix inici.

La restauració seleccionada, de tipus hàbitat natural, consistirà en una remodelació dels terrenys mitjançant l'aportació de terres externes amb la finalitat de simular una morfologia final compatible amb l'original sense arribar a recuperar la cota inicial. Es realitzarà un reperfilat dels talussos finals d'explotació evitant les formes rectilínies i es duran a terme rebliments parcials a peu dels talussos finals d'explotació. El talús de rebliment resultant tindrà un angle de 30-40º i alçada de 5 a 7 metres. Estarà conformat per material inert la procedència del qual serà: estèril de la pròpia explotació, residus amb codi LER 17 05 04 Terra i pedreres diferents de les especificades en el codi 17 05 03 (en un 90%) i materials no perillosos dels codis 17 01 i 17 03 (en un 10%). S'estima un volum total de material inert per a la restauració de 12.217,32 m³.

A la plaça de la pedrera no es projecta cap rebliment, només l'estesa d'una capa de terra vegetal per a la seva revegetació posterior.

Les zones planes (2,65 ha) i les zones amb pendent (1,15 ha) seran revegetades mitjançant l'aportació prèvia d'una capa de terra vegetal (10 cm de gruix pressupostat), tècniques de sembra de gramínies i lleguminoses i marc de plantació irregular d'espècies arbòries (2-3), arbustives i subarbustives (≥ 4) pròpies d'alzinar: Quercus ilex en un 65%, Pinus halepensis en un 17% i Olea europaea en un 12%. La densitat del marc de plantació serà la següent:

Zona de plantació	Superfície (ha)	Tipus plantació	Densitat (ind/ha)	Total planta
Plana	2,652	arbre	500	1.326,00
		arbust	2.000	5.304,00
Amb pendent	1,152	arbre	625	720,00
		arbust	2.200	2.534,40

Les fases es desenvoluparan d'acord amb les dades de la taula següent:

F.Expl	F.Rest	Superfície (m2)	Volum restauració (m3)	Perímetre restauració (m)	Fi restauració	Termini (anys)
F1	F0		-	-	Any 2	2
F1 i F2	F1	6.397,19	4.201,704	313,56	Any 7	5
F3	F2	2.037,26	1.482,040	110,60	Any 12,75	5,75
F4	F3	2.941,21	1.188,982	88,73	Any 17	4,25
F5	F4	3.246,33	2.161,688	161,32	Any 21,5	4,50
F6	F5	3.230,01	1.508,572	112,58	Any 26,5	5
F7	F6	3.246,87	1.674,330	124,95	Any 30	3,5
Total		21098,87	12217,32	911,74	30	30

La fase 0 consistirà en la finalització de les tasques de restauració de la zona sud-est que va ser explotada amb anterioritat i on ja es varen realitzar rebliments amb material procedent d'excavació de terres per volum de 28.200 i 9.375 m³.

Resta en aquesta zona un volum d'externs d'uns 420 m³ així com la millora en la revegetació amb la introducció d'exemplars d'alzina en proporció similar a la de l'entorn.

D'altra banda, a la zona nord de l'autorització es planteja la creació de dues pantalles arbòries P1 i P2 de 1.160 m² i 1.092 m² que es duran a terme des del mateix inici de la fase 0.

Les actuacions de restauració es plantegen de manera compassada amb l'explotació de manera que: la restauració de la F0 serà simultània amb la F1 d'explotació, la F1 de restauració amb la F2 d'explotació i així successivament. Les dues fases actuals en explotació (F1 i F2) corresponen amb un perímetre de 313 m lineals, volum d'inerts de 4.201,70 m³ i termini d'execució de 6,5 anys de tal manera que si no es renovés el contracte vigent respecte a la disponibilitat dels terrenys, la superfície afectada en aquell moment quedaria restaurada. No obstant, el projecte d'explotació i restauració plantejat comprèn un termini total de 30 anys.

Pel que fa al drenatge de les aigües d'escorrentia el pla preveu la creació de diverses estructures que permetin canalitzar l'aigua precipitada cap a l'exterior mitjançant drenatge perimetral i recollir les aigües d'escorrentia de talussos i pistes per tal de dirigir-les cap als cursos naturals. Atesa la presència de fins amb proporció inferior al 40% no s'estima necessari l'establiment de basses de decantació.

3. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades en quant al projecte d'explotació són:

- Alternativa 0. Mantenir el projecte d'explotació vigent redactat en 1991 i autoritzat en 1995 consistent en explotar en 3 fases una superfície total de 36.862 m²

- Alternativa 1 (seleccionada). Actualitzar el projecte d'explotació vigent de manera que es redueix significativament la superfície d'explotació, la qual serà de 20.988,87 m². L'explotació es durà a terme en 7 fases a desenvolupar en un total de 29 anys i s'estima una extracció de 135.192 m³

Pel que respecta a la restauració les alternatives han estat:

- Alternativa 0. Manteniment del pla de restauració vigent de data 1992 i consistent en dur a terme les actuacions de restauració, condicionament de fronts i generació de superfície vegetal a la plaça, després d'haver finalitzat totes les fases d'explotació.

- Alternativa 1. Hàbitat natural (seleccionada) consistent en realitzar un reperfilat dels talussos finals d'explotació amb la finalitat de remodelar el terreny i adequar-lo a la morfologia de l'entorn sense assolir la cota ni la morfologia inicial. La remodelació requerirà de l'aportació de material extern per tal de dur a terme rebliments parcials a peu de banc. Els talussos finals tindran una alçada de 7 m amb rebliments a peu de banc de 30º d'inclinació. Es realitzarà la revegetació posterior amb sembres i plantacions d'espècies arbòries i arbustives.

- Alternativa 2. Agrícola, consistent en la creació d'un bancal apte per a l'ús agrícola d'angle inferior a 8º i posterior aportació de substrat edàfic (uns 50 cm) que permeti el desenvolupament agrícola (no especificant el tipus de cultiu previst).

La justificació de l'alternativa seleccionada tant d'explotació com de restauració es basa en la reducció del perímetre d'explotació, l'inici de la restauració des de les primeres fases d'explotació (actuacions simultànies) i la simulació d'una morfologia final compatible amb l'original que faciliti la revegetació amb espècies autòctones i en conseqüència la integració ecològica paisatgística de la pedrera amb l'entorn.

Com a mesures preventives i correctores d'impactes es proposen, entre d'altres: inventari de l'arbrat afectat, trasplantament de peus arboris en bon estat, establiment de pantalles vegetals, establiment d'un adequat sistema de drenatge, limitació en la velocitat dels vehicles, utilització de lones en el transport del material pulverulent, limitació de les tasques en situacions de vent fort, control en les emissions de pols i renous, manteniment de la maquinària, manteniment o construcció de corredors biològics amb àrees de protecció, evitar actuacions durant l'època de reproducció d'aus, controls topogràfics i geotècnics en relació a la disposició del material estèril i inert, a les zones de rebliments s'evitaran les morfologies regulars, planes o d'aspecte artificial.

El Programa de Vigilància Ambiental se centra en dur a terme les comprovacions necessàries per tal d'assegurar el correcte funcionament i efectivitat de les mesures proposades. Els paràmetres de control seran: la qualitat de l'aire, el renou i les vibracions, la geologia i geomorfologia, la contaminació del sòl, la hidrologia, fauna, residus i paisatge, entre d'altres. La periodicitat en les actuacions d'inspecció dependrà del tipus de paràmetre, no obstant això tots duen associat la redacció d'un informe anual.

Respecte a la incidència paisatgística associada a l'activitat, l'estudi d'impacte inclou apartat específic al qual es fa un diagnosi del paisatge del que s'extreu: un impacte visual MIG, una qualitat visual MITJANA i una capacitat d'absorció visual MODERADA-ALTA; Així mateix, es presenten imatges de l'estat que tindrà l'explotació al llarg de les fases projectades en dos supòsits: activitat fins l'any 2027 (fases 1 i 2 d'explotació) i activitat fins l'any 2049 (fases 1 a 7 d'explotació).

4. Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície objecte de projecte s'ubica a una part de la subparcel·la f, pertanyent a la parcel·la 28, polígon 10 del terme municipal d'Es Mercadal. L'àrea autoritzada es troba a sòl rústic protegit amb la categoria d'àrea natural d'interès territorial (ANIT) amb l'excepció d'una petita franja al sud amb la qualificació d'àrea natural d'especial interès (ANEI) d'alt nivell de protecció (AANP) per correspondre a zona d'alzinar protegit (Decret 130/2001, de 23 de novembre)

Tota l'àrea de l'autorització està envoltada per zona d'alt risc d'incendi forestal (ZAR) amb la qualificació del risc extremadament alt.

La ubicació de l'explotació és immediata a la ZEPA ES0000385 Barbatx, la importància de la qual es basa en la presència d'hàbitats naturals d'interès comunitari (HIC) amb codi: 4030 (Bruguerars secs europeus), 6220* (Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachipodietea) i 9340 (Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia), inclosos a l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats) els quals conformen els hàbitats on nidifiquen i s'alimenten les aus per les quals es va declarar la ZEPA, protegides per estar incloses a l'annex I de la Directiva 2009/147/CE (Directiva Aus) com són: la titina, el sebel·lí, l'enganapastor, el falcó, la cugullada fosca, l'esparver o la milana entre d'altres.

Per altra banda, una part del camí particular que dona accés a l'explotació és coincident amb la delimitació dels hàbitats Cylcamini balearici-Quercetum ilicis (alzinar) i Ampelodesmo-Ericetum scopariae segons la capa Hàbitats (2005) de l'IDEIB, els quals envolten l'autorització pel nord, est i sud.

Pel que fa a la xarxa hidrogràfica, la pedrera limita per l'est amb zona de Domini Públic Hidràulic (traçat de torrent).

5. Resum del procés d'avaluació

5.1 Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” de l'Annex I. “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

5.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm.18, de data 11 de febrer de 2021 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental i actualització del projecte d'explotació i pla de restauració de la pedrera Son Servera (núm. 505) durant un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública varen ser consultades les següents Administracions:

- Ajuntament d'Es Mercadal

- Consell Insular de Menorca

- DG d'Energia i Canvi Climàtic. Secció de Contaminació Atmosfèrica

- DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Servei de Protecció d'Espècies i Servei de Planificació.

- DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats

- DG de Recursos Hídrics. Servei d'Aigües Superficials.

- CMAIB

- DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

A data del present informe s'han rebut informes de:

-DG de Salut Pública i Participació. Servei de Salut Ambiental, informe de data 18 de febrer de 2021 en sentit favorable.

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Planificació al Medi Natural, informe de data 22 d'abril de 2021 en sentit favorable amb condicionants.

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, informe de data 15 de gener de 2021 en sentit favorable en la superfície actualment explotada i en restauració amb condicionants.

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, informes de dates 4 d'agost de 2021 i 18 de juliol de 2022, aquest darrer considera adequat l'estudi sobre emissions de GEH i les mesures correctores proposades.

-DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats de data 25 de gener de 2022 en sentit d'esmenar deficiències per tal de poder emetre informe.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

6. Consideracions tècniques

Analitzada la documentació es fan les següents consideracions:

1. La Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears va declarar, entre d'altres, Àrea Natural d'Especial Interès ANEI 18. El Toro a l'illa de Menorca.

2. Segons Resolució d'autorització d'aprofitament del recurs miner (secció A) de la Llei de Mines 22/1973, per a la pedrera "Son Servera" del 15 de juny de 1995:

- Antecedents de fet:

La sol·licitud d'autorització va ser admesa a la Direcció Provincial del Ministeri d'Indústria i Energia amb número de registre d'entrada 1147 i data 2-10-1992, acompanyada del Projecte d'Explotació dels recursos de la pedrera i de Restauració de l'espai natural afectar per l'activitat minera.

La durada de l'autorització no podrà excedir del temps per al qual el peticionari tingui acreditat el dret a l'explotació, sent la superfície màxima a explotar de 49.895 m².

En base a l'anterior i atenent que la sol·licitud d'autorització va tenir entrada amb posterioritat a l'aprovació de la llei 1/1991 (LEN), es considera que una part de la superfície autoritzada no s'ajustaria a l'establert a l'article 22 de l'esmentada pel que fa a la prohibició d'obertura de noves pedreres en Àrees d'Especial Protecció.

