BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

D'acord amb el que disposen, en matèria d'ensenyament, l'article 27 i el punt 30è de l'article 149.1 de la Constitució espanyola i l'article 36 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió i en tots els nivells i graus, modalitats i especialitats.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), d'acord amb la redacció establerta per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOMLOE), regula els ensenyaments artístics superiors en els articles 54 a 58.

La LOE, segons la redacció establerta per la LOMLOE, disposa que els títols de grau en ensenyaments artístics superiors són equivalents, a tots els efectes, al títol universitari de grau.

La Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears. Al capítol VII s'estructuren les característiques de tots els ensenyaments de règim especial i al capítol VIII, articles 38 i 39, les característiques, objectius i estructura dels ensenyaments artístics superiors.

D'altra banda, l'article 58 de la LOE disposa que correspon al Govern de la nació definir l'estructura i els continguts bàsics d'aquests ensenyaments, els quals es van concretar en el Reial decret 1614/2009, de 26 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments artístics superiors regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació. Aquest Reial decret incorpora a aquests estudis el sistema europeu de transferència de crèdits (ECTS, per les seves sigles en anglès) i assigna a cada crèdit ECTS una càrrega de feina compresa entre 25 i 30 hores. El nombre total de crèdits per a cada curs acadèmic s'estableix en 60, i la durada de cada curs acadèmic, en entre 36 i 40 setmanes.

El Reial decret 630/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bàsic dels ensenyaments artístics superiors de grau en Art Dramàtic establerts en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació; el Reial decret 631/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bàsic dels ensenyaments artístics superiors de grau en Música establerts en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i el Reial decret 633/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bàsic dels ensenyaments artístics superiors de grau de Disseny establerts en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, regulen, respectivament, el contingut bàsic dels ensenyaments artístics superiors d'Art Dramàtic, de Disseny i de Música. L'article 7 d'aquests reials decrets disposa que correspon a les administracions educatives establir els plans d'estudis d'aquests ensenyaments a fi de completar els mínims establerts i fixa els criteris que s'han de seguir per fer-ho.

D'acord amb aquesta previsió, es van aprovar els plans d'estudis corresponents mitjançant el Decret 26/2014, de 13 de juny, pel qual s'estableix el pla d'estudis dels ensenyaments artístics superiors conduents al títol superior d'Art Dramàtic en l'especialitat d'Interpretació i se'n regula l'avaluació; el Decret 43/2013, de 6 de setembre, pel qual s'estableix a les Illes Balears el pla d'estudis dels ensenyaments artístics superiors conduents al títol superior de Disseny de les especialitats de Disseny Gràfic, Disseny d'Interiors, Disseny de Moda i Disseny de Producte i se'n regula l'avaluació, i el Decret 4/2017, de 13 de gener, pel qual s'estableix el pla d'estudis dels ensenyaments artístics superiors conduents al títol superior de Música de les especialitats de Composició, Interpretació, Musicologia i Pedagogia i se'n regula l'avaluació.

Així mateix, el Reial decret 1614/2009 preveu, com una part més de la formació integral que han de rebre els estudiants d'aquests ensenyaments, la possibilitat d'incloure pràctiques externes en els plans d'estudis, les quals han de tenir una càrrega màxima de 60 crèdits ECTS, i estableix que aquestes pràctiques s'han d'oferir, preferentment, en la segona meitat dels plans d'estudis respectius.

Mitjançant les pràctiques externes els estudiants reben una formació complementària a la formació estrictament acadèmica, ja que els permeten, d'una banda, viure experiències que no es poden reproduir a les institucions d'educació superior i, de l'altra, acostar-se a situacions reals d'organització productiva en l'entorn sociolaboral. Les pràctiques proporcionen als estudiants una qualificació professional adequada al tipus de feina que desenvoluparan en el futur, qualificació necessària per a la inserció laboral posterior.

Aquestes pràctiques externes es regulen mitjançant l'Ordre del conseller d'Educació, Universitat i Recerca d'11 novembre de 2019 per la qual es regulen a les Illes Balears les pràctiques acadèmiques externes dels alumnes dels ensenyaments artístics superiors (BOIB núm. 156, de 16 de novembre).

Pel que fa als centres que imparteixen ensenyaments artístics superiors, l'article 107.3 de la LOE estableix que correspon a les comunitats autònomes regular-ne l'organització.

Així mateix, d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional cinquena de la LOE, és competència de les administracions educatives establir anualment el calendari escolar, el qual s'ha de fixar un cop oït el Consell Assessor del Calendari Escolar, regulat mitjançant l'Ordre del conseller d'Educació i Cultura de 28 d'abril de 2005 per la qual es crea i regula el Consell Assessor del Calendari Escolar (BOIB núm. 67, de 3 de maig), modificada per l'Ordre del conseller d'Educació i Universitat de 2 de maig de 2016 per la qual es modifica l'Ordre del conseller d'Educació i Cultura de 28 d'abril de 2005 per la qual es crea i regula el Consell Assessor del Calendari Escolar (BOIB núm. 56, de 5 maig). El calendari escolar per al curs 2022-2023 va quedar fixat mitjançant la Resolució del conseller d'Educació i Formació Professional de 19 d'abril de 2022 per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2022-2023 per als centres docents no universitaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 56, de 28 d'abril de 2022).

D'altra banda, el Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament orgànic dels instituts d'educació secundària, estableix, en la disposició addicional segona, que l'Escola d'Art i Superior de Disseny, entre altres tipus de centres, s'ha de regir per aquest Reglament i per les normes singulars que en demanin les peculiaritats organitzatives.

Finalment, el Decret 39/2011, de 29 d'abril, pel qual es regula l'atenció a la diversitat i l'orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics, és d'aplicació també als centres que imparteixen ensenyaments artístics superiors, tal com s'estableix en l'article 2, que especifica que «aquest Decret és d'aplicació als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de l'àmbit territorial de les Illes Balears».

Així mateix, mitjançant la Resolució del conseller d'Educació i Cultura relativa al nou Reglament d'organització i funcionament del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (BOIB núm. 22, de 14 de febrer de 2006), amb data de 3 de febrer de 2006, es va aprovar el nou Reglament d'organització i funcionament acadèmic del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

D'acord amb el que s'ha exposat anteriorment, i ateses les característiques específiques dels ensenyaments artístics superiors dins el conjunt del sistema educatiu, és necessari establir una normativa que reguli diversos aspectes que tenen relació amb la naturalesa, l'ordenació acadèmica i el professorat d'aquests ensenyaments, així com el règim horari en què els professors han de desenvolupar la seva tasca.

Aquesta Resolució té una doble finalitat: per una banda, organitzar acadèmicament, per al curs 2022-2023, els ensenyaments artístics superiors i, per l'altra, reconèixer la tasca dels professors en els vessants de la docència, la recerca i la gestió, tot plegat dins el marc de l'espai europeu d'educació superior (EEES) i de l'espai europeu de recerca (EER).

Finalment, amb aquesta Resolució la Conselleria d'Educació i Formació Professional vol donar un impuls decidit als ensenyaments artístics superiors perquè es puguin consolidar a la comunitat autònoma de les Illes Balears i tenguin el mateix tractament acadèmic i social que els ensenyaments universitaris.

Per tot això, i d'acord amb el que estableix l'article 21 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i l'article 6 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, dict la següent

Resolució

1. Aprovar les instruccions acadèmiques, d'organització i de funcionament corresponents als ensenyaments artístics superiors per al curs acadèmic 2022-2023, que consten en l'annex 1 d'aquesta Resolució, així com els annexos que les complementen:

— Annex 2, model orientatiu de guia docent d'una assignatura.

— Annex 3, model de sol·licitud de reconeixement i transferència de crèdits.

— Annex 4, model de reclamació contra les qualificacions finals.

— Annex 5, model d'acord de col·laboració.

— Annex 6, model de declaració d'acceptació de la llicència/excedència.

— Annex 7, model d'informe per a la concessió de l'exempció total o parcial de les pràctiques externes.

2. Autoritzar la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors i la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres perquè adoptin les mesures necessàries per aplicar aquesta Resolució.

3. Deixar sense efectes totes les disposicions del mateix rang o inferior que s'oposin al que s'estableix en aquesta Resolució.

4. Publicar aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i establir que serà d'aplicació a partir de l'inici del curs 2022-2023.

 

Palma, 15 de juny de 2022

El conseller d'Educació i Formació Professional Martí X. March i Cerdà

 

ANNEX 1 Instruccions acadèmiques, d'organització i de funcionament corresponents als ensenyaments artístics superiors per al curs acadèmic 2022-2023

1.  Objecte

L'objecte d'aquesta Resolució és establir les instruccions acadèmiques corresponents als ensenyaments artístics superiors per al curs 2022-2023, les quals són d'aplicació a l'Escola d'Art i Superior de Disseny (EASDIB), al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (CSMIB) i a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB).

2.  Planificació acadèmica

2.1.  Programació general anual

Abans del dia 30 d'octubre de 2022, els centres que imparteixen ensenyaments artístics superiors han de trametre al Departament d'Inspecció Educativa (DIE) i a la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors (DGFPIEAS) la programació general anual (PGA) en suport informàtic.

Aquesta PGA ha de fer referència als aspectes següents:

1.  Els objectius del centre per al curs acadèmic, amb els indicadors per avaluar-los i les principals actuacions que es duran a terme per aconseguir-los, així com les accions de millora recollides en la memòria del curs anterior.
2.  Les actuacions previstes en el procés d'implementació del sistema de garantia de la qualitat.
3.  El programa de recerca dels professors.
4.  El programa de mobilitat dels estudiants i dels professors i les sortides acadèmiques previstes.
5.  El calendari acadèmic organitzat en dos semestres, amb especificació de l'inici i el final de cada semestre; dels períodes d'avaluació ordinària i extraordinària; de les vacances, els dies festius i la festa escolar unificada, i dels dies de lliure designació, d'acord amb la Resolució del conseller d'Educació i Formació Professional de 19 d'abril de 2022 per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2022-2023 per als centres docents no universitaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 56, de 28 d'abril).
6.  La previsió de docència, quan sigui possible, i la justificació acadèmica dels professors visitants, si n'hi ha.
7.  El pla anual d'activitats culturals.
8.  La relació d'activitats culturals, artístiques, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació del centre que poden dur a terme els estudiants per obtenir el reconeixement de crèdits optatius, així com la valoració d'aquestes activitats en hores/ECTS.
9.  El pla de formació permanent destinada al personal docent del centre.

També formen part de la programació general anual els documents que es detallen a continuació, els quals el centre ha de tenir a disposició del DIE i de la DGFPIEAS:

1.  Les guies docents de les assignatures impartides al centre, les quals han de fer-se públiques al lloc web del centre abans de l'inici del curs acadèmic.
2.  Els horaris dels grups d'alumnes, els quals han de fer-se públics al lloc web o la intranet del centre abans de l'inici del curs acadèmic.
3.  Els horaris individuals dels professors, amb la relació d'hores lectives i complementàries, així com les de reducció de classe per dedicació a càrrecs o altres conceptes, cadascun signat pel professor corresponent i amb el vistiplau del director del centre. Aquests horaris s'han de custodiar al centre.

Correspon a l'equip directiu elaborar la PGA, per a la qual cosa ha de tenir en compte els acords dels aspectes docents aprovats pel claustre. Una vegada aprovada, és d'obligat compliment per a tots els seus membres.

La PGA, una vegada informat el claustre de professors, sense perjudici de les competències del claustre de professors en relació amb la planificació i organització docent, serà avaluada pel consell escolar o pel consell executiu.

2.2.  Memòria final del curs

Abans del 25 de juliol de 2023, els centres han de trametre al DIE i a la DGFPIEAS la memòria final del curs acadèmic en suport informàtic, de la qual s'ha d'informar al claustre i al consell escolar o al consell executiu, segons correspongui.

En aquesta memòria ha de constar:

1.  L'anàlisi del grau d'assoliment dels objectius proposats en la PGA.
2.  El grau de compliment de les actuacions proposades en la PGA per a la implementació del sistema de garantia de la qualitat, així com la proposta d'actuacions per al curs següent.
3.  L'anàlisi dels resultats acadèmics del curs, amb propostes per millorar-los, si escau.
4.  La selecció de les propostes de millora formulades per tota la comunitat educativa que s'han de tenir en consideració per al curs acadèmic següent, incloses les propostes per a la millora dels programes i projectes desenvolupats.
5.  Les memòries amb els resultats dels projectes de recerca.

2.3.  Sistema de garantia de la qualitat

La DGFPIEAS, amb la col·laboració del DIE, ha d'impulsar la implementació d'un sistema de garantia de la qualitat intern i extern dels títols superiors dels ensenyaments artístics d'acord amb els estàndards i les directrius per a l'assegurament de la qualitat dins l'espai europeu d'educació superior (EEES). Aquest sistema ha de ser establert per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) en coordinació amb l'Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears (AQUIB).

3.  Organització acadèmica i calendari

3.1.  Organització acadèmica

Les assignatures de les especialitats i els itineraris dels títols de grau dels ensenyaments artístics són els que s'estableixen en el Decret 26/2014, de 13 de juny, el Decret 43/2013, de 6 de setembre, i el Decret 4/2017, de 13 de gener.

Les assignatures dels màsters d'ensenyaments artístics s'estableixen en les memòries de verificació corresponents.

Els departaments didàctics i d'especialitat d'estudis superiors són els que es defineixen en el reglament d'organització i funcionament de cada centre.

3.2.  Guies docents

Cada assignatura disposa d'una única guia docent, els continguts de la qual són aplicables a tots els grups, amb independència del professor encarregat d'impartir-la. Les guies docents d'assignatures amb la mateixa denominació es poden unificar.

Les guies docents han de ser públiques. Si són objecte d'alguna modificació, s'han de publicar actualitzades abans de l'inici del curs acadèmic al lloc web del centre, una vegada hagin estat aprovades pel claustre.

En les guies docents del treball de final d'estudis i de les pràctiques externes, s'hi poden incloure, si escau, les especificitats necessàries segons l'especialitat o l'itinerari.

3.3.  Calendari acadèmic

El calendari per al curs 2022-2023 és el següent:

1.  Els alumnes dels estudis superiors de Disseny de l'EASDIB inicien les activitats lectives el dia 29 de setembre de 2022 i les finalitzen el dia 30 de juny de 2023. El primer semestre comprèn del dia 29 de setembre de 2022 al dia 11 de febrer de 2023 i el segon semestre, del dia 13 de febrer al dia 30 de juny de 2023.
2.  Els alumnes dels estudis superiors d'Art Dramàtic de l'ESADIB inicien les activitats lectives el dia 20 de setembre de 2022 i les finalitzen el dia 7 de juliol de 2023. El primer semestre comprèn del dia 20 de setembre de 2022 al dia 7 de febrer de 2023 i el segon semestre, del dia 13 de febrer al dia 7 de juliol de 2022.
3.  Els alumnes del CSMIB inicien les activitats lectives el dia 20 de setembre de 2022 i les finalitzen el dia 16 de juny de 2023. El primer semestre comprèn del dia 20 de setembre de 2022 al dia 3 de febrer de 2023 i el segon semestre, del dia 6 de febrer al dia 16 de juny de 2023.

3.4.  Períodes d'avaluació

Cada centre ha de concretar el període d'avaluació ordinària (que inclou l'avaluació contínua i l'avaluació complementària) i el període d'avaluació extraordinària, d'acord amb el que disposen els respectius decrets pels quals s'estableixen els plans d'estudis. Els ha de fer públics abans del dia 15 de setembre de 2022 i els ha d'incloure en la PGA. Cal especificar també els períodes d'avaluació del treball final d'estudis i concretar-ne el període per a la convocatòria ordinària i extraordinària.

3.5.  Estudis de màster d'ensenyaments artístics superiors

En el cas dels estudis de màster d'ensenyaments artístics, l'organització acadèmica i l'accés s'han de determinar d'acord amb el que s'estableix en les memòries de verificació corresponents.

3.6.  Pràctiques acadèmiques externes

El procediment que s'ha de seguir per a les pràctiques acadèmiques externes que duen a terme els alumnes dels ensenyaments artístics superiors en el marc de la seva formació acadèmica s'estableix en l'Ordre del conseller d'Educació, Universitat i Recerca d'11 novembre de 2019 per la qual es regulen a les Illes Balears les pràctiques acadèmiques externes dels alumnes dels ensenyaments artístics superiors (BOIB núm. 156, de 16 de novembre). L'annex 7 d'aquesta Resolució inclou el model orientatiu d'informe relatiu a la sol·licitud de l'exempció total o parcial de les pràctiques externes.

La Conselleria d'Educació i Formació Professional subscriu una pòlissa d'assegurança d'accidents i de responsabilitat civil, complementària de l'assegurança escolar, per cobrir les eventualitats que es puguin produir durant el desenvolupament de les pràctiques externes.

Per facilitar la gestió de la pòlissa, els centres han d'enviar a la DGFPIEAS, abans del 30 de juliol de 2022, una estimació aproximada del nombre d'alumnes que realitzaran les pràctiques el curs 2022-2023.

Posteriorment, abans del dia 15 de juny de 2023, els centres han d'enviar, en una única llista sempre que sigui possible, la relació d'alumnes matriculats per realitzar les pràctiques externes el curs 2022-2023, amb la informació següent:

1.  Nom, llinatges i DNI de l'alumne.
2.  Nom, llinatges i telèfon de contacte del tutor del centre.
3.  Les dates de realització de les pràctiques, el lloc on s'han realitzat o es realitzaran (raó social), el nom i els llinatges del tutor de les pràctiques i les dades de contacte de l'empresa (adreça i telèfon).

Les incidències que pugui tenir el professorat en el desenvolupament de l'acció tutorial de les pràctiques externes, així com els possibles accidents in itinere, han de tenir el mateix tractament i cobertura que els que es produeixen dins l'horari habitual al centre.

3.7.  Sortides acadèmiques

S'entén per sortides acadèmiques les activitats d'una durada superior a un dia que es duen a terme fora del centre, com, per exemple, els viatges d'estudis, els intercanvis culturals i altres activitats semblants. La participació en aquestes sortides és voluntària.

Per dur a terme aquestes sortides acadèmiques, s'ha de disposar de les autoritzacions del consell escolar o del consell executiu, segons el centre, i del DIE.

4.  Professorat

4.1.  Professors contractats per la FESMAE-IB. Horari dels professors

En el cas dels professors amb dedicació completa als ensenyaments artístics superiors, les 37 hores i 30 minuts de la seva jornada setmanal s'han de distribuir com s'indica a continuació:

1.  18 hores lectives de docència directa setmanals, de les quals entre una i una i mitja han de ser de tutoria per als alumnes. Aquestes hores han de quedar reflectides en l'horari individual dels professors. El centre ha de fer públiques les hores de tutoria dels professors. Aquestes tutories són un mètode d'aprenentatge integrat en els plans d'estudis i tenen un paper cabdal per individuar, supervisar i avaluar el treball autònom dels alumnes. Amb aquesta finalitat, els professors han de desenvolupar les tasques establertes en el pla d'acció tutorial del centre.
2.  La resta d'hores, fins a completar les 37,5 hores de l'horari laboral, han d'incloure:

• Les hores de caràcter complementari (fins a arribar a 26 hores). Aquestes hores s'han de dedicar, segons l'assignació horària que estableixi l'equip directiu, a tasques d'atenció als alumnes; al pla d'acció tutorial; a la coordinació de la tasca docent (reunions de departament, reunions d'equip docent, etc.); a la participació en els òrgans i comissions a què estiguin assignats; al desenvolupament dels plans i projectes del centre; a la col·laboració en la gestió del centre i la realització de les accions derivades de la implantació del sistema de gestió de qualitat, i/o a complementar les hores destinades al programa de recerca, si escau; i/o a la dedicació per ocupar càrrecs directius i de coordinació; etc. Les hores dedicades a la coordinació (reunions de departament, reunions de comissions, etc.) s'han de fer constar en l'horari general del centre. S'ha de fomentar la continuïtat del teletreball per a les activitats que no requereixin necessàriament la presencialitat del treballador.
• Les hores no sotmeses a un horari fix i computades mensualment. Aquestes hores s'han de destinar a les següents activitats al centre: assistència a reunions del claustre i del consell executiu, assistència a reunions d'avaluació, realització d'activitats formatives incloses en el pla de formació o altres activitats al centre degudament programades. Aquestes hores no han de constar en l'horari individual dels professors.
• Les hores restants, fins a completar l'horari laboral. Aquestes hores s'han de dedicar a activitats relacionades amb la docència, la preparació de classes, la formació permanent o qualsevol altra activitat artística o pedagògica complementària i no s'han de fer necessàriament al centre.

D'acord amb els punts anteriors, l'horari individual semestral de cada professor ha de contenir l'horari lectiu i les hores de reducció (programa de recerca, ocupació de càrrecs, etc.). Els horaris individuals han d'estar signats pels professors respectius i s'han de custodiar al centre.

Les hores lectives de docència directa setmanals s'han de reduir en els casos que s'indiquen a continuació:

A. Reduccions pel desenvolupament de tasques relacionades amb l'activitat acadèmica i/o investigadora:

1.  Per formar part de l'equip directiu del centre:

• Director: fins a 12 hores.
• Cap d'estudis i cap d'estudis adjunt: fins a 10 hores.
• Secretari acadèmic: fins a 10 hores.

2.  Per desenvolupar les tasques de cap de producció: fins a 9 hores.
3.  Per coordinar el sistema de qualitat: fins a 6 hores. El nombre d'hores s'ha d'assignar d'acord amb els compromisos recollits en la PGA.
4.  Per ocupar el càrrec de cap d'un departament acadèmic de tres membres o més: 1 hora.
5.  Per dirigir un màster oficial: 2 hores.
6.  Per coordinar els programes de mobilitat europea: 2 hores.
7.  Per dur a terme tasques de recerca: fins a 3 hores. Per tenir dret a aquesta reducció s'ha de formar part d'un grup de recerca i s'ha de gaudir d'un dels ajuts per a la constitució de grups de recerca en ensenyaments artístics superiors convocats per la DGFPIEAS. El nombre concret d'hores de reducció que s'ha d'aplicar a cadascun dels membres de l'equip ha de ser el que figuri en la resolució de concessió.

B.  Altres reduccions:

1.  Per tenir el grau acadèmic de doctor: 1 hora.
2.  Per tenir més de 55 anys: 1 hora.

En el cas de professors del centre amb dedicació parcial, són aplicables les reduccions de tots els apartats a excepció de les establertes en l'apartat B. La distribució i les reduccions s'han d'aplicar en proporció a la part de la jornada dedicada als ensenyaments artístics superiors.

4.2.  Professors contractats directament per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Pel que fa als horaris del professorat, a manca d'una regulació específica s'han d'aplicar les instruccions d'organització i funcionament que determini la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

Pel que fa a les reduccions d'hores de classe per la dedicació a càrrecs o altres conceptes, a l'EASDIB s'han d'aplicar les que s'estableixin per al curs 2022-2023 en els criteris per a la confecció d'unitats i de la quota de professors als centres docents públics.

4.3.  Organització horària general del CSMIB

Per raons d'eficiència, racionalitat de recursos i economia d'espais, i atès que el CSMIB comparteix les instal·lacions amb el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, s'estableix amb caràcter general que el Conservatori Superior ha d'utilitzar, preferentment, la franja horària de matí, compresa entre les 8.00 i les 14.30 hores, mentre que el Conservatori Professional ha d'utilitzar, preferentment, la franja horària d'horabaixa, compresa entre les 14.30 i les 21.30 hores. Tot i això, s'han de fer algunes consideracions:

1.  Per atendre les particulars necessitats de planificació educativa del Conservatori Superior, aquesta institució ha de disposar diàriament de tres aules en horari d'horabaixa.
2.  Les reunions del professorat s'han de realitzar preferentment mitjançant mètodes no presencials, sempre que sigui possible i la direcció ho trobi pertinent. En cas de realitzar-se de forma presencial, s'han de guardar estrictament les mesures de distància i prevenció davant la COVID-19 que assenyali la normativa en aquell moment.
3.  Així mateix, s'han de reservar diàriament, de les 13.30 a les 14.30 hores, les aules teòriques necessàries per impartir determinades assignatures dels ensenyaments professionals en el marc del Programa d'Ensenyaments Integrats (PEI). Les direccions dels dos centres han d'elaborar aquesta assignació d'espais en el procés de planificació del curs.

Per a una adequada planificació, ambdós conservatoris han de coordinar-se per assignar les aules a què s'ha fet referència anteriorment. Així mateix, s'han de coordinar durant el curs per resoldre els problemes puntuals d'ocupació d'espais.

4.4.  Règim d'incompatibilitats

Pel que fa al règim d'incompatibilitats, tant per als equips directius com per a la resta dels professors i del personal, s'ha d'aplicar el que disposen la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i el Reial decret 598/1985, de 30 d'abril, sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de l'Estat, de la Seguretat Social i dels ens, organismes i empreses dependents, que la desenvolupa, així com els acords del Consell de Govern que hi puguin ser d'aplicació.

4.5.  Faltes d'assistència i permisos i llicències dels professors

4.5.1.  Permisos i llicències dels professors contractats per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Es regeixen per la normativa específica per al personal docent. Aquesta normativa i els òrgans competents per concedir els diferents tipus de permisos i llicències es recullen a la pàgina web de la Direcció General de Personal Docent

(http://www.caib.es/sites/permisos/ca/presentacio-7495/?campa=yes).

Correspon a la Direcció General de Personal Docent autoritzar les activitats de recerca i transferència de coneixement que no estan previstes en la normativa de sol·licitud de permisos i llicències d'aquesta Direcció General.

4.5.2.  Permisos i llicències dels professors contractats per la FESMAE-IB

4.5.2.1.  Permisos retribuïts (compensació d'hores)

Es tracta d'un permís especial per facilitar el desenvolupament d'activitats artístiques i professionals als professors titulars i interins dels centres de la FESMAE-IB.

El personal docent té dret a demanar, com a màxim, l'equivalent a les hores lectives de dues setmanes per semestre lectiu. Aquest permís es pot fraccionar dins el mateix semestre, sempre que no se superi el màxim establert. En cap cas no es poden concatenar ni acumular els permisos de dos semestres.

La concessió d'aquest permís està supeditada a les necessitats organitzatives del centre. Les regles que regeixen la sol·licitud i el gaudi del permís són les següents:

1.  Procediment de sol·licitud:

• El permís s'ha de sol·licitar prèviament per escrit o pels mitjans telemàtics que estableix la FESMAE-IB, amb una antelació mínima de quinze dies. A la sol·licitud s'hi ha d'adjuntar la documentació acreditativa de l'activitat artística o professional.
• Juntament amb la sol·licitud, s'ha de presentar una proposta de calendari per recuperar les hores docents no impartides.

2.  Procediment de concessió:

• Una vegada registrada la sol·licitud, el cap d'estudis ha d'avaluar la viabilitat de la proposta i, si escau, pot establir un calendari alternatiu segons les necessitats del centre i dels alumnes afectats.
• L'òrgan competent per concedir el permís és el director del centre, el qual n'ha de resoldre motivadament per escrit la concessió o la denegació.

3.  Control del calendari de recuperació:

• Les hores sol·licitades s'han de recuperar abans de gaudir del permís, una vegada concedit o bé posteriorment, sempre dins el semestre en què es concedeix. No es poden recuperar hores abans que s'hagi concedit el permís.
• La realització de l'horari que estableix el cap d'estudis per a la concessió del permís ha de quedar demostrada, de manera acreditada, per mitjans telemàtics o amb un document signat pel professor i els alumnes i amb el vistiplau del cap d'estudis.

4.5.2.2.  Llicències no retribuïdes

Es tracta d'una llicència per dur a terme una activitat artística o professional d'una durada mínima d'un mes i màxima d'un semestre lectiu. El personal laboral docent amb una antiguitat mínima de dos anys té dret a sol·licitar aquesta llicència, sense retribucions, cada dos anys.

La llicència s'ha de gaudir, íntegrament, o bé dins el primer semestre lectiu o bé dins el segon.

La concessió d'aquesta llicència està supeditada a les necessitats organitzatives del centre, ha d'anar acompanyada del compromís signat per la persona interessada que figura en l'annex 6 d'aquesta Resolució i obligatòriament s'ha de fer efectiva una vegada concedida. Les regles que regeixen la sol·licitud i el gaudi de la llicència són les següents:

1.  Procediment de sol·licitud: la llicència s'ha de sol·licitar prèviament per escrit o pels mitjans telemàtics que estableix la FESMAE-IB amb una antelació mínima de dos mesos.
2.  Procediment de concessió:

• Una vegada registrada la sol·licitud, el director del centre ha de sol·licitar un informe al cap d'estudis, el qual, de manera motivada, ha d'avaluar la viabilitat de la proposta.
• L'òrgan competent per concedir la llicència és el director del centre, el qual n'ha de resoldre motivadament per escrit la concessió o la denegació.

4.5.2.3.  Excedència voluntària especial

El personal docent fix que tengui un mínim de dos anys d'antiguitat a la FESMAE-IB pot sol·licitar una excedència voluntària especial d'una durada d'un any acadèmic, la qual té com a característica especial la reserva de plaça. L'inici de l'excedència i el reingrés han de coincidir amb l'inici de l'any escolar.

El treballador l'ha de sol·licitar per escrit amb dos mesos d'antelació, com a mínim, llevat que pugui justificar satisfactòriament que això és impossible. La sol·licitud ha d'anar acompanyada del compromís de dur a terme l'excedència, signat per la persona interessada, el model del qual figura en l'annex 6 d'aquesta Resolució. Una vegada concedida, s'ha de fer efectiva.

Entre el final d'aquesta excedència i l'inici d'una altra excedència de les mateixes característiques han de transcórrer més de dos anys.

No es pot amortitzar el lloc de treball d'un treballador de la FESMAE-IB mentre gaudeixi d'una excedència voluntària especial, atès que durant aquesta excedència té reserva del lloc de treball.

4.5.2.4. Altres permisos i llicències dels professors contractats per la FESMAE-IB

Es regeixen, de manera supletòria, i mentre no hi hagi un conveni o acord propi, per les disposicions establertes a la pàgina web de la Direcció General de Personal Docent

(http://www.caib.es/sites/permisos/ca/presentacio-7495/?campa=yes).

Els òrgans competents per concedir els diferents tipus de permisos i llicències són, per analogia amb els professors contractats per l'Administració de la Comunitat Autònoma, el director del centre, el cap de recursos humans o el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, segons el tipus de llicència o permís en particular.

4.5.3.  Control de l'assistència del personal docent

S'han de tenir en compte els aspectes següents:

1.  Cada centre ha d'establir un sistema de control de l'assistència i la puntualitat dels professors, el qual s'ha de comunicar al consell escolar o al consell executiu.
2.  El control del compliment de l'horari i de l'assistència dels professors correspon al director del centre o, si és el cas, al cap de recursos humans, en col·laboració amb el cap d'estudis.
3.  Els professors estan obligats a complir l'horari de les classes i les activitats complementàries, així com a assistir als claustres, a les reunions de coordinació i a les reunions derivades de la seva condició de tutor o del càrrec que ocupin. També han d'assistir obligatòriament a les altres reunions extraordinàries no previstes en la PGA que convoqui degudament la direcció.
4.  Les faltes d'assistència es consideren justificades si s'ha concedit una llicència o un permís. Tant la sol·licitud del permís o de la llicència com la resolució favorable s'han de custodiar al centre.
5.  La direcció del centre ha de vetlar per l'atenció adequada dels alumnes durant les absències dels professors derivades de les llicències i dels permisos prevists.
6.  En cas d'un incompliment horari, el director o el cap de recursos humans ha de comunicar al professor afectat les faltes d'assistència injustificades que s'han detectat perquè les justifiqui o al·legui el que consideri oportú en el termini de cinc dies hàbils. El director o el cap de recursos humans, a la vista de la documentació justificativa presentada, considerarà justificat o no justificat l'incompliment de l'horari o la falta d'assistència.

4.6.  Programa de recerca dels professors

Per poder constituir i dur a terme un projecte de recerca, els professors s'han d'inscriure i han de pertànyer a un grup de recerca.

Als efectes d'aquestes instruccions, s'entén per grup de recerca un conjunt d'investigadors que desenvolupen un programa de recerca en línies pròpies dels ensenyaments artístics superiors.

Els grups de recerca han d'estar formats per un mínim de tres investigadors, un dels quals ha d'actuar com a investigador principal (IP) i ha de tenir el grau de doctor. Cap membre d'un grup de recerca pot pertànyer simultàniament a més d'un grup.

Així mateix, es poden constituir grups de recerca intercentres o multidisciplinaris i es poden incorporar al grup professors d'altres centres de recerca o universitats quan el programa de recerca ho requereixi i estigui degudament justificat.

La durada prevista per als projectes de recerca pot ser de més d'un curs acadèmic, però se n'ha de fer una revisió i un informe de desenvolupament anuals.

La dedicació a tasques de recerca en el marc d'aquest programa comporta una reducció de les hores de dedicació lectiva i una aportació econòmica per dur a terme les tasques de recerca.

Els projectes de recerca han d'estar sotmesos a avaluacions anuals de resultats, les quals serveixen per determinar el nombre d'hores de reducció de la dedicació lectiva per aquest concepte.

El nombre concret d'hores de reducció que s'ha d'aplicar a cadascun dels membres de l'equip és el que figura en la resolució de concessió de l'ajut.

4.7.  Programa de formació dels professors

Abans del dia 10 d'octubre de 2022, la direcció del centre pot sol·licitar a la DGFPIEAS l'autorització de la proposta sobre l'oferta del pla de formació del centre per al curs 2022-2023.

La sol·licitud amb l'oferta formativa per als professors ha d'incloure un informe per a cadascun dels cursos proposats amb la informació següent: títol, objectius, continguts i metodologia del curs; coordinador; calendari; durada, i currículum dels ponents. El programa de formació dels professors s'ha d'incloure en la PGA del centre.

4.8.  Supervisió

El DIE ha de supervisar el funcionament i l'organització dels centres en tots els aspectes que, en el marc de la normativa vigent, són de la seva competència.

5.  Alumnes

5.1.  Matrícula, promoció i permanència

La matriculació a qualsevol assignatura dona dret, a l'efecte d'avaluació, a una convocatòria dins el curs acadèmic en què es formalitza. En aquest sentit, i d'acord amb el que s'estableixi en la guia docent de cada assignatura, els alumnes poden superar l'assignatura durant el període lectiu de classes en el marc de l'avaluació continuada i, si escau, durant el període d'avaluació ordinària o durant el període d'avaluació extraordinària.

Amb caràcter general, la primera matrícula del primer curs s'ha de formalitzar amb caràcter anual i ha de comprendre totes les assignatures que el pla d'estudis assigni al primer curs (60 ECTS). No obstant això, per a cadascun dels ensenyaments s'han de tenir en compte els límits establerts en el decret pel qual s'aprova cada pla d'estudis.

En cas d'alumnes que presentin algun títol estranger per complir amb el requisit acadèmic d'accés als ensenyaments, s'ha d'atenir al que estableix el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària i les normes que el desenvolupen. En aquest sentit, els centres docents han d'admetre amb caràcter condicional aquells alumnes els expedients de convalidació o d'homologació dels quals hagin estat iniciats i es trobin pendents de resolució en les dates en què finalitzen els corresponents terminis de matrícula.

Els alumnes poden realitzar la sol·licitud d'homologació del seu títol estranger no universitari telemàticament a través del portal del Ministeri d'Educació i Formació Professional

(dades personals ocultes)(http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano/catalogo/gestion- titulos/estudios-no-universitarios/titulos-extranjeros/homologacion-convalidacion-no-universitarios.html). (dades personals ocultes)

A fi de fer possible la matrícula condicional, l'alumne ha de presentar el volant acreditatiu que la sol·licitud ha estat presentada i, dins el termini de vigència d'aquest volant, pot fer l'esmentada inscripció en els mateixos termes que si l'homologació o convalidació hagués estat concedida, encara que amb caràcter condicional i pel termini que s'hi fixa.

Amb caràcter general, i d'acord amb l'article desè de l'Ordre de 14 de març de 1988 per a l'aplicació del que es disposa en el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (BOE núm. 66, de 17 de març), una vegada realitzada la matrícula condicional, el volant mantindrà la seva vigència únicament durant el curs acadèmic en el qual s'hagi realitzat aquesta inscripció, fins a la data de la signatura de l'acta de l'avaluació final.

Els professors no poden cursar estudis de cap ensenyament impartit al mateix centre en què exerceixen docència. És a dir, un alumne no pot romandre matriculat al mateix centre en què és professor. Aquesta incompatibilitat es deriva de l'aplicació de l'apartat 3 de l'article primer de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, el qual estableix com a principi que l'exercici d'un lloc de treball d'aquest personal és incompatible amb l'exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat, de caràcter públic o privat, que pugui impedir o menyscabar el compliment estricte dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.

Per a la promoció, la permanència i les matrícules posteriors s'han de complir els requisits establerts en els corresponents decrets d'aprovació dels plans d'estudis.

5.1.1.  Anul·lació total de la matrícula

L'anul·lació total de la matrícula s'ha de sol·licitar mitjançant un escrit adreçat al director del centre, que ha de resoldre motivadament la sol·licitud i ha de notificar la resolució per escrit a la persona sol·licitant. En el cas que es concedeixi, aquesta circumstància s'ha de fer constar mitjançant una diligència en l'expedient acadèmic físic de l'estudiant.

L'anul·lació total de la matrícula comporta la pèrdua de la reserva de plaça per al curs o cursos següents, però no comporta, en cap cas, el dret a la devolució dels preus públics, excepte si l'anul·lació és per causes mèdiques acreditades.

El termini per sol·licitar l'anul·lació total de la matrícula és des de l'endemà d'haver-se matriculat fins a dos mesos posteriors a l'inici del curs acadèmic.

5.1.2.  Anul·lació parcial de la matrícula

L'anul·lació parcial de la matrícula s'ha de sol·licitar mitjançant un escrit adreçat al director del centre, que ha de resoldre motivadament la sol·licitud i ha de notificar la resolució per escrit a la persona sol·licitant. En el cas que es concedeixi, aquesta circumstància s'ha de fer constar mitjançant una diligència en l'expedient acadèmic físic de l'estudiant i a l'estat de l'assignatura o assignatures a les quals renúncia.

L'anul·lació parcial de la matrícula no comporta, en cap cas, el dret a la devolució dels preus públics, excepte si l'anul·lació és per causes mèdiques acreditades.

El termini per sol·licitar l'anul·lació parcial de la matrícula és des de l'endemà d'haver-se matriculat fins a dos mesos posteriors a l'inici del curs acadèmic o en el termini de dos meses des de l'inici del segon semestre del curs.

5.2.  Reconeixement i transferència de crèdits

A fi de fer efectiva la mobilitat dels estudiants tant dins el territori nacional com dins l'espai europeu d'educació superior, s'estableix un procediment de reconeixement i transferència de crèdits, d'acord amb els criteris establerts en els decrets 43/2013, 26/2014 i 4/2017 i en el Reial decret 1618/2011, de 14 de novembre, sobre reconeixement d'estudis en l'àmbit de l'educació superior, i la normativa bàsica.

5.2.1.  Resolució i notificació del reconeixement de crèdits per part del centre docent

El centre docent pot resoldre el reconeixement de crèdits en els casos següents:

1.  Trasllat d'expedient entre comunitats autònomes per continuar els mateixos estudis. D'acord amb l'article 10.1.b) dels reials decrets 630/2010, 631/2010 i 633/2010, en aquest cas es reconeixerà la totalitat dels crèdits obtinguts.
2.  Accés a una nova especialitat del mateix títol. D'acord amb l'article 10.1.c) dels reials decrets 630/2010, 631/2010 i 633/2010, en aquest cas es reconeixerà la totalitat dels crèdits obtinguts corresponents a les matèries de formació bàsica.
3.  Crèdits procedents dels ensenyaments reflectits en les respectives taules d'equivalència establertes en l'annex IV del Decret 43/2013 i del Decret 26/2014.
4.  Experiència laboral, professional i/o empresarial acreditada d'acord amb el que disposen els decrets que estableixen els plans d'estudis dels ensenyaments artístics superiors.
5.  Fins a un màxim de 6 crèdits per la participació en activitats culturals, artístiques, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació. En el cas de l'ESADIB, d'acord amb l'article 10.5 del Decret 26/2014, aquest reconeixement l'ha de resoldre la Comissió de Coordinació del Títol Superior, presidida per la direcció del centre i integrada pel cap d'estudis, el secretari i, almenys, una persona de cada departament, designada per la direcció del centre.

En cas que les activitats a què es refereix aquest apartat e) es desenvolupin en col·laboració amb altres organitzacions, per a aquesta col·laboració acadèmica, científica, tècnica i/o cultural s'ha de subscriure un conveni d'acord amb l'annex 5. Sempre que sigui possible, aquestes activitats s'han de canalitzar a través de projectes d'aprenentatge servei, que són pràctiques educatives que permeten que els estudiants aprenguin al mateix temps que actuen sobre necessitats reals de l'entorn amb la finalitat de millorar-lo. Es pot consultar la informació de la Xarxa Espanyola d'Aprenentatge Servei i de la Xarxa Universitària Espanyola d'Aprenentatge Servei (ApS-U).

El reconeixement de crèdits l'ha de sol·licitar l'estudiant mitjançant l'annex 3. El cap d'estudis (o la persona en qui delegui) ha d'elaborar l'informe i ha d'elevar una proposta de resolució al director del centre. La resolució amb el reconeixement de crèdits s'ha de notificar a la persona interessada i s'ha d'arxivar en l'expedient acadèmic.

5.2.2.  Resolució i notificació del reconeixement de crèdits per part de la Conselleria d'Educació i Formació Professional

Per als casos no recollits en l'apartat anterior, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de resoldre el reconeixement, a sol·licitud de l'estudiant i amb l'informe preceptiu de la direcció del centre, d'acord amb el procediment següent:

1.  Entre l'1 de juliol i el 15 d'octubre de 2022, els alumnes han de presentar a la secretaria del centre en què estan matriculats la sol·licitud de reconeixement i transferència de crèdits, mitjançant el model i la documentació especificada en l'annex 3.
2.  Els centres han de trametre a la DGFPIEAS la sol·licitud de reconeixement juntament amb un informe amb la proposta de la direcció del centre.
3.  El director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors ha d'elevar una proposta de resolució al conseller d'Educació i Formació Professional perquè l'aprovi i notificar-la a la persona sol·licitant i a la direcció del centre.
4.  La incorporació a l'expedient acadèmic de l'estudiant dels crèdits transferits o reconeguts s'ha de produir una vegada formalitzada la matrícula.

5.2.3. Efectes del reconeixement de crèdits

El reconeixement comporta la convalidació o l'exempció de cursar les assignatures que es determinin a l'efecte de l'obtenció del títol oficial d'educació superior que es cursa.

Les assignatures objecte de reconeixement de crèdits s'han d'incorporar als documents d'avaluació de l'alumne amb la qualificació final del centre de procedència. El reconeixement de crèdits en què no existeixi qualificació no s'ha de tenir en compte als efectes de la ponderació.

En el cas de reconeixement parcial de crèdits, la qualificació final serà la mitjana aritmètica ponderada de la qualificació dels crèdits reconeguts i els cursats.

Pel que fa al reconeixement de crèdits ECTS de l'experiència professional, laboral o empresarial, així com de les activitats culturals, artístiques, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació o d'altres, no s'ha de fer constar cap qualificació ni s'han de tenir en compte a l'efecte de ponderació per al càlcul de la nota mitjana de l'expedient de l'estudiant.

5.3.  Atenció als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu

D'acord amb l'article 3.2 del Decret 39/2011, de 29 d'abril, l'atenció a la diversitat s'ha de regir pels principis de qualitat, equitat, igualtat d'oportunitats, normalització, integració i inclusió i igualtat entre dones i homes, i ha de garantir l'accessibilitat universal i la cooperació de la comunitat educativa.

Els centres han de preveure les adaptacions d'accés i les adaptacions curriculars no significatives per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), que ha d'elaborar cada professor amb l'assessorament del professional d'orientació.

Les tasques que s'han de dur a terme són:

1.  A principi de curs, d'acord amb els recursos disponibles, prioritzar les funcions i el calendari d'atenció als centres.
2.  Potenciar la igualtat d'oportunitats de l'alumnat que presenta NESE.
3.  Elaborar, conjuntament amb l'equip directiu, el pla d'atenció als estudiants amb necessitats específiques de suport, així com el calendari d'atenció al centre del tècnic d'orientació, d'acord amb la seva disponibilitat.
4.  Assessorar el professorat dels ensenyaments artístics superiors vers l'atenció als alumnes i, en concret, als que presenten necessitats i planificar les adaptacions corresponents per donar la resposta adequada.
5.  Fer l'acompanyament, assessorament i suport als estudiants que presenten o puguin presentar NESE.
6.  Sol·licitar els recursos pertinents per millorar i/o garantir l'atenció als alumnes amb NESE.
7.  Dur a terme les coordinacions necessàries amb els instituts d'educació secundària, conservatoris professionals de música i/o altres entitats i institucions per preveure els alumnes amb NESE que accediran als ensenyaments artístics superiors.
8.  Dur a terme les coordinacions pertinents amb els serveis externs que intervenen amb l'alumnat per tal de millorar-ne l'atenció.
9.  Assessorar sobre les proves d'accés als estudiants que presenten necessitats i que volen accedir als ensenyaments superiors.
10.  Col·laborar amb la implantació del sistema de qualitat vers l'atenció a l'alumnat.
11.  Orientar en la formació al professorat cap a la millora del coneixement de metodologies, recursos i atenció als alumnes.

6.  Avaluació de l'aprenentatge i reclamacions

La finalitat de l'avaluació és valorar el procés d'aprenentatge de l'estudiant en funció del grau i el nivell d'adquisició de les competències transversals, generals i específiques establertes per als ensenyaments, d'acord amb el que s'indica en la guia docent.

L'avaluació ha de ser preferentment continuada i ha de comportar que el docent observi el procés d'aprenentatge i registri sistemàticament la informació sobre aquest procés i l'assistència de l'estudiant. L'estudiant ha d'assistir a les classes i a les activitats programades per a les assignatures d'acord amb el que s'estableix en la guia docent de cada assignatura.

6.1.  Dret a la valoració objectiva del rendiment acadèmic

Els alumnes tenen dret que el seu rendiment acadèmic sigui avaluat amb plena

objectivitat. També tenen dret a conèixer les qualificacions parcials obtingudes en cadascun dels processos d'avaluació establerts en la guia docent a mesura que aquests es vagin produint i a accedir als treballs, les proves, els exercicis i altres informacions que tenen incidència en l'avaluació de les distintes matèries, així com a rebre una explicació raonada de les qualificacions que els ajudi a aprendre.

Per la seva banda, el professor ha de conservar el registre de les evidències i materials en què s'ha fonamentat la qualificació de l'assignatura almenys fins a tres mesos després d'atorgades les qualificacions finals, llevat de si formen part d'una reclamació; en aquest cas s'han de conservar fins que s'hagi resolt el procés de reclamació.

Les proves orals o les que requereixin la interpretació d'alguna obra musical, l'execució d'una dansa o la interpretació d'una obra teatral es poden enregistrar mitjançant un sistema d'enregistrament d'àudio o de vídeo, sempre que la infraestructura disponible al centre ho faci factible. Aquest enregistrament s'ha de fer exclusivament a efectes acadèmics i s'ha de subjectar en qualsevol cas a la legislació vigent en matèria de protecció de dades.

En els casos en què no hi hagi enregistrament, i a l'efecte de poder reclamar contra les qualificacions, el professor ha d'elaborar un informe d'avaluació en el qual ha de deixar constància de la valoració feta d'acord amb els criteris establerts en la guia docent de l'assignatura i en el qual ha de fonamentar adequadament els motius de la puntuació atorgada.

Les qualificacions finals de cada convocatòria s'han de registrar en les actes d'avaluació de cada assignatura/grup o en l'acta comprensiva de totes les assignatures cursades pels estudiants pertanyents a un mateix grup.

La informació continguda en les actes d'avaluació final s'ha de traslladar a l'expedient acadèmic sota la responsabilitat del secretari i amb el vistiplau del director del centre.

6.2.  Reclamacions contra les qualificacions

6.2.1.  Reclamacions al llarg del curs

Les reclamacions contra les qualificacions obtingudes al llarg del curs s'han de resoldre directament entre el professor i l'alumne afectat o, si és menor d'edat, els seus pares o tutors legals.

Si no hi ha acord, s'ha de seguir el procediment següent:

1.  En primer lloc, s'ha de presentar una reclamació, per escrit, davant el director.
2.  El director l'ha de traslladar al departament didàctic perquè l'estudiï. En tot cas, la resolució definitiva correspon al professor responsable de l'avaluació de cada matèria.
3.  La reclamació i la resolució adoptades:

• S'han de fer constar en el llibre d'actes del departament acadèmic implicat.
• S'han de comunicar a l'equip docent del grup.
• S'han de comunicar a l'alumne i als seus pares o tutors legals, en cas que sigui menor d'edat.

6.2.2.  Reclamacions a les qualificacions finals

L'estudiant pot exercir el dret a reclamar contra les qualificacions finals obtingudes en els ensenyaments artístics superiors segons el procediment següent:

1.  En primer lloc, l'alumne afectat ha de demanar al professor responsable els aclariments dels dubtes que tengui amb relació a la qualificació atorgada tenint en compte les proves i la resta de mitjans que van servir com a elements de judici per a la qualificació.
2.  Si persisteix la discrepància, l'alumne ha de presentar una reclamació adreçada al director del centre mitjançant un escrit motivat, d'acord amb el model establert en l'annex 4. El termini de presentació de reclamacions és de tres dies hàbils comptadors a partir de la data en la qual es fa pública la qualificació final.
3.  Una vegada rebut l'escrit de reclamació, el director del centre ha de convocar una reunió de la comissió de revisió de les qualificacions o del tribunal avaluador, que ha d'emetre un informe que ha de servir de base per resoldre la reclamació.

La comissió de revisió de les qualificacions està integrada pels membres següents:

• El cap d'estudis (o la persona en qui delegui).
• El cap del departament de l'àrea de coneixement a la qual pertany l'assignatura la nota de la qual és objecte de la reclamació.
• Un professor que imparteix l'assignatura o un professor del departament de l'especialitat a la qual pertany l'assignatura.

Tenint en compte l'informe, el director ha de resoldre la reclamació i ha de notificar la decisió a la persona interessada en el termini de cinc dies hàbils comptadors a partir de la data d'interposició de la reclamació.

Contra la resolució del director del centre es pot interposar un recurs d'alçada davant el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors en el termini d'un mes comptador des de la data de notificació de la resolució desfavorable.

7.  Tractament de dades, documents i imatges

La recollida de dades personals i el seu tractament estan subjectes al que s'estableix en la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

S'ha d'evitar la publicació de dades creuades dels alumnes (llinatges amb DNI o número d'expedient). En cas de publicar-se el DNI, d'acord amb les directrius de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, s'han de publicar els dígits que ocupin les posicions quarta, cinquena, sisena i setena, mentre que els caràcters alfabètics i els numèrics no seleccionats per a la seva publicació s'han de substituir per un asterisc.

Per poder publicar, en qualsevol mitjà de difusió, imatges i veu d'alumnes en què aquests es puguin identificar clarament s'ha d'obtenir el consentiment exprés i per escrit dels estudiants quan siguin majors d'edat, o el dels pares, mares o tutors per a tots els alumnes menors. La prestació del consentiment s'ha de realitzar d'acord amb el model recollit en les Instruccions sobre el tractament de dades personals i materials d'avaluació als centres d'ensenyaments no universitaris de les Illes Balears, que cada centre pot adaptar a la seva idiosincràsia i a les característiques dels seus estudis.