null BOIB, butlletí oficial
Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS

Núm. 323966
Llei 2/2022, de 6 de juny, de mesures urgents en determinats sectors d'activitat administrativa

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

Des de l'inici de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, les autoritats competents de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears han pogut intervenir en les activitats públiques i privades per protegir la salut de la població, garantir el control dels brots epidemiològics i contenir la propagació de les infeccions pel SARS-CoV-2, emparades en els poders que la legislació sanitària atorga a les autoritats sanitàries per fer front a situacions en què la salut pública es troba greument compromesa i en la legislació de protecció civil.

Atesa la situació epidemiològica a les nostres illes en cada moment, les autoritats sanitàries de la comunitat autònoma han anant adoptant tot un seguit de mesures per fer front a la COVID-19, entre les quals figura la d'establir l'obligatorietat de l'ús del denominat Certificat COVID Digital UE (CCD-UE) o la documentació autèntica que acredita un contingut idèntic a aquest certificat —que acredita que el seu titular es troba vacunat amb pauta completa, que ha superat la COVID-19 dins dels sis mesos anteriors o que ha obtingut un resultat negatiu en una prova de detecció d'infecció activa en dates immediatament anteriors—, per poder accedir a determinats locals o establiments en els quals, per raó de les seves característiques físiques o per raó de les activitats que s'hi duen a terme, hi ha un risc major de transmissió de la malaltia. L'àmbit objectiu d'exigència de l'ús d'aquesta documentació resta condicionat al nivell d'alerta sanitària declarat en cada illa, de manera que com més alt sigui el nivell d'alerta sanitària en el qual es trobi una illa més categories d'establiments han de demanar aquesta documentació per permetre-hi l'accés.

Aquestes noves mesures en particular fan recomanable modificar el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, per tal d'adaptar els tipus infractors que s'hi preveuen a les noves mesures adoptades pel Consell de Govern per fixar les condicions específiques aplicables al desenvolupament de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats —com ara, discoteques, sales de festa, sales de ball, bars de copes o cafès concerts, pubs, establiments de restauració amb cabuda interior per a més de 50 persones, establiments o locals on es duguin terme celebracions amb participació de més de 50 persones i en les quals es prestin activitats de restauració i/o ball, i altres espais habilitats per dur a termes les activitats esmentades—, l'accés als quals, per part de persones majors de 12 anys, no treballadores de l'establiment, requereix presentar una certificació que acrediti la concurrència de qualsevol de les circumstàncies que s'hi preveuen (comptar amb la pauta completa d'una vacuna contra la COVID-19, comptar amb una prova diagnòstica d'infecció activa (PDIA) tipus PCR, TMA o PRAg negativa, o que la persona hagi patit la malaltia dins els sis mesos anteriors).

En aquest sentit, s'introdueixen dos nous tipus infractors als articles 3 i 4 del Decret llei 11/2020, en virtut dels quals es tipifiquen, respectivament, com a infraccions molt greus i greus, en funció de la gravetat de la infracció, l'incompliment de l'obligació de comprovació dels requisits i documents d'accés a l'interior dels establiments, locals i/o esdeveniments abans esmentats i, alhora, s'harmonitza la redacció de la lletra g) de l'article 4 i de la lletra e) de l'article 5 del decret llei esmentat.

II

Juntament amb aquestes modificacions de rang legal, es considera imprescindible abordar altres reformes puntuals de diverses normes sectorials, també de rang legal i reglamentari, com ara és el cas de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears; de la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica; de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears; i del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears; com també suspendre la vigència de determinats preceptes reglamentaris en matèria de joc, a fi d'assegurar la vigència immediata d'aquestes reformes, i amb això, poder adaptar els procediments administratius i pressupostaris que requereixen, per a la gran part d'aquestes mesures, les administracions públiques implicades en l'exercici pressupostari de 2022.

En efecte, i en primer lloc, es modifica l'article 30 de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears, per tal de garantir la viabilitat de les cambres, introduint un precepte que prevegi, per al finançament de les activitats de les cambres, una consignació anual en el pressupost autonòmic, que pugui destinar-se a sufragar les despeses estructurals, de funcionament i el cost dels serveis públics administratius prevists a l'article 4 de la llei esmentada, així com la gestió de programes que els siguin encomanats mitjançant convenis, delegacions de funcions, encàrrecs o contractes programa. La llei també incorpora una especificació pel que fa als recursos de les cambres, incloent expressament aquells derivats de la realització de projectes o activitats finançats mitjançant la participació privada de mecenatge a què es refereix la Llei 3/2015, de 23 de març. Així mateix, es recupera una norma amb relació a l'autorització de l'administració tutelant de les cambres per a la disposició de béns patrimonials d'aquestes.

Pel que fa a la modificació de la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'exposició de motius d'aquesta llei recull la importància de la participació institucional, com a contingut addicional a la llibertat sindical (articles 9.2 i 129.1 de la Constitució Espanyola) com a element clau per fomentar des del govern autonòmic una cultura de pacte a través del diàleg social amb els agents socials que permeti l'adopció de mesures que afectaran la ciutadania integrant del conjunt de les Illes Balears, a més de la mateixa defensa dels interessos de la classe treballadora i empresarial, ja que són aquestes les que coneixen de primera mà la realitat econòmica i social, important per a la pressa de les decisions polítiques.

És important destacar el títol II del text normatiu que regula el foment i l'avaluació de la participació institucional i estableix els criteris necessaris amb els quals s'han de compensar els costos que suposi la participació institucional per part de l'administració pública i d'acord amb criteris que dotin de més transparència al conjunt de subvencions i ajudes que reben les mateixes organitzacions sindicals i empresarials.

En aquest sentit, i després de més de 10 anys de vigència de la Llei 2/2011, és important no només recollir de manera genèrica la necessitat que la participació institucional disposi d'un finançament específic, sinó concretar-la econòmicament en els aspectes mínims, de manera que aquesta garantia financera anual establerta en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears permeti una planificació i una actuació eficients del mandat que tenen legalment reconegut per part de les entitats afectades al llarg del temps. Amb la inclusió d'una nova disposició addicional setena a la Llei 2/2011, s'estableix un import mínim per al conjunt de les actuacions previstes a les disposicions addicionals tercera, quarta i cinquena, així com la seva distribució entre elles.

Així mateix, la modificació de l'article 54 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, és especialment necessària, atès que la modificació impulsada a l'empara de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ha eliminat erròniament les disposicions en matèria de paràmetres urbanístics per a les energies renovables que s'havien introduït en la Llei 2/2020.

La inclusió d'aquesta modificació de l'article 54 de la Llei 10/2019 permet recuperar aquells elements normatius que vetllaven per facilitar la promoció de les energies renovables en espais construïts, com puguin ser aparcaments i cobertes d'equipaments en sòl rústic, que amb la modificació de la llei computarien urbanísticament als efectes d'ocupació i redundarien en un perjudici ambiental i territorial. Així mateix, aquesta modificació permet recuperar l'apartat tercer de l'article 54, que pretenia resoldre un buit legal que existia per projectes d'energies renovables en sòl rústic que, si bé comptaven amb una declaració d'utilitat pública, seguien computant urbanísticament als efectes d'ocupació. Per últim, la modificació permet recuperar la mesura de l'apartat quart, que pretenia facilitar l'autoconsum d'electricitat en sòl rústic.

Respecte de la modificació de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears, s'ha d'assenyalar que quan el Decret llei 1/2014, de 14 de novembre, pel qual es modificà la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears, va donar una nova redacció als termes de l'article 24 de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, per, en el supòsit concret de l'apartat 9 de l'article esmentat, fer front a aquells supòsits en els quals, per causes i accions alienes a la voluntat del titular d'una oficina de farmàcia, aquest es veia privat de la titularitat de l'oficina per la declaració judicial de la nul·litat de tot o part del procediment administratiu que va concloure amb l'adjudicació al seu favor de l'oficina, tot atorgant-li directament la titularitat d'una nova oficina de farmàcia si n'hi havia de disponibles al catàleg, no es va tenir present el fet que, per una banda, els procediments d'impugnació en via administrativa i judicial d'aquestes adjudicacions es poden perllongar en el temps per un llarg termini fins arribar a la seva fermesa, termini superior fins i tot al termini legal en el qual els adjudicataris tenen prohibida la disponibilitat per acte intervius a títol onerós de l'oficina, per la qual cosa resulta possible que la persona que es trobi en la situació de veure's privada de l'oficina, no sigui l'adjudicatari original si no un tercer adquirent d'aquest, que es veurà privat de l'oficina adquirida, ja que no es veurà protegit per la fe pública registral, ja que l'autorització per a l'obertura d'una oficina de farmàcia no és un dret inscriptible en el Registre de la Propietat i, a més, i com a conseqüència d'aquest fet, la demanda causant de la declaració de nul·litat tampoc no seria susceptible de ser anotada registralment. Amb aquesta modificació s'equipara la situació tant si la pèrdua l'experimenta l'adjudicatari com un tercer adquirent d'aquest.

Per altra banda, el fet que els concursos d'oficines de farmàcia puguin incloure no una, sinó un seguit d'oficines per adjudicar, genera el risc que la declaració de nul·litat de l'adjudicació pugui afectar simultàniament diversos titulars que pretenguin exercir el seu dret al mateix temps sobre una mateixa de les oficines de catàleg vacants que se'ls puguin oferir, per la qual cosa és necessari, si més no, establir unes normes de prelació en l'elecció basades en la prevalença de la proximitat entre la farmàcia perduda i la que se selecciona —tot seguint l'esperit del text original que es reforma— i en cas d'identitat de distància, per la major antiguitat del farmacèutic.

Pel que fa a les modificacions del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears, és urgent, per raons de seguretat jurídica, aclarir el règim jurídic i els límits percentuals d'aquestes bonificacions, particularment pel que fa a la distinció entre les bonificacions —estatal i autonòmiques— per raó de la residència a les Illes Balears, inclòs el règim específic propi de l'illa de Formentera en aquest punt, i la resta de bonificacions —estatals— resultants d'altres règims aliens a la residència, com ara, entre d'altres, el de les famílies nombroses, compatibles en tot cas amb les bonificacions per residència fins al límit en aquest cas, evidentment, del 100% de la tarifa.

Finalment, i pel que fa a la suspensió de la vigència de determinats preceptes reglamentaris en matèria de joc, s'ha d'assenyalar que, atès el nombre de salons de joc autoritzats actualment a la comunitat autònoma de les Illes Balears; que el territori de la comunitat autònoma és limitat, i atenent que amb l'aprovació del Decret d'apostes es va duplicar automàticament l'oferta de joc perquè cada saló de joc disposa també d'una zona d'apostes esportives, el Consell de Govern, en la sessió de dia 10 de gener de 2020 va iniciar la planificació general del sector del joc en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears i va suspendre la concessió d'autoritzacions per a l'obertura de nous establiments de joc a la comunitat autònoma de les Illes Balears per un període de vint-i-quatre mesos. Aquest acord va ser publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 5, de l'11 de gener de 2020.

No obstant això, cal assenyalar que l'adopció d'aquest acord va coincidir en el temps amb l'aprovació d'una sèrie de mesures sanitàries excepcionals de prevenció, contenció i coordinació dictades pel Govern de les Illes Balears per fer front a la crisi sanitària causada per la COVID-19, que ha ocasionat el tancament temporal involuntari dels establiments de joc i, en general, un desplaçament de la normativa en matèria de joc durant tot aquest període. La prioritat de tot el Govern de les Illes Balears ha estat contenir la propagació del virus i la planificació del sector s'ha vist postergada.

La pandèmia provocada per la COVID-19 no ha fet sinó augmentar la demanda de diversos estaments socials perquè les administracions públiques tractin el possible efecte addictiu de les conductes derivades de la pràctica del joc.

La nova planificació del joc i les apostes i la futura reforma legal en la comunitat autònoma de les Illes Balears han de ser afrontades a partir d'una anàlisi rigorosa de les dades disponibles, amb la màxima participació de tots els actors implicats i amb una ponderació adequada de tots els interessos afectats, però prioritzant en tot cas la salvaguarda dels menors i altres col·lectius necessitats de protecció especial.

Aquest procés es podria veure frustrat si no s'adoptàs una mesura consistent en una modificació de l'actual Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes a les Illes Balears, i s'ha de concretar en primer lloc en la suspensió del dret dels interessats a la presentació i tramitació de nous títols habilitants de casinos, sales accessòries de casinos, bingos, salons de joc, zones d'apostes en salons de joc, bingos i casinos i locals específics d'apostes; i, en segon lloc, en la determinació de la zona d'influència a la qual es refereix l'article 3.1 de la Llei 8/2014, atesa la demanda social existent en aquest sentit.

Per a la bona implementació i l'eficàcia d'aquestes mesures, el Govern farà ús del mecanisme cautelar consistent en la suspensió transitòria de la concessió de noves autoritzacions per a l'obertura de qualsevol establiment de joc (casinos, sales accessòries de casinos, bingos, salons de joc, zones d'apostes en salons de joc, bingos i casinos i locals específics d'apostes) fins a l'aprovació i entrada en vigor de la modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes a les Illes Balears, i de la resta de disposicions reglamentàries; cosa que implica la suspensió de la vigència dels articles 20.6, 20.7, 22.1, 23, 24 i 25 del Decret 42/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de l'article 22 del Decret 41/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears; i dels articles 8 i 17 del Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de salons de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

III

D'aquesta manera, aquesta llei s'estructura en set articles, un per a cada una de les modificacions de les normes legals i reglamentàries i per a la suspensió de les normes reglamentàries abans esmentades.

Mitjançant la disposició addicional primera s'habilita un sistema de declaració responsable, limitat únicament a les actuacions susceptibles d'acollir-se als diferents programes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència suposa una oportunitat única de transformació i millora per als diferents territoris. En aquest sentit, inclou diverses línies, entre les quals s'han de destacar pel seu potencial per arribar a tota la ciutadania els programes d'ajudes en matèria de rehabilitació residencial, orientats a la millora de l'eficiència energètica d'habitatges ja construïts. Aquests programes, recollits al Reial Decret 853/2021, de 5 d'octubre, pel qual es regulen els programes d'ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, suposen una primera anualitat de més de 28,3 milions d'euros que han de permetre la rehabilitació d'un mínim de 3.938 habitatges a les Illes Balears. Aquesta xifra es veurà com a mínim duplicada en properes anualitats, a més de tenir un clar efecte multiplicador sobre l'economia. Atès que es tracta d'actuacions de rehabilitació i que s'imposa que totes aquestes obres estiguin acabades abans de 30 de juny de 2026, és imprescindible disposar d'un mecanisme que permeti garantir la seva execució d'una forma àgil, evitant a la vegada un col·lapse en la concessió de llicències urbanístiques per part dels ajuntaments. Per tant, és urgent i resulta molt necessari habilitar un sistema de declaració responsable, limitat únicament a les actuacions susceptibles d'acollir-se als diferents programes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que permeti agilitar l'execució d'aquestes actuacions, quan per la seva natura no sigui imprescindible, segons la normativa bàsica estatal, que quedin subjectes a llicència.

La disposició addicional segona modifica la Llei 3/2015, de 23 de març, per la qual es regula el consum i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic, i s'estableixen mesures tributàries, amb la finalitat d'acomodar-la a la nova regulació del règim de recursos de les cambres establert a l'article segon de la llei present.

Completen aquesta llei, la disposició derogatòria única, que deroga totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que disposa la llei i, en particular, el Decret llei 9/2021, de 23 de desembre, de mesures urgents en determinats sectors d'activitat administrativa; i la disposició final primera, relativa a deslegalització; la disposició final segona, de modificació de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears; i la disposició final tercera, que estableix l'entrada en vigor de la llei l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

IV

Per finalitzar, i des del punt de vista de les competències per raó de la matèria de la comunitat autònoma de les Illes Balears, cal afegir que la present llei, en la mesura que es limita a modificar puntualment normes sectorials de rang legal i reglamentari vigents i a suspendre la vigència de normes sectorials de rang reglamentari, troba també ancoratge, des d'aquest punt de vista substantiu, en els diferents punts dels articles 30 i 31 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears relatius als diversos títols competencials que, al seu torn, varen legitimar l'aprovació de les normes de rang legal i reglamentari respectives.

Article primer

Modificació del Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

1. S'afegeix una nova lletra, la lletra i), a l'article 3 del Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, amb la redacció següent:

“i) L'incompliment de l'obligació de comprovació dels requisits i documents d'accés a l'interior dels establiments, locals i/o esdeveniments que determini a cada moment l'autoritat sanitària.”

2. La lletra g) de l'article 4 del Decret llei 11/2020 esmentat queda modificada de la manera següent:

“g) La realització d'altres conductes o omissions que infringeixin les obligacions establertes per l'Estat o per la comunitat autònoma de les Illes Balears, per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, que produeixin un risc o un dany greu per a la salut de la població.”

3. S'afegeix una nova lletra, la lletra k), a l'article 4 del Decret llei 11/2020 esmentat amb la redacció següent:

“k) L'incompliment de l'obligació de comprovació dels requisits i documents d'accés a l'interior dels establiments, locals i/o esdeveniments que determini a cada moment l'autoritat sanitària, quan aquest no sigui constitutiu d'una infracció molt greu.”

4. La lletra e) de l'article 5 del Decret llei 11/2020 esmentat queda modificada de la manera següent:

“e) Qualsevol altra infracció de les obligacions establertes per l'Estat o per la comunitat autònoma de les Illes Balears, per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, i que no estigui qualificada com a falta greu o molt greu.”

Article segon

Modificació de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears

Es modifica l'article 30 de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

 

“Article 30

Finançament

1. Per al finançament de les seves activitats, les cambres disposaran dels següents recursos:

a) Els ingressos ordinaris i extraordinaris obtinguts pels serveis que prestin i, en general, per l'exercici de les seves activitats.

b) Els productes, les rendes i els increments del seu patrimoni.

c) Les aportacions voluntàries d'empreses o entitats comercials, així com els recursos derivats de la realització de projectes o activitats finançats mitjançant la participació privada de mecenatge i prevists a la Llei 3/2015, de 23 de març, per la qual es regula el consum cultural i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic, i s'estableixen mesures tributàries.

d) Els llegats i donatius que poguessin rebre.

e) Els procedents de les operacions de crèdit que es realitzin.

f) Els consignats anualment en el pressupost autonòmic, que puguin destinar-se a sufragar les despeses de funcionament, el cost dels serveis publicoadministratius prevists en l'article 4 d'aquesta llei o la gestió de programes que els siguin encomanats mitjançant convenis, delegacions de funcions, encàrrecs o contractes programa.

El 85% es distribuirà pel Govern entre totes les cambres de comerç segons el nombre d'empreses que pertanyin a l'últim cens elaborat per cadascuna de les cambres en la seva respectiva demarcació. El 15% restant es distribuirà en funció dels serveis camerals que es prestin a les illes no capitalines com a compensació als sobre costos de la doble i la triple insularitat.

Així mateix, es preveu la possibilitat que els consells insulars puguin signar convenis per finançar les cambres de comerç incloses les despeses de funcionament i estructura.

g) Qualssevol altres que els puguin ser atribuïts per llei, en virtut de conveni o per qualsevol altre procediment de conformitat amb l'ordenament jurídic.

2. La disposició de béns patrimonials ha de tenir l'autorització de l'administració tutelant quan es tracti de béns immobles. Reglamentàriament es poden determinar altres supòsits en què sigui necessària la seva autorització per a la disposició per part de les cambres d'un altre tipus de béns patrimonials, en funció del seu abast econòmic.”

Article tercer

Modificació de la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears

S'afegeix una nova disposició addicional, la setena, a la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“Disposició addicional setena

Import econòmic mínim que es destinarà a la participació institucional i de les estructures organitzatives

L'import pressupostari mínim assignat al conjunt de les actuacions previstes a les disposicions addicionals tercera, quarta i cinquena d'aquesta llei serà d'un milió tres-cents mil euros (1.300.000 €). Aquest import es reparteix de manera que un 32% es destina a la disposició addicional tercera, un 24% a la disposició addicional quarta, i un 44% a la disposició addicional cinquena.”

Article quart

Modificació de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

Es modifica l'article 54 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, que passa a tenir la redacció següent:

“Article 54

Paràmetres urbanístics

1. Les instal·lacions de producció d'energia renovable ubicades en aparcaments en sòl urbà o sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, no computen urbanísticament en ocupació, en edificabilitat, en distància a llindars ni en altura. Sempre que no afectin els fonaments o l'estructura de l'edifici, aquestes instal·lacions estaran subjectes al règim de comunicació prèvia que determina la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, tot i que s'han de sotmetre al que prevegi la normativa de protecció del patrimoni històric i el paisatge pel que fa a les condicions d'integració o a la impossibilitat d'instal·lar-se conforme determinin els instruments d'ordenació o de catalogació de béns protegits.

2. Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables que es declarin d'utilitat pública ubicades en sòl rústic no computen urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació.

3. Igualment les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable o per a producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables ubicades en aparcaments i altres infraestructures, equipaments o sistemes generals en sòl rústic, bé sigui sobre el terreny o bé sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, tampoc no computen urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació esmentat.

4. Quan no sigui possible per raons energètiques, paisatgístiques, urbanístiques o patrimonials ubicar en coberta les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable en edificis en sòl rústic, la ubicació alternativa sobre el terreny no computarà urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació:

a) Quan estigui destinada a autoconsum d'instal·lacions públiques d'abastiment o sanejament d'aigua (com dipòsits o depuradores) i la superfície ocupada no superi els 1.500 metres quadrats.

b) En altres supòsits, quan la superfície ocupada per aquestes instal·lacions no superi els 200 metres quadrats.

En tot cas, s'han de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes als instruments d'ordenació territorial i urbanística.

5. Les parcel·les que es beneficiïn de l'exempció del còmput del paràmetre d'ocupació en sòl rústic prevista als apartats 2 i 4.b) no podran ser objecte d'actuacions que comportin l'ampliació dels usos lucratius que s'hi implanten, excepte els d'ús agrari.”

Article cinquè

Modificació de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears

Es modifica l'apartat 9 de l'article 24 de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

“9. En el supòsit que un titular d'oficina de farmàcia s'hagi vist obligat a tancar-la o fins i tot se li hagi impedit obrir-la perquè s'hagi declarat nul·la l'adjudicació al seu favor o a favor d'adjudicataris precedents dels quals dugui causa, ja es produeixi aquesta situació a conseqüència de l'execució d'una resolució ferma en via administrativa no impugnada judicialment o a conseqüència d'una resolució judicial ferma, i sempre que sigui per una causa no imputable a ell mateix, podrà elegir, en el termini de 15 dies comptadors des que es faci efectiu el tancament de l'oficina de farmàcia per aquelles causes, una de les farmàcies vacants que constin en el catàleg i que no hagin estat objecte del procediment d'adjudicació que regula aquest article, de la mateixa zona farmacèutica o, en cas que no n'hi hagi, de les zones farmacèutiques limítrofes, i així successivament, sempre que renunciï a la reclamació dels perjudicis econòmics que es puguin derivar del compliment de la resolució o de la sentència judicial. Quan siguin diversos els titulars de les oficines de farmàcia que es trobin simultàniament en aquesta situació, i més d'un d'ells pretengui elegir una mateixa oficina vacant, serà preferit el titular de l'oficina tancada que es trobi situada al mateix terme municipal que l'elegida, en el seu defecte el titular de l'oficina tancada que es trobi situada a la mateixa zona farmacèutica que l'elegida, i en el seu defecte el titular de l'oficina tancada del terme municipal més pròxim al terme municipal o zona farmacèutica on es trobi catalogada l'oficina discutida. Si coincideixen més d'un titular d'oficina tancada en alguna d'aquestes circumstàncies serà preferit aquell que acrediti major experiència professional, d'acord amb l'apartat corresponent del barem de mèrits per a l'accés a la titularitat d'una oficina de farmàcia, vigent en el moment de dur-se a terme l'elecció.”

Article sisè

Modificacions del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. El segon paràgraf de l'apartat 4 de l'article 2 del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Aquestes bonificacions per residència són complementàries i acumulatives amb les bonificacions per raó de família nombrosa o per raó de qualsevol altre règim, sense que en cap cas no puguin superar el 100% de la tarifa.”

2. L'article 3 del Decret 20/2019 esmentat queda modificat de la manera següent:

“Article 3

Quantia de la bonificació per residència

1. La quantia de la bonificació general autonòmica per residència és com a màxim del 25% de la tarifa corresponent al trajecte i l'acomodació de què es tracti en cada cas, i fins a aconseguir com a màxim un 75% de bonificació per residència després de l'aplicació de la bonificació estatal.

2. La quantia de la bonificació específica autonòmica per residència per a les persones residents a Formentera ha de ser:

a) Com a màxim del 14% de la tarifa corresponent al trajecte i l'acomodació de què es tracti en cada cas, per a les persones residents objecte de la bonificació general, la qual cosa, sumada a la bonificació del 25% que ja es rep de la comunitat autònoma, suposa una reducció tarifària total a càrrec de la comunitat autònoma de fins al 39%.

b) Com a màxim fins al 39% per a les persones residents no comunitàries no incloses en l'apartat 1 de l'article 2, que no són objecte de la bonificació general.

En tot cas, la suma de les bonificacions per residència estatals i autonòmiques no pot superar el 89% de la tarifa.”

Article setè

Suspensió de la vigència dels articles 20.6, 20.7, 22.1, 23, 24 i 25 del Decret 42/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de l'article 22 del Decret 41/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears; i dels articles 8 i 17 del Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de salons de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Se suspèn la vigència dels articles 20.6, 20.7, 22.1, 23, 24 i 25 del Decret  42/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de l'article 22 del Decret 41/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears; i dels articles 8 i 17 del Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de salons de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears, fins a l'aprovació i l'entrada en vigor de la modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes a les Illes Balears i de les disposicions reglamentàries pertinents.

2. El termini de suspensió finirà, com a màxim, el dia 30 de juny de 2023.

Disposició addicional primera

Règim excepcional de declaració responsable per a determinades obres i instal·lacions que s'han d'executar en sòl urbà per facilitar l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

1. Es poden acollir al règim excepcional de declaració responsable previst en aquesta disposició els actes subjectes a llicència urbanística segons l'article 146 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, sempre que s'executin en edificacions i instal·lacions existents en sòl urbà que siguin conformes amb l'ordenació urbanística i corresponguin a actuacions que siguin susceptibles d'acollir-se a qualsevol de les ajudes, subvencions, programes i projectes inclosos al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. A aquest efecte, l'interessat que desitgi acollir-se al règim excepcional previst en aquest article ha de presentar una declaració responsable subscrita per la persona promotora i adreçada a l'ajuntament corresponent abans del 31 de desembre de 2025, en la forma establerta en aquesta disposició. A partir de l'1 de gener de 2026 totes les obres, actuacions i instal·lacions que es pretenguin promoure queden sotmeses al règim d'intervenció preventiva general del títol VII de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

2. Aquest règim excepcional de declaració responsable no és aplicable:

a) A les obres, als actes i a les instal·lacions prevists en l'article 11.4 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, o d'altres obres que una normativa sectorial estatal sotmeti al règim de llicència prèvia.

b) A la zona de servitud de protecció de costa.

c) Als edificis en situació de fora d'ordenació o d'inadequació.

d) A les demolicions totals o parcials —sempre que aquestes suposin una demolició total acumulativament— de les construccions i edificacions.

e) A les obres o intervencions que es duguin a terme a edificis o construccions que siguin béns d'interès cultural o catalogats.

f) A les obres d'ampliació en edificis existents que siguin intervencions de caràcter total o parcial, sempre que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural.

g) A la rehabilitació integral que impliqui una variació essencial del conjunt del sistema estructural.

3. Per acollir-se al règim excepcional previst en aquest article, les obres de reforma han de millorar l'eficiència energètica de les construccions i edificacions o incorporar mecanismes d'estalvi d'aigua que suposin una reducció del consum.

En el cas que siguin obres que suposin una reforma integral, hauran de millorar l'eficiència energètica de les construccions, instal·lacions i habitatges amb una reducció de la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració d'almenys el 7% o una reducció del consum d'energia primària no renovable d'almenys un 30% i igualment hauran d'incorporar mecanismes d'estalvi d'aigua que suposin una reducció del consum.

4. Als efectes d'aquesta disposició, la declaració responsable és el document mitjançant el qual el seu promotor manifesta, sota la seva exclusiva responsabilitat, que els actes als quals es refereix compleixen les condicions prescrites en la normativa aplicable, que posseeix la documentació tècnica exigible que així ho acredita, i que es compromet a mantenir-ne el compliment en el temps que duri l'exercici dels actes als quals es refereix.

La formalització de la declaració responsable no prejutja ni perjudica drets patrimonials del promotor ni de tercers, i només produeix efectes entre l'ajuntament i el promotor. Tampoc no pot ser invocada per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què pugui incórrer el seu promotor en l'exercici dels actes als quals es refereixi.

5. La declaració responsable faculta per realitzar l'actuació urbanística pretesa en la sol·licitud, sempre que s'acompanyi amb la documentació requerida en cada cas, i sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció posterior que corresponguin.

La declaració responsable s'ha de presentar amb una antelació mínima, respecte de la data en què es pretén iniciar la realització de l'acte, de quinze dies hàbils.

En tot cas, l'execució de les obres o instal·lacions s'ha d'iniciar en el termini màxim de quatre mesos des de la presentació de la declaració responsable a l'ajuntament. En cas contrari, la declaració responsable perd la vigència i és necessari presentar-ne una de nova, sempre que sigui abans del 31 de desembre de 2025, o sol·licitar i obtenir una llicència urbanística, si és a partir de l'1 de gener de 2026.

La declaració responsable ha de fixar el termini per a l'execució de l'actuació, que en cap cas no ha de ser superior a dos anys. Aquest termini es pot prorrogar en els mateixos termes prevists per a les llicències.

El començament de qualsevol obra o instal·lació a l'empara de la declaració responsable s'ha de comunicar a l'ajuntament.

6. La declaració responsable subscrita per la persona promotora i adreçada a l'ajuntament corresponent s'ha de presentar juntament amb un projecte tècnic dels que preveu l'article 152.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i ha d'incloure una motivació expressa de no incórrer en cap dels supòsits que requereixen llicència prèvia, i el justificant de pagament dels tributs corresponents si, d'acord amb la legislació d'hisendes locals i, si s'escau, amb la ordenança fiscal respectiva, s'estableix que hi és aplicable el règim d'autoliquidació.

En la declaració responsable s'ha d'incloure la manifestació de manera expressa i clara que les obres compleixen les exigències establertes anteriorment sobre eficiència energètica i estalvi d'aigua, quan els siguin aplicables.

En tot cas el projecte ha de ser complet de l'actuació prevista, amb prou definició dels actes que es pretenen dur a terme, i ha de tenir preceptivament el grau de detall i el contingut establerts en els apartats segon i tercer de l'article 152 de Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

El projecte tècnic s'ha d'ajustar també a les condicions establertes en el Codi tècnic de l'edificació, l'ha de redactar personal tècnic competent i l'ha de visar el col·legi professional competent segons el que estableixi la normativa estatal vigent. També ha de concretar les mesures de garantia suficients per a la realització adequada de l'actuació, i ha de definir les dades necessàries per tal que l'òrgan municipal competent pugui valorar si s'ajusta a la normativa aplicable. Una vegada presentat davant l'ajuntament el projecte tècnic, adquireix el caràcter de document oficial, i de l'exactitud i la veracitat de les dades tècniques que s'hi consignen, en respon la persona autora amb caràcter general.

Quan les actuacions requereixin alguna autorització prèvia o algun informe administratiu previ per a l'exercici del dret conforme a la normativa sectorial d'aplicació, no es pot presentar la declaració responsable sense que aquests l'acompanyin o, si escau, s'hi adjunti el certificat administratiu del silenci produït, quan la dita normativa prevegi la seva obtenció prèvia a càrrec de la persona interessada.

Així mateix, quan l'acte suposi l'ocupació o la utilització del domini públic, s'ha d'aportar l'autorització o la concessió de l'administració titular d'aquest.

Quan la normativa sectorial que els preveu impedeixi que la sol·licitud i l'obtenció prèvia dels informes i les autoritzacions sigui a càrrec de la persona interessada, l'òrgan municipal els ha de sol·licitar d'ofici a les altres administracions, en el termini màxim de cinc dies des de la presentació de la documentació completa de la declaració responsable. En aquest cas, l'òrgan municipal ha de comunicar de forma immediata les actuacions realitzades a la persona interessada, i li ha d'assenyalar que no pot iniciar els actes subjectes a la declaració responsable fins que l'òrgan sectorial competent no comuniqui l'emissió de l'informe o l'atorgament de l'autorització.

Quan es realitzin reformes integrals que afectin elements estructurals de l'edificació, la declaració responsable també s'ha d'acompanyar d'una pòlissa d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil del promotor de l'obra.

La presentació de la declaració responsable, si no va acompanyada de tota la documentació preceptiva, no té els efectes prevists en aquesta disposició addicional.

7. La declaració responsable de les obres lligades a la instal·lació o l'adequació d'activitats permanents o a infraestructures comunes vinculades a aquestes, s'ha de regir pel que preveu la legislació reguladora d'activitats.

8. Un cop rebuda la declaració responsable, l'òrgan competent ha de fer les comprovacions pertinents per verificar la conformitat de les dades declarades, així com la documentació presentada i, si de les comprovacions efectuades es desprèn la falsedat o la inexactitud d'aquelles, se suspendrà l'activitat, amb l'audiència prèvia de la persona interessada, sens perjudici que, si correspon, es pugui incoar un procediment d'esmena de deficiències o, si s'escau, sancionador. Si hi ha risc per a les persones o les coses, la suspensió es podrà adoptar de forma cautelar i immediata, mitjançant resolució motivada, que podrà adoptar les mesures escaients per garantir la seguretat.

9. Per resolució de l'administració pública competent s'ha de declarar la impossibilitat de continuar l'actuació, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin al fet, des del moment en què es tengui constància d'alguna de les circumstàncies següents:

a) La inexactitud, la falsedat o l'omissió de caràcter essencial en qualsevol dada, manifestació o document que s'adjunti o incorpori a la declaració responsable.

b) La no-presentació, davant l'administració competent, de la declaració responsable de la documentació requerida, si escau, per acreditar el compliment d'allò declarat.

c) La inobservança dels requisits imposats per la normativa aplicable.

10. Conformement amb la legislació bàsica en matèria de sòl, en cap cas no es poden entendre adquirides per declaració responsable facultats en contra de la legislació o el planejament urbanístic d'aplicació.

11. Les actuacions que, podent-se acollir al règim excepcional d'aquesta disposició, es duguin a terme sense haver presentat declaració responsable, o que excedeixin les declarades, s'han de considerar com a actuacions sense llicència amb caràcter general, i se'ls ha d'aplicar el mateix règim de protecció de la legalitat i sancionador que a les obres i als usos sense llicència.

12. El règim aplicable al final d'obres, primera ocupació o utilització dels edificis i les instal·lacions no queda afectat per aquesta disposició i, en conseqüència, es requeriran les actuacions, les llicències i els actes que estableix la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, per al tipus d'obres i instal·lacions que s'hagin executat.

13. Als efectes del que preveu aquesta disposició, només es pot presentar una declaració responsable sobre una mateixa edificació o habitatge un cop cada sis mesos, tret del cas de concurrència en edificis en règim de propietat horitzontal, on es podrà presentar sense aquesta limitació dels sis mesos una declaració relativa a tot l'edifici amb les corresponents a habitatges individuals que en formen part, sense perjudici de la possibilitat d'acollir-se al règim previst a l'article 156 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, per a les modificacions durant l'execució de les obres.

14. Als efectes d'aquesta disposició, no serà imprescindible per acollir-se a aquest règim que les convocatòries de subvencions o ajudes vinculades al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s'hagin obert, sempre que les actuacions s'ajustin al que disposin les bases de la convocatòria o normativa equivalent. No serà possible acollir-se al règim quan s'hagi tancat la convocatòria corresponent. La vigència de la declaració responsable no es veurà afectada pel fet que finalment no sigui beneficiària d'aquestes ajudes.

15. Aquesta disposició no és aplicable als actes subjectes al règim de comunicació prèvia en aquesta llei, els quals continuen sotmesos al procediment establert en l'article 153 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

16. Per a tot el que no disposi explícitament aquesta disposició, cal ajustar-se al règim general d'intervenció preventiva del títol VII de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

Disposició addicional segona

Modificació de la Llei 3/2015, de 23 de març, per la qual es regula el consum cultural i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic, i s'estableixen mesures tributàries

S'afegeix una nova lletra f) a l'article 4.1 de la Llei 3/2015, de 23 de març, per la qual es regula el consum cultural i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic, i s'estableixen mesures tributàries, amb el següent tenor literal:

“f) Les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears.”

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Queden derogades les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposin al que s'estableix en aquesta llei i, en particular, queda derogat el Decret llei 9/2021, de 23 de desembre, de mesures urgents en determinats sectors d'activitat administrativa.

 

Disposició final primera

Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que conté l'article sisè d'aquesta llei.

Disposició final segona

Modificació de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Es modifica l'apartat 1 de la disposició addicional sisena de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda redactat amb el tenor literal següent:

“1. Les administracions públiques, i especialment els consells insulars, han de vetllar per tal que els projectes de nou traçat, les duplicacions de calçada, els condicionaments, les millores locals de carreteres i els projectes que incloguin condicionaments en zones d'alt potencial i qualitat visual, incorporin interpretació, criteris de protecció, gestió i ordenació del paisatge en el sentit del que estableix el Conveni Europeu del Paisatge. En el cas d'existir unes directrius del paisatge aprovades, ja sigui de forma inicial o definitiva, i adaptades al Conveni Europeu del Paisatge, els projectes esmentats anteriorment han d'incorporar les disposicions de les directrius de paisatge aprovades per cada consell insular. A aquests efectes, el departament competent en matèria de paisatge ha d'emetre un informe sobre l'adequació a les directrius del paisatge en el termini de vint dies des de la seva remissió; en cas de no emetre'l en el termini assenyalat, s'ha d'entendre com a favorable."

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 6 de juny de 2022

La presidenta

Francesca Lluch Armengol i Socias