3. Segons l'històric d'imatges de l'eina IDEIB, les tasques d'explotació es varen iniciar a la zona protegida ANEI (sud-oest), tot i que la planimetria del projecte aprovat contemplava una distribució diferent.

4. Respecte a la disponibilitat dels terrenys la part promotora fa constar que té disponibilitat fins a l'any 2027, data de finalització del contracte de lloguer, circumstància en base a la qual la distribució projectada de l'explotació es justifica amb la finalitat que les fases 1 i 2 puguin ser restaurades en el cas de no renovació del contracte d'arrendament. No obstant l'anterior, els projectes d'explotació i restauració també preveuen terminis d'execució de 29 i 30 anys.

En aquest punt es considera que l'explotació de les fases 3 a 7 suposaria l'afecció d'una superfície en un termini que, amb la documentació contractual vigent, no està justificada la seva disponibilitat i dins la qual es localitzen masses arbrades en diferents estadis de desenvolupament, que al seu torn conformen zones de corredors que permeten la continuïtat en l'estructura ecosistèmica de l'hàbitat d'alzinar localitzat dins una part de l'autorització i que així mateix, l'envolta en gairebé la seva totalitat.

5. Quant a l'afecció a una zona qualificada com àrea d'alt nivell de protecció (AANP), el Servei de Planificació al Medi Natural considera que s'ha de restituir l'alzinar anteriorment existent amb l'estructura i composició florística característiques de la resta d'alzinars de la zona, per tal de mantenir la continuïtat ecològica amb la ZEPA, que li permet actuar com a zona d'esmorteïment d'impactes.

6. En base a les conclusions establertes a l'estudi d'estabilitat de talussos de data abril de 2018, s'extreu entre d'altres que:

-Els talussos tipus 1 i 2 analitzats d'alçades 6 i 2 metres respectivament i angle de 90º es consideren estables.

-Hi ha una probabilitat mitja de caiguda de blocs de diferents mides però majoritàriament de l'ordre de 0,016 a 0,021 m³.

-En relació al material de restitució es recomana que l'angle de talús no sigui superior a 20º amb altura ≤ 2 m per tal d'afavorir l'ús agrícola. El valor del factor de seguretat (FS) obtingut per aquests paràmetres de terreny és de FS = 1,13.

No obstant l'indicat respecte a l'estabilitat del material de rebliment, en data maig de 2022 es presenta estudi d'estabilitat de talussos de rebliment al qual s'avalua un talús de rebliment de 30º realitzat a peu de banc de 7 m d'altura. A l'estudi s'obtenen valors de factor de seguretat de FS = 2,6. Cal indicar que els paràmetres base (cohesió, densitat i angle de fregament intern) del material de rebliment en base als quals s'ha fet el càlcul del factor de seguretat, no tenen correspondència amb els emprats a l'estudi de 2018.

7. De la necessitat d'establir mesures compensatòries segons l'establert a la DT1ª de la Llei 10/2014, l'òrgan substantiu en data 15 de juny de 2020, considera entre d'altres que:

- D'altra banda, es va autoritzar de manera expressa per l'autoritat minera l'explotació de la superfície esmentada a LEN l'any 1995, per la qual cosa entenc que no és objecte de regularització l'explotació de la superfície LEN.

8. A partir de l'històric d'imatges de la IDEIB s'ha observat que, al manco des de l'any 2001, la zona nord-est de l'autorització va ser afectada per tasques d'explotació (creació d'un buit). Es mostra com una zona degradada a la qual, amb el pas del temps, va créixer una massa arbrada (2010) que posteriorment sembla desbrossada, i que a la data 2021 es mostra novament en estat de recuperació, possiblement espontània.

Així mateix, cal tenir en compte l'existència d'una zona arbrada a la part septentrional que es veurà afectada per l'explotació projectada i que segons consta a l'estudi d'impacte ambiental està conformada per alzines, ullastres i algun pi.

Finalment la massa vegetal present al sud-est, fora del perímetre autoritzat i conformada possiblement per exemplars de pins, alzines i ullastres amb sotabosc de mata, aladern i romaní principalment, també s'ha vist afectada per l'activitat tal i com mostra la seva evolució en el temps.

9. Respecte a l'actuació projectada en fase 0, consistent en la creació de pantalles naturals espeses en el perímetre de l'explotació (P1 i P2) amb la finalitat de mitigar l'impacte visual i protegir zones susceptibles de general pols, es considera innecessària atesa l'existència d'una àmplia i densa zona arbrada al perímetre exterior de l'autorització.

10. Pel que fa a les emissions acústiques, tot i que l'estudi d'impacte refereix normativa comunitària, estatal i autonòmica, no consta cap estudi real associat. No obstant això, a la documentació addicional de data maig de 2022 es fa un càlcul dels valors de pressió sonora atenuats que s'estimen en 43,82 dB (± 5 dB) a les zones més properes a la zona protegida.

En relació a l'anterior cal tenir en compte que a la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, els llocs de la xarxa ecològica europea Natura 2000 es consideren àrees acústiques tipus g) les quals són àrees de silenci o zones d'alta sensibilitat acústica. La norma no defineix valors límit de renou als llocs protegits, no obstant això al RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el referent a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, sí considera que a les àrees acústiques que requereixen d'especial protecció contra la contaminació acústica el valor límit d'immissió és de L_e = 50 dB segons la taula següent:

Tabla B1. Valors límit d'immissió de renou aplicables a infraestructures portuàries i a activitats

Tipus d'àrea acústica		Índex de renou
		Lk1d	Lk1e	Lk1n
e	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requereix una especial protecció contra la contaminació acústica	50	50	40
a	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial	55	55	45
d	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del contemplat en c	60	60	50
c	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles	63	63	53
b	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial	65	65	55

10. Quant als codis LER assignats al material de rebliment previst per dur a terme la restauració: 17 05 04 (terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03), 17 01 i 17 03. Assenyalar que els dos darrers no es corresponen amb codis LER específics ja que no estan definits per sis xifres, la seva identificació es correspon amb subcapítols del capítol 17. Residus de construcció demolició de la llista europea de residus.

11. De la restauració projectada, el Servei de Gestió Forestal considera recomanable que es dugui a terme mitjançant rebliment a cota i no en bancals per tal de reproduir un hàbitat similar a l'existent abans de l'activitat minera.

6. Conclusions

Per tot l'anterior es formula la declaració d'impacte ambiental:

A) Favorable a la realització de les fases 1 i 2 del projecte d'explotació i fases 0, 1 i 2 del pla de restauració de la pedrera Son Servera (núm. 505), polígon 10, parcel·la 28, subparcel·la f del T.M Es Mercadal, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental (setembre 2020), a l'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic (juliol 2021) i a l'estudi de vulnerabilitat davant riscos d'accidents greus o catàstrofes (maig 2021) tots ells signats per Maria del Mar Janer Mulet (biòloga) i els condicionants següents:

1. La fase 0 de restauració immediata inclourà la restitució de la massa arbrada i arbustiva localitzada a la part sud-est fora del perímetre autoritzat, que es va veure afectada per l'activitat.

2. Abans de continuar amb l'explotació s'haurà de justificar que a l'entorn de l'autorització, zona ZEPA ES0000385 Barbatx, les emissions acústiques reals derivades de l'activitat es troben per davall de l'índex de renou màxim de 50 dB establert per a les àrees acústiques tipus e de la taula B1, annex III del RD 1367/2007 de 19 d'octubre, pel qual se desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, atès que són zones que requereixen d'especial protecció contra la contaminació acústica a l'igual que els llocs de la xarxa Natura 2000, en base a la classificació de les àrees acústiques que fa la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

3. La restauració es durà a terme per rebliment a cota original del terreny per tal de facilitar la continuïtat en l'estructura dels hàbitats existents a l'entorn.

4. Com a material de rebliment es podran emprar estèrils de l'explotació i residus externs inerts corresponents amb el codi LER 17 05 04 (terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03) publicat a la Decisió 2014/955/UE de 18 de desembre per la que es modifica la Decisió 2000/532/CE, sobre la llista de residus, de conformitat amb la Directiva 2008/98/CE. En el cas d'emprar altres residus, aquests hauran de tenir el caràcter d'inert i serà necessària l'obtenció de l'informe previ i vinculant al que es refereix a l'article 53 de la Llei 8/2019 de Residus i Sòls Contaminats de les Illes Balears.

5. L'explotació de les fases 1 i 2 no podrà comprometre el bon estat de conservació de possibles exemplars d'alzines que es troben dins el seu perímetre.

6. Per al reg de les zones revegetades i combatre els efectes de la pols s'utilitzaran aigües regenerades sempre que els seus paràmetres fisicoquímics i microbiològics siguin adequats.

7. Segons l'informe de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat de 22 d'abril de 2021:

7.1. Per tal d'evitar al contaminació genètica de la flora de la immediata zona de la Xarxa Natura, s'haurà de verificar que les especies autòctones que es volen utilitzar per a la revegetació prevista al Pla de restauració, estiguin produïdes en vivers locals, a partir dels ecotips i varietats propis de l'illa de Menorca.

7.2. A la zona AANP, s'ha de restituir l'alzinar anteriorment existent, amb l'estructura i composició florística característiques de la resta dels alzinars de la zona, per tal de mantenir la continuïtat ecològica amb la ZEPA, que li permet actuar com a zona d'esmorteïment d'impactes.

7.3. Per tal de no afectar petits vertebrats protegits que viuen indistintament entre la ZEPA i la zona d'explotació (com la tortuga mediterrània, l'eriçó, el calàpet, la rata cellarda o el ratolí de camp) que puguin quedar atrapats a les excavacions previstes, durant tot el temps que durin les tasques d'explotació i de restauració, cada dia, abans de començar les obres, es revisaran els clots i les rasses per tal de rescatar els animals que hagin pogut quedar atrapats i per tant estiguin en perill de morir a causa de les obres, per tal de reubicar-los a altres zones més tranquil·les de la parcel·la, o la ZEPA veïnada.

7.4. Per ubicar-se la pedrera a la zona immediata a un lloc de la Xarxa Natura, considerat com àrea de silenci per la Llei 1/2007, els renous produïts per les activitats sorolloses que es realitzin a la zona d'explotació, han d'arribar a la ZEPA suficientment esmorteïts com per no destorbar la fauna.

7.5. No es podran dur a terme operacions sorolloses a la pedrera a partir de la posta de sol ni abans de l'alba. L'horari s'haurà d'adaptar a cada estació de l'any.

8. S'hauran de complir els condicionants de l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de data 15 de gener de 2021.

9. El pressupost de pla de restauració haurà d'incloure totes les partides addicionals derivades dels condicionants anteriors.

10. Les possibles pròrrogues del dret miner hauran de ser sotmeses a nou procediment d'avaluació ambiental.

B) Desfavorable a la realització de les fases 3 a 7 del projecte d'explotació de la pedrera Son Servera (núm. 505), polígon 10, parcel·la 28, subparcel·la f del T.M Es Mercadal, al concloure's que previsiblement es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient.

Es recorda que:

1. Segons l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural, a tot l'àmbit inclòs dins l'autorització minera són d'aplicació directa les disposicions previstes per l'article 57 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14 de desembre de 2007) en la seva redacció modificada per la Llei 33/2015 (BOE núm. 227 de 22 de setembre de 2015).

2. De conformitat amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en què es prevegi el rebliment amb residus de la construcció i la demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ i vinculant, emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Aquest informe previ i vinculant també serà necessari en l'actualització, revisió o modificació del pla de restauració si s'introdueix o modifica el rebliment de la pedrera mitjançant qualsevol tipus de residus.

L'ús efectiu de residus en una pedrera, amb el pla de restauració aprovat, ha de ser motiu, en cada cas de nova tipologia i/o origen dels residus, de comunicació prèvia de l'entitat o persona titular de la instal·lació a l'òrgan competent de residus.

3. En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

Finalment, s'insta a l'òrgan substantiu a que la zona qualificada com ANEI per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN), s'extregui de l'àmbit de l'autorització minera una vegada hagi estat restaurada.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i, sense perjudici de les mesures que escaiguin atès que l'explotació va ser autoritzada amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991.

 

(Signat electrònicament: 24 de novembre de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias