BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La situació epidemiològica que ha generat una crisi sanitària a conseqüència de la COVID-19 a Espanya ha obligat a adoptar mesures de salut pública que han alterat la normalitat en el desenvolupament de les relacions socials, econòmiques i productives. A causa de la pandèmia de COVID-19 i de les àmplies restriccions a la circulació de persones que s'han imposat als estats membres, el sector de la llet i dels productes lactis ha experimentat pertorbacions econòmiques sobrevingudes que encara l'afecten notablement.

Aquesta situació causa dificultats financeres i problemes greus de liquiditat als ramaders. Les institucions principals d'anàlisi financera internacionals i nacionals estableixen una relació directa entre la pandèmia de COVID-19 i l'alteració radical de les expectatives energètiques a la regió d'Europa, de manera que ha estat una de les causes directes de la pujada dels preus. Així, la desigualtat i la crisi econòmica provocada per la COVID-19 s'han aguditzat per l'efecte d'aquesta crisi energètica, i és per això que la Comissió Europea i l'Eurogrup de Finances l'han incorporat com un dels efectes directes de la crisi energètica. Després d'una primera fase de contracció de la demanda i disminució dels preus, l'any 2021 es va produir una gran expansió que va xocar amb la impossibilitat de cobrir-la, fet que va elevar de manera brusca els preus i aquest augment va afectar immediatament la cadena de subministraments, especialment de la indústria dels fertilitzants, de la dels herbicides i de la dels pinsos, ja que totes tres depenen molt del gas.

El sector lleter té la consideració de sector estratègic a les Illes Balears, especialment a l'illa de Menorca, on té una posició determinant en l'economia. La cadena de valor del sector lleter de Menorca està formada per 130 explotacions de llet i mixtes. La producció total té un valor aproximat de mercat de 24 milions d'euros. A aquesta estructura de producció de llet s'hi sumen dues indústries processadores làcties; nou formatgeries industrials, entre les quals destaca una cooperativa amb una llarga tradició; 40 formatgeries artesanals, i 34 maduradors de formatge, que elaboren 3.161 tones de formatge i 2.500 tones de formatge emparat amb la DOP Maó Menorca. El valor de comercialització del formatge Maó Menorca arriba als 16,5 milions d'euros.

El conjunt del sector lacti genera una riquesa aproximada de 50 milions d'euros i dona feina directa a 600 persones en les diverses baules de la cadena de valor. A més, aquest sector dinamitza altres sectors de l'economia, com el comerç, la indústria càrnia o els serveis associats, i produeix innombrables serveis ambientals i socials essencials per a Menorca, com ara la gestió del territori, la conservació del paisatge, el cicle de l'aigua o la protecció dels sòls.

Al mateix temps, les explotacions de bestiar boví lleter de Menorca són les que més superfície de terra manegen de tot Espanya, amb 99 ha per explotació. Això implica valors molt importants respecte a la sostenibilitat ambiental de les explotacions i a la gestió del territori, que abasta el 82% de la superfície agrària útil de Menorca. D'acord amb aquests paràmetres, el model de boví de llet de Menorca té la consideració de ramaderia extensiva d'acord amb el que estableix l'article 5.1 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

D'altra banda, cal destacar la professionalitat del sector ramader de llet de Menorca, una professionalitat que es basa en la dedicació plena a les seves explotacions, en unes condicions de maneig extensiu del bestiar molt per sobre de la mitjana nacional i que es concreten en una superfície mitjana per explotació de 99 ha i en el certificat de llet de pasturatge de la qual disposen el 90% de les explotacions.

Aquesta professionalitat ha fet que les explotacions assumissin nous esforços per obtenir el certificat de benestar animal, que els consumidors cada vegada valoren més i que queda reflectit en el fet que les explotacions ramaderes tinguin unes condicions de sanitat de primer nivell, de manera que s'han pogut declarar oficialment indemnes a les principals malalties de control oficial. Tot això es tradueix en una producció lletera mitjana per vaca òptima, que avui dia té el reconeixement de les principals institucions dedicades al boví de llet.

La reducció de l'activitat, total en el cas de la restauració i del sector hoteler, i amb perspectives d'allargar-se molt més enllà de la situació actual de crisis econòmica derivada de la pandèmia de COVID-19, ha provocat un desequilibri greu en el mercat. A més, el fet que la producció làctia no es pugui adaptar a aquesta nova situació amb la rapidesa necessària ha provocat un desequilibri entre la producció i la demanda. Així, la comercialització en tones del formatge DOP Maó Menorca, l'any 2020, es va reduir un 24% i el valor de la producció comercialitzada també va caure un 24%. Aquesta caiguda va ser més acusada en la producció artesanal, en què els resultats reflecteixen una caiguda del 30%. L'any 2021, malgrat el control de la pandèmia i els signes de recuperació generalitzats, la situació econòmica dels territoris insulars que depenen molt del sector turístic no va recuperar els índexs de la prepandèmia. Així, segons les dades disponibles al tancament de l'exercici, la producció lletera va caure un 12% el 2021 i la comercialització de formatge es va tornar a reduir un 18% respecte a la del 2020.

Aquest desequilibri produeix un increment accelerat de l'estoc emmagatzemat de tot tipus de productes lactis: llet, formatge, etc., que es quantifica al voltant dels 200.000 litres de llet a la setmana. Però l'emmagatzematge de la producció lletera té un límit de capacitat, per caducitat del producte i per qualitat, que el sector per si sol no pot gestionar.

La situació s'ha fet extensible a tot Espanya i a la Unió Europea. La Comissió Europea reconeix una contracció general de la demanda i, per tant, un increment d'estoc generalitzat en el sector lleter europeu d'un 20% com a conseqüència del tancament del canal horeca. Aquesta contracció dels mercats destinataris del formatge durant l'any 2020 és evident quan es contrasten les dades. Així, el mercat dels països tercers ha caigut un 41%, el mercat de la Unió Europea ha caigut un 11%, el mercat nacional s'ha reduït un 24% i el mercat de les Illes Balears s'ha reduït un 23%, on la caiguda més forta l'ha experimentat el mercat de Menorca, que representa el 33%.

El sector lacti està sotmès a les tensions constants del mercat, la qual cosa provoca una forta volatilitat dels preus. Aquestes circumstàncies impacten en el proveïment. El resultat és que el sector lacti és altament sensible a les circumstàncies econòmiques i de producció com les que vivim actualment amb la crisi de la COVID-19. Per això, en la seva regulació és essencial concertar el conjunt dels actors de la cadena de valor.

Des de l'any 2007, s'han aprovat diverses normes europees i estatals que tenen per objecte millorar l'equilibri de la cadena de valor en el sector lacti i reforçar la posició negociadora dels productors. El Reial decret 95/2019, d'1 de març, regula el reconeixement de les organitzacions de productors de llet i de les organitzacions interprofessionals en el sector lacti, i estableix les condicions de contractació. Aquest decret, actualment en vigor, regula l'obligatorietat de subscriure contractes per escrit en les transaccions que es facin en el sector. Els contractes en el sector lacti s'han de considerar un element clau de cohesió i estabilització sectorial, i per això se n'ha d'establir l'obligatorietat, així com els requisits mínims que han de complir.

Aquesta última circumstància es va veure enfortida per la publicació de l'Ordre APA/729/2019, de 19 de juny, per la qual s'homologa el contracte tipus de subministrament de llet crua de vaca, que regirà durant el període d'un any. Per tot això, la convocatòria d'aquesta línia d'ajut, que té per objecte donar suport al sector lacti ateses les circumstàncies provocades per la COVID-19, es basa en tot moment en la seguretat dels operadors econòmics, que està garantida pel compliment dels contractes lactis.

La crisi energètica i de la cadena de subministraments associada a la COVID-19 va tenir un impacte directe en els costos de producció del sector agrari durant l'any 2021, especialment en el sector ramader de llet. D'acord amb les dades disponibles del servei d'estadística, el preu de la farina de blat de moro va pujar un 30,34%, el preu de la farina d'ordi es va incrementar un 42%, el de la farina de soia va pujar un 20,42% i el preu dels fertilitzants més comuns va pujar entre un 44,61% i un 78,3%.Tota aquesta situació es reflecteix en una pujada en els costos de producció de la llet a Menorca del 28,5% de mitjana l'any 2021.

D'acord amb tot el que s'ha descrit, es considera necessari estructurar un suport específic al sector del boví de llet de Menorca, tenint en compte la gran rellevància que té aquest sector en l'economia de l'illa, que contribueixi a cobrir els desequilibris acusats i constants als quals s'ha vist sotmès tot el sector des que va començar la pandèmia de COVID-19 .

El 31 de desembre del 2021 es va signar un conveni de col·laboració entre el Consell Insular de Menorca i el FOGAIBA, que reconeix la necessitat d'aquesta mesura especial i que determina el cofinançament de les dues parts.

Els territoris insulars pateixen una especial vulnerabilitat econòmica. La situació singular de les Illes Balears com a territori excepcional justifica, d'acord amb l'article 107 del Tractat de funcionament de la Unió Europea (TFUE), que es prenguin mesures anticipades que ens permetin actuar amb més celeritat.

El 20 de març del 2020 es va publicar al DOUE la Comunicació de la Comissió que regula el marc temporal relatiu a les mesures d'ajuda estatal destinades a donar suport a l'economia en el context del brot actual de COVID-19. En aquesta comunicació, la Comissió reconeix que aquest brot és una emergència de salut pública greu per a la ciutadania i que suposa una gran pertorbació per a les economies mundials de la Unió.

A l'empara d'aquest marc temporal, l'Estat espanyol va notificar a la Comissió Europea el Marc nacional temporal relatiu a les mesures d'ajuda a empreses i autònoms consistents en subvencions directes, bestretes reemborsables, avantatges fiscals, garanties de préstecs i bonificacions de tipus d'interès en préstecs. Aquest marc nacional es va aprovar per la Decisió de la Comissió Europea de 2 d'abril de 2020 amb núm. SA.56851 (2020/N) i posteriorment se'n va prorrogar la vigència amb les decisions núm. SA.58778 (2020/N) i SA.59723 (2021/N), SA.61875 (2021/N) i SA.62828 (2021/N).

En data 18 de novembre del 2021, la Comissió Europea va aprovar la sisena modificació del Marc temporal i en va prorrogar la vigència fins al 30 de juny del 2022, i posteriorment l'Estat espanyol va notificar la pròrroga del Marc nacional temporal, que es va aprovar amb el núm. SA.100974.

La Comissió considera que l'objectiu dels règims d'ajuda que hi ha és preservar la continuïtat de l'activitat econòmica durant i després de la pandèmia de COVID-19 i que estan dissenyats per garantir que les empreses continuïn tenint accés a la liquiditat necessària per superar les dificultats econòmiques actuals, de la qual cosa és conscient.

Per aquesta raó, a finals del 2021, la Comissió va considerar adequada la pròrroga dels règims d'ajuda disponibles per garantir que les mesures nacionals de suport ajudin de manera efectiva les empreses que s'han vist afectades durant la pandèmia de COVID-19.

L'article 1.2.m de l'Ordre de la consellera d'Agricultura i Pesca de 10 de març de 2005, per la qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions en els sectors agrari i pesquer, publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 43, de 17 de març de 2005, assenyala que poden ser objecte d'ajuda, entre d'altres, totes les activitats d'utilitat pública o d'interès social o la consecució d'una finalitat pública relacionades amb els sectors agrari i pesquer, i que les convocatòries corresponents les podran especificar.

El Decret 64/2005, de 10 de juny, de creació del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears, estableix que el FOGAIBA té per objecte executar la política de la conselleria competent en matèria d'agricultura i pesca referent a l'aplicació de les mesures de foment i de millora dels sectors agrari i pesquer, incloses les derivades de la política agrícola comuna i dels fons procedents de l'Instrument Financer d'Orientació de la Pesca (IFOP), de les mesures de desenvolupament rural i d'altres règims d'ajudes que preveu la normativa de la Unió Europea.

Mitjançant el Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Concretament, a l'annex 1 s'acorda l'adscripció del FOGAIBA a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

Atesa la naturalesa de les ajudes que preveu aquesta convocatòria, no està justificada la incorporació de cap criteri de valoració en relació amb possibles actuacions dirigides a la consecució efectiva de la igualtat de gènere per part de les persones sol·licitants.

D'acord amb el que disposa l'article 15 del text refós de la Llei de subvencions esmentat, correspon aprovar la convocatòria d'aquestes subvencions mitjançant una resolució.

Per tot això, en virtut del que estableix l'article 6.1.g del Decret 64/2005, de 10 de juny, i a proposta del director gerent del FOGAIBA, dicto la següent

RESOLUCIÓ

Primer

Objecte de les ajudes i àmbit d'aplicació

1. S'aprova la convocatòria d'ajudes, per a l'any 2022, al sector lacti de Menorca atesa la crisi de la cadena de subministraments provocada per la COVID-19, d'acord amb el que estableix l'Ordre de la consellera d'Agricultura i Pesca de 10 de març de 2005, per la qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions en els sectors agrari i pesquer, publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 43, de 17 de març de 2005.

2. L'objecte d'aquestes ajudes és donar suport a las explotacions de boví de llet pel seu caràcter estratègic a Menorca i participar en les despeses de la gestió de l'estoc del sector boví de la llet provocat per la persistència de la pandèmia de COVID-19 durant el període comprès entre l'1 de gener i el 30 de desembre del 2021.

3. Aquestes ajudes s'han de concedir d'acord amb el Marc nacional temporal relatiu a les mesures d'ajuda a empreses i autònoms consistents en subvencions directes, bestretes reemborsables, avantatges fiscals, garanties de préstecs i bonificacions de tipus d'interès en préstecs destinades a donar suport a l'economia en el context del brot actual de COVID-19, i d'acord amb el Marc temporal relatiu a les mesures d'ajuda estatal destinades a donar suport a l'economia en el context del brot actual de COVID-19, publicat al DOUE el 20 de març del 2020.

4. L'àmbit territorial d'aplicació d'aquestes ajudes és l'illa de Menorca.

Segon

Finançament de la convocatòria

1. Per a aquesta convocatòria es destina un import màxim d'un milió vuit-cents mil euros (1.800.000,00 €) amb càrrec als pressuposts del FOGAIBA de l'any 2022, amb la possibilitat d'ampliar la dotació de la partida pressupostària.

2. Aquestes ajudes les financen en un 44,44% el Consell Insular de Menorca i en un 55,56% la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB).

Tercer

Persones beneficiàries

1. Es poden beneficiar de les ajudes que preveu aquesta resolució els titulars d'explotacions ramaderes de boví de llet de Menorca que reuneixin els requisits següents:

a. El peticionari i la seva explotació han d'estar inscrits i actualitzats en el Registre d'explotacions ramaderes (REGA), com a explotació ramadera de boví de llet o mixta, el 2021 fins al moment de presentació de la sol·licitud, sens perjudici de la obligatorietat de mantenir aquest requisit, que s'estableix al punt 2 d'aquest apartat.

b. L'explotació ha d'estar ubicada a Menorca.

c. Han d'haver produït llet durant l'any 2021 i tenir actualitzades les dades corresponents al sistema unificat d'informació del sector lacti (INFOLAC) en el moment en què es presenti la sol·licitud .

A més, no es poden beneficiar de les ajudes que preveu aquesta resolució les empreses que a 31 de desembre del 2019 ja estaven en crisi, d'acord amb els termes que preveu el punt 18 de l'article 2 del Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajuda compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea (DOUE 187, de 26 de juny de 2014).

2. Els requisits generals que estableix el punt 1 anterior s'han de mantenir durant un període no inferior a un any a comptar de la data de la resolució de concessió de l'ajuda.

3. Quan es tracti d'una agrupació de persones físiques o jurídiques sense personalitat jurídica pròpia, s'han de fer constar expressament, tant a la sol·licitud com a la resolució de concessió, els compromisos d'execució que assumeix cada membre i també l'import de la subvenció que s'ha d'aplicar a cadascun, els quals tenen igualment la consideració de beneficiaris.

En qualsevol cas, s'ha de nomenar un representant o apoderat únic de l'agrupació, que serà el coordinador del grup, amb el poder suficient per complir les obligacions que, com a beneficiària, corresponen a l'agrupació. L'agrupació no es pot dissoldre fins que no hagi transcorregut el termini de prescripció que preveuen l'article 24 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i l'article 57 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

4. No es poden beneficiar de les subvencions que preveu aquesta resolució les persones, les entitats i les associacions sobre les quals concorrin algunes de les prohibicions que estableixen els apartats 1 i 2 de l'article 10 del Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de subvencions. La justificació de no estar incurs en les prohibicions establertes s'ha de fer de la manera que preveu l'apartat 6 de l'article 10 del Decret legislatiu 2/2005 esmentat, de 28 de desembre.

5. D'acord amb el que disposa l'article 10.1.e del Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, es considera que els beneficiaris estan al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social quan es verifica el que disposa l'article 38 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desenvolupament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressupostos generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també els articles 18 i 19 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. La circumstància d'estar al corrent de les obligacions tributàries —estatals i autonòmiques— i amb la Seguretat Social s'ha d'acreditar abans que es dicti la proposta de resolució de concessió.

L'acreditació del compliment d'aquest requisit s'ha de fer mitjançant la presentació de les certificacions que preveu l'article 22 del Reial decret 887/2006. No obstant això, la persona interessada pot autoritzar el FOGAIBA o la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació perquè comprovin d'ofici el compliment del requisit esmentat i, en aquest cas, no caldrà que presenti els certificats corresponents. Quan el sol·licitant de l'ajuda no estigui obligat a presentar les declaracions o els documents a què es refereixen les obligacions que preveu el paràgraf anterior, n'haurà d'acreditar el compliment mitjançant una declaració responsable.

6. La comprovació dels requisits que preveu el punt 1 la fa d'ofici l'òrgan instructor del procediment, davant la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, mitjançant una consulta a la base de dades del REGA, del sistema unificat d'informació del sector lacti (INFOLAC), tret que la persona interessada manifesti el contrari, ja que amb la presentació de la sol·licitud d'ajuda s'entén atorgada aquesta autorització. En cas que es denegui l'autorització esmentada, cal presentar la documentació corresponent.

7. D'acord amb el que disposa l'article 11 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, tampoc no poden ser beneficiàries de les subvencions que preveu aquesta resolució les empreses i les entitats sol·licitants sancionades o condemnades, en els darrers tres anys, per una resolució administrativa o una sentència judicial fermes, per haver exercit o tolerat pràctiques laborals considerades discriminatòries per raó de sexe o de gènere.

​​​​​​​Quart

Actuacions subvencionables

1. És subvencionable el sobrecost en el manteniment de l'activitat dels productors de llet de vaca per l'impacte de la COVID-19, així com els derivats de la crisi de la cadena de subministraments, que han sobrevingut amb la COVID-19.

2. Les despeses subvencionables corresponen al sobrecost en la producció produït des de l'1 de gener fins al 31 de desembre del 2021.

Cinquè

Quantia i import màxim de les ajudes

1. L'import de l'ajuda és el següent:

a. Per a vaques de raça de la reina: 478,29 € per animal.

b. Per a vaques de raça frisona: 448,53 € per animal.

c. Per a vaques de raça mestissa: 411,60 € per animal.

d. Per a vaques de raça jersey: 379,79 € per animal.

e. Per a vaques de raça parda: 353,69 € per animal.

f. Per a vaques de raça menorquina: 191,63 € per animal.

g. Per a vaques de raça normanda: 131,84 € per animal.

El nombre de vaques és la mitjana de les femelles de més de 24 mesos registrades en el REGA a 31 de març del 2021, 30 de juny del 2021, 30 de setembre del 2021 i 31 de desembre del 2021.

2. L'import màxim que pot percebre el beneficiari per cada explotació és de 0,046 € per litre de llet declarat a l'INFOLAC el 2021.

La comprovació de la llet declarada es fa sobre les dades de l'INFOLAC corresponents a l'any 2021.

3. D'acord amb el que estableix el punt 23 del Marc temporal relatiu a les mesures d'ajuda estatal destinades a donar suport a l'economia en el context del brot actual de COVID-19, en relació amb els peticionaris de les actuacions que assenyalen els punts 1.1, 1.2, 1.3 i 1.4 de l'apartat quart d'aquesta resolució, les ajudes no poden superar els 225.000,00 € per empresa.

Sisè

Sol·licituds

1. El període de presentació de sol·licituds és des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució al BOIB fins al 25 de març de 2022.

2. Les persones interessades que compleixin els requisits que preveu aquesta convocatòria han de presentar les sol·licituds d'ajuda d'acord amb el model del formulari que figura a la pàgina web del FOGAIBA (A04026954). Les sol·licituds s'han de presentar, emplenades correctament, al registre d'entrada del FOGAIBA, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació o del Consell Insular de Menorca, o en qualsevol dels registres que preveuen l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i l'article 37 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Les persones obligades a relacionar-se electrònicament d'acord amb el que disposa l'article 14.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, han de presentar la sol·licitud per mitjans electrònics a través de la Seu electrònica de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Caldrà subministrar totes i cadascuna de les dades que s'indiquen en el formulari, així com assumir els compromisos, atorgar les autoritzacions i fer les declaracions que s'hi assenyalen.

Aquestes sol·licituds han d'incloure la documentació següent:

a. En cas de persones jurídiques, fotocòpia del NIF de la persona sol·licitant.

b. Acreditació de la representació amb la qual actua qui signa la sol·licitud, si escau.

c. En cas d'agrupacions sense personalitat jurídica, s'ha d'aportar:

- Document en el qual es reflecteixin les normes o la reglamentació de funcionament que hagin subscrit tots els membres.

- Fotocòpia del NIF de l'agrupació, si se'n disposa. En cas que algun dels associats sigui una persona jurídica, ha d'aportar, a més, una fotocòpia del NIF i del document acreditatiu de la seva representació.

- Document subscrit per tots els membres de l'agrupació en què es facin constar expressament els compromisos d'execució que assumeix cada un, així com el número del DNI i del compte bancari (IBAN de 24 dígits) de cada un.

- Nomenament d'un representant o apoderat únic de l'agrupació amb el poder suficient per complir les obligacions que corresponen a l'agrupació com a beneficiària.

- Document subscrit per tots els membres de l'agrupació en què es faci constar el compromís de no dissoldre l'agrupació fins que no hagi transcorregut el termini de prescripció que preveuen l'article 24 de la Llei 14/2014, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els articles 57 i 60 del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

3. No cal presentar la documentació o les dades que es puguin obtenir per mitjans telemàtics. En cas que la persona interessada no autoritzi expressament el FOGAIBA o la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació perquè puguin obtenir-ne el DNI, les dades del sistema unificat d'informació del sector lacti (INFOLAC) o els certificats d'estar al corrent de les obligacions tributàries —estatals i autonòmiques— i amb la Seguretat Social, ha d'aportar els certificats o la documentació corresponents. Si la persona interessada no està obligada a presentar les declaracions o els documents a què es refereixen les obligacions anteriors, ha de presentar una declaració responsable que n'acrediti el compliment.

4. En cas que, amb motiu de la tramitació d'altres expedients al FOGAIBA o a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, ja s'hagi presentat algun d'aquests documents, no el cal aportar de nou i n'hi ha prou d'esmentar l'expedient en què consta o, si escau, que la informació figuri a la base de dades documental que preveu el Decret 53/2006, de 16 de juny. Això no obstant, l'acreditació de facultats ha de ser vigent en la data en què es presenta la sol·licitud.

5. Si la sol·licitud d'ajuda o qualsevol dels documents que siguin necessaris no reuneixen els requisits que s'han assenyalat, s'ha de requerir a la persona interessada que esmeni el defecte o aporti la documentació en el termini de 10 dies, tal com indica l'article 68 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i se li ha d'indicar que, si no ho fa, s'entendrà desistida la seva sol·licitud i, amb la resolució prèvia, s'arxivarà l'expedient sense cap altre tràmit.

6. La presentació de la sol·licitud suposa l'acceptació, per part de la persona interessada, de tot el que conté aquesta convocatòria, de les bases reguladores que estableix l'Ordre de la consellera d'Agricultura i Pesca de 10 de març de 2005 i de la resta de la normativa d'aplicació.

Setè

Selecció de les persones beneficiàries i criteris objectius i de preferència

1. Les persones beneficiàries s'han de seleccionar mitjançant el procediment de concurrència no competitiva. Per tant, s'han de seleccionar totes les sol·licituds que compleixin els requisits que s'estableixen en aquesta convocatòria i que continguin la documentació necessària.

2. En cas que les sol·licituds amb dret a ajuda superin l'import màxim que es destina a aquesta convocatòria, s'hauran de reduir totes i cadascuna d'aquestes ajudes al mateix percentatge fins a exhaurir el crèdit pressupostari.

Vuitè

Instrucció del procediment

1. L'òrgan competent per a la instrucció del procediment de concessió de les ajudes és l'Àrea de Gestió d'Ajudes del FOGAIBA. Aquest òrgan duu a terme, d'ofici, les actuacions necessàries per determinar, conèixer i comprovar les dades en virtut de les quals s'ha de dictar la resolució.

2. La resolució dels expedients la dicta el vicepresident en matèria agrària del FOGAIBA, a proposta del cap del Servei d'Ajudes OCM, de l'Estat i de Pesca, a partir de l'informe previ de la unitat gestora del Servei d'Ajudes OCM, de l'Estat i de Pesca, en el qual s'acrediten, en cas que sigui favorable, la legalitat de l'ajuda i el seu import.

Es pot prescindir del tràmit de notificació de la proposta de resolució provisional quan no figurin en el procediment ni es tinguin en compte altres fets, al·legacions i proves a banda dels que han adduït les persones interessades. En aquest cas, la proposta de resolució formulada té caràcter de definitiva.

3. El termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa acaba el 30 de juny del 2022 i s'ha de notificar individualment a les persones interessades. Un cop hagi transcorregut aquest termini, si no s'ha notificat cap resolució expressa, la sol·licitud s'ha d'entendre desestimada.

4. Contra aquesta resolució es podrà interposar un recurs d'alçada davant la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació en el termini d'un mes a comptar del dia següent al de la seva notificació, d'acord amb el que estableixen l'article 58.4 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

​​​​​​​Novè

Obligacions de les persones beneficiàries

1. Són obligacions dels beneficiaris les que estableixen l'article 11 del text refós de la Llei de subvencions i l'article 15 de l'Ordre de la consellera d'Agricultura i Pesca de 10 de març de 2005, per la qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions en els sectors agrari i pesquer.

2. El règim jurídic aplicable per l'incompliment de les obligacions indicades és el que preveu el text refós de la Llei de subvencions i comprèn des del reintegrament de l'ajuda i el pagament d'interès de demora fins a la imposició de les sancions corresponents.

Desè

Justificació i pagament de les ajudes

El pagament de l'ajuda s'ha de fer mitjançant una transferència bancària, quan s'hagi dictat la resolució de concessió, amb l'autorització prèvia del director gerent del FOGAIBA, ja que la justificació s'ha fet i acreditat amb caràcter previ a la concessió de l'ajuda.

Onzè

Compatibilitat de les ajudes

Les ajudes objecte d'aquesta convocatòria són compatibles amb qualsevol altra que, per a la mateixa finalitat i amb el mateix objecte, puguin establir altres administracions públiques o altres ens públics o privats, nacionals o internacionals, sempre que no se superi el cost de l'activitat subvencionable.

Dotzè

Règim jurídic aplicable

El règim jurídic aplicable a aquesta convocatòria és el que estableixen l'Ordre de la consellera d'Agricultura i Pesca de 10 de març de 2005, per la qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions en els sectors agrari i pesquer, el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de subvencions, i la resta de la normativa vigent d'aplicació.

Tretzè

Publicació

Aquesta resolució s'ha de comunicar a la Base de Dades Nacional de Subvencions i s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 8 de març de 2022

La presidenta del FOGAIBA

María Asunción Jacoba Pía de la Concha García-Mauriño