BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 30 de març de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte Nou CEIP 3 + 6 de Caimari – Selva ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb l'article 14, apartat 1, lletra a) de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, en relació amb els projectes consignats al punt 2 del grup 11 de l'annex I: «Equipaments sanitaris, docents i esportius no prevists en el planejament urbanístic amb una ocupació de parcel·la superior a 2.700 m²».

L'EIA es va exposar al públic el 3 d'octubre de 2019 (BOIB núm. 135), i la tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i la Llei 12/2016.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Antecedents

El projecte neix de la necessitat de millorar les infraestructures i els equipaments d'ús educatiu del municipi de Selva, suposant un increment de 225 places escolars distribuïdes entre educació infantil de segon cicle i educació primària (3 línies d'educació infantil i 6 d'educació primària), que permetria donar compliment a les carteres de serveis educatius que s'han de prestar d'acord amb el marc normatiu vigent, millorar la qualitat del servei al municipi i adequar la xarxa pública d'equipaments a les demandes de serveis i prestacions que exigeix la nova realitat social derivada dels canvis demogràfics, econòmics i socials que s'han produït en els darrers anys.

Mitjançant acord del Consell de Govern del 3 de febrer de 2018 (BOIB núm. 16), es declarà la nova escola de Caimari com a «Inversió d'Interès Autonòmic», passant a considerar-se com a «Sistema General d'Equipament Públic Docent en Sòl Rústic»

Mitjançant acord de Ple de l'Ajuntament de Selva, en sessió de dia 13 de juny de 2018 i ratificat mitjançant certificat amb data 20 de juny de 2018, es va posar a disposició de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitat (ara Conselleria d'Educació i Formació Professional), terreny de titularitat municipal per a la nova infraestructura. L'Ajuntament es va comprometre a assumir la dotació del terreny amb els serveis d'aigua, electricitat i clavegueram necessaris i suficients, així com també els accessos adequats per a la utilització del centre.

2. Informació del projecte

L'objecte del projecte és dotar d'una nova escola d'infantil i primària d'una línia (3 unitats d'infantil de segon cicle i 6 unitats de primària) al TM de Selva, la qual s'ubicarà al polígon 13, formant part de la parcel·la cadastral 1922201DE9012S0001HJ i de la finca registral número 8.444, localitzada dins la zona rústica del municipi coneguda com «Ses Deveres», al sud-oest del nucli de Caimari. Les noves instal·lacions projectades ocuparan aproximadament 4.070 m² m² (2.013,55 m² de superfície construïda), dels 5.250 m² de superfície total de la parcel·la.

Amb aquesta nova instal·lació l'Ajuntament pretén assolir els objectius específics següents:

• Millorar la xarxa d'equipaments públics d'ús educatiu del municipi de Selva.

• Atendre la demanda creixent de serveis i prestacions en l'àmbit educatiu.

• Executar les obres previstes al Pla d'Infraestructures Educatives 2016-2023, de la Conselleria d'Educació i Universitat i resoldre les mancances identificades al nucli poblacional de Caimari, al municipi de Selva

• Ubicar el nou centre escolar a una parcel·la municipal que reuneixi les condicions de seguretat i requisits tècnics establerts per normativa (Reial Decret 1371/2007, de 19 d'octubre, pel que s'aprova el document “DB-HR Protecció vers el renou” del Codi Tècnic de l'Edificació.

• Dotar al municipi de Selva d'un centre educatiu funcional, en línia amb la legislació sobre accessibilitat, estalvi de recursos, reciclatge i sostenibilitat, segons els criteris de la DG de Planificació, Ordenació i Centres especificats per la Conselleria d'Educació i Universitat.

Actualment, a la parcel·la referida figura el Parc Etnològic de Caimari, equipament de titularitat municipal que haurà de ser desmuntat prèviament per poder dur a terme les obres. També, es fa referència a l'existència d'un punt verd, però sembla que actualment aquest ja no es troba en la ubicació referida. Les altres actuacions previstes al projecte, prèvies a la construcció del nou equipament, seran les següents:

1.Preparació del terreny, incloent l'aclarida i esbrossi, amb l'objecte de deixar el terreny totalment lliure d'obstacles, arbres, murs, enderrocs i qualsevol altre material que pugui obstaculitzar les tasques d'excavació i anivellament del terreny.

2.Remodelació topogràfica i moviment de terres, incloent l'anivellament del terreny, excavacions i transports de terra.

3.Cimentació i impermeabilització del sòl, amb disposició d'una capa de formigó sobre el terreny.

4.Construcció del sistema de drenatge. Es preveu la construcció d'arquetes, amb l'objectiu d'eliminar les aigües pluvials cap a l'exterior de la parcel·la, d'acord amb el projecte tècnic.

Fent partió amb la finca hi ha una zona d'aparcament asfaltat, que actuament es utilitzat com a aparcament per a uns equipaments esportius municipals, situats al costat, i que també servirà com a aparcament per als professors del nou centre educatiu. La zona referida està dotada d'enllumenat, aigua potable i sanejament.

La finca objecte d'estudi està tancada amb paret de lampisteria respecte al poliesportiu i per un muret molt baix de lampisteria respecte a l'aparcament. En canvi, pel que fa al camí rural, la parcel·la està parcialment tancada amb un bloc de marès. Quant a la separació de la finca de la servitud de pas, no hi ha cap separació física que delimiti el tancament.

L'edifici projectat es disposa allunyat del límit del solar que fa partió amb l'aparcament per tal de poder executar una vorera prou ample pels usuaris i per tal de poder ampliar el vial amb un vial-aparcament. Tendrà una forma allargada, adaptada a la geometria de la parcel·la i composta per dos blocs:

• Un primer bloc principal, paral·lel a l'aparcament existent, que consta de planta baixa i planta pis, i que conté una zona administrativa, l'aulari d'infantil a la planta baixa i el de primària a la planta pis.

• Un segon bloc, destinat a un ús de gimnàs, vestidors, cuina, menjador i instal·lacions, tot en planta baixa, i situat al costat del pati de primària i de la pista descoberta i al costat de la pista descoberta existent a la zona poliesportiva municipal.

 

Quadre de superfícies (m2)
Superfície útil total	1.361,40
Superfície construïda total	2.013,55
Superfície construïda planta baixa	1.179,23
Superfície construïda planta pis 1	707,68
Superfície porxos planta baixa (50%)	100,36
Superfície porxos planta primera (50%)	26,28
Superfície parcel·les	4.050,00
Ocupació edificació	1.379,85
Distància a vials	0 m
Distància a partions	>3 m
Superfície pavimentada pati de primària i pistes	900,00
Superfície pavimentada extensions d'aula	264,45
Total superfície exteriors no pavimentades	865,81

Relació de superfícies de la nova escola. Font: EIA.

Respecte els espais exteriors, aquests tenen diferents usos i acabats:

• Pati d'educació infantil totalment enjardinat on es manté l'arbrat i el caràcter rústic i amb accés des de les extensions d'aula.

• Pati d'educació primària i pistes poliesportives de basquet i voleibol pavimentat com les extensions d'aula amb solera de formigó.

• Plaça accés: en aquesta es mantindrà l'arbrat existent, si executaran uns graons i una rampa que com la plaça es pavimentarà amb paviment prefabricat d'exteriors amb acabat tipus pedra picada.

En canvi a la zona enjardinada prevista es mantindrà el terreny natural i tot l'arbrat existent - oliveres (Olea europaea), garrovers (Ceratonia siliqua), pins (Pinus halepensis) i ametllers (Prunus dulcis) -, i es col·locaran uns berenadors de fusta.

Pel que fa els tancaments del terreny es planteja que el propi edifici faci de tancament en alguna zona i a la resta el tancament es resoldrà amb un mur de bloc de formigó de 20 cm folrat amb pedra del lloc o de marès de 1 m d'alçada amb un reixa galvanitzada amb acabat plastificat blanc o verd color sense d'un metre d'alçada.

A més també es planteja la utilització de pedra de maçoneria o de marès per folrar els baixos de l'edifici que confronten amb el vial i el murs que limiten les extensions d'aula i el mur que separa el pati d'infantil del pati de primària. Es preveu folrar a més els baixos del gimnàs i la sala instal·lacions amb pedra de marès.

Quant al tractament de les façanes del nou edifici, es preveu la combinació de sòcols de folre de pedra de maçoneria o de marès del lloc, amb persianes i fusteria d'alumini en color tipus verd oliva o color arena i amb panys llisos acabats aterracats amb colors arena o ocres. Respecte de l'acabat de les cobertes, es faran servir:

• Coberta inclinada de teula àrab envellida per resoldre les dependències que donen al carrer.

• Coberta de baixa pendent tipus coberta deck per resoldre el gimnàs, acabada amb teula autoprotegida.

• Cobertes resoltes amb plana enrajolada. Sobre la coberta plana més alta es preveu col·locar totes les instal·lacions necessàries per donar compliment a la normativa actual, incloent 60 plaques fotovoltaiques, de 300 W de potència unitària.

• Cobertes resoltes amb coberta plana acabada en graves. Sobre aquestes cobertes projectades sobre el sostre de planta baixa no es té previst col·locar instal·lacions.

L'accés principal a la parcel·la es realitza des del camí de Ses Deveres, que connecta amb la carretera Ma-2130 (Inca – Lluc) i el Camí vell de Lluc. També hi ha un accés per a vianants que surt des de la mateixa església, a la Plaça Major.

El pressupost de l'execució del projecte ascendeix a 2.670.665,21 euros, incloses les despeses generals i el benefici industrial.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

L'àmbit d'actuació es localitza a sòl rústic general (SRG), dins la unitat paisatgística 8 (UA-8) «Raiguer», a una parcel·la d'ús eminentment agrícola. S'ubica allunyada d'espais de rellevància ambiental o espais definits per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, i no es troba afectada per cap hàbitat d'interès comunitari (HIC). Tampoc s'hi localitza cap àrea de protecció de riscos (APR) d'inundació, d'erosió o d'esllavissament, ni cap àrea de protecció territorial (APT). Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2024, correspon a una zona sense risc d'incendi forestal.

Segons l'EIA, els terrenys objecte d'estudi presenten un relleu planer sense cap tipus de vegetació, llevat d'alguns exemplars d'espècies fruiteres de secà, com el garrover (Ceratonia siliqua), l'ametller (Prunus dulcis) o l'olivera (Olea europaea). Amb tot, la zona ocupada de la parcel·la pel parc etnològic acull algunes de les construccions més representatives dels antics oficis que caracteritzen Caimari i, en general a tota la serra de Tramuntana, com la sitja, el forn de calç o les cases de neu. A banda d'aquests elements etnològics, es tracta d'un espai amb nombroses espècies vegetals, matolls baixos i alguns arbres.

La zona d'estudi es situa damunt la massa d'aigua subterrània 1810M1 «Caimari», aqüífer poc profund en bon estat qualitatiu i quantitatiu, i moderada vulnerabilitat a la contaminació. Segons l'EIA, els torrents més propers a la ubicació de la nova escola (< 1 km) són el Torrent des Pont d'en Blai i el Torrent de Cometa Negra, ambdós de règim estacional.

D'acord amb el BIOATLES (quadrícules 1x1, codis 1.071 i 1.081), a la parcel·la afectada pel projecte trobam les següents espècies catalogades: ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii), garballó (Chamaerops humilis), cirerer de betlem (Ruscus aculeatus), murta (Myrtus communis), aladern (Rhamnus alaternus), barranyiquer (Cerambyx cerdo mirbeckii) i serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus). Segons la quadrícula 5x5 (codi 103), hi trobam les següents espècies d'avifauna catalogades: àguila calçada (Aquila pennata), cucui (Cuculus canorus), falcó (Falco peregrinus), així com el milà reial (Milvus milvus), com a espècie catalogada i amenaçada.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. núm. 135, de 3 d'octubre de 2019, es publica que l'EIA i el projecte se sotmeten a informació pública durant un termini de trenta dies. També es publica anunci a la seu electrònica municipal.

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es varen dur a terme les consultes següents a les administracions públiques afectades i persones interessades:

- Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Consell de Mallorca:

Es conclou que:

Ateses les consideracions formulades a l'apartat anterior, des del punt de vista de l'ordenació de territori i paisatge, s'informa la proposta favorablement amb les següents observacions:

2. Seria convenient que el tancament de parcel·la proposat s'ajustés a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la norma 22 del PTIM, per tal de millorar la integració paisatgística del nou CEIP.

3. Seria convenient estudiar la possibilitat d'augmentar la superfície de façana amb revestiment de pedra, per tal de millorar la integració paisatgística del conjunt.

4. Seria convenient estudiar modificar el color de la solera de formigó dels patis d'educació primària i les pistes poliesportives, en colors de la gamma dels ocres-terra, per tal de minimitzar l'impacte negatiu i augmentar la integració paisatgística del conjunt.

5. Seria convenient modificar el color del paviment prefabricat de la plaça d'accés, en colors de la gamma dels ocres-terra, per tal de minimitzar l'impacte negatiu i augmentar la integració paisatgística del conjunt, així com estudiar la possibilitat d'incorporar un tipus de paviment més permeable.

6. Seria convenient densificar l'arbrat existent en el límit oest de la parcel·la amb el camí d'accés de Ses Deveres, i en el límit sud de la parcel·la, a base d'espècies arbòries i arbustives de baix requeriment hídric, autòctones, preferentment existents a l'entorn proper, per tal de minimitzar l'impacte paisatgístic del nou CEIP.

7. Seria convenient estudiar la possibilitat de traslladar la plantació proposada a la façana nord del camí asfaltat amb la parcel·la 105, tenint en compte que segons la documentació analitzada ja existeixen alguns elements arboris, per tal de minimitzar l'impacte paisatgístic del nou CEIP des de les finques rústiques de l'entorn.

8. Seria convenient estudiar la possibilitat de modificar la ubicació dels panells solars de la coberta de l'edifici principal, a una zona de la coberta més allunyada de la façana, o la substitució de la barana metàl·lica perimetral per un ampit massís de coberta, per tal de reduir la visibilitat dels panells des de l'entorn més proper.

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Mobilitat, del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Infraestructures, del Consell de Mallorca:

Vista la sol·licitud presentada per l'Ajuntament de Selva, en data 28 de febrer de 2020, informam que d'acord amb el que disposen els articles 30.1 i 31.2 de la Llei 5/90 de Carreteres de la CAIB, encara que el Pla Director Sectorial de Carreteres determina que hi ha reserva damunt aquesta carretera, no és preceptiva l'autorització d'aquest Departament, atès que l'actuació que es pretén realitzar es troba a una distància major de 50 metres de l'aresta exterior de la carretera.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de la DG d'Energia i Canvi Climàtic

L'informe transcriu els art. 20, 23, 31, 32, 36, 38, 42, 53, 54, 61, 64 i 65 de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, com a condicionants a tenir en compte en relació amb el projecte.

En particular es considera que:

- El projecte hauria de calcular les emissions de CO₂ generades tant en la fase de construcció com en la fase de funcionament, i proposar un sistema de compensació d'aquestes emissions.

- Algunes mesures que es podrien considerar (en relació amb l'adaptació als efectes del canvi climàtic) serien limitar al màxim aquells elements que generen la bombolla urbana i fomentar mecanismes naturals de control de la temperatura, com l'evapotranspiració, mitjançant més arbrat, enjardinat, o cobertes vegetals... Els jardins han d'afavorir espècies vegetals presents a l'entorn...

- El camí que enllaçarà el centre educatiu amb el poble hauria d'estar dotat d'ombra, bé sigui natural, bé sigui per exemple amb pèrgoles de panells fotovoltaics, bé sigui qualque sistema mixt.

- És necessària la recuperació de l'aigua de pluja i contribuir a l'adaptació a la seva escassetat. En aquest sentit es consideren mesures adequades: obligació que el disseny d'edificis inclogui la captura i utilització de les aigües pluvials i la pregestió d'aigües grises...

- No es presenta un estudi de mobilitat, quan és obligatori, tant quant a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, com per la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

- DG de Salut Pública i Participació:

S'informa favorablement respecte l'impacte ambiental condicionat a:

1. Per evitar la producció de partícules en suspensió durant l'execució de l'obra de construcció es prendran les següents mesures preventives:

a. Els regs d'acopis, camins, etc es realitzaran preferentment amb aigua regenerada.

b. Els vehicles que transportin materials susceptibles d'emetre partícules circularan protegits amb lones per tal d'evitar la seva dispersió a l'aire.

c. En cap cas s'evacuaran enderrocs llançant-los lliurement des de punts elevats sobre el terreny; en cas d'haver d'evacuar enderrocs des de punts elevats, es faran servir mànigues de vertit o similars per tal d'evitar riscos a les persones i dispersió de partícules.

2. Es considera necessari realitzar l'estudi de mobilitat durant la fase de projecte i no una vegada iniciada l'activitat, moment al que queda poc marge per prendre mesures preventives davant els possibles riscos.

3. Es considera necessari incloure a l'estudi d'impacte ambiental els riscos que suposen el desmantellament del punt verd que actualment existeix a la parcel·la a la que es construirà el nou CEIP.

Es recorda que el projecte haurà de complir amb la normativa vigent referent a les aigües de consum humà:

1.Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

2.Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s'estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

D'altra banda, es rep també informe del Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, de la DG d'Energia i Canvi Climàtic:

Es conclou que:

1. L'annex III «Estudi sobre l'impacte i la vulnerabilitat vers el canvi climàtic del projecte de construcció de la nova escola de Caimari», que forma part de l'EIA, no té el contingut mínim que li és exigible segons la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic.

No aporta informació suficientment detallada sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Copia la memòria constructiva del Projecte bàsic sense definir ni qualitativament ni quantitativament el consum energètic de l'edifici, la seva punta de demanda energètica o les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Únicament es nomena una instal·lació de 60 plaques fotovoltaiques sense definir la potència pic ni la producció anual estimada.

2. El Projecte bàsic, a la memòria urbanística, indica que actualment el terreny no compleix les condicions de solar i que s'ha d'executar un projecte de dotació de serveis. Seria interessant que s'avaluassin ambientalment conjuntament els dos projectes i no fraccionats.

S'especifica que és d'aplicació al projecte el CTE, però al tractar-se d'un projecte bàsic no hi ha detalls de la justificació del compliment del DB-HE «Ahorro de energía». El compliment del DB-HE és un mínim d'obligat compliment.

A la definició de les prestacions de l'edifici, s'indica que no procedeixen prestacions que superin el CTE en projecte. Concretament les d'estalvi d'energia del DB-HE.

A la memòria constructiva, es defineix un sistema envolupant ben aïllat, per a complir la limitació de la demanda energètica de la secció DB-HE 1 del CTE. Però no es defineixen les característiques de les instal·lacions que permetran complir amb les altres seccions d'aquest document bàsic. Sense oblidar que els objectius de la Llei 10/2019 de canvi climàtic són molt més exigents que els del CTE.

El projecte reserva un espai en coberta per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques però no defineix les prestacions d'aquesta instal·lació ni si formarà part, o no, del projecte d'execució.

Els edificis educatius com aquest són grans consumidors d'energia, per la seva demanda de calefacció, refrigeració, ventilació, ACS i il·luminació, amb alta intensitat d'ús durant moltes hores.

Amb la informació aportada, no es pot dir que l'impacte sobre el consum energètic del projecte serà limitat.

3. D'acord amb l'article 51 de la Llei 10/2019 de canvi climàtic: «Les noves edificacions o les que tenguin un canvi d'ús en sòl rústic han de cobrir la totalitat del seu consum elèctric mitjançant generació d'energia renovable d'autoconsum sempre que no existeixi prèviament connexió disponible a la xarxa elèctrica». Això s'hauria de justificar al projecte.

4. D'acord amb l'article 59 de la Llei 10/2019 de canvi climàtic: «Les noves instal·lacions tèrmiques han d'utilitzar preferentment l'energia d'origen renovable. En els projectes o memòries tècniques de les que hagin d'utilitzar combustibles fòssils s'ha de justificar degudament aquesta circumstància. S'ha de prioritzar l'ús del gas natural davant altres fonts d'origen fòssil». Això s'hauria de justificar al projecte.

5. D'acord amb l'article 66 de la Llei 10/2019 de canvi climàtic: «Els aparcaments a edificis no residencials de nova construcció on es realitzi una reforma integral i amb més de 10 places d'estacionament, han de disposar d'almenys un punt recàrrega de vehicle elèctric, i, a més de complir amb el requisit del paràgraf anterior, hauran de preveure la infraestructura necessària que possibiliti la instal·lació futura d'un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per cada 5 places». Això s'hauria de justificar, si les places d'estacionament formen part del projecte.

5. Anàlisi tècnic de l'expedient

5.1 Alternatives

A l'EIA es plantegen les següents alternatives:

L'alternativa 0 (no execució del projecte). Segons l'EIA, actualment el nucli urbà de Caimari disposa d'un col·legi d'educació primària que durant els últims mesos no ha pogut afrontar l'increment en el nombre d'alumnes. De fet, la situació de partida, segons el Pla d'Infraestructures Educatives (2016-2023) era d'un dèficit acusat d'infraestructures educatives per donar resposta a les necessitats d'escolarització. Per aquest motiu i des del 2017, 73 alumnes del CEIP Ses Roques fan classe a un edifici modular provisional, indicador també de que es tracta d'una zona d'actuació preferent.

L'emplaçament seleccionat, és una parcel·la de titularitat pública que, tot i ser en sòl rústic, és apte per a la construcció del nou centre ja que no afecta a cap espai protegit ni s'ubica en una zona ambientalment sensible, sent la única que compleix amb els requisits i condicions establertes per normativa.

Per tot el que s'ha exposat en aquest punt, es considera que l'impacte ambiental que es pugui generar per la no realització del projecte tot i ser un impacte molt baix, no permet donar els serveis necessaris ni complir amb la normativa general. Per tant, es descarta l'alternativa zero.

L'alternativa 1 (seleccionada), consisteix en l'execució del projecte al polígon 13, amb la referència cadastral 1922201DE9012S0001HJ. La parcel·la disposa d'una superfície suficient per a la construcció d'una escola que compleixi amb totes les especificacions tècniques establertes per normativa. A més té un bona ubicació ja que es de fàcil accés per carretera i es troba a menys de 500 m del centre urbà de Caimari. Els terrenys, de titularitat municipal, es troben sobre una àrea de transició, declarats com a zona d'interès general per a la construcció d'aquest equipament escolar. Per tant, es considera l'alternativa més adequada pel que fa al compliment dels requisits tècnics, urbanístics i ambientals establerts per la normativa d'aplicació.

L'alternativa 2 planteja la possibilitat de cercar ubicacions diferents a la parcel.la proposada. No obstant això, existeixen dificultats per trobar uns terrenys adequats que compleixin tots els requisits tècnics i urbanístics per poder dur a terme la construcció d'aquest nou equipament. D'aquesta manera, la única parcel·la de titularitat municipal en sòl rústic que compleix les condicions requerides per a l'execució del projecte és la referida a l'alternativa 1.

5.2 Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Els impactes negatius del projecte sobre els factors abiòtics i biòtics es valoren globalment com a compatibles i d'extensió reduïda, durant les fases d'execució i funcionament i desmantellament del projecte.

Els principals impactes seran els següents:

a) Sòl i subsòl

L'execució del projecte no requereix alterar substancialment la morfologia original del terreny, tot i que serà necessari retirar les instal·lacions que hi ha actualment (parc etnològic). Amb tot, es retirarà una quantitat no gaire elevada del volum del terreny per anivellar-lo i modificar lleugerament la pendent, actuació necessària per donar estabilitat a l'estructura, per la qual cosa es considera que l'impacte no serà significatiu.

Durant la fase de desmantellament, es preveu incidir sobre el sòl, ja que implicarà dur a terme actuacions per retornar els terrenys al seu estat natural.

D'altra banda, encara que existeix risc de contaminació del sòl i subsòl per abocament accidental de substàncies contaminants durant les obres i eventual desmantellament de la infraestructura (olis de maquinària, dipòsits d'emmagatzemat d'hidrocarburs.., aquest impacte es considera poc significatiu, considerant les característiques de les instal·lacions.

b) Emissions

Durant la fase d'execució i eventual desmantellament del projecte, es produirà una emissió de partícules en suspensió, principalment pols, i de gasos contaminants a l'atmosfera, a causa dels moviments de terra, a les pràctiques d'anivellament del terreny i les maniobres de la maquinària, càrrega i descàrrega de terres i/o residus, circulació de camions.... En qualsevol cas, es considera un impacte temporal i no significatiu, tenint en compte les mesures correctores i preventives proposades a l'EIA.

D'altra banda, es preveu un augment temporal dels nivells de pressió sonora al voltant de la parcel·la, la qual es localitza a una zona urbana amb habitatges relativament propers, aproximadament a 100 o 200 metres. Aquestes emissions acústiques estaran principalment associades als moviments de terra, transport de materials, moviments de maquinària i l'increment del trànsit de vehicles, durant la fase d'obres. Segons l'EIA, el nivell sonor produït per la maquinària en el pitjor escenari a una distància de 200 m (58,9 dB(A)), seria inferior al que es troba en un vial de qualsevol ciutat en un dia laborable (70 dB(A)), considerant aquest impacte com a moderat. En tot cas, les obres només es duran a terme en període diürn i es comprovarà l'estat de la maquinària per tal que el renou generat sigui el mínim possible.

Durant la fase de funcionament, atenent a les estimes de consum energètic de la nova escola basades en centres en funcionament de característiques semblants en superfície i número de places, les emissions previstes serien de 12,5 t CO₂ / any (50.000 kWh / any, amb un valor del mix elèctric de 2021 de 0,25 Kg CO₂ / kWh, segons les dades publicades pel CNMC).

c) Mobilitat

Durant la fase de funcionament del projecte, es preveu un increment de l'afluència de vehicles a motor a la zona i l'entorn més proper. S'ha de tenir en compte que la via d'accés a l'escola (Ma-2130 i camí de Ses Deveres) és un dels principals punts de connexió entre Caimari i Selva i per tant el nombre de vehicles a la zona actualment ja és prou elevat.

D'acord amb l'estudi de mobilitat generada aportat, assumint les ràtios mínimes de generació de viatges (Decret 344/2006, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada), la nova escola es consideraria un equipament, amb una ràtio de 20 viatges /dia per cada 100 m² de sòl edificat (total de 403 viatges / dia, per una superfície construïda de 2.013,55 m²). Per tant, l'estudi considera que hi haurà un increment notable del nombre de viatges diaris a la zona.

No obstant això, es preveuen les mesures correctores següents per a minimitzar aquest impacte:

- Limitació de la velocitat de circulació a 30 Km/h en tot el Camí de Ses Deveres.

- Presència d'un agent de la Policia Local per regular el trànsit en l'encreuament entre la carretera Ma-2130 i el Camí de Ses Deveres.

- Durant l'horari d'entrada i sortida del centre (7:30 – 9:30 i 12:30 – 14:00) la circulació en el Camí de Ses Deveres serà d'un únic sentit (direcció Inca fins a la intersecció amb la Ma-2131).

- Fomentar l'ús de la bicicleta o altres formes de mobilitat sostenible (vehicle compartit). Incorporar aparcaments per a bicicletes.

- Destinar un percentatge de les places d'aparcament a punts de càrrega de vehicle elèctric.

- Construcció d'un vial per a vianants per connectar el nucli de Caimari amb l'escola pel camí de Ses Deveres.

d) Flora

El projecte preveu mantenir l'arbrat de les zones enjardinades. Les emissions de partícules de pols durant el moviment de terres pot provocar el deteriorament de la vegetació localitzada a l'entorn proper de l'escola, degut a la deposició de partícules sobre la superfície de les fulles. Aquest impacte es pot considerar com a negatiu, temporal i reversible, tenint en compte a més que s'aplicaran mesures correctores per tal de minimitzar la generació de pols. Per tant, segons l'EIA, es pot concloure que l'impacte no és significatiu.

e) Fauna

Les actuacions del projecte amb possible incidència sobre la fauna existent durant la fase d'obres són principalment l'ocupació física del terreny, el moviment de maquinària i els moviments de terres. Els impactes que es produiran durant les obres seran, en general, el desplaçament dels individus com a conseqüència de l'ocupació del terreny per l'increment temporal del nivell sonor, augment de partícules, emissions de pols i la presència de persones a la zona. No obstant això, el desplaçament tindrà un caràcter temporal on, un cop finalitzades les obres, les espècies podran tornar a ocupar el territori. En tot cas, tenint en compte les mesures correctores proposades pel que fa a la fauna i els hàbitats més vulnerables, es considera que l'impacte d'aquest projecte es pot qualificar com no significatiu.

f) Residus

Durant les fases d'obres i de desmantellament, es preveu una generació significativa de residus. En tot cas, es supervisarà la seva separació i gestió, d'acord amb la normativa, fent especial esment a aquells considerats perillosos.

Durant la fase de funcionament, l'ús de les instal·lacions per part dels infants, equip docent i de la resta de treballadors del centre podria comportar la generació d'una quantitat relativament significativa de residus urbans. Tot i així, es procuren mesures de correcció per tal de minimitzar aquest impacte. Per les característiques ambientals de la zona d'estudi, descrites en apartats anteriors, i tenint en compte les mesures correctores proposades, es considera un impacte no significatiu.

g) Energia

Segons la documentació tècnica, el projecte proposa la instal·lació de 60 panells fotovoltaics, amb una potència unitària de 300 W, que permetrà cobrir totalment la demanda energètica anual de la nova infraestructura (electricitat i escalfament d'aigua), tenint en compte aprox. una mitjana de 9 hores de sol al dia (50.000 kWh / any). D'altra banda, pel que fa als elements constructius, es segueixen criteris d'eficiència energètica.

h) Recursos hídrics

Durant la fase de funcionament, es preveu que la demanda d'aigua no sigui rellevant. Pel que fa als elements constructius, es segueixen criteris d'eficiència en l'ús de l'aigua per assegurar l'estalvi i el bon ús d'aquest recurs. Es preveu la captació i reutilització de l'aigua de pluja.

i) Paisatge

Durant la fase de construcció, el paisatge es podrà veure potencialment afectat. No obstant això, aquestes actuacions són de caràcter temporal per la qual cosa es limiten només als mesos que duraran les obres i a l'àrea d'actuació, considerant l'impacte, amb les mesures correctores proposades, com a no significatiu.

Segons l'annex d'incidència paisatgística, la visibilitat de la finca Ses Deveres i parcel·les adjacents, degut a la seva ubicació, no es considera gaire destacable. L'exposició visual de la nova escola respecte l'entorn és molt poc significativa, sent únicament visible quan s'arriba al mateix indret, o des de la llunyania. Així mateix, la visibilitat des de la carretera principal (Ma-2130) és pràcticament nul·la. D'altra banda, a l'entorn de l'escola ja existeixen actualment altres infrestructures significatives.

Es preveu incorporar com a mesura correctora la plantació d'espècies arbòries, tant a la façana nord (on es localitza l'aparcament) com a la façana sud de la nova escola, considerant actualment aquestes zones com a les més vulnerables des del punt de vista visual. A més, s'ha de tenir en compte que la nova escola seguirà la mateixa línia arquitectònica i cromàtica dels habitatges de la zona, amb elements típics de la cultura tradicional mallorquina com teules aràbigues i persianes i mantenint una gama cromàtica clara.

j) Activitats econòmiques

Durant la fase de construcció i desmantellament, els llocs de feina generats seran tant directes com indirectes, tot i que temporals i estacionaris. També es preveu un efecte positiu en el volum de feina de les empreses del sector que es puguin veure implicades en l'execució del projecte.

Durant la fase de funcionament, es preveu la creació de llocs de feina, considerant aquest impacte com a positiu i directe sobre la població de l'entorn.

5.3 Seguiment ambiental:

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) on s'indica que es realitzarà el seguiment de les mesures ambientals proposades per minimitzar els impactes, tant a la fase de construcció com a la de funcionament, i les actuacions en cas d'incompliment dels indicadors seleccionats (relatius a la vigilància i control de l'ocupació del terreny o el control de la contaminació acústica, entre d'altres).

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte “Nou CEIP 3 + 6 de Caimari – Selva”, signat pel Sr. Rodrigo Aníbal González González, arquitecte, amb data octubre de 2021, en concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin totes les mesures preventives i correctores proposades a l'EIA, l'annex d'incidència paisatgística, l'annex sobre l'impacte i la vulnerabilitat ver el canvi climàtic, i l'estudi de mobilitat generada, documentació redactada pel Sr. Pere Soberats March, biòleg, amb data 17 de gener de 2020, i a més es compleixin els condicionants següents:

1. D'acord amb la Direcció Insular de Territori i Paisatge:

- El tancament de parcel·la proposat s'haurà d'ajustar a les condicions d'integració paisatgística i ambiental recollides a la norma 22 del PTIM, per tal de millorar la integració paisatgística del nou CEIP.

- La solera de formigó dels patis d'educació primària i les pistes poliesportives ha de ser de colors de la gamma dels ocres-terra, per tal de minimitzar l'impacte negatiu i augmentar la integració paisatgística del conjunt.

- El paviment prefabricat de la plaça d'accés ha de ser de tipus permeable i de colors de la gamma dels ocres-terra, per tal de minimitzar l'impacte negatiu i augmentar la integració paisatgística del conjunt.

- S'ha de densificar l'arbrat existent en el límit oest de la parcel·la amb el camí d'accés de Ses Deveres, i en el límit sud de la parcel·la, a base d'espècies arbòries i arbustives de baix requeriment hídric, autòctones, preferentment existents a l'entorn proper, per tal de minimitzar l'impacte paisatgístic del nou CEIP.

2. Segons la DG de Salut Pública i Participació, per evitar la producció de partícules en suspensió durant l'execució de l'obra de construcció es prendran les següents mesures preventives:

- Els regs d'acopis, camins, etc es realitzaran preferentment amb aigua regenerada.

- Els vehicles que transportin materials susceptibles d'emetre partícules circularan protegits amb lones per tal d'evitar la seva dispersió a l'aire.

- En cap cas s'evacuaran enderrocs llançant-los lliurement des de punts elevats sobre el terreny; en cas d'haver d'evacuar enderrocs des de punts elevats, es faran servir mànigues de vertit o similars per tal d'evitar riscos a les persones i dispersió de partícules.

3. D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, el camí que enllaça el centre educatiu amb el poble hauria d'estar dotat d'ombra, bé sigui natural, bé sigui per exemple amb pèrgoles de panells fotovoltaics, bé sigui qualque sistema mixt.

4. Atès que l'àmbit d'actuació es localitza sobre aqüífer amb moderada vulnerabilitat a la contaminació, s'atendrà al que disposa l'art. 2, lletra c, del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».

5. Les aigües pluvials hauran de ser recollides a la nova infraestructura i aprofitades per al reg dels enjardinaments i barreres vegetals previstes.

6. Si es preveu la incorporació de grups electrogens d'emergència, pel proveïment energètic del centre, aquests hauran de tenir en compte els condicionants establerts per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i, en cas que correspongui, complir amb les prescripcions del Reial Decret 1042/2017, de 22 de desembre, d'instal·lacions de combustió mitjanes.

7. En cas d'una eventual fase de desmantellament del projecte, s'haurà de procedir a la restauració del terreny afectat al seu estat natural i a la retirada i entrega dels residus generats a gestor autoritzat.

Així mateix, es recomana:

- D'acord amb el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, es recomana limitar al màxim aquells elements que generen la bombolla urbana i fomentar mecanismes naturals de control de la temperatura, com l'evapotranspiració, mitjançant més arbrat, enjardinat amb espècies vegetals presents a l'entorn, o cobertes vegetals, entre d'altres.

- D'acord amb la Direcció Insular de Territori i Paisatge:

1. Augmentar la superfície de façana amb revestiment de pedra, per tal de millorar la integració paisatgística del conjunt.

2. Traslladar la plantació proposada a la façana nord del camí asfaltat amb la parcel·la 105, tenint en compte que segons la documentació analitzada ja existeixen alguns elements arboris, per tal de minimitzar l'impacte paisatgístic del nou CEIP des de les finques rústiques de l'entorn.

Modificar la ubicació dels panells solars de la coberta de l'edifici principal, a una zona de la coberta més allunyada de la façana, per tal de reduir la visibilitat dels panells des de l'entorn més proper.

Així mateix, es recorda que, segons la DG de Salut Pública i Participació, s'haurà de complir amb la normativa vigent referent a les aigües de consum humà:

- Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

- Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s'estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

​​​​​​​Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

  

Palma, en el dia de la signatura electrònica (26 d'abril de 2022)

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias