null BOIB, butlletí oficial
Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 634828
Decret llei 9/2021, de 23 de desembre, de mesures urgents en determinats sectors d'activitat administrativa

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

I

Des de l'inici de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, les autoritats competents de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han pogut intervenir en les activitats públiques i privades, per protegir la salut de la població, garantir el control dels brots epidemiològics i contenir la propagació de les infeccions pel SARS-CoV-2, emparades en els poders que la legislació sanitària atorga a les autoritats sanitàries per fer front a situacions en què la salut pública es troba greument compromesa i en la legislació de protecció civil.

Atesa la situació epidemiològica a les nostres illes en cada moment, les autoritats sanitàries de la comunitat autònoma han anant adoptant tot un seguit de mesures per fer front a la COVID-19, entre les quals figura la d'establir l'obligatorietat de l'ús del denominat Certificat COVID Digital UE (CCD-UE), o la documentació autèntica que acredita un contingut idèntic a aquest certificat —que acredita que el seu titular es troba vacunat amb pauta completa, o que ha superat la COVID-19 dins dels sis mesos anteriors o que ha obtingut un resultat negatiu en una prova de detecció d'infecció activa en dates immediatament anteriors—, per poder accedir a determinats locals o establiments en els quals, per raó de les seves característiques físiques o per raó de les activitats que s'hi duen a terme, hi ha un risc major de transmissió de la malaltia. L'àmbit objectiu d'exigència de l'ús d'aquesta documentació resta condicionada al nivell d'alerta sanitària declarat en cada illa, de manera que com més alt sigui el nivell d'alerta sanitària en el qual es trobi una illa més categories d'establiments han de demanar aquesta documentació per permetre-hi l'accés.

Aquestes noves mesures en particular fan recomanable modificar el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, per tal d'adaptar els tipus infractors que s'hi preveuen a les noves mesures adoptades pel Consell de Govern per fixar les condicions específiques aplicables al desenvolupament de l'activitat de determinats establiments en funció del nivell d'alerta sanitària de l'illa on estiguin radicats —com ara, discoteques, sales de festa, sales de ball, bars de copes o cafès concerts, pubs, establiments de restauració amb cabuda interior per a més de 50 persones, establiments o locals on es duguin terme celebracions amb participació de més de 50 persones i en les quals es prestin activitats de restauració i/o ball, i altres espais habilitats per dur a termes les activitats esmentades—, l'accés als quals, per part de persones majors de 12 anys, no treballadores de l'establiment, requereix presentar una certificació que acrediti la concurrència de qualsevol de les circumstàncies que s'hi preveuen (comptar amb la pauta completa d'una vacuna contra la COVID-19, comptar amb una prova diagnòstica d'infecció activa (PDIA) tipus PCR, TMA o PRAg negativa, o que la persona hagi patit la malaltia dins els sis mesos anteriors).

En aquest sentit, s'introdueixen dos nous tipus infractors als articles 3 i 4 del Decret llei 11/2020, en virtut dels quals se tipifiquen, respectivament, com a infraccions molt greus i greus, en funció de la gravetat de la infracció, l'incompliment de l'obligació de comprovació dels requisits i documents d'accés a l'interior dels establiments, locals i/o esdeveniments abans esmentats i, alhora, s'harmonitza la redacció de la lletra g de l'article 4 i de la lletra e de l'article 5 del decret llei esmentat.

II

Juntament amb aquestes modificacions de rang legal, es considera imprescindible abordar altres reformes puntuals de diverses normes sectorials, també de rang legal i reglamentari, com ara és el cas de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de les Illes Balears; de la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica; de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears; i del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears; com també suspendre la vigència de determinats preceptes reglamentaris en matèria de joc, a fi d'assegurar la vigència immediata d'aquestes reformes, i amb això, poder adaptar els procediments administratius i pressupostaris que requereixen, per a la gran part d'aquestes mesures, les administracions públiques implicades en l'exercici pressupostari de 2022.

En efecte, i en primer lloc, se modifica l'article 30 de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de les Illes Balears, per tal de garantir la viabilitat de les cambres, introduint un precepte que prevegi, per al finançament de les activitats de les cambres, una consignació anual en el pressupost autonòmic, que pugui destinar-se a sufragar les despeses estructurals, de funcionament i el cost dels serveis públic administratius contemplats en l'article 4 de la Llei esmentada, així com la gestió de programes que li siguin encomanats mitjançant convenis, delegacions de funcions, encàrrecs o contractes programa.

Pel que fa a la modificació de la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balear, l'exposició de motius d'aquesta llei recull la importància de la participació institucional, com a contingut addicional a la llibertat sindical (articles 9.2 i 129.1 de la Constitució espanyola) com a element clau per fomentar des del govern autonòmic una cultura de pacte a través del diàleg social amb els agents socials que permeti l'adopció de mesures que van a afectar a la ciutadania integrant del conjunt de les Illes Balears, a més de la pròpia defensa dels interessos de la classe treballadora i empresarial, per quan són aquestes les que coneixen de primera mà la realitat econòmica i social que són importants per a la pressa de les decisions polítiques.

És important destacar el títol II del propi text normatiu que regula el foment i l'avaluació de la participació institucional establint els criteris necessaris amb els que s'han de compensar els costos que suposi la participació institucional per part de l'Administració pública i d'acord amb criteris que dotin de més transparència al conjunt de subvencions i ajudes que reben les pròpies organitzacions sindicals i empresarials.

En aquest sentit, i després de més de 10 anys de vigència de la Llei 2/2011, és important no només recollir de manera genèrica la necessitat de què la participació institucional disposi d'un finançament específic, sinó concretar-la econòmicament en els aspectes mínims, de manera que aquesta garantia financera anual establerta en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears permeti una planificació i actuació eficient del mandat que tenen legalment reconegut per part de les entitats afectades al llarg del temps. Amb la inclusió d'una nova disposició addicional setena a la Llei 2/2011, s'estableix un import mínim per al conjunt de les actuacions contemplades en les disposicions addicionals tercera, quarta i cinquena, així com la seva distribució entre elles.

Així mateix, la modificació de l'article 54 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, és especialment necessària, atès que la modificació impulsada a l'empara de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ha eliminat erròniament les disposicions en matèria de paràmetres urbanístics per a les energies renovables que s'havien introduït en la Llei 2/2020.

La inclusió d'aquesta modificació de l'article 54 de la Llei 10/2019 permet recuperar aquells elements normatius que vetllaven per facilitar la promoció de les energies renovables en espais construïts, com pugui ser aparcaments i cobertes d'equipaments en sòl rústic, que, amb la modificació de la Llei computarien urbanísticament als efectes d'ocupació i redundarien en un perjudici ambiental i territorial. Així mateix, aquesta modificació permet recuperar l'apartat tercer de l'article 54, que pretenia resoldre un buit legal que existia per projectes d'energies renovables en sòl rústic que, si bé comptaven amb una Declaració d'Utilitat Pública seguien computant urbanísticament als efectes d'ocupació. Per últim, la modificació permet recuperar la mesura de l'apartat quart, que pretenia facilitar l'autoconsum d'electricitat en sòl rústic.

Respecte a la modificació de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears, s'ha d'assenyalar que quan el Decret llei 1/2014, de 14 de novembre, pel qual es modificà la Llei 7/1998, de 12 de novembre d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears va donar una nova redacció als termes de l'article 24 de la Llei 7/1998, de 12 de novembre per, en el supòsit concret de l'apartat 9 de l'article esmentat, fer front a aquells supòsits en els quals, per causes i accions alienes a la voluntat del titular d'una oficina de farmàcia, aquest es veia privat de la titularitat de la oficina per la declaració judicial de la nul·litat de tot o part del procediment administratiu que va concloure amb l'adjudicació al seu favor de l'oficina, tot atorgant-li directament la titularitat d'una nova oficina de farmàcia si n'hi havia de disponibles al catàleg, no es va tenir present el fet que per una banda els procediments d'impugnació en via administrativa i judicial d'aquestes adjudicacions es poden perllongar en el temps per un llarg termini fins arribar a la seva fermesa, termini superior fins i tot al termini legal en el qual els adjudicataris tenen prohibida la disponibilitat per acte intervius a títol onerós de l'oficina, per la qual cosa resulta possible que la persona que es trobi en la situació de veure's privat de l'oficina, no sigui l'adjudicatari original si no un tercer adquirent d'aquest, que es veurà privat de l'oficina adquirida, ja que no es veurà protegit per la fe pública registral, ja que l'autorització per a l'obertura d'una oficina de farmàcia no és un dret inscriptible en el registre de la propietat i amés, i com a conseqüència d'aquest fet, la demanda causant de la declaració de nul·litat tampoc seria susceptible de ser anotada registralment. Amb aquesta modificació s'equipara la situació tant si la pèrdua l'experimenta l'adjudicatari com un tercer adquirent d'aquest.

Per altra banda, el fet que els concursos d'oficines de farmàcia puguin incloure no una si no un seguit d'oficines per adjudicar, genera el risc que la declaració de nul·litat de l'adjudicació, pugui afectar simultàniament a variïs titulars que pretenguin exercir el seu dret al mateix temps sobre una mateixa de les oficines de catàleg vacants que se'ls puguin oferir, per la qual cosa és necessari si més no establir unes normes de prelació en la elecció basades en la prevalença de la proximitat entre la farmàcia perduda i la que es selecciona — tot seguint l'esperit del text original que es reforma— i en cas d'identitat de distància, per la major antiguitat del farmacèutic.

Pel que fa a les modificacions del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears, és urgent, per raons de seguretat jurídica, aclarir el règim jurídic i els límits percentuals d'aquestes bonificacions, particularment pel que fa a la distinció entre les bonificacions —estatal i autonòmiques— per raó de la residència a les Illes Balears, inclòs el règim específic propi de l'illa de Formentera en aquest punt, i la resta de bonificacions —estatals— resultants d'altres règims aliens a la residència, com ara, entre d'altres, el de les famílies nombroses, compatibles en tot cas amb les bonificacions per residència fins al límit en aquest cas, evidentment, del 100 % de la tarifa.

Finalment, i pel que fa a la suspensió de la vigència de determinats preceptes reglamentaris en matèria de joc s'ha d'assenyalar que atès el nombre de salons de joc autoritzats actualment en la comunitat autònoma de les Illes Balears; que el territori de la comunitat autònoma és limitat, i atenent al fet que amb l'aprovació del Decret d'apostes es va duplicar automàticament l'oferta de joc perquè cada saló de joc disposa també d'una zona d'apostes esportives, el Consell de Govern, en la sessió de dia 10 de gener de 2020 va iniciar la planificació general del sector del joc en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears i va suspendre la concessió d'autoritzacions per a l'obertura de nous establiments de joc a la comunitat autònoma de les Illes Balears per un període de vint-i-quatre mesos. Aquest Acord va ser publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 5, de l'11 de gener de 2020.

No obstant això, cal assenyalar que l'adopció d'aquest Acord va coincidir en el temps amb l'aprovació d'una sèrie de mesures sanitàries excepcionals de prevenció, contenció i coordinació dictades pel Govern de les Illes Balears per fer front a la crisi sanitària causada per la COVID-19, que ha ocasionat el tancament temporal involuntari dels establiments de joc, i en general un desplaçament de la normativa en matèria de joc durant tot aquest període. La prioritat de tot el Govern de les Illes Balears ha estat contenir la propagació del virus i la planificació del sector s'ha vist postergada.

La pandèmia provocada per la COVID-19 no ha fet sinó augmentar la demanda de diversos estaments socials perquè les administracions públiques tractin el possible efecte addictiu de les conductes derivades de la pràctica del joc.

La nova planificació del joc i les apostes i la futura reforma legal en la comunitat autònoma de les Illes Balears han de ser afrontades a partir d'un anàlisi rigorós de les dades disponibles, amb la màxima participació de tots els actors implicats i amb una ponderació adequada de tots els interessos afectats, però prioritzant en tot cas la salvaguarda dels menors i altres col·lectius necessitats de protecció especial.

Aquest procés es podria veure frustrat si no s'adoptàs una mesura consistent en una modificació de l'actual Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes a les Illes Balears , i s'ha de concretar en primer lloc en la suspensió del dret dels interessats a la presentació i tramitació de nous títols habilitants de casinos, sales accessòries de casinos, bingos, salons de joc, zones d'apostes en salons de joc, bingos i casinos i locals específics d'apostes; i en segon lloc, en determinar la zona d'influència a la qual es refereix l'article 3.1 de la Llei 8/2014, atesa la demanda social existent en aquest sentit.

Per a la bona implementació i l'eficàcia d'aquestes mesures, el Govern farà ús del mecanisme cautelar consistent en la suspensió transitòria de la concessió de noves autoritzacions per a l'obertura de qualsevol establiment de joc (casinos, sales accessòries de casinos, bingos, salons de joc, zones d'apostes en salons de joc, bingos i casinos i locals específics d'apostes) fins a l'aprovació i entrada en vigor de la modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes a les Illes Balears, i de la resta de disposicions reglamentàries. Cosa que implica la suspensió de la vigència dels articles 20.6, 20.7, 22.1, 23, 24 i 25 del Decret 42/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de l'article 22 del Decret 41/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i dels articles 8 i 17 del Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de salons de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

III

D'aquesta manera, aquest Decret llei s'estructura en set articles, un per a cada una de les modificacions de les normes legals i reglamentàries i per a la suspensió de les normes reglamentàries abans esmentades.

Mitjançant la disposició addicional única s'habilita un sistema de declaració responsable, limitat únicament a les actuacions susceptibles d'acollir-se als diferents programes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència suposa una oportunitat única de transformació i millora pels diferents territoris. En aquest sentit, inclou diverses línies, entre les quals s'han de destacar pel seu potencial per arribar a tota la ciutadania els programes d'ajudes en matèria de rehabilitació residencial, orientats a la millora de l'eficiència energètica d'habitatges ja construïts. Aquests programes, recollits al Real Decret 853/2021, de 5 d'octubre, pel qual es regulen els programes d'ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació y Resiliència, suposen una primera anualitat de més de 28,3 milions d'euros que han de permetre la rehabilitació d'un mínim de 3.938 habitatges a les Illes Balears. Aquesta xifra es veurà com a mínim duplicada en properes anualitats, a més de tenir un clar efecte multiplicador sobre l'economia. Atès que es tracta d'actuacions de rehabilitació i que s'imposa que totes aquestes obres estiguin acabades abans de 30 de juny de 2026, és imprescindible disposar d'un mecanisme que permeti garantir la seva execució d'una forma àgil, evitant a la vegada un col·lapse en la concessió de llicències urbanístiques per part dels Ajuntaments. Per tant, és urgent i resulta molt necessari habilitar un sistema de declaració responsable, limitat únicament a les actuacions susceptibles d'acollir-se als diferents programes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que permeti agilitar l'execució d'aquestes actuacions, quan per la seva natura no sigui imprescindible, segons la normativa bàsica estatal, que quedin subjectes a llicència.

Completen aquest Decret llei, la disposició derogatòria única, que deroga totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que disposa el Decret llei; i la disposició final única, que estableix l'entrada en vigor del Decret llei l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

IV

Certament, el decret llei, regulat en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears a imatge d'allò que preveu l'article 86 del text constitucional, constitueix un instrument en mans del Govern de la Comunitat Autònoma per fer front a situacions de necessitat extraordinària i urgent, encara que amb el límit de no poder afectar determinades matèries. Com a disposició legislativa de caràcter

provisional que és, la permanència del decret llei en l'ordenament jurídic està condicionada a la ratificació parlamentària corresponent, mitjançant la denominada convalidació. Doncs bé, d'acord amb l'exposat abans, i en aquest difícil context de crisi sanitària, social i econòmica que estan fent front totes les administracions públiques, el Govern de les Illes Balears considera adequat l'ús del decret llei per donar cobertura a totes aquestes mesures.

En efecte, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i

d'eficàcia immediata; tot això en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern.

Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal.

Per finalitzar, i des del punt de vista de les competències per raó de la matèria de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, cal afegir que el present Decret llei, en la mesura que es limita a modificar puntualment normes sectorials de rang legal i reglamentari vigents i a suspendre la vigència de normes sectorials de rang reglamentari, troba també ancoratge, des d'aquest punt de vista substantiu, en els diferents punts dels articles 30 i 31 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears relatius als diversos títols competencials que, al seu torn, varen legitimar l'aprovació de les respectives normes de rang legal i reglamentari.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta dels consellers de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, de Presidència, Funció Pública i Igualtat, de Model Econòmic, Turisme i Treball, de Salut i Consum, de Fons Europeus, Universitat i Cultura, i de Mobilitat i Habitatge, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 23 de desembre de 2021, s'aprova el següent

Decret llei

Article primer

Modificació del Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

1. S'afegeix una nova lletra, la lletra i), a l'article 3 del Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, amb la redacció següent:

i) L'incompliment de l'obligació de comprovació dels requisits i documents d'accés a l'interior dels establiments, locals i/o esdeveniments que determini a cada moment l'autoritat sanitària.

2. La lletra g) de l'article 4 del Decret llei 11/2020 esmentat queda modificada de la manera següent:

g) La realització d'altres conductes o omissions que infringeixin les obligacions establertes per l'Estat o per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, que produeixin un risc o un dany greu per a la salut de la població.

3. S'afegeix una nova lletra, la lletra k), a l'article 4 del Decret llei 11/2020 esmentat amb la redacció següent:

k) L'incompliment de l'obligació de comprovació dels requisits i documents d'accés a l'interior dels establiments, locals i/o esdeveniments que determini a cada moment l'autoritat sanitària, quan aquest no sigui constitutiu d'una infracció molt greu.

4. La lletra e) de l'article 5 del Decret llei 11/2020 esmentat queda modificada de la manera següent:

e) Qualsevol altra infracció de les obligacions establertes per l'Estat o per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, i que no estigui qualificada com a falta greu o molt greu.

Article segon Modificació de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de les Illes Balears

Se modifica l'article 30 de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

Article 30

Finançament

 

Per al finançament de les seves activitats, les cambres disposaran dels següents recursos:

a) Els ingressos ordinaris i extraordinaris obtinguts pels serveis que prestin i, en general, per l 'exercici de les seves activitats.

b) Els productes, rendes i increments del seu patrimoni.

c) Les aportacions voluntàries d'empreses o entitats comercials.

d) Els llegats i donatius que poguessin rebre.

e) Els procedents de les operacions de crèdit que es realitzin.

f) Els consignats anualment en el pressupost autonòmic, que puguin destinar -se a sufragar les despeses de funcionament, el cost dels serveis públic-administratius contemplats en l'article 4 d'aquesta llei o la gestió de programes que els siguin encomanats mitjançant convenis, delegacions de funcions, encàrrecs o contractes programa.

El 85% es distribuirà pel Govern entre totes les cambres de comerç segons el nombre d'empreses que pertanyin a l'últim cens elaborat per cadascuna de les cambres en la seva respectiva demarcació. El 15% restant es distribuirà en funció dels serveis camerals que es prestin a les illes no capitalines com a compensació als sobre costos de la doble i triple insularitat.

Així mateix, es preveu la possibilitat que els consells insulars puguin signar convenis per finançar les cambres de comerç incloses les despeses de funcionament i estructura.

g) Qualssevol altres que els puguin ser atribuïts per llei, en virtut de conveni o per qualsevol altre procediment de conformitat amb l'ordenament jurídic.

Article tercer Modificació de la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears

S'afegeix una nova disposició addicional, la setena, a la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

Disposició addicional setena

Import econòmic mínim que es destinarà a la participació institucional i de les estructures organitzatives

 

L'import pressupostari mínim assignat al conjunt de les actuacions contemplades a les disposicions addicionals tercera, quarta i cinquena d'aquesta llei serà d'un milió tres-cent mil euros (1.300.000 €). Aquest import es reparteix de manera que un 32% es destina a la disposició addicional tercera, un 24% a la disposició addicional quarta, i un 44% a la disposició addicional cinquena.

Article quart Modificació de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

Se modifica l'article 54 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, que passa a tenir la redacció següent:

Article 54

Paràmetres urbanístics

 

1. Les instal·lacions de producció d'energia renovable ubicades en aparcaments en sòl urbà o sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, no computen urbanísticament en ocupació, en edificabilitat, en distància a llindars ni en altura. Sempre que no afectin els fonaments o l'estructura de l'edifici, aquestes instal·lacions estaran subjectes al règim de comunicació prèvia que determina la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, tot i que s'han de sotmetre al que prevegi la normativa de protecció del patrimoni històric i el paisatge pel que fa a les condicions d'integració o a la impossibilitat d'instal·lar-se conforme determinin els instruments d'ordenació o de catalogació de béns protegits.

2. Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables que es declarin d'utilitat pública ubicades en sòl rústic no computen urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació.

3. Igualment les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable o per a producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables ubicades en aparcaments i altres infraestructures, equipaments o sistemes generals en sòl rústic, bé sigui sobre el terreny o bé sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, tampoc no computen urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació esmentat.

4. Quan no sigui possible per raons energètiques, paisatgístiques, urbanístiques o patrimonials ubicar en coberta les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable en edificis en sòl rústic, la ubicació alternativa sobre el terreny no computarà urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació:

a) Quan estigui destinada a autoconsum d'instal·lacions públiques d'abastiment o sanejament d'aigua (com dipòsits o depuradores) i la superfície ocupada no superi els 1.500 metres quadrats.

b) En altres supòsits, quan la superfície ocupada per aquestes instal·lacions no superi els 200 metres quadrats.

En tot cas, s'han de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes als instruments d'ordenació territorial i urbanística.

5. Les parcel·les que es beneficiïn de l'exempció del còmput del paràmetre d'ocupació en sòl rústic prevista els apartats 2 i 4.b, no podran ser objecte d'actuacions que comportin l'ampliació dels usos lucratius que s'hi implanten, excepte els d'ús agrari.

Article cinquè Modificació de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears

Se modifica l'apartat 9 de l'article 24 de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d'ordenació farmacèutica de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

9. En el supòsit que un titular d'oficina de farmàcia s'hagi vist obligat a tancar-la o fins i tot se li hagi impedit obrir-la perquè s'hagi declarat nul·la l'adjudicació al seu favor, o a favor d'adjudicataris precedents dels que dugui causa, ja es produeixi aquesta situació a conseqüència de l'execució d'una resolució ferma en via administrativa no impugnada judicialment o a conseqüència d'una resolució judicial ferma, i sempre que sigui per una causa no imputable a ell mateix, podrà elegir, en el termini de 15 dies comptadors des que es faci efectiu el tancament de l'oficina de farmàcia per aquelles causes, una de les farmàcies vacants que constin en el catàleg i que no hagin estat objecte del procediment d'adjudicació que regula aquest article, de la mateixa zona farmacèutica o, en cas que no n'hi hagi, de les zones farmacèutiques limítrofes, i així successivament, sempre que renunciï a la reclamació del perjudicis econòmics que es puguin derivar del compliment de la resolució o de la sentència judicial. Quan siguin varis els titulars de les oficines de farmàcia que es trobin simultàniament en aquesta situació, i més d'un d'ells pretengui elegir una mateixa oficina vacant, serà preferit el titular de l'oficina tancada que es trobi situada al mateix terme municipal que l'elegida, en el seu defecte el titular de l'oficina tancada que es trobi situada a la mateixa zona farmacèutica que la elegida, i en el seu defecte el titular de l'oficina tancada del terme municipal més pròxim al terme municipal o zona farmacèutica on es trobi catalogada l'oficina discutida. Si coincideixen més d'un titular d'oficina tancada en alguna d'aquestes circumstàncies serà preferit aquell que acrediti major experiència professional, d'acord amb l'apartat corresponent del barem de mèrits per a l'accés a la titularitat d'una oficina de farmàcia, vigent en el moment de dur-se a terme l'elecció.

Article sisè Modificacions del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. El segon paràgraf de l'apartat 4 de l'article 2 del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

Aquestes bonificacions per residència són complementaries i acumulatives amb les bonificacions per raó de família nombrosa o per raó de qualsevol altre règim, sense que en cap cas puguin superar el 100 % de la tarifa.

2. L'article 3 del Decret 20/2019 esmentat queda modificat de la manera següent:

Article 3

Quantia de la bonificació per residència

 

1. La quantia de la bonificació general autonòmica per residència és com a màxim del 25 % de la tarifa corresponent al trajecte i acomodació de què es tracti en cada cas, i fins a aconseguir com a màxim un 75 % de bonificació per residència després de l'aplicació de la bonificació estatal.

2. La quantia de la bonificació específica autonòmica per residència per a les persones residents a Formentera ha de ser:

a) Com a màxim del 14 % de la tarifa corresponent al trajecte i acomodació de què es tracti en cada cas, per a les persones residents objecte de la bonificació general, la qual cosa, sumada a la bonificació del 25 % que ja es rep de la Comunitat Autònoma, suposa una reducció tarifària total a càrrec de la Comunitat Autònoma de fins al 39 %.

b) Com a màxim fins al 39 % per a les persones residents no comunitàries no incloses en l'apartat 1 de l'article 2, que no són objecte de la bonificació general.

En tot cas, la suma de les bonificacions per residència estatal i autonòmiques no pot superar el 89 % de la tarifa.

Article setè Suspensió de la vigència dels articles 20.6, 20.7, 22.1, 23, 24 i 25 del Decret 42/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de l'article 22 del Decret 41/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i dels articles 8 i 17 del Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de salons de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Se suspèn la vigència dels articles 20.6, 20.7, 22.1, 23, 24 i 25 del Decret  42/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de l'article 22 del Decret 41/2017, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i dels articles 8 i 17 del Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de salons de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears, fins a l'aprovació i entrada en vigor de la modificació de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes a les Illes Balears i de les disposicions reglamentàries pertinents.

2. El termini de suspensió no serà superior a divuit (18) mesos.

Disposició addicional única Règim excepcional de declaració responsable per a determinades obres i instal·lacions que s'han d'executar en sòl urbà per a facilitar l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

1. Es poden acollir al règim excepcional de declaració responsable previst en aquesta disposició els actes subjectes a llicència urbanística segons l'article 146 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, sempre que s'executin en edificacions i instal·lacions existents en sòl urbà que siguin conformes amb l'ordenació urbanística i corresponguin a actuacions que siguin susceptibles d'acollir-se a qualsevol de les ajudes, subvencions, programes i projectes inclosos al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. A aquest efecte, l'interessat que desitgi acollir-se al règim excepcional previst en aquest article ha de presentar una declaració responsable subscrita per la persona promotora i adreçada a l'ajuntament corresponent abans del 31 de desembre de 20251, en la forma establerta en aquesta disposició. A partir de l'1 de gener de 2026 totes les obres, actuacions i instal·lacions que es pretenguin promoure queden sotmeses al règim d'intervenció preventiva general del títol VII de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

2. Aquest règim excepcional de declaració responsable no és aplicable:

a) A les obres, actes i instal·lacions prevists en l'article 11.4 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, o d'altres obres que una normativa sectorial estatal sotmeti al règim de llicència prèvia.

b) A la zona de servitud de protecció de costa.

c) Als edificis en situació de fora d'ordenació o d'inadequació.

d) A les demolicions totals o parcials -sempre que aquestes suposin una demolició total acumulativament- de les construccions i edificacions.

e) A les obres o intervencions que es duguin a terme a edificis o construccions que siguin béns d'interès cultural o catalogats.

f) A les obres d'ampliació en edificis existents que siguin intervencions de caràcter total o parcial, sempre que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural.

g) A la rehabilitació integral que impliqui una variació essencial del conjunt del sistema estructural.

3. Per acollir-se al règim excepcional previst en aquest article, les obres de reforma han de millorar l'eficiència energètica de les construccions i edificacions o incorporar mecanismes d'estalvi d'aigua que suposin una reducció del consum.

En el cas que siguin obres que suposin una reforma integral, hauran de millorar l'eficiència energètica de les construccions, instal·lacions i habitatges amb una reducció de la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració d'almenys el 7% o una reducció del consum d'energia primària no renovable d'almenys un 30% i igualment hauran d'incorporar mecanismes d'estalvi d'aigua que suposin una reducció del consum.

4. Als efectes d'aquesta disposició, la declaració responsable és el document mitjançant el qual el seu promotor manifesta, sota la seva exclusiva responsabilitat, que els actes als quals es refereix compleixen les condicions prescrites en la normativa aplicable, que posseeix la documentació tècnica exigible que així ho acredita, i que es compromet a mantenir-ne el compliment en el temps que duri l'exercici dels actes als quals es refereix.

La formalització de la declaració responsable no prejutja ni perjudica drets patrimonials del promotor ni de tercers, i només produeix efectes entre l'ajuntament i el promotor. Tampoc no pot ser invocada per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què pugui incórrer el seu promotor en l'exercici dels actes als quals es refereixi.

5. La declaració responsable faculta per realitzar l'actuació urbanística pretesa en la sol·licitud, sempre que s'acompanyi amb la documentació requerida en cada cas, i sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció posterior que corresponguin.

La declaració responsable s'ha de presentar amb una antelació mínima, respecte de la data en què es pretén iniciar la realització de l'acte, de quinze dies hàbils.

En tot cas, l'execució de les obres o instal·lacions s'ha d'iniciar en el termini màxim de quatre mesos des de la presentació de la declaració responsable a l'ajuntament. En cas contrari, la declaració responsable perd la vigència i és necessari presentar-ne una de nova, sempre que sigui abans del 31 de desembre de 2025, o sol·licitar i obtenir una llicència urbanística, si és a partir de l'1 de gener de 2026.

La declaració responsable ha de fixar el termini per a l'execució de l'actuació, que en cap cas no ha de ser superior a dos anys. Aquest termini es pot prorrogar en els mateixos termes prevists per a les llicències.

El començament de qualsevol obra o instal·lació a l'empara de la declaració responsable s'ha de comunicar a l'ajuntament.

6. La declaració responsable subscrita per la persona promotora i adreçada a l'ajuntament corresponent s'ha de presentar juntament amb un projecte tècnic dels que preveu l'article 152.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i ha d'incloure una motivació expressa de no incórrer en cap dels supòsits que requereixen llicència prèvia, i el justificant de pagament dels tributs corresponents si, d'acord amb la legislació d'hisendes locals i, si s'escau, amb la ordenança fiscal respectiva, s'estableix que hi és aplicable el règim d'autoliquidació.

En la declaració responsable s'ha d'incloure la manifestació de manera expressa i clara que les obres compleixen les exigències establertes anteriorment sobre eficiència energètica i estalvi d'aigua, quan els siguin aplicables.

En tot cas el projecte ha de ser complet de l'actuació prevista, amb prou definició dels actes que es pretenen dur a terme, i ha de tenir preceptivament el grau de detall i el contingut establerts en els apartats segon i tercer de l'article 152 de Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

El projecte tècnic s'ha d'ajustar també a les condicions establertes en el Codi tècnic de l'edificació, l'ha de redactar personal tècnic competent i l'ha de visar el col·legi professional competent segons el que estableixi la normativa estatal vigent. També ha de concretar les mesures de garantia suficients per a la realització adequada de l'actuació, i ha de definir les dades necessàries per tal que l'òrgan municipal competent pugui valorar si s'ajusta a la normativa aplicable. Una vegada presentat davant l'ajuntament el projecte tècnic, adquireix el caràcter de document oficial, i de l'exactitud i la veracitat de les dades tècniques que s'hi consignen, en respon la persona autora amb caràcter general.

Quan les actuacions requereixin alguna autorització prèvia o algun informe administratiu previ per a l'exercici del dret conforme a la normativa sectorial d'aplicació, no es pot presentar la declaració responsable sense que aquests l'acompanyin o, si escau, s'hi adjunti el certificat administratiu del silenci produït, quan la dita normativa prevegi la seva obtenció prèvia a càrrec de la persona interessada.

Així mateix, quan l'acte suposi l'ocupació o la utilització del domini públic, s'ha d'aportar l'autorització o la concessió de l'administració titular d'aquest.

Quan la normativa sectorial que els preveu impedeixi que la sol·licitud i l'obtenció prèvia dels informes i les autoritzacions sigui a càrrec de la persona interessada, l'òrgan municipal els ha de sol·licitar d'ofici a les altres administracions, en el termini màxim de cinc dies des de la presentació de la documentació completa de la declaració responsable. En aquest cas, l'òrgan municipal ha de comunicar de forma immediata les actuacions realitzades a la persona interessada, i li ha d'assenyalar que no pot iniciar els actes subjectes a la declaració responsable fins que l'òrgan sectorial competent no comuniqui l'emissió de l'informe o l'atorgament de l'autorització.

Quan es realitzin reformes integrals que afectin elements estructurals de l'edificació, la declaració responsable també s'ha d'acompanyar d'una pòlissa d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil del promotor de l'obra.

La presentació de la declaració responsable, si no va acompanyada de tota la documentació preceptiva, no té els efectes prevists en aquesta disposició addicional.

7. La declaració responsable de les obres lligades a la instal·lació o l'adequació d'activitats permanents o a infraestructures comunes vinculades a aquestes, s'ha de regir pel que preveu la legislació reguladora d'activitats.

8. Un cop rebuda la declaració responsable, l'òrgan competent ha de fer les comprovacions pertinents per verificar la conformitat de les dades declarades, així com la documentació presentada i, si de les comprovacions efectuades es desprèn la falsedat o la inexactitud d'aquelles, se suspendrà l'activitat, amb l'audiència prèvia de la persona interessada, sens perjudici que, si correspon, es pugui incoar un procediment d'esmena de deficiències o, si s'escau, sancionador. Si hi ha risc per a les persones o les coses, la suspensió es podrà adoptar de forma cautelar i immediata, mitjançant resolució motivada, que podrà adoptar les mesures escaients per garantir la seguretat.

9. Per resolució de l'administració pública competent s'ha de declarar la impossibilitat de continuar l'actuació, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin al fet, des del moment en què es tengui constància d'alguna de les circumstàncies següents:

a) La inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en qualsevol dada, manifestació o document que s'adjunti o incorpori a la declaració responsable.

b) La no-presentació, davant l'administració competent, de la declaració responsable de la documentació requerida, si escau, per acreditar el compliment d'allò declarat.

c) La inobservança dels requisits imposats per la normativa aplicable.

10. Conforme a la legislació bàsica en matèria de sòl, en cap cas no es poden entendre adquirides per declaració responsable facultats en contra de la legislació o el planejament urbanístic d'aplicació.

11. Les actuacions que, podent-se acollir al règim excepcional d'aquesta disposició, es duguin a terme sense haver presentat declaració responsable, o que excedeixin les declarades, s'han de considerar com a actuacions sense llicència amb caràcter general, i se'ls ha d'aplicar el mateix règim de protecció de la legalitat i sancionador que a les obres i usos sense llicència.

12. El règim aplicable al final d'obres, primera ocupació o utilització dels edificis i les instal·lacions no queda afectat per aquesta disposició i, en conseqüència, es requeriran les actuacions, les llicències i els actes que estableix la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, per al tipus d'obres i instal·lacions que s'hagin executat.

13. Als efectes del que preveu aquesta disposició, només es pot presentar una declaració responsable sobre una mateixa edificació o habitatge un cop cada sis mesos, tret del cas de concurrència en edificis en règim de propietat horitzontal, on es podran presentar sense aquesta limitació dels sis mesos una declaració relativa a tot l'edifici amb les corresponents a habitatges individuals que formen part del mateix, sense perjudici de la possibilitat d'acollir-se al règim previst a l'article 156 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, per a les modificacions durant l'execució de les obres.

14. Als efectes d'aquesta disposició, no serà imprescindible per acollir-se aquest règim que les convocatòries de subvencions o ajudes vinculades al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s'hagin obert, sempre que les actuacions s'ajustin al que disposin les bases de la convocatòria o normativa equivalent. No serà possible acollir-se al règim quan s'hagi tancat la convocatòria corresponent. La vigència de la declaració responsable no es veurà afectada pel fet de que finalment no sigui beneficiària d'aquestes ajudes.

15. Aquesta disposició no és aplicable als actes subjectes al règim de comunicació prèvia en aquesta llei, els quals continuen sotmesos al procediment establert en l'article 153 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

16. Per a tot el que no disposi explícitament aquesta disposició, cal ajustar-se al règim general d'intervenció preventiva del títol VII de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

Disposició derogatòria única Derogació normativa

Queden derogades les disposicions del mateix rang, o d'un rang inferior, que s'oposin al que s'estableix en aquest Decret llei.

Disposició final primera Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que conté l'article sisè d'aquest Decret llei.

 

Disposició final segona Entrada en vigor

Aquest Decret llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 23 de desembre de 2021

 

La presidenta

El conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

Francesca Lluch Armengol i Socias

(per suplència d'acord amb l'article 2 del Decret 10/2021, de 13 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears)

 

La consellera d'Agricltura, Pesca I Alimentació

 

María Asunción Jacoba Pía de la Concha García-Mauriño

 

 

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat

 

Mercedes Garrido Rodríguez

 

 

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball

 

Iago Negueruela i Vázquez

 

 

La consellera de Salut i Consum

 

Patricia Gómez i Picard

 

 

El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura

 

(per suplència d'acord amb l'article 2 del Decret 10/2021, de 13 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears)

 

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors

 

Rosario Sánchez Grau

 

 

El conseller de Mobilitat i Habitatge

 

(per suplència d'acord amb l'article 2 del Decret 10/2021, de 13 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears)

 

El conseller de Model econòmic, Turisme i Treball

 

Iago Negueruela i Vázquez