BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple de l'Ajuntament, en sessió ordinària del 20 d'octubre de 2022, al punt 6 de l'ordre del dia, va adoptar els acords següents:

"Primer. Aprovar el Pla de mesures antifrau, adjunt a aquesta proposta, com a conjunt d'eines obligades de prevenció i lluita contra el frau, els conflictes d'interès i la corrupció, dins la gestió de qualsevol projecte, actuació o inversió que tengui finançament total o parcial a càrrec del Fons Europeu Next Generation EU.

Segon. Aprovar la Declaració institucional de l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca d'assumpció del compromís de lluita contra el frau, que s'inclou com a l'Annex II del Pla.

Tercer. Publicar l'acord i tota la documentació adient en el BOIB, al web de l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca, per a general coneixement.»

PLA DE MESURES ANTIFRAU DE L'AJUNTAMENT DE CIUTADELLA

ÍNDEX

1. Preàmbul

2. Objecte i abast del Pla

3. Àmbit d'aplicació

4. Òrgans responsables

5. Mesures per a la lluita contra el frau

a) Prevenció

a.1) Declaració política

a2) Codi de conducta

a3) Declaració d'absència de conflictes

b) Detecció:

b1) Verificació de la DACI

b2) Banderes Vermelles

b3) Bústia o canal de denúncies

c) Correcció i persecució

Annexos

• Annex I. Model d'autoavaluació del risc de frau

• Annex II. Declaració institucional de l'Ajuntament de Ciutadella de compromís de lluita contra el frau

• Annex III. Codi de conducta de les empleades i els empleats públics

• Annex IV. Declaració d'absència de conflictes d'interès

• Annex V. Adhesió de l'Ajuntament de Ciutadella al Codi de Bon Govern de la FEMP

1. PREÀMBUL

Per fer front a les seqüeles socioeconòmiques sofertes a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, el Consell Europeu va aprovar el 21 de juliol de 2020 l'Instrument de Recuperació de la Unió Europea, conegut com “Next Generation EU”, dotat amb 750.000 milions d'euros.

L'eix central de l'instrument “Next Generation EU” està constituït pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), amb una dotació de 672.500 milions d'euros, i que va destinat a mitigar l'impacte econòmic i social de la pandèmia a través d'un sistema de préstecs i subvencions per a donar suport a les reformes i inversions empreses pels estats membres de la Unió.

L'MRR ha estat objecte de regulació mitjançant el Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i dedica l'article 22 a la protecció dels interessos financers de la Unió Europea.

Sent conscients de l'exposició de l'execució del Mecanisme al frau i a altres irregularitats, l'esmentat article 22 disposa que els beneficiaris de l'MRR han de dur a terme, entre d'altres, les següents actuacions:

a) Comprovar periòdicament que el finançament proporcionat s'hagi utilitzat correctament de conformitat amb totes les normes aplicables i que tota mesura d'aplicació de les reformes i dels projectes d'inversió en el marc de l'MRR s'hagi aplicat correctament de conformitat amb totes les normes aplicables, en particular en tot allò que fa referència a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos.

b) Prendre les mesures oportunes per prevenir, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d'interès que afectin els interessos financers de la Unió Europea i exercir accions legals per recuperar els fons que hagin estat objecte d'apropiació indeguda, també respecte a qualsevol mesura per a l'execució de les reformes i dels projectes d'inversió en el marc del Pla de recuperació i resiliència.

El Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya (PRTR), que va ser aprovat per la Comissió Europea el 13 de juliol de 2021, té quatre eixos transversals que vertebren totes les palanques i els components, i estan plenament alineats amb aquells que estableix l'MRR: la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere.

Amb la finalitat de garantir una adequada gestió del Pla de recuperació, que respongui als més alts estàndards de control i auditoria, s'està desplegant un marc complet de control i d'informació, en col·laboració amb la Comissió Europea, a través d'instruments que s'implementen sobre la base dels sistemes ja existents per a la gestió dels fons europeus.

D'acord amb aquest disseny, l'apartat 4.6 del PRTR estableix que el sistema de control de l'MRR descansarà en els sistemes de control ja existents en les administracions públiques espanyoles, amb l'ús d'eines, procediments i organismes responsables ja presents en el seu funcionament ordinari, però amb el reforç i l'adaptació del seu enfocament, quan això sigui necessari, per donar la cobertura necessària que garanteixi l'adequada protecció dels interessos financers de la UE, i fer possible la prevenció i, en el seu cas, la posada de manifest i la correcció de les irregularitats relatives al frau, la corrupció, el conflicte d'interessos o el doble finançament.

Posteriorment, per fer efectiu el compliment d'aquestes obligacions en l'execució del PRTR, es va aprovar l'Ordre HFP 1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del PRTR, que recull a l'article 6. Reforç de mecanismes per la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interès, unes previsions concretes en aquesta matèria. En concret, indica: “Tota entitat, decisora o executora, que participi en l'execució de les mesures de PRTR haurà de disposar d'un pla de mesures antifrau, que permeti garantir i declarar que, en el seu àmbit d'actuació, els fons corresponents s'han utilitzat de conformitat amb les normes aplicables, en particular, en allò que es refereix a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interès"

Per tant, aquest pla de mesures antifrau ha de ser aprovat per l'Ajuntament de Ciutadella com a possible entitat executora, i ha de contenir mesures eficaces i proporcionades de lluita contra el frau i la corrupció basades en un plantejament proactiu, estructurat i específic per gestionar el risc de frau, de conflicte d'interès i de corrupció.

2. OBJECTE I ABAST DEL PLA

El Pla de mesures antifrau és el document que ha de considerar les mesures tendents a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció, els conflictes d'interès i a evitar el doble finançament, i complir amb els requeriments previstos a l'article 22 del Reglament de l'MRR, en el Pla de recuperació i a l'Acord de finançament signat entre la Comissió Europea i Espanya.

En conseqüència, l'objecte d'aquest pla és concretar les mesures de control del risc de frau, amb especial èmfasi en l'àmbit de l'execució dels fons de l'MRR per part de l'Ajuntament de Ciutadella, tenint en compte les competències en matèria de frau, exclusivament administratives, que té atribuïdes, i que en cap cas inclouen competències d'investigació. Per tant, s'estableix en aquest pla una estratègia que concreta una sèrie de principis i mesures proporcionades amb relació a la prevenció, la detecció, la correcció i la persecució del frau, la corrupció i els conflictes d'interès per assegurar el compliment de tots els requeriments de la normativa europea. Tot això, sense perjudici de les actuacions de control que sobre aquesta matèria duguin a terme els òrgans competents per al control intern i extern de la gestió economicofinancera del sector públic, als quals també seran d'aplicació les mesures contingudes en aquest pla, amb la finalitat de fer-ho extensiu a tota la gestió administrativa de l'Ajuntament.

Aquest pla tindrà una durada indefinida, però es revisarà anualment i, en tot cas, l'avaluació del risc, ded l'impacte i la probabilitat de risc de frau en els processos clau de l'execució es revisarà biennalment o anualment quan s'hagi detectat algun cas de frau o hi hagi canvis significatius en els procediments.

Aquest sistema està recolzat en quatre grans àrees per considerar els diferents aspectes de la lluita contra el frau i la corrupció: prevenció, detecció, correcció i persecució.

El Pla de mesures antifrau preveu també l'elaboració dels procediments a seguir per al tractament dels possibles conflictes d'interès, tenint en compte que, si bé l'existència d'un possible conflicte d'interès no determina necessàriament l'existència de frau, no resoldre aquell conflicte d'interès a temps sí que podria portar a una situació de frau. Un conflicte d'interès no resolt constituiria, per tant, un indicador d'un possible frau. Així, la primera de les fases en les quals es pot evidenciar la possible concurrència de frau és la situació de conflicte d'interessos no resolta; és a dir, quan les persones afectades no s'hagin abstingut degudament o no hagin estat recusades, en cas que concorreguessin situacions de conflicte d'interessos o s'hagués tingut coneixement d'aquestes, respectivament.

El Pla de Mesures Antifrau s'elabora en compliment del que disposa l'article 22 del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i el Consell, de 12 de febrer de 2021 i l'article 6 de l'Ordre HFP 1030/2021 de 29 de setembre, pel qual es configura el sistema de gestió del PRTR com a base jurídica per a l'elaboració i l'aprovació d'aquest Pla.

Altres documents que han servit de referència per a l'elaboració del Pla han estat:

• El Codi de Bon Govern Local de la FEMP, al qual l'Ajuntament de Ciutadella està adherit des del 15 de febrer de 2018.
• La Guia de gestió de riscos de corrupció a ajuntaments, editada per l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Illes Balears (setembre, 2020).
• La Guia per a l'Aplicació de Mesures Entifrau en l'Execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, del Servei Nacional de Coordinació Antifrau - Intervenció General de l'Administració de l'Estat (febrer, 2022).
• Pla de mesures antifrau per a la gestió de projectes i actuacions que reben finançament europeu dels fons «Next Generations EU» del Consell Insular de Menorca (març 2022).
• Pla de mesures antifrau de l'Ajuntament de Sant Lluís (abril 2022).

3. ÀMBIT D'APLICACIÓ

El Pla de mesures antifrau se circumscriu en l'àmbit de l'actuació de l'Ajuntament de Ciutadella com a entitat executora en el PRTR, i a tota la seva gestió administrativa.

Les mesures del Pla Antifrau s'aplicaran a totes les persones de l'Ajuntament de Ciutadella implicades en la gestió de doblers públics i, en concret, a totes aquelles que tenguin algun tipus de relació amb el disseny, la gestió, l'el·laboració o l'execució dels projectes que comptin amb finançament del PRTR.

Per això, s'identifiquen les responsabilitats en aquesta matèria de cada àrea de l'organització i s'estableix un mapa de processos i riscos, i s'identifiquen les mesures de prevenció a adoptar.

Si escau, també s'aplicarà a qualsevol altra entitat que formi part del sector públic local de l'Ajuntament de Ciutadella Menorca.

4. ÒRGANS RESPONSABLES

El Pla realitza una atribució general de comeses a tots els nivells de l'organització municipal i determina els òrgans amb atribucions específiques en matèria d'integritat i de prevenció de riscos.

Cada àrea de govern proposarà la designació d'una persona responsable d'integritat i de prevenció de riscos de frau, al nivell més alt de responsabilitat jeràrquica possible. També, formularà una proposta de designació d'una persona responsable, en el pla operatiu, de la integritat i la prevenció dels riscos de frau a l'àmbit de l'Àrea o Regidoria, el nivell adequat de la qual hauria de ser el d'una persona que ocupi alguna prefectura de edepartament, quan aquests existeixin.

La persona responsable de la integritat i la prevenció dels riscos de frau té, entre les seves funcions i responsabilitats, les següents:

• Formalitzar i/o informar sobre les propostes d'actualització del Pla.
• Impulsar, coordinar i fer materialment els tallers d'autoavaluació.
• Promoure l'execució de les mesures previstes al Pla.
• Identificar mesures correctives a aplicar i valorar-ne el grau d'urgència.
• Implantar i desenvolupar processos de gestió d'informació (reclamacions, canals de denúncies, etc).
• Traslladar informació a òrgans superiors esmentats anteriorment.

Per garantir l'adequada aplicació d'aquest pla, es crearà la Comissió Antifrau de l'Ajuntament de Ciutadella, que s'encarregarà d'examinar les denúncies i proposar les mesures que siguin procedents.

Aquesta comissió estarà composta per:

• Secretaria o persona delegada.
• Intervenció o persona delegada.
• Serveis Jurídics o persona delegada.
• Responsables dels programes del PRTR o persona delegada.

La designació d'aquestes persones es realitzarà mitjançant Resolució d'Alcaldia.

Les seves funcions seran:

• Realització de l'avaluació inicial seguint el model que s'adjunta com a Annex I.
• Proposar una modificació del Pla antifrau aprovat, d'acord amb els fets o incidents que s'hagin detectat mitjançant les auditories, si escau.
• Instar l'òrgan de contractació o òrgan que aprova la concessió de les subvencions a suspendre immediatament el procediment, notificar aquesta circumstància en el termini més breu possible a les autoritats interessades i als organismes implicats en la realització de les actuacions, i revisar tots els projectes, subprojectes o les línies d'acció que hi hagin pogut estar exposats.
• En cas de detectar un frau, instar l'inici del procediment d'exigència de responsabilitat a l'òrgan competent.
• Recepció i estudi de les possibles denúncies rebudes.
• Adopció de les mesures de correcció i, si escau, persecució.
• Altres.

5. MESURES PER A LA LLUITA CONTRA EL FRAU

a) Prevenció

a.1) Declaració política: és necessari manifestar i difondre al màxim la postura antifrau de l'entitat. Per això, l'Ajuntament de Ciutadella subscriu una declaració institucional antifrau basada en els valors d'integritat, objectivitat, rendició de comptes i honradesa. Aquesta declaració institucional es publicarà al web de l'Ajuntament per al seu coneixement general. El contingut de la declaració institucional s'inclou en l'Annex II.

a.2) Codi de conducta: l'Ajuntament de Ciutadella subscriu un codi de conducta i principis ètics que hauran de complir tots els empleats i les empleades públics. Aquest codi estableix el comportament esperat davant possibles circumstàncies que poguessin donar lloc a frau i els seus principis es basen en els següents compromisos de conducta:

• Compliment rigorós de la legislació aplicable.
• Ús adequat dels recursos públics.
• Integritat, professionalitat i honradesa en la gestió.
• Transparència i bon ús de la informació.
• Tracte imparcial i no discriminatori a beneficiaris.
• Salvaguarda de la reputació de l'Ajuntament en la gestió de Fons.

Aquest codi ètic es publicarà al web de l'Ajuntament per al seu coneixement general. El codi de conducta dels empleats públics i les empleades públiques s'inclou en l'Annex III.

a.3) Declaració d'absència de conflicte d'interès: s'estableix l'obligació d'emplenar una declaració d'absència de conflicte d'interès (DACI) per a tots els intervinents en els procediments de contractació i de concessió de subvencions finançats amb qualsevol tipus de fons europeus. Igualment, s'estableix l'obligatorietat d'emplenament de la DACI com a requisit a aportar per als beneficiaris que, dins dels requisits de concessió de l'ajuda, hagin de dur a terme activitats que presentin un conflicte d'interès potencial.

En emplenar la DACI s'haurà d'observar l'estricta aplicació de l'article 53 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic relatiu als principis ètics; l'article 23 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, relatiu a l'abstenció i la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Existeix conflicte d'interès quan l'exercici imparcial i objectiu de les funcions es vegi compromès per raons familiars, afectives, d'afinitat política o nacional, d'interès econòmic o per qualsevol altre motiu directe o indirecte d'interès personal.

• Conflicte d'interès aparent: es produeix quan els interessos privats d'un empleat públic o beneficiari són susceptibles de comprometre l'exercici objectiu de les seves funcions o obligacions, però finalment no es troba un vincle identificable i individual amb aspectes concrets de la conducta, del comportament o de les relacions de la persona (o una repercussió en aquests aspectes).
• Conflicte d'interès potencial: sorgeix quan un empleat públic o el beneficiari té interessos privats de tal naturalesa que podrien ser susceptibles d'ocasionar un conflicte d'interès en el cas que haguessin d'assumir en un futur determinades responsabilitats oficials.
• Conflicte d'interès real: implica un conflicte entre el deure públic i els interessos privats d'un empleat públic o en el qual l'empleat públic té interessos personals que poden influir de manera indeguda en l'acompliment dels seus deures i de les responsabilitats oficials. En el cas d'un beneficiari implicaria un conflicte entre les obligacions contretes en sol·licitar l'ajuda dels fons i els seus interessos privats que poden influir de manera indeguda en l'acompliment de les citades obligacions.

Possibles actors implicats en el conflicte d'interès:

• Personal empleat públic que realitzi tasques de gestió, control i pagament, i altres agents en els quals s'han delegat algunes d'aquestes funcions.
• Aquelles persones beneficiàries privades, socis, contractistes i subcontractistes, les actuacions dels quals siguin finançades amb fons, que puguin actuar en favor dels seus interessos, però en contra dels interessos financers de la UE, en el marc d'un conflicte d'interessos.

El model de DACI s'inclou en l'Annex IV.

b) Detecció

L'acord de finançament del PRTR subscrit entre l'Estat i la Comissió Europea es refereix als conceptes de frau i corrupció. S'han de tenir en compte les definicions recollides en la Directiva (UE) 2017/1371, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió (d'ara endavant, Directiva PIF). L'article 3.1 recull la definició de frau en matèria de despeses i específicament en matèria de despeses relacionades amb contractes públics:

a) En matèria de despeses, es defineix frau com qualsevol acció o omissió intencionada, relativa a:

• La utilització o a la presentació de declaracions o de documents falsos, inexactes o incomplets, que tenguin per efecte la percepció o la retenció indeguda de fons procedents del pressupost general de les comunitats europees o dels pressupostos administrats per les comunitats europees o pel seu compte.
• L'incompliment d'una obligació expressa de comunicar una informació que tengui el mateix efecte.

b) En matèria de despeses relacionades amb els contractes públics, almenys quan es cometen amb ànim de lucre il·legítim per l'autor o una altra persona, i causen una pèrdua per als interessos financers de la Unió, qualsevol acció o omissió relativa a:

• L'ús o la presentació de declaracions o documents falsos, inexactes o incomplets, que tengui per efecte la malversació o la retenció infundada de fons o actius del pressupost de la Unió o de pressupostos administrats per la Unió, o en nom seu.
• L'incompliment d'una obligació expressa de comunicar una informació que tengui el mateix efecte.
• L'ús indegut d'aquells fons o actius per a fins diferents dels quals van motivar la seva concessió inicial i que perjudiqui els interessos financers de la Unió.

b1) Verificació de la DACI amb informació provinent d'altres fonts

La declaració d'absència de conflicte d'interessos ha de ser verificada. Els mecanismes de verificació hauran de centrar-se en la informació continguda en la DACI, que haurà d'examinar-se a la llum d'un altre tipus d'informació:

• Comprovacions realitzades sobre determinades situacions amb un alt risc de conflicte d'interessos, basades en l'anàlisi de riscos intern o banderes vermelles.
• Controls aleatoris.

La comprovació de la informació podrà realitzar-se a través de les bases de dades de registres mercantils, la Base Nacional de Dades de Subvencions, expedients dels empleats (tenint en compte les normes de protecció de dades) o a través d'eines de prospecció de dades o de puntuació de riscos (ARACHNE).

b2) Banderes vermelles

Les banderes vermelles són senyals d'alarma, pistes o indicis de possible frau. L'existència d'una bandera vermella no implica necessàriament l'existència de frau, però sí que indica que una determinada àrea d'activitat necessita atenció extra per a descartar o confirmar un frau potencial.

Segons l'àmbit d'actuació de l'Ajuntament de Ciutadella com a entitat executora en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i els instruments jurídics en els quals participa, es relacionen a continuació les banderes vermelles més utilitzades, classificades d'acord amb el que estableix el Ministeri d'Hisenda:

Banderes vermelles de situacions compatibles amb frau

• Contractació pública
  • Plecs esbiaixats a favor d'un licitador.
  • Licitacions col·lusòries.
  • Manipulació d'ofertes.
  • Fraccionament de la despesa.
• Subvencions i ajuts.
• Conflicte d'interessos.

Contractació pública

• Impulsar o preparar contractes innecessaris o perjudicials.
• Preparar contractes que limitin indegudament la concurrència o la lliure competència.
• Filtrar informació privilegiada.
• Adjudicar un contracte en contra de les directrius del procediment de contractació que estableix la norma.
• No evitar pràctiques anticompetitives.
• Admetre o excloure empreses licitadores de forma esbiaixada.
• Valorar de forma esbiaixada les ofertes.
• Resoldre l'adjudicació o formalitzar els contractes de manera irregular.
• Obtenir una prestació diferent a la contractada.
• Modificar injustificadament el contracte.
• Autoritzar pagaments injustificats o irregulars.
• No exigir responsabilitats per incompliments.
• Plecs esbiaixats a favor d'un licitador
  • Presentació d'una única oferta o nombre anormalment baix de proposicions optant a una licitació.
  • Extraordinària similitud entre els plecs de prescripcions tècniques i productes o serveis del contractista.
  • Queixes d'altres licitadors.
  • Plecs amb clàusules poc raonables.
  • El poder adjudicador defineix un producte d'una marca concreta enlloc d'un producte genèric.
  • Falsificació de documents.
• Licitacions col·lusòries
  • L'oferta guanyadora és massa alta en comparació amb els costos previstos, amb les llistes de preus públics, amb obres o serveis similars o mitjans de la indústria, o amb preus de referència del mercat.
  • Tots els licitadors ofereixen preus alts de manera reiterada.
  • Els preus de les ofertes baixen bruscament quan participen nous licitadors en el procediment.
  • Els adjudicataris es reparteixen/tornen per regió, tipus de treball o tipus d'obra o servei.
  • L'adjudicatari subcontracta els licitadors perdedors.
  • Patrons d'oferta inusuals (per exemple, les ofertes tenen percentatges extraordinaris de rebaixa, l'oferta guanyadora està just per davall del llindar de preus acceptables, s'ofereix exactament el pressupost del contracte, els preus de les ofertes són massa alts, massa pròxims, massa diferents, números rodons, incomplets, etc).
• Manipulació de les ofertes presentades
  • Queixes dels licitadors.
  • Manca de control i procediments inadequats de licitació.
  • Indicis de canvis a les ofertes després de la seva recepció.
  • Un licitador és descartat per raons dubtoses.
  • El procediment no es declara desert ni es torna a convocar malgrat haver rebut una o més ofertes que es puguin considerar adequades d'acord amb la legislació de contractes i els plecs que regeixen la contractació.
• Fraccionament de la despesa
  • S'aprecien dues o més adquisicions amb un objecte similar efectuades a un adjudicatari idèntic per davall dels límits admesos per a la utilització de procediments d'adjudicació directa o dels llindars de publicitat, o que exigirien procediments amb majors garanties de concurrència.
  • Separació injustificada de les compres, per exemple, contractes separats per mà d'obra i materials; estan ambdós per davall dels llindars de la licitació oberta.
  • Compres seqüencials just per davall dels llindars d'obligació de publicitat de les licitacions
• Subvencions i ajuts
  • Limitació de la concurrència.
  • Tracte discriminatori en la selecció de les persones sol·licitants.
  • Conflictes d'interès a la Comissió de Valoració.
  • Desviació de l'objecte de la subvenció.
  • Falsedat documental.
  • Pèrdua de pista d'auditoria.
• Conflicte d'interessos
  • Favoritisme inexplicable o inusual d'un contractista o venedor en particular.
  • Acceptació contínua de preus alts i treball de baixa qualitat.
  • Un treballador o una treballadora encarregat de contractació no presenta declaració de conflicte d'interessos o ho fa de forma incompleta.
  • Un treballador o una treballadora encarregat de contractació declina un ascens a una posició en què deixa de tenir relació amb adquisicions.
  • Un treballador o una treballadora encarregat de contractació sembla que té negocis pel seu compte.
  • Socialització entre un treballador o una treballadora encarregat de contractació i un proveïdor de serveis o productes.
  • Augment inexplicable o sobtat de la riquesa o del nivell de vida de la persona responsable de contractar en un ens públic.

El seguiment de les banderes vermelles, el realitzarà el Comitè Antifrau.

 

b3) Bústia o canal de denúncies

L'establiment de canals de denúncia interna és una obligació de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, que va entrar en vigor el 16 de desembre de 2019. Respecte a açò, els estats membres de la Unió disposaven fins al 17 de desembre de 2021 per a transposar-la, i en cas de no haver-ho fet la Directiva passava a ser d'aplicació directa en l'esmentada data. En particular, l'article 8 estableix l'obligació d'implantar canals de denúncia interna a les entitats públiques, adreçats als treballadors públics.

S'habilitarà, per tant, un canal per a la denúncia d'irregularitats comeses en el si de l'Ajuntament o per terceres persones contractants amb l'entitat, així com per a la denúncia de qualsevol conducta contrària a la normativa en vigor. La informació relativa a aquest canal de denúncia i el seu funcionament es publicaran al web mateix de l'Ajuntament, a l'apartat “Pla de Mesures Antifrau”, i es facilitarà a tots els treballadors i les treballadores de l'Ajuntament de Ciutadella per mitjà de correu electrònic. A través d'aquest canal de denúncia obert, qualsevol persona, fins i tot de forma anònima, podrà notificar per escrit les sospites de frau i les presumptes irregularitats que, a aquest respecte, pugui haver detectat, i se l'informarà i garantirà que:

1. La denúncia serà tramitada mitjançant l'inici del corresponent procediment administratiu d'accés restringit i li seran comunicats els resultats de les gestions realitzades.

2. Es respectaran la confidencialitat i la protecció de dades personals. El deure de confidencialitat implica que la identitat de la persona denunciant no es revelarà sense el seu consentiment exprés a cap persona que no sigui un membre autoritzat del personal competent per rebre o seguir les denúncies, i que açò s'aplica a qualsevol informació de la qual es pugui deduir, directament o indirecta, la identitat de la persona denunciant. El tractament de dades personals complirà amb el que disposa l'article 17 de la Directiva i, específicament, amb el que estableix el Reglament general de protecció de dades.

3. No patirà cap represàlia ni serà sancionada en el cas que la persona denunciant sigui funcionari/ària públic.

A més, a l'apartat “Pla de Mesures Antifrau” del web de l'Ajuntament de Ciutadella s'hi inclourà l'enllaç al web del Servei Nacional de Coordinació Antifrau (d'ara endavant, el “SNCA”), òrgan encarregat de coordinar les accions encaminades a protegir els interessos financers de la Unió Europea contra el frau en col·laboració amb l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), a través de la qual es pot accedir al formulari per a la comunicació de fraus i irregularitats al SNCA.

c) Correcció i persecució

La intencionalitat és un element propi del frau, segons el concepte recollit a la Directiva PIF. Demostrar l'existència de tal intencionalitat i, per tant, la decisió sobre l'existència o no de frau als interessos financers de la Unió, no correspon als òrgans administratius sinó als òrgans jurisdiccionals de l'ordre penal que hagin d'enjudiciar la conducta de què es tracti. No obstant açò, en l'àmbit estricte de les funcions, els òrgans administratius han de realitzar, sobre la base de la documentació de què disposin, una valoració preliminar sobre la possible existència de tal intencionalitat o, si escau, sobre la seva absència, de cara a decidir si una determinada conducta ha de ser remesa a aquests òrgans jurisdiccionals o al Ministeri Fiscal perquè sigui investigada i, si escau, sancionada penalment.

c1) Procediment per abordar conflictes d'interessos

S'implementarà el procediment a seguir per a la correcció i persecució dels casos en què es detecti una conducta que pugui ser constitutiva de frau, en el marc de les mesures organitzatives que finalment s'estableixin, així com la resta de protocols necessaris per assolir una correcta gestió d'aquests conflictes d'interès.

c2) Correcció

En cas que es detecti un possible frau o la seva sospita fundada, el Comitè antifrau de l'Ajuntament implementarà les funcions que li són atorgades en el punt quart del present pla.

c3) Persecució

Com més aviat millor, el Comitè Antifrau procedirà a:

• Comunicar els fets produïts i les mesures adoptades a l'entitat decisora (o a l'entitat executora que li hagi encomanat l'execució de les actuacions, en aquest cas serà aquesta la que els comunicarà a l'entitat decisora), qui comunicarà l'assumpte a l'autoritat responsable, la qual podrà sol·licitar la informació addicional que consideri oportuna de cara al seu seguiment i la comunicació a l'autoritat de control.
• Denunciar, si fos el cas, els fets punibles a les autoritats públiques competents (Servei Nacional de Coordinació Antifraude -SNCA-) i per a la seva valoració i eventual comunicació a l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau.
• Iniciar una informació reservada per depurar responsabilitats o incoar un expedient disciplinari.
• Denunciar els fets davant la fiscalia i els tribunals competents, en els casos oportuns.

 

ANNEXOS

ANNEX I. Model d'autoavaluació de risc

Aquesta autoavaluació inicial del risc de frau es correspon amb l'annex II.B.5 de l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del PRTR, com una actuació obligatòria per a l'òrgan gestor.

Nota: 4 equival al màxim compliment, 1 al mínim.

Pregunta	Grau de compliment
	4		3			2			1
1. Es disposa d'un «pla de mesures antifrau» que permeti a l'entitat executora o a l'entitat decisora garantir i declarar que, en el seu respectiu àmbit d'actuació, els fons corresponents s'han utilitzat de conformitat amb les normes aplicables, en particular, pel que fa a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos?
2. Es constata l'existència del corresponent «Pla de mesures antifrau» en tots els nivells d'execució?
Prevenció
3. Disposa d'una declaració, al més alt nivell, on es comprometi a lluitar contra el frau?
4. Es realitza una autoavaluació que identifiqui els riscos específics, el seu impacte i la probabilitat de què succeeixin i es revisa periòdicament?
5. Es difon un codi ètic i s'informa sobre la política d'obsequis?
6. S'imparteix formació que promogui l'ètica pública i que faciliti la detecció del frau?
7. S'ha elaborat un procediment per tractar els conflictes d'interessos?
8. S'emplena una declaració d'absència de conflicte d'interessos per a tots els intervinents?
Detecció
9. S'han definit indicadors de frau o senyals d'alerta (banderes vermelles) i s'han comunicat al personal en posició de detectar-los?
10. S'utilitzen eines de prospecció de dades o de puntuació de riscos?
11. Existeix alguna via perquè qualsevol interessat pugui presentar denúncies?
12. Es disposa d'alguna unitat encarregada d'examinar les denúncies i proposar mesures?
Correcció
13. S'avalua la incidència del frau i es qualifica com a sistèmica o puntual?
14. Es retiren els projectes o la part d'aquests afectats pel frau i finançats o a finançar pe l'MRR?
Persecució
15. Es comuniquen els fets produïts i les mesures adoptades a l'entitat executora, a l'entitat decisora o a l'autoritat responsable, segons sigui procedent?
16. Es denuncien, en els casos oportuns, els fets punibles a les autoritats públiques nacionals o de la Unió Europea o davant la fiscalia i els tribunals competents?
Subtotal punts
Punts totals
Punts màxims	64
Punts relatius (punts totals/punts màxims)

 

ANNEX II. Declaració institucional de l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca d'assumpció del compromís de lluita contra el frau

L'Ajuntament de Ciutadella de Menorca, en el marc de l'execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR), es compromet a mantenir un alt nivell de qualitat ètica i moral i al compliment de les normes jurídiques i ètiques, i adherir-se als principis d'integritat, objectivitat, rendició de comptes i honradesa, i demostrar la seva oposició al frau i a la corrupció en l'exercici de les seves funcions.

Les autoritats i els càrrecs de l'Ajuntament de Ciutadella assumeixen i comparteixen aquest compromís i, així mateix, les empleades i els empleats del sector públic autonòmic tenen com a deures: “vetllar pels interessos generals -amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic- i actuar d'acord amb els principis d'objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i homes” de conformitat amb l'article 52 del «Real decreto legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público» i els deures i les incompatibilitats explicats als articles que van del 124 al 130 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Afegir també que el Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el 15 de febrer de 2018, va acordar l'adhesió de l'Ajuntament al Codi de Bon Govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), pel qual es compromet a seguir les normes ètiques i les pautes de conducta estipulades al text. L'objectiu del document és fomentar la integritat i l'eficiència en l'actuació dels representants públics de l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca, per tal de garantir una major transparència en l'execució de la despesa pública. També, per oferir un grau elevat de prestació de serveis públics que mantengui i reforci la confiança de la ciutadania en les seves institucions.

Aquesta política implica la promoció dins de l'organització d'una cultura que descoratgi tota activitat fraudulenta i que en faciliti la prevenció, detecció a través de la posada en marxa de procediments efectius i mesures eficaces i proporcionades de lluita contra el frau -basades en la seva experiència anterior i en les avaluacions del risc de frau que es realitzin- i denunciarà aquelles irregularitats o sospites de frau que poguessin detectar-se, a través dels canals interns de notificació establerts, en col·laboració amb l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears (OAIB) i el Servei Nacional de Coordinació Antifrau de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), i amb ple respecte al principi de confidencialitat.

Així mateix, l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca es compromet a revisar i actualitzar periòdicament la seva política antifrau, així com al seguiment dels seus resultats, comptant amb la col·laboració de les diferents persones responsables i gestores per assegurar que hi ha un control adequat i la deguda diligència en la implementació de les mesures correctores i de persecució.

En definitiva, s'adopta una política de tolerància zero amb el frau, i s'estableix un sistema de control dissenyat per prevenir i detectar, en la mesura del possible, qualsevol actuació fraudulenta i, si escau, esmenar-ne les conseqüències.

 

ANNEX III. Codi de conducta de les empleades i dels empleats públics

L'Ajuntament de Ciutadella manifesta públicament en una declaració institucional la política de tolerància zero enfront del frau i la corrupció.

L'Ajuntament compta amb procediments per a la posada en marxa de mesures eficaces i proporcionades contra el frau, tenint en compte els riscos detectats.

Aquests procediments inclouen, dins de les mesures destinades a prevenir el frau, la divulgació d'un codi ètic de conducta del personal de l'Ajuntament.

El present codi constitueix una eina fonamental per transmetre els valors i les pautes de conducta en matèria de frau, i recull els principis que han de servir de guia i regir l'activitat del personal empleat públic.

PRINCIPIS ÈTICS FONAMENTALS

L'activitat diària del personal municipal ha de reflectir el compliment dels principis ètics recollits en els articles que van del 52 al 54 del Reial decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, que s'estableixen al capítol IV:

Article 52. Deures dels empleats públics. Codi de Conducta

Les empleades i els empleats públics hauran d'exercir amb diligència les tasques que tenguin assignades i vetllar pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic, i hauran d'actuar conformement als principis següents: objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i homes, que inspiren el Codi de Conducta dels empleats públics configurat pels principis ètics i de conducta regulats en els articles següents.

Els principis i les regles establerts en aquest capítol informaran la interpretació i l'aplicació del règim disciplinari dels empleats públics.

Article 53. Principis ètics

1. Les empleades i els empleats públics respectaran la Constitució i la resta de normes que integren l'ordenament jurídic.

2. La seva actuació perseguirà la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i es fonamentarà en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l'interès comú, al marge de qualsevol altre factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives, o qualssevol unes altres que puguin col·lidir amb aquest principi.

3. Ajustaran la seva actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l'Administració en la qual prestin els seus serveis, i amb les persones responsables superiors, els companys i companyes, subordinats i subordinades i amb la ciutadania.

4. La seva conducta es basarà en el respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, i a evitar tota actuació que pugui produir qualsevol discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe, orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

5. S'abstindran en aquells assumptes en els quals tenguin un interès personal, així com de tota activitat privada o interès que pugui suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el seu lloc de treball públic.

6. No contrauran obligacions econòmiques ni intervindran en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan pugui suposar un conflicte d'interessos amb les obligacions del seu lloc de treball públic.

7. No acceptaran cap tracte de favor ni situació que impliqui privilegi o avantatge injustificat, per part de persones físiques o entitats privades.

8. Actuaran d'acord amb els principis d'eficàcia, economia i eficiència, i vigilaran la consecució de l'interès general i el compliment dels objectius de l'organització.

9. No influiran en l'agilitació o resolució de tràmit o procediment administratiu sense justa causa i, en cap cas, quan això comporti un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs públics o el seu entorn familiar i social immediat o quan suposi un menyscapte dels interessos de tercers.

10. Compliran amb diligència les tasques que els corresponguin o se'ls encomanin i, si escau, resoldran dins de termini els procediments o els expedients de la seva competència.

11. Exerciran les seves atribucions segons el principi de dedicació al servei públic i s'hauran d'abstenir no solament de conductes contràries a aqueat sinó també de qualssevol altres que comprometin la neutralitat en l'exercici dels serveis públics.

12. Guardaran secret de les matèries classificades o d'altres la difusió de les quals estigui prohibida legalment, i mantindran la deguda discreció sobre aquells assumptes que coneguin per raó del seu càrrec, sense que puguin fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi o de tercers, o en perjudici de l'interès públic.

Article 54. Principis de conducta

1. Tractaran amb atenció i respecte la ciutadania, les persones responsables superiors i la resta d'empleades i empleats públics.

2. L'acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball s'haurà de realitzar de forma diligent i complint la jornada i l'horari establerts.

3. Obeiran les instruccions i les ordres professionals rebudes, tret que constitueixin una infracció manifesta de l'ordenament jurídic; en aquest cas les hauran de posara immediatament en coneixement dels òrgans d'inspecció procedents.

4. Informaran la ciutadania sobre aquelles matèries o els assumptes que tenguin dret a conèixer, i facilitaran l'exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.

5. Administraran els recursos i els béns públics amb austeritat, i no els utilitzaran en profit propi ni de persones reunides. Tindran, així mateix, el deure de vetllar per la seva conservació.

6. Es rebutjarà qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici d'allò que s'ha fixat en el Codi Penal.

7. Garantiran la constància i la permanència dels documents per a la seva transmissió i lliurament als seus posteriors responsables.

8. Mantindran actualitzada la seva formació i la qualificació.

9. Observaran les normes sobre seguretat i salut laboral.

10. Posaran en coneixement de les persones responsables o dels òrgans competents les propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en la qual estiguin destinats. A aquests efectes es podrà preveure la creació de la instància adequada competent per centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats que serveixin per millorar l'eficàcia en el servei.

11. Garantiran l'atenció a la ciutadania en la llengua que ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori.

Amb independència d'allò que s'ha fixat en l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, les persones que exerceixin tasques de gestió, seguiment i/o control que participin en l'execució de les mesures del PRTR, prestaran especial atenció en el compliment del present Codi Ètic i de Conducta en els següents aspectes i fases del procediment de gestió de projectes finançats amb fons de l'MRR:

1. Es durà a terme el compliment rigorós de la legislació de la Unió, nacional i/o regional aplicable en la matèria de què es tracti, especialment en les matèries següents:

• Elegibilitat de les despeses.

• Contractació pública.

• Règims d'ajuda.

• Informació i publicitat.

• Medi ambient.

• Igualtat d'oportunitats i no discriminació.

2. Les persones empleades públiques relacionades amb la gestió, el seguiment i control dels fons de l'MRR exerciran les seves funcions basant-se en la transparència, un principi que implica claredat i veracitat en el tractament i la difusió de qualsevol informació o dades que es donin a conèixer, tant internament com externament.

Aquest principi obliga a respondre amb diligència les demandes d'informació, tot i açò sense comprometre, de cap manera, la integritat d'aquella informació que pogués ser considerada sensible per raons d'interès públic.

3. Es tindrà especial cura a complir el principi de transparència:

• Quan es donin a conèixer i comuniquin els resultats de processos de concessió d'ajudes finançades pels fons de l'MRR.

• Durant el desenvolupament dels procediments de contractació.

4. El compliment del principi de transparència no anirà en detriment del correcte ús que el personal ha de fer d'aquella informació considerada de caràcter confidencial, com poden ser dades personals o informació provinent d'empreses i altres organismes, i hauran d'abstenir-se d'utilitzar-la en benefici propi o de tercers, en pro de l'obtenció de qualsevol tracte de favor o en perjudici de l'interès públic.

5. Existirà conflicte d'interessos quan l'exercici imparcial i objectiu per part del personal empleat públic de les funcions relacionades amb els fons de l'MRR es vegi compromès per raons familiars, afectives, d'afinitat política, d'interès econòmic o per qualsevol altre motiu, amb els beneficiaris de les actuacions cofinançades.

Un conflicte d'interessos sorgeix quan una o un empleat públic pot tenir l'oportunitat d'anteposar els seus interessos privats als seus deures professionals.

Es tindrà especial cura en què no es produeixin conflictes d'interessos en el personal empleat públic relacionat amb els procediments de contractació i concessió d'ajudes públiques, en operacions finançades per fons de l'MRR.

Contractació pública

En el cas que s'identifiqui un risc de conflicte d'interessos es procedirà a:

• Analitzar els fets amb la persona implicada per aclarir la situació.

• Excloure a la persona en qüestió del procediment de contractació.

• En el seu cas, cancel·lar el procediment.

En el cas que efectivament s'hagi produït un conflicte d'interessos, s'aplicarà la normativa legal en matèria de sancions.

Ajudes públiques

Les empleades i els empleats públics que participin en els processos de selecció, concessió i control d'ajudes finançades amb fons de l'MRR s'abstindran de participar en aquells assumptes en els quals tenguin un interès personal.

En el cas que efectivament es produeixi un conflicte d'interessos, s'aplicarà la normativa legal en matèria de sancions.

RESPONSABILITATS RESPECTE DEL CODI

Entendre i complir els principis del present Codi Ètic i de Conducta és responsabilitat de totes les persones que duen a terme funcions de gestió, seguiment i/o control d'operacions finançades amb fons de l'MRR.

No obstant això, convé puntualitzar i concretar algunes responsabilitats específiques, segons els diferents perfils professionals.

Tot el personal té l'obligació de:

• Llegir i complir el que es disposa en el Codi.

• Col·laborar en la seva difusió a l'entorn de treball, a col·laboradors, proveïdors, empreses d'assistència tècnica, beneficiaris d'ajudes o qualsevols altra persona que interactuï amb l'Ajuntament.

Les persones responsables de servei, a més de les anteriors, tenen l'obligació de:

• Contribuir a solucionar possibles dubtes que es plantegin respecte al Codi.

• Servir d'exemple en el seu compliment.

Els òrgans directius.

• Promoure el coneixement del Codi per part de tot el personal, així com l'obligació de fomentar l'observança del Codi i de complir els seus preceptes.

 

ANNEX IV. Declaració d'absència de conflictes d'interès

Expedient:

Contracte/subvenció

A fi de garantir la imparcialitat en el procediment de [contractació/subvenció] a dalt referenciat, el/els sotasignat/s, com a participant/s en el procés de preparació i tramitació de l'expedient, declara/declaren:

Primer. Estar informats/ades del següent:

1. Que l'article 61.3 «Conflicte d'interessos», del Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juliol (Reglament financer de la UE) estableix: «Existirà conflicte d'interessos quan l'exercici imparcial i objectiu de les funcions es vegi compromès per raons familiars, afectives, d'afinitat política o nacional, d'interès econòmic o per qualsevol motiu directe o indirecte d'interès personal.»

2. Que l'article 64 «Lluita contra la corrupció i prevenció dels conflictes d'interessos» de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, té la finalitat d'evitar qualsevol distorsió de la competència i garantir la transparència en el procediment i assegurar la igualtat de tracte a tots els candidats i licitadors.

3. Que l'article 23 «Abstenció», de la Llei 40/2015, d'1 octubre, de règim jurídic del sector públic, estableix que hauran d'abstenir-se d'intervenir en el procediment «les autoritats i el personal al servei de les administracions en els quals es donin algunes de les circumstàncies assenyalades a l'apartat següent», sent aquestes:

a) Tenir interès personal en l'assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pogués influir la d'aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.

b) Tenir un vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l'assessorament, la representació o el mandat.

c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l'apartat anterior.

d) Haver intervingut com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.

e) Tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc».

Segon. Que no es troba incurs en cap situació que pugui qualificar-se de conflicte d'interessos de les indicades en l'article 61.3 del Reglament financer de la UE i que no concorre en la/les seva/es persona/es cap causa d'abstenció de l'article 23.2 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic que pugui afectar el procediment de licitació/concessió.

Tercer. Que es compromet a posar en coneixement d [òrgan de contractació/comissió d'avaluació], sense dilació, qualsevol situació de conflicte d'interessos o causa d'abstenció que doni o pogués donar lloc a aquest escenari.

Quart. Conec que, una declaració d'absència de conflicte d'interessos que es demostri que sigui falsa, implicarà les conseqüències disciplinàries, administratives i/o judicials que estableixi la normativa d'aplicació.

I per deixar-ne constància, sign la present declaració.

(Data i signatura, nom complet i DNI)

 

ANNEX V: Codi del Bon Govern de la FEMP al qual està adherit l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca (acord del Ple adoptat en sessió celebrada el dia 15-02-2018)

“PREÀMBUL

Les nocions d'ètica pública i de bon govern són presents de diferents maneres des del pensament polític clàssic, i es relacionen amb la qualitat institucional i la rendició de comptes. Així, l'establiment de mecanismes eficaços de servei a la ciutadania, el control del poder i d'ètica pública s'evidencien com a elements clau per a la prevenció de la corrupció i per generar vincles de confiança entre la ciutadania i les institucions.

En els últims anys l'aplicació de normes ètiques o codis de bon govern ha estat assumida en diferents països amb alta qualitat democràtica i per organitzacions internacionals, com les Nacions Unides, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, el Consell d'Europa o la Unió Europea.

La transparència ve donada pel sotmetiment a controls i autoregulacions que s'articulen a través de la gestió de la informació, la seva publicació (d'informació) a Internet i l'exposició de documentació sobre la gestió pública feta. La transparència consta de publicitat activa (publicació de documents), publicitat passiva (és a dir, el dret a la informació i a la resposta a consultes sobre transparència).

El canal d'accés que vehicula la transparència a l'Ajuntament de Ciutadella és el web o portal municipal, que disposa d'un portal específic de transparència, inserit al portal municipal general.

Quant a la publicitat passiva, es destaca el treball de l'OAC, que ha de continuar creixent, la incorporació del tràmit d'accés a la informació pública, que queda articulat dins la concepció mateixa del Servei de Defensa del Ciutadà, quant a la relació entre administració i administrat, per salvaguardar els drets d'aquest últim.

En aquest sentit, la feina feta en els dos darrers anys ha estat evident. Tot i que la Llei de transparència va entrar en vigor el 2013, el període de dos anys per implementar els portals va fer que, a efectes pràctics, al principi de mandat, el juny de 2015, la feina estàs encara sense començar.

Des de el Servei de Transparència, que ha impulsat decisivament aquest equip de govern, en poc més de tres mesos es va articular un portal de transparència per complir el gruix de la Llei 19/2013 i assolir bona part dels indicadors ITA que marca Transparència Internacional com a desitjables. Però açò va ser només una petita passa, ja que encara quedava i queda molt per fer en matèria de transparència. Ja el mes de novembre de l'any passat l'Ajuntament de Ciutadella va aconseguir per primera vegada aprovar en Transparència, segons l'avaluació de Dyntra, i situar-se com a quart ajuntament més transparent de les Illes Balears, d'entre els que tenen més de 15.000 habitants.

És irrefutable que avui en dia l'Ajuntament de Ciutadella té més informació que mai a l'abast dels ciutadans i les ciutadanes: des de tota la informació relativa a pressupostos fins a la declaració de béns i d'activitats del regidor; el règim de retribucions; un tauler d'anuncis més visible i estructurat; i la posada en marxa de les videoactes, que agilitzarà el procés de tenir la informació sobre el Ple validada i a disposició dels ciutadans i les ciutadanes.

Amb tot, ara l'equip de govern de l'Ajuntament de Ciutadella, a través del Servei de Transparència, vol anar més enllà per arribar a aconseguir l'excel·lència en la matèria. Tal com exposa la Llei 19/2013 de transparència, l'accés a la informació pública i bon govern i un nivell avançat de transparència impliquen, a més de publicar documentació, l'adopció de codis de bona conducta que comprometen l'acció institucional.

La seva derivada immediata és la rendició de comptes, l'exposició oberta de la gestió pública a partir del mesuratge de fites, resultats i compromisos.

Per tot açò, és convenient tenir un codi de bon govern. Avui cal, per part de tots els governants, assolir un codi de bones pràctiques o d'ètica pública; i en aquest sentit proposam al Ple de la corporació l'adhesió de l'Ajuntament al Codi de bon Govern de la FEMP, al qual hi ha adherits ara mateix 51 ajuntaments, a més de 4 diputacions i 2 mancomunitats.

Per tot l'exposat, qui subscriu PROPOSA:

PRIMER. L'adhesió de l'Ajuntament de Ciutadella com a institució al Codi de bon govern, aprovat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en data del 24 de març de 2015.

SEGON. L'acord d'impulsar com a govern, grups polítics i regidors d'aquest ajuntament les accions que siguin necessàries per aconseguir la seva plena implementació al nostre municipi.

TERCER. Designar el Servei de Defensa del Ciutadà de l'Ajuntament de Ciutadella com a unitat d'avaluació i de seguiment del Codi de bon govern.”

La qual cosa es fa pública per a general coneixement.

 

Ciutadella de Menorca, 4 de novembre de 2022

L'alcaldessa Joana Gomila Lluch