BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El Ple del Consell Insular de Menorca en sessió de caràcter extraordinari de 14 de març de 2022, adoptà, entre d'altres, l'acord següent:

Primer. Aprovar el Pla de Mesures Antifrau, adjunt com a annex 1 d'aquesta proposta, com a conjunt d'eines obligades de prevenció i lluita contra el frau, els conflictes d'interès i la corrupció, dins la gestió de qualsevol projecte, actuació o inversió que tengui finançament total o parcial a càrrec del Fons Europeus Next Generation EU.

Segon. Aprovar la Declaració institucional del Consell Insular de Menorca d'assumpció del compromís de lluita contra el frau, adjunt com a annex 2 d'aquesta proposta.

Tercer. Publicar l'acord i tota la documentació adient de manera immediata en el BOIB, al web del Consell Insular de Menorca, almenys dins Transparència i també Fons Europeus, i en el tauler d'anuncis.

 

Maó, 22 de març de 2022

Per delegació de la presidenta, la secretària

Rosa Salord Olèo

(Decret 427/2019, d'11 de juliol)

(BOIB núm. 97 de 16-7-2019)

 

ANNEX 1

DE LA PROPOSTA AL PLE:

PLA DE MESURES ANTIFRAU DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA PER A LA GESTIÓ DE FONS EUROPEUS NEXT GENERATION NG - EU – PLA DEL GOVERN D'ESPANYA «ESPAÑA PUEDE» EN EL MARC DEL PLA DE RECUPERACIÓ, TRANSFORMACIÓ I RESILIÈNCIA

CONTINGUT

1. Normativa d'aplicació.

2. Context.

3. Conceptes i definicions.

4. Situació actual del risc de frau.

5. Àmbit objectiu del pla.

6. Àmbit subjectiu del pla.

7. Òrgan/s responsable/s.

8. Mesures per afrontar conflictes d'interesssos:

a) Prevenció

b) Correcció

9. Mesures per prevenir, detectar i corregir el frau i la corrupció: el cicle antifrau:

a) Prevenció

b) Detecció.

c) Correcció.

d) Persecució

10. Seguimient i control periòdic del Pla.

11. Annexos:

• Annex 1. Mapa de riscos amb indicadors de frau («banderes vermelles»).
• Annex 2. Codi de bon govern.
• Annex 3. Declaració d'adhesió al Codi de bon govern del Consell Insular de Menorca.
• Annex 4. Declaració institucional del Consell Insular de Menorca de compromís de lluita contra el frau.
• Annex 5. Codi de conducta de treballadors i treballadores públics.
• Annex 6. Declaració d'absència de conflictes d'interessos (DACI).
• Annex 7. Test conflicte d'interès, prevenció del frau i la corrupció.

1. Normativa d'aplicació

L'article 22 del Reglament (UE) 241/2021 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, i en virtut seu l'Ordre HPF/1030/2021, de 29 de setembre, imposen a Espanya, en relació amb la protecció dels interessos financers de la UE i com a beneficiària dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), l'obligació que tota entitat, decisora o executora, que participi en l'execució de les mesures del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) disposi d'un «pla de mesures antifrau». Els objectius que cobreix aquest pla i, per tant, aquest en concret, consisteixen a garantir que, en els àmbits d'actuació respectius, els fons s'utilitzen de conformitat amb les normes aplicables i, en particular, que hi ha una prevenció adequada, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos.

Entre la normativa aplicable a aquest pla antifrau cal destacar la següent:

1.1. Normativa Europea

• Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer del 2021, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i la resta de normativa que el desenvolupi

• Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, del 18 de juliol del 2018, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió (Reglament Financer de la UE). DOUE de 30 de juliol de 2018, núm. 193.

• Directiva (UE) 2017/1371 del Parlament europeu i del Consell de 5 de juliol del 2017 sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del dret penal (Directiva PIF). DOUE de 28 de juliol de 2017, núm. 198.

1.2. Normativa interna

- Reial decret legislatiu 5/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

- Llei 40/2015, de l'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

- Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, i la normativa en desenvolupament.

- Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de aubvencions, i la normativa de desenvolupament.

- Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

- Llei 53/1984, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques

- Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

- Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

- Ordre HFP/1031/2021, de 29 de setembre, per la qual s'estableix el procediment i el format de la informació a proporcionar per les entitats del sector públic estatal, autonòmic i local per al seguiment del compliment de fites i objectius i d'execució pressupostària i comptable de les mesures dels components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

- Instrucció de 23 de desembre de 2021 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat sobre aspectes a incorporar als expedients i als plecs rectors dels contractes que es financin amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

- Decret 14/2016, d'11 de març, pel qual s'aprova el text consolidat del Decret sobre contractació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

- Decret 81/2002, de 7 de juny, pel qual s'adapta el règim jurídic, pressupostari i financer del contracte administratiu d'obra sota la modalitat d'abonament total del preu a l'organització de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears

- Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears

- Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears

- BOIB núm. 17/2022 de 01/02/2022 - Número d'edicte: 658 – Consell de Govern «Acord del Consell de Govern de 31 de gener de 2022 pel qual es manifesta el compromís del Govern de les Illes Balears de lluita contra el frau i s'aprova el Pla de Mesures Antifrau, en l'àmbit d'execució dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència – Next Generation EU en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

1.3 - Altres documents que han servit per a l'elaboració del Pla Antifrau:

- Avaluació del risc de frau i mesures efectives i proporcionades contra el frau (DG REGIO) EGESIF_14-0021-00; 16/06/2014 (Guidance Note on fraud risk assessment for 2014-2020). Guia desenvolupada en aplicació de l'article 125.4 c) del Reglament (UE) 1303/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel qual s'estableixen disposicions comunes relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu, al Fons de Cohesió, al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i al Fons Europeu Marítim i de la Pesca, i pel qual s'estableixen disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu, al Fons de Cohesió i al Fons Europeu Marítim i de la Pesca, i es deroga el Reglament (CE) 1083/2006 del Consell. 

https://ec.europa.eu/regional_policy/es/information/publications/guidelines/2014/fraud-risk-assessment-and-effective-and-proportionate-anti-fraud-measures.

- Comunicació de la Comissió (2021/C 121/01) - Orientacions sobre com evitar i gestionar les situacions de conflicte d'interessos d'acord amb el Reglament Financer.

 https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52021XC0409(01)&from=ES.

- OLAF Compendium of Anonymised Cases – Structural Actions (Recopilació de casos anònims: accions estructurals). 

https://ec.europa.eu/sfc/sites/default/files/sfc-files/OLAF-Intern-2011.pdf.

- OLAF practical guide on conflict of interest (guia pràctica sobre el conflicte d'interessos). 

https://ec.europa.eu/sfc/sites/default/files/sfc-files/guide-conflict-of-interests-ES.pdf.

- OLAF practical guide on forged documents (guia pràctica sobre la falsificació de documents). 

https://www.interreg-croatia-serbia2014-2020.eu/wp-content/uploads/2019/05/Guide-on-forged-documents.pdf.

- Comunicació 1/2017, de 6 d'abril, del Servei Nacional de Coordinació Antifrau, sobre la manera com poden procedir les persones que tenguin coneixement de fets que puguin ser constitutius de frau o irregularitat en relació amb projectes o operacions finançats totalment o parcialment amb càrrec a fons procedents de la Unió Europea. 

https://www.igae.pap.hacienda.gob.es/sitios/igae/es-es/snca/Documents/ComunicacionSNCA06-04-2017Canaldenuncias.pdf.

2. Context

D'acord amb el que disposa l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, aquest Pla antifrau ha tingut en compte els requeriments mínims recollits en l'article 6, apartat 5, i així:

1. Ha estat aprovat pel Ple del Consell Insular de Menorca, el dia 14 de febrer de 2022, com a representant de l'entitat decisora o executora, en un termini inferior a noranta (90) dies des del moment en què es va tenir coneixement de la participació en l'execució de fons procedents del PRTR.

2. Estructura les mesures antifrau de manera proporcionada i al voltant dels quatre elements clau de l'anomenat «cicle antifrau»: prevenció, detecció, correcció i persecució.

3. Preveu la realització d'una avaluació del risc, impacte i probabilitat del risc de frau en els processos clau de l'execució dels fons que se li han adjudicat, així com la revisió anual i, en tot cas, en el moment en què es detecti qualsevol cas de frau o l'existència de canvis significatius en els procediments elegits o en el personal.

4. Defineix mesures preventives adequades i proporcionades, ajustades a les situacions concretes, per reduir el risc residual de frau a un nivell acceptable.

5. Preveu l'existència de mesures de detecció ajustades als senyals d'alerta i defineix el procediment per aplicar-les efectivament.

6. Defineix les mesures correctives pertinents per al supòsit de sospites de casos de frau, amb mecanismes clars de comunicació.

7. Estableix processos adequats per al seguiment dels casos sospitosos de frau i la recuperació corresponent dels Fons de la UE que s'haguessin pogut gastar fraudulentament.

8. Defineix mecanismes de seguiment per revisar els processos, els procediments i els controls relacionats amb el frau efectiu o potencial, que es transmeten a la revisió de l'avaluació del risc de frau.

9. Específicament, defineix procediments per a la prevenció i correcció de situacions de conflictes d'interès d'acord amb allò establert als apartats 1 i 2 de l'art. 61 del Reglament financer de la UE (2018/1046 de 18 de juliol de 2018, sobre les normes financeres aplicables al Pressupost general de la Unió). En particular, conté:

a) Una declaració d'absència de conflicte d'interessos (DACI) subscrita pels qui participen en els procediments d'execució del PRTR. (Annex 6)

b) El compromís de comunicar al superior jeràrquic l'existència de qualsevol potencial conflicte d'interessos que pogués existir.

c) El compromís d'adoptar per aquest òrgan la decisió que, en cada cas, correspongui.

Les mesures de prevenció i detecció han estat determinades en concret per a aquesta entitat local atenent les seves característiques específiques, garantint en tot cas la protecció adequada dels interessos de la Unió i atenent-se estrictament al que estableix la normativa europea i espanyola i als pronunciaments que, en relació amb la protecció dels interessos financers de la UE, hagin realitzat o puguin fer les seves institucions.

3. Conceptes i definicions

Atenent les definicions de frau, corrupció i conflicte d'interessos contingudes a la Directiva (UE) 2017/1371, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió (Directiva PIF), i al Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juliol de 2018, sobre les normes financeres aplicables al Pressupost general de la Unió (Reglament financer de la UE) i recollides a l'Annex III.C de l'Ordre HPF/ 1030/2021, s'adopten com a tals les definicions següents:

3.1. Conflicte d'interessos

a) Concepte:

S'entén que hi ha aquest conflicte, de conformitat amb l'article 61 Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juliol de 2018, sobre les normes financeres aplicables al Pressupost general de la Unió (Reglament Financer) «quan els agents financers i altres persones que participen en l'execució del pressupost tant de forma directa, indirecta o compartida, com en la gestió. Inclosos els actes preparatoris, l'auditoria o el control. No es vegi compromès l'exercici imparcial i l'objectiu de funcions per raons familiars, afectives, d'afinitat política o nacional, d'interès econòmic o per qualsevol altre motiu directe o indirecte d'interès personal». Correspon a les autoritats nacionals, de qualsevol nivell, evitar i/o gestionar els conflictes d'interessos potencials.

En conseqüència, aquest conflicte d'interessos:

a) És aplicable a totes les partides administratives i operatives i a tots els mètodes de gestió.

b) Cobreix qualsevol interès personal, directe o indirecte.

c) Reclama l'actuació davant de qualsevol situació que es percep com un conflicte d'interessos potencial.

b) Actors implicats en els possibles conflictes d'interessos:

• Els empleats públics a qui s'encomanen les tasques de gestió, control i pagament, així com els altres agents en què es deleguin alguna o algunes d'aquestes funcions.
• Els beneficiaris privats, socis, contractistes i subcontractistes les actuacions dels quals siguin finançades amb els fons del MRR que puguin actuar a favor dels seus propis interessos, però en contra dels interessos financers de la UE, en el marc d'un conflicte d'interessos .

c) Classificació dels possibles conflictes d'interessos:

S'han tingut en compte els següents:

• Conflicte d'interessos aparent: quan els interessos privats d'un empleat públic o beneficiari poden comprometre l'exercici objectiu de les seves funcions o obligacions, encara que finalment no es trobi un vincle identificable i individual amb aspectes concrets de la conducta, el comportament o les relacions de aquesta persona (o una repercussió en aquests aspectes).

• Conflicte d'interessos potencial: quan un empleat públic o beneficiari té interessos privats de tal naturalesa que podrien ocasionar un conflicte d'interessos en cas que haguessin d'assumir determinades responsabilitats oficials en un futur.

• Conflicte d'interessos real: hi ha un conflicte entre el deure públic i els interessos privats d'un empleat públic o en què l'empleat públic té interessos personals que poden influir de manera indeguda en l'exercici dels deures i les responsabilitats oficials.

​​​​​​​3.2. Frau i corrupció

La Directiva (UE) 2017/1371, sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió (d'ara endavant, Directiva PIF), estableix que els estats membres han d'adoptar les mesures necessàries per garantir que el frau que afecti els interessos financers de la Unió constitueixi una infracció penal quan es cometin intencionadament, i concreta un règim sancionador a l'article 7. En compliment de tal previsió, aquesta directiva ha estat transposada a l'ordenament jurídic espanyol mitjançant la Llei orgànica 1/2019, de 20 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, per transposar directives de la Unió Europea en els àmbits financers i de terrorisme, i abordar qüestions de caire internacional.

D'acord amb l'article 3.1 de la Directiva (UE) 2017/1371, -PIF-) la definició de frau en matèria de despeses consisteix en qualsevol acció o omissió intencionada, relativa:

• A la utilització o a la presentació de declaracions o de documents falsos, inexactes o incomplets, que tenguin per efecte la percepció o la retenció indeguda de fons procedents del pressupost general de les comunitats europees o dels pressupostos administrats per les comunitats europees o pel seu compte.

• A l'incompliment d'una obligació expressa de comunicar una informació que tengui el mateix efecte.

• Al desviament d'aquests mateixos fons amb finalitats diferents d'aquells per als quals van ser concedits al principi.

Cal que l'existència d'una irregularitat no sempre impliqui la possible existència de frau; la concurrència d'intencionalitat és un element essencial en el frau, element que no cal que es doni perquè hi hagi irregularitat.

L'article 1.2 del Reglament (CE, Euratom) núm. 2988/95 del Consell, de 18 de desembre de 1995, relatiu a la protecció dels interessos financers de les comunitats europees, estableix que «constituirà irregularitat tota infracció d'una disposició del dret comunitari corresponent a una acció o omissió d'un agent econòmic que tengui o tindria per efecte perjudicar el pressupost general de les comunitats o els pressupostos administrats per aquestes, ja sigui mitjançant la disminució o la supressió d'ingressos procedents de recursos propis percebuts directament per compte de les comunitats, o bé mitjançant una despesa indeguda».

4. Situació actual del risc de frau

La situació actual del risc de frau del Consell Insular de Menorca és molt baixa, tal com s'exposa a l'informe que consta a l'expedient signat per la directora insular de Promoció Turística i Fons Europeus, que fa referència al fet que no s'ha detectat cap cas de frau ni conflicte d'interès en la gestió dels diferents fons europeus.

Després de l'aprovació d'aquest pla de mesures antifrau es realitzarà l'avaluació del risc, impacte i probabilitat de risc de frau en els processos clau d'execució de les mesures gestionades del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que haurà de realitzar-se durant l'any 2022. L'avaluació de risc es revisarà de forma periòdica, biennalment o anualment, segons el risc de frau i, en tot cas, quan s'hagi detectat algun cas de frau o hi hagi canvis significatius en els procediments o en el personal, amb l'objectiu de reduir el risc residual a un nivell acceptable.

L'eina bàsica d'avaluació del risc que cal emplenar és el model tipus/bàsic de test de conflicte d'interès, prevenció del frau i la corrupció que s'adjunta com a annex 7, complementat amb les mesures descrites als apartats 8 i 9.

5. Àmbit objectiu del pla

L'objectiu bàsic d'aquest pla de mesures antifrau en la gestió de fons europeus és permetre al Consell Insular de Menorca garantir que els fons corresponents al PRTR que gestioni i executi s'utilitzin de conformitat amb les normes aplicables a la prevenció, la detecció i correcció del frau, corrupció i conflictes d'interessos. Per això es documenta una estratègia dirigida a assolir un model d'organització que integra els principis de responsabilitat, transparència, optimització de recursos, compliment, integritat i gestió per objectius, així com el seguiment i el control.

6. Àmbit subjectiu d'aplicació

Les mesures d'aquest pla antifrau s'aplicaran a totes les persones del Consell Insular de Menorca implicades en la gestió de diners públics i, en concret, a totes les que tenguin algun tipus de relació amb el disseny, la gestió, l'elaboració o l'execució dels projectes que comptin amb finançament del PRTR.

Per això s'identifiquen les responsabilitats en aquesta matèria de cada àrea de l'organització i s'estableix un mapa de processos i riscos, i s'identifiquen les mesures de prevenció a adoptar.

Si escau, també s'aplicarà a qualsevol altra entitat que formi part del sector públic local del Consell Insular de Menorca.

​​​​​​​7. Òrgan/s responsable/s

Per garantir l'adequada aplicació d'aquest pla es creen els següents òrgans, encarregats d'examinar les denúncies i proposar les mesures que siguin procedents.

El Pla realitza una atribució general de comeses a tots els nivells de l'organització local i determina els òrgans amb atribucions específiques en matèria d'integritat i de prevenció de riscos.

Cada àrea de govern proposarà la designació d'una persona responsable d'integritat i de prevenció de riscos de frau, al nivell més alt de responsabilitat jeràrquica possible. També formularà una proposta de designació d'una persona responsable, en el pla operatiu, de la integritat i la prevenció dels riscos de frau a l'àmbit de l'àrea o regidoria, el nivell adequat de la qual hauria de ser el d'una persona que ocupi alguna prefectura de departament , quan aquests existeixin.

La persona responsable de la integritat i la prevenció dels riscos de frau té, entre les seves funcions i responsabilitats, les següents:

• Formalitzar i/o informar sobre les propostes d'actualització del Pla.

• Impulsar, coordinar i fer materialment els tallers d'autoavaluació.

• Promoure l'execució de les mesures previstes al Pla.

• Identificar mesures correctives que cal aplicar i valorar-ne el grau d'urgència.

• Implantar i desenvolupar processos de gestió d'informació (reclamacions, canals de denúncies, etc.).

• Traslladar informació a òrgans superiors esmentats anteriorment.

Comissió Antifrau del Consell Insular de Menorca

Com a òrgan de seguiment i garantia del compliment d'aquest pla, la seva composició i funcions són les següents:

- Composició:

• Secretaria o persona delegada

• Intervenció o persona delegada

• Responsables dels programes del PRTR o persona delegada

- Funcions:

• Realització de l'autoavaluació.
• Posada en marxa de la bústia de denúncies.
• Elaboració del pla de formació.
• Elevació al Ple de la declaració institucional… i publicació a la web.
• Recepció i estudi de les possibles denúncies rebudes.
• Elevació al superior jeràrquic corresponent
• Adopció de les mesures de correcció i, si escau, persecució.
• Si escau, elaborar un manual de procediments.
• Altres.

8. Mesures per afrontar conflictes d'interessos

8.A) Prevenció

Entre les mesures establertes per l'entitat local per prevenir l'existència de conflictes d'interessos hi ha les següents:

1. Comunicació i informació al personal sobre les diferents modalitats de conflicte d'interès i les maneres d'evitar-lo.

• Aprovació del Pla Antifrau.
• Sessió de presentació del Pla als càrrecs polítics, funcionaris i treballadors del Consell Insular de Menorca (o de l'administració que empri el Pla).
• Creació d'una bústia de suggeriments o de denúncies.
• Enllaç a la pàgina web del Pla Antifrau (per exemple en Fons Europeus i en Portal de Transparència), etc.

2. Emplenament d'una declaració d'absència de conflicte d'interessos (DACI) als intervinents en els procediments corresponents, signada pel responsable de l'òrgan de contractació, el personal que redacti els documents de licitació/bases i/o convocatòries, els experts que avaluïn les sol·licituds/ofertes/propostes corresponents, els membres dels comitès d'avaluació de sol·licituds/ofertes/propostes i altres òrgans col·legiats que poguessin intervenir en els procediments. En aquest darrer cas aquesta declaració es realitzarà a l'inici de la corresponent reunió —per totes les persones que hi intervenguin— i es reflectirà a l'acta.

Aquest emplenament de la DACI s'estendrà també, a més dels beneficiaris de l'ajut corresponent, als contractistes, subcontractistes, etc.

El model de DACI que promou aquest pla antifrau és l'annex 6.

3. Comprovació d'informació a través de bases de dades dels registres mercantils, bases de dades d'organismes nacionals i de la UE, expedients dels empleats (tenint en compte les normes de protecció de dades) o mitjançant la utilització d'eines de prospecció de dades (data mining) o de puntuació de riscos (ARACHNE).

4. Aplicació estricta de la normativa interna (normativa estatal, autonòmica o local corresponent), en particular, l'article 53 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, relatiu als principis ètics; l'article 23 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, relatiu a l'abstenció, i la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

8.B) Correcció

Com a mesures per abordar els possibles conflictes d'interessos detectats, es recullen les següents:

1. Comunicació de la situació que pot suposar l'existència d'un conflicte d'interès perquè el superior jeràrquic confirmi per escrit si considera que existeix. Si així és determina, la persona cessarà tota activitat relacionada amb aquest assumpte i adoptarà qualsevol altra mesura addicional que correspongui de conformitat amb el dret aplicable.

Aquesta comunicació es pot practicar directament al superior jeràrquic, a la Comissió Antifrau del Consell Insular de Menorca o adreçada a la bústia de suggeriments o denúncies.

2. Aplicació estricta de la normativa interna (estatal, autonòmica o local corresponent), en particular, de l'art. 24 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, relatiu a la recusació, i la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

9. Mesures per prevenir, detectar i corregir el frau i la corrupció: el cicle antifrau

L'article 22 del Reglament del MRR obliga els estats membres a adoptar les mesures oportunes per prevenir, detectar i corregir el frau i la corrupció i exercitar accions legals per recuperar els fons que poguessin haver estat objecte d'apropiació indeguda. Per tant, les entitats que participen en l'execució d'actuacions del PRTR han d'aplicar les mesures proporcionades contra el frau, estructurades al voltant dels quatre elements clau del cicle antifrau: prevenció, detecció, correcció i persecució.

En conseqüència, aquest pla proposa les mesures següents:

A) DE PREVENCIÓ, és a dir, dirigides a reduir el risc residual de frau a un nivell acceptable.

1. Desenvolupar una cultura ètica

Mitjançant una declaració institucional es deixa constància del foment de valors com ara la integritat, l'objectivitat, la rendició de comptes i l'honradesa. Aquesta es converteix en un codi de conducta que es fa arribar a tots els membres de l'organització i també als ciutadans. Entre les actuacions que s'inclouen en aquest apartat també hi ha la creació d'una bústia de denúncies oberta a qualsevol interessat.

2.Formació i conscienciació.

Es posaran en marxa accions formatives per a tots els nivells jeràrquics, que inclouran reunions, seminaris, grups de treball, etc., que fomentin l'adquisició i la transferència de coneixements. Se centraran en la identificació i l'avaluació dels riscos, l'establiment de controls específics, l'actuació en cas de detecció de frau, la identificació de casos pràctics de referència, etc.

3.Implicació de les autoritats de l'organització

Aquestes manifesten, mitjançant la declaració que acompanya aquest pla antifrau, el seu compromís ferm contra el frau i la tolerància zero davant aquest.

Aquestes autoritats desenvoluparan un plantejament proactiu, estructurat, específic i eficaç en la presa de decisions per gestionar el risc de frau.

(Vegeu Annex 4)

4. Repartiment segregat de funcions i responsabilitats en les actuacions de gestió, control i pagament, separació que s'ha d'evidenciar de forma clara, de manera que se'n deixarà constància al mapa d'avaluació de riscos.

5. Mecanismes adequats d'avaluació del risc per a totes les mesures gestionades, deixant-ne evidència, a la recerca de les parts del procés més susceptibles de patir frau, i controlar-les especialment, sobre la base següent: elaboració d'un mapa de riscos (Annex 1), en què s'identificaran:

• Les mesures que són més susceptibles del frau, com poden ser les que tenen alta intensitat, alt pressupost, molts requisits a justificar pel sol·licitant, controls complexos, etc.

• Els conflictes d'interessos possibles.

• Els resultats de feines prèvies d'auditories internes.

• Els resultats d'auditories de la Comissió Europea o del Tribunal de Comptes Europeu, si escau.

• Els casos de frau detectats amb anterioritat.

6.Sistema de control intern eficaç, adequadament dissenyat i gestionat, amb controls que se centren a pal·liar amb eficàcia els riscos que s'identifiquin i amb responsables directes.

7.Anàlisi de dades. Dins dels límits relatius a la protecció de dades, es creuaran dades amb altres organismes públics o privats del sector que permetin detectar possibles situacions d'alt risc.

B) DETECCIÓ

Entenent que les mesures de prevenció no són suficients per proporcionar una protecció completa contra el frau es trien determinats sistemes per detectar a temps els comportaments fraudulents que poguessin escapar-se de la prevenció.

Les eines de detecció del frau han d'incloure:

• L'ús de bases de dades com la Base Nacional de Dades de Subvencions (BNDS), eines de prospecció de dades (data mining) o de puntuació de riscos (ARACHNE).

• El desenvolupament d'indicadors de frau (banderes vermelles) i de comunicació d'aquests al personal en posició de detectar-los (els documents de l'OLAF esmentats més endavant són útils per definir-los).

• L'establiment de mecanismes adequats i clars per informar de les possibles sospites de frau pels qui els detectin.

C) CORRECCIÓ

La detecció de possible frau, o la seva sospita fundada, comportarà per part de la Comissió Antifrau les actuacions següents:

1. La immediata suspensió del procediment,

2. La notificació de tal circumstància en el termini més breu possible a les autoritats interessades i als organismes implicats en la realització de les actuacions.

3. La revisió de tots els projectes que hi hagin pogut estar exposats.

4. L'avaluació de la incidència del frau i la seva qualificació com a sistèmic o puntual.

5. La retirada dels projectes o la part dels projectes afectats pel frau i finançats o a finançar pel MRR.

D) PERSECUCIÓ

Com més aviat millor la Comissió Antifrau ha de:

• Comunicar els fets produïts i les mesures adoptades a l'entitat decisora o a l'entitat executora que li hagi encomanat l'execució de les actuacions. En aquest cas serà aquesta la que els comunicarà a l'entitat decisora i qui comunicarà l'assumpte a l'autoritat responsable, la qual podrà sol·licitar la informació addicional que consideri oportuna per fer-ne el seguiment i comunicació a l'autoritat de control.

• Denunciar, si fos el cas, els fets punibles a les autoritats públiques competents (Servei Nacional de Coordinació Antifrau –SNCA) i per a la seva valoració i eventual comunicació a l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau.

• Iniciar una informació reservada per depurar responsabilitats o incoar un expedient disciplinari.

• Denunciar els fets davant la fiscalia i els tribunals competents, en els casos oportuns.

