BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de setembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 14. "Instal·lacions permanents per fabricar aglomerats asfàltics en calent" i, punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

A l'explotació li és d'aplicació la disposició transitòria segona (DT2ª) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

A més, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient (actualment CMAIB).

1. Informació dels projectes

A) Explotació i restauració de la pedrera Son Tey (Modificació de febrer 2022)

El promotor és Cantera Sineu, S.L qui explota el recurs com a entitat arrendatària, l'òrgan substantiu és la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines. L'objecte dels projectes (explotació i restauració) és la regularització de la pedrera segons les directrius establertes a la Disposició Transitòria 2ª de la Llei 10/2014, d'ordenació minera de les Illes Balears.

L'explotació s'ubica a la parcel·la 444, polígon 6 del terme municipal de Sineu. S'accedeix des de la carretera Ma-3300 que va de Sineu a Petra i es localitza aproximadament equidistant de tot dos nuclis de població.

La parcel·la compta amb una superfície total de 169.372 m², dels quals 86.767 m² es corresponen amb la superfície a regularitzar. Està limitada al nord per la carretera Ma-3300 i la línia ferroviària Palma-Artà, al sud comparteix massís divisori amb l'explotació veïna de Cas Saboners.

El recurs miner extret són les calcàries dolomítiques mesozoiques, l'extracció de les quals es realitza amb mitjans mecànics. No obstant això, es planteja reprendre l'ús de voladures, considerades necessàries per tal de dur a terme el desmunt del mur divisori. S'estima un estèril d'entre el 5-10%.

El disseny de l'explotació és per abancalament descendent amb geometria talús-berma de 15-20 m d'altura, 6 m d'amplada i angle entre 70-75º.

La superfície autoritzada es divideix en sis zones d'actuació (A, B, C, D, E i F), de les que només es preveu l'extracció de material a cinc d'elles (B, C, D, E i F).

El transport del material extret es realitza amb maquinària mòbil (retroexcavadora, camió, pala i carretó). La pedrera compta amb establiment de benefici per al tractament i classificació del material extret (ubicada a la zona E a cota 90m) el qual serà desplaçat en fase 1 d'explotació a la plaça de la pedrera a cota 74 m. A més a més hi ha tot un seguit d'instal·lacions auxiliars associades com són: casetes de bàscula, oficines, menjador, quadre elèctric, grup generador i dipòsits de productes petrolífers (4 dipòsits de doble paret i capacitat total d'aproximadament 15.000 litres).

El subministrament d'aigua prové d'una captació d'aigües subterrànies amb identificació CAS_1061_Vigent-A_S_8164 (ús industrial), l'energètic es realitza mitjançant grups electrògens.

Es planteja un desenvolupament explotació/restauració simultani a realitzar en 6 fases i arribant a una cota final de la plaça de la pedrera de 60.0 msnm. El volum total a explotar serà de 270.721 m³.

La restauració consistirà en dur a terme un increment en l'abancalament existent, el sanejament de les zones de capçalera dels talussos, la realització de rebliments puntuals a peu de banc per tal de reduir l'altura visible dels talussos d'explotació, el recrescut d'una part de la plaça fins a cota 74 i el desmunt d'un volum considerable del massís divisori amb la contigua Cas Saboners, com a mesura imprescindible d'integració paisatgística.

L'eliminació d'una bona part del massís divisori (fins arribar a la cota de la pista de Cas Saboners entre 110 i 129m) suposarà, en relació a la Resolució de regularització, un increment de 8 anys i de 71.524,92 m³ respecte de l'autoritzat, és a dir, la diferència entre el volum de material extret a la fase 1 (114.594,11 m³) i el volum explotat (71.524,92 m³) és el volum que serà rebaixat del massís divisori. No obstant això, l'excés del volum de recurs extret no serà explotat des del punt de vista econòmic fins que l'òrgan competent no ho hagi autoritzat.

Com a material de rebliment s'emprarà l'estèril de l'activitat, material extern procedent d'excavacions i desmunts i residus de construcció i demolició procedents de planta de triatge.

Les dades previstes a cadascuna de les fases plantejades es mostren a la taula següent:

Fase	Termini(anys)	Sup. Explotada (m2)	Sup. Restaurada (m2)	Volum extret (m3)	Volum explotat (m3)	Volum rebliment (m3)	Pressupost (€)
0	0	75.023,23	9.503,22	0,00	0,00	0,00	0,00
1	8	76.424,35	19.604,20	114.594,11	71.524,92	135.759,36	97.378,61
2	2	66.323,37	26.147,65	50.134,95	50.134,95	4.430,14	36.226,06
3	2	59.779,92	29.209,51	46.685,14	46.685,14	12.580,23	33.409,35
4	2	56.718,06	34.375,72	52.551,38	52.551,38	10.588,20	36.874,28
5	2	51.551,85	85.927,57	49.658,26	49.658,26	15.692,02	98.625,38
Total	16	76.424,35	85.927,57	313.623,84	270.554,65	179.049,95	302.513,68

El pla de restauració preveu una revegetació en zones diferenciades de bancals, plaça de pedrera i talús (zona de rebliment), les operacions en bancals (bermes) i plaça seran similars, mentre que als talussos finals d'excavació es crearan irregularitats per afavorir l'aparició d'espècies vegetals de manera espontània i la nidificació d'aus. Per tal de controlar la capacitat erosiva de les aigües d'escorrentia dins l'àmbit de l'autorització, es projecta que les bermes tinguin una contrapendent d'1-2º cap al peu del talús on s'excavaran cunetes de drenatge amb la finalitat de recollir i conduir les aigües cap al fons de l'explotació on s'infiltraran en el terreny.

La fase 0 es planteja que sigui d'execució immediata a la qual es restauraran els bancs de la paret nord ubicats a cotes 104 i 95 m, es reforçarà la barrera vegetal sobre la zona que recorre la carretera i el camí de Cas Saboners amb individus d'ullastre i mata, i s'iniciaran els treballs per tal d'accedir al massís divisori, el desmantellament de part del qual es realitzarà ja íntegrament a la fase 1. Així a la fase 1 s'eliminarà l'altura del massís compresa entre la seva cresta i la pista d'accés a Cas Saboners, que oscil·la entre cota 129 i 110m, la retirada anirà en direcció N-S. En aquesta fase es revegetaran les bermes existents a la zona sud-est (cotes 104 i 93), a la banda oest (cota 115 m) així com la zona superior del massís una vegada hagi estat en part eliminat, la plaça de la pedrera es recreixerà a cota 74 m i l'establiment de benefici canviarà d'ubicació a l'esmentada cota. A la resta de les fases successives es continuarà amb la revegetació de les bermes creades pel perímetre interior al mateix temps que s'aniran dipositant rebliments a peu de banc que en fases posteriors seran sembrats amb tècniques d'hidrosembra.

El desmantellament dels establiments de benefici (planta de tractament mineral i planta d'aglomerat asfàltic) així com la resta d'instal·lacions i edificacions associades a l'activitat es projecta a la fase 5.

El quadre següent mostra els paràmetres previstos per al restabliment del fluxos vegetals:

Unitat	Característiques	Situació
Terra vegetal	30-40 cm gruix	Dispersa sobre àrees a revegetar
Herbàcies	Densitat mínima 150 kg/ha	Dispersa sobre àrees a revegetar
Pí (pinus halepensis)	Altura: 10-20 cm Diàmetre radicular: 3-7 cm Densitat: 0,01 ud/m2	Marc de plantació en bermes i aleatori en plataforma acord amb la densitat de plantació
Llentiscle (Pistacia lentiscus)	Altura: 25 cm Diàmetre radicular: > 5 cm Densitat: 0,01 ud/m2
Ullastre (Olea europaea Var. Sylvestris)	Altura: 10-20 cm Diàmetre radicular: 3-7 cm Densitat: 0,01-0,02 ud/m2
Romaní, lavanda i bruc	Altura: 8 cm	Dispersa sobre àrees a revegetar

L'estat final mostrarà una morfologia amb talussos d'altures entre 10 i 15 m i angles de 70-75º, a excepció de les zones on s'ha arribat al límit de l'autorització on l'altura serà major, d'entre 20 i 30 m. La zona central mostrarà àmplies places a cotes 60, 65 i 74 la transició de la qual ve representada per talussos de 5 m d'altura de rebliment que segueixen la relació H:V de 3:2. L'ús final del sòl serà forestal.

B) Planta d'aglomerat asfàltic

El projecte té per objecte la incorporació d'una planta d'aglomerat asfàltic a l'establiment de benefici de l'explotació, sense que això suposi una modificació del pla d'explotació ni de restauració previst.

El promotor és Cantera Sineu S.L. i l'òrgan substantiu la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines.

Comptarà amb una superfície d'ocupació de 900 m² a la zona nord de l'explotació (zona A), s'ubicarà a cota 103 m i la xemeneia de fuita de gasos s'erigirà 22 m per sobre de tal cota. El procés productiu consistirà a barrejar els àrids procedents principalment de la pedrera amb el betum que proporcionarà una empresa externa.

La planta prevista es correspon amb el modelo MARINI BE TOWER 2000P, la seva funció és l'obtenció d'una mescla en calent de varis components (àrids, filler o pols mineral i lligant bituminós o betum) amb la finalitat d'obtenir paviments bituminosos emprats en construcció. Té una producció màxima de 160t/h, assoleix temperatures d'entre 140-160º C i està constituïda per varis elements: unitat predosificadora, triatge de rebuig, planta dosificadora d'aglomerat reciclat, assecador-mesclador, cremador, automatismes, sistema d'emmagatzematge i dosificador de filler, filtre de mànigues, sitja d'emmagatzematge, caldera d'oli tèrmic, tancs de betum, tancs de combustible, sistema d'aire comprimit i caseta de control.

La planta tindrà un funcionament discontinu atès que la seva producció dependrà de la demanda. No obstant això, el règim normal de producció previst serà de 50.000 t/any. El seu funcionament serà amb grup electrogen de 800 kVA i requerirà de dipòsits d'emmagatzematge de substàncies combustibles tipus: gasoil B (5.000 litres), fuel (60.000 litres) i betum (180.000 litres) entre d'altres.

La maquinària mòbil emprada en la planta serà la mateixa que disposa l'explotació.

2. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives d'explotació i restauració valorades són:

-Alternativa 0. Execució del pla de restauració contemplat al projecte de regularització de 2016. Va ser descartada ja que no té en consideració l'efecte sinèrgic o acumulatiu amb l'explotació veïna, no preveu cap actuació en relació al massís divisori i manté l'elevada altura dels talussos finals d'excavació.

-Alternativa 1. Explotació per abancalament i rebliment a cota i recuperació de la topografia original del terreny. Desplaçament de la planta de tractament i instal·lació d'una planta d'aglomerat asfàltic. Es descarta atès l'elevat volum de material que suposa la seva execució i en conseqüència la dificultat de preveure un calendari que sigui fiable.

-Alternativa 2 (seleccionada). Explotació per abancalament i rebliment parcial per tal d'obtenir un perfil compatible amb el medi natural. Projecta el desmantellament de part del massís divisori, el desplaçament de la planta de tractament a cotes inferiors i la instal·lació d'una planta d'aglomerat asfàltic.

-Alternativa 3. Explotació per abancalament i rebliment parcial per tal d'obtenir un perfil de restauració compatible amb el medi natural, s'inclou el desmantellament del part del massís divisori, el trasllat de la planta de tractament a cotes inferiors i la instal·lació d'una planta d'aglomerat asfàltic a un polígon industrial. Es descarta justificant els possibles efectes negatius de la planta asfàltica sobre els nuclis urbans i per l'increment en els gasos d'efecte hivernacle derivats del trànsit de vehicles pesats necessaris pel transport de la matèria primera (àrids que alimenten la planta).

-Alternativa 4. Explotació per abancalament i rebliment parcial per tal d'obtenir un perfil de restauració compatible amb el medi natural sense dur a terme el desmantellament de part del massís. Es preveu el desplaçament de la planta de tractament a cotes inferiors i la instal·lació d'una planta d'aglomerat asfàltic dins del perímetre miner. Es descarta atès el gran impacte visual que suposa el manteniment de la paret existent entre les dues explotacions mineres.

L'estudi inclou inventari ambiental de la zona així com la valoració i ponderació dels impactes associats tant a l'alternativa seleccionada com a la resta de les plantejades. La seleccionada (alternativa 2) es justifica en base a actuacions com són: el desmunt de part del mur divisori amb la veïna Cas Saboners, l'inici de la restauració de forma immediata i simultània amb l'explotació, l'abancalament dels fronts d'explotació i els rebliments a peu de banc per tal de reduir l'altura lliure dels talussos finals. Pel que respecta als establiments de benefici, tant la planta de tractament com la d'aglomerat asfàltic es justifiquen des del punt de vista ambiental en base a la seva ubicació i operació sota la cota del terreny. De la valoració total (explotació i restauració) realitzada per a l'alternativa seleccionada resulten impactes negatius destacables els relacionats amb l'afecció a: la qualitat de l'aire, les emissions de renous i vibracions, el canvi climàtic i la qualitat del sòl i la seva morfologia i les aigües superficials, mentre que el major pes dels impactes positius recau principalment en l'ocupació i activitats econòmiques i en els usos del sòl i el paisatge.

Com a mesures preventives i correctores dels impactes negatius es proposen entre d'altres:

- Manteniment de la pantalla vegetal que envolta l'explotació.

- Limitació de la velocitat de la maquinaria mòbil a 20 km/h i dels vehicles de transport de material a 10 km/h.

- Les vibracions i ones derivats de les voladures hauran de complir l'establert a la norma corresponent UNE 22.381.93 "Control de vibracions produïdes per voladures"

- Previsió de les condicions meteorològiques els dies de voladures amb la finalitat de no incrementar la transmissió de l'ona aèria per l'efecte del vent, presència de núvols baixos i boira.

- Camions carregats amb material que surtin de l'explotació aniran tapats amb lones a la zona de banyera.

- Ubicació de la planta de tractament mineral s'ubicarà a la zona de menor cota.

- Tasques de manteniment de maquinària, que es realitzaran en zona dotada de solera de formigó.

- Manteniment de les cunetes de peu de banc i les perimetrals.

- Control del nivell i qualitat de les aigües subterrànies en el sondeig existent.

El Programa de Vigilància Ambiental té com a finalitat garantir el compliment de les mesures preventives i correctores en base al control i seguiment de factors ambientals com: fauna, vegetació i revegetació, sòl, atmosfera, qualitat de les aigües, paisatge i morfologia. La periodicitat en el control serà variable en funció del tipus de factor (diari, mensual, trimestral, anual...etc) i el seu registre es materialitzarà amb l'emissió dels informes oportuns.

De l'estudi sonomètric realitzat en data maig de 2021 s'extreu que dels mesuraments realitzats en 5 punts, ubicats al perímetre exterior de l'explotació, els valors obtinguts es troben dins dels límits establerts per la normativa vigent (ordenança municipal i RD 1367/2007 pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, del renou).

L'annex d'incidència paisatgística analitza la visibilitat del projecte i estudia la conca visual respecte a un radi de 5 km. Els punts seleccionats per a la valoració visual han estat, entre d'altres: carretera Ma 3300 Sineu-Petra, la carretera Ma 3301 Sineu-Ariany, la línia de ferrocarril FFCC Palma-Artà i el Puig de Bonany (316 m), de l'anàlisi global es conclou que resulta visible en un 8,03%, a més a més l'eliminació en part de la paret divisòria resulta un factor important a l'hora d'homogeneïtzar la conca minera. L'estudi mostra diferents visuals de l'estat que tindran els terrenys afectats al llarg del desenvolupament de les fases previstes el que permet tenir un control en l'evolució de la restauració plantejada.

Per la seva banda l'annex referent al consum energètic i vulnerabilitat del projecte al canvi climàtic estima les emissions directes de gasos d'efecte hivernacle derivats dels grups generadors, la maquinària mòbil i la planta d'aglomerat asfàltic i conclou que aquestes es veuran compensades parcialment amb la implantació de la vegetació que actuarà com a embornal de CO₂.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La pràctica totalitat de la parcel·la 444 té la qualificació de zona d'interès miner (ZIM), amb l'excepció d'una petita franja al sud-est. Pròxima a l'explotació es localitza l'ANEI Ma-41 Puig de Sant Nofre i limitant pel sud el massís divisori que comparteix amb la veïna Cas Saboners.

L'àmbit de l'explotació limita al nord, est i oest amb zona d'alt risc d'incendi (ZAR) amb la qualificació del risc molt alt.

D'altra banda també es troba limitada pel nord amb la carretera Ma-3300 Sineu-Petra i la seva àrea o zona de protecció territorial (APT) compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'explanació i a una distància d'aquestes de 18 metres en base a l'establert a la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB.

Des del punt de vista hidrogeològic, l'explotació se situa damunt la massa d'aigua subterrània1815M4: Petra, caracteritzada pel mal estat quantitatiu i qualitatiu. La vulnerabilitat a la contaminació és moderada.

Finalment i pel que respecta al paisatge la pedrera es localitza a la Unitat Paisatgística UP9 Pla amb un grau de valoració paisatgístic moderat.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Tramitació

A l'explotació Son Tey li és d'aplicació la disposició transitòria segona (DT2ª) de la Llei 1/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 14. "Instal·lacions permanents per fabricar aglomerats asfàltics en calent" i, punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm.198, de data 21 de novembre de 2020 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, modificació del projecte d'explotació i pla de restauració regularitzats, i projecte d'instal·lació d'una planta d'aglomerat asfàltic a la pedrera Son Tey (170) per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents Administracions afectades:

- Ajuntament de Sineu

-Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures

-Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural:

+ Servei de Protecció d'Espècies.

+ Servei de Planificació

+Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera

-DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

L'òrgan substantiu va indicar que a data 2 de febrer de 2021, no té constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública.

Amb posterioritat i arran d'informe tècnic d'esmena de deficiències, la CMAIB va trobar necessari que l'òrgan substantiu fes consulta i petició d'informe a les següents administracions públiques afectades:

-DG de Residus i Educació Ambiental. Departament d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

-DG de Mobilitat i Transport Terrestre. Serveis Ferroviaris de Mallorca.

A la data del present informe s'han rebut informes de:

-Ajuntament de Sineu, de data 8 de gener de 2021 indicant entre d'altres que:

[...] l'activitat NO DISPOSA de llicència d'activitat ni títol habilitant equivalent.

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Protecció d'Espècies, de data 12 de gener de 2021 i sentit favorable amb recomanacions.

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 14 de gener de 2021 amb sentit d'esmenar les deficiències detectades a la documentació presentada. En data 26 de juliol de 2022 es torna a emetre informe, arran de la nova documentació presentada, que conclou amb la necessitat de modificar la inscripció APCA de la pedrera per tal d'adequar-la als canvis operats, la necessitat de sol·licitud d'inscripció APCA (grup B) de la planta d'aglomerat asfàltic, i la recomanació d'utilització de gas natural liquat (GNL) com a combustible de la planta d'aglomerat asfàltic en detriment del fueloil i gasoil previstos analitzades les conclusions de l'annex de l'estudi d'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

-Conselleria de Mobilitat i Habitatge. Serveis Ferroviaris de Mallorca, de data 20 d'abril de 2021 i sentit favorable amb condicionants.

-Consell de Mallorca. Servei d'Ordenació del Territori, de data 22 de gener de 2021 que conclou amb dues consideracions respecte a la planta d'aglomerat asfàltic. Per la seva banda el Servei d'Explotació i Conservació en data 26 de juliol de 2022 emet informe amb condicionants en relació al Projecte d'ampliació de volum de l'explotació Son Tey, núm. 170 TM Sineu (Exp. 2020/18283).

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Consideracions tècniques

5.1 - L'efecte sinèrgic i acumulatiu més destacable amb l'explotació veïna Cas Saboners, és l'existència d'una paret divisòria residual de litologia calcària caracteritzada per la seva continuïtat, esveltesa i escassa presència de vegetació a conseqüència de la verticalitat, la qual representa l'impacte ambiental més destacable des del punt de vista paisatgístic.

El desmunt de la part imprescindible d'aquesta paret per tal de reduir la seva alçada fins a cota de la pista d'accés a Cas Saboners, com actuació contemplada i coordinada per les dues autoritzacions, donarà com a resultat una conca minera més uniforme i homogènia amb el que s'aconseguirà una disminució important de l'actual impacte paisatgístic.

5.2 - En la línia anterior pel que respecta a l'impacte paisatgístic, es considera que aquest es veurà incrementat a conseqüència de la instal·lació d'una planta d'aglomerat asfàltic a l'entorn més proper de l'accés a l'explotació. Cal tenir en compte que la planta projectada resultaria visible des de la zona del Puig de Nofre (ANEI) tal i com ja succeeix amb les dues autoritzacions mineres. Però també ho serien els seus elements verticals (xemeneia de 22 m, torre de mescla de 18,5 m, sistema d'emmagatzematge de 15 m) des d'altres punts d'observació com són la carretera Ma-3300 i la línia ferroviària.

A més a més, no es considera prou justificada l'alternativa de la seva ubicació respecte a la d'un polígon industrial sobretot tenint en compte que a les proximitats de l'explotació minera hi ha: un àrea natural d'especial interès (ANEI Puig de Son Nofre), una zona d'alt risc d'incendi (ZAR) amb qualificació del risc molt alt, Hàbitats d'Interès Comunitari 9320. Boscos de Olea i Ceratonia (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae) i una altra planta asfàltica a una distància inferior a 1,5 km de la que ara es pretén instal·lar, en concret a la parcel·la 25 del polígon 11 (explotació minera Son Corb núm. 509).

Cal afegir que, de l'annex específic redactat en relació al consum energètic i la vulnerabilitat del projecte davant del canvi climàtic al qual es varen calcular les emissions de GEI (NOx, SO₂ i CO₂) derivades dels grups generadors de l'establiment de benefici, la maquinària mòbil i la fabricació d'aglomerat, s'extreu que, per al cas de la planta d'aglomerat asfàltic, els derivats de l'ús de gas propà seran menors que els derivats de l'ús de fuel i gasoil projectats, en concret les emissions de CO2 es redueixen un 40% amb la utilització de GNL en relació amb les emissions del fueloil i gasoil previstos.

5.3 - Pel que respecta a les vibracions derivades de l'activitat (execució de voladures), al projecte d'explotació consta que el disseny de voladures s'ha realitzat tenint en compte les especificacions que marca la norma UNE 22-381-93 pel que respecta, entre d'altres, a l'existència d'estructures i edificacions sensibles dins les quals s'han contemplat un habitatge proper, la carretera Ma-3300 i la línia ferroviària Palma- Manacor. No obstant l'anterior, el consum d'explosius i l'execució de voladures està pendent d'autorització per part de l'òrgan competent.

En relació a la proximitat de la línia ferroviària a l'explotació, Serveis Ferroviaris de Mallorca informa favorablement el projecte sempre i quan: s'adoptin les mesures correctores per minimitzar els impactes visuals i sonors sobre el ferrocarril i a més a més s'adoptin les mesures que siguin necessàries per minimitzar les vibracions per tal de no desestabilitzar els talussos propers pels quals discorre el traçat ferroviari.

5.4 - En relació als terrenys afectats per l'activitat i fora del perímetre autoritzat, una part de la parcel·la 444 s'ha vist alterada per l'activitat atesa la presència de vials que comuniquen amb la pedrera així com l'eliminació de la coberta vegetal original i el dipòsit del que s'assembla a estructures metàl·liques. En aquest sentit es considera necessari que el pla de restauració contempli, dins la seva fase 0 d'execució immediata, la retirada de tots aquests elements que no es consideren propis de la zona així com la restitució al seu estat original de l'àrea afectada.

5.5 - Respecte a la reducció de l'impacte visual,es considera oportú que la fase 0 de restauració immediata inclogui a la meitat nord del límit oest de l'autorització, la plantació d'espècies arbòries i arbustives autòctones de mida inicial i frondositat suficient per tal d'esmorteir l'impacte en aquesta zona.

5.6 – En base a la planimetria aportada, no es preveu cap tipus de restauració-revegetació a la zona d'entrada on s'ubiquen les estructures relacionades amb instal·lacions de menjador, vestidors, magatzem, oficina i bàscula.

5.7 - Pel que fa a la inscripció com Activitat Potencialment Contaminadora de l'Atmosfera (APCA) de l'explotació minera i de la planta d'aglomerat asfàltic prevista, el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera en el seu informe de 26 de juliol conclou que:

a) El titular de la pedrera ha de sol·licitar la modificació de la seva resolució d'inscripció APCA per tal d'adequar-la als canvis operats.

b) El titular ha de sol·licitar, en relació a la planta d'aglomerat asfàltic, l'autorització administrativa com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup B.

c) S'aconsella la utilització de GNL com a combustible per a la planta d'aglomerat asfàltic, per anar en consonància amb els objectius de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

5.8 - Quant a l'estabilitat dels talussos d'explotació es fa constar al projecte d'explotació que s'han tingut en consideració les recomanacions de informe geotècnic estudi d'estabilitat de talussos redactat en data octubre de 2019. Pel que respecta a l'estabilitat dels talussos de restauració (rebliment), amb alçada màxima de 5 m i pendent H:V de 3:2, els resultats del càlcul del factor de seguretat són superiors a 1,2 (FS > 1,2).

5.9 – En relació al material projectat per a la restauració: estèrils de l'activitat, material extern procedent d'excavacions i desmunts i RCDs procedents de planta de triatge es considera que:

a) L'estèril de la pròpia activitat no té la consideració de residu segons la definició donada a la Llei 8/2019, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

b) La resta de material previst que sí s'ajusti a la definició de residu, haurà de tenir el caràcter d'inert, és a dir, haurà de ser un residu no perillós que no experimenti transformacions físiques, químiques o biològiques significatives, no soluble ni combustible, que no reaccioni físicament ni químicament ni de cap altra manera, no biodegradable, que no afecti negativament altres matèries amb les quals entri en contacte de manera que pugui donar lloc a contaminació del medi ambient o perjudicar la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants del residu i l'ecotoxicitat del lixiviat hauran de ser insignificants, i en particular no hauran de suposar un risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. Tot això en base al que estableix el RD 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

5.10 – Respecte a l'excés del volum de material extret en relació a la Resolució de regularització i corresponent a la necessitat ambiental d'eliminació de part del massís divisori, es fa constar que aquest material resultant només serà beneficiat (explotat) si és, i a partir que sigui, autoritzat per l'òrgan competent, en cas contrari s'incorporarà al material de rebliment en detriment d'aportacions externes.

6. Conclusions

Per tot l'anterior es formula la declaració d'impacte ambiental

A) Favorable a la modificació del projecte d'explotació i pla de restauració regularitzats de l'explotació Son Tey (170), que forma part de la parcel·la 444 polígon 6, T.M. Sineu, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental de data febrer de 2022 signat per Pablo Sirgo Granda, l'estudi d'estabilitat de talussos de data octubre de 2019 i de maig de 2021 i els condicionants següents:

1. S'haurà de dur a terme dins la fase 0 de restauració:

a) La restitució, al seu estat original, de la part de la parcel·la 444 no inclosa dins el perímetre autoritzat que s'ha vist alterada per l'activitat.

b) La plantació, a la meitat nord del límit oest de l'autorització, d'una barrera vegetal conformada per espècies arbòries i arbustives autòctones de baix requeriment hídric, mida inicial i frondositat suficient per tal d'esmorteir l'impacte visual. Els individus arboris hauran de tenir, en el moment de la sembra, una altura mínima de 1,5 metres.

2. La creació d'irregularitats als talussos finals d'explotació no podrà comprometre la seva estabilitat ni a curt ni a llarg termini.

3. L'inici de cadascuna de les fases d'explotació, exceptuant la fase 1actual, es condiciona al compliment de la finalització de les fases de restauració associades, així com a la justificació raonable de la disponibilitat prèvia del material de rebliment adequat que serà necessari per a la seva restauració posterior.

4. Els rebliments parcials a peu de banc es realitzaran amb estèrils de l'explotació i residus externs que tinguin la qualificació d'inerts.

5. Els regs previstos per al manteniment de la vegetació i per combatre els efectes de la pols, es realitzaran prioritàriament amb aigües regenerades sempre i quan els seus paràmetres fisicoquímics i microbiològics siguin adequats.

6. Les edificacions existents han de complir amb les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes a la norma 22 del Pla Territorial Insular de Mallorca.

7.Perquè el procés de revegetació sigui el més efectiu possible i es dugui a terme una bona integració paisatgística, es considera necessari que:

a) S'instal·lin tubs protectors davant la fauna depredadora.

b) Els plantons d'altura 10-20 cm alternin amb altres d'altura 0,5-1,0 m.

c) S'utilitzin tècniques que garanteixin la pervivència de les espècies a llarg termini.

d) El gruix de la capa de terra vegetal s'haurà d'ajustar a les determinacions del material de rebliment emprat.

8. La fossa sèptica haurà de complir amb l'indicat a l'article 80 del PHIB pel que respecta a:

-El titular del sistema autònom haurà de presentar una declaració responsable davant l'Administració hidràulica de la instal·lació del sistema.

-El rendiment de la fossa serà el següent:

 

DBO (% reducció)	DQO (%)	SS (%)
70	75	70

-L'evacuació de l'efluent líquid depurat es podrà dur a terme mitjançant infiltració per zona verda de, com a mínim, 25 m² per habitant equivalent. Si pot entrar en contacte amb l'ésser humà, es recomana desinfectar-lo.

9. A efectes de controlar i contenir possibles abocaments accidentals de substàncies contaminants, s'haurà de disposar a la zona de sepiolita o similar a bastament així com contemplar al seva recollida posterior per part de gestor autoritzat.

10. Les possibles pròrrogues del dret miner hauran de ser sotmeses a nou procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

B) Desfavorable al projecte d'instal·lació d'una planta d'aglomerat asfàltic a la pedrera Son Tey (170) al concloure's que es produiran impactes adversos significatius.

Es recorda que:

1. De conformitat amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en què es prevegi el rebliment amb residus de la construcció i la demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ i vinculant, emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Aquest informe previ i vinculant també serà necessari en l'actualització, revisió o modificació del pla de restauració si s'introdueix o modifica el rebliment de la pedrera mitjançant qualsevol tipus de residus.

L'ús efectiu de residus en una pedrera amb el pla de restauració aprovat ha de ser motiu, en cada cas de nova tipologia i/o origen dels residus, de comunicació prèvia de l'entitat o persona titular de la instal·lació a l'òrgan competent de residus.

2. En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

3. Segons l'informe de l'Ajuntament de Sineu de data 8 de gener de 2021, l'activitat no disposa de llicència d'activitat ni títol habilitat equivalent, la qual cosa es fa constar a l'efecte que es prenguin les mesures escaients.

4. El Servei d'Explotació i Conservació del Consell de Mallorca va indicar que la zona d'extracció minera dins la zona de protecció de la Ma-3300 entre PK 4+600 i 5+000 no és autoritzable, per tant s'haurà d'excloure de l'extracció tota aquesta zona afectada per la zona de protecció. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i les autoritzacions o informes necessaris.

 

(Signat electrònicament: 24 de novembre de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias