Secció I. Disposicions generals
AJUNTAMENT D'ESPORLES
Núm. 314078
Ordenança Fiscal reguladora de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del municpi d'Esporles
Havent-se publicat en el BOIB núm. 50 de dia 14 d'abril de 2022, anunci relatiu a l'aprovació de la següent:
“ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE L'IMPOST SOBRE L'INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA
Versió consolidada
El Reial Decret-Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (d'ara endavant, TRLRHL) disposa en el seu article 59.2 que els ajuntaments podran establir i exigir l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.
La modificació proposada té per objecte adaptar l'Ordenança fiscal de l'impost al que es disposa en el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre, pel qual s'adapta el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana. Aquesta norma, que ha estat objecte de convalidació pel Congrés dels Diputats el passat 2 de desembre, pretén donar resposta al mandat de l'Alt Tribunal de dur a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l'impost a conseqüència de la Sentència 182/2021, de 26 d'octubre, que ha vingut a declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 de l'esmentat text refós, deixant un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable que impedeix la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d'aquest tribut local i, per tant, la seva exigibilitat, així com integrar la doctrina continguda en les sentències 59/2017, d'11 de maig, i 126/2019, de 31 d'octubre, objecte de donar unitat a la normativa de l'impost i complir amb el principi de capacitat econòmica.
D'aquesta manera, a fi de complir amb el mandat del Tribunal Constitucional de no sotmetre a tributació les situacions d'inexistència d'increment de valor dels terrenys, s'introdueix un nou supòsit de no subjecció per als casos en què es constati, a instàncies de l'interessat, que no s'ha produït un increment de valor. Així mateix, es modifica el sistema objectiu de determinació de la base imposable de l'impost, perquè, d'acord amb el que es disposa en el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i, en el seu cas, la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, reflecteixi en tot moment la realitat del mercat immobiliari i substituint-se els anteriorment vigents percentatges anuals aplicables sobre el valor del terreny per a la determinació de la base imposable de l'impost per uns coeficients màxims establerts en funció del nombre d'anys transcorreguts des de l'adquisició del terreny, que seran actualitzats anualment.
A més, s'introdueix una regla de salvaguarda amb la finalitat d'evitar que la tributació per aquest impost pogués en algun cas resultar contrària al principi de capacitat econòmica, permetent, a instàncies del subjecte passiu, acomodar la càrrega tributària a l'increment de valor efectivament obtingut, convertint aquesta fórmula de determinació objectiva en un sistema optatiu que només resultarà d'aplicació en aquells casos en els quals el subjecte passiu no faci ús del seu dret a determinar la base imposable en règim d'estimació directa.
La present norma s'ajusta als principis de bona regulació en l'exercici de la potestat reglamentària prevists en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
Respecte a la necessitat de modificació de la norma, aquesta neix del mandat contingut en la Disposició transitòria única del Reial decret llei 26/2021, que estableix que els ajuntaments que tinguin establert l'Impost hauran de modificar les seves respectives ordenances fiscals en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor per a adequar-les al que es disposa en aquest.
D'aquesta manera, es compleixen els principis d'eficàcia i eficiència en la modificació de la norma, així com la seguretat jurídica i transparència que queden garantits a través del tràmit d'aprovació provisional, exposició pública i aprovació definitiva.
D'acord amb l'Informe de la Direcció General de Tributs, de 19 de gener de 2018, sobre l'impacte de la Llei 39/2015 en el procediment d'aprovació de les ordenances fiscals, el tràmit de consulta prèvia previst en l'art. 133 d'aquesta Llei ha de substanciar-se quan es tracta de l'aprovació d'una nova ordenança fiscal.
Capítol I Disposició general
Article 1. Legitimació legal
1. L'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) és un tribut directe establert per l'article 59.2 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (en endavant, TRLHL) aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, regulat pel que disposen els articles 104 a 110 del dit text refós, i per les normes de la present ordenança.
Capítol II Fet imposable
Article 2. Concepte
1. Constitueix el fet imposable l'increment de valor que experimentin els terrenys de naturalesa urbana posat de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat per qualsevol títol o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi limitador del domini, sobre els referits terrenys.
2. El títol referit a l'apartat anterior compren qualsevol fet, acte o contracte, sigui quina sigui la seva forma, que origini un canvi del titular de les facultats dominicals de disposició o d'aprofitament sobre un terreny, tant si té lloc per ministeri de la Llei, o per actes inter-vivos o mortis-causa, a títol onerós o gratuït.
Article 3. Terrenys de naturalesa urbana
1. Hi està subjecte a aquest impost l'increment de valor que experimentin els terrenys que hagin de tenir la consideració d'urbans, als efectes de l'impost sobre béns immobles, amb independència que estiguin o no prevists com a tals en el cadastre o en el padró d'aquell.
2. Així mateix hi està subjecte l'increment de valor que experimentin els terrenys integrats en els béns immobles classificats com de característiques especials als efectes de l'impost sobre béns immobles.
Article 4. Supòsits de no subjecció
1. No estan subjectes a aquest impost, i per tant no es produeix el naixement de l'obligació tributaria principal pròpia d'aquest, els increments de valor dels terrenys que es posin de manifest en els casos següents:
Així mateix, no es produirà la subjecció a l'impost en els supòsits de transmissions de béns immobles a títol lucratiu en benefici de les filles, fills, menors o persones amb discapacitat subjectes a pàtria potestat, tutela o amb mesures de suport per a l'exercici adequat de la seva capacitat jurídica, l'exercici de la qual durà a terme per les dones mortes com a conseqüència de violència contra la dona, en els termes en què es defineixi per la llei o pels instruments internacionals ratificats per Espanya, quan aquestes transmissions lucratives portin causa de la referida defunció.
Capítol III Exempcions
Article 5. Supòsits d'exempció
1. Estan exempts d'aquest impost els increments de valor dels terrenys que es manifestin com a conseqüència dels actes següents:
1. La constitució i transmissió de drets de servitud.
2. Les transmissions de béns que es trobin dins del perímetre delimitat com a conjunt històric-artístic, o hagin estat declarats individualment d'interès cultural, segons el que estableix la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, quan els seus propietaris o titulars de drets reals acreditin que han realitzat a càrrec seu obres de conservació, millora o rehabilitació en aquests immobles.
3. Les transmissions realitzades per persones físiques amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual del deutor hipotecari o garant del mateix, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que hi recaigui, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris amb els requisits establerts a l'article 104.1 c) de la TRLHL.
Pel que fa a aquesta exempció, no és aplicable el que disposa l'article 9.2 del TRLHL.
4. Les transmissions de terrenys, o la constitució o transmissió de drets reals de gaudi limitatius del domini, realitzades amb ocasió dels donatius, donacions i aportacions a què fa referència l'article 17 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
5. Aquells altres actes previstos en una disposició amb rang de llei.
2. També estaran exempts, d'aquest impost els corresponents increments de valor quan l'obligació de satisfer aquell recaigui sobre les persones o entitats següents:
Article 6. Supòsits d'inexistència d'increment de valor
1. No es produirà la subjecció a l'impost en les transmissions de terrenys respecte dels quals es constati la inexistència d'increment de valor per diferència entre els valors dels terrenys en les dates de transmissió i adquisició.
2. L'interessat a acreditar la inexistència d'increment de valor haurà de declarar la transmissió, així com aportar els títols que documentin la transmissió i l'adquisició, entenent per interessats, a aquests efectes, les persones o entitats a què es refereix article 7 d'aquesta ordenança, aplicant les següents regles:
3. Si l'adquisició o la transmissió ha estat a títol lucratiu, s'apliquen les regles dels paràgrafs anteriors prenent, si escau, com el primer dels dos valors a comparar, el declarat a l'impost sobre successions i donacions.
4. En la posterior transmissió dels immobles, per al còmput del nombre d'anys al llarg dels quals s'ha posat de manifest l'increment de valor dels terrenys, no es tindrà en compte el període anterior a la seva adquisició. El que disposa aquest article no és aplicable en els supòsits d'aportacions o transmissions de béns immobles que resultin no subjectes en virtut del que disposa article 4.1 c) y d), així com la disposició addicional segona de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats.
Capítol IV Subjectes passius i responsables
Article 7. Subjecte passiu
1. És subjecte passiu de l'impost a títol de contribuent:
2. En els supòsits de l'apartat anterior tindran la consideració d'obligats tributaris les herències jacents, comunitats de béns i altres entitats que, sense personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptibles d'imposició.
3. Responen solidàriament de les obligacions tributàries del subjecte passiu les persones físiques i jurídiques a què es refereixen els articles 41 i 42 de l'esmentada llei.
4. Són responsables subsidiaris els administradors de les societats i els síndics, interventors o liquidadors de fallides, concursos, societats i entitats en general, en els casos i amb l'abast que assenyala l'article 43 de la de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària
5. La responsabilitat s'ha d'exigir, en tot cas, en els termes i d'acord amb el procediment previst en l'esmentada llei.
6. En els supòsits, a què fa referència l'apartat 1 b), tindrà la consideració de subjecte passiu substitut del contribuent, la persona física o jurídica, o l'entitat a què fa referència l'article 35.4 de l'esmentada llei, que adquireixi el terreny o al favor del qual es constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti, quan el contribuent sigui una persona física no resident a Espanya.
Capítol V Base imposable
Secció Primera Base imposable
Article 9. Base imposable
1. La base imposable d'aquest impost està constituïda per l'increment del valor dels terrenys posat de manifest en el moment de la meritació i experimentat al llarg d'un període màxim de vint anys.
Article 10. Determinació de l'increment de valor del terreny.
Per determinar la base imposable de l'impost, mitjançant el mètode d'estimació objectiva, es multiplicarà sense perjudici del que determina l'apartat 3 d'aquest article, el valor del terreny en el moment de la meritació, determinat segons el que estableix la secció segona d'aquest capítol, pel coeficient que correspongui al període de generació segons la taula següent:
Període de generació |
Coeficient |
---|---|
Inferior a 1 any |
0,14 |
1 any |
0,13 |
2 anys |
0,15 |
3 anys |
0,16 |
4 anys |
0,17 |
5 anys |
0,17 |
6 anys |
0,16 |
7 anys |
0,12 |
8 anys |
0,10 |
9 anys |
0,09 |
10 anys |
0,08 |
11 anys |
0,08 |
12 anys |
0,08 |
13 anys |
0,08 |
14 anys |
0,10 |
15 anys |
0,12 |
16 anys |
0,16 |
17 anys |
0,20 |
18 anys |
0,26 |
19 anys |
0,36 |
Igual o superior a 20 anys |
0,45 |
2. Per a la selecció dels coeficients esmentats cal tenir en compte les següents regles:
3. A instancia del subjecte passiu, es podrà determinar la base imposable de l'impost, mitjançant el mètode d'estimació directa conforme al procediment recollit als apartats 2 i 3 de l'article 6 d'aquesta ordenança.
Quan es constati que l'import de l'increment de valor es inferior a l'import de la base imposable determinada tal com estableix l'apartat 1 del present article, es prendrà com a base imposable l'import de dit increment de valor.
Article 11. Adquisició del terreny per quotes o en dates diferents i casos de pluralitat de transmissions
1. Quan el terreny hagi estat adquirit per un transmitent per quotes o porcions en dates diferents, cal considerar tantes bases imposables com dates d'adquisició, i s'ha d'establir cada base en la forma següent:
2. Quan amb motiu de la transmissió d'un terreny, resultin diverses transmissions de propietat per existir diversos adquirents, es considerarà que ha tants subjectes passius com transmissions s'hagin originat.
Es considera que s'han produït diverses transmissions quan distintes persones transmeten o adquireixen parts alíquotes, perfectament individualitzades, del bé.
3. En els casos de diverses transmissions, estan obligats a presentar l'autoliquidació per aquest impost tots els subjectes passius.
Secció Segona Valor del terreny
Article 12. Valor del terreny
1. El valor del terreny en el moment de la meritació resultarà del que estableixen les regles següents:
1. En les transmissions de terrenys, el valor d'aquests en el moment de la meritació serà el que tinguin determinat en aquell moment als efectes de l'impost sobre béns immobles.
No obstant això, quan aquest valor sigui conseqüència d'una ponència de valors que no reflecteixi modificacions de planejament aprovades amb posterioritat a l'aprovació de la ponència esmentada, es pot liquidar provisionalment aquest impost d'acord amb aquell. En aquests casos, a la liquidació definitiva s'aplicarà el valor dels terrenys una vegada s'hagi obtingut conforme als procediments de valoració col·lectiva que s'instrueixin, referit a la data de la meritació. Quan aquesta data no coincideixi amb la d'efectivitat dels nous valors cadastrals, aquests es corregiran aplicant els coeficients d'actualització que corresponguin, establerts a aquest efecte a les lleis de pressupostos generals de l'Estat.
2. Quan el terreny, tot i ser de naturalesa urbana o integrat en un bé immoble de característiques especials, en el moment de la meritació de l'impost, no tingui determinat valor cadastral en aquest moment, l'ajuntament podrà practicar la liquidació quan el valor cadastral referit sigui determinat, referint aquest valor al moment de la meritació.
2. Per el que fa a la constitució de determinats drets cal tenir present:
3. Per el que fa a la transmissió de determinats terrenys cal tenir present:
4. En els supòsits d'expropiació forçosa, els percentatges anuals continguts a l'apartat 1 de l'article 10, s'aplicaran sobre la part del justi-preu corresponent al terreny, llevat que el valor definit a l'apartat 1 a) anterior fos inferior, cas en què prevaldrà aquest últim sobre el justi-preu.
5. En la constitució o la transmissió de drets reals de gaudi limitadors del domini, el seu valor està determinat, al seu torn, per aplicació, sobre el valor definit en els apartats anteriors, dels percentatges que resultin de les regles següents:
El valor de la nua propietat s'obtindrà per la diferència del valor corresponent al ple domini, una vegada deduït el valor corresponent de drets reals de gaudi limitadors del domini.
6. Els drets reals no inclosos a apartats anteriors s'imputaran pel capital, preu o valor que les parts haguessin pactat en constituir-los, si fos igual o més gran que el que resulti de la capitalització a l'interès legal del diners de la renda o pensió anual, o aquest si aquell fos menor. En cap cas el valor així imputat serà superior al definit als apartats anteriors, i, quan sigui factible, quedarà automàticament limitat al producte de multiplicar aquest últim per una fracció el numerador del qual seria el valor imputat al dret, i el denominador el valor atribuït a la finca a l'escriptura de constitució del mateix.
7. En la constitució o transmissió del dret a elevar una o més plantes sobre un edifici o terreny o del dret a realitzar la construcció sota sòl sense implicar l'existència d'un dret real de superfície, s'aplicarà, sobre el valor definit a aquest article, el mòdul de proporcionalitat fixat a l'escriptura de transmissió o, si no, el percentatge que resulti d'establir la proporció entre la superfície o el volum de les plantes a construir en vol o subsol i la total superfície o volum edificats una vegada construïdes aquelles.
Capítol VI Deute tributari
Secció Primera Quota tributària
Article 17. Quota integra i quota líquida
1. La quota integra d'aquest impost és el resultat d'aplicar a la base imposable o, si és el cas, les bases imposables els tipus de gravamen de l'escala següent:
Per increments de valor generats en: |
Tipus de gravamen |
---|---|
Un període de temps entre 0 i 5 anys |
26% |
Un període de temps fins a 10 anys |
26% |
Un període de temps fins a 15 anys |
26% |
Un període de temps fins a 20 anys |
26% |
2. La quota líquida de l'impost serà el resultat d'aplicar sobre la quota integra, les bonificacions a que se refereix l'apartat següent:
Les quotes tributàries de l'impost que es devenguin en les transmissions de terrenys i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudiments limitatius del domini realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els conjugues i els ascendents i adoptants, tendran les següents bonificacions:
Capítol VII Meritació i període impositiu
Secció Primera Meritació de l'impost
Article 18. Moment de la meritació de l'impost
1. L'impost es merita:
2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, es considerarà com a data de la transmissió:
3. Quan es declari o reconegui judicialment o administrativament per resolució ferma que ha tingut lloc la nul·litat, rescissió o resolució de l'acte o contracte determinant de la transmissió del terreny o de la constitució o transmissió del dret real de gaudi sobre aquest, si el contracte quedés sense efecte per mutu acord de les parts contractants, o en el cas de que els actes o contractes estiguessin subjectes a una condició resolutòria serà d'aplicació el que disposa l'article 109 del TRHL.
Secció Segona Període impositiu
Article 19. Període impositiu
1. El període impositiu comprèn el període al llarg dels quals s'ha fet palès l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana i es computarà des de la data de la meritació immediata anterior de l'impost, amb el límit màxim de vint anys.
Article 20. Període impositiu i actes no subjectes a l'impost
1. En la transmissió dels terrenys que sigui posterior als actes no subjectes ressenyats a l'article 4, s'entendrà que el nombre d'anys al llarg dels quals s'ha posat de manifest l'increment del valor, no s'ha interromput per causa dels actes esmentats i, per tant, es prendrà com a data inicial del període impositiu la de l'última meritació de l'impost.
Article 23. Període impositiu i exercici del dret legal de retracte
1. A les adquisicions d'immobles en l'exercici del dret de retracte legal, es considerarà com a data de iniciació del període impositiu la que es va prendre o va haver de prendre com a tal en la transmissió verificada a favor del retret.
Article 24. Període impositiu i consolidació de domini
1. En la primera transmissió del terreny posterior a la consolidació o l'alliberament del domini per extinció de l'usdefruit, s'ha de prendre com a data inicial la de consolidació del domini pel nu propietari.
Capítol VIII Gestió de l'impost
Secció Primera Obligacions materials i formals
Article 25. Obligacions dels subjectes passius i terminis
1. S'estableix com obligatori el sistema d'autoliquidació. Els subjectes passius hauran de presentar preferentment a la Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) i per via telemàtica, declaració-liquidació del tribut, segons el model oficial de l'ATIB i que contindrà els elements de la relació tributària imprescindible per comprovar la correcta aplicació de les normes reguladores de l'impost. També es podrà presentar a les oficines de la recaptació de la zona.
També es podrà presentar l'autoliquidació davant aquest Ajuntament, que en qualsevol cas s'enviarà a l'ATIB per a la seva comprovació i liquidació.
Aquesta autoliquidació haurà de ser presentada en els següents terminis, a comptar des de la data en què es produeixi la meritació de l'impost:
a) Quan es tracti d'actes inter vivos, el termini serà de trenta dies hàbils.
b) Quan es tracti d'actes per causa de mort, el termini serà de sis mesos prorrogables fins a un any a sol·licitud del subjecte passiu. Perquè es pugui estimar la sol·licitud de pròrroga per l'Administració Tributària Municipal, aquesta haurà de s'ha de presentar abans que finalitzi el termini inicial de sis mesos.
2. Quan la finca urbana o integrada en un bé immoble de característiques especials objecte de la transmissió no tingui determinat el valor cadastral a efectes de l'impost sobre béns immobles, o, si en tingués, no concordi amb el de la finca realment transmesa, com a conseqüència d'aquelles alteracions de les seves característiques no reflectides al cadastre o al padró del referit impost, que hagin de comportar l'assignació de valor cadastral conforme a aquestes, el subjecte passiu vindrà obligat a presentar declaració tributària a l'administració municipal, a l'imprès i en els terminis assenyalats a l'apartat 1 anterior, acompanyant la mateixa documentació que s'esmenta a l'article següent, perquè, prèvia quantificació del deute, per l'administració municipal, es giri la liquidació o liquidacions que corresponguin, si es el cas.
Article 26. Autoliquidació
1. L'autoliquidació, que té caràcter provisional, s'ha de practicar en l'imprès que, a aquest efecte, faciliti l'administració municipal, que haurà de contenir tots els elements imprescindibles per practicar la liquidació procedent i, en tot cas, els següents:
a. Còpia simple de l'escriptura de la partició hereditària, si n'hi hagués.
b. Còpia de la declaració o autoliquidació presentada als efectes de l'impost sobre Successions i Donacions.
c. Còpia del certificat de defunció.
d. Còpia de certificació d'actes d'última voluntat.
e. Còpia del testament, si escau.
2. Quan es presenti una autoliquidació, l'obligació d'efectuar l'ingrés del deute resultant correspon al declarant, sens perjudici de la facultat que té de repercutir a la resta d'obligats la suma que en dret els correspongui satisfer.
Article 27. Consideració de possibles exempcions per el subjecte passiu
1. Quan el subjecte passiu consideri que la transmissió o, si és el cas, la constitució de drets reals de gaudi verificada ha de declarar-se exempta, prescrita o no subjecta, ha de presentar una declaració davant l'administració municipal dins els terminis indicats en l'article 25, la qual ha de complir els requisits i s'ha d'acompanyar de la documentació indicada en l'article 26, a més de la pertinent que fonamenti la seva pretensió. Si l'Administració municipal considera que és improcedent allò que s'ha al·legat, ha de practicar la liquidació definitiva, cosa que cal que notifiqui a la persona interessada.
Article 28. Obligació de comunicació dels subjectes passius
1. Amb independència del que disposen els articles precedents, estan igualment obligats a comunicar a l'administració municipal la realització del fet imposable en els mateixos terminis que els subjectes passius:
2. La comunicació ha de contenir, com a mínim, les dades següents:
Article 29. Obligació de comunicació dels notaris
1. Així mateix, els notaris estan obligats a remetre a l'autoritat municipal, dins la primera quinzena de cada trimestre, la llista o índex que contingui tots els documents que han autoritzat en el trimestre anterior, en els quals figurin els fets, els actes o els negocis jurídics que posin de manifest la realització del fet imposable d'aquest impost, a excepció dels actes d'última voluntat.
2. També estan obligats a remetre, dins el mateix termini, la llista dels documents privats que continguin els mateixos fets, actes o negocis jurídics que els hagin estat presentats per conèixer o legitimar les signatures.
A la relació o índex que remetin els notaris a l'ajuntament, aquests hauran de fer constar la referència cadastral dels béns immobles quan aquesta referència es correspongui amb els que siguin objecte de transmissió.
Els notaris advertiran expressament els compareixents en els documents que autoritzin, sobre el termini dins del qual estan obligats els interessats a practicar autoliquidació i a ingressar-ne l'import, o si escau a presentar declaració per l'impost i, així mateix, sobre les responsabilitats en què incorrin per la falta d'ingrés de les autoliquidacions, o si escau, de presentació de declaracions.
3. Allò que es preveu en aquest apartat s'entén sens perjudici del deure general de col·laboració establert en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.
Secció Segona Comprovació de les autoliquidacions
Article 30. Comprovacions per l'administració municipal
1. L'administració municipal ha de comprovar que les autoliquidacions s'han efectuat mitjançant l'aplicació correcta de les normes d'aquesta ordenança i, per tant, que els valors atribuïts i les bases i les quotes obtingudes són el resultat d'aquestes normes.
2. Si l'Administració municipal no troba conforme l'autoliquidació, ha de practicar la liquidació definitiva, per a la qual cosa ha de rectificar els elements o les dades que s'hagin aplicat malament i els errors aritmètics, ha de calcular els interessos de demora i ha d'imposar les sancions que siguin procedents. Així mateix, ha de practicar, en la mateixa forma, la liquidació pels fets imposables continguts en el document que no hagi declarat el subjecte passiu.
3. L'Administració municipal pot requerir que els subjectes passius aportin en el termini de trenta dies, prorrogables per altres quinze, a petició de la persona interessada, altres documents necessaris per establir la liquidació definitiva de l'impost. Constitueix una infracció simple l'incompliment dels requeriments en els terminis assenyalats, quan no actuï com a element de graduació de la sanció greu d'acord amb l'establert a la secció tercera de la present ordenança.
4. Les liquidacions que practiqui l'administració municipal es notificaran íntegrament als subjectes passius amb indicació del termini d'ingrés i expressió dels recursos procedents.
Article 31. Conformitat amb l'autoliquidació
1. Els subjectes passius poden instar l'Administració municipal que declari la conformitat amb l'autoliquidació practicada o la rectificació i la restitució, si s'escau, d'allò que ha ingressat indegudament abans d'haver practicat l'Administració l'oportuna liquidació definitiva o, si no n'hi ha, abans d'haver prescrit tant el dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació com el dret a tornar l'ingrés indegut.
Transcorregut el termini de sis mesos des que es presenti la sol·licitud sense que l'administració municipal notifiqui la resolució, l'interessat podrà esperar la resolució expressa de la seva petició, o considerar-la desestimada a fi d'interposar els recursos que siguin pertinents.
Article 32. Recàrrecs
1. Les quotes que resultin d'autoliquidacions presentades després d'haver transcorregut els terminis prevists en l'article 25 d'aquesta ordenança s'han d'incrementar amb els recàrrecs següents:
Declaració després del període previst a l'article 25 |
Recàrrecs |
En el termini de 3 mesos |
5% |
Entre 3 i 6 mesos |
10% |
Entre 6 i 12 mesos |
15% |
Després de 12 mesos |
20% |
En les autoliquidacions presentades després de 12 mesos, a més del recàrrec anterior, cal exigir interessos de demora.
2. Quan els obligats tributaris no efectuïn l'ingrés a l'hora de presentar l'autoliquidació extemporània, a més dels recàrrecs prevists en el punt s'ha d'exigir el recàrrec de constrenyiment d'acord amb el que estableix la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.
Secció Tercera Inspecció, infraccions i sancions
Article 33. Comprovació de l'impost
1. La inspecció s'ha de fer d'acord amb el que es preveu en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i les disposicions dictades per desenvolupar-la.
2. En relació amb la qualificació de les infraccions tributàries i la determinació de les sancions que corresponen en cada cas, cal aplicar el règim regulat en l'esmentada llei i el Reial decret 2063/2004, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general del règim sancionador tributari.
3. L'incompliment per part dels notaris del deure a què fa referència l'article 29 de la present ordenança tindrà el caràcter d'infracció greu i se sancionarà segons el que disposa l'article 199.4 de l'esmentada llei general tributària.
Això no obstant, quan es produeixi resistència, obstrucció, excusa o negativa per part dels notaris en no atendre algun requeriment de l'administració municipal degudament notificat referit al deure aportar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, d'acord amb el que disposen els articles 93 i 94 de l'esmentada llei general tributària, aquesta conducta serà així mateix infracció greu i la sanció consistirà en la multa pecuniària a que fa referència l'article 203.5, sens perjudici del que disposa l'article 186.3, tots dos de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.
4. En particular, es considerarà infracció tributària simple, d'acord amb el previst a l'art. 198 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària la no presentació en termini de la autoliquidació o declaració tributària, en els casos de no subjecció per raó de inexistència d'increment de valor establerts en aquesta ordenança.
Disposició addicional primera
1. En allò no previst a la present Ordenança, seran d'aplicació subsidiàriament la normativa de gestió, inspecció i recaptació d'aquesta entitat local que hi siguin d'aplicació, el Text Refós de la Llei de Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de cada any així com la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i totes les normes que es dicten per aplicar-les.
2. Les modificacions produïdes per Llei de pressuposts generals de l'Estat o una altra norma de rang legal que afectin qualsevol element d'aquest impost s'han d'aplicar automàticament en aquesta ordenança.
Disposició addicional segona
1. A l'efecte de l'aplicació de l'impost, en particular en relació amb el supòsit de no subjecció de l'article 4.1 b), així com per a la determinació de la base imposable de l'article 6, es podrà subscriure el conveni de col·laboració per l'intercanvi d'informació tributària corresponent amb l'administració tributària autonòmica.
Disposició final
1. Queden suprimits quants beneficis fiscals estiguessin establerts respecte de l'anterior arbitri sobre el increment del valor dels terrenys, tant de forma genèrica com específica, en tota mena de disposicions diferents a les del règim local, sense que la seva anterior vigència pugui, per tant, ser invocada respecte del presenti impost regulat per els articles 104 a 110 TRLHL i per aquesta ordenança
2. Aquesta Ordenança Fiscal, la redacció de la modificació definitiva de la qual ha estat aprovada pel Ple de la Corporació en sessió del dia 12 d'abril del 2022, entrarà en vigor al dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva, i estarà en vigor fins que es modifiqui o es derogui expressament.»
SEGON. Sotmetre dita modificació de l'Ordenança municipal a informació pública i audiència dels interessats, amb publicació en el Butlletí Oficial de la Província i tauler d'anuncis de l'Ajuntament, pel termini de 30 dies perquè puguin examinar l'expedient i presentar reclamacions o suggeriments que estimin oportunes, que seran resoltes per la Corporació.
De no presentar-se reclamacions o suggeriments en l'esmentat termini, es considerarà aprovada definitivament sense necessitat d'acord exprés pel Ple.
Simultàniament, publicar el text de la modificació de l'Ordenança municipal al portal web de l'Ajuntament [ https://www.ajesporles.net] a fi de donar audiència als ciutadans afectats i recaptar quantes aportacions addicionals puguin fer-se per altres persones o entitats.
TERCER. Facultar al Batlessa per subscriure i signar tota classe de documents relacionats amb aquest assumpte.
I havent transcorregut el termini d'exposició al públic de trenta (30) dies de duració a comptar des de l'esmentat anunci sense que s'hagi presentat cap reclamació o suggeriment, s'entén de conformitat amb el que disposa l'art. 17 del RDL 2/2004 de 5 de març pel que s'aprova el text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, definitivament aprovada.
La qual cosa es fa públic per a general coneixement i als efectes pertinents d'acord amb l'art. 17 de l'esmentat text legal
Esporles, 31 de maig de 2022
La batlessa Maria Ramon Salas