10. Seguiment i control periòdic del pla

El Consell Insular de Menorca assumeix el compromís d'implantar, en un termini breu, un sistema d'informació adequat per facilitar el seguiment de les mesures del Pla i també dur a terme les responsabilitats de prevenció, detecció i control dels actes contra la integritat , actes de frau o de corrupció.

Així mateix, s'habilitaran canals de comunicació interna i externa perquè el personal informi dels riscos percebuts en la gestió, així com de les activitats inadequades o dels casos d'infraccions.

​​​​​​​1. Supervisió

S'ha de realitzar un control periòdic per verificar el compliment de les regles del Pla i els seus efectes pràctics (correspon al màxim òrgan de direcció, a través de la persona responsable de la integritat i la prevenció de riscos de frau).

El seguiment anual del pla s'ha de basar en l'anàlisi de les respostes dels diferents departaments i serveis gestors, a través de formularis i accions específiques, preparades per a aquest efecte.

El procés de seguiment garantirà que s'apliquen els mecanismes de control adequats per a les activitats de l'organització i que els procediments són seguits a tots els nivells. Més enllà de la periodicitat de les revisions i actualitzacions abans assenyalades, els responsables de les diferents unitats han d'informar el màxim òrgan de direcció quan sorgeixin riscos elevats o nous que calgui prevenir.

Finalment s'ha d'elaborar un informe al final de l'any 2022 sobre el compliment de les mesures previstes al Pla (correspon al responsable de la integritat i prevenció de riscos de frau). Aquest informe s'elevarà al màxim òrgan de direcció de cada departament beneficiari.

2. Revisió i actualització del Pla

L'informe anual d'execució del pla, així com la presència d'incompliments o casos de frau o corrupció, indicaran la necessitat d'actualitzar-lo, en funció del seguiment realitzat, i recomanarà la revisió sempre que sigui necessari, tenint en compte les avaluacions previstes a l'apartat anterior.

S'ha d'avaluar el compliment de les mesures del Pla (per part de la persona responsable de la integritat institucional i la prevenció de riscos de frau) i proposar, si escau, la revisió i adaptació a la realitat de l'òrgan de control a través de millores que garanteixin la transparència i minimitzin els riscos.

3. Comunicació i difusió

S'han de desenvolupar i implantar processos per gestionar la informació que afavoreixin la participació i la implicació de tot el personal.

També s'habilitarà una bústia de correu que permeti que tot el personal de la institució pugui comunicar, a més de la informació rellevant en matèria d'integritat institucional, una altra sèrie de qüestions sobre riscos de gestió i aportar les propostes de millora que consideri oportunes. Les propostes presentades seran analitzades per l'òrgan supervisor del Pla.

Les mesures que cal adoptar en matèria d'informació i comunicació són les següents:

1. Autoavaluacions internes pel responsable de prevenció en els processos.

2. Revisions periòdiques dels mapes de risc.

3. Elaboració d'un informe anual de seguiment de les mesures implantades.

4. Orientació dels controls financers/auditories als processos de risc identificats en els plans.

5. Rendició al control extern de les avaluacions dels òrgans de control propis i independents.

6. Establiment d'un procediment perquè els servidors públics informin dels resultats de les autoavaluacions.

7. Establiment d'un procediment/protocol amb les mesures de resposta davant de situacions de corrupció o frau detectades.

 

ANNEX 1 ​​​​​​​MAPA DE RISCOS

L'elaboració del mapa de riscos és una de les mesures de prevenció que es proposa i que es completa amb les mesures de detecció vinculades als indicadors o les banderes vermelles.

Al final s'incorpora una mostra d'aquestes possibles “banderes vermelles”.

Parteix d'una autoavaluació que identifica els riscos específics, el seu impacte i la probabilitat que ocorrin tenint en compte els controls que hi ha al Consell Insular de Menorca i, si aquests no fossin suficients per considerar que el nivell de risc és acceptable, proposa controls o mesures addicionals. Serà revisat de manera periòdica.

En totes les activitats cal tenir en compte les referències següents:

 

Òrgan responsable del seguiment:
Persona directament responsable del control:
Controls existents:
Es documenta el control?
Quin grau de confiança ofereix el control?
Pròxim control previst:

1. En matèria de contractació

Risc	Impacte/gravetat	Probabilitat
1. Risc de conflictes d'interessos
2. Risc de limitació de concurrència
3. Risc d'afavorir determinats licitadors
4. Risc de manca d'objectivitat en la valoració de les ofertes
5. Risc de tenir en compte només aspectes econòmics
6. Risc de rebre i/o pagar prestacions que no s'ajusten a les condicions estipulades al contracte
7. Risc d'incórrer en falsedat documental
8. Risc de no exigir responsabilitats per incompliments contractuals
Altres….

2. En matèria de subvencions

Risc	Impacte	Gravetat
Risc de limitació de concurrència
Risc de tracte discriminatori en la selecció dels beneficiaris
Risc de conflicte d'interessos
Risc d'ocupació dels fons a finalitats diferents de les establertes
Risc de doble finançament
Risc de falsedat documental
Risc d'incomplir les obligacions de comunicació i informació
Risc de no complir els requisits d'inspecció, seguiment i control

3. En matèria de convenis

Risc	Impacte/gravetat	Probabilitat
Risc d'eludir el procediment de contractació mitjançant la signatura de convenis
Risc de tracte discriminatori en la selecció dels beneficiaris
Risc de conflicte d'interessos
Risc d'ocupació dels fons a finalitats diferents de les establertes
Risc de doble finançament
Risc de falsedat documental
Risc d'incomplir les obligacions de comunicació i informació
Risc de no complir els requisits d'inspecció, seguiment i control

​​​​​​​4. En matèria de gestió econòmica i patrimonial

Risc	Impacte/gravetat	Probabilitat
Risc de no aplicar de manera adequada la supervisió a les funcions de comptabilitat, recaptació i control
Risc d'incomplir els plans economicofinancers
Risc de no controlar la veracitat de les dades que se sol·liciten a les externes
Risc de no atendre els informes tècnics o jurídics emesos pels responsables de les àrees a què pertanyen els projectes
Risc de realitzar objeccions suspensives sense justificació adequada
Risc de paralització de la contractació i l'execució dels fons sense justificació adequada
Risc d'incomplir les obligacions de comunicació i informació
Risc de no posar a disposició dels responsables de la contractació de manuals de processos que facilitin la tramitació dels contractes i la seva posterior supervisió i control
Risc d'utilitzar de manera abusiva les bestretes de caixa fixa o pagaments a justificar
Risc de no portar una comptabilitat separada dels projectes finançats amb els fons europeus
Risc de no complir els requisits de tramitació dels fons com la retenció del pressupost corresponent per al pagament de l'IVA
Risc d'incomplir el període de pagament a incomplidors
Risc d'incomplir la prelació de pagaments del CIM

5. En matèria d'encàrrec de gestió

Inexistència de necessitat justificada per a l'encàrrec de gestió	a) L'entitat realitza activitats similars sense acudir a la figura de l'encàrrec de gestió a través dels seus mitjans propis, o bé en períodes anteriors les operacions van ser executades amb altres mètodes, i no queda justificat el recurs a l'encàrrec en les operacions avaluades. b) L'informe d'insuficiència de mitjans no estableix raons clares i concloents per justificar el recurs a un encàrrec de gestió. c) Hi ha recursos infrautilitzats que es poden destinar a emprendre aquell servei encomanat.
Incompliment per l'òrgan encarregador dels requisits subjectius per ser-ho	L'òrgan encarregador no té la condició de poder adjudicador, i no és un dels organismes o entitats considerats a aquest efecte per l'article 3.3 de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, que estableix l'àmbit subjectiu de la normativa de contractes del sector públic.
Incompliment per l'òrgan encarregat dels requisits per ser considerat ens instrumental	L'òrgan encarregat no reuneix els requisits per ser qualificat com a mitjà propi instrumental respecte dels poders adjudicadors corresponents pel fet de no complir els requisits establerts en l'article 32.2, 32.3 i 32.4 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i l'article 86.2 de la Llei 40/20115, de 1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
Limitació de la concurrència en cas d'execució per tercers	• L'ens instrumental (l'ens al qual s'encarrega l'encàrrec de gestió) ha necessitat l'execució de prestacions per part de tercers i la licitació i execució d'aquestes no s'ha realitzat conforme al que estableixen les disposicions normatives que regulen la contractació al sector públic, considerant els requisits específics sobre el caràcter de la contractació i l'import d'aquesta. • Hi ha la tendència per part de l'organisme encarregador a contractar sempre els mateixos proveïdors, sense justificació aparent.

1. EXEMPLES DE BANDERES VERMELLES

Analitzats alguns plans antifrau, les següents solen ser “banderes vermelles” especialment tingudes en compte i s'han d'entendre com a senyals d'alarma, pistes o indicis de possible frau.

L'existència d'una bandera vermella no implica necessàriament l'existència de frau, però indica que una determinada àrea d'activitat necessita atenció extra per descartar o confirmar un frau potencial.

Com a exemple d'aquestes banderes vermelles, les més utilitzades, classificades per tipologia de pràctiques potencialment fraudulentes, són les següents.

Amb caràcter general:

• La manca de sistematització en la planificació.
• L'absència de manuals de procediment.
• La poca claretat en la distribució de competències.
• L'absència de traçabilitat a versions d'informes.

​​​​​​​Als plecs rectors del procediment per obtenir un licitador:

• Presentació d'una única oferta o nombre anormalment baix de proposicions que opten a la licitació.

• Extraordinària similitud entre els plecs rectors del procediment i els productes o serveis del contractista guanyador; formalització de queixes d'altres licitadors.

• Plecs amb prescripcions més restrictives o més generals que les aprovades en procediments previs similars.

• Plecs amb clàusules inusuals o poc raonables.

• El poder adjudicador defineix un producte d'una marca concreta en lloc d'un producte genèric.

• Establiment de qualsevol clàusula limitadora de la concurrència sense cap justificació (reforçada).

A les licitacions col·lusòries:

• L'oferta guanyadora és massa alta en comparació dels costos previstos, amb les llistes de preus públiques, amb obres o serveis similars o mitjanes de la indústria, o amb preus de referència del mercat.
• Tots els licitadors ofereixen preus alts de forma continuada.
• Els preus de les ofertes baixen bruscament quan nous licitadors participen en el procediment.
• Els adjudicataris es reparteixen/alternen per regió, tipus de treball, tipus d'obra.
• L'adjudicatari subcontracta els licitadors perdedors.
• Patrons d'ofertes inusuals (per exemple, les ofertes tenen percentatges exactes de rebaixa, l'oferta guanyadora està just a sota del llindar de preus acceptables, s'ofereix exactament al pressupost del contracte, els preus de les ofertes són massa alts, massa propers, molt diferents, nombres rodons, incomplets, etc.).

Conflicte d'interessos:

• Favoritisme inexplicable o inusual cap a un contractista o venedor en particular.
• Acceptació continuada d'alts preus i treball de baixa qualitat, etc.
• Empleat encarregat de contractació no presenta declaració de conflicte d'interès o ho fa de forma incompleta.
• Empleat encarregat de contractació declina ascens a una posició en què deixa de tenir a veure amb adquisicions.
• Empleat encarregat de contractació sembla fer negocis propis per la seva banda.
• Socialització entre un empleat encarregat de contractació i un determinat proveïdor de serveis o productes.
• Augment inexplicable o sobtat de la riquesa o el nivell de vida de l'empleat encarregat de contractació.F

Manipulació de les ofertes presentades:

• Formalització de queixes dels licitadors.
• Manca de control i inadequats procediments de licitació.
• Indicis de canvis en les ofertes després de la recepció.
• Ofertes excloses per errors.
• Licitador capacitat descartat per raons dubtoses.
• El procediment no es declara desert i es torna a convocar malgrat que es van rebre menys ofertes que el nombre mínim requerit.

Fraccionament de la despesa:

• S'aprecien dues o més adquisicions amb objecte semblant efectuades a idèntic adjudicatari per sota dels límits admesos per a la utilització de procediments d'adjudicació directa o dels llindars de publicitat o que exigirien procediments amb més garanties de concurrència.
• Separació injustificada de les compres, per exemple, contractes separats per a mà d'obra i materials; tots dos estan per sota dels llindars de licitació oberta.
• Compres seqüencials just per sota de llindars d'obligació de publicitat de les licitacions.

 

ANNEX 2

CODI DE BON GOVERN DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Preàmbul

El Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa (CPLRE), en les seves recomanacions núm. 60 i 86, aprovades el 1999, pretén inspirar els comportaments de les autoritats locals en relació amb l'ètica política.

Per la seva banda, el Codi europeu de conducta per a la integritat política dels representants locals electes, aprovat pel CPLRE, advoca per la promoció de codis de conducta per als representants locals com a instruments que permeten crear confiança entre els polítics i els ciutadans, fet indispensable perquè els que hagin de desenvolupar les seves funcions puguin fer-ho de manera eficient, atès que el respecte pel mandat de l'electorat va estretament lligat al respecte d'unes normes ètiques.

La Conferència de Ministres Europeus responsables de les institucions locals i regionals, amb motiu de la declaració sobre la participació democràtica i l'ètica pública a escala local i regional, també insisteix en aquesta línia. Així, la seva declaració de la sessió de València de 15 i 16 d'octubre de 2007 ens recorda la utilitat del manual de bones pràctiques sobre l'ètica pública pel que fa als governs locals.

La Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, planteja no només un conjunt d'obligacions de publicitat activa sinó també unes prescripcions de bon govern que responen a la demanda normativa i social d'una nova ètica pública. Així doncs, a un nivell més avançat, la transparència no consisteix només a publicar documentació sobre la gestió que es realitza, sinó que també implica l'adopció de codis substantius de conducta que comprometen l'acció institucional.

Per tot això, el Consell Insular de Menorca decideix elaborar un codi de bon govern propi, en el marc de l'articulació de la seva política de transparència i bon govern, a fi de concretar els principis i pautes de comportament dels electes insulars, directius i treballadors de la institució.

El Consell vol anar més enllà del Codi de bon govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i per això no només recull en aquest codi els seus principis i preceptes, sinó que també n'incorpora altres que inclouen recomanacions de transparència internacional, del Consell d'Europa i d'altres organismes nacionals i internacionals de referència en la matèria.

Aquest codi pretén ser no només un document que recopili normes, valors i deures de bona administració que serveixin de punt de referència, sinó també un instrument que permeti implantar processos que contribueixin a la millora en el model de gestió i assegurin a la ciutadania un govern insular que garanteixi l'eficiència, la proximitat, la transparència i la sostenibilitat en les decisions públiques.

Així doncs, es tracta d'aprofundir en la configuració democràtica, transparent, oberta i participativa de la nostra institució.

El Codi de bon govern del Consell Insular de Menorca es fonamenta en les diferents recomanacions pràctiques i codis en la matèria, com ara:

• El Codi europeu de conducta per a la integritat política dels representants regionals i locals electes

• La Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

• El Codi de bon govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies

• Bones pràctiques d'altres diputacions i corporacions locals en la matèria

• Recomanacions de transparència i bon govern de Transparència Internacional Espanya

Principis del Codi de bon govern

• Els membres electes i no electes del Consell Insular de Menorca han d'actuar en l'exercici de les seves funcions d'acord amb la Constitució, l'Estatut d'autonomia, la normativa insular i la resta de l'ordenament jurídic, i han de promoure el respecte als drets fonamentals i a les llibertats públiques i ajustar la seva activitat als principis ètics i de conducta que conté aquest codi de bon govern.

• Les tasques de govern que es duguin a terme s'han de basar en els principis d'eficàcia, economia, eficiència i satisfacció de l'interès general, així com de racionalització i optimització dels recursos públics.

• S'ha de contribuir a la millora dels models de gestió i assegurar als ajuntaments i a la ciutadania un bon govern insular com a garantia de prosperitat, i adquirir un compromís amb l'ètica pública i la qualitat de la democràcia en l'àmbit de gestió més pròxim en el territori insular.

• Els representants insulars han de fomentar la transparència i la democràcia participativa, orientada als serveis i suport als ajuntaments i l'assistència als municipis.

• Cal treballar a favor de la millora del territori insular i l'equilibri territorial facilitant els serveis als municipis i distribuint-los en el conjunt del territori de forma equitativa.

• Els membres electes i no electes del Consell han de respectar les obligacions derivades del seu càrrec i, especialment, la normativa reguladora de les incompatibilitats i els conflictes d'interessos, els deures d'honestedat, bona fe, sigil i discreció en relació amb les dades i informes dels quals tenguin coneixement per raó del càrrec.

• Els representants insulars han d'exercir els poders que els atribueix la normativa vigent amb la finalitat exclusiva per a la qual van ser atorgats, han d'evitar tota acció que pugui posar en risc l'interès públic o el patrimoni de les administracions, no s'han d'implicar en situacions, activitats o interessos incompatibles amb les seves funcions i s'han d'abstenir d'intervenir en els assumptes en què concorri alguna causa que pugui afectar la seva objectivitat.

• S'ha de respectar la voluntat de la ciutadania i actuar amb lleialtat política i comprometre's a assumir el Codi de conducta política en relació amb el transfuguisme en les corporacions locals.

• · S'ha de respectar i fer respectar els drets humans, fomentar els valors cívics i utilitzar un to respectuós, acurat i deferent en les intervencions, tant cap a qualsevol membre de la corporació o d'una altra administració com cap a la ciutadania.

• Els representants insulars han de respectar el principi d'imparcialitat, de manera que mantenguin un criteri independent i aliè a tot interès particular, i assegurar un tracte igual i sense discriminacions de cap tipus en l'exercici de les seves funcions. Els membres electes i no electes del Consell no poden acceptar cap tipus de regal que sobrepassi els usos i costums de la simple cortesia per part d'entitats o persones.

• Les polítiques públiques s'han d'executar d'acord amb els principis de publicitat, innovació, transparència i bon servei a la ciutadania, i defensar els interessos generals i la generació de valor amb dedicació al servei públic. Les actuacions que es portin a terme han d'incorporar valors com la inclusió social dels col·lectius més desfavorits, la tolerància i el foment de la diversitat, la lluita contra el canvi climàtic, la protecció del medi ambient o l'ordenació racional i sostenible del territori, i garantir el principi d'igualtat i equilibri territorial en l'accés als serveis públics.

• Cal respectar la disciplina pressupostària i financera per tal de garantir la correcta administració dels recursos públics.

• L'exercici de les competències locals establertes en el marc normatiu i les capacitats de gestió associades s'han de desenvolupar sota el principi de millor servei ciutadà, proximitat i subsidiarietat.

• S'ha d'apostar per una direcció pública i gestió dels recursos humans professional com a element clau d'un adequat funcionament de l'Administració pública.

Mesures per millorar la gestió i la qualitat de la democràcia insular

Per poder conèixer amb precisió les necessitats i expectatives de la ciutadania, així com garantir l'existència de vies i canals que facin possible la proximitat de 'Administració, cal adoptar les mesures següents:

1. S'ha d'impulsar la implantació de mecanismes de seguiment de la contractació pública per tal de garantir als operadors econòmics un tracte igualitari i no discriminatori i un procediment basat en la transparència, així com la introducció de criteris de responsabilitat social en els contractes.

2. Per tal d'aprofundir en la participació i comunicació amb la societat i el territori insular, s'han de potenciar els mecanismes actuals que permeten formular queixes i suggeriments, així com també el Consell Econòmic i Social, el Consell d'Illa i la Comissió de Greuges.

3. S'ha d'impulsar l'adopció de models de gestió pública que alineïn recursos a estratègia i garanteixin una orientació als resultats davant la societat i a la generació de valor públic com a màxima garantia d'enfortiment del sector públic, les seves institucions i organitzacions polítiques.

4. Les tasques de govern s'han de dur a terme amb esforç permanent i sempre sota els principis d'eficàcia, economia, eficiència, satisfacció per l'interès general, així com també racionalització i optimització dels recursos públics.

S'aniran aprovant cartes de compromís dels serveis que estandarditzin els nivells de les diferents àrees i serveis i permetin que la ciutadania pugui valorar els serveis públics prestats.

5. És necessari aprovar un pla estratègic de mandat en què es detallin els objectius i les actuacions globals i per àrees. En acabar el mandat s'ha d'avaluar aquest pla i donar a conèixer a la ciutadania la feina realitzada.

6. Tots els membres de la corporació, tant els integrants del govern com els que formin l'oposició, han de basar la seva actuació en la lleialtat institucional, la informació i la transparència i la col·laboració en la definició dels objectius estratègics, i procurar arribar a consensos en els assumptes de major rellevància.

7. S'han de mantenir reunions periòdiques amb l'oposició, per tal de donar compte d'iniciatives i projectes i també per facilitar acords i afavorir una governabilitat desitjable de l'Administració insular. Cal convidar l'oposició a comissions i grups de feina.

8. S'ha d'afavorir la incorporació de l'oposició en els consells d'administració de les societats i empreses públiques i en els patronats de les fundacions.

9. S'ha de regular la compareixença en els diferents tipus de comissions dels directius d'organismes, empreses, patronats i serveis insulars.

10. Les empreses públiques o amb participació pública han d'aplicar codis ètics de conducta en la seva gestió i criteris de responsabilitat social corporativa.

11. S'ha de publicar detalladament el procediment per atorgar subvencions i ajuts, concretant imports i beneficiaris, elevant al màxim el nivell de transparència pel que fa a sol·licitants persones jurídiques i els grups dels quals depenguin.

12. S'ha d'impulsar la redacció d'un document que reculli els drets i deures ciutadans com a instrument per definir i facilitar el seu exercici.

13. S'ha de promoure la transformació de l'Administració local mitjançant el desenvolupament de la gestió des de l'òptica de la innovació i la qualitat, la simplificació i reducció de càrregues administratives i garantir la definitiva implantació de l'Administració electrònica. Cal impulsar les iniciatives innovadores que adaptin la participació tradicional en una participació multicanal que aprofiti les noves oportunitats de relació amb la ciutadania.

14. Cal col·laborar amb entitats i col·lectius que defensen els drets del territori insular i donar resposta als seus requeriments i sol·licituds.

15. S'han d'adoptar les mesures adequades per garantir l'eficàcia de les decisions judicials.

16. S'ha de garantir la pluralitat en els mitjans d'informació i comunicació i afavorir-hi un espai de participació per a l'oposició.

17. S'ha d'impulsar el diàleg amb els sectors socials, amb els treballadors de l'Administració i les organitzacions sindicals i promoure el compromís amb l'eficiència en la prestació dels serveis públics insulars.

18. Cal afavorir la celebració anual d'un debat sobre l'estat del territori insular.

19. Tots els membres de la corporació han d'assumir la responsabilitat en tot moment de les decisions i actuacions pròpies i dels organismes que dirigeixen, sense derivar-la cap als seus subordinats sense causa objectiva i sense perjudici d'altres que siguin exigibles legalment.

20. La presa de decisions ha de perseguir la satisfacció dels interessos generals i s'ha de fonamentar en consideracions objectives orientades cap a l'interès comú i el tracte igual i no discriminatori.

21. Els membres de la corporació han de respondre davant els ciutadans durant tot el seu mandat i atendre diligentment qualsevol sol·licitud d'informació relativa a l'acompliment de les seves funcions, els motius de la seva actuació o el funcionament dels serveis i departaments dels quals són responsables.

22. S'ha de garantir que la gestió pública tengui un enfocament centrat en la ciutadania amb un compromís de millora contínua de la qualitat de la informació, l'atenció i els serveis prestats.

23. Cal potenciar els instruments necessaris per garantir la participació i cooperació ciutadana en el disseny de les polítiques públiques i en la seva avaluació.

24. Cal impulsar la implantació d'una administració receptiva i accessible, mitjançant la utilització d'un llenguatge administratiu clar i comprensible per tothom, la simplificació, l'eliminació de traves burocràtiques i agilitar els procediments, l'accés electrònic als serveis i la millora de la qualitat de les normes i regulacions.

25. Amb motiu dels desplaçaments derivats de l'exercici de les funcions pròpies del càrrec, cal utilitzar el mitjà de transport adequat a l'objecte del viatge, i tenir sempre en compte les necessitats de la corporació i la millor relació pel que fa al cost.

26. S'han de facilitar les actuacions de control i supervisió que les autoritats internes o externes competents adoptin, i abstenir-se d'obstaculitzar l'execució de qualsevol mesura de supervisió que les autoritats internes o externes rellevants poguessin prendre amb la deguda justificació i transparència.

27. És necessari respondre diligentment les sol·licituds d'informació formulades pels mitjans de comunicació en relació amb l'exercici de les seves funcions i abstenir-se, per contra, de subministrar qualsevol dada confidencial o informació subjecta a protecció de dades de caràcter personal, així com articular mesures que fomentin la cobertura dels mitjans de comunicació de l'acompliment de les seves funcions i el funcionament dels serveis i departaments al seu càrrec.

Addicionalment, i prenent com a model les Mesures específiques per a l'Administració local previstes per Transparència Internacional, el Consell Insular de Menorca incorpora les següents mesures per tal de prevenir i combatre la corrupció:

1. Eliminar el sistema de lliure designació dels secretaris, interventors i tresorers i basar la seva designació en els principis de publicitat, mèrit i capacitat, per evitar que siguin elegits pels mateixos càrrecs que hauran de controlar.

2. Afavorir l'obligació de permetre l'accés i les consultes a les reunions públiques per part d'associacions veïnals o ciutadanes pel que fa als comptes i a la gestió pública.

3. Impulsar una regulació del sistema de control dels conflictes d'interessos, del sistema de declaracions de béns i interessos, de les incompatibilitats i de les portes giratòries.

4. Davant informe no favorable o negatiu d'interventors, secretaris i tresorers, l'expedient administratiu en qüestió s'ha de paralitzar o rectificar immediatament fins que sigui conforme a aquests. En cas contrari, s'ha de motivar perquè no se segueix el criteri contingut en els informes esmentats. De les resolucions o acords adoptats se n'haurà de donar compte al Ple de la corporació en la propera sessió que tengui.

Règim d'incompatibilitats i retribucions

1. Els representants locals i els directius públics locals han de formular amb motiu de la seva presa de possessió, amb ocasió del cessament i al final del seu mandat, declaracions tant sobre causes de possible incompatibilitat com sobre qualsevol activitat que proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics. Així mateix, han de comunicar-ne qualsevol modificació en el termini màxim d'un mes.

2. Així mateix, han de presentar declaració dels seus béns patrimonials i de la participació en societats de tot tipus, amb informació d'aquestes societats i de les liquidacions dels impostos sobre la renda, patrimoni i, si escau, societats. Aquestes declaracions, efectuades segons els models aprovats pels plens respectius, s'han de dur a terme abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament i al final del mandat, així com quan es modifiquin les circumstàncies de fet.

3. Han d'evitar qualsevol conflicte d'interessos amb motiu de l'exercici de les seves funcions públiques i s'han d'abstenir d'utilitzar les seves competències i prerrogatives institucionals per tal d'atorgar-se a ells mateixos o a terceres persones algun tipus de benefici. Així mateix, han d'abstenir-se de dur a terme qualsevol tipus d'activitat privada que, directament o indirectament, entri en conflicte amb els interessos públics locals de la seva responsabilitat.

4. L'exercici de responsabilitats executives en el govern local, un cop finalitzat el mandat o produït el cessament i durant un període de dos anys, comportarà el compliment de les limitacions per a l'exercici d'activitats privades establertes en la legislació reguladora de conflictes d'interessos que els sigui aplicable.

5. El règim de dedicació exclusiva i parcial, així com les altres retribucions dels representants locals, s'han de fixar amb ple respecte dels límits establerts en la legislació de règim local, amb proporcionalitat i atenent a característiques de l'entitat i del lloc a ocupar, com ara població, pressupost, situació financera i competències i responsabilitats a exercir.

Mesures per millorar la democràcia participativa

• La democràcia representativa i la democràcia participativa no són alternatives contraposades, sinó que es complementen i reforcen l'una amb l'altra. D'una altra banda, un moviment associatiu sòlid i una societat participativa i ben estructurada són imprescindibles per a l'aprofundiment de la democràcia.

• Cal fomentar una administració relacional, dialogant, que impliqui la ciutadania i els diferents agents econòmics, socials i culturals i els consulti, alhora que faciliti els mitjans necessaris per fer-ho.

• S'han de crear instruments concrets de participació amb els municipis i el territori insular.

• El govern insular ha d'educar per a la participació ciutadana i dissenyar plans de formació a municipis adequats per fomentar l'associacionisme i el voluntariat cívic.

• S'ha d'intentar garantir el dret a la informació entre la ciutadania i els representants insulars i locals, aprofitant al màxim les tecnologies de la informació.

• S'han de desenvolupar fórmules diverses d'avaluació municipal i ciutadana de la gestió insular. Per afavorir aquesta avaluació, cal donar compte regularment del grau de compliment dels objectius de la gestió i del nivell d'execució pressupostària i afavorir mecanismes com pressupostos participatius, auditories ciutadanes, etc.

• S'ha de promoure la utilització d'enquestes, fetes en els mateixos serveis, al web i xarxes socials o a peu de carrer, les bústies de queixes i suggeriments, els recursos administratius, els fòrums de participació o consulta, els panels ciutadans i altres canals de participació com ara el Consell d'Illa, el Consell Econòmic i Social, o la Comissió de Greuges.

• S'ha de procurar la millora dels procediments de codecisió i la transformació de les estructures burocràtiques desactualitzades per a la consecució d'una governança real, com a govern obert, participatiu, transparent i equitatiu.

• Cal implementar els pressupostos participatius com a instruments de millora de la participació de la ciutadania en l'assignació dels recursos públics i en la definició d'objectius prioritaris de gestió.

• S'ha de facilitar l'exercici del dret a la iniciativa popular, en el marc de la normativa autonòmica vigent, i presentar propostes d'actuacions o projectes normatius en matèria de la competència local. Igualment, a través de les entitats ciutadanes reconegudes d'interès local, cal establir les vies per sol·licitar a l'Administració local que es duguin a terme activitats d'interès públic i de competència local amb l'aportació de mitjans econòmics, béns, drets o treball personal.

• Cal convocar tots els grups d'interès (associacions, universitat, etc.) i convidar-los a expressar les seves opinions i suggeriments i, fins i tot, a col·laborar en la redacció de les normes locals, amb la possibilitat de pactar en el marc de la potestat material de decisió política.

La participació ciutadana 2.0 s'articula com una participació accessible, plural, representativa, activa i oberta, que ha de facilitar la igualtat d'oportunitats i integració de tots els sectors de la població.

Així doncs, cal establir un marc per a la participació ciutadana amb un enfocament 2.0 basat en les següents mesures i estratègies:

1. Utilitzar les tecnologies socials com a eina de millora de la participació ciutadana mitjançant la superació de les tradicionals barreres d'espai i temps creant espais digitals oberts a la participació sense restriccions, i desenvolupar comunitats virtuals que afavoreixin el bé comú.

2. Facilitar i promoure la iniciativa i la participació ciutadana tant individual com col·lectiva en la gestió local, sense perjudici de les facultats de decisió corresponents als òrgans locals corresponents.

3. Fer efectius els drets i deures de la ciutadania recollits en la legislació aplicable i la normativa local i vetllar perquè es compleixi.

4. Apropar la gestió local a la ciutadania per aconseguir una democràcia de proximitat real.

5. Dissenyar mecanismes que garanteixin els drets de la ciutadania relatius a participació ciutadana.

6. Aconseguir la integració de tots els sectors socials en els mecanismes, espais i dispositius recollits en la corresponent normativa local.

7. Consolidar la participació ciutadana estratègica en la política local amb el desenvolupament d'una cultura participativa que imprimeixi caràcter a tota l'activitat en tot el seu àmbit territorial.

8. Adaptar la normativa insular a la nova realitat social, mitjançant la presència i participació de l'entitat local a les xarxes socials digitals més utilitzades per la ciutadania i mitjançant la creació de comunitats virtuals locals.

9. Servir de suport i complement a les estratègies i plans d'actuació locals en matèria de participació.

Mesures específiques relacionades amb l'estratègia de transparència i bon govern del Consell

1. Els consellers/es i els directors/es insulars es comprometen a vetllar pel compliment de l'estratègia de transparència i bon govern i el protocol de coordinació annex.

2. La corporació ha de vetllar pel seguiment anual de la seva estratègia de transparència i bon govern. Per això s'ha de constituir una comissió de seguiment que anualment ha d'avaluar l'estratègia i les possibles millores a realitzar i que ha de fer un informe global de situació.

3. S'ha de garantir als ajuntaments i a la ciutadania el dret d'accés a la informació pública.

 

 

ANNEX 3

Declaració d'adhesió al Codi de bon govern del Consell Insular de Menorca

_[Emplenau amb el nom, llinatges i càrrec2]____, en compliment d'allò que preveu el Codi de bon govern del Consell Insular de Menorca, aprovat pel ----- en data -- de -- de 20--,

DECLAR:

1. Que dispòs d'un exemplar del Codi de bon govern del Consell Insular de Menorca.

2. Que he llegit el Codi de bon govern del Consell Insular de Menorca, que m'hi adheresc en tots els seus termes i que em compromet a complir els principis i les obligacions que s'hi contenen.

3. Que accept el compromís de facilitar la divulgació i l'aplicació del Codi de bon govern del Consell Insular de Menorca, així com les obligacions que comporta adherir-s'hi.

4. Que autoritz la publicació dels dades dels meves declaracions de patrimoni i d'interessos i activitats.

I, perquè consti, sign aquesta declaració.

[Ciutat, Data]

 

[Signatura]

 

 

ANNEX 4:

Declaració institucional del Consell Insular de Menorca d'assumpció del compromís de lluita contra el frau

(HI CONSTA TRANSCRIT EL DOCUMENT DE REFERÈNCIA)

 

 

​​​​​​​ANNEX 5:

CODI DE CONDUCTA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES PÚBLICS

Dins de les mesures destinades a prevenir el frau, hi ha la divulgació del Codi de conducta de les empleades i empleats públics de l'Administració de la Comunitat Autònoma d'Aragó, que constitueix una eina fonamental per transmetre els valors i les pautes de conducta en matèria de frau i recull els principis que han de servir de guia i regir l'activitat del personal empleat públic.

Principis ètics fonamentals

L'activitat diària del personal del Govern d'Aragó ha de reflectir el compliment dels principis ètics recollits als articles 52 a 54 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que estableixen el següent:

 

​​​​​​​CAPÍTOL VI

Deures dels empleats públics. Codi de Conducta

 

Article 52.

Deures dels empleats públics. Codi de conducta

Els empleats públics han d'exercir amb diligència les tasques que tenguin assignades i vetllar pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic, i hauran d'actuar d'acord amb els principis següents: objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental i respecte a la igualtat entre dones i homes, que inspiren el Codi de conducta dels empleats públics configurat pels principis ètics i de conducta regulats als articles següents.

Els principis i les regles que estableix aquest capítol han d'informar la interpretació i l'aplicació del règim disciplinari dels empleats públics.

Article 53.

Principis ètics

• Els empleats públics han de respectar la Constitució i la resta de normes que integren l'ordenament jurídic.

• La seva actuació ha de perseguir la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i fonamentar-se en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l'interès comú, al marge de qualsevol altre factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives, clientelars o qualssevol altres que puguin xocar amb aquest principi.

• Han d'ajustar la seva actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l'Administració en què prestin els seus serveis, i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb els ciutadans.

• La seva conducta s'ha de basar en el respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, i evitar tota actuació que pugui produir cap discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe, orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

• S'han d'abstenir en els assumptes en què tenguin un interès personal, així com de tota activitat privada o interès que pugui suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el càrrec públic.

• No poden contreure obligacions econòmiques ni intervenir en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan pugui suposar un conflicte d'interessos amb les obligacions del seu lloc públic.

• No poden acceptar cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge injustificat per part de persones físiques o entitats privades.

• Han d'actuar d'acord amb els principis d'eficàcia, economia i eficiència, i vigilar la consecució de l'interès general i el compliment dels objectius de l'organització.

• No han d'influir en l'agilització o resolució de tràmit o procediment administratiu sense causa justa i, en cap cas, quan això comporti un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs públics o el seu entorn familiar i social immediat o quan suposi un menyscapte dels interessos de tercers.

• Han de complir amb diligència les tasques que els corresponguin o els encomanin i, si escau, resoldre dins de termini els procediments o expedients de la seva competència.

• Han d'exercir les seues atribucions segons el principi de dedicació al servei públic i abstenir-se no sols de conductes contràries a aquest, sinó també de qualssevol altres que comprometin la neutralitat en l'exercici dels serveis públics.

• Han de guardar secret de les matèries classificades o altres la difusió de les quals estigui prohibida legalment, i mantenir la deguda discreció sobre els assumptes que coneguin per raó del seu càrrec, sense que puguin fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi o de tercers, o en perjudici de l'interès públic.

​​​​​​​​​​​​​​Article 54.

Principis de conducta

• Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i els altres empleats públics.

• L'exercici de les tasques corresponents al seu lloc de treball s'ha de realitzar de forma diligent i complint la jornada i l'horari establerts.

• Han d'obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l'ordenament jurídic, i en aquest cas les han de posar immediatament en coneixement dels òrgans d'inspecció procedents.

• Han d'informar els ciutadans sobre les matèries o assumptes que tenguin dret a conèixer, i facilitar l'exercici dels seus drets i el compliment de les obligacions.

• Han d'administrar els recursos i béns públics amb austeritat, i no els poden utilitzar en profit propi o de persones properes. Tenen, així mateix, el deure de vetllar per conservar-los.

• Han de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sens perjudici del que estableix el Codi penal.

• Han de garantir la constància i permanència dels documents per a la seva transmissió i entrega als posteriors responsables.

• Han de mantenir actualitzada la seva formació i qualificació.

• Han d'observar les normes sobre seguretat i salut laboral.

• Posen en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat a què estiguin destinats. A aquests efectes, es pot preveure la creació de la instància adequada competent per centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats que serveixin per millorar l'eficàcia al servei.

• Han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·licitin sempre que sigui oficial al territori.

 

ANNEX 6

Model de declaració d'absència de conflicte d'interessos (DACI)

Expedient:

Contracte/subvenció

A fi de garantir la imparcialitat en el procediment de contractació/subvenció referenciat més amunt, el/s sotasignant/s, com a participant/s en el procés de preparació i tramitació de l'expedient, declara/declaren:

Primer. Estar informat/s del següent:

1. Que l'article 61.3, «Conflicte d'interessos», del Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, del 18 de juliol (Reglament financer de la UE), estableix que «existirà conflicte d'interessos quan l'exercici imparcial i objectiu de les funcions es vegi compromès per raons familiars, afectives, d'afinitat política o nacional, d'interès econòmic o per qualsevol motiu directe o indirecte d'interès personal».

2. Que l'article 64, «Lluita contra la corrupció i prevenció dels conflictes d'interessos», de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, té la finalitat d'evitar qualsevol distorsió de la competència i garantir-ne la transparència en el procediment i assegurar la igualtat de tracte a tots els candidats i licitadors.

3. Que l'article 23, «Abstenció», de la Llei 40/2015, d'1 octubre, de règim jurídic del sector públic, estableix que s'han d'abstenir d'intervenir en el procediment «les autoritats i el personal al servei de les administracions en qui es donin algunes de les circumstàncies assenyalades a l'apartat següent», que són aquestes:

• Tenir interès personal en l'assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pogués influir la d'aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.

•  Tenir un vincle matrimonial o situació de fet assimilable i el parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervenguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar-hi associat per a l'assessorament, la representació o el mandat.

• Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l'apartat anterior.

• Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.

• Tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos darrers anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc».

Segon. No estar incurs/os en cap situació que pugui qualificar-se de conflicte d'interessos de les indicades en l'article 61.3 del Reglament financer de la UE i que no concorre en la seva persona cap causa d'abstenció de l'article 23.2 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, que pugui afectar el procediment de licitació/concessió.

Tercer. Comprometre's a posar en coneixement de l'òrgan de contractació/comissió d'avaluació, sense dilació, qualsevol situació de conflicte d'interessos o causa d'abstenció que doni o pogués donar lloc al dit escenari.

Quart. Conèixer que una declaració d'absència de conflicte d'interessos que es demostri que sigui falsa comporta les conseqüències disciplinàries/administratives/judicials que estableixi la normativa aplicable.

(Data i signatura, nom complet i DNI)

 

​​​​​​​ANNEX 7

TEST CONFLICTE D'INTERÈS, PREVENCIÓ DEL FRAU I LA CORRUPCIÓ

 

Pregunta	Grau de compliment
	4	3	2	1
1. Es disposa d'un «Pla de mesures antifrau» que permeti a l'entitat executora o a l'entitat decisora garantir i declarar que, en el seu àmbit d'actuació respectiu, els fons corresponents s'han utilitzat de conformitat amb les normes aplicables, en particular, pel que fa a la prevenció, la detecció i la correcció del frau, la corrupció i els conflictes d'interessos?
2. Es constata l'existència del Pla de mesures antifrau corresponent en tots els nivells d'execució?
Prevenció
3. Disposa d'una declaració, al nivell més alt, on es comprometi a lluitar contra el frau?
4. Es realitza una autoavaluació que identifiqui els riscos específics, el seu impacte i la probabilitat que passin i es revisa periòdicament?
5. Es difon un codi ètic i s'informa sobre la política d'obsequis?
6. S'imparteix formació que promogui l'ètica pública i que faciliti la detecció del frau?
7. S'ha elaborat un procediment per tractar els conflictes d'interessos?
8. Tots els intervinents emplenen una declaració d'absència de conflicte d'interessos?
Detecció
9. S'han definit indicadors de frau o senyals d'alerta (banderes vermelles) i s'han comunicat al personal en posició de detectar-los?
10. S'utilitzen eines de prospecció de dades o de puntuació de riscos?
11. Existeix algun procediment perquè qualsevol interessat pugui presentar denúncies?
12. Es disposa d'alguna unitat encarregada d'examinar les denúncies i proposar mesures?
Correcció
13. S'avalua la incidència del frau i es qualifica com a sistèmic o puntual?
14. Es retiren els projectes o la part d'aquests afectats pel frau i finançats o a finançar pel MRR?
Persecució
15. Es comuniquen els fets produïts i les mesures adoptades a l'entitat executora, a l'entitat decisora o a l'autoritat responsable, segons escaigui?
16. Es denuncien, en els casos oportuns, els fets punibles a les autoritats públiques nacionals o de la Unió Europea o davant la fiscalia i els tribunals competents?
Subtotal punts
Punts totals
Punts màxims
Punts relatius (punts totals/punts màxims)

Nota: 4 equival al màxim compliment, 1 al mínim.

 

​​​​​​​ANNEX 2

DE LA PROPOSTA AL PLE:

Declaració institucional del Consell Insular de Menorca d'assumpció del compromís de lluita contra el frau

El Consell Insular de Menorca, en el marc de l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), es compromet a mantenir un alt nivell de qualitat ètica i moral i al compliment de les normes jurídiques i ètiques, adherint-se als principis d'integritat, objectivitat, rendició de comptes i honradesa i demostrant la seva oposició al frau i a la corrupció en l'exercici de les seves funcions.

Les autoritats i càrrecs públics del sector públic insular menorquí assumeixen i comparteixen aquest compromís i, així mateix, les empleades i empleats del sector públic autonòmic tenen com a deures: “vetllar pels interessos generals, amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l'ordenament jurídic, i actuar d'acord amb els principis d'objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l'entorn cultural i mediambiental i respecte a la igualtat entre dones i homes”, de conformitat amb l'article 52 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 de octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i els deures i incompatibilitats continguts en els articles de 124 a 130 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Tots els alts càrrecs i personal eventual que formen part del CIM s'han compromès a l'adhesió al Codi de bon govern del Consell Insular de Menorca, pel qual es comprometen a seguir les normes ètiques i les pautes de conducta estipulades en el text. L'objectiu del document és fomentar la integritat i l'eficiència en l'actuació dels representants públics del Consell Insular de Menorca, per tal de garantir una major transparència en l'execució de la despesa pública. També, per oferir un grau elevat de prestació de serveis públics que mantengui i reforci la confiança de la ciutadania en les seves institucions.

Aquesta política implica la promoció dins l'organització d'una cultura que descoratgi tota activitat fraudulenta i que en faciliti la prevenció, detecció a través de la posada en marxa de procediments efectius i mesures eficaces i proporcionades de lluita contra el frau —basades en la seva experiència anterior i en les avaluacions del risc de frau que es realitzin— i denúncia de les irregularitats o sospites de frau que poguessin detectar-se, a través dels canals interns de notificació establerts, en col·laboració amb l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears (OAIB) i el Servei Nacional de Coordinació Antifrau de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), i amb ple respecte al principi de confidencialitat.

Així mateix, el Consell Insular de Menorca es compromet a revisar i actualitzar periòdicament la seva política antifrau, així com al seguiment dels seus resultats comptant amb la col·laboració de les diferents persones responsables i gestores per assegurar que hi ha un control adequat i la deguda diligència en la implementació de les mesures correctores i de persecució.

En definitiva, s'adopta una política de tolerància zero amb el frau i s'estableix un sistema de control dissenyat per prevenir i detectar, en la mesura que sigui possible, qualsevol actuació fraudulenta i, si escau, esmenar-ne les conseqüències.