BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 17 de febrer de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte es tracta d'un parc fotovoltaic de tipus D, d'acord amb l'article 34.2 del Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB), atès que la seva ocupació territorial és superior a 10 ha, la qual és de 20 ha, que s'ubica a zones d'aptitud fotovoltaica mitjana (19,36%) i baixa (80,64%) segons el mapa d'aptitud fotovoltaica del PDSEIB en sòl rústic comú, en Àrea d'Interès Agrari (AIA) d'acord el Pla Territorial Insular de Menorca (PTIMe). Així mateix, el projecte inclou l'execució d'una línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió d'11 Km aprox i la construcció d'una nova subestació elevadora amb un transformador de 15 MVA 132/20 kV.

D'acord amb l'article 13.1.b) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes que figurin a l'annex 1 d'aquesta llei. El projecte es trobaria inclòs en l'annex 1 en el grup 3 Energia, en l'apartat 12 Instal·lacions per a producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar destinada a la venda a la xarxa: Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic fora de les zones d'aptitud alta o mitjana del PDSEIB, excepte les situades en qualsevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent. Així mateix, el projecte també es trobaria inclòs en el grup 3 Energia, en l'apartat 6 Subestacions de transformació d'energia elèctrica a partir de 10 MW en sòl rústic atès que la subestació elevadora amb un transformador de 15 MVA 132/20 kV té una potència de 10,5 MW i s'ubica a sòl rústic de protecció especial, en Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) d'acord el PTIMe, i en l'apartat 7 Línies de transmissió d'energia elèctrica entre 15 i 66 kV en sòl rústic amb qualificació d'ANEI o ARIP, espais naturals protegits a l'empara de la Llei 42/2007 i espais de rellevància ambiental de la Llei 5/2005, de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), excepte en el cas que siguin línies soterrades per el camí existent amb una longitud existent a 1 Km ja que la línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió de la instal·lació fotovoltaica travessa zones ANEI i ARIP de més d'1 Km.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

1. Descripció i ubicació del projecte

El projecte «Planta Agrisolar Es Mercadal para la producción agrícola y energética», redactat per l'enginyer industrial, Manuel Martínez Gumbau amb núm. de col·legiat 37222 del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana, signat en data 17 de gener de 2021 i visat en data 18 de gener de 2021 amb el núm. 2021/147 pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana, juntament amb la seva posterior actualització amb l'informe de 22 de novembre de 2021 redactat pel mateix autor del projecte, s'ubica la parcel·la 8 del polígon 11 del TM d'Es Mercadal a Menorca amb referència cadastral 07037A011000080000RI.

L'objecte del projecte és la instal·lació d'una parc fotovoltaic generador d'electricitat de 20 MWp, així com també la instal·lació d'una línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió (20 kV), una subestació transformadora elevadora de 15 MVA 132/20 kV i una línia soterrada d'evacuació d'alta tensió de 132 kV des de la subestació transformadora elevadora a la subestació «Es Mercadal». Així mateix, el projecte inclou l'aprofitament del sòl agrari entre les fileres del panells solars a partir del cultiu de espígol (Lavandula angustifolia), sàlvia (Salvia officinalis) i farigola (Thymus vulgaris), el qual té com destí final la producció d'olis essencials per a perfumeria i cosmètica com també per a ús culinari.

El projecte va ser declarat projecte industrial d'interès estratègic per l'Acord de Consell de Govern d'11 d'octubre de 2021.

Atès que la instal·lació fotovoltaica és de tipus D, independentment de la seva aptitud fotovoltaica, s'ha de tramitar en qualsevol cas per la via de la declaració d'interès general d'acord de l'article 36 del PDSEIB.

La declaració de projecte industrial estratègic genera els efectes de l'article 4 de la Llei 5/2018, de 21 de desembre, sobre projectes industrials estratègics de les Illes Balears, entre ells la declaració d'interès general. No obstant això, el segon punt de l'Acord de Consell de Govern d'11 d'octubre de 2021 indica que la declaració com a projecte industrial estratègic queda condicionada a l'obtenció de l'autorització administrativa i a l'aprovació del projecte d'execució i que s'han d'incloure totes les prescripcions indicades en els informes de les administracions consultades.

Tot i que no forma part del projecte objecte de l'avaluació ambiental ordinària, s'indica en la memòria del projecte que en el futur es preveu una segona fase d'ampliació de la planta Agrisolar, que la qual permetrà tenir una potència instal·lada addicional de 5, 3 Mwp i un banc de bateries per injectar l'energia a la xarxa de distribució durant les hores puntes de consum quan no hi hagi generació solar, mantenint-se en tot moment la potència nominal de 15,4 MWp en el punt de connexió.

El projecte de parc fotovoltaic consta de :

- 1 generador fotovoltaic constituït per 37.037 mòduls fotovoltaics en format vertical, de tecnologia bifacial, amb marc d'alumini anodizat amb 72 cèl·lules monocristal·lines de 6 polsades connectats en sèrie. Les dimensions unitàries són de 2274 x 1134 x 35 mm. La potència pic unitària per mòdul és de 540 Wp i l'eficiència modular és de 20,94%. La distància dels panells respecte el sòl és de 0,80 m i l'altura màxima de la instal·lació és de 2 m.

- Seguidors solars d'un eix, els perfils dels quals són fixes d'acer i d'acer galvanitzat. L'eix dels seguidors és horitzontal amb una inclinació de 55º. L'ancoratge dels perfils es realitzarà mitjançant pilots d'acer clavats directament al sòl. Cada seguidor horitzontal suporta 28 mòduls fotovoltaics.

- 6 inversores de potència nominal unitària de 2.750 kVA.

- 6 centres transformadors (CT), els quals són edificacions prefabricades amb unes dimensions de 3 x 16,20 x 6,45 m, amb acabat exterior de pedra tipus marès, coberta inclinada de teula àrab amb quatre aiguavessos i fusteria d'alumini de tipus persiana tradicional. Cada un dels CT allotja un transformador de potència de 2.570 kVA amb una relació de transformació 0,6/22 kV, així com també un inversor i un registrador de dades elèctriques i meteorològiques.

- Caixes de connexió de corrent contínua.

- Cablejat d'interconnexió entre els mòduls fotovoltaics i amb les caixes de connexió de corrent contínua fixat a l'estructura de suport.

- Cablejat soterrat d'interconnexió entre les caixes de connexió i els inversors.

- Cablejat soterrat del sistema de monitorització.

- Línia d'evacuació soterrada i entubada de mitjana tensió (20 kV) d'uns 11 Km aprox de longitud des del parc fotovoltaic a la subestació «Es Mercadal».

- 1 nova subestació amb un transformador de 20/132 kV, una cel·la de distribució de mitjana tensió amb un interruptor seccionador, una cel·la de distribució d'alta tensió, un controlador central d'aquesta instal·lació i postada a terra del punt neutre via baixa impedància. Aquesta subestació és una edificació prefabricada amb unes dimensions de 2,69 x 40 x 8 m, amb acabat exterior de pedra tipus marès, coberta inclinada de teula àrab amb quatre aiguavessos i fusteria d'alumini de tipus persiana tradicional. La subestació i el transformador a l'aire lliure s'ubiquen a una superfície de 40 x 36 m tancada perimetralment per malla metàl·lica d'acer galvanitzat. La nova subestació s'ubica molt pròxima a la subestació «Es Mercadal» a la parcel·la 32 del polígon 15 del TM d'Es Mercadal. L'accés a la nova subestació es realitzarà per un nou tram de 60 m de camí des de el camí d'accés de la subestació «Es Mercadal». D'aquest transformador surt una línia d'electricitat d'alta tensió de 132 kV soterrada fins la subestació «Es Mercadal» d'uns 200 metres de longitud.

- Equip de videovigilància i un circuit tancat de televisió.

- Tancament perimetral de malla metàl·lica de mínim 2 metres d'altura amb pals tubulars d'acer galvanitzat, el qual els seus primers 25 cm des del sòl són lliures per no obstaculitzar el pas de la fauna de port petit.

- Sistema contra incendis amb sensors de temperatura.

- Sistema de reg localitzat per degoteig.

- Sembra d'espígol (14 ha, amb una densitat de 11.000 plantes/ha), de sàlvia (3 ha, amb una densitat de 35.000 plantes/ha) i de farigola (3 ha, amb una densitat de 35.000 plantes/ha ) entre les fileres dels mòduls fotovoltaics, el que suposarà 0.80 Unitats de Treball Agrícola (UTA).

Segons les dades del cadastre, la superfície de la parcel·la 8 del polígon 11 del TM d'Es Mercadal és de 818.012 m2 mentre que la superfície ocupada per la projecció del parc fotovoltaic és 200.000 m2 (20 ha), per la qual cosa la superfície ocupada pel parc fotovoltaic és de 24,45%.

El parc fotovoltaic «Planta Agrisolar» tendrà una potència total de pic instal·lada de 20 MWp, mentre que que la seva potència nominal serà de 15,47 MW.

La relació superfície en ha ocupada pel parc fotovoltaic/potència total de pic instal·lada en MW del parc fotovoltaic és d'1.

Red Eléctrica Española (REE) ha atorgat al promotor el punt de connexió de la línia d'evacuació del parc fotovoltaic a la xarxa de transport d'energia elèctrica en la subestació «Es Mercadal».

Inicialment, la vida útil estimada del parc fotovoltaic és de 25 anys, en els quals es preveu una producció total d'electricitat de 1.004.751 MWh amb un estalvi previst d'emissions de 969.250 tones de CO2, 1.328,375 tones de SO2, 2.163.125 tones de NOx i 47,5 tones de partícules totals en suspensió a l'atmosfera. La producció d'electricitat estimada anual és de 40.190,04 MWh amb un estalvi previst d'emissions de 38.770 tones de CO2, 53.135 tones de SO2, 86.525 tones de NOX i 1,9 tones de partícules totals en suspensió a l'atmosfera.

L'accés a la parcel·la es realitza per la part nord de la parcel·la que comunica amb la carretera principal Me-7 (Maó-Fornells).

A l'oest de la parcel·la, hi ha l'agrupació fotovoltaica Vinyes I i II amb una ocupació territorial total de 6,64 ha i una potència instal·lada pic de 2,23 MWp a una distància del parc fotovoltaic de 890 i 750 m, respectivament.

El pressupost total de l'execució del projecte tècnic és de 10.770.000 € i el seu termini estimat d'execució és de 9 mesos. El pressupost dels cultius d'espígol, sàlvia i farigola és de 75.000 €. El pressupost de les mesures ambientals és de 55.700 €.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. La totalitat de l'illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO en 1993 mitjançant el Programa MaB. La parcel·la es troba en zona de transició atès que es desenvolupa una activitat agrícola però està envoltada per zona tampó, en la qual es pretén compatibilitzar la utilització del territori amb la conservació dels recursos naturals i culturals més significatius.

2. Segons el PTIMe, el parc fotovoltaic s'ubica a sòl rústic comú (SRC) en Àrea d'Interès Agrari (AIA) sense envair l'Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) i l'Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP) adjacents a la instal·lació. Mentre que la línia d'evacuació de mitjana tensió discorre per sòl rústic protegit (SRP) en ANIT, ARIP, Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP) d'alzinars, Àrea d'Interès Paisatgístic (AIP), Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) Me-18 El Toro amb Pla Especial Aprovat i Àrea de Protecció Territorial (APT) de carreteres, i per SRC en AIA. Així mateix, la nova subestació elevadora es troba en una ANIT, fora del Sistema General d'Equipaments de l'emplaçament de la subestació Es Mercadal.

3. D'acord a l'informe del Servei d'Agricultura del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca, els terrenys on es projecta el parc fotovoltaic són d'alta productivitat agrícola. Segons l'article 118.2 a Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears s'han de prioritzar per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques l'ús de terrenys de baixa productivitat agrícola, marginals o degradats sense valor natural, paisatgístic o edafològic. En el cas que no sigui possible la instal·lació en aquests terrenys, s'ha de preveure una integració efectiva amb l'activitat agrària. En aquest cas la integració amb l'activitat agrària es realitzarà amb el cultiu d'espígol, farigola i sàlvia.

4. Segons les dades del model de pendents de la IDEIB, el terreny de la parcel·la té una pendent entre el 5-10 %.

5. El parc fotovoltaic es troba a 1,5 Km de la urbanització de Son Saura - Son Parc.

6. D'acord amb les dades de la IDEIB, hi ha 2 torrents sense nom. Un d'ells discorre travessant la zona central de la instal·lació fotovoltaica d'oest a est, mentre que l'altre discorre molt a prop de la zona nord-oest del parc fotovoltaic. Així mateix, hi ha un tàlveg a menys de 100 m de les actuacions de la instal·lació fotovoltaica. La plana geormorfològica d'inundació més propera s'ubica a 1,5 Km de la instal·lació fotovoltaica (ObjectID. 163).

A la parcel·la de la instal·lació fotovoltaica hi ha una bassa artificial de reg d'uns 2.000 m2.

La línia d'evacuació de la línia de mitjana tensió travessarà 10 torrents, 2 dels quals són el torrent de s'Estància i el Canaló de ses Figueres i travessarà també el Pont de Sta Eularieta. Així mateix, la línia d'evacuació de mitjana tensió travessa durant 1,3 Km una plana geomorfològica d'inundació (ObjectID. 163) i durant 4,2 Km,part de l'àrea de protecció perifèrica hídrica del Parc Natural de S'Albufera des Grau, tot i que aquesta zona no forma part d'aquest espai protegit a tots els efectes d'acord l'article 26 del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural de S'Albufera des Grau.

Així mateix, un torrent discorre sobre la zona on es projecta la nova subestació elevadora paral·lel al tancament de la subestació «Es Mercadal».

D'acord amb un primer informe del Servei de Gestió de Domini Públic Hidràulic (DPH) emès en data 25 d'octubre de 2021, segons les dades de la «Xarxa Hidrogràfica Provisional del Mapa Topogràfic Balear del 1995 i del Mapa Topogràfic de les Illes Balears del 2006/2008 i 2010» i el Mapa topogràfic de Menorca, Eivissa i Formentera de 2008» continguts en la IDEIB i d'acord amb les Zones susceptibles de patir inundacions de manera natural (Bernadí Gelabert), de forma preliminar, segons l'indicat a la Disposició Addicional Novena del Decret llei 3/2020, de 20 de febrer, respecte al DPH i les seves zones de protecció, hi ha indicis que l'àmbit de les obres a realitzar es pot trobar afectat per:

Indicis de DPH de les aigües superficials cartogràfic o probable	SÍ
Zona de Servitud	SÍ
Zona de policia	SÍ
Zona considerada inundable o potencialment inundable	SÍ

A més, s'indica que la llera identificada com a tàlveg a menys de 100 m de les actuacions, no es considera Domini Públic Hidràulic probable perquè la seva conca d'aportació és petita i la llera no està suficientment definida.

No obstant això, una vegada revisada la documentació de l'esmena de deficiències pel Servei de Gestió de Domini Públic Hidràulic (DPH), s'emet un segon informe per part d'aquest Servei en data 28 de gener de 2022, en el qual s'informa que s'ha realitzat una visita in situ al terreny on s'implantarà la instal·lació fotovoltaica per part del personal de la Direcció General de Recursos Hídrics per determinar l'existència dels 2 torrents representats a la IDEIB, els quals es denominen «Canal de sa Font de Sa Mata» mitjançant les característiques geomorfològiques i ecològiques de la zona d'estudi per identificar la llera natural, tal com disposa l'article 4 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, de d'11 d'abril en el qual es desenvolupen els títols preliminar I, IV,V,VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües. La conclusió que és l'afirmació que no hi ha indicis de Domini Públic Hidràulic probable a la zona d'estudi. Així mateix, s'indica que s'ha realitzat també un estudi històric de les fotografies aèries per determinar la llera per part d'aquest Servei en el qual s'informa que a l'ortofoto de l'any 1956 aquest predi no s'havia roturat a una part i que a tota la sèrie històrica d'ortofotos no s'aprecia cap torrent ni escorrentia delimitada per definir el Domini Públic Probable.

Per tant, d'acord amb el Servei de Gestió de Domini Públic Hidràulic (DPH) els 2 torrents grafiats a la IDEIB ubicats a la parcel·la de la instal·lació fotovoltaica no s'aprecien per poder definir l'existència de Domini Públic Hidràulic probable.

Així mateix, en aquest segon informe es reafirma que un tram de la línia d'evacuació sí que troba en una zona potencialment inundable d'acord amb les Zones susceptibles de patir inundacions de manera natural (Bernadí Gelabert).

7. Pel que fa a les aigües subterrànies, la instal·lació fotovoltaica s'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 1902M1 «Sa Roca», la qual és un aqüífer profund amb bons estats quantitatiu i qualitatiu, sense presència de substàncies prioritàries amb una vulnerabilitat moderada a la contaminació i amb vulnerabilitat baixa a la contaminació per nitrats.

Segons les dades de la IDEIB, a la parcel·la hi ha 4 pous d'abastiment d'ús humà, els quals es troben a 230 m (DI-_20879_Vigent-DI-_20879), 350 m (DI-_20878_Vigent-DI-_20878), 520 m (CAS_383_Vigent-A_S_3020) i 560 m (CAS_383_Vigent-A_S_3019) de la instal·lació fotovoltaica. Un d'ells a zones de perímetre de restriccions màximes dels pous d'abastiment d'ús humà, mentre que els altres tres s'ubiquen a zones de perímetre de restriccions moderades d'acord amb el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB).

A 125 m de la ubicació de la nova subestació elevadora hi ha un pou d'ús industrial i domèstic (AAS_9067_Vigent-AAS_9067), mentre que a 365 m hi ha un pou de reguiu i d'ús domèstic (AAS_7242_Vigent-AAS_7242).

8. La línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió discorre pels camins o carreteres dels TM d'Es Mercadal i d'Alaior següents:

- La primera part del tram A de la línia d'evacuació s'inicia a l'est de la parcel·la 8 del polígon 11 i discorre per la faixa de seguretat contra incendis forestals annexa a l'est de la parcel·la i per la faixa de seguretat desproveïda de vegetació de la línia de mitjana tensió (LMT) Xarolina durant uns 1.200 m per després continuar després pel camí de Llucatx. Entre el traçat de la faixa de seguretat de la línia Xarolina i el camí de Llucatx la línia d'evacuació travessaria uns 100 m d'una altra faixa de seguretat contra incendis on hi ha clarianes i la vegetació és més dispersa.

- La resta del tram A discorre des del camí de Llucatx públic fins la interconnexió amb la carretera terciària a Sa Roca o també camí de Sa Cucanya (1.400 m). El camí de Llucatx en aquest tram és una pista forestal es troba amb tractament superficial amb tot en-1 sense pavimentar amb una l'amplària estimada de 2 a 3 m segons el projecte i que segons quines seccions es troba limitada a banda a banda per parets seques.

- El tram B discorre des de la carretera terciària a Sa Roca fins la Casa la Sirena que s'interconnexiona amb el camí d'en Kane (3.763 m aprox) i és un tram forestal amb paviment asfàltic amb una amplària estimada de 4 m permetent el trànsit de vehicles tot i que segons quines seccions s'estreny. A més, en la major part del recorregut hi ha paret seca a banda i banda del camí.

- El tram C discorre des del camí d'en Kane fins arribar a l'accés nord de la Finca de s'Arangí (parcel·la 4 polígon 14 TM Es Mercadal) (4.981 m), el qual està pavimentat amb asfalt i amb una amplària de més de 5 m que permet el trànsit de vehicles i amb paret seca a banda i banda del camí. El tram més oriental és forestal i el tram més occidental és rural amb camps de cultiu.

- El tram D discorre per camí privat no pavimentat d'una amplària de 0,5 m i una longitud 250 m dins la Finca de s'Arangí des del camí d'en Kane fins la subestació «Es mercadal» travessant la carretera principal Me-1 (Maó-Ciutadella) i entrant a parcel·la on s'ubicarà la nova subestació elevadora (parcel·la 32 del polígon 15), on discorre soterrat pel camí pavimentat de 42 m d'accés a la subestació «Es Mercadal». El darrer tram final de la línia d'evacuació discorrerà soterrada paral·lela a la carretera principal Me-1 dins la parcel·la fins la nova subestació elevadora.

Segons el PTIMe, es preveu la reserva per canalització d'infraestructures per al camí d'en Kane i per a la carretera Me-1 però no per als camins de Llucatx i de Sa Roca (Camí de Sa Cucanya).

Cal tenir en compte que existeix un projecte de nova xarxa soterrada de 15 kV des de la subestació «Es Mercadal» fins al polígon industrial de La Trotxa d'Alaior amb núm. d'expedient NUI 2017 20 i núm. d'expedient 40A/2020 de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears amb una Declaració d'Impacte Ambiental favorable (BOIB, núm. 201, de 28 de novembre de 2020), que coincideix relativament en el temps present de tràmit i d'emplaçament pel camí d'en Kane fins la subestació «Es Mercadal».

9. La vegetació de la parcel·la és una zona agroforestal, amb varis camps de cultiu en actiu de blat de les Índies (Zea mays) en estiu, ordi (Hordeum vulgare) i civada (Avena sativa) en hivern. A la zona nord de la parcel·la entre dos camps de cultius hi ha masses pures de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc format per mata (Pistacea lentiscus), aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia) i esbarzer (Rubus spp) com espècies arbustives més abundants.

La parcel·la es troba envoltada per massa forestal de gran port composta també per masses pures de pi blanc (Pinus halepensis) i mixtes de pi blanc i alzina (Quercus ilex) amb sotabosc format per mata (Pistacea lentiscus), aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia) i esbarzer (Rubus spp) com espècies arbustives més abundants per la qual cosa s'ha considerat que no és necessària la implantació d'una barrera vegetal ja que no tendria major efecte que la que la pròpia barrera arbòria vegetal existent i que la distància del projecte des de la carretera principal Me-7 és de com a mínim 500 m.

La línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió travessa la massa forestal abans esmentada en la primera part del tram A i després discorre per camins, carreteres terciàries i secundàries que travessen també masses mixtes de pinar blanc i alzina, alzinar (pel decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova l'escala 1:5000 de les àrees d'alzinar protegit) mentre que la meitat del tram C i el tram D travessen camps de conreu.

La vegetació que es troba a la localització de la nova subestació elevadora és de tipus agrícola. No obstant això, a 200 m hi ha un alzinar també protegit.

10. D'acord amb les dades de la IDE Menorca, a l'àrea d'implantació del parc fotovoltaic no hi ha Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC). No obstant això, al voltant del projecte s'hi troba l'HIC 9540 Pinedes mediterrànies. Respecte als espais de rellevància ambiental, a la parcel·la no se n'ubica cap. Els espais de rellevància ambiental més pròxims al parc fotovoltaic són la ZEPA ES0000385 Barbatx (710 m) a l'oest, la ZEPA i el LIC ES0000232 La Mola i S'Albufera de Fornells (1000 m) al nord i el LIC ES5310115 Es Molinet (2.000 m).

Segons les dades de la IDE Menorca, el recorregut de la línia d'evacuació de mitjana tensió discorre per camins existents travessant els HIC 9540 Pinedes mediterrànies (2.495 m), 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia (5.400 m) i 9320 Boscos d'Olea i Ceratonia (màquies d'ullastre Olea europea var. sylvestris, arborecent) (70 m) i limita amb l'HIC 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics (300 m). Així mateix, la línia d'evacuació discorre per dos espais de Xarxa Natura, uns 107, 30 m pel LIC ES5310126 Puig Malet i Santa Eularieta i uns 174,41 m per la ZEPA ES0000385 Barbatx.

Respecte a la ubicació de la nova subestació elevadora, no hi ha presència d'HIC ni d'espais de rellevància ambiental, tot i que es troba pròxima (200 m) als HIC 9540 Pinedes mediterrànies i 9340 Alzinars Quercus ilex i Quercus rotundifolia i a la ZEPA Barbatx (100 m).

11. Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 6907,6908, 6917 i 6918 del Bioatles de la IDEIB que corresponen amb la ubicació de la parcel·la, únicament consta la presència de l'espècie catalogada ratapinyada de vores clares (Pipistrellus kuhlii), la qual està inclosa dins el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), així com també en l'annex IV de la Directiva Hàbitats i en l'annex II del Conveni de Berna.

Segons les quadrícules 1x1 amb codis 6916, 6927,6928 del Bioatles, adjacents a las quadrícules corresponents a la parcel·la consta la presència de l'espècie catalogada tortuga mediterrània (Testudo hermanni), la qual està inclosa dins el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies (Reial decret 139/2011, de 4 de febrer), així com també en els annexos II i IV de la Directiva Hàbitats i en l'annex II del Conveni de Berna. Exemplars d'aquesta espècie podrien desplaçar-se fins la parcel·la de la implantació de la instal·lació fotovoltaica.

Segons les dades del Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, a l'entorn de la parcel·la hi ha dos nius, un de milà reial (Milvus milvus) i un altre d'esparver (Accipiter nisus), ambdós espècies catalogades a l'annex I de la Directiva Aus. No obstant això, la seva distància des de la instal·lació fotovoltaica és superior a 1 km.

​​​​​​​Atès que el Pla Terrasse de recuperació, conservació i seguiment de rapinyaires diürns de les Illes Balears estableix per a aquesta espècie una distància de tranquil·litat al voltant dels nius de 100 m, no és necessari aplicar mesures preventives en aquest sentit.

Segons les quadrícules 1x1 amb els codis 6918, 6928, 6937, 6947, 6957, 6956, 6966, 6955, 6954, 6944 i 6943 del Bioatles que corresponen amb el recorregut de la línia d'evacuació consten com espècies catalogades i/o amenaçades les següents:

- tortuga mediterrània (Testudo hermanni)

- cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus) (Decret 75/2005, de 8 de juliol pel qual es crea el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció de les Illes Balears).

- serp blanca (Zameris scalaris) (Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies, així com en l'annex III del Conveni de Berna).

- tortuga d'aigua (Emys orbicularis) (Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies, Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció de les Illes Balears, així com també en els annexos II i IV de la Directiva Hàbitats i en l'annex II del Conveni de Berna.

- granot arbori (Hyla meridionalis) (Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies, així com també en l'annex IV de la Directiva Hàbitats i en l'annex III del Conveni de Berna.

- surer (Quercus suber) (Resolució del conseller de Medi Ambient de 23 d'octubre del 2017, BOIB núm 131, de 26 d'octubre de 2017).

- llampúgol (Rhamnus alaternus) (Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció de les Illes Balears).

- murta (Myrtus communis) (Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció de les Illes Balears).

- didalera (Digitalis minor) (Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció de les Illes Balears).

Així mateix, en l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural s'indica que en el LIC Puig de Malet i Santa Euralieta i la ZEPA Barbatx també hi ha presència de diverses aus protegides incloses dins l'annex I de la Directiva Aus (també en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies i a l'annex II del Conveni de Berna) com:

- sebel·lí (Burhinus oedicnemus)

- titina d'estiu (Anthus campestris)

- falcó (Falco peregrinus)

- cucullada (Galerida theklae)

I a més són zona de nidificació del milà reial.

Segons la quadrícula 1x1 amb codi 6943 del Bioatles que correspon a la ubicació de la nova subestació elevadora consten com espècies catalogades: la murta i la didalera, tot i que la ubicació concreta de la subestació hi ha camps de conreu.

La parcel·la es troba fora d'àrea de protecció contra la electrocució d'avifauna, però es troba confrontada al nord amb una d'aquestes àrees. Pel que fa a la nova subestació elevadora, es troba a menys de 100 d'una àrea de protecció contra electrocució d'avifauna.

12. D'acord amb el PTIMe, la instal·lació fotovoltaica està afectada per Àrea de Prevenció de Riscs (APR) d'erosió mitjana (de 6 a 26 T/ha/any) i per APR de contaminació d'aqüífers però no es troba afectada per APR d'inundació, APR d'esllavissament ni APR d'incendis. No obstant això, la instal·lació fotovoltaica es troba envoltada per APR d'incendis com a conseqüència de la massa forestal present.

La línia d'evacuació també està afectada per APR d'incendis a diverses zones del seu trajecte que corresponen amb al tram A i B que travessen massa forestal de pinar i alzinar. Així mateix, també es troba afectada per APR d'inundacions en la zona de Sta. Eularieta pel Camí de'n Kane, que correspon amb la plana d'inundació geomorfològica abans esmentada, i per APR d'erosió mitjana a diferents punts del seu recorregut però principalment pel Camí d'en Kane a les zones de Sta. Eularieta, Puig Malet, Finca de s'Aranjí i Sa Tanca de Sa Farinera. La línia d'evacuació no es troba afectada per les APR d'esllavissament ni de contaminació d'aqüífers.

Respecte a la nova subestació elevadora, aquesta es troba afectada únicament per APR d'erosió mitjana, tot i que es troba a 200 m d'una APR d'incendis.

13. Segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears la parcel·la on es localitza la instal·lació fotovoltaica és una zona de risc moderat envoltada per una Zona d'Alt Risc d'Incendi (ZAR) de nivell extremadament alt.

Respecte a la línia d'evacuació, el tram A discorre exclusivament per ZAR de nivell extremadament alt. Mentre que els trams B i C discorren per vàries zones ZAR de nivells extremadament alt i molt alt. El tram C discorre també per zona de risc moderat en el seu recorregut entre els camps de conreu de la zona de Sta Eularieta fins arribar a les finques de S'Arangí i Sa Tanca de Sa Farinera on el risc puja fins a nivells d'alt o molt alt. Finalment, el darrer tram D discorre per zona de risc d'incendi moderat ja dins la Sa Tanca de Sa Farinera fins arribar a la parcel·la de la nova subestació elevadora.

Pel que fa la nova subestació elevadora s'ubica a una zona de risc d'incendi moderat, tot i que a 200 m de distància hi ha una ZAR de nivell extremadament elevat.

14. Segons el PTIMe, la instal·lació fotovoltaica s'ubica a la unitat de paisatge UP-4 Pinars i Sementers sobre les planes calcàries de S'Albaida, la qual es caracteritza per constituir un mosaic agroforestal que es desenvolupa sobre una superfície pràcticament plana. Dominen les extensions boscoses sobre les cultivades. Les característiques de la coberta forestal de pinar, de pinar mixt amb alzinar i taques d'alzinar juntament amb el reduït nombre i gran extensió de les explotacions, generen una imatge de paisatge poc habitat.

La línia d'evacuació discorre entre les UP-4, el nord de la UP- 5 Entorn rururbà d'Alaior i en Camí de'n Kane, UP-17 Plans al Peu del Toro i el seu darrer tram UP-16 Turons i marines de sa Font Redona i sa Roca des Frare i Puig Mal.

El nord de la UP-5 es caracteritza per la visió d'Alaior com una vila agrària de plana mediterrània amb mescla sense ordre d'edificacions tradicionals i noves construccions i densa xarxa viària. Quan a la UP-17 es caracteritza per ser una planícia amb aprofitament agrícola intensiu i sòls vermellosos sobre els que destaquen turons coberts de vegetació i voreres forestals molt netes. La vitalitat i el bon estat de conservació dels elements rurals concedeixen al conjunt un interès agrari, cultural i paisatgístic. Pel que fa a la UP-16, aquesta es caracteritza per ser un petit àmbit muntanyenc caracteritzat per el fort contrast topogràfic i de mosaic de cobertes vegetals i conreus que imposen tossals i tàlvecs. La ruralitat dels fons llaurats que es troba ben conservada i el caràcter forestals dels tossals, afegeixen identitat a la zona així com valor ecològic, cultural i paisatgístic.

La nova subestació elevadora també es troba a la UP-16.

15. Quan al paisatge al voltant de la zona d'implantació del parc fotovoltaic, hi ha una qualitat visual alta atesa els valors naturals d'especial importància que s'hi presenten com són els boscos de pinar i alzines.

En l'annex d'incidència paisatgística de l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) es presenta una anàlisi de conques visuals amb un àrea d'influència visual de 3.000 m. Com a punts d'observació s'han considerat les carreteres, els assentaments urbans, les edificacions aïllades i els elements patrimonials i d'interès natural existents a l'àrea d'influència visual. Els resultats han estat els següents: de 3.447,12 ha de superfície analitzades, la instal·lació fotovoltaica seria visible en 143,36 ha, és a dir, seria visible un 4,16%.

El parc fotovoltaic no serà visible des del Puig del Toro gràcies a la barrera vegetal natural de gran port. Tampoc serà visible del nucli urbà d'Es Mercadal ni des de les carreteres de l'illa.

També s'ha realitzat a un estudi de covisibilitat del parc fotovoltaic Agrisolar amb l'agrupació fotovoltaica Ses Vinyes 1 i 2 i amb el parc fotovoltaic en tramitació Es Lanzell a 3.800 m aprox dins una àrea d'influència visual de 10 Km. El resultat de l'anàlisi de les conques visuals conjuntes determina que l'impacte acumulatiu visual del parc fotovoltaic Agrisolar respecte als altres parcs seria de 0,17 ha (0,000049% de la superfície analitzada), és a dir, pràcticament nul.

L'estudi d'incidència paisatgística conclou que l'impacte paisatgístic associat al projecte és compatible amb la qualitat del paisatge de la zona. No es preveu que el parc pugui ser visualitzat per la qual cosa es considera que no serà un element disruptor ni punt d'atracció visual en el territori.

16. D'acord amb l'EIA, no hi ha cap element de Patrimoni Històric-Artístic protegit a la parcel·la on s'ubica la instal·lació fotovoltaica. Així mateix, l'informe del Servei del Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca informa que el projecte ubicat a la parcel·la de referència no afecta al patrimoni històric. No obstant això, segons l'informe de l'Ajuntament d'Es Mercadal s'indica que la línia d'evacuació de mitjana tensió discorre pel Camí d'en Kane i travessa el Pont de Sta. Eularieta, ambdós catalogats com a Ben d'Interès Cultural (BIC).

Com s'ha indicat anteriorment, una part del recorregut de la línia d'evacuació de mitjana tensió coincideix amb el traçat de la nova xarxa soterrada de l'expedient 40A/2020 Nova Xarxa Soterrada de 15 kV des de la subestació «Es Mercadal» fins el polígon industrial de La Trotxa, TM d'Alaior i Es Mercadal en el camí d'en Kane i també travessa el Pont de Sta. Eularieta. En aquest cas, el Servei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca va informar sobre aquests dos elements:

- El camí d'en Kane apareix en el Catàleg de Patrimoni Immoble del Consell Insular de Menorca amb la signatura CKA-E01 amb el nombre d'inventari 001951, però en els apartats de localització i característiques només fa referència al tram del TM de Ferreries. En canvi, tant el PGOU d'Alaior com en la nova proposta PGOU d'Es Mercadal cataloguen el tram que passa pels seus respectis TM de la mateixa forma CKA-E01 per la qual cosa es tracta d'un bé catalogat, i per tant, integrant del patrimoni històric de l'illa, tot i que no està declarat com a BIC.

- El pont de Sta. Eularieta, del qual no s'ha trobat cap entrada específica en els PGOU d'Es Mercadal (queda en el límit dels dos TM) ni tampoc surt inventariat en el Catàleg del Patrimoni del Consell Insular de Menorca. No obstant això, es pot considerar part del camí d'en Kane, i per tant, part integrant del patrimoni històric de Menorca.

​​​​​​​17. A 150 m del inici de la línia d'evacuació de mitjana tensió projectada des de la instal·lació fotovoltaica hi ha una línia de mitjana tensió existent de 15 kV (LMT Xarolina).

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació Pública i consultes a les administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013,d'avaluació ambiental, la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit informació pública, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm. 16 de 6 febrer de 2021. Així mateix, l'expedient del projecte es va posar a disposició dels interessats a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, en el seu portal web i al portal de transparència de la CAIB. A més, es va publicar l'anunci de la informació pública en el Diari de Mallorca i en l'Ara Balears.

Al mateix temps i d'acord a l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Consell Insular de Menorca va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

- Ajuntament d'Es Mercadal

- Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Servei de Patrimoni Històric del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.

- Servei d'Agricultura del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.

- Departament de Carreteres del Consell Insular de Menorca.

- Consorci de Residus Urbans i de l'Energia de Menorca.

- Departament d'Urbanisme i Territori del Consell Insular de Menorca.

- E-distribución

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Red Eléctrica Española

- Amics de la Terra

- GOB Menorca

Així mateix, també es va realitzar la sol·licitud d'informe i consulta al Servei de Planificació del Medi Natural i al Servei d'Espais Naturals de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori atès que el recorregut de la línia d'evacuació de mitjana tensió podria afectar potencialment a Espais Xarxa Natura 2000 i al Parc Natural de l'Albufera des Grau.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

- Servei de Canvi Climàtic de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius (19/04/2021) va concloure que el projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i que es podria tenir en compte la possibilitat de dotar d'emmagatzematge energètic.

- Consorci de Residus Urbans i de l'Energia de Menorca (19/04/2021) va informar que el projecte contribuirà assolir un 85% de la producció d'electricitat d'energies renovables a l'any 2030 i presenta un elevat rati de producció d'energia per unitat de potència instal·lada. Així mateix, va condicionar que la implantació del projecte a l'obertura a la participació a la ciutadania d'un mínim d'un 20% de la seva propietat.

- Ajuntament d'Es Mercadal (28/06/2021) va concloure amb una sèrie de consideracions i condicionants jurídics i tècnics aplicables al projecte.

- Servei d'Agricultura del Consell Insular de Menorca (30/08/2021) va concloure que els terrenys triats per emplaçar el parc fotovoltaic són d'alta productivitat agrícola i que, amb la memòria agronòmica aportada sobre el cultiu d'espígol, sàlvia i farigola queda justificada la integració efectiva amb l'activitat agrària, complint-se així amb els articles 118.1 i 118.2 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

- Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca (30/08/2021) va informar que la instal·lació fotovoltaica no afecta al patrimoni històric.

- Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (08/10/2021) va informar que la instal·lació del cablejat soterrat del parc fotovoltaic Agrisolar es troba en l'àmbit de LIC ES5310126 Puig Malet i Sta. Eularieta i de la ZEPA ES0000385 Barbatx no té relació directa amb la gestió dels llocs ni afectarà de manera significativa a la Xarxa Natura 2000 sempre que es compleixin una sèrie de condicionants en el projecte.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (21/10/2021) va concloure que ateses les característiques de l'entorn i del projecte d'instal·lació fotovoltaica, s'informa favorablement del mateix respecte al risc d'incendi forestal i gestió forestal, sempre que en el projecte i en la seva normativa, es considerin, a més dels inclosos dins la documentació aportada, una sèrie de condicionants en relació a la prevenció contra incendis forestals i la gestió forestal.

- El Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics (28/10/2021) va informar de la necessitat d'esmenar una sèrie de deficiències detectades al projecte sobre l'afecció sobre el DPH per tal d'informar favorablement.

- Departament de Carreteres del Consell Insular de Menorca (02/02/2022) va informar favorablement sempre que es compleixin una sèrie de condicionants sobre el recorregut de la línia d'evacuació de mitjana tensió.

- El Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics (03/02/2022) va informar que a la parcel·la de la instal·lació fotovoltaica no hi ha indicis de domini públic hidràulic probable i va informar favorablement el projecte amb una sèrie de condicionants pel que fa a la línia d'evacuació del parc fotovoltaic i l'encreuament de torrents, així com respecte obres dins zones inundables o potencialment inundables.

3.2. Al·legacions

Durant el termini d'informació pública no es va rebre cap al·legació sobre el projecte. Tot i això, es van rebre les al·legacions formulades per GOB Menorca sobre el projecte fora del termini d'informació pública (10/03/2021), les quals varen ser les següents:

- Es sol·licita tenir en compte que Menorca és Reserva de la Biosfera i que s'han de contemplar criteris ambientals.

- El sistema de càmeres de vigilància és més innocu que un tancament amb malla metàl·lica. Es sol·licita que el tancament amb malla metàl·lica permeti el pas de petits animals cada 50 m i que no tengui fils punxeguts.

- Es sol·licita que el tram A de la línia d'evacuació no es pavimenti amb formigó.

- Es sol·licita que l'autorització administrativa estigui condicionada a un període perquè puguin facilitar la participació d'inversors residents a l'illa de Menorca.

- Es sol·licita prohibir l'ús d'herbicides, habilitar abeuradors segurs per a la fauna silvestre amb dotació de rampes d'entrada i sortida, permetre el creixement de flors silvestres en zones no ocupades pels cultius per alimentar els pol·linitzadors, incorporar porcions de la parcel·la per ubicar de manera rotatòria anual la sembra directa de cereals i lleguminoses i deixar un any de descans per guaret. La collita d'aquests espais no ha de ser abans de meitat de juny per afavorir a les aus granívores i que a la sega s'ha deixar un rostoll mínim de 20 cm (per no afectar a tortugues ni als nius de segona posta que pogués haver-hi.

Les respostes del promotor varen ser les següents:

- La ubicació del projecte reuneix tots el criteris urbanístics i mediambientals per albergar un parc fotovoltaic i que s'aplicaran mesures de l'EIA per minimitzar l'impacte residual del parc fotovoltaic, a més de ser necessari per complir els objectius marcats per la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica.

- Els primers 25 cm del tancament perimetral seran lliures per facilitar el pas de la fauna de petit port i no tendrà fils punxeguts.

- La línia d'evacuació serà soterrada i discorrerà sempre per camins existents.

- Respecte a la participació d'inversions locals es complirà amb l'article 49 de la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica

- En l'EIA i en el PDSEIB queda prohibit l'ús d'herbicides.

- La parcel·la té una bassa de reg que disposa de rampes que permet afavorir l'accés a la fauna. No es considera necessari afavorir les flors silvestres atès que el cultius de lavanda, sàlvia i farigola permetran potenciar la presència de pol·linitzadors. Es valorarà la sembra directa de cereals, lleguminoses i el guaret per afavorir les aus granívores.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EIA), s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa 0 (no executar el projecte): Es descarta atès que el projecte s'alinea amb els objectius prevists per la legislació i planificació energètica i territorial, i permet la generació d'una energia neta amb una disminució considerable de les emissions de CO2 i, a més, no es preveu que el projecte generi impactes ambientals crítics.

- Alternatives d'ubicació, a partir de l'anàlisi dels següents criteris:

1. Parcel·la 8, polígon 11 del TM Es Mercadal amb una aptitud fotovoltaica mitjana i baixa que no afecta a cap espai de rellevància ambiental i és un AIA d'acord al PTIMe. Hi ha una línia de mitjana tensió 15 kV aèria (LTM Xarolina) que es troba a 150 m del parc fotovoltaic. No afecta a Espais de Xarxa Natura 2000. A 1480 m de la Urbanització Son Parc. Nivell de risc d'incendi moderat. A 1700 m d'una APR d'inundació. Vegetació agrícola afectada. Distància a la subestació «Es Mercadal» 11 Km. Distància al parc fotovoltaic més proper: 904 m Ses Vinyes I. Visibilitat del parc fotovoltaic:4,78 %.

2. Part de les parcel·les 8 del polígon 11 i part de les parcel·les 279 i 1 del polígon 12 del TM amb aptitud fotovoltaica mitjana, en ANIT coberta en gran part per massa forestal. Una línia de mitjana tensió 15 kV aèria (LTM Xarolina) que discorre sobre la la superfície d'ocupació projectada. No afecta Espais de Xarxa Natura 2000. A 1770 m de la Urbanització Son Parc. Nivell de risc d'incendi extremadament alt. A 1050 m d'una APR d'inundació. Vegetació forestal densa afectada. Distància a la subestació «Es Mercadal» 11 Km. Distància al parc fotovoltaic més proper: 290 m Ses Vinyes II. Visibilitat del parc fotovoltaic:6,07%.

D'acord a l'EIA, es considera que l'alternativa 1 és la més adequada per a la ubicació del parc fotovoltaic des del punt ambiental atès a que no afectarà a vegetació forestal, la seva visibilitat serà menor, el risc d'incendi forestal és moderat i l'APR d'inundació s'ubica a més distància respecte de l'altra alternativa.No obstant això, cal recalcar que dins l'anàlisi de criteris per a l'elecció de la ubicació s'ha considerat la distància a la línia aèria de mitjana tensió LMT Xarolina 15 kV quan finalment no hi ha entroncament amb aquesta línia.

- Alternatives d'ancoratge:

1. Tests prefabricats sobre base de formigó.

2. Pilots clavats directament al sòl.

3. Pilots clavats sobre bases de formigó.

No es poden valorar les alternatives d'ancoratge, atès que el condicionant SOL-B09 de l'annex F del PDSEIB indica que el sistema d'ancoratge s'ha de realitzar mitjançant pilots perforadors o sistema equivalent ja que és el sistema que presenta una major integració ambiental.

- Alternatives d'altura de les plaques:

1. Altura de 2 m

2. Altura de 2,5 m

S'opta per l'altura de les plaques de 2 m atès que permet la seva ocultació mitjançant la barrera vegetal i la seva integració paisatgística.

- Alternatives de recorregut de la línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió (20 kV):

- Alternativa 1: Parteix de l'est de la parcel·la pel camí de Llucatx fins arribar al camí de Sa Roca o camí de sa Cucanya. Des del camí de sa Roca fins la Finca de S'Arangí discorre pel camí d'en Kane (carretera secundària). Des de l'accés nord de la Finca de S'Arangí fins la carretera principal Me-1 discorre per un camí no pavimentat de la finca i posteriorment creua la carretera Me-1 fins arribar a l'accés de la subestació «Es Mercadal» per finalitzar a la nova subestació elevadora, la qual s'ubica annexa a la subestació Es Mercadal i d'on l'electricitat s'eleva a 132 kV . De la nova subestació elevadora parteix una línia aèria d'alta tensió de pocs metres que condueix l'energia elèctrica cap a la subestació «Es Mercadal». Longitud aproximada de 11 Km.

- Alternativa 2: Parteix del nord de la parcel·la per la carretera principal Me-7 (Maó-Fornells) i discorre per la carretera principal Me-15 (Fornells-Es Mercadal) fins arribar a la subestació elevadora, transformadora i col·lectora ubicada en el parc fotovoltaic Menorca Renovable III (en tramitació). Des d'aquesta subestació surt una línia aèria d'alta tensió de 132 kV de 3 Km que travessa el nucli urbà d'Es Mercadal fins la subestació «Es Mercadal». Al nord de la subestació «Es Mercadal» es projecta una caseta de mesura. Longitud aproximada de 11,5 Km.

- Alternativa 3: Parteix de l'est de la parcel·la pel camí de Llucatx fins arribar al camí de Sa Roca o camí de sa Cucanya. Des del camí de sa Roca fins la Finca de Binillobet discorre pel camí d'en Kane. Des de la Finca de Binillobet passa a la carretera Me-1 i d'allà arriba a les immediacions de l'heliport de la Finca de S'Arangí (vorera oest) on es projecta la subestació elevadora. Des de la subestació elevadora surt una línia aèria d'alta tensió de 132 kV de 1,3 Km que travessa de nou la carretera Me-1 i per tornar a entrar dins la Finca de S'Arangí (vorera est) i discorre per un camí intern paral·lel a la carretera Me-1 fins l'altura de la subestació «Es Mercadal» per tornar a travessar per tercera vegada la carretera Me-1 per arribar a la subestació «Es Mercadal». Longitud aproximada de 11,6 Km.

- Alternativa 4: La línia d'evacuació s'inicia a l'est de la parcel·la 8 del polígon 11 i discorre per la faixa de seguretat contra incendis forestals annexa a l'est de la parcel·la i per la faixa de seguretat desproveïda de vegetació de la línia de mitjana tensió (LMT) Xarolina durant uns 1.200 m per després continuar després pel camí de Llucatx. Entre el traçat de la faixa de seguretat de la línia Xarolina i el camí de Llucatx la línia d'evacuació travessaria uns 100 m d'una altra faixa de seguretat contra incendis on hi ha clarianes i la vegetació és més dispersa. Des del camí de Llucatx arriba al camí de Sa Roca o camí de sa Cucanya. Des del camí de sa Roca fins la Finca de S'Arangí discorre pel camí d'en Kane (carretera secundària). Des de l'accés nord de la Finca de S'Arangí fins la carretera principal Me-1 discorre per un camí no pavimentat de la finca i posteriorment creua la carretera Me-1 fins arribar a la nova subestació elevadora, on l'electricitat s'eleva a 132 Kv, la qual s'ubica molt pròxima a la subestació «Es Mercadal».De la nova subestació elevadora parteix una línia soterrada d'alta tensió d'uns 200 m que discorr paral·lela a la carretera Me-1 fins la subestació «Es Mercadal». Longitud aproximada de 11 Km.

D'acord amb l'EIA, es considera que l'alternativa 4 és la més idònia atès que no és necessari el desbrossament del primer tram A de la línia d'evacuació atès que s'aprofitarà la faixa de seguretat desproveïda de vegetació de la LMT Xarolina, i si es realitza algun tipus de desbrossament de la zona delimitada entre la faixa de seguretat de la LMT Xarolina i la faixa de seguretat contra incendis serà de petita magnitud ja que hi ha clarianes de vegetació. Així mateix, l'alternativa presenta el camí més rectilini i sobre camins existents. A més, es proposa l'evacuació de la línia de 132 kV soterrada fins la subestació «Es Mercadal», suposant una millora paisatgística i mediambiental, ja que l'avifauna no es veurà afectada per cap línia elèctrica aèria. També s'ha tengut en compte en l'anàlisi d'alternatives que 3 Km del recorregut de la línia d'evacuació discorren per l'àmbit d'actuació del Pla Especial de Protecció de l'ANEI i l'ARIP Me-18 «El Toro», com també que altra part de recorregut discorre, encara que sigui per camins existents, per zona AANP d'alzinar protegit i per camins amb voreres de paret seca però no s'han indicat els aspectes normatius a considerar respecte al pas de la línia d'evacuació soterrada per aquestes zones.

En l'estudi de repercussions ambientals sol·licitat com a conseqüència de la potencial afecció de la línia d'evacuació al LIC Sta. Eularieta i Puig Malet i a la ZEPA Barbatx s'han valorat els possibles impactes ambientals dels 281,71 m del recorregut de la línia d'evacuació soterrada dins Xarxa Natura 2000. Així mateix, es presenten mesures preventives i es conclou que no existeix afecció significativa sobre aquests espais i que no es compromet la coherència global de la Xarxa Natura 2000.

5. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En l'EIA es presenten la identificació i la valoració dels impactes ambientals que el projecte pot produir sobre l'entorn durant les fases de construcció, explotació i desmantellament. Per a la identificació s'ha utilitzat la tècnica de la matriu d'interaccions a partir de la consideració de les característiques més significatives de cada impacte mentre que per a la valoració dels impactes s'ha realitzat el càlcul de la incidència estandarditzada de Gómez Orea (2003) per determinar la seva classificació en impactes compatibles, moderats, severs i crítics estructurats en tres àmbits (medi abiòtic, medi biòtic i medi antròpic).

Respecte a la instal·lació fotovoltaica

En l'EIA, a la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Desbrossament de la vegetació agrícola i arvense existent, i retirada de la terra vegetal per facilitar tant l'execució de les rases on s'instal·larà el cablejat com la implantació de les cimentacions de les edificacions prefabricades dels grups transformadors. No es preveuen moviments de terres atès el suau pendent que presenta la parcel·la. Aquesta actuació té un impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el renou, els recursos edàfics, el paisatge i la població, un impacte compatible sobre la flora i la fauna, i un impacte positiu sobre l'economia local.

b) Perforació i col·locació de l'estructura de suport dels panells fotovoltaics. Aquesta actuació té un impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el renou, els recursos edàfics, la flora, la fauna, el paisatge i la població, i amb impacte positiu sobre l'economia local.

c) Construcció d'infraestructures auxiliars amb impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el renou, els recursos edàfics, els recursos hídrics i la població, impacte sever sobre el paisatge, i amb impacte positiu sobre l'economia local.

d) Realització de rases i clots, la qual té un impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el renou, els recursos edàfics, el paisatge i la població, i amb impact positiu sobre l'economia local.

e) Instal·lació dels panells fotovoltaics amb impacte negatiu sever sobre el paisatge, i amb impacte positiu sobre l'economia local.

f) Tancament perimetral amb impacte negatiu compatible sobre la fauna, impacte negatiu sever sobre el paisatge i amb impacte positiu sobre l'economia local.

g) Generació de residus d'obra i demolició, i residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE) amb impacte negatiu moderat sobre els recursos edàfics, els recursos hídrics, la flora i el paisatge, i negatiu compatible sobre la fauna.

Pel que fa a la fase d'explotació, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Ocupació del territori durant 25 anys amb impacte negatiu sever sobre el paisatge però positiu sobre la qualitat de l'aire, l'economia local, la població i l'agricultura (cultiu d'espígol, sàlvia i farigola).

Cal recalcar que el projecte afavorirà la descarbonització de l'illa amb un estalvi estimat anual d'emissions de CO2 d'unes 38.770 tones de CO2 i s'emmarca dins els objectius de l'Estratègia Menorca 2030, dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. Pel que fa als objectius de l'Estratègia 2030, es poden destacar els següents: situar a Menorca en l'avantguarda de l'ús d'energies netes, fer-la servir com a referent per altres zones de la UE i aconseguir arribar al 85% de cobertura energètica a partir de les energies renovables a l'any 2030. A més, el parc fotovoltaic presenta un elevat rati de producció elèctrica per unitat de potència instal·lada.

b) Operacions de manteniment amb impacte positiu sobre la qualitat atmosfèrica i l'economia local.

Durant la fase de desmantellament, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Desmuntatge del parc fotovoltaic amb impacte compatible sobre la qualitat atmosfèrica, impacte moderat sobre el renou i amb impacte positiu sobre els recursos edàfics, la flora, la fauna, el paisatge i l'agricultura (recuperació de cultius de cereals).

b) Generació de residus de construcció, demolició i RAEE amb impacte sever sobre els recursos edàfics, recursos hídrics, la flora, la fauna i el paisatge.

Respecte a la línia d'evacuació de mitjana tensió

En l'EIA, a la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Desbrossament puntual de la vegetació ubicada en el recorregut de la línia d'evacuació de mitjana tensió (principalment al tram A, a la zona entre la faixa de seguretat de la LMT Xarolina i el camí de Llucatx). En general, es preveu que sigui mínim atès que la línia d'evacuació de mitjana tensió discorre majoritàriament per camins existents amb vegetació mínima i de poca rellevància. Aquesta actuació té un impacte negatiu compatible sobre la flora, fauna i paisatge, i amb impacte positiu sobre l'economia local.

b) Canalització de la línia soterrada d'evacuació de mitjana tensió amb impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el renou, els recursos edàfics, el paisatge i la població i amb impacte positiu sobre l'economia local.

Durant la fase s'explotació s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Improbable descomposició del material del cablejat impacte negatiu moderat sobre els recursos edàfics i els recursos hídrics.

b) Soterrament de la línia d'evacuació de mitjana tensió amb impacte positiu sobre la fauna (sobretot avifauna) i el paisatge.

Durant la fase de desmantellament, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Desinstal·lació de la línia d'evacuació amb impacte moderat sobre la qualitat atmosfèrica, el renou i el paisatge i amb impacte positiu sobre els recursos edàfics i els recursos hídrics.

b) Generació de residus de construcció, demolició i RAEE amb impacte sever sobre els recursos edàfics, recursos hídrics i el paisatge.

Respecte a la nova subestació elevadora de 20/132 kV

En l'EIA, a la fase de construcció, s'han identificat les activitats productores d'impactes següents:

a) Desbrossament de la vegetació agrícola i arvense existent, i retirada de la terra vegetal per facilitar tant l'arribada de la canalització soterrada de la línia d'evacuació com la implantació de les cimentacions de l'edificació prefabricada i l'explanada on s'ubica el transformador. Aquesta actuació tendria un impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el renou, els recursos edàfics, el paisatge i la població, un impacte compatible sobre la flora i la fauna, i un impacte positiu sobre l'economia local.

b) Construcció de l'edificació prefabricada i el seu camí d'accés amb impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el renou, els recursos edàfics, els recursos hídrics i la població, impacte sever sobre el paisatge, i amb impacte positiu sobre l'economia local.

c) Execució de la canalització d'arribada de la línia d'evacuació fins la subestació elevadora amb impacte negatiu moderat sobre la qualitat atmosfèrica i el renou, els recursos edàfics, el paisatge i la població, i positiu sobre l'economia local.

d) Instal·lació del transformador a l'aire lliure amb impacte negatiu, sever sobre el paisatge, moderat sobre els recursos edàfics i l'avifauna, amb impacte positiu sobre l'economia local.

e) Instal·lació d'una línia d'alta tensió soterrada des de la subestació elevadora a la subestació «Es Mercadal» de 200 metres de longitud amb impacte negatiu moderat sobre els recursos edàfics, i amb impacte positiu sobre el paisatge, la fauna (avifauna) i l'economia local.

Durant la fase d'explotació:

a) Ocupació del territori durant 25 anys amb impacte negatiu sever sobre el paisatge però positiu l'economia local i la població.

b) Operacions de manteniment amb impacte positiu sobre la qualitat atmosfèrica, els recursos edàfics i sobre l'economia local.

Durant la fase de desmantellament:

a) Desmuntatge de l'edificació prefabricada amb impacte compatible sobre la qualitat atmosfèrica, impacte moderat sobre el renou i positiu sobre els recursos edàfics, la flora, la fauna, el paisatge i l'agricultura (recuperació de cultius).

b) Generació de residus de construcció, demolició i RAEE amb impacte sever sobre els recursos edàfics, recursos hídrics, la flora, la fauna i el paisatge.

Una vegada identificats i valorats els impactes, en l'EIA per tal d'evitar o reduir els efectes negatius del projecte es proposen la següent sèrie de mesures preventives i/o correctores. Així mateix, es proposen mesures preventives i/o correctives addicionals tècniques:

- Mesures per disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics i renous per millorar la qualitat atmosfèrica (regs per evitar la dispersió de partícules; limitació de la velocitat del tràfic rodat; manteniment adequat de la maquinària; cobriment dels materials amb lones; control de correcte funcionament dels panells fotovoltaics).

Així mateix, s'haurà de considerar que:

a) Durant la fase d'explotació s'haurà d'incloure un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics. L'hexafluorur de sofre (SF6) és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global alt per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Per tant, s'haurà de realitzar un control del gas hexafluorur de sofre de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, s'haurà de recuperar el gas.

b) S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica i s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 mTesla.

- Mesures per minimitzar l'alteració dels recursos edàfics (delimitació de les zones d'actuació; gestió adequada dels residus; minimització dels moviments de terres; reutilització de terres a l'àmbit d'actuació; no s'aplicaran àrids per al condicionament del terreny; revisar les cubetes de contenció d'oli dels transformadors; restauració de sòl després del desmantellament).

També s'haurà de tenir en compte que:

a) D'acord amb el condicionant SOL-A03 de l'annex F del PDSEIB, s'ha de minimitzar la permeabilització del sòl per no comprometre el drenatge natural del l'aigua en el sòl per la qual cosa no s'aplicarà formigó per al farciment de les rases de la línia d'evacuació de mitjana tensió de camins no pavimentats ni de les del seu tram A.

b) Atès que diferents zones del projecte es troben afectades per APR d'erosió mitjana s'haurà de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei de 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries que li siguin aplicables.

- Mesures per reduir l'afecció als recursos hídrics (mesures per evitar vessaments accidentals de contaminants; control de les tasques de manteniment de la maquinària; sistemes de neteja a pressió; sempre que sigui possible es realitzarà la neteja en sec; els banys per als operaris seran WC químics portàtils, ús de cablejat de materials de qualitat resistents en el temps).

També s'haurà de considerar que:

a) En el cas d'utilitzar aigua per a la neteja dels panells fotovoltaics haurà de ser aigua regenerada. Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

b) Preferentment, l'aigua de reg dels cultius d'espígol, sàlvia i farigola hauria de ser amb aigua regenerada d'acord amb el que estableix l'article 68 del PHIB. En aquest cas, serà necessari un informe favorable de l'Administració Hidràulica per regar amb aigües regenerades d'acord amb l'article 87.4.b) viii del PHIB, atesa la presència del pou d'abastiment d'ús humà a 230 m de la instal·lació fotovoltaica.

c) Segons l'informe del Servei de Gestió del DPH, el telur de cadmi (CdTe) és un metall que s'utilitza en la fabricació d'alguns panells fotovoltaics i és considerat una substància prioritària al Reial decret 60/2011, de 21 de gener, sobre normes de qualitat ambiental a l'àmbit de la política d'aigües de la Unió Europea. La dissolució d'aquest compost en l'aigua podria contaminar els aqüífers per la qual cosa s'han d'instal·lar panells sense telur de cadmi, i en cas contrari es considerarà una modificació del projecte.

d) Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'annex 1 de la llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial, durant totes les fases del projecte. S'hauran d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.).

e) D'acord amb l'article 16 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, els predis inferiors estan subjectes a rebre les aigües que naturalment i sense obra de l'home descendeixin dels predis superiors, així com la terra o la pedra que arrosseguin en el seu curs. Ni el propietari del predi inferior pot fer obres que impedeixin aquesta servitud, ni el del superior obres que la agreugin. Per tant, les obres del projecte hauran de respectar aquesta servitud i permetre el pas de les aigües.

- Mesures per a la protecció de la vegetació (eliminació de la vegetació mitjançant medis mecànics o animals; prohibició de l'ús d'herbicides; s'evitarà afectar a la vegetació arbòria de port alt que es troba a les parets de la parcel·la; actuacions de revegetació i de restauració vegetal de les zones que hagin estat afectades per les obres o desmantellament; no es podrà utilitzar cap espècie inclosa al llistat «Els vegetals introduïts a les Illes Balears» dels Documents tècnics de conservació, II època, núm. 11 en la restauració de la zona afectada després del desmantellament de la instal·lació al seu estat natural).

A més, s'haurà d'atendre que:

a) No es podran ocupar zones amb vegetació natural per realitzar acopis de material o vehicles ni per gestionar residus.

b) S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.

c) S'hauran de realitzar també actuacions de restauració agrícola després del desmantellament de la instal·lació fotovoltaica per recuperar els cultius originaris de cereals.

- Mesures per a la protecció de la fauna (limitació de la velocitat dels vehicles d'obra; senyalització i jalonament de la zona d'obra; es revisaran les rases abans de la seva cobertura; s'evitaran o minimitzaran les actuacions durant èpoques de reproducció i durant els horaris nocturns; al tancament metàl·lic es deixaran els primers 25 cm del sòl lliures per al pas d'animals, incloure abeuradors per a la fauna).

Així mateix, s'haurà de tenir en compte que s'hauran d'instal·lar, com a mínim, dos abeuradors arran de terra i dins la bassa de reg s'hauran d'instal·lar dispositius amb rampes de seguretat per a la fauna d'entrada i sortida de l'aigua. La bassa de reg té un plàstic impermeable a les voreres que poden provocar que els animals puguin relliscar i ofegar-se en el moment de beure.

- Mesures per minimitzar l'impacte paisatgístic (disseny cromàtic d'algunes estructures; integració paisatgística de les edificacions prefabricades; reposició de servituds de pas; manteniment adequat de les zones d'accés; manteniment de la vegetació existent als límits de la parcel·la; es limitaran els moviments de terra; es limitarà l'accés a la zona de la parcel·les no afectades pel projecte).

- Mesures per minimitzar la contaminació per residus (promoció de la reducció d'embalatge dels materials d'obra, elèctrics i electrònics, separació obligatòria dels residus en fraccions a l'obra; creació d'un punt verd, el qual s'haurà de desmantellar en acabar les obres; gestió adequada dels residus de construcció i demolició (Pla de gestió de RCDs) i de RAEE, en la qual es prioritzarà el seu reciclatge sobre la seva eliminació).

També s'haurà de tenir en compte que:

a) Els residus perillosos, entre ells els RAEE, s'hauran de gestionar mitjançant un gestor autoritzat i s'haurà de dur un registre d'aquesta gestió, el qual s'haurà d'incorporar en el Pla de Vigilància Ambiental.

b) S'ha de redactar un nou Pla de Gestió de Residus en el qual s'incloguin també els RAEE i altres residus perillosos, a més dels RCDs. Aquest nou Pla s'haurà d'incorporar al Pla de Vigilància Ambiental (PVA) per tal de monitoritzar el seu seguiment durant les fases d'obres, d'explotació i de desmantellament.

c) El pressupost del projecte ha d'incloure el pressupost corresponent al desmantellament del parc fotovoltaic, la línia d'evacuació i la nova subestació elevadora.

- Mesures per minimitzar l'impacte sobre la població (les descrites anteriorment).

- Mesures preventives contra d'incendis (creació i manteniment d'una franja de 25 m d'amplada per tal de separar la zona d'instal·lació del parc solar de la zona forestal; creació d'un camí perimetral de 6 m; instal·lació d'hidrant exterior; instal·lació de sistemes d'aspersió circulars al límit perimetral que envoltin els mòduls solars i basats en sensors de temperatura i protecció del cablejat amb materials resistents).

Segons l'EIA, una vegada aplicades les mesures preventives i correctores proposades tots els impactes ambientals es valoren com compatibles excepte l'impacte paisatgístic que es valora com moderat per la implantació durant 25 anys del parc fotovoltaic encara que la seva visibilitat sigui reduïda. No hi ha impactes ambientals severs o crítics.

En l'EIA es justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB, tot i que no es compleix el condicionant SOL-A08, no es té constància de processos de participació ciutadana en el projecte d'implantació de la instal·lació fotovoltaica tot i que són obligatoris per a les instal·lacions fotovoltaiques tipus D.

Pel que fa als condicionants SOL-F02 i SOL-I01 de l'annex F del PDSEIB, sobre un estudi d'inundabilitat que avaluï l'afecció de la instal·lació, la línia d'evacuació i la subestació elevadora al règim hídric, sobre estudis hidrològics respecte als passos de torrents i sobre la previsió d'una solució per a l'escorrentia de les aigües pluvials que no sigui la realització de pous d'infiltració s'han presentat:

- Un estudi d'inundabilitat molt breu en el qual es conclou que tot i que el tram C de la línia d'evacuació de mitjana tensió passa per una plana geormorfològica d'inundació no hi ha cap afecció atès que discorre soterrada i no es veurà afectada pel cabdal dels torrents que s'hi presenten i no afectarà tampoc als cabdals dels torrents. Així mateix, es conclou que a la zona d'implantació del parc fotovoltaic i als voltants de la subestació no hi ha cap risc d'inundació.

- Un estudi molt breu sobre els passos de torrents i la línia d'evacuació de mitjana tensió que conclou que el soterrament de la línia d'evacuació no afecta als cabdals dels torrents.

Segons el projecte, el tram A de la línia d'evacuació discorre per una faixa de seguretat de la LMT Xarolina que es localitza dins ANIT d'acord el PTIMe. D'acord amb la matriu corresponent als usos del sòl rústic en ANIT del PTIMe, pel que fa a conduccions i esteses d'electricitat, indica que és un ús condicionat a la declaració d'interès general i que les noves instal·lacions hauran de ser soterrades i seguir vies de transport. No obstant això, també s'indica que es podrà excepcionar l'obligació de seguir vies de transport a les conduccions i esteses vinculades a grans instal·lacions sempre i quan s'acrediti l'existència de dificultats tècniques que que impossibilitin o desaconsellin l'aprofitament dels traçats ja existents.

En el projecte no es pot aprofitar el camí existent de Llucatx per al primer tram A de la línia d'evacuació de mitjana tensió perquè és un sender estret de terra que no presenta cap tipus de característica d'infraestructura viària i que no consta com tal segons les dades del Viari Unificat de les Illes Balears (VUIB) a la IDEIB. A més, les característiques ambientals al voltant d'aquest tram de traçat són rellevants atès que travessa massa forestal i arbustiva densa de pins i alzines en HIC 9540 Pinedes mediterrànies. L'entrada de maquinària de les obres i la pròpia canalització projectada podrien suposar la necessitat d'un desbrossament addicional de la vegetació en l'entorn d'aquest tram, així com també l'augment de risc d'incendi forestal en ZAR de nivell de risc extremadament alt. Per aquestes raons, el recorregut del primer tram A de la línia d'evacuació de mitjana tensió discorre per per la faixa de seguretat desproveïda de vegetació que hi ha a l'est de la parcel·la 8, a uns 15 m i que continuï per la faixa de seguretat també desproveïda de vegetació del traçat de la línia aèria de mitjana tensió de 15 kV LMT Xarolina durant 1200 m per després continuar pel tram A projectat pel camí de Llucatx. Entre el traçat de la faixa de seguretat de la línia Xarolina i el camí de Llucatx, la línia d'evacuació travessaria uns 100 m de faixa de seguretat contra incendis forestals on hi ha clarianes de vegetació o vegetació més dispersa. No obstant això, abans de les obres, s'haurà d'aportar un inventari de les espècies arbòries en aquests 100 m es puguin veure afectades pel traçat de la línia d'evacuació i s'haurà d'indicar el seu destí: trasplantament als seus voltants (fora de la faixa de seguretat contra incendis forestals) o eliminació, si no és possible el trasplantament. En aquest darrer cas, s'haurà de compensar l'eliminació dels arbres inventariats (les alzines s'hauran de respectar), amb la sembra del mateix nombre i tipus d'arbres en la zona boscosa adjacent fora de la faixa de seguretat contra incendis forestals.

En l'EIA no s'ha fet referència als aspectes següents:

a) Part del recorregut de la línia d'evacuació de mitjana tensió (final del tram A i part est del tram C) està afectat per l'àmbit d'aplicació del Pla Especial de Protecció de l'ANEI i l'ARIP Me-18 «El Toro»:

- Segons l'article 15, respecte a esteses de cables de conducció elèctrica es presenten les següents limitacions:

1. La instal·lació de cables de conducció haurà de ser soterrada i seguir, per a la seva instal·lació, el traçat d'una via o camí actualment existent.

3. El traçat de les línies de conducció ha d'evitar en la mesura en què sigui possible, el seu pas per les AANP definides per aquest Pla Especial.

El traçat de la línia d'evacuació encara que passi per zona AANP d'alzinar, és soterrat i per camí existent amb voreres de paret seca en la major part del seu recorregut dins l'àmbit del Pla Especial per la qual cosa la massa forestal no es trobarà afectada per cap desbrossament atès que la rasa per executar la canalització de la línia d'evacuació es realitzarà en l'àmbit del camí. D'acord el projecte, l'amplària màxima de la rasa en tots els trams de línia d'evacuació és de 0,40 m i de una profunditat màxima entre 0,90 m i 1,10 m segons el tram, per tant, no s'espera una obra important quant a la seva magnitud, duració i reversibilitat. No obstant això, s'haurà de prendre la màxima precaució durant la seva realització per no afectar la vegetació de les voreres dels camins.

- Respecte als vials de competència de les Administracions, segons estableix l'article 22 del Pla, les carreteres i els camins d'ANEI I d'ARIP es consideren d'interès paisatgístic pel present Pla per la qual cosa la duració de les obres de la línia d'evacuació ha de ser la més breu possible i l'acabat final de la carretera o el camí ha de ser com l'acabat original preexistent per tal de seguir garantint la integració de la carretera o el camí en el paisatge pel qual discorre.

- Respecte a les parets seques, article 81 del Pla, sobre les parets seques no es podran dur a terme les següents actuacions:

1. La demolició total o parcial, excepte, en el primer cas, vengui imposada per eficiència agrícola degudament justificada davant l'òrgan competent del Consell Insular de Menorca, en el segon cas, quan hagi necessitat d'obertura de portells.

2. La restauració amb pedra de característiques litològiques diferents a les del lloc on es troba emplaçada o construïda.

Per tant, durant les obres de l'execució de la canalització de la línia d'evacuació, les parets seques s'hauran de respectar per mantenir dels valors etnològics i paisatgístics de l'entorn pròxim a la via. En cas d'afecció accidental sobre les parets seques com a conseqüència de les obres, serà obligatòria la seva restitució, condicionada a la concessió de les pertinents llicències i/o autoritzacions per part de l'òrgan competent.

b) Atès que el parc fotovoltaic s'ubica a una zona d'alta productivitat agrària per tal d'integrar l'activitat del parc fotovoltaic de manera efectiva amb l'activitat agrària es preveu els cultius d'espígol, sàlvia i farigola entre les fileres de les plaques fotovoltaiques.

L'espècie d'espígol que es vol cultivar és Lavandula angustifolia Mill. segons la memòria agronòmica aportada. Aquesta espècie no es troba de manera natural a les Illes Balears, si no que la seva distribució és continental, per la qual cosa el seu creixement i la seva floració es podrien veure alterats per la temperatura diürna de l'estiu a Menorca i no suportar la inversió tèrmica.

Així mateix, cal remarcar que segons l'annex III del Reglament d'Execució 2020/1201 de la Comissió de 14 d'agost de 2020 (modificat l'11 d'octubre de 2021) sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió Europea de la plaga de Xylella fastidiosa (bacteri amb elevat potencial patogen i letal que afecta a un ampli espectre d'espècies vegetals), les Illes Balears són Zona Infectada (ZI) i segons els annexos I i II del mateix Reglament, els espècimens del gènere Lavandula i l'espècie Salvia officinalis són vegetals hostes, és a dir, són sensibles a la plaga de Xylella fastidiosa, i a més són vegetals especificats atès que s'ha determinat són sensibles a vàries subespècies de Xylella fastidiosa. El gènere Lavandula és sensible a la Xylella fastidiosa subespècie multiplex, les espècies Lavandula angustifolia Mill., Lavandula dentata L. i Lavandula stoechas L. a més, són sensibles a la Xylella fastidiosa subespècie pauca mentre que l'espècie Salvia officinalis és sensible a la Xylella fastidiosa supespècie multiplex.

En la zona boscosa perifèrica a la zona d'implantació del parc fotovoltaic hi ha alzines (Quercus ilex), segons el Reglament esmentat, el gènere Quercus també es considera vegetal hoste de Xylella fastidiosa i vegetal especificat atès que és sensible a la subespècie Xylella fastidiosa multiplex.

D'acord amb l'article 18 del Reglament esmentat, les mesures de contenció a la plaga són les següents:

La plantació de vegetals especificats en zones infectades només podrà ser autoritzada per l'Estat membre afectat en un d'aquests casos:

a) Els vegetals especificats es cultiven en llocs de producció, a prova d'insectes, lliures de plaga especificada i dels seus vectors declarats i autoritzats per la organització nacional de protecció fitosanitària de conformitat amb les normes internacionals per a mesures fitosanitàries pertinents a més de complir amb l'article 31 b), c) i d) de l'article 31 d'aquest Reglament.

b) Els vegetals especificats pertanyen a varietats considerades resistents o tolerants a la plaga especificada i es plantin en zona infectada però fora de les zones d'especial vigilància de, com a mínim, 5 Km des de la frontera de la zona infectada amb la zona tampó.

c) Els vegetals especificats pertanyen a la mateixa espècie de vegetals que s'ha sotmès a anàlisi i ha resultat lliure de plaga especificada sobre la base d'activitats de prospecció realitzades com a mínim durant 2 anys i es plantin en zones infectades amb la finalitat d'eradicació.

Segons la memòria agronòmica aportada, no hi ha cap documentació al respecte sobre la relació entre el gènere Lavandula i l'espècie de Salvia officinalis, i el bacteri Xylella fastidiosa.

Per tal d'evitar una propagació accidental de Xylella fastidiosa pel nou cultiu d'espígol i sàlvia a Menorca que alhora pugui afectar també a les alzines pròximes al parc fotovoltaic, s'haurà de complir amb l'article 18.a) del Reglament esmentat o ser varietats certificades resistents o tolerants a la Xylella fastidiosa. Aquestes declaracions, autoritzacions i certificacions s'hauran d'incorporar al Pla de Vigilància Ambiental.

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), es realitzaran els seguiments següents:

- Durant la fase d'obres: d'ubicació i ocupació temporal de terreny, de vessaments accidentals, de gestió de residus de les obres, de control de la qualitat atmosfèrica, de control acústic de les vibracions, de les tasques de restauració paisatgística a la superfície afectada, de les comunitats faunístiques i vegetals.

- Durant la fase d'explotació: dels animals que hagin impactat amb les plaques fotovoltaiques o el tancament perimetral com també el control censal anual de la fauna.

- Durant la fase de desmantellament: seguiments iguals que la de fase d'obres.

Es preveu l'elaboració i emissió d'informes mensuals de seguiment de les mesures preventives i correctores, i dels condicionants de la Declaració d'Impacte Ambiental i a finalitzar la fase d'obres es realitzarà un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global de l'obra.

Es preveu la designació d'un auditor ambiental, el qual s'encarregarà de verificar el compliment de les mesures previstes.

Es considera que durant la fase d'explotació i de desmantellament també s'hauran d'elaborar informes de seguiment ambiental. En el cas de la fase de desmantellament també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global del desmantellament i així mateix, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes durant la fase de restauració ambiental, com a mínim, durant els primers dos anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic. Tots els informes que s'emetin hauran d'incorporar-se al PVA. A més, el PVA haurà d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures no obtinguin el resultat desitjat.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de Planta Agrisolar Es Mercadal ubicat al polígon 11, parcel·la 8 del TM d'Es Mercadal redactat per l'enginyer industrial, Manuel Martínez Gumbau amb núm. de col·legiat 37222 del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana, signat en data 17 de gener de 2021 i visat en data 18 de gener de 2021 amb el núm. 2021/147 pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana pel que fa a la instal·lació fotovoltaica, juntament amb la seva posterior actualització amb l'informe de 22 de novembre de 2021 redactat pel mateix autor del projecte pel que fa al recorregut de la línia de mitjana tensió i al subestació elevadora, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes a l'EIA i el PVA (versió 4), signat el 1 de desembre de 2021, pel biòleg Daniel Ramon Manera, i els condicionants següents:

1. Es compliran amb les següents mesures definides a l'informe de l'Ajuntament d'Es Mercadal:

- S'hauran de complir amb els condicionants del Pla Especial aprovat per l'ANEI Me-18 «El Toro» que li siguin d'aplicació.

- Part d'estesa soterrada està afectada pel Pla Especial Aprovat Me-18 «El Toro», per tant, la restauració de les vies i del terreny afectats s'hauran de realitzar recuperant els valors preexistents.

- Totes les instal·lacions que es construeixin per donar servei al parc fotovoltaic hauran de ser desmantellades, a càrrec dels promotors, quan es produeixi el cessament de la generació d'energia, havent-se de restituir el terreny en la situació anterior a la creació del parc fotovoltaic.

- Les cobertes inclinades de les edificacions prefabricades seran a dues aigües i avallet central, prohibint les obertures de proporció horitzontal d'acord amb les Normes Subsidiàries (NS) d' Es Mercadal.

- La profunditat mínima de la cara superior dels tubs de protecció de la línia d'evacuació no seran mai inferior a la 0,50 m respecte al nivell inferior de l'aglomerat. La síquia es tancarà amb formigó fins la coronació existent en els trams pavimentats. Quan al paviment dels vials, es farà amb conglomerat asfàltic de característiques i mides igual al paviment existent. L'amplada de la zona a asfaltar no serà inferior a l'existent.

- La restitució integral del paviment existent original de totes les vies haurà d'acompanyar-se de marques vials horitzontals quan procedeixi.

- Les parets seques del recorregut de la línia d'evacuació s'hauran de mantenir i, en el cas d'afecció accidental, s'hauran de restituir. S'haurà de complir amb l'article 205 de les NS d'Es Mercadal, que disposa que en els fronts a les vies d'ús col·lectiu la tanca haurà de separar-se un mínim de 3 m de l'eix de la via. En qualsevol cas, les tanques no podran tenir més de 1,20 m d'altura respecte al nivell natural de la via amb material opac, en concret maçoneria carejada en sec de la forma tradicional.

- S'haurà d'utilitzar maquinària adient i adequada pel camí existent per tal d'evitar l'afecció a la vegetació, sobretot arbòria.

- No s'envairan en cap moment zones vegetades ni zones protegides, ni per realitzar aplecs de material o vehicles ni per gestionar residus.

- S'hauran de restablir les zones utilitzades per aplecs de material o vehicles. Un cop acabades les obres, s'haurà de realitzar un correcte desmantellament de les instal·lacions temporals, la neteja del terreny i condicionament de les superfícies afectades. L'acabat del camí ha de quedar en les mateixes condicions originals.

- En cap cas no es permetrà l'acumulació de materials i escombraries sobre la calçada, voravies, andanes ni cunetes de la carretera. S'haurà de deixar la via en el seu estat original.

2. Es compliran les següents mesures definides a l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori:

- Les obres de la línia d'evacuació no es realitzaran durant l'època de nidificació de les aus protegides presents a la ZEPA ES0000385 Barbatx i el LIC ES5310126 Puig Malet i Santa Eularieta, que comprèn el període de febrer a juliol, ambdós inclosos.

- Els vehicles i la maquinària només transitaran pels camins existents.

- S'haurà d'evitar el manteniment dels vehicles utilitzats en les obres, per tal d'evitar vessaments en el sòl.

- S'hauran de delimitar les zones d'obres per tal d'evitar l'extensió de l'àrea afectada i la possible erosió del terreny.

- S'ha de complir estrictament el pla de gestió de residus presentat.

- L'espai utilitzat per apilar les materials, equips, casetes i/o parc de maquinària sigui el mínim imprescindible.

- Les restes del material de la fase de construcció estaran controlades en recipients homologats i seran lliurades a un gestor autorització pel seu reciclatge o per la disposició del rebuig.

- Es prohibeix l'enterrament de residus en rases.

- S'haurà d'evitar la retirada innecessària de vegetació natural.

3. Es compliran amb les següents mesures definides a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori en relació a la prevenció contra els incendis forestals i la gestió forestal:

- En relació a la zonificació del risc d'incendi forestal, es necessari tenir en compte la cartografia del IV del Pla de Defensa Contra Incendis Forestal (PDCIF), aprovat pel Decret 22/2015, de data 17 d'abril (BOIB núm. 056).

- Durant l'execució de les actuacions d'instal·lació del parc fotovoltaic, es prendran mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals (art.8.2.c), en relació a la utilització de maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

- La gestió de residus vegetals generats es realitzarà d'acord amb la normativa de prevenció d'incendis forestals vigent.

- Les obres es realitzaran preferentment sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

- Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendi forestal (112).

- En tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears. Les alzines també seran objecte de preservació en les actuacions silvícoles a dur a terme.

- Si es detecta l'atac per escolítids en els peus arboris presents en l'entorn de les zones d'actuació, la retirada i eliminació de troncs, llenyes i restes, s'haurà de realitzar en un termini de 15 dies des del moment en que s'hagin generat.

4. Es compliran amb les següents mesures definides a l'informe del Departament de Carreteres del Consell Insular de Menorca:

- En cas que no es pugui emprar el pas inferior en el pk 19+700 de la Me-1 per travessar la carretera cap a la subcentral elèctrica, la travessada s'haurà d'executar amb un «talp», és a dir, maquinària perforadora davall de la carretera. Igualment, per qualsevol travessada que s'hagi fer damunt la calçada s'haurà d'executar de la següent manera: la profunditat mínima de la cara superior dels tubs de protecció serà la que indiqui la companyia subministradora i mai inferior a 0,50 m respecte el nivell inferior de l'aglomerat. La síquia es tancarà amb formigó H-20 fins a la coronació existent. Quan a la reposició del ferm, aquest es farà amb aglomerat asfàltic de característiques i gruix iguals al paviment existent. L'última capa de rodada, mínim 3 cm, tendrà un ample de 50 cm a banda i banda de la rasa, ja que servirà com solapa entre el nou aglomerat i l'existent,per tant, s'haurà de fresar prèviament aquestes dues franges longitudinals a la travessada.

- El promotor haurà de demanar autorització del projecte aprovat definitiu al Departament de Carreteres del Consell Insular de Menorca, prèvia a l'execució de les obres.

- En el projecte constructiu- per sol·licitar l'autorització- es detallarà la secció tipus del tram que afecta a la Me-1 (davant de la estació transformadora d'Es Mercadal) acotant la distància a la carretera de les conduccions projectades. Segons l'article 33.e) de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, les conduccions d'interès públic podran autoritzar-se a una distància no inferior als 3 metres de l'aresta exterior d'explanació de la carretera i fora de zona de domini públic. En cas excepcional, es pot autoritzar la utilització de la franja de l'últim metre situat a la part més exterior de l'esmentada zona de domini públic.

- L'obra se senyalitzarà i s'abalisarà tenint en compte la normativa 8.3-IC de senyalització d'obres del Ministeri de Foment, per tal de garantir en tot moment les mesures de seguretat.

- No es podrà afectar a la seguretat del trànsit i han de mantenir com a mínim les condicions prèvies de visibilitat i geometria.

- El peticionari complirà en tot moment les peticions del personal tècnic del departament competent en matèria de carreteres del Consell Insular de Menorca.

- Es tendran en compte i respectaran la resta de serveis existents de la via, restituint les afeccions, si n'hi hagués.

5. Es compliran amb les següents mesures definides a l'informe del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic:

a) Pel que fa als encreuaments de conduccions i torrents:

- S'ha de calcular la conducció tenint en compte les accions produïdes per l'aigua i per la càrrega sòlida transportada per les avingudes.

- S'ha d'extremar la precaució quan hi hagi previsió de pluges, garantint una ràpida evacuació.

- No es pot reduir la secció hidràulica de la llera.

- S'han de reposar tots els elements de la llera que es veiessin afectats per l'execució de les obres.

- A l'encreuament de la línia d'evacuació amb el torrent, s'ha d'enterrar a una profunditat d'1 m, com a mínim.

- En finalitzar les obres s'ha de procedir a la neteja de la llera en el tram afectat.

b) Pel que fa a les zones inundables o potencialment inundables:

- S'han d'aplicar les mesures correctores adequades per tal de mantenir la seguretat de persones i béns en cas d'inundació.

- S'ha de calcular la conducció tenint en compte les accions produïdes per l'aigua i per a la càrrega sòlida transportada per les avingudes.

-S'ha d'extremar la precaució quan hui hagi previsió de pluges, garantint l a seva ràpida evacuació.

- El promotor és responsable del projecte, de l'execució de l'obra i dels danys que es puguin produir al Domini Públic Hidràulic o a tercers.

- Qualsevol modificació de la documentació presentada, requerirà un nou informe tècnic.

- S'ha de disposar a peu d'obra d'una còpia de l'autorització emesa per la Direcció General de Recursos Hídrics.

c) No es poden instal·lar panells fotovoltaics amb telur de cadmi. En cas contrari, es considerarà una modificació del projecte.

d) L'estructura de suport dels panells fotovoltaics ha de permetre el pas de l'aigua d'escorrentia que es pugui generar d'acord amb l'article 16 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, de d'11 d'abril en el qual es desenvolupen els títols preliminar I, IV,V,VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües.

6. Durant la fase d'explotació s'haurà d'incloure un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics. S'haurà de realitzar un control del gas hexafluorur de sofre de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. S'haurà de dur un registre d'aquest manteniment preventiu i/o correctiu. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, s'haurà de recuperar el gas.

7. S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica i s'haurà de garantir que el nucli de població més proper a les instal·lacions no estigui exposat a un camp magnètic superior a 0,4 mTesla.

8. D'acord amb el condicionant SOL-A03 de l'annex F del PDSEIB, s'ha de minimitzar la permeabilització del sòl per no comprometre el drenatge natural del l'aigua en el sòl per la qual cosa no s'aplicarà formigó per al farciment de les rases de la línia d'evacuació de mitjana tensió de camins no pavimentats ni de les del seu tram A.

9. El camí perimetral de la instal·lació fotovoltaica no podrà ser objecte de pavimentació.

10. S'haurà de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei de 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries que li siguin aplicables atès que diferents zones del projecte es troben afectades per APR d'erosió mitjana.

11. La neteja de les plaques haurà de ser en sec. En el cas excepcional d'utilitzar aigua, aquesta haurà de ser aigua regenerada o de pluja

12.Preferentment, l'aigua de reg dels cultius d'espígol, sàlvia i farigola hauria de ser amb aigua regenerada d'acord amb el que estableix l'article 68 del PHIB.

13. S'hauran de realitzar actuacions de restauració ambiental/agrícola després del desmantellament de la instal·lació fotovoltaica per recuperar els cultius originaris de cereals.

14. Respecte a la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'atendrà al que disposa l'annex 1 de la llei 6/1999, de 3 d'abril, de directrius d'ordenació territorial, durant totes les fases del projecte. S'hauran d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.).

15. Durant l'execució de la línia d'evacuació de mitjana tensió, s'haurà de prendre la màxima precaució per no afectar a la vegetació de l'entorn.

16. Abans de l'execució de les obres, s'haurà d'aportar a la CMAIB un inventari de les espècies arbòries dins la faixa de seguretat contra incendis que es troba entre la faixa de seguretat de la LMT Xarolina i el camí de Llucatx que es puguin veure afectades pel traçat de la línia d'evacuació i s'haurà indicar el seu destí trasplantament als seus voltants (fora de la faixa de seguretat contra incendis forestals) o eliminació, si no és possible el trasplantament. En aquest darrer cas, s'haurà de compensar l'eliminació dels arbres inventariats (les alzines s'hauran de respectar sempre), amb la sembra del mateix nombre i tipus d'arbres en la zona boscosa dels voltants fora de la faixa de seguretat contra incendis forestals.

17. A la fase de l'execució de les obres, durant la realització de les rases, s'han de prendre mesures per tal d'evitar la caiguda accidental de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, es disposaran de llistons per permetre la seva sortida i es realitzaran diàries per alliberar els animals que hagin pogut caure. Així mateix, a la fase d'obres, les rases s'executaran per trams, minimitzant el temps entre obertura i tancament.

18. S'han de realitzar inspeccions visuals a la parcel·la de manera periòdica, al menys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, s'haurà d'avisar a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat fins que venguin a inspeccionar-lo.

19. S'hauran d'instal·lar, com a mínim, dos abeuradors arran de terra i dins la bassa de reg s'hauran d'instal·lar dispositius amb rampes de seguretat per a la fauna d'entrada i sortida de l'aigua.

20. El tancament perimetral de malla metàl·lica no es pot coronar amb punxes.

21. Els residus perillosos, entre ells els panells fotovoltaics, s'hauran de gestionar mitjançant un gestor autoritzat i s'haurà de dur un registre d'aquesta gestió. Els panells fotovoltaics s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Per tant, s'ha de garantir la gestió adequada dels panells fotovoltaics mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les panells fotovoltaics, que hauran de signar el promotor i/o el propietari.

22. S'ha de redactar un nou Pla de Gestió de Residus en el qual s'incloguin també els RAEE i altres residus perillosos, a més dels Residus de Construcció i Demolició (RCD) i d'altres, per a totes les fases del projecte.

23. Per tal d'evitar la propagació eventual de Xylella fastidiosa com a conseqüència del cultiu d'espígol i sàlvia atès que són vegetals hostes i espècies especificades, s'haurà de complir amb l'article 18.a) del Reglament d'Execució 2020/1201 de la Comissió de 14 d'agost de 2020 (modificat l'11 d'octubre de 2021) sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió Europea de la plaga de Xylella fastidiosa o ser varietats certificades resistents o tolerants a la Xylella fastidiosa. La substitució de les espècies proposades, suposa una modificació del projecte inicial Agrisolar.

24. Durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, s'ha de mantenir l'ús agrari en la zona d'ocupació del parc. S‘ha de presentar documentació acreditativa de l'existència d'un contracte, com a mínim, d'un agricultor professional que desenvolupi l'activitat agrícola prevista. S'haurà de fer un seguiment dels cultius de les plantes aromàtiques mitjançant informes agronòmics anuals realitzats per un enginyer o enginyer tècnic agrònom.

25. L'auditor ambiental serà responsable de vigilar que es compleixi l'aplicació de les mesures preventives i correctores en totes les fases del projecte. A més, de dur a terme el seguiment ambiental i l'elaboració dels informes ambientals del Pla de Vigilància Ambiental.

26. Respecte al Pla de Vigilància Ambiental:

a) S'hauran d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures proposades no obtinguin el resultat desitjat.

b) S'haurà d'incorporar l'inventari d'espècies arbòries afectades pel tram A del recorregut de la línia d'evacuació de mitjana tensió i el seu destí final del punt 18.

c) S'ha d'incorporar el nou Pla de Gestió de Residus abans esmentat per tal de monitoritzar el seu seguiment durant totes les fases del projecte.

d) S'ha de trametre a la CMAIB el PVA una vegada esmenat amb les indicacions anteriors abans de l'autorització substantiva per a la seva revisió i incorporació a l'expedient.

e) S'han d'incloure totes les declaracions, autoritzacions i certificacions referents al cultiu de les plantes aromàtiques pel que fa a la Xyllella fastidiosa.

f) La documentació que acrediti el contracte amb l'agricultor professional, així com la continuïtat anual de l'activitat agrícola durant la vida útil del parc fotovoltaic.

g) S'hauran d'incloure els informes de seguiment de les mesures preventives i correctores presentades en l'EIA i a la DIA. A més, s'hauran d'incloure:

- Els registres de les mesures periòdiques dels camps electromagnètics.

- Els registres del manteniment preventiu i/o correctiu dels els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics i del gas hexafluorur de sofre.

- Els registres de les incidències ambientals detectades, entre elles les faunístiques.

- Els registres de la gestió dels residus generats, amb indicació estimada de volum i tipus de residus.

- Els documents de lliurament dels residus perillosos als gestors autoritzats.

- Els informes agronòmics anuals del seguiment dels cultius de les plantes aromàtiques de l'enginyer agrònom. En els quals han de quedar reflectits també el consum anual d'aigua utilitzat i l'origen de l'aigua utilitzada.

f) En el cas de la fase de desmantellament, també s'haurà d'elaborar un informe complet de totes les dades analítiques i la valoració global ambiental del desmantellament. Així mateix com també, s'hauran de realitzar seguiments ambientals i elaborar informes anuals durant la fase de restauració agrícola/ambiental, com a mínim, durant els primers dos anys posteriors al desmantellament del parc fotovoltaic.

27. L'òrgan substantiu ha de valorar l'aplicació de l'article 33.3 del Decret legislatiu 1/2020 pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears ateses les característiques del projecte (superfície dels panells solars, els quals son residus perillosos; recorregut de la línia d'evacuació en zones potencialment inundables i per camins de parets seques, plantes sensibles a la plaga de Xylella fastidiosa), i a la fi de cobrir riscs de danys als béns i el medi ambient en general referent a l'exigència de constituir una assegurança de responsabilitat civil i ambiental.

28. S'haurà de trametre a la CMAIB el projecte Agrisolar final refós abans de l'autorització substantiva. El document haurà d'incorporar el projecte inicial amb les modificacions sobre el recorregut de la línia d'evacuació i sobre la subestació elevadora proposades pel promotor després de l'esmena de deficiències per tal de tenir un únic document del projecte en l'expedient per a la seva consulta.

D'altra banda, es recomana:

- L'estudi de la possibilitat de dotar el parc fotovoltaic d'emmagatzematge energètic.

- L'adequació d'una franja exterior perimetral de seguretat de 30 m d'amplada mínima a partir de límit de la instal·lació fotovoltaica sense acumulacions de combustible vegetal, amb un tractament especial de les plantes amb la finalitat de trencar la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació i així impedir o dificultar el pas del foc. Es prioritzarà l'eliminació o reducció de les espècies més inflamables, respectant en el seu cas, les espècies protegides.

- La creació d'unes franges longitudinals de seguretat de 10 m d'amplada mínima a banda i banda dels vials d'accés a la instal·lació fotovoltaica, amb les característiques descrites per a la franja de seguretat.

- Que la via d'accés a la instal·lació fotovoltaica finalitzi en un fons de sac de forma circular de 12,50 m de radi o en un espai suficient per maniobrar en cas d'emergència. L'accés hauria de mantenir unes dimensions d'amplada mínima lliure del vial de 3,5 m.

Així mateix, es recorda que:

- D'acord amb l'informe del Consorci de Residus Urbans i de l'Energia de Menorca, la implantació del parc fotovoltaic hauria d'estar condicionada a l'obertura a la participació de la ciutadania d'un mínim d'un 20% de la seva propietat, en compliment de la Llei 10/2019, 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i l'Annex F del PDSEIB i en línia dels principis de l'Estratègia Menorca 2030.

- Existeix un projecte de nova xarxa soterrada de 15 kV des de la subestació «Es Mercadal» fins al polígon industrial de La Trotxa d'Alaior amb núm. d'expedient NUI 2017 20 i núm. d'expedient 40A/2020 de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears amb una Declaració d'Impacte Ambiental favorable (BOIB, núm. 201, de 28 de novembre de 2020), que coincideix relativament en el temps present de tràmit i d'emplaçament pel camí d'en Kane fins la subestació «Es Mercadal».

- S'hauran d'adoptar les servituds necessàries per al recorregut de la línia d'evacuació per a les parcel·les de caràcter privat.

- L'informe del Departament de Carreteres del Consell Insular de Menorca no eximeix de la sol·licitud i, la concessió de llicència en el seu cas, en virtut de les competències concurrents que poguessin existir d'altres dependències.

- El promotor haurà de demanar l'autorització del projecte definitiu al Departament de Carreteres del CIMe, prèvia a l'execució de les obres.

- Les actuacions/activitats que es desenvolupin localitzades en Domini Públic Hidràulic o les seves zones de protecció, zona inundable o potencialment inundable requeriran l'obtenció d'una autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- L'òrgan administratiu competent en matèria de gestió forestal determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

- En aquest d'utilitzar aigua regenerada per al reg dels cultius de les plantes aromàtiques, serà necessari un informe favorable de l'Administració Hidràulica per regar amb aigües regenerades d'acord amb l'article 87.4.b) viii del PHIB, atesa la presència del pou d'abastiment d'ús humà a 230 m de la instal·lació fotovoltaica.

- El pressupost del projecte ha d'incloure el pressupost corresponent al desmantellament del parc fotovoltaic, la línia d'evacuació i la nova subestació elevadora atès que no figura cap desglossament econòmic ni al projecte ni a l'EIA.

- Si es vol seguir explotant el parc després de la seva vida útil de 25 anys, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

- Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, en les restauracions vegetals, tan naturals com agrícoles, que es realitzin.

- S'ha de complir amb el que disposa el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

- S'ha de complir amb l'establert en el Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), en el cas dels residus dels panells fotovoltaics, transformadors i altres aparells elèctrics que constitueixen el parc fotovoltaic.

- Respecte a les emissions electromagnètiques, s'haurà de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària sobre les emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

- Respecte a l'ús de fertilitzants, s'ha complir amb el Reial decret 506/2013, de 28 de juny, sobre fertilitzants.

 

Palma, 25 de febrer de 2022

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias