BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 19 de maig de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Sineu-Petra-Maria-Ariany (TM d'Ariany), es considera una modificació d'un projecte actualment en funcionament que pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient, i ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, d'acord amb l'article 13, apartat 2, lletra d) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

No obstant això, i malgrat que l'increment en població atesa de la nova instal·lació és inferior al llindar de 5.000 habitants-equivalents establert al grup 8, apartat 2, de l'annex I, se subjectarà a avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb l'article 13, apartat 1, lletra f) del Decret legislatiu 1/2020: «Els projectes subjectes a avaluació d'impacte ambiental simplificada quan el promotor sol·liciti que es tramiti per mitjà d'una avaluació d'impacte ambiental ordinària».

L'EIA es va exposar al públic el 10 de juliol de 2021 (BOIB núm. 92), i la tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i el Decret legislatiu 1/2020.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Antecedents

Les obres de construcció de sanejament i depuració dels municipis de Sineu, Petra, Maria de la Salut i Ariany es varen dur a terme, principalment, al llarg dels anys 1993 i 1994. Les actuacions referides comprenien el Sistema General d'Impulsions i Col·lectors i l'EDAR Mancomunada.

El sistema va ser dissenyat per a un cabal de 2.000 m³/dia i una població equivalent d'11.667 h-eq. Les diferents xarxes de clavegueram són de gestió municipal, derivant les aigües residuals fins a les estacions de bombament d'aigües residuals (EBARs) existents en cada nucli urbà (EBAR Sineu, EBAR Petra, EBAR Ariany i EBAR Maria de la Salut), infraestructures a partir de les quals la gestió correspon a l'ABAQUA.

Actualment, a causa dels increments en el temps de població atesa, és necessari revisar i actualitzar els valors de cabals d'aigua residual potencials, per a redimensionar, les operacions i processos unitaris de depuració. És imprescindible, a més, analitzar amb detall l'entrada d'aigües pluvials al sistema, així com plantejar les mesures i actuacions pertinents per a minimitzar els inconvenients causats per aquestes.

Aquests estudis són fonamentals, per a poder evitar els abocaments d'aigües no tractades a parcel·les veïnades que es produeixen, principalment, a les EBAR Maria de la Salut i EBAR Ariany, i per a garantir que l'EDAR Mancomunada pugui complir amb els paràmetres d'efluent corresponent.

2. Informació del projecte

L'objecte del projecte és l'ampliació i millora del tractament de l'actual EDAR, situada al polígon 3, parcel·les 237-245 (TM d'Ariany), per a donar un tractament adequat a les aigües residuals de les poblacions de Sineu, Petra, Maria de la Salut i Ariany, de manera que s'aconsegueixi la qualitat de l'efluent que es requereix per al seu abocament, així com per a obtenir un correcte funcionament del sistema general d'impulsions i col·lectors. Es preveu una substitució funcional dels col·lectors i les instal·lacions actuals quedaran com a sistema general de reserva.

Segons l'EIA, les obres s'executaran en l'emplaçament de les actuals instal·lacions de depuració en explotació, sent compatibles amb el manteniment del tractament que actualment es realitza en la instal·lació existent. Els paràmetres de disseny de les noves instal·lacions respecte de l'EDAR actual seran els següents:

Paràmetres de disseny actuals		Paràmetres de disseny de projecte
Q (m3/dia)	Hab. Equiv.	Q (m3/dia)	Hab. Equiv.
2.000	11.667	2.500	14.583

El projecte preveu, principalment, les actuacions següents:

-Millores a les diferents estacions de bombeig d'aigües residuals (EBARs) de Sineu, Petra, Maria de la Salut, Ariany, així com a l'EBAR general, que recull les aigües incloent, entre d'altres, el repintat de diversos elements, instal·lacions de cabalímetres a la impulsió, o la renovació de diversos equips electromecànics.

-Substitucions funcionals de diferents col·lectors, amb afecció a diversos punts de la xarxa de carreteres, durant la fase d'obres.

-Execució d'una nova conducció de major capacitat i resistència mecànica, des de l'EBAR general a l'EDAR.

-Tanc de tempestes obert de 950 m³ en condicions d'operativitat, amb unes dimensions en planta de 28,00 x 14,80 m i una altura màxima de 5,40 m, associat a l'EBAR general.

Segons l'EIA, l'operativa del present tanc es justifica per al seu funcionament durant els episodis de tempesta, en els quals les puntes de cabal sobrepassin la capacitat de bombament de l'EBAR general al pretractament de l'EDAR mancomunada. Així en presència de tals puntes, en què el cabal màxim superi els 70 l/s, aquest cabal excedent es preveu que sigui dirigit a través del canal de connexió a l'annex tanc de tempestes, que previ el seu emmagatzematge permetrà el desbast d'aquests alleujaments, ingressant en el tanc únicament els excedents desbastats. Aquest desbast es justifica per la necessitat que en una situació extraordinària en què la capacitat del tanc de tempestes es vegi també superada, els alleujaments que es produeixin cap al torrent pròxim, ho siguin degudament desbastats, donant compliment a les demandes del RD 1920/2012 en previsió de possibles alleujaments extraordinaris a llit públic.

-Edifici de pretractament, que albergarà els equips de tamisat i desarenat-desgreixat de les aigües d'entrada a l'EDAR. Aquest edifici serà d'una planta, amb dues altures interiors, la primera de 8,10 i 6,10 m, i amb una altura exterior visible total de 8,90 m i 6,90 m, respectivament.

-Tractament biològic (digestor aerobi).

-Decantador secundari. Els fangs decantats seran dirigits fins al pou de bombes de recirculació i purga de fangs.

-Digestor de fangs, de dimensions en planta de 15 x 12 m i 4,5 m de profunditat (cota de fons +70,84 m), amb un volum útil de 720 m³.

-Demolició de l'actual espessidor de fangs i substitució per un de nou, de 7 m de diàmetre.

-Canvi parcial d'ús de l'actual edifici de desbast, assecat de fangs i control (edifici general). El conjunt de l'edifici té unes dimensions en planta de 17,80 m x 10,50 m, amb una altura interior de 4,00 m i altura exterior visible total de 5,65 m. Inclou la sala de deshidratació mecànica de fangs.

-Instal·lació d'una xarxa de conduccions per a la captació de l'aire en aquells punts de major generació d'olors (desodorització).

-Incorporació d'un grup electrogen auxiliar de 110 kVA de potència, per al subministrament energètic en cas de tall a la xarxa elèctrica.

-Execució de vials exteriors d'accés a EBAR i tanc de tempestes.

-Tancament metàl·lic de triple torsió d'1,50 m d'altura.

-Barreres vegetals per a minimitzar l'impacte paisatgístic dels elements de l'EDAR, incloent-hi la plantació de garballons, oliveres i xiprers, principalment.

L'EDAR mancomunada té actualment tres opcions de restitució de l'efluent, que es mantindran a les noves instal·lacions. La principal es dirigeix mitjançant canonada des de la cambra de sortida cap a una arqueta annexa que conté un joc de vàlvules que permet conduir l'aigua regenerada per gravetat o bé a la llacuna d'infiltració existent a la parcel·la de la depuradora, o bé cap a una llacuna d'aprofitament agrícola, propietat del Ministeri d'Agricultura, situada a 550 m de distància.

La tercera opció s'executa mitjançant una basseta interior en l'arqueta de sortida, que porta per gravetat l'efluent directament cap a torrent annex.

Com que aquest sistema resulta eficaç, es reutilitzarà l'arqueta de sortida de l'EDAR, mantenint totes les opcions de restitució de l'efluent en actiu, sent d'elles la principal, el desviament a llacuna d'infiltració.

En aquest sentit, es preveu també al projecte incrementar la capacitat d'infiltració a les llacunes d'infiltració i evaporació, annexos a l'EBAR general.

D'aquesta manera, es preveuen les modificacions següents en superfícies i % d'ocupació:

VARIACIONS DE SUPERFÍCIE EDAR SINEU, PETRA, MARIA I ARIANY
	Superfícies (m2)		% d'ocupació
	EDAR ACTUAL	EDAR FUTURA	EDAR ACTUAL	EDAR FUTURA
Ocupada	6041,73	7570,22	19,19	24,04
Zona industrial	1555,13	2526,23	4,94	8,02
Zones verdes	3427,71	2456,61	10,89	7,80
Demolició d'elements existents	34,22	-	0,11	-
Noves instal·lacions	-	1038,96	-	3,30
Llacunes infiltració	2624,57	2624,57	8,34	8,34
Instal·lacions a mantenir i/o reformar	1502,54	-	4,77	-

El termini previst d'execució de les obres és de dotze mesos, incloent-hi un mes de proves de funcionament i posada a punt de la nova EDAR, amb un pressupost total de 2.501.900,93 € (190.318,65 € de partida específica per a la implantació de mesures preventives i correctores).

D'acord amb l'EIA, durant les obres, s'estima la producció de 35,68 t de residus de construcció i 678,12 t de residus de demolició, a més de 43.619,36 t de residus d'excavació (inerts), part dels quals seran utilitzats com a material de rebliment (22.481,74 t) i la resta es dipositaran a pedrera autoritzada (21.137,62 t).

L'accés a les instal·lacions de l'EDAR es realitza des de la carretera Ma-3301, a una distància de 304,09 m passat el Torrent de Montblanc, discorrent per un camí secundari suficient per a l'accés de la maquinària d'obra. Una vegada franquejat l'accés a les instal·lacions de l'actual EDAR, i a través dels vials interiors són accessibles tots els punts on se situaran les obres dels diferents elements.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Part dels terrenys on es localitza el projecte estan qualificats com a sòl rústic general (SRG) i la resta com a sistema general sòl rústic, amb un ús principalment agrari i allunyat d'espais de rellevància ambiental i d'hàbitats d'interès comunitari (HIC). Se situen dins la Unitat Paisatgística 9 (UP-9) «Pla».

L'àmbit d'actuació es troba parcialment afectat per una àrea de prevenció de riscos (APR) d'inundació i per la plana geomorfològica d'inundació del torrent de Montblanc. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2024), es correspon amb una zona amb baix risc d'incendi forestal.

D'acord amb el BIOATLES (quadrícula 1x1, codi 3.117), dins la zona d'estudi no es localitzen espècies rellevants.

Els terrenys objecte d'estudi es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 1816M1 «Ariany», aqüífer poc profund en mal estat qualitatiu i bon estat quantitatiu i amb baixa-moderada vulnerabilitat a la contaminació. A una distància aproximada de 1.000 m, s'ubica el pou d'abastiment urbà més pròxim (AAS_7019_Vigent-AAS_7019).

D'acord amb l'EIA, l'àrea d'actuació del projecte no afecta cap element singular que formi part del Patrimoni Històric.

4.Resum del procés d'avaluació

4.1.Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. núm. 92, de 10 de juliol de 2021, es publica que l'EIA i el projecte se sotmeten a informació pública durant un termini de trenta dies. També es publica anunci a «Diario de Mallorca» i «Ultima Hora», i la consulta de la documentació ha estat disponible a les oficines de l'ABAQUA i a la pàgina web d'aquesta entitat.

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es varen dur a terme les consultes següents a les administracions públiques afectades i persones interessades:

- AENA:

S'informa que:

-En relació amb la possible afecció per servituds aeronàutiques es comunica el següent:

L'àmbit del projecte d'ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Sineu-Petra-Maria-Ariany (TM d'Ariany) se situa dins de la superfície compresa per la projecció ortogonal sobre el terreny de l'àrea de les Servituds Aeronàutiques de l'Aeroport de Palma de Mallorca – Base Aèria de Son Sant Joan, aprovat per Reial decret 416/2011, de 18 de març, pel qual conforme al Decret 584/1972, de 24 de febrer, de Servituds Aeronàutiques, modificat pel Reial Decret 297/2013, de 26 d'abril, s'hi haurà de comptar, prèviament a l'execució del projecte, amb l'acord favorable de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), per la qual cosa les Administracions Públiques no podran autoritzar les construccions/instal·lacions corresponents en tant no s'obtengui l'autorització pertinent emesa per aquest organisme depenent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

-A més, l'Article 10 del Decret 584/1972, estableix que dins de la projecció ortogonal sobre el terreny de l'àrea de servituds aeronàutiques existeix una servitud de limitació d'activitats, entre les quals es troben aquelles que puguin estimular l'activitat de la fauna entorn de l'aeròdrom, les quals podrien ser susceptibles de prohibir-se, limitar-se o condicionar-se si arribessin a suposar un perill per a les operacions aèries o el correcte funcionament de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques. Per això, considerant la necessària compatibilitat de la seguretat aèria amb el desenvolupament de les activitats de depuració d'aigües residuals hauria d'estudiar-se prèviament l'impacte que aquesta infraestructura podria suposar en el desenvolupament i comportament de la fauna de l'entorn i en el seu cas, les mesures mitigadores que haurien d'implementar-se per a reduir el seu atractiu.

En tot cas, les activitats de depuració d'aigües residuals comportarien permanentment en el temps un seguiment del comportament de la fauna derivat del desenvolupament d'aquestes, per la qual cosa hauria d'establir-se una metodologia de control a l'efecte que contempli les mesures a adoptar en cas de resultar necessari.

Respecte d'aquest informe, l'ABAQUA emet les següents consideracions:

«Dins el procediment de consultes a les Administracions Públiques també s'ha realitzat la consulta a l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) i, tot i que avui dia no s'ha rebut resposta.

L'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany va entrar en funcionament l'any 1991 i fins avui dia, no se'ns ha comunicat cap tipus d'efecte, associat al funcionament d'aquesta instal·lació, que pugui afectar i/o interferir amb la seguretat aèria associada a l'aeròdrom de Son Sant Joan.

En qualsevol cas i, tot i que avui dia no s'ha rebut resposta, l'Abaqua assumirà els condicionants i les recomanacions que l'AESA, en qualitat d'òrgan competent en matèria de Seguretat Aèria, estimi oportunes.

Es considera que no representa cap impediment per continuar amb la tramitació ambiental.

- AESA.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Es conclou que:

Ateses les característiques i la naturalesa del projecte a informar (projecte ampliació i millora de tractament de l'EDAR), ubicat en un àmbit essencialment agrícola, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, no té cap inconvenient o consideració en relació al risc d'incendi forestal.

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de la DG d'Energia i Canvi Climàtic:

Es conclou que:

1. Aquesta ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta, per tant, s'ha de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA). Per això, cal fer la «sol.licitud activitats grup C» que apareix al web http://atmosfera.caib.es (accés directe a http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/activitats_potencialment_contaminadores_de_latmosfera_apca-3200/) i abonar la taxa corresponent que apareix al mateix web, «Taxa de renovacions o modificacions de l'autorització APCA grup C».

2. La instal·lació del sistema de desodorització comporta una millora important respecte de les emissions atmosfèriques.

3. En la fase d'execució de l'obra, a més de les mesures correctores proposades, s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio_i_demolicio-30632/

4. S'hauria d'aprofitar l'ampliació de l'EDAR, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal de plantejar una penetració de renovables, bé sigui amb aprofitament de biogàs o amb generació de fotovoltaica, i en definir la màxima eficiència energètica per als sistemes nous a incorporar.

5. S'haurà de fer un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic. Dins de l'estudi d'alternatives s'hauran d'avaluar aquests aspectes.

Respecte d'aquest informe, l'ABAQUA emet les següents consideracions rellevants:

En relació a la consideració del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, referent a la penetració de renovables a l'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany, cal dir que l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental, en coordinació i conjuntament amb el Servei per al Control i la Gestió Energètica de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic del GOIB, mitjançant els contractes de subministrament d'energia elèctrica als edificis i instal·lacions de la CAIB, està duent a terme un pla d'implantació d'instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum a les EDARs que gestionem. Aquest pla d'implantació té en compte, entre d'altres, els següents aspectes:

1.Disponibilitat econòmica, derivada del marge comercial (de les empreses comercialitzadores) del consum d'energia elèctrica. Aquesta disponibilitat suposa l'equivalent a la instal·lació d'uns 200 kWp cada any, aproximadament.

2.Condicionants tècnics de les instal·lacions a connectar, especialment la disponibilitat de terreny o espai per l'execució de les instal·lacions.

3.Condicionants normatius i/o ambientals, entre d'altres l'aptitud dels terrenys per la instal·lació de plantes fotovoltaiques i l'existència d'altres figures de protecció.

Per l'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany cal dir que, amb el projecte redactat, no disposem d'espai suficient per executar una instal·lació d'una dimensió rellevant, per als consums prevists.

Pel que fa a la recomanació de l'aprofitament del biogàs generat a l'EDAR, en substitució de (o, en combinació amb) la fotovoltaica, cal dir que per l'aprofitament del biogàs ha d'existir, prèviament, la producció d'aquest biogàs. El biogàs a una EDAR es produeix al digestor anaerobi, el qual només és viable, econòmicament i tècnicament, en instal·lacions de capacitat superior a la de l'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany (típicament a les EDARs de capacitat superior a 80.000 h-e). Per tant, no és d'aplicació al cas de l'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany.

Per això, s'assumeix sobre la consideració relativa a la incorporació d'aquest annex (consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic) a l'EIA aportat i, posteriorment, dins la documentació contractual de la licitació de les obres, les mesures referides (sol·licitades a la conclusió núm. 3).

Finalment, es considera que no hi ha inconvenient, en el referent a l'avaluació ambiental, per a continuar amb la tramitació del projecte en qüestió».

- Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, de la DG d'Energia i Canvi Climàtic:

Es conclou que:

1. Formalment, l'Estudi d'Impacte Ambiental ha d'incloure un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic (art. 21.2.b del Decret legislatiu 1/2020).

No figura aquest annex a l'EIA.

2. Aquesta infraestructura pública suposarà un consum d'energia elèctrica considerable. Segons la informació aportada per l'EIA, el consum d'energia de l'EDAR i les EBARs associades serà de 1.892,94 kWh/dia. Això en un any són 690.923,10 kWh/any.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, el projecte hauria d'incloure una avaluació del cost del consum energètic corresponent a tota la seva vida útil. A l'EIA es calcula el cost anual que quantifica en 25.066,65 €/any fixos mñes 76.005,76 €/any variables.

Amb aquests costos variables es podrà finançar la instal.lació fotovoltaica necessària per cobrir el consum total d'energia i la seva reposició als 25 anys.

3. Recomanam a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears imposar com a condicionant al projecte implantar una instal.lació de generació solar fotovoltaica destinada a l'autoconsum de la infraestructura de depuració. Aquesta instal.lació haurà de generar l'equivalent al consum d'energia associat al projecte, és a dir 690.923,10 kWh/any (aproximadament 460 kWp). La superfície ideal per a la col.locació de les plaques fotovoltaiques són les cobertes de les construccions.

També seria interessant que en aquest tipus d'infraestructures avaluessin la possibilitat d'implantar ,icroturbines io motogeneradors de gas per valorització energètica del biogàs generat a l'EDAR, en substitució de (o en combinació amb) la fotovoltaica.

Respecte d'aquest informe, l'ABAQUA emet les següents consideracions rellevants:

«S'assumeix la conclusió primera i s'ha elaborat un Annex a l'EIA que inclou un estudi d'impacte directe i induït sobre el concum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic (d'acord amb art. 21.2.b del Decret legislatiu 1/2020 i que s'adjunta com a Annex núm. 1 al present informe), donant resposta, tant a la conclusió núm. 1 de l'informe, amb VALIB núm. 34348 de 31 d'agost de 2021, redactat pel Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, com a les conclusions núm. 4 i 5 de l'informe, amb VALIB núm. 31941 d'11 d'agost de 2021, emès pel Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic.

Mentre que en relació a les conclusions segona i tercera, relatives a l'exigència d'una instal.lació fotovoltaica per autoconsum a l'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany, cal dir que la superfície útil disponible de les cobertes existents permetria la implantació d'una instal.lació fotovoltaica d'aproximadament 15 kWp (enlloc dels 460 kWp recollits a l'informe emès pel Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica).

L'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental, en coordinació i conjuntament amb el Servei per al Control i la Gestió Energètica de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic del GOIB, mitjançant els contractes de subministrament d'energia elèctrica als edificis i instal.lacions de la CAIB, està duent a terme un pla d'implantació d'instal.lacions fotovoltaiques per autoconsum a les EDARs que gestionem. Aquest pla d'implantació té en compte, entre d'altres, els següents aspectes:

1.Disponibilitat econòmica, derivada del marge comercial (de les empreses comercialitzadores) del consum d'energia elèctrica. Aquesta disponibilitat suposa l'equivalent a la instal.lació d'uns 200 kWp cada any, aproximadament.

2.Condicionants tècnics de les instal.lacions a connectar, especialment la disponibilitat de terreny o espai per l'execució de les instal.lacions.

3.Condicionants normatius i/o ambientals, entre d'altres l'aptitud dels terrenys per la instal.lació de plantes fotovoltaiques i l'existència d'altres figures de protecció.

Per tant, consideram més adequat prioritzar les inversions relatives a la implantació d'energies renovables a instal.lacions que permetin una elevada relació entre l'energia generada i l'energia consumida per la instal.lació, seguint els criteris indicats anteriorment.

Pel que fa a la recomanació de la possibilitat d'implantar microturbines o motogeneradors de gas per valorització energètica del biogàs generat a l'EDAR, substitució de (o, en combinació amb) la fotovoltaica, cal dir que per l'aprofitament del biogàs ha d'existir, prèviament, la producció d'aquest biogàs. El biogàs a una EDAR es produeix al digestiot anaerobi, el qual només és viable, econòmicament i tècnicament, en instal.lacions de capacitat superior a la de l'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany (típicament a les EDARs de capacitat superior a 80.000 h-e). Per tant, no és d'aplicació al cas de l'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany.

Per tot això, s'assumeix la consideració relativa a la incorporació d'aquest annex a l'EIA aportat i, posteriorment, dins la documentació contractual de la licitació de les obres.

Finalment, es considera que no hi ha inconvenient, en el referent a l'avaluació ambiental, per a continuar amb la tramitació del projecte en qüestió».

- DG d'Emergències i Interior:

El projecte planteja millores a les instal·lacions de depuració i a la xarxa de col·lectors existents i projecta la construcció d'un tanc de tempestes entre l'EDAR i el torrent de Montblanc. La zona on es projecta el tanc de tempestes està afectada per una plana geomorfològica d'inundació com ja s'identifica a l'apartat d'inundabilitat de la Memòria, i atenent al que disposa l'article 14 bis del R.D. 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el RDPH, s'han d'evitar l'establiment de serveis o equipaments essencials dins aquestes zones. Si bé, la ubicació d'un tanc de tempestes dins aquesta zona és complementària a l'EDAR, es considera necessari que prèvia a la seva autorització s'efectuï un estudi hidrològic i hidràulic i que sigui remès per la Direcció General de Recursos Hídrics atès els possibles efectes contaminants en cas d'avinguda.

Respecte d'aquest informe, l'ABAQUA emet les següents consideracions rellevants:

«El tanc de tempestes es justifica pel seu funcionament durant els episodis de tempesta, en els quals les puntes de cabal sobrepassin la capacitat de bombament de l'EBAR General (de 70 l/s) al pretractament de l'EDAR Mancomunada.

En presència d'aquestes puntes (quan el cabal màxim superi els 70 l/s), el cabal excedentari serà alleujat a través del canal de connexió al tanc de tempestes, que previ el seu emmagatzemament serà sotmès a un desbast (d'acord amb el RD 1920/2012, en previsió de possibles alleujaments extraordinaris a la via pública).

La inexistència d'aquesta instal·lació incrementarà els vessaments que es puguin produir durant els episodis de fortes pluges, a causa dels excessos de cabal associats a l'existència de xarxes unitàries per a la recollida de fecals i pluvials.

En tot cas, serà la Direcció General de Recursos Hídrics, en qualitat d'òrgan competent en matèria de Planificació i Gestió del Domini Públic Hidràulic (DPH), qui valori la idoneïtat d'aquesta instal·lació.

En conclusió, no representa cap impediment per continuar amb la tramitació ambiental».

- DG de Salut Pública i Participació.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Consell de Mallorca:

S'informa que:

El present projecte suposa noves intervencions en Sòl Rústic. En alguns casos substitució dels col·lectors existents i millora global de les instal·lacions existents. Es planteja un nou col·lector d'una longitud de 2.964 metres lineals, la construcció d'un edifici de 90 m² i l'ampliació d'una arqueta de connexió.

Una part del nou col·lector de gravetat es situa sobre una zona d'APR d'inundació.

L'ampliació del nou dipòsit de tempestes es situa sobre una APR d'inundació.

S'hauria de completar el projecte amb un Annex de Memòria Urbanística, indicant les diverses qualificacions i proteccions que estan afectades pel conjunt de les instal·lacions, així com grafiar les instal·lacions projectades sobre la cartografia del Pla territorial de Mallorca.

Respecte d'aquest informe, l'ABAQUA emet les següents consideracions rellevants:

«Per a la tramitació de la Declaració d'Interès General del Projecte ‘Ampliació i millora de tractament de l'EDAR de Sineu-Petra-Maria de la Salut-Ariany, es facilitarà una Addenda específica al mateix que inclourà la informació urbanística i la corresponent representació sobre la cartografia del Pla territorial de Mallorca.

Per tot això, s'assumeix la consideració relativa a la incorporació d'aquesta Separata al Projecte definitiu (per a la tramitació de la Declaració d'Interès General) i, posteriorment, dins la documentació contractual de la licitació de les obres.

Finalment, es considera que no hi ha inconvenient, en el referent a l'avaluació ambiental, per a continuar amb la tramitació del projecte en qüestió».

- Direcció Insular d'Infraestructures, del Consell de Mallorca:

S'informa que:

1. D'acord amb l'article 31.2 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, serà preceptiu l'informe de l'organisme titular de la carretera per a la posada en marxa de qualsevol activitat nova o modificació de l'existent que sorgeixi entorn de la carretera i que la pugui afectar directament o indirectament a les zones limitades per unes línies longitudinals paral·leles a les arestes exteriors de l'explanació i a una distància de cinquanta (50) metres en carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. Per tant, no és preceptiu informar sobre la reforma de l'EBAR de Maria de la Salut, Sineu i Ariany per ser més enllà d'aquesta distància. A més, no és preceptiu informar sobre l'EDAR i EBAR general, la llacuna d'infiltració i agrícola per ser a més de 300 metres de la carretera Ma-3301.

2. D'acord amb l'article 33.1 de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, es defineix com a zona de protecció de la carretera la compresa entre dues línies longitudinals paral·leles a les arestes d'explanació i a una distància d'aquestes de devuit (18) metres a les carreteres de dos (2) carrils de les xarxes primària i secundària. A la zona de protecció no es podran realitzar obres ni es permetran més usos que els compatibles amb la seguretat viària, prèvia autorització, en qualsevol cas, de l'organisme gestor.

3. D'acord amb l'article 33.3 e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, les conduccions paral·leles soterrades només es poden autoritzar a una distància no inferior als tres (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera, fora de la zona de domini públic. Per tant, tenim els diferents casos:

a) Per als nous trams de canalitzacions per gravetat o impulsions s'haurà de complir aquesta distància de tres metres des de l'aresta exterior de l'explanació, sent:

Ma-3301 PQ 0+920 a 3+25 per nou tram d'impulsió diàmetre 200 mm.

Ma-3301 PQ 3+525 a 5+450 per nou tram de col·lector per gravetat diàmetre 400 mm.

Ma-3301 A PQ 0+180 a 0+800 per nou tram d'impulsió diàmetre 200 mm.

Ma-3301 les arquetes de trencament al PQ 3+560 i 6+450 hauran de recular-se aquesta distància.

b) Quan el traçat de la canalització existent impliqui que la vàlvula i la seva arqueta/pou no compleixi aquesta distància o sigui a la mateixa calçada de les carreteres, s'autoritza l'execució de les vàlvules per ser substitució i considerar-se conservació de la xarxa, sent:

Ma-3341 PQ 0+330, 0+650 i 1+200. L'execució de les vàlvules al PQ 0+330 i 0+650 haurà de ser compatible amb el traçat del projecte «Eix cívic a la carretera Ma-3341 de PQ 1+800 a PQ 1+400. Tram: Camí Son Guineu – Cementiri. TM Ariany».

Ma-3301 A PQ 0+250

Ma-3132 PQ 0+550

Ma-3340 PQ 3340

c) Els trams de col·lectors existents on no s'actua i són a domini públic viari o zona de protecció (a menys de tres metres de l'esmenada aresta exterior de l'explanació) de les diferents carreteres; s'haurà de tindre en compte que únicament es poden realitzar tasques de mera conservació puntual i no es permet la substitució de trams de qualsevol longitud pel motiu que sigui. En cas de substitució de trams s'autoritza a una distància no inferior als tres (3) metres de l'aresta exterior de l'esplanació. Aquests trams són els següents:

Ma-3341 PQ 0+000 a 1+198 per tram d'impulsió existent diàmetre 160 mm.

Ma-3342 PQ 1+445 a 1+590 per tram d'impulsió existent diàmetre 180 mm.

Ma-3340 PQ 0+900 a 2+000 per tram d'impulsió existent diàmetre 180 mm.

Ma-3340A PQ 0+360 a 0+995 per tram d'impulsió existent diàmetre 180 mm.

4. Segons l'article 30.1 de la Llei 5/90 de Carreteres de la CAIB, es prohibeix l'execució de qualsevol tipus d'obra o instal·lacions que no siguin de mera conservació de les existents i també qualsevol altra classe d'activitats que puguin elevar el valor del sòl, excepte les de cultius agrícoles, en una franja de 50 metres. Per tant, les següents carreteres estan afectades per zones de reserva:

a) La carretera Ma-3340A té zona de reserva amb clau d'actuació 1.VAR.01 Variant de Petra Nord Ma-3340 a Ma-3220 conforme a la fitxa programa de construcció del Pla director Sectorial de Carreteres (illa e Mallorca) Fase 1 de novembre de 2009.

b) La carretera Ma-3301 al PQ 1+650, aproximadament, es veu afectat per la zona de reserva amb clau d'actuació 1.VAR.13 Variant de Sineu Ma-3011 a Ma-3301 conforme a la fitxa programa de construcció del Pla director Sectorial de Carreteres (illa e Mallorca) Fase 1 de novembre de 2009.

5. D'acord amb l'article 33.3.e de la Llei 5/1990 de Carreteres de la CAIB, sota la calçada, els encreuaments s'han de fer per la solera de les obres de fàbrica existents, en galeries o tubs disposats prèviament a aquest efecte o construïdes amb mitjans que no alterin el paviment. Per tant, encara que el projecte contempla els encreuaments transversals a la carretera per canalitzacions existents i on no s'actua, en cas de substitució del tram s'haurà de complir aquesta condició i s'executarien amb perforació horitzontal dirigida, complint les condicions següents:

a) El traçat en planta haurà de ser perpendicular al tronc de la carretera.

b) El gàlib mínim vertical baix qualsevol punt de les diferents zones de la plataforma serà com a mínim de DOS (2) metres mesurats des de la clau de la baina.

c) Els pous d'atac i recepció, així com arquetes, visitables o cegues, hauran de situar-se a una distància mínima de tres (3) metres de l'aresta exterior d'esplanació i fora de la zona de domini públic.

d) En cap cas s'afectarà altres estructures i instal·lacions existents, sent la seva reposició a càrrec del sol·licitant

e) Aquests encreuaments són:

Ma-3340 encreuament transversal existent al PQ 3+860.

Ma-3301 encreuament transversal existent al PQ 6+425.

6. Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat i Infraestructures

Respecte d'aquest informe, l'ABAQUA emet les següents consideracions rellevants:

«S'assumeixen totes les consideracions recollides a l'informe, de 24 d'agost de 2021, emès pel Servei d'Explotació i Conservació del Departament d'Infraestructures del Consell Insular de Mallorca.

En relació al compliment de la condició núm. 3.a de l'informe (consistent que els «trams de les noves canalitzacions paral·leles soterrades només es poden autoritzar a una distància no inferior als tres (3) metres de l'aresta d'esplanació de la carretera»), el Projecte Constructiu adaptarà el traçat del col·lector de Sineu, de manera que, en tot moment, es mantingui una distància mínima de 3 metres entre l'aresta exterior, de les carreteres MA-3301 A i MA-3301, i la canalització projectada.

Per tot això, s'assumeix la consideració relativa a la incorporació d'aquestes consideracions al projecte de referència i, posteriorment, dins la documentació contractual de la licitació de les obres.

Finalment, es considera que no hi ha inconvenient, en el referent a l'avaluació ambiental, per a continuar amb la tramitació del projecte en qüestió».

- Direcció Insular de Mobilitat, del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Medi Ambient, del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Patrimoni, del Consell de Mallorca.

- Ajuntament d'Ariany.

- Ajuntament de Maria de la Salut.

- Ajuntament de Petra.

- Ajuntament de Sineu.

- GOB.

- Amics de la Terra.

Al·legacions

No consten a l'expedient al·legacions al projecte.

No s'han realitzat consultes transfrontereres per no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnica de l'expedient

5.1.Alternatives

A l'EIA es plantegen les següents alternatives a la solució adoptada:

L'alternativa 0 (no execució del projecte): Suposaria un important problema mediambiental i un malestar social (a causa dels desbordaments en zones urbanes, en el cas dels bombaments municipals), ja que, amb el transcurs del temps, els abocaments incontrolats d'aigües brutes anirien augmentant a conseqüència del creixement poblacional i la insuficient capacitat dels elements que conformen la planta i les seves respectives estacions de bombament. A més, comportaria l'incompliment dels paràmetres de l'efluent, per la qual cosa amb cada abocament s'agreujaria l'estat dels ecosistemes adjacents.

Per tot això, es desestima l'alternativa 0 de no execució del projecte en estudi, ja que es considera d'extrema necessitat per a complir amb els objectius mediambientals marcats en la normativa vigent.

L'alternativa 1 (canvi d'emplaçament de l'EDAR actual): Comportaria definir, en primer lloc (considerant possibles expropiacions de nous terrenys), la ubicació ideal que oferís els beneficis socials i econòmics que aporta als municipis afectats la correcta depuració de les aigües residuals urbanes i, sobretot, que contemplàs les garanties de poder oferir un sistema d'abocament de l'efluent que complís amb els objectius mediambientals proposats.

En tot cas, s'hauria de tenir en compte el cost econòmic que suposaria desmantellar les instal·lacions existents, traslladar aquells elements que estiguessin en condicions de poder ser reutilitzats i muntar-los a la nova ubicació. També caldria sumar la gestió com a residus d'aquells altres que haguessin quedat obsolets.

Aquesta activitat, suposaria a més la implicació d'elements provisionals que poguessin garantir la continuïtat del procés de depuració tant en la planta de nova construcció com en l'antiga a desmantellar, ja que la depuració de les aigües residuals urbanes no pot ser interrompuda en cap moment. Sense comptar amb l'inconvenient que suposaria reubicar totes les impulsions i col·lectors municipals que alimenten a la planta actual. Un canvi d'ubicació d'aquesta última implicaria replantejar tot el sistema general de les EBAR's associades.

Per tant, aquesta alternativa resulta inviable a causa del gran cost econòmic que resultaria traslladar unes instal·lacions de tals dimensions i al delicat de la coordinació de treballs de traspàs entre plantes i col·lectors per a evitar abocaments o pèrdues de la qualitat de l'efluent que conclourien en un greu perjudici per al medi ambient en el cas de succeir-se.

Una vegada descartat el canvi d'ubicació de l'EDAR, es plantegen també alternatives per als diferents processos involucrats en l'ampliació i millora del tractament de les instal·lacions, sense canvi de la seva ubicació actual, que es resumeixen a la taula següent:

Pretractament	EP1	Tamit 1,5 mm + Desarenador aireat (OC)	Adoptada
	EP2	Planta compacta de pretractament	Descartada
	EP3	Tamit 1 mm	Descartada
Tractament biològic	EB1	Aireació prolongada	Descartada
	EB2	Procés de biomassa fixa MBBR	Descartada
	EB3	Fangs actius (sense estabilització de fangs)	Adoptada
	AB1	Rotors d'aireació	Adoptada
	AB2	Aireació sumergida mitjançant difusors	Descartada
Tractament de fangs	F1	Amb digestió Aerobia	Adoptada
	F2	Sense digestió Aerobia	Descartada
Desodorització	D1	Carbó actiu	Adoptada
	D2	Filtre biològic (Biotrickling)	Descartada

 

-Pretractament: es considera l'alternativa EP1 com la més adequada. A causa del fet que tendrà algun procés a l'aire lliure, s'hauran d'estudiar mesures per a minimitzar la proliferació d'olors (coberta del canal d'obra civil i presa de desodoració localitzada).

-Tractament biològic: es considera que l'alternativa EB3 és la que millor s'adapta a les necessitats d'aquest projecte, encara que això comporti una major complexitat en el tractament de fangs.

-Tractament de fangs: s'adopta l'alternativa de tractament de fangs F1 (Digestió aeròbia + espessit + deshidratació mecànica), associat a l'alternativa seleccionada per al tractament biològic. Així mateix, i a causa de l'elevada producció de fangs esperada, es considera convenient la instal·lació d'una tremuja de fangs, amb la finalitat d'abaratir els costos de recollida, transport i aplicació de llots en agricultura.

-Desodoració: es considera que les dues alternatives proposades poden ser vàlides. En principi, els costos d'explotació del filtre biològic són inferiors al filtre de carbó actiu, pel fet que no hi ha despeses per la substitució del carbó. No obstant això, es descarta el sistema de desodoració per via química perquè comporta un major nombre d'operacions unitàries, equips i reactius, que augmenten la complexitat de l'explotació, sobretot en una instal·lació de reduïdes dimensions.

5.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

S'identifiquen i valoren els impactes de la modificació de les instal·lacions actuals, durant la fase d'execució i de desmantellament al final de la vida útil de les instal·lacions, en ambdós casos de caràcter temporal, i durant la fase de funcionament. Es considera un impacte global moderat, que es minimitzarà fins a fer-lo compatible amb el medi ambient, una vegada aplicades les mesures correctores.

Els principals impactes seran els següents:

a) Sòl i subsòl

Durant les obres i desmantellament, les tasques que poden afectar el sòl estaran relacionades amb el condicionament dels terrenys: moviments de terres, condicionament de vials i trànsit de maquinària i camions. Aquestes activitats suposaran un nou modelatge de la morfologia de la zona, encara que l'impacte serà poc significatiu perquè l'àmbit d'actuació és d'extensió molt limitada. Altres impactes serien els relatius a la contaminació del sòl i subsòl, per abocament accidental de substàncies contaminants, i augment de l'erosió. Es preveu, entre les mesures correctores, evitar la creació de talussos i terraplens verticals o delimitar les zones de treball.

Durant el funcionament de l'EDAR, es pot produir també contaminació del sòl i subsòl per abocament accidental de substàncies contaminants, per la qual cosa es preveu un control exhaustiu de les tasques de manteniment de la maquinària i la creació d'un espai per a la recollida dels residus.

b) Emissions

Durant la fase de construcció i desmantellament, els moviments de terra, les excavacions, el trànsit de vehicles i maquinària i, en general, totes les activitats pròpies de l'obra civil, poden comportar renous i l'emissió a l'atmosfera de pols i partícules en suspensió que tendeixen a provocar, de manera local, un deteriorament en la qualitat de l'aire.

Una altra incidència que previsiblement es pot produir sobre la qualitat de l'aire, és l'emissió de contaminants químics i gasos (CO₂, SO_X i NO_X, principalment) procedents dels motors d'explosió de maquinàries i vehicles i de la mateixa activitat de l'EDAR. Es preveu, entre d'altres, que per a minimitzar els efectes ambientals adversos, abans de l'inici de les obres, es durà a terme una revisió de tots els motors.

Durant la fase de funcionament de la instal·lació, a més de l'emissió de gasos contaminants, també es pot produir una disminució de la qualitat de l'aire i renous, a causa de les tasques de manteniment.

En tot cas, s'ha de tenir en compte que el 100% de l'energia subministrada a l'EDAR procedirà de fonts renovables, segons l'acord marc de subministrament d'energia elèctrica a les instal·lacions de la CAIB.

c) Hidrologia

Durant les obres i desmantellament, es consideren com a impactes negatius sobre la xarxa d'escolament superficial l'afecció temporal a cursos d'aigua, per l'arrossegament de substàncies contaminants i partícules en suspensió, i els moviments de terres i esplanacions. Entre d'altres, es preveu que els residus siguin emmagatzemats en presència d'una làmina impermeable. Durant la fase d'explotació, l'abocament de l'efluent depurat a llacuna, com es produeix actualment, pot provocar impactes negatius, en cas d'existir problemes puntuals en la depuració de les aigües.

D'altra banda, segons l'EIA, el risc d'inundació de les instal·lacions és mínim, únicament en situacions extraordinàries d'avingudes amb període de retorn igual o superior als 500 anys existeix una petita afecció a l'EBAR general i les seves instal·lacions associades, ja que el torrent de Montblanc provoca una plana geomorfològica d'inundacions en el seu perímetre, englobant parcialment a les parcel·les de l'àmbit d'estudi.

d) Flora

Durant les obres i el desmantellament de la instal·lació, la realització de moviment de terres produeix aixecament de pols que en dipositar-se sobre les parts aèries de les plantes poden provocar variacions en la seva fisiologia. D'altra banda, l'emissió de contaminants i partícules en suspensió a l'atmosfera, pot produir també una deposició sobre les fulles impedint la funció estomàtica.

Es preveu l'adopció de mesures correctores, com la revisió periòdica dels vehicles i maquinària emprada en les tasques de manteniment, construcció i desmantellament.

e) Fauna

D'acord amb l'EIA, totes les actuacions de l'obra civil porten aparellades molèsties a la fauna de la zona, entre d'altres, per la generació de renous, la presència de personal d'obra i maquinària. Com a mesures correctores, es preveu la limitació de la velocitat de la maquinària, revisions periòdiques dels vehicles i màquines emprats en les obres, així com evitar la presència de personal o maquinària fora de la zona d'obres.

Durant la fase de funcionament, es poden derivar alteracions en el comportament dels animals que es troben en la zona. Entre d'altres, es preveu adaptar el tancament del recinte, per a permetre el pas de fauna silvestre.

f) Residus

Es preveu una generació significativa de residus durant les fases d'obres i de desmantellament. Es durà a terme la correcta gestió dels olis provinents dels equips i maquinària, els quals es recolliran en contenidors adequats i es lliuraran a un gestor autoritzat. Quant als excedents del material excavat es preveu el seu ús per a la restauració de pedreres.

Els residus sòlids urbans generats seran dipositats conforme a la seva naturalesa en els contenidors adequats i retirats pel servei municipal de recollida de residus. Es redactarà un Pla de Gestió de Fangs de la EDAR, en el qual s'indicarà el sistema de tractament, el destí final dels fangs, els mecanismes de control i les condicions de lliurament d'aquests, etc., en funció dels requisits tècnics i les especificacions normatives, de procés i de funcionament de la depuradora.

g) Energia

D'acord amb l'EIA, es preveu un increment del consum energètic durant les fases d'execució i desmantellament, per l'ús de maquinària i el trànsit de camions, i especialment durant la fase de funcionament, en la qual l'impacte es caracteritza com a sever. En tot cas, segons l'estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com la vulnerabilitat davant del canvi climàtic, la ràtio de consum energètic de les noves instal·lacions, tenint en compte el cabal any horitzó, serà inferior a l'actual.

D'altra banda, es preveuen diverses mesures per a minimitzar l'impacte ambiental:

1.Millora de l'eficiència energètica de diferents processos, com la desodorització localitzada, suposant una reducció del 15% del consum anual de l'EDAR.

2.Incorporació de motors IE3, amb major eficiència energètica. S'estima una reducció del 2% del consum elèctric a la instal·lació, suposant un estalvi energètic de 8.760 kWh/any.

3.Renovació integral de l'enllumenat de la instal·lació a lluminàries tipus LED.

h) Àrees de prevenció d'incendis

A les fases de construcció i desmantellament, els components elèctrics a instal·lar, la generació de residus i el trànsit de maquinària i camions poden causar un augment del risc d'incendi a causa de l'ús de combustibles. D'altra banda, el mateix funcionament de l'EDAR i les actuacions de manteniment de les instal·lacions, sobretot les elèctriques, poden augmentar també el risc d'incendi.

Es preveu, entre d'altres, comprovar el compliment de la dotació d'equips d'extinció, així com vigilar l'estat de les carreteres i vials utilitzats per a l'accés de les maquinàries a les obres.

i) Paisatge

L'impacte de l'EDAR en el paisatge ve determinat per l'increment d'elements antròpics i la modificació d'elements naturals de l'entorn (sòl i vegetació), durant totes les fases del projecte. En aquest cas, es tracta de la construcció d'un volum edificat en zones fins ara sense ús, encara que dins de la parcel·la de l'EDAR. Això implica una sèrie d'interaccions entre l'observador i el medi físic afectat. Durant la fase de funcionament, l'impacte paisatgístic es qualifica com a moderat.

No obstant això, es preveuen diferents mesures d'integració paisatgística per minimitzar l'impacte durant el funcionament de l'activitat, com mantenir o millorar l'arbrat i enjardinament dels espais lliures disponibles, l'apantallament dels nous elements amb arbrat de port alt i dens, recobriment perimetral amb enfiladisses i plantació d'alguna espècie de valor ornamental, així com respectar en els nous edificis i casetes la tipologia i color dels existents, entre d'altres.

j) Activitats econòmiques

Durant totes les fases del projecte, es preveu la creació de llocs de feina. Aquests seran de caràcter temporal, durant l'execució de les obres i el seu desmantellament.

5.3 Seguiment ambiental:

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA), amb una partida específica per al seguiment de les mesures proposades per minimitzar els impactes ambientals a cada una de les fases del projecte (execució, funcionament i desmantellament), i l'emissió dels corresponents informes.

6.Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'activitats “Ampliació i millora del tractament de l'EDAR de Sineu-Petra-Maria-Ariany (TM d'Ariany)”, signat pel Sr. Manuel Meseguer Ramírez, enginyer de camins, canals i ports, de la Consultora Ingeniería de Obras Públicas (CIOPU), amb data novembre de 2018, en concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin totes les mesures preventives i correctores proposades a l'estudi d'impacte ambiental, signat pel Sr. Manuel Meseguer Ramírez, enginyer de camins, canals i ports, i pel Sr. José Manuel Oliver Benlloch, enginyer de camins, canals i ports, de la Consultora Ingeniería de Obras Públicas (CIOPU), amb data agost de 2019, i a la documentació complementària aportada pel promotor, i a més es compleixin els condicionants següents:

1. Atès que el tanc de tempestes de l'EDAR es preveu ubicar a una zona potencialment inundable, d'acord amb la DG d'Emergències i Interior, s'haurà d'elaborar un estudi hidrològic i hidràulic que haurà de ser aprovat per la DG de Recursos Hídrics.

2. Segons el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera:

·En la fase d'obres s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construcció_i_demolició-30632/.

·En la mesura del possible, s'ha d'aprofitar l'ampliació de l'EDAR, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per a la penetració de renovables i en definir la màxima eficiència energètica per als sistemes nous a incorporar.

3. En tot cas, les noves instal·lacions hauran de ser incloses dins el pla d'implantació d'instal·lacions fotovoltaiques per autoconsum a les EDARs gestionades per l'ABAQUA.

4. D'acord amb informe del Servei d'Explotació i Conservació, del Departament d'Infraestructures del Consell de Mallorca, en l'execució de les obres, s'hauran de tenir en compte les consideracions contingudes al seu informe, de data 24 d'agost de 2021, en relació amb el compliment de la Llei 5/!990, de 24 de maig, de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

5. Atès que part de la zona d'estudi presenta un nivell moderat de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries (art. 2, punt 1, lletra c, del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística).

6. Respecte dels residus inerts d'excavació, generats durant l'execució de les obres, únicament es podran dipositar a pedreres autoritzades que disposin de pla de restauració, aprovat per l'administració competent.

7. S'haurà de compensar la disminució prevista en la superfície de zones verdes a les noves instal·lacions (7,80%), respecte de l'EDAR actual (10,89%), mitjançant el trasplantament, en la mesura del possible, dels exemplars arboris que resultin afectats per les obres.

En tot cas, en les barreres vegetals i zones enjardinades s'haurà d'utilitzar planta autòctona, present en l'entorn, i de baix requeriment hídric. Les barreres vegetals hauran de ser mantingudes en bon estat al llarg de tot el període de funcionament de la instal·lació, i estar integrades per espècies arbòries o arbustives frondoses, amb l'objecte d'ocultar els nous elements artificials de la instal·lació, així com reduir-ne l'impacte acústic.

8. El reg de les zones enjardinades i de les barreres vegetals s'haurà de dur a terme amb aigua regenerada, complint amb l'establert al RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, o amb la normativa que la substitueixi, o, alternativament, amb aigua de pluja, i, en tot cas, a les hores de menor insolació.

9. Les noves edificacions previstes al projecte hauran de tenir presents els criteris d'integració paisatgística previstos a la norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

10. S'hauran d'adoptar tècniques o sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDs), per a fomentar la infiltració d'aigua de pluja en l'execució dels nous vials, d'acord amb el punt 6 de l'art. 60 del PHIB.

11. En cas d'un eventual desmantellament dels nous elements de la planta s'haurà de procedir a la restauració dels terrenys afectats al seu estat original, amb les sembres oportunes d'espècies vegetals adaptades a l'entorn, i la gestió dels residus generats, en compliment de la normativa vigent.

12. Atès que el pressupost del projecte, inclosa la partida específica per al seguiment de les mesures ambientals, és superior al milió d'euros, es designarà un auditor ambiental, el qual serà responsable de vetllar pel compliment de les mesures preventives i correctores a adoptar, el seguiment ambiental i l'elaboració d'informes.

Per altra banda, es recorda que:

1. D'acord amb AENA, atès que el projecte es localitza dins servitud aeronàutica de l'aeroport de Palma, prèviament a la seva execució, s'haurà de disposar d'autorització de l'AESA.

2. D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, l'ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta, havent de sol·licitar-se una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA) i abonar la taxa corresponent.

3. Segons la Direcció Insular d'Urbanisme, el projecte s'haurà de completar amb un Annex de Memòria Urbanística, indicant les diverses qualificacions i proteccions que estan afectades pel conjunt de les instal·lacions, així com grafiar les instal·lacions projectades sobre la cartografia del Pla territorial de Mallorca.

4. El grup electrogen auxiliar que es preveu incorporar a la instal·lació haurà de tenir en compte els condicionants establerts per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i, en cas que correspongui, complir amb les prescripcions del Reial decret 1042/2017, de 22 de desembre, d'instal·lacions de combustió mitjanes.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 20 de juny de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias