BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En data 15 de setembre de 2022, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat ha formulat la proposta de resolució següent:

Fets

1. La protecció dels boscos contra els agents nocius ha de ser de caràcter preferentment preventiu, mitjançant tècniques silvícoles adequades, utilitzant agents biològics que impedeixin o frenin l'increment de les poblacions d'agents nocius i l'aplicació de mètodes de lluita integrada, sent-ne competents les comunitats autònomes per adoptar les mesures necessàries de vigilància, localització i extinció de focus incipients de plagues i per informar els propietaris forestals de les zones afectades, així com l'òrgan competent de l'Administració General de l'Estat per si es pot veure afectada la sanitat general dels boscos espanyols.

Així, una de les fites bàsiques de la política nacional és protegir els vegetals i els seus productes contra els danys produïts per les plagues, amb l'objectiu de mantenir-los, mitjançant la intervenció humana, en nivells de població acceptables i impedir en conseqüència la introducció i extensió d'aquelles procedents d'altres àrees geogràfiques.

En previsió de tot l'anterior, i al llarg dels darrers anys, el Servei de Sanitat Forestal de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat ha anat elaborant els diversos Plans de Sanitat Forestal de diferents espais de rellevància ambiental, amb la finalitat d'analitzar-ne els problemes fitosanitaris de cada un d'ells i facilitar als tècnics una sèrie de documents informatius (fitxes descriptives i cronogrames d'actuació, entre altres) per tal d'aconseguir un major grau d'autosuficiència pel que fa a la gestió i el control de les plagues forestals.

Així mateix, amb la aprovació dels citats Plans, es pretén aconseguir la implementació d'una sèrie d'inspeccions periòdiques o sistemàtiques, que siguin fàcils de realitzar per part de les brigades dels parcs o dels altres espais naturals i que serveixin com a mesura preventiva per realitzar un seguiment fitosanitari de les possibles plagues i malalties existents.

L'objectiu principal és, doncs, tenir una massa forestal en estat òptim de conservació i desenvolupament, sense que pugui deteriorar-se a conseqüència dels factors biòtics o abiòtics, evitant així la degradació dels ecosistemes forestals i la pèrdua de la biodiversitat del territori; potenciant-ne la gestió a l'hora a través de la lluita biològica, fomentant el control dels depredadors naturals, com són les aus insectívores i les ratapinyades.

2. En data 22 de novembre de 2013, el Servei de Sanitat Forestal va elaborar el Pla de Sanitat Forestal del Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera 2014-2020.

3. En data 18 de juny de 2020, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat va donar el vist-i-plau al Pla de Sanitat Forestal del Parc natural de Mondragó.

4. En data 10 de juliol de 2020, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat va donar el vist-i-plau al Pla de Sanitat Forestal del Parc natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos.

5. En data 20 de novembre de 2020, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat va donar el vist-i-plau al Pla de Sanitat Forestal del Paratge natural de la Serra de Tramuntana.

6. En data 20 de novembre de 2020, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat va donar el vist-i-plau al Pla de Sanitat Forestal del Parc Nacional Marítim Terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.

7. En data 2 de març de 2021, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat va donar el vist-i-plau al Pla de Sanitat Forestal del Monument natural de ses Fonts Ufanes 2021-2024.

8. En data 25 d'octubre de 2021, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat va donar el vist-i-plau al Pla de Sanitat Forestal del Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.

9. En data 29 de novembre de 2021, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat va donar el vist-i-plau al Pla de Sanitat Forestal del Parc natural de s'Albufera des Grau de Menorca.

10. En data 25 d'abril de 2022, el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat va donar el vist-i-plau al Pla de Sanitat Forestal del Parc natural de la Península de Llevant.

11. Tots els Plans de Sanitat Forestal relacionats en els punts anteriors tenen una vigència de 10 anys, excepte el del Monument natural de ses Fonts Ufanes, que té una vigència de quatre anys (2021-2024). Si bé les surgències intermitents de ses Fonts Ufanes formen part del Paratge natural de la Serra de Tramuntana, el qual disposa del respectiu Pla de Sanitat Forestal, va decidir-se elaborar-ne un pla específic més detallat per al Monument natural, envers el qual ja s'està executant actualment un pla de millora integral de l'alzinar -pla pilot de control del banyarriquer (Cerambyx cerdo)-, que té una durada de 4 anys.

12. Des del Servei de Sanitat Forestal de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat es continuarà amb el seguiment dels organismes de quarantena i s'intensificarà el control de patògens, com ara la Xylella fastidiosa, i altres organismes nocius trobats recentment.

Es continuarà igualment amb el seguiment anual de la Xarxa Balear de Seguiment de Danys als Boscos, que permet identificar els patògens que afecten la salut dels nostres boscos, com ara insectes, àcars o fongs, entre molts d'altres.

En concret, els Plans de Sanitat Forestal han establert, així, un calendari d'actuacions per lluitar contra les principals plagues presents a les masses forestals.

13. El Servei de Sanitat Forestal organitzarà mensualment o bimestralment, especialment durant els dos primers anys, xerrades tècniques per a la formació dels gestors dels parcs, així com per informar-los de les actuacions de seguiment i així engranar un sistema de col·laboració mútua entre els diferents tècnics.

Fins ara, s'han duit a terme diverses reunions amb els responsables de cada un dels parcs -la direcció i tècnics- per explicar el pla, la situació fitosanitària del parc i les accions que, amb relació a cada parc, es poden fer de seguiment i de minimització de impactes, entre altres.

14. Les actuacions de control han de integrar-se de forma rutinària en els respectius Plans Anuals d'Execució (PAE) de cada espai natural a partir de l'any 2023, i que han de gestionar, doncs, els tècnics de cada espai natural.

Fonaments de dret

1. La Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal, disposa que «Davant l'aparició per primera vegada d'una plaga [...], o la sospita de la seva existència, que pugui tenir importància econòmica o mediambiental, l'autoritat competent ha de verificar-ne la presència i la importància de la infestació i ha d'adoptar immediatament les mesures fitosanitàries cautelars prèvies que consideri necessàries per evitar la propagació d'aquesta plaga.» (art. 14.1), i que «L'autoritat competent de la comunitat autònoma pot declarar l'existència d'una plaga quan produeixi o pugui produir perjudicis econòmics o danys de tanta intensitat, extensió o naturalesa que facin necessària la lluita obligatòria com a mitjà més eficaç de combatre-la, o que les mesures de lluita requereixin ser aplicades en zones contínues, o quan la plaga constitueixi un focus possible de dispersió.» (art. 14.3).

En concret, i en el cas de plagues no considerades de quarantena per a una zona determinada en la qual ja s'apliquen mesures fitosanitàries, aquestes han de ser d'una naturalesa que exerceixin un control sobre la plaga i han de pretendre aconseguir, com a mínim, l'objectiu de reduir-ne la població o els efectes (art. 14.2).

2. L'article 52 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, relatiu a la protecció de les forests contra agents nocius, determina que, «sense perjudici del que estableix la Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal, la protecció de les forests contra els agents nocius ha de ser de caràcter preventiu, mitjançant tècniques silvícoles adequades, utilització d'agents biològics que impedeixin o frenin l'increment de les poblacions d'agents nocius i l'aplicació de mètodes de lluita integrada.».

3. L'article 53 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, d'acord amb el que estableix la Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal, disposa que «els titulars de les forests estan obligats a comunicar l'aparició atípica d'agents nocius als òrgans competents de les comunitats autònomes i a executar o facilitar la realització de les accions obligatòries que aquests determinin.».

4. El Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat pel Decret 25/2021, de 8 de març, de la presidenta de les Illes Balears, i pel Decret 1/2022, de 27 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, atribueix a la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori l'exercici de competències sobre els àmbits material de gestió de la sanitat forestal i defensa dels equilibris biològics dels ecosistemes forestals.

Proposta de resolució:

Propòs al conseller de Medi Ambient i Territori que dicti una resolució en els termes següents:

1. Aprovar els Plans de Sanitat Forestal dels següents espais de rellevància ambiental, els quals tendran una vigència de 10 anys, excepte el del Monument de ses Fonts Ufanes, que tendrà una vigència de 4 anys:

1. Del Parc natural de Mondragó.
2. Del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos.
3. Del Paratge natural de la Serra de Tramuntana.
4. Del Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera.
5. Del Monument natural de ses Fonts Ufanes (2021-2024).
6. Del Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.
7. Del Parc natural de s'Albufera des Grau de Menorca.
8. Del Parc natural de la Península de Llevant.

2. Ordenar incloure les actuacions dels Plans de Sanitat Forestal dins els respectius Plans Anuals d'Execució (PAE) de cada espai natural a partir de l'any 2023.

3. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial dels Illes Balears i en el web sanitatforestal.caib.es

RESOLUCIÓ

Manifestar la conformitat amb la proposta de resolució i dictar-ne resolució en els mateixos termes.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el conseller de Medi Ambient i Territori, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial dels Illes Balears, d'acord amb l'article 124 de la Llei 39/2015 d'1 d'octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 57 de la Llei 3/2003, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També es pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial dels Illes Balears, d'acord amb l'article 46 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

​​​​​​​Palma, 15 de setembre de 2022

El conseller de Medi Ambient i Territori Miquel Mir Gual El director general proponent Llorenç Mas Parera​​​​​​​