BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 22 de juliol de 2022, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),

RESOLC FORMULAR

L'informe d'impacte ambiental sobre el «Pla de manteniment de calats a la bocana del Port Esportiu de Can Picafort» (TM Santa Margalida) , en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

Segons s'estableix a la lletra b) del punt 2 de l'article 13 del Decret Legislatiu 1/2020, del 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 2 d'aquesta llei. Entre els projectes inclosos a l'annex 2, el projecte d'urbanització projectat s'inclou al punt 9 del grup 7, Altres projectes:

Qualsevol projecte o actuació que pugui afectar els ecosistemes marins.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del del Decret Legislatiu 1/2020, del 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del projecte

El projecte «Pla de manteniment de calats a la bocana del Port Esportiu de Can Picafort» redactat per l'ambientòleg Jorge Giménez Ibáñez i l'enginyer de camins, canals i ports, Joan Josep Lemm Icks s'ubica a la bocana del Port Esportiu de Can Picafort a la Badia d'Alcúdia.

La instal·lació portuària presenta una superfície total de concessió de 42.057 m², dels quals el mirall de l'aigua representa 22.593 m² mentre que la part en terra on s'ubiquen les instal·lacions representa 19.464 m². El Port Esportiu de Can Picafort conta amb una escola de vela i amb més de 150 amarratges per a vaixells d'entre 6 a 12 m d'eslora. Les construccions més rellevants del port esportiu, a més de les pròpies infraestructures de defensa, són l'edifici de Capitania i el local social del Club Nàutic de Can Picafort. Els serveis que ofereix el port són limitats amb una zona habilitada per a l'aparcament dels vehicles dels usuaris del port i una explanada que realitza les funcions de varador.

El projecte «Pla de manteniment de calats a la bocana del Port Esportiu de Can Picafort» consisteix en dragar un volum de sediment arenós acumulat per la dinàmica litoral de 1.219,55 m³ que ocupa una superfície de 2.621,70 m² en la bocana del port per aconseguir una profunditat de 2,6 m que permeti resoldre la dificultat d'entrada al port de vaixells de gran eslora o vaixells turístics.

D'acord amb les «Directrius per a la caracterització del material de dragat i la seva reubicació en aigües del Domini Públic Marítim Terrestre» de la Comissió Interministerial d'Estratègies Marines (CIEM), es realitza una caracterització del material que s'ha de dragar de la bocana del Port Esportiu de Can Picafort i es determina mitjançant analítiques que el material a dragar és de categoria A atès que el seu contingut en materials fins és inferior al 10%, el carboni orgànic total (COT) és inferior a 2% i la concentració CE50 del test previ de toxicitat (TPT) és superior a 2.000 mg/l.

Així mateix, d'acord amb directrius abans esmentades el destí del dragat de categoria A pot ser abocat un altre cop dins el medi marí excepte en les zones d'exclusió definides com «aquelles parts del Domini Públic Marítim Terrestre que tengui un fons constituït per praderies de fanerògames marines, boscos de laminàries, comunitats de maërl o coral·ligen, zones de bany, zones de cultius marins, bancs de marisc i les ocupades per qualsevol infraestructura submarina, limitant la seva col·locació en aquestes zones únicament a un ús productiu».

El dragat extret de la bocana del port es dipositarà a la zona més al nord de l'espai lliure entre les roques de l'escullera del dic d'abric del port i el seu espigó de formigó que funciona com espai amortidor de l'onatge i que en aquest cas actuarà com a zona de decantació i eixugat del fluid arenós extret i permetrà contenir de manera temporal l'arena mentre aquesta es vagi percolant de manera gradual a través de les roques de l'escullera fins que s'incorpori de nou a la mar.

El dragat es realitzarà mitjançant una bomba de succió amb canonades d'impulsió cap a la zona de dipòsit.

La duració del dragat serà de 4 a 5 setmanes i es preveu la seva repetició anual durant 4 anys per permetre garantir la navegabilitat en la bocana del Port Esportiu de Can Picafort. La previsió de dragat anual de la bocana, després del dragat inicial del primer any (1.219,55 m³) serà inferior a 800 m³.

3. Avaluació dels efectes previsibles

- Durant la fase d'obra apareixen els impactes ambientals següents:

- Sobre el clima i la qualitat atmosfèrica: generació de gasos d'efecte hivernacle, principalment, però també òxids de nitrogen, metà, partícules en suspensió com a conseqüència de la maquinària (grup electrogen) i bomba de succió emprades per a dur a terme el dragat. La generació de gasos i partícules contaminants es considera un impacte directe negatiu, acumulatiu, no sinèrgic, no significatiu atès el caràcter puntual i l'extensió del dragat.

- Sobre l'aigua: es preveu un risc baix de contaminació aquàtica com a conseqüència d'abocaments accidentals de la maquinària utilitzada per realitzar el dragat atès la maquinària s'ubicarà sobre el moll o la pontona es considera aquest impacte com directe negatiu, acumulatiu, no sinèrgic, compatible no significatiu. Així mateix, també es preveu la generació temporal d'una ploma de terbolesa a la columna d'aigua per la percolació del dragat per la escullera, atès que el material a dragar té un contingut mínim de materials fins es preveu un impacte negatiu directe, no acumulatiu ni sinèrgic, compatible no significatiu respecte a la ploma de terbolesa que es pugui generar.

- Sobre els hàbitats: la potencial ploma de terbolesa com a conseqüència de l'entrada del dragat dins la mar pot suposar l'atenuació lumínica dins l'aigua i afectar als organismes fotosintètics pluricel·lulars (Posidonia oceanica i algues fotòfiles) i un augment de la taxa de sedimentació que pot suposar la sepultura dels organismes bentònics presents. La ploma de terbolesa suposa per als hàbitats un impacte indirecte negatiu, acumulatiu no sinèrgic i compatible que es podrà reduir significativament amb la instal·lació de barreres d'antiterbolesa.

- Sobre les espècies: afecció dels organismes endobentònics dels fons blans de la zona de la bocana del port per la succió. No obstant això, juntament amb el material dragat serien retornats a la mar durant la seva percolació per l'escullera. Es considera que la magnitud d'aquest impacte ambiental és negatiu directe, no acumulatiu però compatible.

- Sobre la població: durant l'operació de dragatge es preveu l'emissió de renous en la zona del mateix però no suposaran una afecció significativa sonora sobre la població atès que els habitatges i els serveis més pròxims es troben a uns 200 m per la qual cosa els nivells sonors a aquesta distància serien òptims. L'emissió de renous és un impacte indirecte negatiu, no acumulatiu, no sinèrgic i no significatiu. Pel que fa als olors, el dipòsit del material de dragat amb matèria orgànica (principalment, fulles de Posidonia oceanica) a l'espai lliure entre l'escullera i el espigó de formigó no suposarà la generació d'olors perceptibles per la població atès que aquest punt es troba a més de 250 m del nucli amb població per la qual cosa es considera que és un impacte indirecte negatiu, acumulatiu, no sinèrgic no significatiu. Es considera que l'olor que pugui percebre la població es pot generar com a conseqüència de la descomposició de les fulles de Posidonia oceanica depositades de manera natural a les platges pròximes. Respecte a l'impacte socioeconòmic del pla de manteniment sobre la població aquest es preveu positiu ja que generarà ocupació laboral per l'operació de dragatge i per l'anàlisi mediambiental tècnica de l'operació de dragatge.

- Sobre el paisatge intrínsec del port: alteració de la qualitat visual per la presència de la maquinària per al dragatge que suposa un impacte directe negatiu, no acumulatiu, no sinèrgic, poc significatiu per la temporalitat del dragat i l'envergadura de la maquinària.

- Sobre el sòl, el patrimoni cultural, la salut humana, espais naturals protegits i sobre les infraestructures i els serveis: no es preveuen impactes ambientals.

- Durant la fase de funcionament apareixen els impactes ambientals següents:

- Sobre el clima i els processos naturals: el retorn del material sedimentari a la mar permetrà posteriorment evitar l'erosió de la línia de les platges properes com a conseqüència dels riscs associats al canvi climàtic sobre la costa. Es considera un impacte indirecte positiu, acumulatiu, no sinèrgic, no significatiu.

- Sobre les infraestructures i els serveis: assegurar la navegabilitat a la bocana del port esportiu suposa un impacte positiu, directe i significatiu.

- Sobre la població: impacte socioeconòmic positiu per la generació d'ocupació laboral en seguiment mediambiental del programa de vigilància ambiental per part d'un auditor ambiental.

- Sobre l'atmosfera, el sòl, l'aigua, els hàbitats, les espècies, el paisatge, els espais naturals protegits, el patrimoni cultural, la salut humana: no es preveuen impactes ambientals.

- En el document ambiental es considera que no hi ha fase d'abandonament del «Plan de Mantenimiento de calados en la bocana del Puerto Deportivo de Can Picafort» ja que una vegada executat no es preveuen més actuacions generadores de potencials impactes ambientals.

Atesa la naturalesa del projecte a desenvolupar es preveu que els efectes sobre el medi ambient siguin compatibles, sense afecció significativa, si s'apliquen mesures preventives i correctives del document ambiental, les condicions i les recomanacions tècniques.

Així mateix, en el document ambiental hi ha un apartat sobre l'avaluació de les repercussions ambientals sobre els espais de Xarxa Natura 2000 en el qual es conclou que el «Plan de Mantenimiento de calados en la bocana del Puerto Deportivo de Can Picafort» no afecta a cap espai de Xarxa Natura 2000 i que tampoc suposarà efectes ambientals negatius significatius sobre els objectius de protecció dels espais de Xarxa Natura 2000 més propers al port esportiu de Can Picafort, els quals són el Lloc d'Interès Comunitari (LIC) ES5310005 Badies d'Alcúdia i Pollença, i la Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) estatal ES0000520 Espai Marí del Nord de Mallorca, per tant, no haurà repercussions ambientals sobre la Xarxa Natura 2000 amb l'aplicació de les mesures preventives i correctives proposades al document ambiental.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades per la realització del projecte:

- Direcció Insular de Medi Ambient del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca.

- Direcció Insular de Residus del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori del Consell Insular de Mallorca.

- Servei de Protecció d'Espècies del Departament del Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- Servei de Residus i Sòls Contaminants del Departament d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus.

- Ajuntament de Santa Margalida.

- Associació de Veïns del Port de Can Picafort.

- Amics de la Terra.

- Terraferida.

- GOB.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de la Direcció Insular de Residus del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca, del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, del Servei de Protecció d'Espècies del Departament del Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, el Servei de Planificació al Medi Natural del Departament del Medi Natural del Departament del Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat i del GOB.

+ La Direcció Insular de Residus del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca va concloure que des del punt de vista del compliment del Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos de l'illa de Mallorca (BOIB, núm. 81 del 18 de juny de 2019), s'informa favorablement del Pla de manteniment de calats a la bocana del Port Esportiu de Can Picafort al TM de Santa Margalida a Mallorca. Així mateix, des del punt de vista de l'article 47 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental es proposa la seva no subjecció a avaluació d'impacte ambiental ordinària.

+ El Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics va concloure que el «Plan de Mantenimiento de calados en la bocana del Puerto Deportivo de Can Picafort» s'informa favorablement, posant especial esment en aplicar les mesures preventives i correctores proposades al seu document ambiental i al compliment del condicionant tècnic indicat.

+ El Servei de Protecció d'Espècies del Departament del Medi Natural de la Direcció General d'Espais i Biodiversitat va concloure que el projecte «Plan de Mantenimiento de calados en la bocana del Puerto Deportivo de Can Picafort» al TM de Santa Margalida s'informa favorablement amb la recomanació de que per a la distribució de la Posidonia oceanica s'empri la capa «Posidonia oceanica (Provisional)» disponible al visor de la IDEIB.

+ El Servei de Planificació al Medi Natural del Departament del Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat va concloure el projecte «Plan de Mantenimiento de calados en la bocana del Puerto Deportivo de Can Picafort» s'informa favorablement sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores del document ambiental, així com també la sèrie de condicionants tècnics indicats.

+ El GOB va realitzar una sèrie de consideracions respecte al projecte: a) Les analítiques són de data 21/12/2021 i serien invàlides ja que des de llavors s'han produït moviments de fangs interiors que a més s'han anat depositant al canal de navegació just a devora de la bocana tal com s'observa a una fotografia aportada de dia 30/03/2022. b) Es considera que l'opció adoptada no és la més adient ambientalment i que els dragats han de ser tractats correctament, especialment els dragats classificats de tipus A. Així mateix, es va sol·licitar que es descarti el projecte presentat i s'exigeixi l'actualització de les analítiques i instar a Ports IB, a conjuntament amb la Conselleria de Medi Ambient, establir un protocol general d'actuació per gestors autoritzats dels dragats en funció de la seva categoria.

5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

D'acord al que preveu l'article 47.2 de la Llei 21/2013, per tal de determinar si un projecte s'ha de subjectar a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària s'han de tenir en compte els criteris descrits a l'Annex III que es detallen i avaluen a continuació:

1. Característiques del projecte: El projecte «Pla de manteniment de calats a la bocana del Port Esportiu de Can Picafort» consisteix en dragar un volum de sediment arenós acumulat per la dinàmica litoral de 1.219,55 m³ que ocupa una superfície de 2.621,70 m² en la bocana del port per aconseguir una profunditat de 2,6 m que permeti resoldre la dificultat d'entrada al port de vaixells de gran eslora o vaixells turístics. D'acord amb les «Directrius per a la caracterització del material de dragat i la seva reubicació en aigües del Domini Públic Marítim Terrestre» de la Comissió Interministerial d'Estratègies Marines (CIEM), el material sedimentari arenós a dragar té la categoria de tipus A, per la qual cosa és susceptible de ser retornat a la mar sempre que no sigui a zones d'exclusió com praderies de fanerògames marines, boscos de laminàries, comunitats de maërl o coral·ligen, zones de bany, zones de cultius marins, bancs de marisc i les ocupades per qualsevol infraestructura submarina, limitant la seva col·locació en aquestes zones únicament a un ús productiu. El dragat es realitzarà mitjançant una bomba de succió amb canonades d'impulsió cap a la zona de dipòsit. El dragat extret de la bocana del port es dipositarà en uns a la zona més al nord de l'espai lliure entre les roques de l'escullera del dic d'abric del port i el seu espigó de formigó que funciona com espai amortidor de l'onatge i que en aquest cas actuarà com a zona de decantació i eixugat del fluid arenós extret i permetrà contenir de manera temporal l'arena mentre aquesta es vagi percolant de manera gradual a través de les roques de l'escullera fins que s'incorpori de nou a la mar.

La duració del dragat serà de 4 a 5 setmanes i es preveu la seva repetició anual durant 4 anys per permetre garantir la navegabilitat en la bocana del Port Esportiu de Can Picafort, la previsió de dragat anual de la bocana, després del dragat inicial del primer any (1.219,55 m³), serà inferior a 800 m³. Aquest pla de manteniment dels calats de la bocana del port esportiu és una solució d'urgència i temporal fins l'obtenció de l'autorització de Demarcació de Costes de les Illes Balears per utilitzar el dragat com a material per a la regeneració de platges properes al port esportiu.

2. Ubicació del projecte: El Port Esportiu de Can Picafort s'ubica en el centre de la Badia d'Alcúdia i forma part del Domini Públic Marítim Terrestre. La totalitat de l'àmbit d'actuació es troba a la zona de serveis del Port Esportiu de Can Picafort.

La bocana del port es troba a 320 m de la zona de platja de Ses Roquetes i a 550 m de la platja de Can Picafort.

Segons les dades del visor de la IDEIB, a 100 m l'est de l'escullera del port esportiu i a 150 m de la punta de l'espigó de formigó del dic d'abric hi ha taques de Posidonia oceanica amb superfícies superiors a 100 m² mentre que a 320 m al nord de l'escullera hi ha praderies de Posidonia oceanica consolidades de gran dimensions. Les praderies de Posidonia oceanica constitueixen l'Habitat d'Interés Comunitari (HCI) prioritari 1120*. Així mateix, a la capa WMS Hàbitats marins de Mallorca, Eivissa i Formentera 2019 de la IDEIB s'indica que a la zona pròxima a tota la longitud de l'escullera del port esportiu hi ha l'hàbitat de fondos rocosos amb algues fotòfiles.

El projecte queda fora de la Xarxa Natura 2000, no obstant això, està molt pròxim, a 50 m des de l'escullera del port i a 100 m des de la bocana del port del Lloc d'Interès Comunitari (LIC) ES5310005 Badies d'Alcúdia i Pollença i a 260 m des de l'escullera del port i a 350 m de la bocana del port de la Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) estatal ES0000520 Espai Marí del Nord de Mallorca.

Segons la quadrícula 1x1 amb codi 1283 del Bioatles de la IDEIB on s'ubica la totalitat del Port Esportiu de Can Picafort no consta cap espècie catalogada ni amenaçada d'àmbit marí. A les quadrícules 1x1 amb codis 1284 i 1273 confrontades amb la quadrícula del codi 1283 hi ha l'espècie catalogada Alga de vidriers (Posidonia oceanica) dins el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (RD 139/2011, de 4 de febrer, així com també a l'annex A2 de la Directiva Hàbitats i a l'annex A2 del Conveni de Barcelona.

Segons el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), el Port Esportiu de Can Picafort no es troba afectat per cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR) i s'ubica a la Unitat Paisatgística núm 3 (UP-3) Badies del Nord.

El paisatge intrínsec i extrínsec del port esportiu és marítim.

D'acord amb el document ambiental, no hi ha cap element de Patrimoni Històric-Artístic protegit en el port esportiu ni en el seu entorn marí.

3. Característiques del potencial impacte: Durant la fase d'obra de l'execució del projecte es produiran els impactes negatius següents: efectes sobre la qualitat atmosfèrica (emissió de pols, partícules, renous, olors i gasos d'efecte hivernacle) com a conseqüència de la maquinària del dragatge i del grup electrogen; efectes sobre l'aigua marina com a conseqüència del potencial risc de contaminació marina per abocaments accidentals d'hidrocarburs des del port i de la potencial generació d'una ploma de terbolesa quan el dragat es percoli per l'escullera i arribi de nou a la mar que a la vegada pot generar una atenuació lumínica dins l'aigua que afecti als organismes fotosintètics pluricel·lulars (Posidonia oceanica i algues fotòfiles) i un augment de la taxa de sedimentació que pot sepultar als organismes bentònics presents; efectes sobre els organismes endobentònics com a conseqüència de la succió del dragat tot i que retornaran a la mar una vegada el dragat s'hagi dipositat a l'espai assignat entre l'escullera i l'espigó de formigó i es percoli fins la mar; efectes sobre el paisatge intrínsec del port com a conseqüència de la presència de la maquinària per al dragat.

Durant la fase d'obra s'ha de tenir en compte l'efecte sinèrgic i acumulatiu del «Pla de Manteniment dels calats de la bocana del Port Esportiu de Can Picafort» amb el «Pla de Manteniment dels calats de l'interior del Port Esportiu de Can Picafort». En el pla de Manteniment dels calats de l'interior es preveu dragar un volum de 2.667, 97 m³ de sediments de tipus A que també s'ubicaran en l'espai lliure entre l'escullera i l'espigó de formigo del dic exterior.

Respecte a la fase de funcionament, els principals efectes positius que es preveuen són la recuperació de la navegabilitat a la bocana del port esportiu i la possibilitat de retornar el material sedimentari a la mar.

Atesa la naturalesa del projecte a desenvolupar es preveu que els efectes sobre el medi ambient siguin compatibles, sense afecció significativa, si s'apliquen mesures preventives i correctives del document ambiental, les condicions i les recomanacions tècniques que s'indiquin en el present informe.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte «Pla de manteniment de calats a la bocana del Port Esportiu de Can Picafort» (TM Santa Margalida) atès que es preveu que no pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures i el Pla de Vigilància Ambiental proposats en el document ambiental redactat per Jorge Giménez Ibánez en data 5 de juliol de 2022 i les condicions següents:

1. El Pla de manteniment de calats a la bocana del Port Esportiu de Can Picafort, el qual té un caràcter urgent i temporal, serà vigent fins l'obtenció de l'autorització de Demarcació de Costes de les Illes Balears per utilitzar el dragat com a material per a la regeneració de platges properes.

2. Abans de l'inici de les operacions de dragatge, s'haurà de realitzar una nova presa de mostres de sediment amb la finalitat de corroborar que el sediment present a la bocana del port esportiu segueix sent de tipus A i per tant, susceptible que sigui abocat a la mar. Els resultats d'aquestes noves analítiques s'hauran de lliurar a la CMAIB per a la seva revisió abans de l'autorització substantiva i en el cas que el material sedimentari no sigui susceptible de ser abocat a la mar, s'haurà de presentar un nou projecte de Pla de manteniment dels calats de la bocana del port esportiu de Can Picafort atès que el presentat únicament és aplicable si el material sedimentari és de tipus A.

3. S'haurà de realitzar una nova presa de mostres dels sediments amb la finalitat de determinar l'absència de contaminació fecal, atès que la bocana del port es troba a 320 m de la zona de platja de Ses Roquetes i a 550 m de la platja de Can Picafort i que segons les «Directrius per a la caracterització del material de dragat i la seva reubicació en aigües del Domini Públic Marítim Terrestre» quan la la zona de dragat o la prevista per a la reubicació del material estigui pròxima a zones de bany, s'han d'analitzar els paràmetres indicadors de contaminació fecal inclosos a la normativa estatal o autonòmica que resulti d'aplicació (Reial Decret 1370/2007, del 11 d'octubre per a la gestió de la qualitat de les aigües de bany). Els resultats d'aquestes analítiques s'hauran de lliurar a la CMAIB per a la seva revisió abans de l'autorització substantiva.

4. A partir del moment en que s'iniciïn les actuacions previstes de dragatge, no es podrà dur a terme cap actuació que pugui comprometre les característiques granulomètriques i químiques dels sediments de la bocana que determinen la seva categoria de dragat com A.

5. Les actuacions de dragatge es duran a terme en període diürn.

6. Pel que fa a les barreres antiterbolesa:

a) Prèviament a la seva col·locació, es realitzarà una batuda per fer fugir els peixos que es pugui veure atrapats a la zona d'actuació, i es recol·lectarà, en la mesura del possible, la resta de macrofauna bentònica invertebrada present a la possible zona d'influència dels dragatges i de deposició de materials, per a ser alliberats al seu exterior.

b) S'instal·laran abans de les operacions de dragatge i d'abocament, tant en la zona de dragatge de la bocana, com en la zona nord de l'escullera on es realitzarà l'abocament del dragat, durant el període de temps que sigui necessari, fins el moment en què hagi desaparegut la possibilitat de generació de terbolesa i el material estigui totalment sedimentat. Tots els elements de les barreres a utilitzar estaran en un adequat estat de conservació per a complir la seva funció, estat que es revisarà cada dia visualment.

c) Hauran de tenir la longitud suficient per abastar les zones que on es realitzi les operacions de dragatge. En el cas de l'abocament del dragat per l'escullera, haurà d'abastar tota la longitud de l'escullera que s'empri per abocar el dragat i haurà de poder contenir tot el volum de dragat abocat per la escullera.

d) Les seves profunditat d'acció hauran d'abastar la totalitat de la profunditat des del fons fins la superfície de l'aigua per tal de protegir les praderies de Posidonia oceanica més pròximes al port esportiu.

e) La distància de la barrera antiterbolesa a l'escullera haurà de ser la mínima imprescindible per no afectar a l'hàbitat dels fons rocosos amb algues fotòfiles.

f) S'haurà de senyalitzar per tal d'assegurar una navegabilitat segura en el tram en que es trobin ubicades.

7. Les operacions de dragatge i la deposició de material es suspendran en situacions meteorològiques d'onatge, vent o corrent que puguin generar una major dispersió del sediment.

8. Els residus sòlids d'origen antròpic que es trobin mesclats en el material dragat s'hauran de separar prèviament i gestionar adequadament, per evitar el seu abocament a la mar.

9. Per mantenir les millors cauteles possibles en relació a l'afecció de la praderia de fanerògames durant la realització de les actuacions projectades, s'escau un estudi previ de la cartografia, i un mostreig de l'estat de conservació de les praderies de posidònia (nivell d'enterrament i densitat de feixos), la delimitació de les masses d'arenes fines i la mesura de la seva potència. L'estudi es farà mitjançant la definició de transectes i estacions fixes, dins de l'àrea d'influència de les dues àrees d'actuació, que es determinarà tenint en compte la dinàmica litoral de la zona i l'experiència acumulada sobre l'abast de la ploma de terbolesa observada durant els dragatges realitzats al port els anys anteriors. Es geolocalitzaran els límits de la posidònia i de l'arena, els punts de mostreig i transectes, amb presa d'imatges fotogràfiques i de vídeo, especialment dels transectes. S'augmentarà el nombre de punts de mostreig proposat al document ambiental sobre el grau d'enterrament de la posidònia i del nivell d'arenes dins de l'àrea d'influència establerta. L'estudi inicial es completarà amb una analítica inicial de l'aigua i els sediments dels límits de les praderies més pròximes a les àrees d'actuació.

10. En tot moment, durant el transcurs del dragatge, i mentre hi hagi material dragat dipositat a l'escullera susceptible de dispersar-se cap al LIC, hi haurà una persona encarregada de vigilar si la ploma de terbolesa de l'aigua arriba als límits de l'espai protegit i a les praderies de posidònia existents. En el cas de detectar una ploma de terbolesa visual, s'haurà de realitzar una presa de mostra de l'aigua tal com indica el PVA per analitzar-la amb el turbidímetre per verificar l'augment de terbolesa. En el cas d'augment de la terbolesa significatiu s'haurà d'aturar l'operació de dragatge fins que desaparegui la ploma de terbolesa i sedimenti el material. Una vegada sedimentat el material es podrà reiniciar l'operació de dragatge sempre i quan es verifiqui que les barreres antiterbolesa estan en bon estat per realitzar la seva funció. En el cas que alguna estigui en mal estat s'haurà de substituir-ne per una nova.

11. Els draps absorbents que s'utilitzin per fer front a un eventual abocament d'hidrocarburs durant l'operació de dragatge, s'hauran de gestionar com residus perillosos i per tant, s'hauran de recollir i gestionar per un gestor autoritzat.

12. Respecte el Programa de Vigilància Ambiental (PVA):

a) S'haurà de realitzar un estudi batimètric abans i després de l'operació de dragatge en la zona on s'hagi d'abocar el dragat de la bocana del port esportiu.

b) S'hauran d'incloure indicadors clars i específics per fer el seguiment objectiu de l'efectivitat de cada una de les mesures correctores i preventives a cada una de les fases del Pla de manteniment. S'han d'afegir els indicadors referents a l'homologació per la UE i la inspecció tècnica de la maquinària i grup electrogen, a la delimitació de la zona d'obres i a la disponibilitat de barrera de contenció d'hidrocarburs.

c) Per a totes les mesures ambientals proposades en el document ambiental ha d'haver-hi, en la mesura del possible, uns llindars numèrics que permetin controlar objectivament els paràmetres del seguiment ambiental. També s'hauran d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures no obtinguin el resultat desitjat.

d) La periodicitat dels mostreigs per controlar el grau d'enterrament dels feixos de Posidonia oceanica durant les operacions de dragatge i d'abocament hauran de ser setmanals.

e) L'estudi esmentat al punt 9 es repetirà a l'haver finalitzat les actuacions de dragatge al cap d'un mes d'haver cessat la dispersió de sediment depositat al dic, i al cap d'un any natural des de l'operació dragatge o fins la pròxima operació de dragatge si es realitza en un termini inferior a un any natural de la darrera. Aquest estudi permetrà veure l'evolució del possible grau d'enterrament dels feixos de Posidonia oceanica.

f) S'haurà de realitzar i enregistrar el seguiment del possible avançament de la ploma de terbolesa i del sediment, geolocalitzant-la, prenent fotografies, imatges i vídeos des de punts prefixats (escullera, bocana, etc.), i dels límits de les praderies en seguiment, amb fotografies subaquàtiques, i si escau, imatges de dron. Així mateix, es considera que un 30% de l'increment del valor de referència de la terbolesa ja és suficient per considerar que hi hagut una variació significativa de la terbolesa per la qual cosa s'haurà de substituir el 50% indicat al PVA pel 30% en aplicació del principi de precaució i d'acció cautelar de l'article 2 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental.

g) S'hauran d'incloure els mostreigs i els registres indicats als punts 9 i 10 en el PVA.

h) S'haurà d'incloure el pressupost total del «Plan de mantenimiento de los calados en la bocana del Puerto Deportivo de Can Picafort» i s'hauran d'indicar les partides mediambientals destinades a l'execució del PVA.

i) S'haurà de trametre a la CMAIB el PVA una vegada esmenat amb les indicacions anteriors abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

j) Finalitzats els treballs i la dispersió de materials en el dic s'elaborà un informe ambiental dels dragatges que reculli els resultats del seguiment ambiental dels punts 9 i 10, al qual s'adjuntarà els registres de vídeo, imatges i la informació cartogràfica, analítiques, on es determini la ubicació final del material, el grau d'afecció de la posidònia, una descripció de les actuacions, materials emprats, i de les mesures establertes, amb documentació gràfica suficient. Aquest informe s'haurà de trametre a la CMAIB per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

j) Els informes hauran de ser públics i recolliran la valoració dels resultats dels diferents aspectes ambientals inclosos en el PVA i a la finalització de cada any natural, el promotor haurà de subministrar a l'autoritat ambiental còpia dels informes del PVA elaborats durant aquest període d'acord amb l'article 51 de «Directrius per a la caracterització del material de dragat i la seva reubicació en aigües del Domini Públic Marítim Terrestre 2021».

k) En el cas d'emergència ambiental i una vegada solucionada, el promotor haurà de remetre a l'autoritat competent un informe sobre la situació d'emergència ambiental i les mesures preses per a la seva solució. Aquests informes també seran recollits en el PVA d'acord amb l'article 52 de «Directrius per a la caracterització del material de dragat i la seva reubicació en aigües del Domini Públic Marítim Terrestre 2021»

Així mateix, es recorda que:

- S'haurà d'obtenir l'informe favorable o favorable amb condicionants de compatibilitat amb l'estratègia marina levantino-balear de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la Mar sobre el projecte «Plan de Mantenimiento de calados en la bocana del Puerto Deportivo de Can Picafort» que segons del Reial Decret 79/2019, de febrer, pel qual es regula l'informe de compatibilitat i s'estableixen els criteris de compatibilitat amb les estratègies marines, per a l'autorització o l'aprovació de l'actuació de dragats i abocaments a la mar de material dragat, incloent els dragats per millorar el calat dels ports o dels seus canals d'accés, és preceptiu i vinculant.

- L'autoritat marítima i l'autoritat ambiental en l'àmbit de les seves competències, podran recaptar informació del PVA i efectuar les comprovacions necessàries per verificar el compliment dels condicionants inclosos en l'autorització.

- En el moment que Demarcació de Costes d'Illes Balears autoritzi que el destí del material de dragat és per a l'ús en la regeneració de les platges properes, s'haurà de dur a terme, com mesura compensatòria, anàlisis prèvies dels sediments, i si no estan contaminats, es tornaran a abocar a la zona nearshore de la platja per restituir el volum d'arena extret com a conseqüència dels canvis de la dinàmica litoral produïts per les estructures portuàries (dics i contradics).

- El promotor haurà d'informar a l'autoritat marítima i a l'autoritat ambiental de qualsevol aspecte amb incidència sobre la seguretat per a la navegació o ambiental que pugui esdevenir durant el desenvolupament de les actuacions projectades.

- Abans de final d'any s'haurà de presentar el Pla de manteniment de calats del port esportiu de Can Picafort per a la seva avaluació de repercussions a la Xarxa Natura 2000.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al subcomitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.6 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

(Signat electrònicament: 21 de setembre de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias