BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

La guerra a Ucraïna ha agreujat la tensió en els mercats energètics i ha posat en perill la recuperació econòmica iniciada en el moment en què es començava a veure el final de la pandèmia de la COVID-19.

Tant és així que les institucions de la Unió Europea han recomanat l'adopció de mesures de contenció, com també mantenir en vigor les rebaixes fiscals i les subvencions posades en marxa per alleugerir la factura de l'electricitat als consumidors i, en general, mesures que contribueixin a afavorir la utilització d'energies renovables que rebaixin la dependència energètica d'Europa envers Rússia.

A l'Estat espanyol, es va tractar també aquesta qüestió en la XXVI Conferència de Presidents celebrada a l'illa canària de La Palma, en la qual es va acordar reforçar els mecanismes de cooperació entre el Govern de l'Estat i les comunitats autònomes entorn de quatre grans eixos, ajuda humanitària i acollida de persones desplaçades com a conseqüència del conflicte bèl·lic, respostes als increments dels preus de l'energia, desplegament dels fons europeus i articulació del Pla Nacional de Resposta a les Conseqüències de la Guerra a Ucraïna, amb l'objectiu de reforçar i garantir la cooperació institucional per respondre a les conseqüències socioeconòmiques de la invasió russa.

En aquest context resulta imprescindible adoptar, de manera urgent, també a les Illes Balears, mesures extraordinàries destinades a assegurar el benestar de la ciutadania, mesures de contenció davant els danys que es produeixen per al consum i la reactivació econòmica a conseqüència de l'increment de preus de l'energia i de les matèries primeres, mesures per facilitar l'acolliment de les persones desplaçades per mor del conflicte bèl·lic, com també mesures per rebaixar la dependència energètica de Rússia a través de l'impuls de l'hidrogen verd i de les energies renovables.

II

La invasió militar no provocada i injustificada de Rússia contra Ucraïna que cerca soscavar la seguretat i l'estabilitat europees i mundials ha estat condemnada pel Consell Europeu amb la màxima fermesa en les seves Conclusions de 24 de febrer de 2022 posant l'accent en el fet que suposa una greu violació del dret internacional i dels principis de la Carta de les Nacions Unides.

Depenent de com evolucioni el conflicte, sobre la base de les estimacions actuals, és probable que la Unió s'enfronti a un gran nombre de persones desplaçades a causa del conflicte armat, possiblement entre 2,5 milions i 6,5 milions, de les quals es calcula que entre 1,2 milions i 3,2 milions sol·licitaran protecció internacional. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) estima que, en el pitjor dels casos, fins a 4 milions de persones podrien fugir d'Ucraïna.

En aquest sentit, el passat 4 de març, el Consell de la Unió Europea, en la seva formació de Justícia i Assumptes d'Interior (JAI) va aprovar la Decisió d'execució (UE) 2022/382 del Consell de 4 de març de 2022 per la qual es constata l'existència d'una afluència massiva de persones desplaçades procedents d'Ucraïna en el sentit de l'article 5 de la Directiva 2001/55/CE a fi que es posi en marxa el mecanisme de la protecció temporal.

L'article 2 de la Decisió estableix l'àmbit d'aplicació de la protecció temporal a les persones desplaçades des d'Ucraïna des del 24 de febrer de 2022 d'ara endavant, a conseqüència de la invasió militar per part de les forces armades russes que va començar en aquesta data. Aquestes persones són: a) nacionals ucraïnesos que residien a Ucraïna abans del 24 de febrer de 2022; b) apàtrides i nacionals de tercers països diferents d'Ucraïna que gaudien de protecció internacional o d'una protecció nacional equivalent a Ucraïna abans del 24 de febrer de 2022, i c) membres de les famílies de les persones a què es refereixen les lletres a) i b).

A més, l'apartat quart assenyala que seran considerats membres d'una família, sempre que la família ja fos present i residint a Ucraïna abans del 24 de febrer de 2022: a) el cònjuge d'una persona prevista en l'apartat 1, lletres a) o b), o la seva parella de fet amb la qual mantengui una relació estable, si la legislació o la pràctica de l'Estat membre de què es tracti atorga a les parelles de fet un tracte comparable al de les parelles casades en virtut del dret nacional en matèria d'estrangeria; b) els fills menors solters d'una persona prevista en l'apartat 1, lletres a) o b), o del seu cònjuge, sense distinció de si van néixer dins o fora del matrimoni o fossin adoptats; c) altres parents pròxims que visquessin junts com a part de la unitat familiar en el moment de les circumstàncies relacionades amb l'afluència massiva de persones desplaçades i que depenguessin totalment o principalment de la persona prevista en l'apartat 1, lletres a) o b), en aquell moment.

Ara bé, tal com s'estableix en el considerant 13, de conformitat amb el que disposa la Directiva 2001/55/CE, els estats membres poden ampliar la protecció temporal a tots els apàtrides o els nacionals de tercers països diferents d'Ucraïna que residissin legalment a Ucraïna que no puguin tornar al seu país o regió d'origen en condicions segures i duradores. Entre aquestes persones es podrien incloure els nacionals de tercers països que estiguessin estudiant o treballant a Ucraïna per períodes breus en el moment dels esdeveniments que van conduir a l'afluència massiva de persones desplaçades. En qualsevol cas, aquestes persones han de ser admeses en la Unió per raons humanitàries sense exigir-los, en particular, que estiguin en possessió d'un visat vàlid o que disposin de mitjans de subsistència suficients o de documents de viatge vàlids, per garantir un pas segur amb la finalitat de tornar al seu país o regió d'origen.

En aquest context, s'animava els estats membres a considerar la possibilitat d'ampliar la protecció temporal a les persones que van fugir d'Ucraïna poc abans del 24 de febrer de 2022, a mesura que augmentaven les tensions, o que es van trobar en el territori de la Unió (per exemple, de vacances o per motius laborals) just abans d'aquesta data i que, a conseqüència del conflicte armat, no poden tornar a Ucraïna.

Així mateix, el Reial decret 1325/2003, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades, habilita en els seus articles 4, apartat b), i 6 el Govern espanyol a declarar el règim de protecció temporal en supòsits d'emergència per acord del Consell de Ministres, el qual es va aprovar en la sessió extraordinària de 8 de març de 2022, en els termes establerts en la Decisió d'execució (UE) 2022/382 del Consell. Aquest Acord s'ha publicat mitjançant l'Ordre PCM/170/2022, de 9 de març (BOE núm. 59, de 10 de març de 2022).

En desplegament d'aquest Acord del Consell de Ministres, s'ha emès l'Ordre PCM/169/2022, de 9 de març, per la qual es desenvolupa el procediment de reconeixement per a la protecció temporal a persones afectades pel conflicte a Ucraïna, en el qual s'indica que la sol·licitud de protecció temporal autoritza la persona interessada per romandre en territori espanyol i per percebre els ajuts socials gestionats pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions prevists en l'article 20 del Reglament sobre el règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades, mentre es tramita la sol·licitud, per a la qual cosa la Policia Nacional ha d'expedir la documentació corresponent. Així mateix, l'Oficina d'Asil i Refugi tramitarà les sol·licituds de protecció temporal mitjançant el procediment d'urgència.

Per la seva part, el Govern de les Illes Balears, en una declaració institucional aprovada pel Consell de Govern de 28 de febrer de 2022, ha mostrat la seva solidaritat i suport al poble ucraïnès i es va posar a disposició dels ciutadans ucraïnesos residents a les Illes Balears i dels illencs que es puguin trobar en territori ucraïnès en la recerca d'informació sobre les vies per abandonar o evacuar Ucraïna.

En el marc de l'esmentada Decisió del Consell de la Unió Europea, el suport del Govern de les Illes Balears s'ha ampliat també a les persones afectades pel conflicte, que fugen d'Ucraïna, i s'ha compromès a posar a la seva disposició allotjaments temporals per facilitar la seva protecció.

En aquest sentit, el 14 de març de 2022 el Consell de Govern va aprovar una autorització al Servei de Salut de les Illes Balears per permetre l'accés temporal a les instal·lacions hoteleres destinades a la quarantena de contactes estrets de la COVID-19 de persones acollides al sistema de protecció temporal de la Decisió d'execució (UE) 2022/382 del Consell, de 4 de març de 2022, a persones afectades pel conflicte d'Ucraïna que puguin trobar acolliment a Espanya. En concret, es tracta de l'ús de l'hotel Melià Bellver, situat a Palma, fins al dia 30 de març de 2022, data en la qual expira el contracte d'ús subscrit pel Servei de Salut. Tot i que aquesta actuació ha permès donar cobertura a les necessitats més immediates, s'han de trobar allotjaments alternatius tant per a les persones que es troben a l'hotel com per a les que puguin arribar en el marc del futur programa estatal d'acolliment.

Per tant, aquest Decret llei té, entre d'altres, l'objectiu de simplificar els procediments per aconseguir instal·lacions públiques o privades que es posin a disposició de l'entitat o entitats d'acollida de les persones desplaçades, que determini el Govern estatal en el programa que està consensuant amb la resta de les comunitats autònomes, atenent el caràcter urgent i d'emergència social provocada per la guerra a Ucraïna.

Així, d'una banda, es proposa reduir de manera excepcional la documentació necessària i dels terminis de tramitació per a l'obtenció d'instal·lacions mitjançant arrendament per concertació directa a favor de la comunitat autònoma. De l'altra, s'habilita el Consell de Govern per aprovar una convocatòria d'ajuts directes a les persones afectades pel conflicte d'Ucraïna, a les persones que acullin infants que es trobin sotmesos al marc dels desplaçaments temporals regulats en els articles 187 i 188 del Reglament d'estrangeria, aprovat mitjançant el Reial decret 55/2011, de 20 d'abril, als seus domicilis particulars o entitats socials que ofereixin acolliment a instal·lacions d'allotjament col·lectiu, sota el règim dels ajuts econòmics d'emergència regulats en el títol IV del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears.

A més, amb l'objectiu d'amortir els efectes econòmics que suposa la guerra a Ucraïna sobre els subministraments bàsics d'aliments, carburants i energia en la població de les Illes Balears, amb especial incidència en la socialment més vulnerable, s'habilita la consellera d'Afers Socials i Esports a tramitar l'ampliació de la dotació dels crèdits de les línies de subvenció vigents per a entitats de distribució d'aliments o d'ajuts destinats a pal·liar la pobresa energètica.

Per últim, atesa la necessitat urgent de personal de caràcter tècnic per a la gestió dels expedients de contractació i de subvencions esmentats, es proposa l'habilitació de programes temporals, amb una durada màxima de dos anys, sempre que no es puguin assumir els objectius assignats al projecte mitjançant els recursos humans disponibles en l'estructura orgànica i funcional de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en el marc en tot cas de la legislació substantiva administrativa i laboral vigent, i també de les lleis de pressuposts generals.

D'altra banda, l'article 13 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), disposa que l'atenció a les persones en situació de dependència i la promoció de la seva autonomia personal s'han d'orientar cap a la consecució d'una millor qualitat de vida i autonomia personal, en un marc d'efectiva igualtat d'oportunitats, d'acord amb els objectius següents: a)facilitar una existència autònoma en el seu medi habitual, tot el temps que vulguin i sigui possible; b)proporcionar un tracte digne en tots els àmbits de la seva vida personal, familiar i social, i c)facilitar la seva incorporació activa en la vida de la comunitat.

El servei de promoció de l'autonomia personal i prevenció de la situació de dependència es regula mitjançant el Decret 86/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els principis generals i les directrius de coordinació per a l'autorització i l'acreditació dels serveis socials d'atenció a persones grans i persones amb discapacitats, i es regulen els requisits d'autorització i acreditació dels serveis residencials de caràcter suprainsular per a aquests sectors de població. A l'empara d'aquest Decret, la conselleria d'Afers Socials i Esports ha garantit fins ara l'atenció als infants nounats fins als 6 anys, mitjançant actuacions d'atenció primerenca, emmarcades en el conjunt d'actuacions de promoció de l'autonomia personal dels infants.

Els serveis de diagnòstic i atenció primerenca (SEDIAP) ofereixen les atencions necessàries per a la promoció de l'autonomia dels infants en aquest cicle de desenvolupament, en equips especialitzats d'atenció infantil desplegats per tot el territori de la comunitat autònoma. Per tant, els serveis socials d'atenció a la infància compten amb uns equips amb una trajectòria de tractament de casos que fan recomanable que es puguin estendre a noves etapes de desenvolupament infantil les atencions tècniques especialitzades que aquests necessiten.

De la mateixa manera, el servei d'ajuda a domicili, que es presta en els habitatges de persones amb manca d'autonomia personal, amb dificultats de desenvolupament o amb problemes familiars especials, mitjançant personal qualificat i supervisat, proporciona actuacions preventives, assistencials, educatives, rehabilitadores, de suport psicosocial, domèstiques, d'oferiment de menjar a domicili i d'atenció a aquestes persones i al seu entorn familiar, per tal que mantenguin l'autonomia personal, la qualitat de vida i la relació amb l'entorn pròxim.

Una vegada superades les fases més greus de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 i que s'han eliminat moltes de les mesures de restricció a l'atenció presencial, és imprescindible i urgent actuar per tal de promoure al màxim l'autonomia personal de les persones en situació de dependència, ja que aquestes s'han vist greument perjudicades per les conseqüències físiques i psicosocials d'aquesta pandèmia, especialment els infants i els majors en situació de dependència.

És voluntat de la Conselleria d'Afers Socials i Esports oferir els esmentats serveis de promoció de l'autonomia personal, atès que es tracta de prestacions garantides de la Cartera bàsica de serveis socials que, com a tal, contribueixen directament a la qualitat de vida de les persones beneficiàries.

La posada en marxa d'aquests serveis exigeix l'autorització de les entitats que vulguin prestar-lo en règim de concertació. Actualment, cap entitat està autoritzada per dur a terme aquesta activitat en infants d'entre 6 i 11 anys i poques per prestar el servei a majors i garantir un desplegament territorial adequat. Aquesta mancança suposa un greu perjudici per a les persones afectades.

Atesa la necessitat urgent i la manca d'entitats autoritzades es vol reconèixer, de manera excepcional, l'experiència de les entitats acreditades que presten els serveis de diagnòstic i atenció primerenca per autoritzar-les a dur a terme les tasques del servei de promoció d'autonomia personal per a infants d'entre 6 i 11 anys. De la mateixa manera, les entitats acreditades per prestar el servei d'ajuda a domicili podrien fer efectiu el servei de promoció d'autonomia personal per a majors.

Per aquesta raó, es modifica també la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears,a fi d'introduir un nou article que reguli una autorització excepcional, amb un temps limitat a 18 mesos, per a la prestació de serveis prioritaris de nova creació, quan aquests no estiguin prevists en la Cartera de Serveis Socials o pels quals no existeixen entitats concertades. Durant aquest termini, a més d'iniciar la prestació provisional del servei, les entitats autoritzades hauran de tramitar, seguint el procediment ordinari, l'autorització definitiva o acreditació del servei, davant l'administració corresponent.

III

El servei de transport interurbà regular de viatgers en autobús de Mallorca està operat per les empreses adjudicatàries dels tres lots del contracte de concessió de serveis de transport públic regular de viatgers d'ús general de Mallorca. En aquest contracte, iniciat l'1 de gener de 2021 amb una vigència de 10 anys prorrogable per 5 més, s'estableix la fórmula tipus de revisió del preu dels contractes de transport regular de viatgers per carretera mitjançant vehicles amb motor de combustió alimentat amb gasoil, aprovada pel Govern de l'Estat per mitjà del Reial decret 75/2018, de 19 de febrer. Així, aquesta fórmula recull, entre altres costs, l'evolució del cost del gasoil d'automoció. Ara com ara, el Govern de l'Estat no ha aprovat cap fórmula tipus per a contractes que utilitzin vehicles amb altres tecnologies de propulsió més sostenibles.

Es produeix la circumstància que les tres empreses adjudicatàries del contracte, en la seva oferta, varen incloure com a millora la utilització d'autobusos que funcionen amb una energia de propulsió alternativa al gasoil, menys contaminant per al medi ambient, com és el gas natural comprimit, de manera que Mallorca és la primera regió espanyola que opera tots els serveis interurbans amb vehicles sostenibles. Per tant, dels 223 autobusos que actualment presten el servei interurbà en autobús TIB a Mallorca, 198 funcionen amb gas i 18 amb propulsió elèctrica.

Així doncs, en l'actual context d'escalada de preus de les diferents energies de propulsió, és especialment alarmant el devastador augment que està sofrint el preu del gas natural comprimit en els darrers mesos, en què ha assolit increments significativament superiors al del preu del gasoil d'automoció. De fet, en els darrers sis mesos el preu del gasoil ha pujat un 14 % i el preu del gas natural comprimit un 115 %. Aquest fet està provocant greus problemes de tresoreria i importants pèrdues econòmiques en el compte de resultats de les empreses operadores del servei de les línies TIB a Mallorca, atès que la revisió del preu del contracte no està referenciada a l'elevadíssim preu del gas al qual estan fent front, sinó al preu del gasoil, que, encara que està augmentant, no ho fa en les dramàtiques proporcions en què ho fa el gas, i tot considerant el significatiu pes que té el cost de combustible en l'estructura de costs del servei.

Per tant, atès l'extraordinari escenari de crisi energètica que s'està produint, agreujat per la gran incertesa que provoca l'actual conflicte bèl·lic rus en la futura evolució dels preus energètics, és de vital importància per mantenir la sostenibilitat i la viabilitat econòmica de les empreses del sector, l'adopció de mesures urgents que contrarestin aquests ruïnosos efectes. Les mesures han d'anar encaminades, en aquest cas, al fet que sigui possible revisar, de manera excepcional i immediata, el preu del contracte en funció de l'evolució del preu del gas que publica mensualment el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, enlloc del preu del gasoil.

En matèria de mobilitat, també s'introdueixen beneficis fiscals aplicables a taxes portuàries de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Així mateix, es considera necessari establir el dret a viatjar gratuïtament en la xarxa de serveis regulars de transport interurbà per carretera i tren de Mallorca, a les persones desplaçades a les Illes Balears per mor del conflicte bèl·lic a Ucraïna.

D'altra banda, resulta novament de capital importància agilitzar i simplificar tots els processos administratius associats a la concessió de subvencions i ajuts inclosos dins les Mesures de diàleg social de les Illes Balears per fer front a l'impacte econòmic i social generat per la guerra a Ucraïna, aprovades el 23 de març de 2022 dins el marc del Pacte de Reactivació de les Illes Balears.

En aquest document s'expliciten un seguit de mesures que, d'una banda, atendran les necessitats més urgents que pateixen les persones desplaçades a les Illes Balears com a conseqüència del conflicte bèl·lic, i, de l'altra, un conjunt de polítiques de protecció a la societat i a l'àmbit econòmic i laboral, amb actuacions adreçades a pal·liar els efectes de la guerra, tant per a les empreses com per als treballadors de les Illes Balears. La resposta de l'Administració davant aquesta cruenta situació ha de ser ràpida i eficient i, per aquest motiu, s'introdueixen novament les mesures d'agilitació dels processos subvencionals en termes semblants als que s'estableixen en la secció 1a del capítol IV de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, que vigiran fins al 31 de desembre de 2022.

D'altra banda, la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia de la COVID-19 i la crisi de subministrament han provocat, ja durant l'exercici de 2021, un increment significatiu de preus de l'energia i de les matèries primeres que ha afectat greument el teixit empresarial de les Illes Balears, teixit que, a més, ja pateix els inconvenients derivats de la insularitat. Aquesta pujada excepcional de preus s'ha vist agreujada pel conflicte a Ucraïna. La situació ha afectat greument determinats contractes públics, fins al punt de posar-ne en perill l'execució, especialment la dels contractes d'obres, àmbit en què els contractistes es veuen en la necessitat d'abandonar determinats projectes ja iniciats atesa la impossibilitat d'assumir l'increment dels costs.

Atès això, i per tal de salvaguardar l'interès públic, s'ha considerat necessari adoptar, de manera urgent, les mesures imprescindibles per garantir la continuïtat dels contractes d'obres, i també d'altres contractes públics, afectats per l'increment de preus de les matèries primeres, i, per tant, per garantir la normal prestació dels serveis públics afectats.

A més, aquesta situació ha afectat de la mateixa manera els contractes de tot el territori de les Illes Balears, motiu pel qual, amb ple respecte al principi d'autonomia local i insular, i en l'exercici de les potestats de coordinació de les entitats locals i del règim de tutela, es preveu que els consells insulars i les entitats locals també puguin aplicar el règim jurídic que es regula, sempre que així ho aprovin amb l'instrument jurídic adient segons la normativa aplicable de cada ens.

La declaració d'emergència climàtica i la crisi energètica derivada del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna fa també que haguem d'accelerar la independència energètica, la implementació de renovables, les adequacions de les xarxes; adopció de mesures necessàries per poder desenvolupar les energies renovables i abandonar qualsevol combustible fòssil, inclòs el gas natural que no pot ser considerat com a preferent per part de la Comunitat Autònoma.

Així mateix, s'ha considerat urgent i necessari implementar mesures relacionades amb la gestió dels recursos humans dels empleats públics, atès que l'atenció a la situació d'emergència social que ens afecta requereix també l'aprovació de programes d'actuació, que s'han de poder dotar de personal amb la màxima agilitat possible.

En tot cas, per poder dur a terme les mesures que s'han d'adoptar com a conseqüència del conflicte d'Ucraïna, els titulars de les diferents seccions pressupostàries hauran de prioritzar l'assignació dels recursos disponibles per atendre les noves despeses.

IV

Aquest Decret llei conté 19 articles, dividits en cinc capítols. En el capítol I s'hi troben les disposicions generals, amb dos articles referits a l'objecte del Decret llei i als principis que l'inspiren.

El capítol II (articles 3 a 7) conté les mesures per facilitar i agilitar l'acolliment de persones desplaçades, en el sentit exposat en l'apartat II d'aquest preàmbul. El capítol III (articles 8 a 10) conté les mesures en matèria de mobilitat, en el sentit exposat en l'apartat III d'aquest preàmbul. El capítol IV (articles 11 a 14) conté les mesures per agilitar la tramitació de subvencions i el capítol V (articles 15 a 19) conté mesures per assegurar l'equilibri econòmic dels contractes, en ambdós casos exposades també en l'apartat III d'aquest preàmbul.

La part final del Decret llei es completa amb cinc disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i divuit disposicions finals, amb les quals es vol donar solució a determinades problemàtiques de diferents àmbits, de caràcter igualment extraordinari i urgent.

Atès que aquesta situació repercuteix en els contractes del sector públic de tot el territori de les Illes Balears, amb la disposició addicional primera es preveu que les entitats locals i els consells insulars, amb ple respecte al principi d'autonomia local i insular, puguin aplicar les normes que conté el capítol V d'aquest Decret llei, sempre que així ho acordi l'òrgan competent de l'administració pública corresponent. També es preveu que es puguin aplicar, si així ho acorda l'òrgan competent de l'administració pública insular o local corresponent, les normes d'agilitació de l'activitat subvencional que es contenen en aquest Decret llei. En el mateix sentit, es preveu que les entitats locals i els consells insulars, puguin també adoptar les normes que es contenen a les disposicions addicionals quarta i cinquena, així com les normes legals i reglamentàries de funció pública que es modifiquen mitjançant les disposicions finals cinquena, sisena, setena i vuitena d'aquest Decret llei, per tal d'agilitar els processos selectius que han de derivar de les ofertes d'ocupació pública i la provisió de llocs de feina, com també facilitar la crida de personal funcionari interí.

La disposició addicional segona conté normes per a la gestió dels crèdits per fer front a la situació d'emergència humanitària, i la disposició addicional tercera, en atenció al context econòmic actual, amplia el règim dels ajuts al finançament a determinades grans empreses elegibles, sense que les petites i mitjanes empreses deixin de ser l'objectiu preferencial com a base del teixit empresarial balear, i sempre que disposin de projectes objectivament viables, amb la finalitat de promoure la generació d'activitat econòmica i de llocs de treball a les Illes Balears.

Les disposicions addicionals quarta i cinquena introdueixen mesures d'agilitació de la selecció i la provisió de llocs de feina, amb la creació d'una comissió permanent de selecció i provisió, com a òrgan col·legiat encarregat, com a regla general, de la realització dels processos selectius d'accés a la funció pública com a funcionari de carrera o interí de la baremació dels mèrits en els procediments ordinaris de provisió de llocs de feina del personal al servei de l'Administració autonòmica de les Illes Balears. Aquestes mesures es completen amb les previsions que contenen la disposició transitòria primera i les disposicions finals cinquena, sisena setena i vuitena d'aquest Decret llei.

La urgència d'aquestes mesures ve determinada per la necessitat de donar compliment a les disposicions que conté la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública, la qual cosa requereix l'establiment de mesures per agilitar els processos selectius que han d'executar les ofertes d'ocupació relatives als processos d'estabilització que han d'estar aprovades i publicades en el BOIB abans de l'1 de juny de 2022.

En aquest context resulta necessari disposar de personal que es dediqui en exclusiva a l'execució de les convocatòries, cosa que s'aconsegueix amb la creació de l'esmentada Comissió Permanent, que té com a funció principal la de nodrir la composició de la resta d'òrgans (tribunals, comissions tècniques i òrgans selectius de borses), com també dur a terme altres funcions genèriques, com ara informar del desenvolupament, fer avaluacions, fer memòries, fixar criteris, etc.

La creació de la Comissió Permanent implica també la necessitat de modificar les composicions de cada un dels òrgans de selecció en els corresponents decrets reguladors per incorporar-hi els membres d'aquesta, qüestió aquesta que es duu a terme mitjançant les disposicions finals cinquena, sisena, setena i vuitena d'aquest Decret llei.

Per la seva banda, la disposició transitòria primera estableix un termini màxim de tres mesos per a la creació, la dotació pressupostària i l'ocupació dels llocs de feina necessaris per posar en marxa la Comissió Permanent de Selecció i Provisió, i la disposició transitòria segona estableix un règim de transitorietat per a la implantació telemàtica del règim especial de crida col·lectiva per al nomenament de personal funcionari interí.

La disposició derogatòria, com és habitual, deroga les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei i, en particular, una norma legal en matèria de canvi climàtic i transició energètica i dues normes reglamentàries, en matèria de selecció i provisió del personal funcionari al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en coherència amb les mesures que s'introdueixen mitjançant les disposicions addicionals quarta i cinquena i les disposicions finals tercera, quarta, cinquena i sisena d'aquest Decret llei.

Pel que fa a les disposicions finals, mitjançant la primera es modifica la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears per tal d'habilitar un règim d'autorització excepcional de prestació de serveis socials prioritaris de nova creació i, d'aquesta manera, amb caràcter excepcional, permetre a les entitats que actualment estan acreditades per prestar els serveis de diagnòstic i atenció primerenca, i les acreditades per prestar el servei d'ajuda a domicili, poder dur a terme el servei de promoció d'autonomia personal per a infants d'entre 6 i 11 anys i el servei de promoció d'autonomia personal per a persones grans, respectivament.

Mitjançant la disposició final segona s'introdueixen modificacions en el Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, a fi d'establir tota una sèrie de mesures tributàries destinades a pal·liar els efectes de la crisi energètica sobre les persones, com també els efectes de l'emergència humanitària creada per la invasió militar russa d'Ucraïna, que ha provocat una afluència massiva de persones afectades pel conflicte. Concretament, i pel que fa als tributs cedits per l'Estat, s'estableixen deduccions en l'impost sobre la renda de les persones físiques per raó de l'acolliment de persones desplaçades i per donacions efectuades amb motiu del conflicte. Pel que fa a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, es preveu un tipus de gravamen reduït per a l'adquisició de vehicles elèctrics i híbrids. S'estableix, així mateix, i per coherència interna, la reducció del valor d'aquests vehicles en l'impost sobre successions i donacions.

A més, i en relació amb l'impost sobre la renda de les persones físiques, és imprescindible i urgent actualitzar els límits de la base imposable, introduïts anys enrere, per poder aplicar les deduccions, atès l'increment de les rendes del treball, almenys en termes nominals, en aquests darrers anys. En efecte, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el cost salarial per hora efectiva de treball ha augmentat un 10 % en els darrers cinc anys, motiu pel qual s'incrementen aquests límits de la base imposable també en un 10 %.

Per tal d'assegurar l'aplicació d'aquestes mesures en l'exercici fiscal de 2022, i en compliment del que disposa l'article 10.2 de la Llei general tributària, especialment pel que fa a les mesures relatives a l'impost sobre la renda de les persones físiques, les quals, en cas de no fer cap manifestació expressa respecte del moment de producció d'efectes, no els desplegarien fins a l'inici del període impositiu de l'any 2023, es preveu expressament que aquestes mesures produeixin efectes a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, de la mateixa manera que la resta de mesures tributàries i no tributàries.

Amb la disposició final tercera s'introdueixen modificacions a la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, per tal d'accelerar l'adequació de les xarxes i també la implementació de les instal·lacions renovables i reduir els terminis d'emissió d'informes necessaris per dur a terme les actuacions que requereixin declaració d'utilitat pública.

La disposició final quarta introdueix modificacions en la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica,a fi de declarar els projectes de generació d'energies renovables inversions d'interès autonòmic, per tal de reduir el termini dels tràmits per dur a terme les instal·lacions d'aquestes energies renovables; a més, s'atorga el dret de poder autoproduir energia renovable a la ciutadania de les Illes Balears, i es fomenta la generació renovable distribuïda. Així mateix, s'estableix una especificació per a l'illa de Formentera, en atenció a les seves peculiaritats.

També es pretén accelerar l'adequació de les xarxes per a la implementació de les instal·lacions renovables i reduir els terminis d'execució per dur a terme les actuacions que requereixin declaració d'utilitat pública; tot això per avançar en la independència energètica.

Les disposicions finals cinquena, sisena, setena i vuitena d'aquest Decret llei es dicten en coherència amb la creació de la Comissió Permanent a què fan referència les disposicions addicionals quarta i cinquena, i suposen la modificació de l'apartat 4 de l'article 51 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (disposició final cinquena); modificacions del Decret 27/1994, d'11 de març, pel qual s'aprova el reglament d'ingrés del personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (disposició final sisena); modificacions del Decret 33/1994, de 28 de març, pel qual s'aprova el reglament de proveïment de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears (disposició final setena), i la modificació de l'apartat 6 de l'article 4 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció del personal funcionari interí al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (disposició final vuitena).

Al seu torn, la disposició final novena conté modificacions de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, a fi d'introduir mesures que facilitin la selecció i el nomenament de personal funcionari interí, en cas de necessitat urgent i inajornable, de la manera més àgil possible.

Quant a la disposició final desena, aquesta introdueix modificacions en la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears, atès que en una situació de crisi, com la que vivim, és obligat remoure els entrebancs a l'activitat econòmica, d'acord amb el que disposa la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, la qual va introduir canvis substancials dirigits a suprimir o limitar els obstacles que s'oposaven a la llibertat d'establiment i a la llibertat de prestació de serveis en els estats membres de la Unió Europea.

Concretament, la Directiva incideix de manera molt rellevant en els criteris que han constituït la base de la major part de les legislacions estatals i regionals europees en relació amb la implantació de l'anomenat gran establiment comercial.

Aquesta Directiva va motivar que s'haguessin de modificar o suprimir les autoritzacions comercials autonòmiques prèvies a la llicència sobre la instal·lació i les obres dels grans establiments comercials, però a les Illes Balears es va crear una figura jurídica, que no tenen la majoria de la resta de comunitats autònomes, per la qual es va integrar en el procediment d'autorització autonòmica de gran establiment comercial la llicència d'instal·lació i obres de l'establiment en qüestió, a través d'un informe del municipi competent sobre la instal·lació i les obres de l'establiment que té el contingut i la consideració de títol habilitant de la instal·lació i les obres a l'efecte de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears. La tramitació d'aquest procediment es va introduir en la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears, a través de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, la qual va afegir en la Llei 11/2014 esmentada una disposició transitòria quarta.

Després de més de tres anys de fer la tramitació d'aquesta autorització autonòmica de gran establiment comercial, segons la regulació prevista en la disposició transitòria quarta esmentada, s'ha comprovat que és urgent i necessari aclarir algun aspecte de la tramitació d'aquest procediment, ja que han anat sorgint problemes a causa de les diferents interpretacions que fan de la normativa aplicable els ajuntaments, que han de tramitar el subprocediment sobre la instal·lació i les obres de l'establiment (títol habilitant) que s'engloba dins el procediment principal d'autorització autonòmica de gran establiment comercial, i també la mateixa Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En especial,és necessari i urgent aclarir que, en el marc d'aquest procediment d'autorització autonòmica de gran establiment comercial, són els ajuntaments competents en cada cas els òrgans substantius que han de fer el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental davant la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, ja que tal com s'estableix en diferents informes, i sobretot en l'informe de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de data 28 de juny de 2021, l'ajuntament competent que correspongui no pot emetre l'informe favorable sobre la instal·lació i les obres de l'establiment sense que abans aquest mateix ajuntament hagi duit a terme el tràmit ambiental davant la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, i el resultat d'aquest tràmit ambiental sigui favorable.

Cal destacar que la resolució del procediment que fa el conseller competent en matèria de comerç tracta bàsicament sobre competències dels ajuntaments o dels consells insulars, com són les matèries d'ordenació territorial i urbanístiques, per la qual cosa és necessari aclarir aquest aspecte concret sobre el tràmit ambiental en la regulació d'aquest procediment, i adaptar així aquesta regulació a la realitat pel que fa a l'Administració que té les competències en matèria d'instal·lació i obres, que és l'administració municipal corresponent en què s'ha d'ubicar el gran establiment comercial de què es tracti en cada cas.

És per tot això que es considera urgent i necessari introduir una modificació en la lletra a) de l'apartat 2 de la disposició transitòria quarta de la Llei 11/2014 esmentada, per tal d'evitar dubtes interpretatius en el marc dels procediments d'autorització autonòmica de gran establiment comercial respecte al fet que són els ajuntaments els òrgans substantius que han de fer el tràmit ambiental davant la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, com a entitats competents en matèria d'instal·lació i obres dels establiments que s'hagin d'ubicar en el seu terme municipal.

Pel que fa a la disposició final onzena, és imprescindible modificar puntualment el Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, amb la finalitat d'introduir l'emissió d'un informe preceptiu per part de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma amb caràcter previ a l'aprovació de les bases reguladores de les subvencions, d'una manera anàloga a la que preveu l'article 17.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, tot i que amb caràcter no bàsic. En aquest sentit, el cert és que el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) aprovat pel Govern de l'Estat, l'avaluació del qual ha estat aprovada així mateix per la Comissió Europea, estableix que totes les administracions (estatal, autonòmiques i locals) beneficiàries o gestores dels fons europeus objecte del Pla esmentat han de sotmetre les bases reguladores que aprovin a un informe previ de la Intervenció General o de l'òrgan de control intern respectiu, per la qual cosa cal introduir aquest informe preceptiu en la nostra legislació autonòmica a fi d'assegurar l'estricte compliment de les previsions del PRTR en aquest punt.

També s'ha considerat urgent introduir una previsió legal, en matèria educativa, per la qual cosa s'inclou també una disposició final, la dotzena, que modifica la redacció de l'article 18 de la Llei 1/2022, de 8 de març,d'educació de les Illes Balears, amb la finalitat d'ajustar-la a la normativa bàsica en relació amb l'avaluació del batxillerat que conté el Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen l'avaluació i la promoció en l'educació primària, com també l'avaluació, la promoció i la titulació en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional.

Concretament, en el batxillerat el professorat de cada matèria ha de decidir, en finalitzar el curs, si l'alumnat ha assolit els objectius i l'adequat grau d'adquisició de les competències corresponents. Per obtenir el títol serà necessari haver obtingut l'avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de batxillerat. No obstant això, es preveu que, de manera excepcional, l'equip docent pugui decidir l'obtenció de la titulació per part d'un alumne que hagi superat totes les matèries menys una sempre que es consideri que ha assolit els objectius i les competències pertinents i s'hagi presentat a les proves corresponents.

D'altra banda, i atès que l'increment de preus dels materials de construcció, agreujat durant el primer trimestre de l'any, i el fet que els mòduls de preu màxim d'habitatge protegit no s'hagin vist modificats des de 2008, suposa un greu obstacle a la promoció privada d'habitatge protegit, resultant inviable la construcció en molts casos, la disposició final tretzena possibilita l'actualització d'aquests preus d'acord amb els increments efectius dels preus de construcció, cosa que permetrà recuperar i impulsar la promoció privada d'habitatges protegits.

Pel que fa a la disposició final catorzena, s'ha d'assenyalar que la industria audiovisual de les Illes Balears és un dels sectors productius amb més projecció econòmica de la nostra comunitat, font de talent creatiu i cultural, a la vegada que serveix de foment per a la desestacionalització de l'economia balear i per a la innovació tecnològica, i que l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ha esdevingut, en els darrers anys, en l'agent essencial del desenvolupament de la industria audiovisual balear, mitjançant les partides pressupostàries destinades a producció pròpia.

Des del Govern de les Illes Balears s'ha demostrat en els darrers anys un compromís real i ferm envers el servei de ràdio i televisió pública de les Illes Balears, amb les dotacions econòmiques adequades per a disposar d'un servei públic de comunicació audiovisual fort i de qualitat. Malauradament, igual que altres sectors, l'audiovisual s'ha vist afectat negativament durant la pandèmia. L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears ha esdevingut el motor principal de la industria audiovisual balear, fomentant la producció pròpia balear, amb la posada en marxa de formats i programes realitzats per empreses audiovisuals de la nostra comunitat, donant difusió de continguts de proximitat, vinculats a la societat i cultura de les nostres Illes, que fan de vincle i cohesió interinsular.

Des del Govern de les Illes Balears igualment es vol continuar fomentant el sector audiovisual balear, perquè continuï essent una indústria pionera i d'avantguarda de la nostra comunitat, donant suport a les empreses, entitats i professionals autònoms que la conformen, prop de 1.000 famílies i més de 150 empreses.

Per a la dinamització i foment del sector audiovisual local, perquè sigui de cada vegada un instrument de diversificació, modernització, innovació i desenvolupament més potent i estratègic per a la nostra comunitat, resulta precís l'increment de la dotació pressupostària de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears per a l'exercici 2022 en 1.500.000 euros, provinents, per una banda, de l'ampliació de l'aportació del Govern de les Illes Balears en 1.100.000 euros, per l'altra, de la utilització dels romanents de crèdits de l'ens de l'exercici 2021, generats per les majors vendes de publicitat, per import de 400.000 euros.

Per a això, mitjançant la disposició final catorzena se modifica l'article 34 de la Llei 5/2021, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022 , en el sentit d'incrementar en 1.100.000 euros el límit màxim de despesa del servei públic de comunicació audiovisual per a l'any 2022. L'increment esmentat es destinarà a la producció pròpia balear, per expandir i reforçar el teixit de professionals i empreses del sector audiovisual de les Illes Balears, impulsant d'aquesta manera el seu paper de diversificació i recuperació de l'economia de les Illes Balears, i a la vegada, donant major projecció a la carrera d'èxit d'aquestes empreses i professionals, afavorint la consolidació del talent creatiu de les nostres illes.

Finalment, l'aprovació pel Parlament de les Illes Balears de la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables, va dotar de drets a la unió de dues persones que, amb independència de la seva orientació sexual, compartien la seva vida en una relació afectiva anàloga a la conjugal.

Es reconeixia un tipus d'unió distinta al matrimoni cada vegada més present en la societat, i va permetre a les parelles del mateix sexe, privades fins aquest moment de la protecció que oferia el sistema jurídic o l'aparell estatal, equiparar els drets i deures als de les parelles heterosexuals, entre d'altres el dret successori, el dret a cobrar una pensió de viduïtat, etc.

L'objectiu de la Llei, que era reconèixer la unió de dues persones que conviuen de manera lliure, pública i notòria en una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal ha estat substituït en més del 80 % de les sol·licituds per la regularització de la situació administrativa dels sol·licitants en matèria d'estrangeria, fent cada vegada més difícil la constatació de l' existència d'una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal, objecte de la Llei, tal com ve definit a l'article 1.

Al mateix temps, en la legislació autonòmica comparada es ve demanant l'acreditació d'aquesta convivència per un període de fins a dos anys, mentre que la llei 18/2001 no exigia cap requisit de temporalitat, i fins a 2019 ni tan sols que els dos membres de la parella tenguessin la seva residència a les Illes Balears.

Atesa l' evolució tan del nombre com del perfil dels sol·licitants, la mínima modificació que se proposa en el sentit d'exigir l'acreditació un any de prèvia convivència, reforça la presumpció de veracitat de la unió de les persones, la seva convivència, i la relació d'afectivitat anàloga a la conjugal, evitant el possible la constatació cada vegada més freqüent de la utilització del reconeixement en les condicions actuals de la parella de fet per altres finalitats no previstes en la norma. Això constitueix d'una banda un frau de llei d'acord amb l'apartat 4 de l'article 6 del Codi Civil, en utilitzar la llei que ara es pretén reformar per aconseguir unes altres finalitats no previstes en ella, és a dir, en moltes ocasions, no existeix cap vincle afectiu entre les parts, i aquestes per la seva conveniència intenten aparentar una relació afectiva i de convivència inexistents, que d'una altra banda arriba a ser el substrat d'actuacions delictives, com ha quedat evidenciat a través de la col·laboració amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Amb la reforma que se du a terme mitjançant la disposició final quinzena d'aquest Decret llei, que modifica la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables, se reforça l'esperit de la llei exigint l'acreditació d'un any de convivència prèvia, al mateix temps que es dota de més eines a l'òrgan instructor per tal de comprovar i mantenir la veracitat de les inscripcions al Registre de Parelles Estables .

A més de l'exposat, per tal de recolzar les dones víctimes de maltractament en la dissolució de la parella estable que formaven amb l'agressor, s'eximeix de la comunicació efectiva a l'altra part de la voluntat d'extingir la parella i cancel·lar la inscripció al Registre.

Així mateix, i per tal de facilitar una millor i més eficaç aplicació de la Llei garantint el principi de jerarquia normativa, s'intervé, mitjançant la disposició final setzena d'aquest Decret llei, modificant els preceptes del Decret 112/2002, de 30 d'agost, pel qual es crea el Registre de parelles Estables de les Illes Balears i se'n regulen la organització i la gestió, afectats per la modificació de la Llei 18/2001 esmentada.

La disposició final dissetena conté una deslegalització de les normes que contenen les disposicions addicionals quarta i cinquena i finals sisena, setena, vuitena i setzena d'aquest Decret llei, que podran ser modificades mitjançant un decret del Consell de Govern, com també el contingut de la disposició addicional setena de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que es modifica mitjançant l'apartat 2 de la disposició final novena d'aquest Decret llei.

Per acabar, la disposició final divuitena s'ocupa de l'entrada vigor i també difereix la producció d'efectes de les normes relacionades en les disposicions addicionals quarta i cinquena i les finals cinquena, sisena, setena i vuitena, al moment de la creació, la dotació pressupostària i l'efectiva ocupació dels llocs de feina de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió, respecte de la qual la disposició transitòria primera n'estableix el termini màxim de tres mesos.

V

Certament, el decret llei, regulat en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears a imatge del que preveu l'article 86 del text constitucional, constitueix un instrument en mans del Govern de la Comunitat Autònoma per fer front a situacions de necessitat extraordinària i urgent, encara que amb el límit de no poder afectar determinades matèries. Com a disposició legislativa de caràcter provisional que és, la permanència del decret llei en l'ordenament jurídic està condicionada a la ratificació parlamentària corresponent, mitjançant la denominada convalidació. Doncs bé, d'acord amb el que s'ha exposat abans, i en aquest difícil context de crisi sanitària, social i econòmica a la qual estan fent front totes les administracions públiques, el Govern de les Illes Balears considera adequat l'ús del decret llei per assegurar el compliment dels contractes d'obra que es troben actualment en execució, la paralització dels quals podria general greus perjudicis a l'interès públic.

En efecte, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern. Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal.

En el cas que ens ocupa, la declaració de guerra i la invasió russa a Ucraïna, amb les derivades humanitàries i econòmiques que ha provocat el conflicte bèl·lic, justifiquen sobradament l'adopció del decret llei per pal·liar els efectes negatius d'aquesta situació que afecta la ciutadania de les Illes Balears, com també a la resta de ciutadans espanyols i europeus.

Pel que fa als principis de bona regulació de l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, aquest Decret llei es justifica per raons d'interès general, d'acord amb els principis de necessitat i eficàcia, en els termes exposats al llarg d'aquest preàmbul. En virtut del principi de proporcionalitat, en aquest Decret llei es preveu la regulació imprescindible per assegurar el manteniment de l'equilibri econòmic dels contractes administratius d'obres. D'acord amb el principi de seguretat jurídica, aquest Decret llei respecta la normativa autonòmica, estatal i de la Unió Europea, i s'hi integra, com no pot ser d'una altra manera. Així mateix, en compliment del principi de transparència, s'han definit amb claredat els objectius de la norma. I, pel que fa al principi d'eficiència, no s'ha previst cap càrrega administrativa innecessària.

Per acabar, i des del punt de vista de les competències per raó de la matèria de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, cal afegir que aquest Decret llei troba ancoratge, des d'aquest punt de vista substantiu, en els articles 12, 16.3, 20, 26 punts 5, 6, 15,16, 21, 26, 28, 139, 42 i 49 de l'article 30 i punts 3, 5, 6 i 13 de l'article 31, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta del vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica; de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat; de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors; de la consellera d'Afers Socials i Esports; del conseller d'Educació i Formació Professional, i del conseller de Mobilitat i Habitatge, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 30 de març de 2022, s'aprova el següent

DECRET LLEI

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Objecte

1. L'objecte d'aquest Decret llei és establir mesures extraordinàries i urgents per afrontar l'acolliment a les Illes Balears de persones afectades pel conflicte a Ucraïna, així com les conseqüències socioeconòmiques derivades en la població de les Illes Balears, en especial de la socialment més vulnerable, fixant les especialitats organitzatives i de procediment necessàries per simplificar i agilitar els procediments de subvencions i d'ajuts, l'arrendament temporal d'espais d'acollida i, en general, qualssevol actuacions i procediments destinats al mateix objectiu.

2. Es pretén, així mateix, establir mesures de contenció davant els danys que es produeixen per al consum i la reactivació econòmica a conseqüència de l'increment de preus de l'energia i de les matèries primeres, com també mesures per rebaixar la dependència energètica de Rússia a través de l'impuls de l'hidrogen verd i de les energies renovables.

3. En atenció a la concurrència de raons d'interès general, mitjançant aquest Decret llei es preveu també establir mesures per garantir la viabilitat econòmica dels contractes del sector públic, mesures d'agilitació de l'activitat subvencional, com també mesures d'agilitació per a la selecció d'empleats públics.

Article 2

Principis de tramitació

Les actuacions i els procediments d'execució de mesures directament relacionades amb l'objecte d'aquest Decret llei s'han de tramitar d'acord amb els principis de prioritat, preferència i celeritat.

 

Capítol II Mesures per a l'acolliment de persones desplaçades

Article 3

Persones afectades pel conflicte a Ucraïna

Als efectes de les actuacions previstes en aquest Decret llei, es consideren persones afectades pel conflicte a Ucraïna les que han sol·licitat la protecció temporal regulada per l'Ordre ministerial PCM/169/2022, de 9 de març, per la qual es desenvolupa el procediment de reconeixement per a la protecció temporal a persones afectades pel conflicte a Ucraïna.

Article 4

Especialitats en la tramitació d'arrendaments d'immobles

1. De manera excepcional, els procediments d'arrendament d'immobles a favor de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que tenguin com a destinació l'acolliment de persones afectades pel conflicte a Ucraïna s'han de tramitar pel procediment de concertació directa establert en l'article 65.2.a) de la Llei 6/2001, d'11 d'abril, de patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Els contractes a què es refereix l'apartat anterior han de tenir una durada màxima d'un any, amb una possible pròrroga de sis mesos.

3. La tramitació d'aquests expedients d'arrendament per part de la conselleria competent en matèria de patrimoni només requereix la documentació següent:

a) Informe justificatiu de la consellera d'Afers Socials i Esports de la urgència i l'oportunitat de disposar de l'immoble, així com una descripció de la ubicació i les característiques físiques i jurídiques d'aquest.

b) Esborrany del contracte d'arrendament.

c) Nota simple actualitzada del Registre de la Propietat.

d) Identificació del titular de l'immoble i, si s'escau, dels seus representants.

e) Declaració responsable del titular de l'immoble en la qual s'incloguin les manifestacions següents:

e.1) Que no està inclòs en les prohibicions per contractar amb l'Administració conforme a l'article 71 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, amb la menció expressa que no es troba en cap dels supòsits als quals es refereixen la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i el seu Reglament, aprovat pel Decret 250/1999, de 3 de desembre.

e.2) Que es troba al corrent del compliment de les obligacions tributàries amb l'Estat, amb la Seguretat Social,amb l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i amb el municipi en el qual es troba situat l'immoble pel que fa a l'impost sobre béns immobles, imposades per les disposicions vigents.

e.3) Que no existeix cap arrendament, càrrega o gravamen més que els que, si s'escau, constin en la nota simple actualitzada del Registre de la Propietat.

e.4) Que es compromet a respondre de totes les reclamacions de tercers que es puguin plantejar sobre l'immoble ofert, i que es troba al corrent del pagament dels diferents serveis de subministraments.

e.5) Que està al corrent del pagament dels deutes amb la comunitat de propietaris, si l'immoble està sota el règim de propietat horitzontal, i que compta amb la conformitat de l'entitat financera per dur a terme l'arrendament, en cas que l'immoble tengui càrregues hipotecàries o altres derivades de deutes bancaris.

e.6) Que l'immoble compleix les normes tècniques d'accessibilitat i eliminació de barreres arquitectòniques, d'acord amb la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

e.7) Que l'immoble disposa del certificat d'eficiència energètica d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, i que està inscrit en el registre corresponent; amb la cèdula d'habitabilitat pertinent i, si escau, amb l'informe d'avaluació de l'edifici d'acord amb la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

f) Informe d'un tècnic de l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma sobre l'adequació de la renda al preu de mercat que es pretén contractar i de les característiques tècniques de l'immoble. Aquest informe s'ha d'emetre en el termini màxim de cinc dies des de la recepció de la sol·licitud d'emissió.

g) Certificat d'existència de crèdit pressupostari adequat i suficient i la resta de documentació comptable prevista per la normativa aplicable.

Article 5

Especialitats en la tramitació de subvencions i ajuts

1. Per atendre la situació d'emergència humanitària, mitjançant un acord del Consell de Govern s'ha d'aprovar una convocatòria d'ajuts econòmics d'emergència destinada a les persones afectades pel conflicte a Ucraïna, d'acord amb la definició de l'article 2 d'aquest Decret llei, i a les persones que acullin infants que es trobin sotmesos al marc dels desplaçaments temporals regulats en els articles 187 i 188 del Reglament d'estrangeria, aprovat mitjançant el Reial decret 55/2011, de 20 d'abril, als seus domicilis particulars o entitats socials que ofereixin acolliment a instal·lacions d'allotjament col·lectiu.

Aquesta convocatòria s'emmarca en la regulació dels ajuts econòmics d'emergència del títol IV del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears.

2. S'habilita la Conselleria d'Afers Socials i Esports perquè tramiti l'ampliació de la dotació de les línies de subvenció vigents per a entitats de distribució d'aliments o d'ajuts destinats a pal·liar la pobresa energètica.

Article 6

Finançament de les actuacions

1. Els contractes d'arrendaments d'immobles a què es refereix l'article 4 d'aquest Decret llei i els ajuts econòmics d'emergència que preveu l'apartat 1 de l'article 5 s'han de tramitar amb càrrec al subprograma 232A04 Cooperació internacional: emergència humanitària conflicte d'Ucraïna.

2. Els crèdits que s'imputin a aquest subprograma tenen el caràcter d'ampliables als efectes de l'article 57 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 7

Aprovació de programes temporals

1. Atesa la necessitat urgent de personal de caràcter tècnic per a la gestió dels expedients de contractació i de subvencions a què fan referència els articles 4 a 6 anteriors, es poden aprovar programes temporals, amb una durada màxima de dos anys, sempre que no es puguin assumir els objectius assignats al projecte mitjançant l'estructura orgànica i funcional de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Aquests programes temporals els han d'aprovar els consellers competents per raó de la matèria, amb els informes preceptius, previs i vinculants de la Direcció General de Pressuposts i de la Direcció General de Funció Pública, quan prevegin el nomenament de personal funcionari interí, els quals s'han de pronunciar sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera i sobre els aspectes de legalitat aplicables, respectivament, asol·licitud de l'òrgan directiu corresponent, motivada per la referència a les necessitats de recursos humans inherents al contingut del programa temporal i a la impossibilitat o la dificultat de cobrir aquestes necessitats amb personal preexistent.

Els informes de la Direcció General de Pressuposts i de la Direcció General de Funció Pública esmentats substitueixen els informes a què fa referència l'apartat 2 de l'article 19 de la Llei 5/2021, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022.

En els casos en què es verifiquin els supòsits dels apartats 3, 4, 5 o 6 de l'article 19 de la Llei 5/2021 esmentada, s'hauran d'emetre els informes prevists en aquests apartats o les normes equivalents de les successives lleis anuals de pressuposts generals, amb referència al projecte temporal corresponent.

El programa temporal pot preveure el nomenament de personal funcionari interí de programa i la despesa es pot imputar al capítol de despeses de personal o al capítol de despeses d'inversions, d'acord amb l'article 74 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En tot cas, s'ha de retre compte al Consell de Govern de l'aprovació d'aquests programes temporals.

3. Per tal d'obtenir l'informe de la Direcció General de Pressuposts a què fa referència l'apartat anterior, s'ha de trametre la documentació següent:

a) Una memòria del programa temporal en la qual s'han de consignar l'objecte i la finalitat, les tasques que se'n deriven, les necessitats de personal vinculades, fent menció expressa a la impossibilitat d'assumir-les amb mitjans propis, i les seves característiques, la necessitat urgent inajornable dels nomenaments de personal vinculats, la direcció de les actuacions, l'adscripció orgànica, la durada del projecte, que no pot excedir de dos anys, i el cost i la partida pressupostària amb la qual s'atendrà la despesa.

b) Un quadre resum amb el cost previst per a cada exercici per a tot el personal funcionari interí adscrit al programa temporal, en què s'especifiqui cada lloc de treball, amb detall del cost de les retribucions i separadament del cost dela seguretat social i, si s'escau, previsió d'altres despeses.

c) Un certificat de suficiència pressupostària, amb referència a tots els exercicis de la durada del programa.

d) En cas de nomenament de personal funcionari interí de programa vinculat a un projecte d'inversió amb càrrec al capítol 6 de despeses, també s'ha d'adjuntar el projecte d'inversió afectat. Quan el projecte d'inversió només prevegi despeses de personal i l'import coincideixi amb el del programa temporal, el projecte d'inversió es pot entendre substituït pel programa temporal, sempre quees justifiqui la capacitat de produir efectes futurs d'acord amb l'article 48.1 del Decret 75/2004, de 22 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

4. Amb independència del personal interí de programa, també es pot nomenar personal funcionari interí per acumulació de tasques o contractar personal laboral de durada determinada, d'acord amb la normativa de funció pública i laboral vigent. En aquests casos, a la sol·licitud d'informe de la Direcció General de Pressuposts també s'ha d'adjuntar:

a) Una memòria justificativa sobre l'acumulació de tasques sobrevinguda, amb el cost i la font de finançament amb càrrec a la qual s'atendrà la despesa.

b) Un quadre resum amb el cost previst per a cada lloc de treball, amb detall del cost de les retribucions i separadament del cost de la seguretat social i, si s'escau, previsió d'altres despeses.

c) Un certificat de suficiència pressupostària, amb referència a tots els exercicis de la durada del projecte.

5. La documentació necessària per a la tramitació dels informes de la Direcció General de Funció Pública relatius al nomenament o a la contractació de personal interí de programa temporal o per acumulació de tasques s'ha de determinar mitjançant una resolució de la directora general de Funció Pública.

 

Capítol III Mesures en matèria de transports i mobilitat

Article 8

Revisió excepcional del preu del contracte de concessió de serveis de transport públic regular de viatgers d'ús general de Mallorca

Es reconeix als concessionaris dels serveis de transport interurbà regular de viatgers en autobús de Mallorca la possibilitat d'una revisió excepcional del preu del contracte de concessió, que reculli l'increment del cost del consum de gas natural comprimit. La vigència de la referida revisió excepcional del preu serà fins que s'aprovi una fórmula tipo d'aplicació als contractes de transport regular interurbà de viatgers per carretera amb vehicles propulsats per motor de combustió interna alimentat amb gas natural comprimit, i una vegada modificades les corresponents concessions.

La revisió extraordinària del preu del contracte es durà a terme durant el seu període de vigència en cada liquidació mensual a partir del 1 de març del 2022. Aquesta revisió s'efectuarà aplicant els següents coeficients d'actualització extraordinaris en el moment t sobre el cost ofert del servei amb microbusos, Ktme, i amb autobusos, Ktae:

• Per als serveis que es presten amb microbusos i vehicles de petita capacitat:

• Per a la resta de serveis prestats amb autocar:

Essent,

GAt: el preu de gas natural comprimit (GNC) del darrer informe mensual de preus de carburants i combustibles publicat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

GAo: el preu de gas natural comprimit (GNC) de l'informe mensual de preus de carburants i combustibles publicat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic corresponent al mes en que va acabar el termini de tres mesos des de la finalització del termini de presentació d'ofertes.

Quan s'efectuï la revisió ordinària del preu del contracte així com estableix el Plec de Clàusules Administratives en una liquidació mensual que prèviament s'hagi revisat de forma extraordinària, caldrà suprimir de la fórmula per a l'obtenció dels coeficients de revisió periòdica Ktm i Kta, l'element de Cost del Gasoil d'Automoció (G). D'aquesta forma caldrà incrementar el terme fixo que representa la fracció no revisable del preu del contracte, en el valor del coeficient del terme de cost suprimit (G), de forma que la suma de tots els coeficients mantinguts més el terme fixo sigui la unitat. Concretament, l'expressió de les fórmules per a l'obtenció d'aquests coeficients serien les següents:

• Per als serveis que es presten amb microbusos i vehicles de petita capacitat:

• Per a la resta de serveis prestats amb autocar:

Article 9

Beneficis fiscals aplicables a determinades taxes portuàries de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

S'estableixen les bonificacions temporals següents sobre la quota tributària de les taxes portuàries, meritades en el primer semestre de l'any 2022 i regulades en la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

a) El 50 % de la quota de les taxes portuàries (G-1 i G-3) de les quals siguin subjectes passius les navilieres dels vaixells de transport de mercaderies que prestin servei de línia regular amb destinació a ports de competència autonòmica, el fet imposable de les quals es regula en els articles 227 i 246 de la Llei 11/1998.

b) El 100 % de la quota de la taxa per subministrament d'aigua i d'energia elèctrica (taxa E-3) de les quals siguin subjectes passius les embarcacions de pesca professional que tenguin lloc base a ports de competència autonòmica,el fet imposable de la qual es regula en l'article 299 de la Llei 11/1998.

c) El 100 % de la quota de la taxa per emmagatzematge (taxa E-2) de les quals siguin subjectes passius les embarcacions professionals de pesca que tenguin lloc base a ports de competència autonòmica,el fet imposable de la qual es regula en l'article 291 de la Llei 11/1998.

d) El 50 % de la quota de la taxa portuària (G-4) de les quals siguin subjectes passius les embarcacions professionals de pesca que tenguin lloc base a ports de competència autonòmica, el fet imposable de la qual es regula en l'article 262 de la Llei 11/1998.

 

Article 10

Règim tarifari del Consorci de Transports de Mallorca aplicable a les persones beneficiàries de la protecció temporal, en cas d'afluència massiva de persones desplaçades

Les persones beneficiàries del règim de protecció temporal regulat en el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades, aprovat pel Reial decret 1325/2003, de 24 d'octubre, residents a Mallorca, tenen dret a viatjar gratuïtament en la xarxa de serveis regulars de transport interurbà per carretera i tren de Mallorca, prèvia expedició de la targeta intermodal i inscripció en el sistema

 

Capítol IV Mesures per agilitar la tramitació de subvencions

Article 11

Àmbit d'aplicació

1. El règim especial regulat en aquest capítol és aplicable a l'activitat de foment que duguin a terme l'Administració de la Comunitat Autònoma i els ens públics de caràcter instrumental que en depenguin, per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels increments de preus de l'energia i de la crisi provocada per la guerra d'Ucraïna. També ho és respecte dels consells insulars, els ajuntaments i els ens públics de caràcter instrumental que depenguin d'alguna d'aquestes administracions o hi estiguin vinculats, sempre que aquest règim no entri en contradicció amb la legislació bàsica de l'Estat en matèria de subvencions aplicable als ens locals.

2. Aquest règim especial té vigència fins al dia 31 de desembre de 2022, data a partir de la qual no es poden aprovar bases reguladores ni iniciar procediments de concessió de subvencions a l'empara d'aquest capítol, que sí que és aplicable, això no obstant i si escau, a les actuacions dels procediments en tramitació que s'hagin iniciat amb anterioritat a la data esmentada.

Article 12.

Aprovació i contingut de les bases reguladores i de les convocatòries

1. Per a l'aprovació de les bases reguladores no són aplicables les previsions del capítol II del títol IV de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, sinó únicament els tràmits següents: resolució d'inici, informació pública per un període de set dies, informe dels serveis jurídics i, si escau, fiscalització prèvia de la Intervenció General.

2. L'elaboració, l'aprovació i la publicació oficial de les bases reguladores pot incloure la de les convocatòries corresponents.

3. Les bases reguladores i les convocatòries poden:

a) Exigir que la participació en el procediment de concessió de la subvenció, com també en les actuacions de justificació i comprovació, es faci exclusivament per via telemàtica.

b) Prescriure, quan escaigui, que sigui un òrgan de caràcter unipersonal l'encarregat d'exercir les funcions legalment atribuïdes a les comissions avaluadores.

c) Preveure la concessió de bestretes fins al 100 % de l'import màxim de la subvenció, amb l'autorització prèvia de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors.

d) Dispensar totalment o parcialment la constitució de garanties en funció de la capacitat econòmica del futur beneficiari.

e) Permetre l'acreditació de requisits per a la concessió dels ajuts i la justificació de les despeses corresponents a subvencions d'import igual o inferior a dotze mil euros mitjançant una declaració responsable de la persona o l'entitat beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.

f) Posar a disposició de les persones i entitats beneficiàries un model simplificat de compte justificatiu.

 

Article 13

Supòsits de manca de bases reguladores, de convocatòria o de concurrència

Les regles previstes en l'article anterior són igualment aplicables als procediments de concessió de subvencions que s'iniciïn d'ofici o a sol·licitud de persona interessada en els quals no sigui legalment necessària l'aprovació prèvia de bases reguladores o de convocatòria, o no sigui exigible la concurrència.

Article 14

Regles especials de gestió

1. Les bases reguladores i les convocatòries poden establir que la comprovació econòmica es faci mitjançant un sistema de mostreig de les factures o dels documents acreditatius de la realització i, si escau, del pagament de les despeses, sempre que es tracti de despeses de caràcter successiu o recurrent vinculades a l'activitat subvencionada.

2. En el cas de subvencions cofinançades per dues o més administracions públiques, les bases reguladores poden establir un sistema simplificat de justificació de la quantia total de la subvenció amb la finalitat que la persona beneficiària hagi de presentar el compte justificatiu només a una de les administracions.

 

Capítol V Mesures per assegurar l'equilibri econòmic dels contractes

Article 15

Objecte i àmbit d'aplicació

1. Els òrgans de contractació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del seu sector públic instrumental queden habilitats per adoptar les mesures que preveu aquest capítol en els supòsits en què s'hagi produït una alteració extraordinària i imprevisible dels preus dels materials tinguts en compte en la formalització del contracte o, si escau, en les modificacions posteriors.

2. Aquest capítol s'ha d'aplicar exclusivament als contractes administratius i privats que, en data 1 de gener de 2021, es trobin en execució o bé l'execució dels quals s'hagi iniciat amb posterioritat a l'1 de gener de 2021, sempre que s'hagin licitat abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, i únicament respecte de les variacions en el cost dels materials efectivament suportades que s'hagin produït en el període comprès entre l'1 de gener de 2021 i la data de la sol·licitud del restabliment de l'equilibri econòmic per part del contractista.

3. S'exclouen de l'aplicació d'aquesta norma els contractes menors.

4. Les mesures que estableix aquest capítol són incompatibles entre si i amb les mesures excepcionals de revisió de preus previstes en el Reial decret llei 3/2022, d'1 de març, de mesures per a la millora de la sostenibilitat del transport de mercaderies per carretera i del funcionament de la cadena logística, i pel qual es transposa la Directiva (UE) 2020/1057, de 15 de juliol de 2020, per la qual es fixen les normes específiques respecte de la Directiva 96/71/CE i la Directiva 2014/67/UE per al desplaçament dels conductors en el sector del transport per carretera, i de mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d'obres.

Article 16

Alteració extraordinària i imprevisible

1. A l'efecte d'aquest capítol, s'entén per alteració extraordinària i imprevisible una variació en els costs dels materials, considerats individualment o conjuntament, superior al 6 % respecte dels costs d'aquests materials prevists en el contracte, sempre que, aïlladament o conjuntament, suposi un increment de cost per al contractista superior al 6 % de l'import de licitació del contracte o, si escau, de la modificació posterior.

2. A aquest efecte, s'han de tenir en compte els materials que s'incloguin en l'índex de costs del sector de la construcció que elabora el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i també de l'energia.

Així mateix, es poden tenir en compte els materials de construcció de baix impacte ambiental que siguin d'obtenció local, en compliment del que disposa l'article 71 de la Llei de canvi climàtic.

Article 17

Mesures que es poden adoptar

1. Les mesures que es poden adoptar en els casos prevists en aquest capítol consisteixen en alguna d'aquestes opcions:

a) En el cas de contractes d'obres, una compensació econòmica al contractista consistent en la diferència entre el cost dels materials justificat pel contractista en la seva sol·licitud i el preu dels materials prevists en el pressupost d'execució material del projecte licitat.

b) En el cas de qualsevol tipus de contracte, una modificació del contracte per restablir l'equilibri econòmic, sempre que es compleixin els requisits de l'article 205 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

2. Qualsevol d'aquestes mesures s'ha d'acordar necessàriament dins els límits de les dotacions consignades cada any en el pressupost de cada òrgan de contractació.

Article 18

Compensació extraordinària

1. El procediment per aplicar la compensació extraordinària a què fa referència la lletra a) de l'apartat 1 de l'article anterior s'ha d'iniciar mitjançant una sol·licitud del contractista adreçada a l'òrgan de contractació.

2. El termini de presentació de les sol·licituds començarà l'endemà de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i, en tot cas, abans que s'emeti el certificat de final d'obra.

3. El contractista ha d'adjuntar a la sol·licitud esmentada la documentació següent:

a) La documentació justificativa que acrediti, de manera fidedigna, l'existència d'una alteració extraordinària i imprevisible dels preus dels materials tinguts en compte per a la formalització del contracte.

b) El càlcul de la compensació que consideri procedent i el desglossament. Per a això, s'ha de tenir en compte l'índex de costs del sector de la construcció que elabora el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que actuarà com a límit màxim per al concepte «cost dels materials justificat pel contractista en la seva sol·licitud».

c) En el cas de materials de construcció de baix impacte ambiental que siguin d'obtenció local, s'ha de tenir en compte el Llibre de Preus de la Construcció publicat pel Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca, que actuarà com a límit màxim per al concepte «cost dels materials justificat pel contractista en la seva sol·licitud» del càlcul de la compensació i el desglossament a què es refereix la lletra b) anterior.

4. Un cop rebuda la sol·licitud, l'òrgan de contractació l'ha d'analitzar tenint en compte les certificacions d'obra emeses des de l'1 de gener de 2021, i pot dur a terme qualsevol altre acte d'instrucció que consideri necessari.

Un cop examinada la sol·licitud i duits a terme, si s'escau, els tràmits a què es refereix el paràgraf anterior, l'òrgan de contractació ha d'elaborar una proposta de resolució de la qual ha de donar audiència al contractista per un termini de deu dies hàbils.

5. Una vegada finalitzat el tràmit d'audiència, l'òrgan de contractació, amb l'informe previ dels serveis jurídics competents i de la Intervenció General, si escau, ha de dictar una resolució.

6. El termini màxim per resoldre el procediment és de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud.

El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sense que s'hagi notificat cap resolució expressa legitima el contractista per entendre desestimada per silenci la sol·licitud presentada.

7. La quantia de les compensacions que es puguin aprovar, d'acord amb el que disposa aquest Decret llei, no pot superar aïlladament o conjuntament el 20 % del preu primitiu del contracte, exclòs l'impost sobre el valor afegit.

Article 19

Pagament de la compensació extraordinària dels contractes d'obra

1. La compensació extraordinària prevista en la lletra a) de l'article 16.1 s'aplica sens perjudici de la regulació que estableixi la legislació bàsica per a aquests supòsits i d'acord amb la regla d'incompatibilitat a què es refereix l'article 15.4 d'aquest Decret llei.

En tot cas, les quantitats percebudes a l'empara d'aquest capítol s'han de computar i tenir en consideració en qualsevol altra resolució o mesura que es pugui acordar orientada a garantir la viabilitat econòmica del contracte, de manera que no es pugui obtenir una doble compensació per la mateixa causa.

2. El pagament de la compensació extraordinària a què fa referència la lletra a) de l'article 16 està supeditat al fet que el contractista renunciï a qualsevol reclamació administrativa o judicial derivada de l'increment del cost dels materials.

​​​​​​​Disposició addicional primera

Normes per a les administracions insulars i locals

Les normes que s'aproven mitjançant el capítol V d'aquest Decret llei són aplicables, sens perjudici de la legislació de caràcter bàsic i de l'autonomia local i insular, als contractes dels consells insulars i de les entitats locals, i als contractes del seu sector públic instrumental, sempre que així ho acordi l'òrgan competent de l'administració pública insular o local corresponent.

També poden aplicar, si així ho acorda l'òrgan competent de l'administració pública insular o local corresponent, les normes d'agilitació de l'activitat subvencional que se contenen en aquest Decret llei.

Així mateix, sempre que ho acordi l'òrgan competent de l'administració pública insular o local corresponent, aquestes entitats poden també adoptar les normes que se contenen a les disposicions addicionals quarta i cinquena d'aquest Decret llei, per tal de d'agilitar els processos selectius que han d'executar les ofertes d'ocupació pública i la provisió de llocs de feina a més de facilitar la crida de personal funcionari interí, com també les normes legals i reglamentàries de Funció Pública, que se modifiquen mitjançant les disposicions finals cinquena, sisena, setena i vuitena d'aquest Decret llei.

Disposició addicional segona

Normes per a la gestió dels crèdits per fer front a la situació d'emergència humanitària

1. Els crèdits que, d'acord amb el que estableix l'article 6 d'aquest Decret llei, s'imputin al subprograma 232A04 «Cooperació internacional: emergència humanitària conflicte d'Ucraïna» queden vinculats entre si a nivell de secció pressupostària i de subprograma.

2. A l'efecte de poder-ne fer un seguiment diferenciat, les altres mesures econòmiques que s'implantin per pal·liar les conseqüències del conflicte d'Ucraïna s'han de codificar en el programa de la classificació funcional adequat per raó del tipus d'actuació i en el subprograma UK.

Disposició addicional tercera

Règim d'ajuts al finançament d'empreses a les Illes Balears

1. El règim d'ajuts prevists en el Decret 29/2011, d'1 d'abril, de mesures urgents en matèria de finançament d'inversions productives i liquiditat de les pimes a les Illes Balears, es pot aplicar a determinades grans empreses elegibles d'acord amb el que prevegin les convocatòries respectives, les quals també poden adaptar els requisits i la documentació exigible a les característiques pròpies d'aquestes empreses.

2. D'acord amb això, el Govern de les Illes Balears pot refiançar, també, les garanties creditícies que les societats de garantia recíproca concedeixen a determinades grans empreses que siguin socis partícips amb activitat efectiva en el territori de les Illes Balears, amb les condicions que s'estableixen reglamentàriament.

Disposició addicional quarta

Comissió Permanent de Selecció i Provisió

1. Es crea la Comissió Permanent de Selecció i Provisió de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, adscrita orgànicament a l'Escola Balear d'Administració Pública, la qual ha de donar suport tècnic a la Comissió Permanent.

2. La Comissió Permanent de Selecció i Provisió és l'òrgan col·legiat encarregat, com a regla general, de la realització dels processos selectius d'accés a la funció pública com a personal funcionari de carrera o interí de la comprovació dels mèrits en els procediments ordinaris de provisió de llocs de feina del personal al servei de l'Administració autonòmica de les Illes Balears.

3. La Comissió Permanent està integrada per un president, un vicepresident, un secretari titular, un secretari suplent, que pot actuar també com a vocal, i dos vocals més. Els llocs de feina de president i vicepresident han de ser de lliure designació, i la resta de llocs, singularitzats. L'accés als llocs de feina de la Comissió Permanent implica la situació de serveis especials respecte del lloc d'origen.

El termini màxim d'ocupació dels llocs de feina de la Comissió Permanent és de nou anys i s'ha de renovar per terceres parts cada tres anys. La primera renovació ha de ser del president i del secretari titular, i la segona, del vicepresident i del secretari suplent.

3. En cas d'absència, vacant, malaltia o una altra causa legal, el president serà suplert pel vicepresident i, en defecte d'aquest, pel membre de l'òrgan col·legiat de més jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre.

En cas d'absència, vacant, malaltia o una altra causa legal, el secretari titular serà suplert pel secretari suplent, i, en defecte d'aquest, pel membre de l'òrgan col·legiat de més jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre.

Tots els seus membres han de ser funcionaris de carrera del subgrup A1 de l'Administració autonòmica de les Illes Balears.

4. Corresponen a la Comissió Permanent les funcions següents:

a) Formar part dels tribunals, les comissions tècniques de valoració i la resta d'òrgans col·legiats dels procediments de selecció d'ingrés, promoció, constitució de borses extraordinàries de personal funcionari interí, així com dels procediments ordinaris de provisió.

b) Desenvolupar les funcions corresponents als òrgans de selecció i a les comissions tècniques de valoració, de conformitat amb la normativa aplicable.

c) Informar la direcció gerència de l'EBAP del desenvolupament dels procediments i proposar-li les actuacions pertinents per millorar-los.

d) Analitzar, debatre i proposar, si escau, totes les mesures que puguin resultar convenients per a la millora dels processos selectius i de provisió i vetlar per l'adequació d'aquests als llocs de treball que s'hagin d'exercir.

e) Fixar els criteris d'actuació que han de regir el desenvolupament dels procediments de selecció i de provisió.

f) Elaborar una memòria final en acabar els procediments selectius i de provisió i avaluar-ne els resultats.

g) Altres que, relacionades amb les seves funcions, li pugui encomanar la direcció gerència de l'EBAP.

5. Els membres de la Comissió Permanent no poden dur a terme tasques de preparació d'aspirants a proves selectives d'accés. Així mateix, no poden haver fet aquestes tasques en els tres anys anteriors al seu nomenament.

6. La Comissió Permanent es regeix pel que disposa aquesta disposició, sens perjudici de les regles específiques sobre el seu funcionament intern. En tot allò que no preveu aquesta disposició és aplicable la normativa sobre òrgans col·legiats de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Disposició addicional cinquena

Suplència dels membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió

Quan, de conformitat amb el règim jurídic aplicable a cada un dels òrgans, no es pugui completar el nomenament dels membres dels tribunals, òrgans de selecció o comissions tècniques de valoració per l'existència de causa d'abstenció, vacant, malaltia, o una altra causa legal, en els membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió, la consellera competent en matèria de funció pública ha de designar lliurement els membres necessaris per formar l'òrgan d'entre persones que siguin o hagin estat personal funcionari de carrera de l'Administració autonòmica de les Illes Balears, amb experiència reconeguda, i sempre que compleixin els requisits exigits per la normativa corresponent.

Disposició transitòria primera

Creació i dotació de llocs de feina de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió

Les conselleres competents en matèria de funció pública i d'hisenda han d'adoptar les mesures necessàries per a la creació, la dotació i l'ocupació dels llocs de treball que han d'integrar la composició de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió, en el termini màxim de tres mesos.

Disposició transitòria segona

Règim especial de crida col·lectiva per al nomenament de personal funcionari interí

El règim especial de crida col·lectiva per al nomenament de personal funcionari interí, que regula la disposició addicional setena de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència,s'ha de dur a terme de manera telefònica i presencial, fins que estigui en funcionament el procés telemàtic que s'hi preveu.

Durant aquest període transitori la publicació dels llocs de feina desocupats objecte d'oferta s'ha de dur a terme cada dilluns o el dia hàbil immediatament posterior, i les persones aspirants de la borsa en situació de disponible poden realitzar l'opció fins a les 14.00 h del dimecres o del dia hàbil immediatament posterior.

Disposició derogatòria

Normes que es deroguen

Queden derogades les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei i, en particular:

a) L'apartat 2 de l'article 59 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

b) L'apartat 6 de l'article 13 del Decret 27/1994, d'11 de març, pel qual s'aprova el Reglament d'ingrés del personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

c) L'article 22 del Decret 33/1994, de 28 de març, pel qual s'aprova el Reglament de proveïment de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

Disposició final primera

Modificació de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears

S'afegeix un nou article, l'article 83 bis, en la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, amb la redacció següent:

Article 83 bis

Autorització excepcional per a serveis prioritaris de nova creació

1. Quan per circumstàncies sobrevingudes, relacionades amb situacions de crisi sanitària, humanitària o socioeconòmica, que requereixen la posada en funcionament de serveis essencials d'atenció a la població que no consten a la Cartera de Serveis Socials o pels quals no existeixen entitats concertades, la consellera d'Afers Socials i Esports pot dictar una resolució de declaració de servei prioritari de nova creació. Aquesta resolució s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, amb els requisits bàsics del servei prioritari de nova creació, l'habilitació d'un període d'autorització excepcional de prestació de serveis, i l'establiment d'un termini de presentació de sol·licituds per part de les entitats interessades.

2. Les sol·licituds d'autorització excepcional s'han d'acompanyar d'una declaració jurada que compleixen els requisits bàsics per dur a terme el servei considerat prioritari.

3. El director general competent en planificació social, una vegada comprovada aquesta documentació, ha de resoldre la concessió d'una autorització excepcional per a la posada en marxa del servei prioritari de nova creació. L'autorització tindrà una durada màxima de 18 mesos, sense possibilitat d'ampliació o pròrroga del termini.

4. Les entitats així autoritzades s'obliguen, des del mateix moment en què es dicti resolució, a presentar, davant l'administració que correspongui, la sol·licitud d'autorització o acreditació del servei, pel procediment ordinari.

Disposició final segona

Modificacions del Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat

1. L'apartat 4 de l'article 3 del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, queda modificat de la manera següent:

4. Per poder aplicar aquesta deducció, la base imposable total del contribuent no pot superar l'import de 33.000 euros en el cas de tributació individual, ni l'import de 52.800 euros en el cas de tributació conjunta.

2. L'apartat 2 de l'article 3 bis del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

2. En tot cas, l'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total del contribuent no superi l'import de 37.400 euros en el cas de tributació conjunta i de 22.000 euros en el de tributació individual. En cas de tributació conjunta, només es poden beneficiar d'aquesta deducció els contribuents integrats en la unitat familiar que compleixin les condicions establertes en l'apartat anterior i per l'import de les quanties efectivament satisfetes per aquests.

No obstant això, en el cas de qualssevol de les famílies nombroses o monoparentals a què fan referència els articles 6 i 7.7 de la Llei 8/2018, esmentada en l'apartat anterior, els límits quantitatius a què es refereix el paràgraf anterior són de 44.000 euros per al cas de tributació conjunta i de 28.600 euros per al cas de tributació individual.

3. L'apartat 3 de l'article 4 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

En tot cas, l'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total no superi l'import de 27.500 euros en el cas de tributació conjunta i de 13.750 euros en el de tributació individual, i també la justificació documental, mitjançant les factures o els documents equivalents corresponents, els quals s'han de mantenir a disposició de l'Administració tributària.

4. L'apartat 3 de l'article 4 bis del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

3. En tot cas, l'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total no superi l'import de 27.500 euros en el cas de tributació conjunta i de 13.750 euros en el de tributació individual, i també la justificació documental, mitjançant les factures o els documents equivalents corresponents, els quals s'han de mantenir a disposició de l'Administració tributària.

5. La lletra b) de l'apartat 3 de l'article 4 ter del Text refós esmentat queda modificada de la manera següent:

b) Quan la base imposable total del contribuent sigui superior a 33.000 euros en el cas de tributació individual o a 52.800 en el cas de tributació conjunta.

6. La lletra c) de l'apartat 1 de l'article 4 quinquies del Text refós esmentat queda modificada de la manera següent:

c) Que la base imposable total del contribuent no superi la quantia de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 en el cas de tributació conjunta.

7. L'apartat 3 de l'article 5 bis del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

3. L'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total del contribuent no superi la quantia de 13.750 euros en el cas de tributació individual i de 27.500 euros en el cas de tributació conjunta.

8. L'apartat 3 de l'article 5 ter del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

3. L'aplicació d'aquesta deducció exigeix que la base imposable total del contribuent no superi la quantia de 13.750 euros en el cas de tributació individual i de 27.500 euros en el cas de tributació conjunta.

9. L'apartat 3 de l'article 6 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

3. Tenen dret a aquesta deducció els contribuents per als quals la quantia resultant de la suma de la seva base imposable general i de la seva base imposable de l'estalvi, menys el mínim del contribuent i el mínim per descendents, no superi l'import de 13.750 euros en el cas de tributació individual i de 27.500 euros en el cas de tributació conjunta.

10. La lletra b) de l'article 6 bis del Text refós esmentat queda modificada de la manera següent:

b) Que la base imposable total no superi l'import de 33.000 euros en el cas de tributació individual i de 52.800 euros en el de tributació conjunta.

11. S'afegeix un nou article, l'article 6 ter, en el Text refós esmentat amb la redacció següent:

Article 6 ter

Deducció per acolliment de persones desplaçades pel conflicte d'Ucraïna

1. Durant l'exercici fiscal de 2022 s'estableix una deducció per l'acolliment de persones desplaçades des d'Ucraïna en els termes següents:

a) El període mínim d'acolliment per poder aplicar la deducció és de tres mesos.

b) L'import de la deducció per persona acollida és de 150 euros.

c) El límit màxim de deducció per contribuent és de 600 euros.

d) Quan dos contribuents tenguin dret a l'aplicació d'aquesta deducció i optin per la declaració individual, s'han de prorratejar entre ells, a parts iguals, tant l'import com el límit màxim de la deducció.

e) Entre les persones acollides i les persones acollidores no pot haver-hi una relació de parentiu, ni per consanguinitat ni per afinitat, de fins al segon grau.

f) L'aplicació d'aquesta deducció requereix l'obtenció d'un certificat de l'òrgan competent en la gestió i el control d'aquests acolliments, en el qual consti el nombre de persones acollides i la durada de l'acolliment, d'acord amb el que disposi el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

12. S'afegeix un nou article, l'article 5 sexties, en el Text refós esmentat, amb la redacció següent:

Article 5 sexties

Deducció per donacions per pal·liar els efectes del conflicte d'Ucraïna sobre les persones

1. Durant l'exercici fiscal de 2022 s'estableix una deducció del 50 % del valor dels béns o quanties dineràries de les donacions efectuades a entitats de les previstes en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, que es destinin a activitats i programes per pal·liar els efectes sobre les persones generats per la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus, amb el límit de 150 euros.

2. L'efectivitat de la donació s'ha d'acreditar mitjançant l'expedició, per part de l'entitat receptora de la donació, del certificat corresponent.

13. S'afegeixen dos nous apartats, els apartats 3 i 4, en l'article 14 del Text refós esmentat, amb la redacció següent:

3. S'estableix un tipus de gravamen específic del 0 % en l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats aplicable a les transmissions oneroses per actes entre vius de vehicles classificats amb el distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit de zero emissions.

4. S'estableix un tipus de gravamen específic del 2 % en l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats aplicable a les transmissions oneroses per actes entre vius de vehicles classificats amb el distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit de vehicles ECO.

14. S'afegeix un nou article, l'article 32 bis, en el Text refós esmentat, amb la redacció següent:

Article 32 bis

Reducció per l'adquisició de determinats vehicles

1. Quan en la base imposable d'una adquisició per causa de mort que correspongui al cònjuge, als ascendents o als descendents del causant estigui inclòs el valor d'un vehicle amb classificació ambiental de zero emissions, per obtenir la base liquidable s'ha d'aplicar a la base imposable una reducció del 50 % del valor del vehicle.

2. Quan en la base imposable d'una adquisició per causa de mort que correspongui al cònjuge, als ascendents o als descendents del causant estigui inclòs el valor d'un vehicle amb classificació ambiental ECO, per obtenir la base liquidable s'ha d'aplicar a la base imposable una reducció del 25 % del valor del vehicle.

Disposició final tercera

Modificacions de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries

1. L'apartat 2 de l'article 2 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, queda modificat de la manera següent:

2. Així mateix, es poden declarar d'utilitat pública les torres o els equips de mesura necessaris per a l'avaluació de recursos d'energia renovable i, segons el seu interès energètic, les instal·lacions d'aprofitament tèrmic com ara les solars i les termosolars, les de biomassa, les de cogeneració i les xarxes de distribució energètica i geotèrmica, així com les instal·lacions d'emmagatzematge, les subestacions de distribució, de transport i de suport a distribució, siguin o no planificades a més dels centres de transformació d'alta, mitjana i baixa tensió.

2. L'article 3 de la Llei 13/2012 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 3

Procediment per a la declaració d'utilitat pública

El procediment per a la declaració de la utilitat pública de les instal·lacions esmentades en l'article anterior inclou els tràmits següents:

a) Presentació de la sol·licitud de declaració d'utilitat pública acompanyada de la documentació tècnica que s'estableixi per ordre del conseller competent en matèria d'indústria, energia i canvi climàtic.

b) Avaluació i admissió a tràmit, si escau, de la sol·licitud d'utilitat pública per part de la direcció o direccions generals competents en matèria d'indústria, energia i canvi climàtic.

c) En cas d'admissió a tràmit:

1r.Tràmit d'informació pública: consistirà en la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de l'anunci relatiu a la sol·licitud d'autorització administrativa i utilitat pública. S'ha de publicar tota la informació obrant en la sol·licitud de l'expedient en la pàgina web de la direcció general competent en matèria d'energia i canvi climàtic.

2n. Sol·licitud d'informes a altres administracions i, en tot cas, al consell insular i als ajuntaments corresponents.

En tot cas, els informes dels ajuntaments s'han d'ajustar al que estableix l'article 127.2 del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediment d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica. Si en el termini de 30 dies l'ajuntament o el consell no ha emès informe amb la conformitat o oposició al projecte, s'entendrà la conformitat d'aquesta administració.

3r. Comunicació als titulars de béns i drets afectats, atorgant un termini d'un mes per formular al·legacions, des de la recepció de la notificació corresponent.

4t. Resolució del director general competent en matèria d'indústria, energia i canvi climàtic.

En tot el que no es defineix en aquest procediment s'ha d'atendre amb caràcter supletori al procediment definit en la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a la normativa legal en matèria d'impacte ambiental, si escau.

Disposició final quarta

Modificacions de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

1. L'apartat 1 de l'article 37 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, queda modificat de la manera següent:

1. Els plans d'ús i gestió de cada port hauran de valorar una oferta de punts de connexió per al subministrament o la recàrrega, de gas i preferentment d'electricitat, de les embarcacions, així com mesures que incentivin l'ús d'embarcacions menys contaminants

2. S'afegeix un apartat, el 5, en l'article 46 de la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

5. A l'illa de Formentera, correspon al Pla especial regulador de la implantació d'infraestructures energètiques la regulació de les disposicions que aquest article encomana als plans territorials insulars.

Aquest Pla especial, no ha d'afectar a les instal·lacions d'autoconsum i s'ha de formular tenint en compte la preservació dels valors paisatgístics de Formentera i en desenvolupament de les determinacions del Pla Territoral de Formentera.

La conselleria competent en matèria de canvi climàtic ha d'emetre prèviament informe amb caràcter vinculant

3. S'afegeixen dos apartats, els apartats 5 i 6, en l'article 48 de la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

5. Els projectes d'energies renovables tenen la consideració d'inversions d'interès autonòmic, amb els efectes regulats en els articles 5.3, 6, 7 i 8 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears quant a preferència i reducció de terminis.

6. Les línies d'evacuació entre instal·lacions de generació renovable fins al punt de connexió a la xarxa de transport o a la de distribució, seran considerades d'interès públic amb els efectes regulats en l'article 33.e) de la Llei 5/1990 de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sempre que aquesta línia se cedeixi a l'empresa distribuïdora o la transportista d'energia.

4. S'afegeix un article, l'article 48 bis, en la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

Article 48 bis

Tramitació d'instal·lacions de transport i distribució d'energia elèctrica en baixa, mitjana i alta tensió

1. Connexions de servei de baixa tensió

a) Les connexions de servei de baixa tensió, tal com es troben definides en la ITC BT 11 del Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, queden subjectes al règim de comunicació prèvia, a l'efecte de l'obtenció de la llicència municipal d'obres, i conforme a l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, amb les particularitats següents:

1a. El traçat de la connexió de servei ha de ser el més curt possible.

2a. L'execució de les connexions de servei es realitzin segons la ITC BT 07 del RD 842/2002, de 2 d'agost, xarxes subterrànies per a distribució en baixa tensió. S'inclouran els traçats verticals per façanes sempre que es disposi dels permisos de pas d'energia corresponents, quan aquesta solució sigui inevitable.

3a. Les connexions de servei han de discórrer per voreres, camins o vials.

4a. El projecte o la documentació tècnica que s'adjunti a la comunicació prèvia ha de constar d'una declaració responsable per part d'un tècnic competent en la qual es declari que s'han consultat els serveis municipals existents, de manera que el traçat proposat evita qualsevol interferència amb aquests, i que el pla d'obres ha estat coordinat amb els serveis tècnics municipals. L'òrgan competent en matèria d'energia ha de publicar un model tipus de declaració responsable.

b) En el cas que les connexions de servei, de manera excepcional, hagin de realitzar-se mitjançant traçat aeri totalment o parcialment, o mitjançant execució posada per façana, quan tècnicament quedi justificada, quedaran sotmeses a tràmit de llicència municipal d'obres.

c) Les connexions de servei que es realitzin sota les premisses indicades en la lletra a) de l'apartat 1 d'aquest article, en sòl rústic comú o en àrees de transició tindran la consideració d'ús permès des d'un punt de vista territorial i urbanístic.

d) Les connexions de servei realitzades sota les premisses indicades a la lletra a) de l'apartat 1 d'aquest article, realitzaran el tràmit ambiental simplificat establert a la normativa en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.

e) En el cas que no es disposi dels permisos de pas d'energia necessaris per executar una connexió de servei, l'empresa beneficiària haurà de tramitar el corresponent expedient de declaració d'utilitat pública conforme al RD 1955/2000 i la Llei 13/2003, del sector elèctric, i tramitar la corresponent llicència municipal d'obres (no comunicació prèvia).

f) Aquest tipus d'instal·lacions no requereixen cap mena d'autorització administrativa en matèria d'energia. Durant la primera quinzena dels mesos de gener i juny de cada any, les empreses distribuïdores d'energia elèctrica de les Illes Balears faran una comunicació per mitjans telemàtics a la direcció general competent en matèria d'energia, d'una relació completa, detallada i numerada de cadascuna de les instal·lacions implantades, ampliades o reformades durant el semestre anterior, acompanyada del corresponent certificat de terminació d'obra, visat pel corresponent col·legi oficial, en el qual consti el compliment de les condicions de seguretat establertes per la reglamentació vigent.

2. Xarxes de distribució d'energia elèctrica en baixa tensió

a) Les xarxes de distribució d'energia elèctrica en baixa tensió, tal com estan definides en l'article 8 del Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, queden subjectes al règim de comunicació prèvia, a l'efecte de l'obtenció de la llicència municipal d'obres, i conforme a l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, amb les particularitats següents:

1a. El traçat de la xarxa de distribució en baixa tensió no superarà els 700 metres de longitud entre el quadre distribució de baixa tensió i l'últim armari de distribució.

2a. L'execució de les xarxes de distribució d'energia elèctrica es realitzin segons la ITC BT 07 del Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, xarxes subterrànies per a distribució en baixa tensió. S'inclouran els traçats verticals per façanes sempre que es disposi dels permisos de pas d'energia corresponents, quan aquesta solució sigui inevitable.

3a. El traçat de la xarxa de distribució en baixa tensió ha de discórrer per voreres, camins o vials.

4a. El projecte o documentació tècnica que s'adjunti a la comunicació prèvia ha de constar d'una declaració responsable per part d'un tècnic competent en la qual es declari que s'han consultat els serveis municipals existents, de manera que el traçat proposat eviti qualsevol interferència amb aquests, i que el pla d'obres ha estat coordinat amb els serveis tècnics municipals. L'òrgan competent en matèria d'energia ha de publicar un model tipus de declaració responsable.

b) En el cas que les xarxes de distribució en baixa tensió, de manera excepcional, hagin de realitzar-se mitjançant traçat aeri, totalment o parcialment, o mitjançant execució posada per façana, per impossibilitat material d'execució soterrada d'aquesta, quedaran sotmeses a tràmit de llicència municipal d'obres.

c) Les xarxes de distribució en baixa tensió que es realitzin sota les premisses indicades en la lletra a) de l'apartat 2 d'aquest article, en sòl rústic comú o en àrees de transició tindran la consideració d'ús permès des d'un punt de vista territorial i urbanístic.

d) Les xarxes de distribució en baixa tensió que es realitzin sota les premis sesindicades a la lletra a) de l'apartat 2 d'aquest article, realitzaran el tràmit ambiental simplificat establert a la normativa en materia d'avaluació d'impacte ambiental.

e) En el cas que no es disposi dels permisos de pas d'energia necessaris per executar una xarxa de distribució en baixa tensió, l'empresa beneficiària haurà de tramitar el corresponent expedient de declaració d'utilitat pública conforme al Reial decret 1955/2000 i la Llei 13/2003, del sector elèctric, i tramitar la corresponent llicència municipal d'obres (no comunicació prèvia).

f) Aquest tipus d'instal·lacions no requereixen cap mena d'autorització administrativa. Durant la primera quinzena dels mesos de gener i juny de cada any, les empreses distribuïdores d'energia elèctrica de les Illes Balears faran una comunicació per mitjans telemàtics a la direcció general competent en matèria d'energia, d'una relació completa, detallada i numerada de cadascuna de les instal·lacions implantades, ampliades o reformades durant el semestre anterior, acompanyada del corresponent certificat de terminació d'obra, visat pel corresponent col·legi oficial, en el qual consti el compliment de les condicions de seguretat establertes per la reglamentació vigent.

g) Les condicions indicades seran també aplicables per a les xarxes de distribució de baixa tensió que hagin de ser cedides a l'empresa distribuïdora zonal.

3. Xarxes de transport i distribució d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió

a) Les xarxes de distribució i transport d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió, tal com estan definides en l'article 2 del Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, queden subjectes al règim de comunicació prèvia, a l'efecte de l'obtenció de la llicència municipal d'obres, i conforme a l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, amb les particularitats següents:

1a. El traçat de la xarxa en mitjana o alta tensió no superarà els 10 quilòmetres de longitud entre la capçalera de subestació i l'últim centre de transformació.

2a. L'execució de les xarxes d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió s'ha de dur a terme segons la ITC LAT 06 del Reial decret 223/2008, de 15 de febrer, de línies subterrànies amb cables aïllats.

3a. Les xarxes d'energia elèctrica en mitjana o alta tensió han de discórrer per voreres, camins o vials.

4a. Quedaran inclosos els centres de transformació, sistemes d'acumulació associats al sistema, els actius de compensació d'energia reactiva i de regulació de tensió, així com les conversions aèries subterrànies quan aquestes siguin precises.

5a. El projecte o la documentació tècnica que s'adjunti a la comunicació prèvia ha de constar d'una declaració responsable per part d'un tècnic competent en la qual es declari que s'han consultat els serveis municipals existents, de manera que el traçat proposat evita qualsevol interferència amb aquests, i que el pla d'obres ha estat coordinat amb els serveis tècnics municipals. L'òrgan competent en matèria d'energia publicarà un model tipus de declaració responsable.

b) En el cas que les xarxes de distribució en mitjana o alta tensió, de manera excepcional, hagin de realitzar-se mitjançant traçat aeri, totalment o parcialment, per impossibilitat material d'execució soterrada d'aquesta, quedaran sotmeses a tràmit de llicència municipal d'obres.

c) Les xarxes de transport i distribució en mitjana o alta tensió que es realitzin sota les premisses indicades en la lletra a) de l'apartat 3 d'aquest article, en sòl rústic comú o en àrees de transició tindran la consideració d'ús permès des d'un punt de vista territorial i urbanístic.

En el cas de Formentera el Ple del Consell Insular emetrà resolució en quant a la seva tramitació, ateses les seves característiques territorial.

d) Les xarxes de transport i distribució de mitja o alta tensió que es realitzin sota les premisses indicades a la lletra a) de l'apartat 3 d'aquest article, realitzaran el tràmit ambiental simplificat establert a la normativa en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.

e) En el cas que no es disposi dels permisos de pas d'energia necessaris per executar una xarxa de transport o distribució en mitjana o alta tensió, l'empresa beneficiària haurà de tramitar el corresponent expedient de declaració d'utilitat pública conforme al Reial decret 1955/2000 i la Llei 13/2003, del sector elèctric, i tramitar la corresponent llicència municipal d'obres (no comunicació prèvia).

f) Els actius de la xarxa de transport i distribució d'energia elèctrica hauran d'obtenir una autorització administrativa de construcció amb caràcter previ a l'inici de les obres, tret que tenguin la consideració de modificació no substancial. Aquesta autorització s'emetrà per resolució de l'òrgan competent en matèria d'energia. Per a l'obtenció de l'autorització s'adjuntarà a la petició un projecte signat per un tècnic competent, que podrà ser substituït per una addenda particularitzada en el cas que es troba aprovat projecte tipus aprovat per òrgan competent, en què almenys hi haurà una descripció detallada de l'actuació i plans i esquemes específics d'aquesta. El termini màxim d'execució d'un actiu de les xarxes de transport i distribució serà de tres anys, sense possibilitat de pròrroga d'aquest. Una vegada transcorregut aquest termini, s'entendrà que el titular desisteix del seu dret i per tant es procedirà a l'arxivament de l'expedient sense cap altre tràmit.

g) Els actius de les xarxes de transport i distribució una vegada executats, es tramitarà la corresponent autorització d'explotació, per a la seva posada en servei, conforme a la normativa legal en matèria de seguretat industrial.

h) Les condicions indicades seran també aplicables per a les xarxes de distribució o transport d'alta tensió que hagin de ser cedides a l'empresa distribuïdora zonal o transportista únic.

5. L'article 52 de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

Article 52

Autoconsum

1. Tothom té dret a produir la seva pròpia electricitat a partir de fonts renovables i a consumir-la. Les administracions públiques han de fomentar l'autoconsum d'energies renovables, eliminant les traves existents, incentivant la seva implantació i en els casos en què no sigui possible l'autoconsum individual, promovent l'autoconsum compartit.

2. La implantació de panells fotovoltaics per a la producció d'electricitat és permesa a tota coberta, teulada i aparcament en sòl urbà, sense que s'hi puguin aplicar prohibicions de caràcter general per l'entorn on s'ubiquen i amb les condicions establertes al punt següent

3. En un termini màxim de 6 mesos comptadors des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, cadascun dels Consells Insulars per als respectius àmbits territorials aprovarà mitjançant acord plenari una guia de criteris estètics i tècnics per a la implantació d'energies renovables per a l'autoconsum individual i col·lectiu sobre coberta, teulada i aparcament en sòl urbà en entorns que comptin amb figures de protecció patrimonial o paisatgística, en tot cas respectant les disposicions matèria de Patrimoni històric i paisatge. En cas d'incompliment d'aquest termini prevaldrà el dret d'accedir a l'autoconsum.

4. Es crea el Registre administratiu d'autoconsum, l'organització i el funcionament del qual s'ha d'establir reglamentàriament.

5. Les instal·lacions de generació per a autoconsum energètic poden ser per a l'ús d'un sol consumidor o compartides entre diversos consumidors, d'acord amb la normativa bàsica estatal aplicable.

6. Reglamentàriament s'han de determinar les condicions tècniques que han de complir les instal·lacions d'autoconsum elèctric, així com la unificació de subministraments.

7. Amb l'objectiu de maximitzar l'eficiència de les instal·lacions d'autoconsum,l'Administració de la Comunitat Autònoma ha de col·laborar amb les empreses comercialitzadores d'electricitat i amb els operadors del sistema i del mercat per fomentar i desenvolupar bones pràctiques que permetin simplificar la venda d'excedents de generació, com també per incorporar el concepte de balanç net en la facturació.

6.L'apartat 8 de la disposició addicional sisena de la Llei 10/2019 esmentada queda modificat de la manera següent:

8. En l'àmbit del transport marítim i aeri s'han d'impulsar mesures de col·laboració amb les autoritats estatals per aconseguir la reducció d'emissions i la reducció de la vulnerabilitat al canvi climàtic en l'àmbit del transport marítim i el transport aeri, i en concret:

a) La incorporació progressiva a ports de competència de l'Estat d'infraestructures de subministrament de gas i preferentment d'electricitat per a les embarcacions.

b) L'establiment de mesures per impulsar l'ús d'embarcacions menys contaminants.

c) La declaració de zones de control de les emissions (ECA), juntament amb la definició dels criteris mínims en matèria d'emissions i de qualitat de l'aire que han de complir les embarcacions.

d) La definició de plans de sostenibilitat en matèria d'emissions lligades al transport aeri

7. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria sisena, a la Llei 10/2019 esmentada, amb la redacció següent:

Disposició transitòria sisena

Delimitació provisional de zones de desenvolupament prioritari a les illes de Mallorca i Eivissa

1.En tant que el Pla territorial insular no delimiti les zones de desenvolupament prioritari previstes en l'article 46 d'aquesta llei, i per un termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta disposició, té la consideració de zona de desenvolupament prioritari per a la implantació d'energia renovable el sòl urbà o urbanitzable d'ús diferent al residencial, turístic o dotacional i tot el sòl rústic comú, tret del que s'ubiqui en les categories de sòl de règim general forestal (SRG-F) o en le àrees d'interès agrari definides per l'esmentat pla, que tinguin la consideració de zones d'aptitud alta en el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balear.

2. Queda expressament fora d'aquesta delimitació provisional el sòl rústic catalogat com a protegit.

3. Només es poden acollir a aquest règim extraordinari les instal·lacions que no superin una superfície de 10 hectàrees a Mallorca i 5 hectàrees a Eivissa. En tot cas, s'haurà d'atendre a la normativa sectorial i d'avaluació ambiental vigent.

4. En aquestes instal·lacions, només és necessari tramitar davant l'administració local competent la llicència urbanística corresponent, ja sigui amb comunicació prèvia o bé amb llicència urbanística municipal prèvia. En cas que sigui necessari fer el tràmit ambiental i/o informes a altres administracions, els ha de fer l'Administració local. No obstant això, en les instal·lacions de potencia instal·lada superior a 100 kW, les quals requereixen autorització administrativa prèvia, la tramitació ambiental i/o els informes a altres administracions s'han de fer conjuntament amb l'autorització administrativa i ho ha de fer la direcció general competent en matèria d'energia.

Disposició final cinquena

Modificació de la Llei 3/2007, de 27 de maç, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

L'apartat 4 de l'article 51 de la Llei 3/2007, de 27 de maç, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

4. Amb la finalitat de dur a terme els procediments selectius convocats, es pot crear una comissió permanent de selecció.

Disposició final sisena

Modificacions del Decret 27/1994, d'11 de març, pel qual s'aprova el reglament d'ingrés del personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

1. L'apartat 2 de l'article 13 del Decret 27/1994, d'11 de març,pel qual s'aprova el reglament d'ingrés del personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,queda modificat de la manera següent:

2. Els tribunals han d'estar constituïts, com a mínim, per tres membres titulars, amb el mateix nombre de suplents.

2. L'apartat 4 de l'article 13 del Decret 27/1994 esmentat queda modificat de la manera següent:

4. Com a mínim un dels membres dels tribunals ha de posseir una titulació corresponent a la mateixa àrea de coneixements que l'exigida per a l'ingrés, si aquesta titulació és específica.

3. L'article 14 del Decret 27/1994 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 14

Composició dels tribunals

La determinació de la composició dels tribunals s'ha de dur a terme d'acord amb les normes següents:

a) El president, el secretari i els vocals del tribunal han de ser nomenats per l'òrgan o l'autoritat convocant entre els membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió.

b) En cas que el compliment del principi d'especialització requereixi que els membres disposin d'una titulació específica de la qual no disposin els membres de la Comissió Permanent, els vocals poden ser designats lliurement entre persones amb la titulació requerida i amb experiència en les matèries que conformen el temari dels processos selectius.

c) De manera excepcional, es pot nomenar membre del tribunal un vocal proposat per la Universitat de les Illes Balears o per una altra administració pública i persones que ja no estiguin en servei actiu. Aquests vocals han de tenir o han d'haver tingut la condició de funcionari de carrera.

d) No poden formar part dels tribunals les persones que tenguin la consideració d'alt càrrec del Govern de les Illes Balears o si fa menys de quatre anys del cessament d'aquesta condició. A aquest efecte, es consideren alts càrrecs els inclosos en els apartats 1 i 2 de l'article 2 de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats de membres del Govern i dels alts càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

4. S'afegeix un nou article, l'article 14 bis, en el Decret 27/1994 esmentat, amb la redacció següent:

Article 14 bis

Òrgans de suport i tribunals específics

1. Quan l'elevat nombre d'aspirants o la logística dels processos selectius que s'hagin de dur a terme ho faci recomanable, les convocatòries poden preveure un òrgan de suport del tribunal seleccionador. Els seus membres queden adscrits al tribunal i han d'exercir les funcions de conformitat amb les seves instruccions.

2. En els casos en què les convocatòries dels processos selectius d'accés de diversos cossos, escales o especialitats prevegin la realització d'una o diverses proves comunes, es pot constituir un tribunal específic per dur a terme aquesta prova compost amb membres de la Comissió Permanent o dels tribunals nomenats en cada convocatòria per dur a terme la resta de tràmits del procés selectiu, d'acord amb les regles establertes en aquest reglament.

5. L'article 17 del Decret 27/1994 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 17

Compleció dels tribunals

En el cas que a la sessió constitutiva no s'assoleixi el nombre mínim de membres designats, entre titulars i suplents, la consellera competent en matèria de funció pública, abans de la iniciació de les proves selectives, ha de procedir a completar el tribunal mitjançant una resolució que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

6. L'apartat 1 de l'article 21 del Decret 27/1994 esmentat queda modificat de la manera següent:

1. A partir de la constitució del tribunal, aquest, per actuar vàlidament, necessita la presència del president i el secretari i, quan el tribunal estigui format per més de tres persones, s'ha d'assegurar la presència majoritària del total de membres.

7. L'article 33 del Decret 27/1994esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 33

Indemnitzacions

Els membres del tribunal que no formin part de la Comissió Permanent han de percebre les indemnitzacions per raons del servei per participar i assistir a les tasques que pertoquin, d'acord amb les normes específiques d'aquesta matèria.

Disposició final setena

Modificació del Decret 33/1994, de 28 de març, pel qual s'aprova el reglament de proveïment de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

L'article 21 del Decret 33/1994, de 28 de març, pel qual s'aprova el reglament de proveïment de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Article 21

Composició de les comissions tècniques de valoració

1. Les comissions tècniques de valoració han d'estar constituïdes per tres membres, com a mínim, nomenats per l'òrgan o l'autoritat convocant d'entre els membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió.

2. A tota comissió tècnica de valoració hi ha d'haver un president i un secretari.

3. Els membres de les comissions tècniques de valoració han de pertànyer a un grup de titulació igual o superior a l'exigit per a l'ingrés en els cossos o escales als quals corresponguin els llocs convocats.

4. Els membres de les comissions tècniques de valoració s'han d'abstenir de formar-ne part si concorren en aquests els motius d'abstenció.

Disposició final vuitena

Modificació del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció del personal funcionari interí al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

L'apartat 6 de l'article 4 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció del personal funcionari interí al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

6. En les convocatòries públiques per constituir borses pel procediment extraordinari s'ha de nomenar un òrgan de selecció que s'ha de regir per les regles següents:

​​​​​​​a) Ha d'estar constituït, com a mínim, per tres persones titulars i pel mateix nombre de persones suplents, nomenades per l'òrgan o autoritat convocant d'entre els membres de la Comissió Permanent de Selecció i Provisió entre els quals s'ha de designar un president o presidenta i un secretari o secretària.

b) En cas que el compliment del principi d'especialització requereixi que els membres disposin d'una titulació específica de la qual no disposin els vocals de la Comissió Permanent, aquests podran ser designats lliurement entre persones que estiguin o hagin estat en situació de servei actiu com a personal funcionari de carrera, a l'Administració autonòmica de les Illes Balears, sempre que disposin de la titulació específica requerida.

c) Totes les persones que en són membres han de posseir una titulació acadèmica de nivell igual o superior que l'exigit a les persones aspirants.

d) Com a mínim un dels membres de l'òrgan de selecció ha de posseir una titulació corresponent a la mateixa àrea de coneixements que l'exigida a les persones aspirants, si aquesta titulació és específica.

 

Disposició final novena

Modificacions de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

1. La disposició addicional cinquena de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional cinquena

Selecció de personal funcionari interí en cas de necessitat urgent i inajornable

1. Durant els anys 2021 i 2022, de manera excepcional i degudament motivada, en cas d'exhauriment de les borses vigents de personal funcionari interí formades per qualssevol dels procediments prevists en el Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, quan la necessitat de personal pugui suposar un perjudici greu en la prestació de serveis essencials per a la comunitat autònoma, o quan concorri qualsevol altre motiu que impedeixi, dificulti o faci ineficient la convocatòria d'una nova borsa, la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública pot resoldre l'aplicació d'un procediment extraordinari de selecció de funcionaris interins de naturalesa simplificada en el qual s'han de valorar els mèrits següents:

a) L'experiència professional en la realització de funcions de naturalesa o contingut tècnic equivalents a les del cos, l'escala o l'especialitat de la borsa a la qual s'opta, la qual ha de comprendre sols els serveis prestats com a empleat públic en qualsevol administració pública, sempre que es trobin dins l'àmbit d'aplicació de l'article 2 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.

b) El nivell de coneixements de català superior al que s'exigeix per a l'ingrés en el cos o l'escala de l'Administració general o especial, i el grup o subgrup d'adscripció corresponent a la borsa a la qual s'opta, a més del certificat de coneixement de català de llenguatge administratiu.

c) La prestació de serveis a la Unitat de Suport Conjuntural de la direcció general competent en matèria de funció pública, sempre que s'hagin prestat al mateix cos, escala o especialitat al qual s'opta, d'acord amb les previsions que conté l'article 88 bis de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Les convocatòries per a la formació de les borses excepcionals, a què fa referència aquesta disposició, s'han de tramitar d'acord amb els criteris d'agilitat i celeritat. El termini de sol·licituds per formar-ne part ha de ser de set dies hàbils i la borsa ha d'estar formada en el termini màxim d'un mes des que finalitzi aquest termini.

3. Les persones interessades han d'emplenar un full d'autobaremació, d'acord amb el model que s'ha d'incorporar a la convocatòria, en el qual han de fer constar els mèrits al·legats. Aquesta autobaremació té la consideració de declaració responsable, i la puntuació declarada determinarà la posició de l'aspirant en l'ordre de prelació de la borsa, sens perjudici de la seva acreditació i comprovació posterior en el moment de la crida. La falsedat en l'autobaremació suposa l'exclusió de la borsa.

4. En cas d'empat en la puntuació, s'han d'aplicar els criteris de desempat següents:

a) Ser dona, en cas d'infrarepresentació d'aquestes en el cos, escala o especialitat de la borsa convocada.

b) Ser dona víctima de violència de gènere.

c) Estar en situació de desocupació, inscrit com a tal en el SOIB, cas en el qual s'ha de tenir en compte la major antiguitat en aquesta situació.

d) Sorteig.

Per a l'aplicació d'aquests criteris, les situacions a què fan referència les lletres a), b) i c) s'han d'al·legar en el full d'autobaremació.

5. Les persones que estiguin en actiu a l'Administració de la Comunitat Autònoma, en el mateix cos, escala o especialitat de la borsa convocada, han de quedar en aquesta en situació de no disponible, mentre es mantenguin en la situació d'actiu.

6. En tot el que no preveuen els apartats anteriors són aplicables la resta de disposicions contingudes en el Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Així mateix, també és aplicable el que disposa la disposició addicional setena d'aquesta Llei.

7. Les borses formades d'acord amb aquesta disposició únicament han d'estar actives quan les borses ordinàries i extraordinàries, formades d'acord amb les previsions del Decret 30/2009, de 22 de maig, esmentat en l'apartat anterior, estiguin exhaurides.

2. La disposició addicional setena de la Llei 4/2021 esmentada queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional setena

Règim especial de crida col·lectiva per al nomenament de personal funcionari interí

Quan resulti necessari ocupar amb personal funcionari interí un nombre elevat de llocs de treball d'un determinat cos, escala o especialitat de les mateixes característiques, o per qualsevol altra causa que requereixi agilitar l'ocupació d'un o més llocs de treball, es pot fer una crida col·lectiva, mitjançant un procés telemàtic d'execució setmanal, d'acord amb les disposicions següents:

a) Els divendres, o el dia hàbil immediatament anterior, s'han de publicar els llocs de treball desocupats que són objecte d'oferta, excepte que no n'hi hagi cap, a la Seu Electrònica de la Direcció General de Funció Pública.

b) La publicació de les ofertes pot incloure una o diverses propostes de nomenament i s'ha d'informar, per a cada cas, de les característiques del lloc de treball, el centre de treball, el tipus de nomenament d'interinitat i la data prevista d'incorporació.

c) Les persones aspirants de la borsa en situació de disponible, independentment de la posició que ocupin, poden optar o no per participar-hi. En cas que optin a més d'un lloc, n'han d'establir un ordre de preferència. Per manifestar la conformitat d'acceptar una o més propostes de nomenament s'ha d'accedir a l'aplicació i acceptar l'oferta.

d) El termini finalitza a les 10.00 h del dilluns o del dia hàbil immediatament posterior i es descarten les que superin aquest termini. En el termini de les 24 hores posteriors a l'acabament de l'oferta es publicaran les adjudicacions dels llocs de treball, d'acord amb l'ordre de prelació dels candidats i la situació de disponible.

e) El llocs s'han d'adjudicar, mitjançant l'aplicació, a la persona candidata que li pertoca entre les que hagin acceptat la proposta, d'acord amb l'ordre de prelació de la borsa.

 

Disposició final desena

Modificacions de la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears

1. La lletra a) de l'apartat 2 de la disposició transitòria quarta de la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

a) Informe favorable de l'ajuntament competent sobre la instal·lació i les obres de l'establiment. Aquest informe té el contingut i la consideració de títol habilitant de la instal·lació i de les obres a l'efecte de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, ja esmentada. Respecte al procediment que s'ha de dur a terme per elaborar aquest informe sobre la instal·lació i les obres de l'establiment, l'ajuntament competent es considera l'òrgan substantiu a tots els efectes, i en especial per dur a terme la tramitació d'avaluació d'impacte ambiental davant la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, quan sigui necessari. Per tant, l'ajuntament competent no pot emetre l'informe sobre la instal·lació i les obres de l'establiment sense haver efectuat abans els tràmits necessaris i essencials que segons la normativa siguin inherents a aquest procediment d'instal·lació i obres, i en especial sense que aquest ajuntament hagi efectuat, si escau, el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental esmentat davant la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i n'hagi obtingut el resultat i així ho reculli en l'informe esmentat.

2. S'afegeix una nova disposició transitòria, la disposició transitòria cinquena, en la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears, amb la redacció següent:

Disposició transitòria cinquena

Tots els expedients d'autorització autonòmica de gran establiment comercial que es trobin en tramitació en el moment de l'entrada en vigor del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna, i respecte dels quals no hagi arribat a la Direcció General de Comerç el corresponent informe de l'ajuntament competent sobre la instal·lació i les obres de l'establiment, que té el contingut i la consideració de títol habilitant de la instal·lació i les obres a l'efecte de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, o que aquest informe (títol habilitant), malgrat s'hagi tramès a la Direcció General de Comerç, no sigui vàlid per haver omès tràmits essencials com pugui ser el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental davant la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, s'han de trametre als ajuntaments competents perquè acabin el procediment d'acord amb la tramitació prevista en la redacció donada per aquesta Llei a la lletra a) de l'apartat 2 de la disposició transitòria quarta de la Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears.

Disposició final onzena

Modificació del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre

S'afegeix una nova lletra, la lletra b), a l'apartat 2 de l'article 12 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, amb la redacció següent:

b) Un informe previ de la Intervenció General.

Disposició final dotzena

Modificació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears

L'apartat 4 de l'article 18 de la Llei 1/2022, de 8 de març,d'educació de les Illes Balears,queda modificat de la manera següent:

4. També, excepcionalment, es podran proposar per a l'obtenció del títol de batxiller els alumnes que en finalitzar l'etapa tenguin una sola assignatura amb avaluació negativa en la convocatòria extraordinària, sempre que no s'hagi donat una inassistència continuada i injustificada de l'alumne durant el curs o qualsevol altra circumstància que suposi un abandonament voluntari de la participació i el seguiment en les sessions de classe i de les activitats proposades, i sempre que s'hagi presentat a la convocatòria extraordinària i la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en totes les matèries de l'etapa sigui igual o superior a 5.

Disposició final tretzena

Modificació de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears

S'afegeix un nou apartat, el 3, a la Disposició transitòria tercera de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, amb la redacció següent:

3. Mentre no es desenvolupi reglamentàriament la normativa específica autonòmica en matèria de preus màxims de venda i lloguer dels habitatges protegits, per acord del Consell de Govern es pot aprovar l'actualització dels preus màxims de venda i lloguer establerts en l'apartat 1 d'aquesta mateixa disposició. Aquesta actualització s'ha d'acompanyar d'un informe tècnic que determini i justifiqui l'increment de preus sobre la base dels costos efectius de construcció d'habitatge protegit en l'àmbit dels Illes Balears. El mecanisme d'actualització de preus ha de permetre també la seva rebaixa en el cas que es justifiqui la reducció dels costos de construcció, de manera que s'ajustin al preu efectiu.

Disposició final catorzena

Modificació de la Llei 5/2021, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022

L'article 34 de la Llei 5/2021, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022, queda modificat de la manera següent:

Article 34

Límit màxim de despesa del servei públic de comunicació audiovisual per a l'any 2022

D'acord amb el que preveu l'article 29 de la Llei 5/2013, d'1 d'octubre, audiovisual de les Illes Balears, el límit màxim de despesa anual, en l'exercici de 2022, per al finançament del servei públic de comunicació audiovisual és de 33.765.000 euros, corresponent als crèdits per transferències de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears a favor de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, sens perjudici de les generacions de crèdit que, durant l'exercici de 2022, es puguin dur a terme per raó del que preveu l'article 7.3 d'aquesta llei, els quals no s'han de computar a l'efecte d'aquest límit, ni tampoc els préstecs reintegrables que es concedeixin a l'ens públic d'acord amb la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni les aportacions extraordinàries de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que s'acordin pel Consell de Govern, a proposta conjunta de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat i de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, amb l'informe previ de la Direcció General de Pressuposts.

​​​​​​​Disposició final quinzena

Modificacions de la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 1 de la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables, que queda redactat de la manera següent:

2. Perquè els sigui aplicable aquesta Llei, els membres de la parella han de complir els requisits i les formalitats que s'hi preveuen, no estar sota cap impediment que afecti algun d'ells o la seva relació, i inscriure's voluntàriament en el Registre de Parelles Estables de les Illes Balears. La inscripció en aquest Registre té caràcter constitutiu quan algun dels membres estigui sotmès al dret civil de les Illes Balears, amb la submissió expressa d'ambdós al règim que estableix, i la llei els serà d'aplicació íntegrament, i té caràcter declaratiu quan cap dels membres hi estigui sotmès, supòsit en què aquesta Llei només els serà aplicable quant al Títol I i també quant a l'article 8 del Títol II en tot allò que afecti la cancel·lació de la inscripció de la parella que deriva de l'extinció.

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 2 de la Llei 18/2001 esmentada, que queda redactat de la manera següent:

2. Són requisits per poder-se constituir en parella estable:

a) Tenir ambdues persones sol·licitants veïnatge administratiu a qualsevol municipi de les Illes Balears.

b) Acreditar en el moment de la sol·licitud, per mitjà de l'empadronament, un mínim d'un any de convivència ininterrompuda dels sol·licitants com a parella, a un domicili comú de les Illes Balears.

3. Es modifica l'apartat b del punt 1 de l'article 8 de la Llei 18/2001 esmentada, que queda redactat de la manera següent:

b) La voluntat d'un dels membres, notificada de manera fefaent a l'altre. Aquesta notificació no és necessària si la part sol·licitant és víctima de violència de gènere i l'agressor és la parella registrada.

4. Es suprimeix el punt tercer de la disposició final primera de la Llei 18/2001 esmentada .

Disposició final setzena

Modificacions del Decret 112/2002, de 30 d'agost, pel qual es crea el Registre de parelles Estables de les Illes Balears i se'n regulen la organització i la gestió

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 1 del Decret 112/2002, de 30 d'agost, pel qual es crea el Registre de parelles Estables de les Illes Balears i se'n regulen la organització i la gestió, que queda redactat de la manera següent:

2. La inscripció en aquest Registre té caràcter constitutiu.

2. Es modifica l'article 4 del Decret 112/2002 esmentat, que queda redactat de la manera següent:

Article 4

Inscripció en el Registre

1. Es poden inscriure en el registre les resolucions dictades per l'òrgan competent referents a constitució, anulació, i cancel·lació de parella estable.

2. Poden sol·licitar la inscripció en aquest Registre dues persones que acreditin conviure almenys un any de manera lliure, pública i notòria en una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal, quan els dos membres compleixin amb els requisits exigits a la Llei. Els membres de la parella han de declarar formalment la voluntat de constituir-se com a parella estable, amb caràcter permanent i sense condicions.

3. Es modifica l'apartat e) de l'article 7 del Decret 112/2002 esmentat, que queda redactat de la manera següent:

e) Els dos membres de la parella han de tenir veïnatge administratiu a qualsevol municipi de les Illes Balears i acreditar un mínim d'un any de convivència comú com a parella mitjançant el certificat d'empadronament a un habitatge comú de les Illes Balears.

4. Es suprimeix l'apartat f) de l'article 7 del Decret 112/2002 esmentat.

5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 8 del Decret 112/2002 esmentat, que queda redactat de la manera següent:

2. Les sol·licituds de cancel·lació d'una inscripció de parella estable, les poden formular conjuntament ambdós membres o unilateralment un dels dos, sempre que es donin les causes d'extinció establertes en l'article 8 de la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables. En supòsits en què un dels membres de la parella hagi estat condemnat per violència contra l'altre, la resolució judicial és document suficient per instar la cancel·lació.

6. S'afegeix un nou apartat 4, a l'article 8 del Decret 112/2002 esmentat, amb la redacció següent:

4. L'òrgan competent ha d'iniciar d'ofici el procediment d'anul·lació de les inscripcions registrals en què es tengui constància que s'han falsejat dades o que se'n fa una utilització fraudulenta. Durant la tramitació de l'expedient podrà dur a terme les accions necessàries destinades a constatar la efectiva convivència, l'existència de la relació de parella i la absència de vicis en el consentiment. A tal efecte, podrà realitzar entrevistes, demanar informes i comunicar la situació als Cossos de seguretat de l'estat, autoritats d'estrangeria o Ministeri Fiscal. Durant aquests períodes se suspendrà la tramitació de l'expedient.

7. Es modifica l'apartat f) de l'article 9 del Decret 112/2002 esmentat, que queda redactat de la manera següent:

f) Certificats de veïnatge administratiu a qualsevol municipi de les Illes Balears i certificat d'empadronament d'ambdós membres a un domicili comú durant un període mínim d'un any.

Disposició final dissetena

Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que contenen les disposicions addicionals quarta i cinquena i finals sisena, setena, vuitena i setzena d'aquest Decret llei, com també el contingut de la disposició addicional setena de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que es modifica mitjançant l'apartat 2 de la disposició final novena d'aquest Decret llei.

Disposició final divuitena

Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir i a produir efectes el mateix dia de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Això no obstant, les previsions establertes en les disposicions addicionals quarta i cinquena i en les disposicions finals cinquena, sisena, setena i vuitena d'aquest Decret llei produeixen efectes a partir de la creació, la dotació pressupostària i l'ocupació dels llocs de feina esmentats en la disposició transitòria primera.

Palma, 30 de març de 2022

	La presidenta
El conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica	Francesca Lluch Armengol i Socias
Juan Pedro Yllanes Suárez
La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat
Mercedes Garrido Rodríguez
La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors
Rosario Sánchez Grau
La consellera d'Afers Socials i Esports
Fina Santiago Rodríguez
El conseller d'Educació i Formació Professional
Martí Xavier March i Cerdà
El conseller de Mobilitat i Habitatge
Josep Marí i Ribas