BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 17 de novembre de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

A més, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient (actualment CMAIB).

Informació del projecte

El promotor és Construcciones Olives, S.L. i l'òrgan substantiu la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines.

L'àmbit del projecte s'ubica en part de la parcel·la 11, polígon 8 del terme municipal de Ciutadella de Menorca. La pedrera es localitza uns 10 km a l'est del nucli urbà de Ciutadella i a uns 5,5 km al nord-oest del nucli de Ferreries. S'accedeix des del punt quilomètric 34 pel camí de Son Felip, ramal de la carretera Me-1 que uneix Maó i Ciutadella.

1. Projecte d'explotació.

El recurs mineral extret són calcàries dolomítiques (secció A) d'edat Juràssic inferior amb un aprofitament del 98%. El sistema d'explotació es realitza per abancalament descendent amb geometria final talús-berma. La direcció de l'avanç és est-oest amb sentit cap a l'oest. Els mitjans d'extracció són mecànics.

La valorització del material es realitza a la planta de tractament i classificació d'àrids (establiment de benefici). Com a maquinària mòbil hi ha una retroexcavadora i dues pales de càrrega. El número de vehicles associats a l'activitat s'estima en 10-20 diaris.

L'alimentació dels motors de combustió es realitza mitjançant dipòsit de gasoil de 1000 litres ubicat a cota 80m a la plaça de la pedrera.

L'activitat compta amb tanca perimetral i accés mitjançant barrera. No disposa d'edificacions o instal·lacions auxiliars, ni de magatzematge de productes petrolífers, tampoc de pou, sondeig, aljub o similar. L'abastiment de l'aigua necessària (regs) es realitza mitjançant camions cisterna.

L'explotació compta amb superfície autoritzada de 12.254,80 m² sobre la qual es dissenya l'activitat extractiva en base als paràmetres següents: 4 bancs o talussos d'alçada màxima 8 m i angle no superior a 80º que alternaran amb bermes de 5 m d'amplada, amb l'excepció d'aquells talussos que per la seva situació pròxima al límit de l'autorització no permeten l'abancalament.

La cota mínima de l'explotació se situa a 60 m.

L'explotació es realitzarà en 4 fases (1 a 4) que s'aniran desenvolupant a un ritme d'extracció de 4.000 m³/any d'acord amb la taula següent:

Fase	Volum explotat (m³)	Durada fases (anys)	Calendari de fases d'extracció
0	0	0	Immediat
1	18.107,82	4,5	01/01/2020 a 30/06/2024
2	13.164,44	3,3	01/07/2024 a 18/10/2027
3	40.051,62	10,0	18/10/2027 a 15/10/2037
4	13.546,19	3,4	15/10/2037 a 09/03/2041
5	0	4,0	09/03/2041 a 08/03/2045
TOTAL	84.870,07	25,2	01/01/2020 a 08/03/2045

2. Pla de restauració

Es planteja una modificació del pla de restauració aprovat inicialment que projectava un rebliment a cota de tota la pedrera i la revegetació posterior.

Amb la modificació es crearan, a la meitat oest, un mínim de 2 bancs de 8 m d'altura i 2 bermes de 5 m de amplada que es revegetaran amb posterioritat. Per la seva banda, a la meitat est on s'ha assolit el límit de l'autorització minera, es duran a terme rebliments parcials a peu de banc amb la finalitat de reduir l'altura lliure i incrementar l'estabilitat geotècnica. L'ús final de tot l'espai afectat serà forestal.

El material de rebliment procedirà de l'estèril de l'explotació (2%), de terres d'excavació i desmunt i de residus de construcció i demolició (RCD) de planta de valorització autoritzada.

La restauració serà simultània amb l'explotació i es desenvoluparà al llarg de 6 fases, dues de les quals seran exclusives de restauració (F0 i F5), el ritme de les quals s'ajustarà a les dades de la taula següent:

Fase	Volum explotat (m3)	Superfície restaurada (m2)	Volum rebliment (m³)	Termini (anys)	Calendari	Pressupost (€)
0	0,00	879,70	0,00	0	Immediat	Executat
1	18.107,82	1.387,22	5.105,66	4,5	01/01/2020 a 30/06/2024	6.089,84
2	13.164,44	2.376,58	2.255,31	3,3	01/07/2024 a 18/10/2027	4.703,00
3	40.051,62	1.516,12	840,25	10,0	18/07/2027 a 15/10/2037	4.487,78
4	13.546,19	1.379,38	5.387,72	3,4	15/10/2037 a 09/03/2041	4.535,75
5	0,00	4.715,32	6.081,60	4,0	09/03/2041 a 08/03/2045	17.871,73
Total	84.870,07	12.254,32	19.670,54	25,2		37.688,10

Fase 0: consistent en la rehabilitació del primer banc de restauració ubicat al flanc oest, on es crearà una berma de 5 m a cota 84 m sobre la que s'estendrà terra vegetal i posteriorment es revegetarà amb les plantacions previstes.

Fase 1: s'ubica a la meitat est on les tasques extractives rebaixaran la plaça de la pedrera en direcció oest fins arribar a la cota definitiva de 60 m, s'iniciarà el rebliment de la base del front nord-est amb l'objectiu de reduir la seva cara vista a la meitat, és un front excessivament alt que no permet la seva explotació per abancalament. Es crearà així una berma a cota 80 m que enllaçarà amb la creada la fase anterior a cota 84 m. Els talussos de rebliment creats es revegetaran mitjançant hidrosembra amb la finalitat d'incrementar el sosteniment de la terra vegetal.

Fase 2: ubicada a la meitat oest on l'explotació projectada rebaixarà la plataforma de la cota actual de 80 m fins a cota 76 m amb la finalitat que aquesta coincideixi amb amb la cota de la següent berma a restaurar. Es crearà un banc de 8 m en el front oest i de 4 m en el nord-oest. S'iniciarà l'aportació de terres al talús sud-est.

Fase 3: ubicada també a la meitat oest on l'explotació rebaixarà la plataforma de treball un altre nivell fins arribar a cota 68 m. La planta de tractament es traslladarà cap a l'est fins a cota 60 m, per tal de poder iniciar l'explotació del massís rocós que hi ha a sota.

Fase 4: és la darrera fase d'explotació durant la qual se rebaixarà tota la plaça a cota 60 m creant així el darrer banc d'explotació, simultàniament es finalitzarà el rebliment a peu del talús sud que ja es va iniciar a la fase anterior.

Fase 5: exclusiva de restauració, durant la qual es realitzarà el desmantellament de la planta de tractament, es finalitzarà amb l'aportació de material pel rebliment parcial del talús nord i s'estendrà una capa de terra vegetal per tota la plaça de la pedrera per a finalment realitzar la revegetació.

Sobre les àrees a revegetar (bancs, terraplens i plaça de pedrera), s'estendrà una capa de terra vegetal, sobre la que posteriorment es realitzarà la sembra d'espècies herbàcies amb l'objecte de crear una coberta que serveixi per fixar el substrat. La capa de terra tindrà un gruix de 30-40 cm, excepte en la superfície del talús que serà menor.

El restabliment dels fluxos vegetals es projecta d'acord amb els paràmetres de la taula següent:

Unitat	Característiques	Situació
Herbàcies	Trèvol i altres Densitat mín. 150 kg/ha	Disperses sobre les àrees a revegetar
Pinus halepensis	Altura: 10-20 cm Densitat: 0,02-0,03 ud/m2	Marc de plantació en bermes i aleatori en plataforma.
Pistacia lentiscus	Altura: 25 cm Densitat: 0,02-0,03 ud/m2	Marc de plantació en bermes i aleatori en plataforma.

Per tal d'evitar l'acció erosiva de l'aigua, les bermes d'excavació (sistema talús-berma) tindran una contrapendent de 1-2º amb la finalitat de conduir les aigües d'escorrentia cap a una cuneta triangular que permetrà la seva evacuació cap a l'interior de l'explotació i la infiltració posterior.

3. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades en quant als projectes d'explotació i restauració són:

- Alternativa 0 de no actuació, descartada per no resultar viable ambientalment.

- Alternativa 1 d'explotació per abancalament i rebliment a cota, descartada bàsicament per la problemàtica que representa l'obtenció del material necessari per al rebliment total i per tant, l'impossibilitat d'establir un calendari d'execució fiable. Per altra banda la restauració no seria simultània amb l'explotació.

- Alternativa 2 d'explotació i restauració per abancalament, resulta la seleccionada ja que permet una execució simultània i sense interferències entre les dues actuacions (explotació i restauració). El volum d'inerts necessaris és menor i l'impacte paisatgístic es veurà reduït des de les primeres fases de la restauració.

Com a mesures preventives i correctores d'impactes es proposen, entre d'altres:

- Control i seguiment dels nivells d'emissió (pols i renou) en les zones perifèriques.

- Control i conservació de la pantalla vegetal existent.

- Regs periòdics i manteniment de la zona de circulació de maquinària humida.

- En dies de vent "dur" (> 74km/h) obligació de portar sobre la caixa de camions un sistema de xarxes i tendals.

- Realització de manteniment de maquinaria en taller fora de pedrera.

- Emmagatzematge, classificació i conservació en zona ensostrada dels residus generats fins al seu lliurament a gestor autoritzat.

- Disseny adequat de la xarxa de drenatge per tal de controlar l'erosió i desestabilització dels talussos per efecte de l'escorrentia.

- Controls de possibles regueres originades per l'acció erosiva de les aigües d'escorrentia.

- Instrucció als treballadors sobre la problemàtica ambiental derivada del risc d'incendis.

- Ubicació de grups electrògens, motors, equips elèctrics o d'explosió així com instal·lacions de característiques semblants en zones desproveïdes de vegetació i altres combustibles amb un radi mínim de 5 m.

El Programa de Vigilància Ambiental se centra en el compliment de les mesures preventives i correctores proposades. El seu control i desenvolupament es durà a terme mitjançant sistema documental que inclou l'emissió d'informes de diferent periodicitat segons el factor a controlar. El programa refereix el control de: les emissions de pols, renous, contaminants atmosfèrics segons APCA, registre de rebliments de terres i tasques de restauració i revegetació. Addicionalment el control de l'estat de les pistes i de l'estabilitat dels fronts s'encomana al propi personal de l'explotació.

Des del punt de vista de la incidència paisatgística de l'activitat, l'estudi d'impacte inclou apartat o annex específic al qual s'estudia la conca visual de l'explotació per un radi de 5 km, es conclou que dins aquest perímetre la pedrera resulta visible en un 1,61%. Afavoreix el resultat anterior l'elevada densitat vegetal que hi ha a l'àmbit més immeditat de l'explotació.

L'annex d'incidència inclou simulacions de l'estat que tindrà l'explotació al llarg de les fases previstes.

4. Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície objecte de projecte s'ubica a una part de la parcel·la 11, polígon 8 del terme municipal de Ciutadella de Menorca. Tota la zona afectada per l'activitat es troba dins espai protegit per la Xarxa Natura 2000, figures LIC i ZEPA (LIC ES5310113 La Vall i ZEPA ES0000230 La Vall), així mateix la zona està catalogada com Àrea Natural d'Especial Interès per la Llei 1/1991, d'espais naturals i règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears.

L'espai de Xarxa Natura 2000 va ser declarat per l'excepcional estat de conservació dels seus hàbitats i per la nidificació de l'àguila peixatera i d'altres espècies de l'Annex I de la Directiva Aus com: Burhinus oedicnemus, Calandrella brachydactyla, Caprimulgus europaeus, Falco peregrinus, Galerida theklae, Hieraaetus pennatus, Milvus milvus, Neophron percnopterus, Pandion haliaetus i Sylvia undata, així com per la presència d'espècies protegides per la Directiva Hàbitats com és el cas de la tortuga mediterrània.

Segons el PTI de Menorca, a l'àrea d'explotació hi ha representada una zona de risc de despreniments així com importants masses boscoses d'alzinar (HIC 9340 Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia) protegides pel Decret 130/2001, de 23 de novembre.

Finalment, tota l'explotació està envoltada per una zona d'alt risc d'incendis forestals (ZAR) amb la qualificació del risc molt alt.

5. Resum del procés d'avaluació

5.1Tramitació

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I. “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

5.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm.158, de data 21 de novembre de 2019 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, projecte d'explotació i pla de restauració de la pedrera Alpútzer Vell (núm. 341) durant un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents Administracions afectades:

-Ajuntament de Ciutadella de Menorca

-Consell Insular de Menorca. Departament de Territori

-Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera

-DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut

Arran d'informe d'esmena de deficiències de data 23 de febrer de 2021, l'òrgan ambiental va indicar al substantiu la necessitat de consultar a les següents administracions:

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, una vegada el promotor aporti l‘annex o estudi sobre l'impacte indirecte i induït sobre el consum energètic, emissions de gasos efecte hivernacle i la vulnerabilitat del canvi climàtic.

-DG de Residus i Educació Ambiental. Departament d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

A data del present informe s'han rebut informes de:

-DG de Salut Pública i Participació. Servei de Salut Ambiental, informe de data 27 d'agost de 2020 en sentit favorable amb condicionants:

-DG d'Energia i Canvi Climàtic. Secció de Contaminació Atmosfèrica, de data 15 de juliol de 2020 en sentit de deficiències. En data 1 de setembre de 2021, s'emet segon informe en sentit favorable amb condicionant.

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Protecció d'Espècies, de data 5 d'agost de 2020 en sentit favorable amb recomanació.

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Planificació, de data 4 de setembre de 2020 en sentit favorable amb condicionants:

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 19 d'octubre de 2020 informe favorable, respecte al risc d'incendi forestal i gestió forestal, en la superfície actualment explotada i en restauració amb condicionants específics en relació a la prevenció contra incendis forestals i en relació a la gestió forestal.

-DG de Recursos Hídrics. Servei d'Estudis i Planificació, de data 12 de gener de 2021 en sentit favorable amb condicionants.

-Consell Insular de Menorca. Departament d'Economia i Territori, de data 12 de maig de 2021 en sentit favorable amb condicionants.

-Servei de Residus i Sòls Contaminats de data 2 de setembre de 2021 en sentit d'esmena de deficiències respecte dels següents punts:

1. Definir els codis dels residus que es pretén gestionar a la pedrera amb la codificació que es recull a la Llista Europea de Residus, les quantitats de cada codi LER indicats i l'operació de gestió a realitzar.

2. Descripció de la configuració dels residus un cop dipositats dins la pedrera i una justificació sobre l'estabilitat geotècnica de la configuració que es pretén portar a terme a llarg termini.

3. Zonificació (plànol d'ubicació) de la pedrera, amb la indicació de les zones on es preveu portat a terme la valorització de residus.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

6. Consideracions tècniques

Analitzada la documentació es fan les següents consideracions tècniques:

1. Malgrat l'existència al pressupost de restauració d'una partida destinada a la plantació de 39 unitats d'alzines (Quercus ilex) a la fase 5, s'ha confirmat per part de la direcció facultativa que les úniques espècies arbòries previstes són Pinus halepensis i Pistacia lentiscus.

2. Pel que respecta a les densitats arbòries previstes (0.02-0.03 ud/m²) s'extreu que per cada 50m² es plantarà 1 individu de Pinus halepensis i 1 de Pistacia lentiscus. En base a les densitats observades a l'entorn més proper de l'explotació amb l'ajuda de diferents visualitzadors, resulten dades de 5-6 individus per cada 50m², per la qual cosa es considera que les previstes al pla de restauració resultarien insuficients.

Quant a les espècies arbòries projectades es troba a faltar l'existència, dins el marc de plantació, d'individus d'ullastre (Olea europaea) i d'alzina (Quercus ilex) atesa l'existència d'una important massa d'alzinar al seu entorn més proper, el que contribuiria amb la seva continuïtat dins la zona afectada per l'activitat extractiva. Així mateix caldria la introducció, en similars condicions de densitat, d'almenys 2 o 3 espècies de port arbustiu similars a les existents a l'entorn com poden ser l'aladern (Phillyrea angustifolia) i el bruc (Erica multiflora) principalment.

3. L'extracció i tractament del recurs suposa, entre d'altres, la generació de renous dins del propi espai protegit (ZEPA) on s'ubica l'autorització minera. En relació a aquest punt, i com a documentació complementària a l'estudi d'impacte ambiental, s'ha presentat estudi sonomètric de l'activitat realitzat en base a 6 estacions de mesura ubicades en els punts més desfavorables pel que fa a la seva possible afecció.

L'estudi conclou que els valors d'emissions obtinguts es consideren favorables en base als valors límit d'immissió que estableix el Reial Decret 1367/2007 de 19 d'octubre, pel qual se desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

PUNT DE MESURAMENT	NIVELLS DE RENOU OBTINGUT Laeq, T (*) en dB (A)	Resultat avaluació Lkeq, Ti dB(A)	NIVELL SONOR MÀXIM D'IMMISSIÓ dBA (entorn industrial)	NIVELL SONOR MÀXIM D'IMMISSIÓ dBA (entorn residencial)	RESULTAT DE CONFORMITAT
1	49,1	49,1+/-3	65	55	Favorable
2	49,7	49,7+/-3	65	55	Favorable
3	44,7	44,7+/-3	65	55	Favorable
4	59,1	59,1+/-3	65	55	Favorable
5	44,7	44,7+/-3	65	55	Favorable
6	61,9	61,9+/-3	65	55	Favorable

En relació a l'anterior cal assenyalar que la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, classifica com a àrees acústiques de tipus G les àrees de silenci o les zones d'alta sensibilitat acústica on s'inclouen, entre d'altres, els llocs de la Xarxa Natura 2000. La norma, com a tal, no fixa valors de renou en aquestes àrees acústiques.

No obstant l'anterior, a l'efecte de tenir en consideració els valors de referència establerts al RD 1367/2007, les zones d'alta sensibilitat acústica (àrees tipus G) podrien equiparar-se a les àrees acústiques tipus e del RD 1367/2007, atès que també són zones que requereixen d'especial protecció contra la contaminació acústica. Per tant, el valor límit d'immissió en les àrees tipus G, segons el RD 1367/2007, seria de _LK,d = 50 dB, això suposa que a tot l'àmbit de l'explotació el valor d'immissió de renou a conseqüència de l'activitat hauria de ser com a màxim de 50 dB.

Tabla B1. Valors límit d'immissió de renou aplicables a infraestructures portuàries i a activitats

Tipus d'àrea acústica		Índex de renou
		Lk,d	Lk,e	Lk,n
e	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requereix una especial protecció contra la contaminació acústica	50	50	40
a	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial	55	55	45
d	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari distint del contemplat a c	60	60	50
c	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreatiu i d'espectacles	63	63	53
b	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial	65	65	55

4. De la totalitat del volum de material per dur a terme la restauració (19.670,54 m³), l'activitat extractiva com a tal, només pot justificar el 8,6% amb els estèrils generats, els quals suposen 1.697,44 m³. La resta de material necessari es justifica en base a l'activitat addicional que té l'empresa explotadora relacionada amb moviments de terres en obres d'edificació i enginyeria civil.

5. Les diferents fases de restauració previstes tenen una durada que oscil·la entre els 3,3 (F-2) i 10 anys (F-3). En aquest sentit cal recordar que una de les obligacions, a la qual estan subjectes els explotadors segons la Llei 10/2014, d'ordenació minera de les Illes Balears, és que s'haurà de revisar el pla de restauració aprovat cada 5 anys, o abans si es produeixin modificacions substancials, segons la tramitació prevista a la legislació estatal i autonòmica aplicables. En base a l'anterior es considera oportú que la fase 3 es subdivideixi en 2 subfases de 5 anys cadascuna.

6. En base al fotomuntatge que s'inclou com a addenda a l'annex d'incidència paisatgística, sembla que els talussos de rebliment creats al flanc nord de l'explotació només es revegetaran amb la sembra d'herbàcies.

En aquest punt es considera necessari que, en aquestes àrees de major pendent, s'incorporin altres espècies arbustives amb la finalitat d'afavorir la integració paisatgística de la zona afectada així com l'estabilitat del material de rebliment allà dipositat.

7. Pel que fa a la morfologia en planta resultat de l'activitat extractiva, la zona oest presenta geometries rectilínies i anguloses, més o menys pronunciades, producte de l'adaptació de l'activitat al perímetre delimitat per l'autorització minera. En aquest sentit es considera que, vist l'alt valor ecològic de l'entorn i amb la finalitat de millorar la integració paisatgística dels terrenys afectats, la restauració prevista a la meitat oest hauria de desenvolupar formes més sinuoses i naturals que afavoreixin la recuperació dels processos i la continuïtat i funcionalitat dels ecosistemes.

8. Respecte a les consideracions indicades a l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl pel que fa a la gestió forestal i el risc d'incendis, a la documentació complementaria presentada (juny de 2021) s'assumeix, en part, la incorporació d'unes així com la justificació respecte la no necessitat d'altres.

9. Pel que fa al risc de despreniments existent a la zona, s'ha presentat estudi geològic-hidrogeològic i d'estabilitat (setembre de 2019), que conclou amb recomanacions respecte al control de l'explotació i mesures per l'estabilització del talús i increment del coeficient de seguretat.

10. El programa de vigilància ambiental no incorpora el control i seguiment de les mesures preventives en relació al risc d'incendis, l'erosió derivada de l'escorrentia superficial o la presència d'espècies protegides. D'altra banda, el control de l'estabilitat dels fronts s'encomana a personal propi de l'explotació sense especificar el nivell tècnic de capacitació que ha de tenir la persona designada. Finalment el control periòdic anual de les tasques de revegetació es considera insuficient tenint en compte l'alt valor ecològic de la zona.

11. En relació al consum energètic, punta de demanda i emissions de gasos d'efecte hivernacle i vulnerabilitat davant el canvi climàtic, el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera en el seu informe de 2 de setembre de 2021, fa constar que:

a)En data 27/07/2021 el titular sol·licita la inscripció APCA del grup C (APCA-2292), actualment en tramitació.

b)S'haurà d'incorporar al Pla de Vigilància Ambiental:

- Refer l'estudi d'emissions directes de gasos d'efecte hivernacle derivades de combustibles o d'altres contaminants, d'acord amb els factors d'emissió que corresponguin. S'avaluarà l'eficiència energètica de la maquinària actual i les possibilitats de renovació per altra més eficient.

- S'han de considerar les emissions induïdes per l'activitat com és la venda dels àrids i el transport derivat d'aquestes vendes.

- S'hauria de quantificar numèricament la mesura compensatòria de les emissions de CO2 en base a la vegetació plantada per tal d'avaluar el balanç d'emissions.

12. Pel que fa a la relació superfície autoritzada/superfície alterada s'ha pogut observar que no hi ha una concordança en els resultats.

En aquest sentit es considera necessari que, tota la superfície que ha estat afectada per l'activitat al llarg de la seva vida i que no està inclosa dins la superfície d'autorització, sigui projectada al pla de restauració com a Fase 0 d'execució immediata.

13. En relació als materials que es preveuen emprar en la restauració, l'explotador presenta addenda posterior a l'EIA amb el següent contingut:

+Taula resum amb indicació per fases del volum total de residus requerits (20.416 m³), especificant els següents codis LER que es projecten utilitzar:

- LER 17 05 04: terres i pedres diferents de les especificades al codi 17 05 03. Materials que procediran de l‘activitat de moviment de terres de l'empresa promotora i dels inerts de rebuig de la pròpia activitat. Representen un 95% del volum total projectat.

- LER 17 01 i LER 17 03: materials que s'utilitzaran sempre que prèviament hagin estat valoritzats per gestors autoritzats i no siguin considerats residus perillosos. Representen un 5% del volum total.

En aquest punt cal tenir en compte que els indicats anteriorment, LER 17 01 i LER 17 03, no es corresponen en sentit estricte amb codis LER específics, si no que són subcapítols dins el capítol 17. Residus de construcció i demolició.

+Anàlisi d'estabilitat del talús de rebliment amb resultat de factor de seguretat FS > 1,2, que compleix amb l'indicat per la ITC 07.1.03 – Desenvolupament de les labors.

+Zonificació del material del material de rebliment a la pedrera

Pel que fa a les operacions de tractament de residus previstes, es fa constar que s'emmarcarien en operacions de valorització definides com a R12 i R13 a l'annex II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sols contaminats. En aquest sentit cal tenir en compte l'indicat a l'article 13. Utilització de residus inerts en obres de restauració, condicionament o rebliment, del Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'explotació, pla de restauració i estudi d'impacte ambiental de la pedrera Alpútzer Vell (núm. 341), polígon 8, parcel·la 11 del terme municipal Ciutadella de Menorca, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental a la documentació complementària i els condicionants següents:

1. S'haurà d'incloure dins la fase 0, d'execució immediata, la restauració de tota la superfície afectada per l'explotació no inclosa a l'autorització minera, la qual haurà de ser restituïda al seu estat original.

2. La fase 3 d'explotació/restauració s'haurà de subdividir en 2 subfases de 5 anys indicant per a cadascuna d'elles: el volum de recurs a explotar, la superfície afectada per la restauració, el volum d'inerts necessaris, el calendari previst (amb indicació de dates d'inici i fi), el pressupost de restauració així com la planimetria corresponent i les seves simulacions en 3D pel que respecta a l'annex d'incidència paisatgística.

3. Abans d'iniciar l'explotació de la fase 2 i següents (3a, 3b i 4), s'haurà de justificar la disponibilitat del volum de material de rebliment necessari per dur a terme la restauració de la fase 1 i següents.

4. No es podrà iniciar l'explotació de la subfase 3a i següents (3b i 4) fins que la restauració de la fase 1 i següents no hagi finalitzat.

5. Abans de continuar amb l'explotació s'haurà de justificar que a l'entorn de l'autorització (zona ZEPA no explotada) les emissions acústiques derivades de l'activitat es troben per davall de l'índex de renou màxim establert per a les àrees acústiques tipus e del Reial Decret 1367/2007 de 19 d'octubre, pel qual se desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, atès que són zones que requereixen d'especial protecció contra la contaminació acústica a l'igual que els llocs de la XN2000 en base a la classificació de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

6. A la meitat oest de l'autorització minera les formes finals projectades no podran ser anguloses o encaixades, és a dir, s'haurà de modificar la seva morfologia final per altres més arrodonides i sinuoses en concordança amb el medi natural.

7. La sembra d'herbàcies s'haurà de dur a terme seguint les indicacions de l'informe del Servei de Protecció d'Espècies.

8. Pel que respecta a la revegetació de la zona afectada per l'activitat:

1. S'haurà de contemplar la restitució completa de l'alzinar protegit preexistent (HIC 9340), de manera que, a més de les espècies arbòries proposades, s'hauran de plantar alzines i elements vegetals propis de l'alzinar que envolta l'explotació.

2. S'hauran d'introduir espècies de port arbustiu similars a les existents a l'entorn.

3. Les densitats arbòries i arbustives previstes s'hauran d'incrementar fins al punt de ser similars a les de l'entorn.

4. Les espècies arbòries a plantar han de tenir una mida mínima inicial de 0,50 metres d'alçada. S'hauran d'instal·lar tubs protectors davant la possible fauna depredadora i l'establiment de garangoles per retenir l'aigua de reg o pluja.

5. La capa de coberta edàfica (terra amb prou contingut en matèria orgànica) s'ha d'estendre per tota la superfície de bermes, talussos de rebliment i plataformes finals amb un gruix suficient per tal d'assegurar el desenvolupament de les espècies projectades.

6. Als talussos de rebliment s'haurà de projectar la sembra d'espècies arbustives.

9. El pressupost de restauració inclourà les partides addicionals derivades de tots els condicionants que tenen a veure amb la revegetació.

10. S'hauran d'aplicar des de l'inici les mesures preventives indicades a l'estudi d'estabilitat de data setembre de 2019. Complementàriament, i durant tota la vida de l'explotació-restauració, s'haurà de realitzar per part de tècnic competent, un seguiment amb periodicitat anual de l'estabilitat dels talussos finals o residuals d'explotació així com dels de rebliment projectats.

11. S'hauran de complir tots els condicionants de l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl que li siguin d'aplicació, especialment el que respecta al fet que maquinària i dipòsits estiguin situats a una distància mínima de 10 m del terreny forestal.

12. S'hauran de complir els condicionants de l'informe del Servei d'Estudis i Planificació:

a) S'han d'adoptar les mesures preventives i correctores de l'estudi d'impacte ambiental envers la prevenció de la contaminació de l'aqüífer.

b) El titular del sistema autònom de depuració (el depòsit estanc o la fossa sèptica) ha de presentar la declaració responsable segons especificacions de l'article 80 del PHIB.

c) Atesa la situació de la pedrera i d'acord amb el quadre 26 de l'article 80 del PHIB, el rendiment de la fossa serà el següent:

 

DBO (% reducció)	DQO (%)	SS (%)
70	75	70

d) L'evacuació de l'efluent líquid depurat es pot dur a terme mitjançant infiltració per zona verda de, com a mínim, 25 m² per habitant equivalent. Si pot entrar en contacte amb l'ésser humà, es recomana desinfectar-lo (generalment per cloració).

13. Segons l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera s'ha de:

1. Refer l'estudi d'emissions directes de gasos d'efecte hivernacle derivades de combustibles o d'altres contaminants.

2. Avaluar l'eficiència energètica de la maquinària actual i les possibilitats de renovació per altra més eficient.

3. Considerar les emissions de gasos d'efecte hivernacle induïdes per l'activitat com és la venda dels àrids i el transport derivat de les vendes.

4. Quantificar numèricament la mesura compensatòria de plantació de vegetació per compensar les emissions de CO2 (balanç d'emissions).

14. S'haurà de remetre una còpia actualitzada del Pla de Vigilància Ambiental a la CMAIB en el termini màxim de 6 mesos, el qual haurà d'incorporar el control i seguiment de:

1. Les mesures destinades a la prevenció contra incendis forestals.

2. Les emissions directes de gasos d'efecte hivernacle i de renous associats a l'activitat.

3. La xarxa de drenatge prevista per a l'evacuació de les aigües d'escorrentia, especialment en períodes de pluges intenses i abundants.

4. L'estabilitat dels talussos d'explotació i de rebliment projectats amb periodicitat anual.

5. La possible presència, en la zona d'actuació, d'exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni), la qual es realitzarà diàriament a la zona objecte d'explotació i/o restauració abans de l'inici de l'activitat. En el cas de detectar individus d'aquesta espècie s'hauran de traslladar fora de la zona de treball, a llocs inclosos al mateix espai de Xarxa Natura 2000 on puguin continuar vivint amb seguretat.

6. Atenent a l'alt valor ecològic de la zona, el control i seguiment de les tasques de revegetació haurà de ser semestral.

15. A efectes de controlar i contenir abocaments accidentals, s'haurà de disposar de sepiolita o similar a bastament, així com contemplar la seva recollida posterior per part de gestor autoritzat.

16. L'entrada i sortida de camions carregats de material susceptible d'emissions atmosfèriques (pols i partícules), es realitzarà únicament mitjançant l'ús de xarxes i/o lones que actuïn com a coberta de retenció. Així mateix, abans de la sortida de vehicles de l'àmbit de l'autorització, es durà a terme una neteja dels pneumàtics, prestant especial atenció els dies de pluja.

17. Les possibles pròrrogues del dret miner hauran de ser sotmeses a nou procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

Es recorda que:

1. De conformitat amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en què es prevegi el rebliment amb residus de la construcció i la demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ i vinculant, emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Aquest informe previ i vinculant també serà necessari en l'actualització, revisió o modificació del pla de restauració si s'introdueix o modifica el rebliment de la pedrera mitjançant qualsevol tipus de residus.

L'ús efectiu de residus en una pedrera, amb el pla de restauració aprovat, ha de ser motiu, en cada cas de nova tipologia i/o origen dels residus, de comunicació prèvia de l'entitat o persona titular de la instal·lació a l'òrgan competent de residus.

2. En base al que estableix l'article 52.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 22 de novembre de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias