null BOIB, butlletí oficial
Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

PRESIDÈNCIA DE LES ILLES BALEARS

Núm. 632436
Llei 5/2021, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2022

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

El Tribunal Constitucional ha establert de manera reiterada que les lleis de pressuposts tenen una funció específica i constitucionalment definida, que és l'aprovació dels pressuposts generals, i que inclouen la totalitat de les despeses i els ingressos del sector públic, i també la consignació de l'import dels beneficis fiscals que afecten els tributs. D'això es dedueix directament que la llei de pressuposts no pot contenir matèries alienes a la disciplina pressupostària, atès que això suposaria una restricció il·legítima de les competències del poder legislatiu. Això no obstant, com assenyala el Tribunal Constitucional, s'ha de tenir en compte que el caràcter temporal dels estats de despeses i d'ingressos de la llei de pressuposts no impedeix incloure-hi altres normes de caràcter indefinit, sempre que tenguin una relació directa amb els ingressos i les despeses, que responguin a criteris de política econòmica del Govern o que serveixin per entendre o executar millor el pressupost. Aquest contingut eventual de la llei de pressuposts es justifica en el caràcter funcional d'aquesta llei, com a vehicle director de la política econòmica del sector públic, la qual cosa permet introduir-hi disposicions normatives permanents que tenen com a finalitat ordenar l'acció i els objectius de la política econòmica i financera del Govern o, dit en altres paraules, que incideixen en la política d'ingressos o de despeses del sector públic o la condicionen.

D'acord amb això, s'elabora la Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022, que, juntament amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la normativa de desplegament corresponent, constitueix el marc normatiu al qual s'ha d'ajustar l'activitat economicofinancera de la comunitat autònoma.

II

L'any 2022 continuarà afectat per la incidència de la COVID-19, sobretot en l'àmbit sanitari. Cal esperar, emperò, que la intensitat de recursos extraordinaris dedicats a fer front als efectes sobre la salut pública vagi minvant progressivament a mesura que la situació epidemiològica ho aconselli, i també que es vagi normalitzant l'activitat social i econòmica en tots els ordres. Possiblement, doncs, l'actuació pública durant l'any 2022 reflectirà la transició des d'una estratègia de concentració dels esforços dedicats a la protecció de la salut pública comunitària cap a polítiques orientades a la recuperació i la transformació del nostre model socioeconòmic, mentre es manté la vigilància de les conseqüències indirectes de la crisi sobre les persones més vulnerables i la desigualtat.

L'ingent esforç financer de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022 suposa incrementar en 793 milions d'euros, és a dir, un 18% més, els pressuposts inicials de l'any 2020, encara no afectats per la pandèmia. Aquest esforç extraordinari s'empara en l'activació per la Comissió Europea de la clàusula general de salvaguarda del Pacte d'Estabilitat i Creixement, també per a l'any 2022, de manera que es posposa l'aplicació estricta de les regles fiscals de les administracions públiques, en una estratègia conjunta a nivell europeu per afavorir la resiliència del nostre sistema econòmic i social. No obstant això, el Consell de Política Fiscal i Financera acordà establir un dèficit màxim de referència per a tot el subsector de les comunitats autònomes d'un 0,6% del producte interior brut (això és, aproximadament, uns 210 milions d'euros), per tal de facilitar la fixació del límit màxim de despesa no financera en els respectius projectes autonòmics de pressuposts generals per a l'exercici 2022, la qual cosa s'ha aplicat efectivament així en els comptes que acompanyen aquest projecte de llei.

En coherència amb les bases metodològiques del Pla Autonòmic Estratègic - Estratègia d'Inversions Illes Balears 2030 aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 4 d'octubre de 2021, el full de ruta implícit en aquest projecte pressupostari s'alinea amb els reptes col·lectius de sostenibilitat, diversificació econòmica, competitivitat i cohesió social, amb la implementació de programes i projectes d'impuls de la transició ecològica, de desenvolupament del capital humà, de foment de l'ocupació i de la petita i mitjana empresa, de protecció social, i de l'envelliment i consegüent reforç del sistema sanitari i educatiu.

Els comptes formulats es caracteritzen pel creixement del pressupost de capital, la qual cosa ha de permetre un canvi d'escala en la dotació de recursos públics destinats a actuacions inversores, com a element cabdal en el desenvolupament econòmic i social del nostre territori a mitjà i llarg termini. En termes homogenis consolidats del sector públic autonòmic, les partides d'inversió creixen un 34% interanual, amb una dotació inicial de 939 milions d'euros, i que suposa assignar un 19% dels recursos no financers pressupostats al finançament d'actuacions d'efecte multiplicador sobre l'activitat econòmica regional. La incorporació dels nous recursos resultants dels fons Next Generation EU i la inclusió del Factor d'Insularitat del Règim Especial de les Illes Balears, juntament amb la continuïtat de les polítiques inversores del Govern de les Illes Balears, han fet possible aquest bot quantitatiu, el qual es perllongarà en el mitjà termini, de manera que ambdues circumstàncies han de permetre elevar l'esforç inversor de la comunitat autònoma fins assolir un pes equivalent al 2,7% del PIB en el 2022.

Així, d'una banda, els recursos provinents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol, conformats pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i pel programa REACT-EU, permetran finançar actuacions, principalment en inversions, per un import mínim de 223 milions d'euros; i això tenint en compte que les previsions respecte del Mecanisme MRR contingudes en el present projecte de pressuposts són un avanç preliminar dels recursos que efectivament percebrà la comunitat autònoma en el 2022, i que s'aniran concretant en els propers setmanes i mesos. D'altra banda, i per primer cop, la inclusió del Factor d'Insularitat previst en el Reial decret llei 4/2019, de 22 de febrer, pel qual es regula el Règim Especial de les Illes Balears, elevarà significativament la dotació de capital i augmentarà la capacitat financera de la comunitat autònoma per desenvolupar actuacions i projectes que compensin el fet insular, d'una manera estructural, a partir de l'any 2022.

Paral·lelament, aquest projecte pressupostari també ha de permetre reforçar el paper dels consells insulars i dels ajuntaments de les Illes Balears, gràcies a la millora del finançament per part de l'Administració de la comunitat autònoma, que assolirà un volum total mínim de 636 milions d'euros, la qual cosa implica que la comunitat autònoma dediqui un 12% dels seus recursos no financers a aquest efecte. Pel que fa al desenvolupament de polítiques públiques de caràcter autonòmic, serà especialment transcendent l'actuació dels consells insulars, els quals, en el seu conjunt, rebran transferències per un import de 500 milions d'euros, un 61% superiors per tant a les corresponents a l'any 2015, ja sigui per al seu finançament general, ja sigui per a actuacions específiques de caràcter finalista.

En definitiva, i després de tot el procés d'elaboració d'aquests comptes iniciat mesos enrere, els pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l'any 2022 pretenen reforçar el model de seguretat sanitària i de protecció social, continuar impulsant la recuperació social i econòmica, i engegar el procés de transformació estructural més ambiciós de la història recent de les Illes Balears.

III

Aquesta llei de pressuposts generals s'estructura en set títols. El títol I, «Aprovació dels pressuposts, modificacions i fons de contingència», recull la part essencial dels pressuposts i consta de quatre capítols. El capítol I conté tots els estats d'ingressos i de despeses del sector públic autonòmic. Els capítols II i III regulen, respectivament, la vinculació dels crèdits i determinades normes específiques sobre les modificacions de crèdit que han d'operar durant l'exercici de 2022. I el capítol IV preveu el fons de contingència, al qual fa referència l'article 38 de la Llei 14/2014, esmentada abans, que s'ha de destinar a cobrir les despeses derivades de necessitats inajornables de caràcter no discrecional —no previstes en els pressuposts— que es presentin mentre siguin vigents, i, en particular, a finançar ampliacions i incorporacions de crèdit en els termes que preveu aquesta llei.

En tot cas, i com ja s'ha exposat abans, els estats de despeses dels pressuposts generals de la comunitat autònoma per a l'any 2022 tenen en compte el límit de despesa no financera aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 6 d'octubre de 2021, i ratificat pel Parlament de les Illes Balears dia 13 d'octubre següent, en compliment del que disposa l'article 6.2 de la Llei 14/2014 esmentada, per un import de 5.176.641,72 milers d'euros.

El títol II, sota la rúbrica «Gestió del pressupost de despeses», regula els òrgans competents per a l'autorització i la disposició de la despesa i per al reconeixement de l'obligació, en termes anàlegs als de les darreres lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma, i tenint en compte així mateix la modificació introduïda mitjançant la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, respecte de l'increment dels llindars quantitatius que requereixen l'autorització prèvia del Consell de Govern.

En el títol III, «Despeses de personal i altres disposicions», es recullen, en el capítol I, les normes que regulen el règim retributiu del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i les que afecten els membres del Govern, els alts càrrecs i els membres de la Sindicatura de Comptes, com també la retribució del director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears. Aquest capítol es completa amb les normes relatives a les indemnitzacions per raó del servei i a l'oferta pública d'ocupació, amb la fixació del límit de les despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears, i amb determinades normes puntuals en matèria de personal amb incidència directa en les despeses que, per aquest concepte, es preveuen en els estats corresponents d'aquests pressuposts generals per a 2022.

 

En aquest àmbit, i en la mateixa línia que el Projecte de llei de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022, s'incrementen en un 2% les retribucions vigents del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma i dels ens instrumentals dependents o vinculats, la qual cosa es fa extensiva als membres del Govern, a la resta d'alts càrrecs i als membres de la Sindicatura de Comptes i de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears; i això sens perjudici de la variació que finalment pugui imposar o autoritzar l'Estat per mitjà de la Llei de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022, si n'hi ha, o per mitjà d'una altra norma de rang legal, o les seves eventuals modificacions al llarg de l'any 2022.

En tot cas, cal destacar que, tot i que la situació de la hisenda autonòmica requereix mantenir les mesures legals vigents de contenció de la despesa en matèria de personal, es respecten amb caràcter general els acords ratificats pel Consell de Govern a partir del darrer trimestre de l'any 2015 i al llarg dels anys 2016 en endavant.

El capítol II d'aquest títol III recull diverses normes específiques en matèria de despeses, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, com ara, entre d'altres, els mòduls econòmics aplicables al finançament de les despeses dels centres docents concertats, dels quals cal destacar, a més de l'increment del 2% de les despeses de personal, l'augment en un 3% de les despeses de funcionament i el manteniment del mòdul COVID, i el límit de despesa del servei públic de comunicació audiovisual.

El títol IV, referent a la gestió del pressupost d'ingressos i altres normes en matèria tributària, consta de dos capítols, relatius, respectivament, a les operacions financeres i a l'actualització de les taxes.

Pel que fa al capítol relatiu a les operacions financeres, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè pugui augmentar el deute, en el marc de la legislació sobre estabilitat pressupostària i sobre finançament de les comunitats autònomes, i es regulen els imports màxims dels avals que pot prestar la comunitat autònoma, tot això d'acord amb el règim jurídic general que estableix la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de manera que ja no és necessari que la llei de pressuposts generals inclogui i reiteri, any rere any, moltes de les darreres normes generals autonòmiques aplicables en aquesta matèria, sistematitzades ara en la Llei 14/2014 esmentada.

Quant a les taxes, es mantenen les quanties corresponents a l'any 2021, sense incrementar-les.

El títol V inclou determinades normes relatives als ens instrumentals, a fi, en essència, de regular certes relacions financeres internes amb l'Administració de la comunitat autònoma.

El títol VI regula el tancament dels pressuposts, d'acord amb el que estableix l'article 80 de la Llei 14/2014, esmentada abans; i el títol VII, la documentació que s'ha de trametre periòdicament al llarg de l'any 2022 al Parlament de les Illes Balears, en els termes que resulten de l'article 146 de la mateixa Llei 14/2014.

El contingut de la llei de pressuposts generals es completa amb sis disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tretze disposicions finals, a més de vint-i-un annexos. Aquestes disposicions recullen preceptes d'índole variada que no tenen cabuda al llarg de l'articulat de la llei, però que constitueixen en tot cas un complement indispensable per executar la política econòmica i financera inherent a l'aprovació dels estats de despeses i d'ingressos que contenen aquests pressuposts generals, de conformitat amb la doctrina que ha fixat el Tribunal Constitucional en aquesta matèria.

IV

Del conjunt del text articulat i de la resta de disposicions normatives de la llei, cal destacar que l'aplicació plena de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears determina que es mantengui la línia de centralització de les operacions d'endeutament iniciada anys enrere per mitjà de les darreres lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma, amb la finalitat essencial de reduir el cost financer de l'endeutament. Amb aquesta mateixa finalitat es preveu també la possibilitat de refinançar el deute viu de qualsevol dels ens integrants del sector públic autonòmic, i també la subrogació de l'Administració de la comunitat autònoma en la posició deutora dels ens instrumentals.

En matèria tributària, i per mitjà de les disposicions finals de modificació corresponents, es delimiten, modifiquen i reordenen algunes taxes, segons els casos, fonamentalment per tal d'adaptar-les a les lleis substantives vigents en els diferents sectors d'activitat administrativa i a l'estructura organitzativa actual de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Així mateix, s'amplia el ventall de potencials contribuents beneficiaris del tipus de gravamen reduït del 5% en l'impost sobre transmissions patrimonials oneroses corresponent a l'adquisició de l'habitatge habitual del contribuent, el qual ja no té per què ser el primer habitatge amb aquest caràcter al llarg de la seva vida, sempre que, això sí, no disposi simultàniament de cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi sobre cap altre habitatge, ni l'adquireixi posteriorment en un termini de quatre anys. D'altra banda, i en l'àmbit d'aquest mateix impost, es reforça la progressivitat del tipus de gravamen general relatiu a operacions immobiliàries, de manera que el darrer tram de l'escala de gravamen corresponent a adquisicions d'immobles amb un valor superior al milió d'euros passa de l'11% a l'11,5%. Finalment, i en aquesta mateixa línia de fomentar l'accés a l'habitatge habitual de determinats col·lectius amb especials dificultats, s'estableixen dues mesures addicionals; la primera, en l'àmbit de l'impost sobre la renda de les persones físiques, modifica la deducció autonòmica per raó de l'arrendament de l'habitatge habitual per part d'aquests col·lectius a fi de reconèixer expressament el caràcter de família nombrosa de les famílies monoparentals amb un únic fill amb discapacitat igual o superior al 33%, i també a fi d'estendre a les famílies monoparentals de dos o més fills el tractament fiscal específic d'aquesta deducció aplicable a les famílies nombroses, tot això d'acord amb el que estableixen els articles 6 i 7.7 de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies. La segona mesura, en l'àmbit de l'impost sobre donacions, amplia l'abast de la reducció vigent sobre la base imposable relativa a l'adquisició a títol gratuït de l'habitatge habitual per part d'aquests mateixos col·lectius, de manera que la donació no s'hagi de fer en tot cas en plena propietat sinó que també s'inclogui la constitució d'un usdefruit sobre l'habitatge a favor del donatari.

La resta de disposicions addicionals, transitòries i finals es limiten a modular o a modificar puntualment determinades normes, a fi de cohonestar els mandats que aquestes contenen amb les necessitats inherents a la política econòmica i financera del Govern per a l'any 2022 que es vehicula per mitjà de la llei de pressuposts generals, d'acord en tot cas amb la doctrina del Tribunal Constitucional abans esmentada.

TÍTOL I APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTS, MODIFICACIONS I FONS DE CONTINGÈNCIA

Capítol I Crèdits i dotacions inicials i finançament

Article 1

Crèdits i dotacions inicials

1. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2022 de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de les entitats que en depenen, en els termes següents:

a) Per a l'execució dels pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels seus organismes autònoms per a l'exercici de 2022, s'aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import de 5.155.482.175 euros, i del capítol econòmic 8 per un import de 41.014.070 euros, d'acord amb la distribució per capítols, seccions i programes que consta en els annexos 1 a 4 d'aquesta llei.

L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix a 4.649.598.850 euros, pel que fa als capítols 1 a 7, i a 142.873.829 euros, pel que fa al capítol 8, d'acord amb la distribució per capítols i seccions que consta en els annexos 5 a 7 d'aquesta llei.

b) Per a l'amortització dels passius financers, s'aproven crèdits per a despeses del capítol 9 per un import d'1.178.079.720 euros.

c) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2022 de les entitats públiques empresarials a les quals es refereix la lletra b) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i de la resta d'entitats de dret públic creades per llei, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 588.965.270 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 8 d'aquesta llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

d) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2022 de les societats mercantils públiques a les quals es refereix la lletra c) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 6.746.380 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 9 d'aquesta llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

e) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2022 de les fundacions del sector públic a les quals es refereix la lletra d) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos de les quals ascendeixen a 103.206.602 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 10 d'aquesta llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

f) S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2022 dels consorcis als quals es refereix la lletra e) de l'article 2.1 de la Llei 7/2010 esmentada, els estats de dotacions i de recursos dels quals ascendeixen a 125.024.127 euros, d'acord amb la distribució per capítols i entitats que consta en l'annex 11 d'aquesta llei, i que s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

2. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2022 de l'ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, en els termes següents:

a) Per a l'execució dels pressuposts del Servei de Salut de les Illes Balears per a l'exercici de 2022, s'aproven crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import d'1.970.461.447 euros. Per a l'amortització dels passius financers, s'aproven crèdits per a despeses del capítol 9 per un import de 2.086.210 euros. Tot això d'acord amb la distribució per capítols i centres gestors que consta en els annexos 12 i 13 d'aquesta llei.

b) L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix, pel que fa als capítols 1 a 7, a 1.972.547.657 euros, d'acord amb la distribució per capítols i centres gestors que consta en els annexos 14 a 16 d'aquesta llei.

c) Aquests estats de despeses i d'ingressos s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 ja esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

3. S'aproven els pressuposts per a l'exercici de 2022 de l'Agència Tributària de les Illes Balears, amb uns crèdits per a despeses dels capítols econòmics 1 a 7 per un import d'11.909.865 euros, d'acord amb la distribució per capítols que consta en l'annex 17 d'aquesta llei.

L'estimació dels drets econòmics que es preveuen liquidar durant l'exercici, detallats en l'estat d'ingressos, ascendeix, pel que fa als capítols 1 a 7, a 11.909.865 euros, d'acord amb la distribució per capítols que consta en els annexos 18 i 19 d'aquesta llei.

Aquests estats de despeses i d'ingressos s'han d'executar, controlar i liquidar d'acord amb el que estableixen la Llei 14/2014 ja esmentada i la normativa complementària que hi sigui aplicable.

Article 2

Finançament dels crèdits inicials

1. Els crèdits aprovats en virtut de les lletres a) i b) de l'article 1.1 anterior, per un import de 6.374.575.965 euros, s'han de finançar:

a) Amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 8 de l'estat d'ingressos del pressupost de la comunitat autònoma, i que s'estimen en 4.792.472.679 euros.

b) Amb els drets que es liquidin en el capítol 9 de l'estat d'ingressos del pressupost de la comunitat autònoma, d'acord amb el que estableix l'article 37.2 d'aquesta llei.

2. Els crèdits aprovats en virtut de la lletra a) de l'article 1.2 anterior, per un import d'1.972.547.657 euros, s'han de finançar amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 7 de l'estat d'ingressos del pressupost de l'ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, i que s'estimen en 1.972.547.657 euros.

3. Els crèdits aprovats en virtut de l'article 1.3 anterior, per un import d'11.909.865 euros, s'han de finançar amb els drets econòmics que es liquidin durant l'exercici, que es detallen en els capítols 1 a 7 de l'estat d'ingressos del pressupost de l'Agència Tributària de les Illes Balears, i que s'estimen en 11.909.865 euros.

Article 3

Pressupost consolidat

D'acord amb el que estableixen els articles anteriors, els imports corresponents als estats de despeses i als estats d'ingressos consolidats de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'Agència Tributària de les Illes Balears són els següents:

a) Estats de despeses: 6.397.821.715 euros, amb el desglossament següent per capítols econòmics:

1r. Estats de despeses corresponents als capítols 1 a 7: 5.176.641.715 euros.

2n. Estats de despeses corresponents al capítol 8: 41.014.070 euros.

3r. Estats de despeses corresponents al capítol 9: 1.180.165.930 euros.

b) Estats d'ingressos: 6.397.821.715 euros, amb el desglossament següent per capítols econòmics:

1r. Estats d'ingressos corresponents als capítols 1 a 7: 4.672.844.600 euros.

2n. Estats d'ingressos corresponents al capítol 8: 142.873.829 euros.

3r. Estats d'ingressos corresponents al capítol 9: 1.582.103.286 euros.

 

Article 4

Beneficis fiscals

L'import dels beneficis fiscals que, per raó de mesures tributàries estatals i autonòmiques, afecten els tributs cedits totalment o parcialment per l'Estat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, el cànon de sanejament d'aigües, l'impost sobre les estades turístiques a les Illes Balears i el cànon sobre l'abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, d'acord amb la distribució per conceptes impositius que consta en l'annex 20, s'estima en 1.274,36 milions d'euros.

 

 

Capítol II Vinculació dels crèdits

Article 5

Vinculació dels crèdits

1. En els pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels organismes autònoms que en depenen, els crèdits que formen els programes corresponents de despeses tenen caràcter limitador d'acord amb els diferents nivells de vinculació entre els crèdits, de conformitat amb les regles següents:

a) Amb caràcter general, pel que fa al pressupost de despeses de la comunitat autònoma de les Illes Balears i al pressupost de despeses de l'Agència Tributària de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de secció, funcional a nivell de programa i econòmica a nivell de capítol, llevat del capítol 1, que és a nivell de secció i capítol, i del capítol 6, que és a nivell de secció, programa i article.

Això no obstant, s'han d'aplicar preferentment les regles particulars següents:

1a. Estan exclusivament vinculats entre si els crèdits del concepte 160, corresponents a quotes socials, i els crèdits del subconcepte 121.21, corresponents a sexennis.

2a. Els crèdits corresponents al concepte 151 queden vinculats a nivell de secció i concepte.

3a. Els crèdits corresponents a totes les partides pressupostàries relatives a una mateixa despesa amb finançament afectat queden vinculats a nivell de secció.

b) Quant al pressupost de despeses del Servei de Salut de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de centre gestor, funcional a nivell de funció i econòmica a nivell de capítol, excepte pel que fa al concepte 160, que és a nivell de concepte.

2. En tot cas, i pel que fa a tots els pressuposts a què es refereix l'apartat 1 anterior, cal tenir en compte les normes addicionals següents:

a) Els crèdits que corresponen a despeses amb finançament afectat no poden quedar vinculats a uns altres que no tenguin aquest caràcter i la mateixa finalitat.

b) Els crèdits ampliables no poden quedar vinculats a altres partides que no tenguin aquest caràcter.

c) No poden quedar vinculats a altres crèdits els destinats al pagament de subvencions o transferències amb assignació nominativa en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

 

Capítol III Modificacions de crèdit

Article 6

Crèdits ampliables i rectificacions de crèdit

1. En l'exercici de 2022 i sens perjudici del caràcter limitador dels crèdits que estableix amb caràcter general l'article anterior, es poden ampliar crèdits en els pressuposts de la comunitat autònoma de la manera i en els termes que estableixen l'article 57 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els apartats següents d'aquest article. D'acord amb això, es poden ampliar amb càrrec al fons de contingència o amb la baixa en altres crèdits del pressupost de despeses no financer els crèdits següents:

a) Els crèdits a què fa referència el segon paràgraf de l'article 57.1 de la Llei de finances esmentada.

b) Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials autoritzat pel Consell de Govern, i en tot cas els corresponents als subconceptes 226.11, 352.99, 481.99 i 600.99.

c) Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

d) Els destinats al pagament de transferències al Servei de Salut de les Illes Balears, i en tot cas els corresponents als subconceptes 420.99 i 720.99, per al finançament de les modificacions pressupostàries relatives als crèdits següents:

1r. Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

2n. Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent del Servei de Salut i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

3r. Els destinats a fer efectiu el pagament de receptes mèdiques (subconcepte 489.00).

e) Els destinats al pagament de transferències a l'Agència Tributària de les Illes Balears per al finançament de les modificacions pressupostàries relatives als crèdits següents:

1r. Els destinats al pagament de quotes socials a càrrec de l'ocupador (concepte 160).

2n. Els destinats al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent de l'Agència Tributària i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

f) Els destinats al pagament de transferències a favor d'altres ens integrants del sector públic instrumental autonòmic per al finançament de les modificacions pressupostàries d'aquests ens destinades al pagament de drets reconeguts per resolució judicial ferma o per l'assentiment total o parcial en tot tipus de processos judicials acordat per l'òrgan competent de l'ens i ratificat, a aquest efecte, pel Consell de Govern.

g) Els destinats a satisfer les prestacions econòmiques i la resta de despeses dirigides a la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència vinculades al centre de cost 17301, programes 313D i 314A.

h) Els corresponents al subprograma 714B08 (foment del sector agropecuari-actuacions sequera).

2. La tramitació de les ampliacions de crèdit o de les rectificacions de crèdit amb càrrec al fons de contingència que portin causa de resolucions judicials fermes requereix, en tot cas, l'informe previ dels serveis jurídics de la conselleria o de l'ens afectat en cada cas.

Aquest informe s'ha de pronunciar expressament, atesa la documentació justificativa que amb aquesta finalitat es trameti al servei jurídic, sobre la fermesa de la resolució i sobre la correcció de l'import que s'hagi de pagar per raó de la resolució judicial corresponent.

3. En tot cas, la tramitació d'ampliacions de crèdit i de rectificacions de crèdit amb càrrec al fons de contingència requereix que la despesa que es prevegi imputar al crèdit ampliat o rectificat sigui d'una quantia igual o superior a 30.000 euros.

4. Excepcionalment, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors pot aprovar, amb l'autorització prèvia del Consell de Govern, ampliacions de crèdit en les seccions i els capítols als quals s'hagin d'imputar les despeses comptabilitzades a dia 31 de desembre de 2021 en el compte financer Creditors per operacions meritades fins a un import màxim conjunt equivalent al saldo existent el 31 de desembre de 2021 en el compte financer esmentat corresponent a despeses meritades i vençudes, amb la condició de no afectar l'objectiu d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2022.

Si les despeses a què es refereix el paràgraf anterior corresponen a ens instrumentals del sector públic administratiu autonòmic amb pressupost propi, s'ha d'ampliar el crèdit de la partida del pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears a la qual s'hagi d'imputar la transferència a favor de l'ens afectat en cada cas, i aquest ens pot generar el crèdit o la dotació corresponent per un import equivalent.

Aquestes ampliacions de crèdit s'han de finançar provisionalment amb càrrec al resultat de l'exercici, i, en tot cas, abans del 31 de desembre de 2022 aquest finançament s'ha de corregir, mitjançant rectificacions de crèdit, amb l'aplicació del mecanisme excepcional de generació de crèdit a què fa referència la lletra a) de l'article 7.3 d'aquesta llei o, si no és possible, amb càrrec a baixes en altres crèdits o, quan es verifiquin les condicions de l'article 38 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb càrrec al fons de contingència, o amb finançament en ingressos no financers nous o superiors efectivament recaptats, sempre que, en aquest darrer cas, en l'expedient que es tramiti s'acrediti que la resta d'ingressos es recapten amb normalitat.

Article 7

Incorporacions i generacions de crèdit

1. Per a l'exercici de 2022 se suspèn la vigència de l'article 60 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb excepció dels romanents de crèdit corresponents a despeses amb finançament afectat i dels romanents de crèdit a què fa referència la lletra c) de l'apartat 2 de l'esmentat article 60, les incorporacions dels quals s'han de regir per les normes generals que respecte d'això contenen la Llei de finances esmentada i el segon paràgraf de l'article 9.2 d'aquesta llei.

2. Això no obstant, la Mesa del Parlament de les Illes Balears, el Consell de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i el director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears poden acordar la incorporació de crèdits amb càrrec al romanent de tresoreria corresponent al pressupost respectiu.

De la mateixa manera, els romanents de crèdit corresponents al programa pressupostari de despesa 413G (Accions públiques relatives a la COVID-19) o als subprogrames CV (actuacions tendents a pal·liar els efectes de la pandèmia, incloses les actuacions de recuperació, transformació i impuls econòmic), malgrat resultin de partides que no s'hagin codificat com a fons finalistes, es poden incorporar en l'exercici pressupostari de 2022, sempre que duguin causa d'actuacions que comptin amb desviacions positives de finançament al tancament de l'exercici de 2021 per raó d'aportacions de terceres persones o entitats.

3. En l'exercici de 2022, i a més dels casos que preveu l'article 59 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, també poden generar crèdit en el pressupost de despeses de l'Administració de la comunitat autònoma els ingressos següents:

a) Els ingressos procedents de les operacions d'endeutament que se subscriguin fins al límit màxim autoritzat per l'Estat o d'acord amb la normativa estatal que reguli els mecanismes addicionals de finançament, a les quals es refereixen, respectivament, el primer i el segon paràgraf de l'article 37.3 d'aquesta llei. Els crèdits que es generin s'han de destinar a les finalitats que en cada cas pertoquin o a les que determini prèviament el Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, i amb l'informe del director general de Pressuposts, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2022; sense que, amb caràcter general, es pugui generar nova despesa en termes del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, llevat que al llarg de l'exercici es revisi a l'alça l'objectiu de dèficit de la comunitat autònoma per a l'any 2022.

 

b) Els ingressos procedents de les operacions de refinançament de deute a què fa referència el tercer paràgraf de l'article 37.3 d'aquesta llei. Els crèdits que es generin s'han de destinar a fer les aportacions, en concepte de soci, fundador o partícip, o a concedir els préstecs, a favor dels ens instrumentals corresponents, i amb càrrec al capítol 8 en ambdós casos, o a fer les transferències de capital a favor d'aquests ens amb imputació a les consignacions pressupostàries que pertoquin del capítol 7 del pressupost de despeses de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a fi, en tots els casos, d'amortitzar i cancel·lar el deute viu objecte de refinançament.

 

c) Els ingressos no prevists procedents del sistema de finançament autonòmic. En particular, en cas que l'Estat aprovi els pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022 amb posterioritat a l'aprovació dels pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022, es pot generar crèdit per adaptar el pressupost de despeses i d'ingressos de la comunitat autònoma a les previsions definitives del sistema de finançament que resultin dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022. Els crèdits que es generin s'han de destinar a les finalitats que determini prèviament el Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, i amb l'informe del director general de Pressuposts, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d'estabilitat pressupostària de l'exercici de 2022.

 

d) Els ingressos corresponents als supòsits prevists en l'article 42 d'aquesta llei i els articles 36.3 i 38.1 de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

 

e) Els ingressos o els compromisos ferms d'ingrés resultants de préstecs reintegrables o de transferències dels òrgans competents de l'Administració de l'Estat o de la Unió Europea que duguin causa dels fons a favor de la comunitat autònoma de les Illes Balears per raó de l'Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d'Europa (REACT-EU) o del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR). En cas de transferències, es pot tramitar la modificació de crèdit des del moment en què constin els acords inicials dels òrgans estatals o europeus competents de distribució territorial dels fons, en la quantia que hagi de correspondre a la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el límit màxim acumulat del 2% de l'import total de la despesa no financera consolidada a què es refereix el punt 1r de l'article 3.a) d'aquesta llei; així mateix, una vegada generat el crèdit, aquest s'entendrà disponible per tramitar les autoritzacions i disposicions de despesa i els negocis jurídics dels quals duguin causa aquestes, tot i que l'eficàcia de les disposicions de despesa i dels negocis jurídics subjacents a aquestes darreres quedarà sotmesa a la condició suspensiva de la subscripció o l'aprovació dels acords definitius, els convenis, les resolucions o els instruments jurídics per mitjà dels quals es verifiquin en cada cas els compromisos ferms d'aportació.

 

f) Els ingressos resultants de l'amortització anticipada del total o d'una part dels préstecs reintegrables concedits per la comunitat autònoma.

 

Article 8

Altres normes especials en matèria de modificacions de crèdit

1. La competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit entre centres gestors del Servei de Salut de les Illes Balears correspon a la consellera de Salut, a proposta del director general d'aquest servei, llevat de les que afectin els crèdits del capítol 1, cas en el qual la competència correspon a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors.

2. La competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit dins un mateix centre gestor del Servei de Salut de les Illes Balears correspon al director general d'aquest servei, llevat de les que afectin els crèdits del capítol 1, cas en el qual la competència correspon a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors.

Així mateix, la competència per aprovar les rectificacions de crèdit i les transferències de crèdit en el pressupost de despeses de l'Agència Tributària de les Illes Balears correspon al director de l'Agència.

3. Excepcionalment, i d'acord amb el que preveu la lletra e) de l'article 58.2 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es poden aprovar transferències de crèdit que minorin crèdits per a operacions de capital en els casos en què els crèdits incrementats es destinin a operacions corrents en matèria d'educació, formació i orientació, sanitat, cooperació internacional, solidaritat, emergències, violència de gènere, protecció de menors, serveis socials, accions sanitàries o educatives destinades a fer front als efectes directes provocats per la pandèmia de la COVID-19 (programa 413G), actuacions de recuperació, transformació i impuls econòmic com a conseqüència d'aquesta (subprograma CV), i actuacions imputables al factor d'insularitat regulat en el Reial decret llei 4/2019 (programa 592A).

 

Capítol IV Fons de contingència

Article 9

Fons de contingència

1. Es dota un fons de contingència de 75.000.000 d'euros, corresponent a l'1,45% de l'import total dels estats de despeses no financeres del pressupost inicial consolidat a què fa referència l'article 3 d'aquesta llei.

2. Aquest fons de contingència, que s'inclou com a capítol 5 en la secció 35 del pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'ha de regir pel que estableix l'article 38 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En tot cas, el fons de contingència es pot destinar a finançar les incorporacions de crèdit corresponents a despeses amb finançament afectat quan no hi hagi desviacions positives de finançament i per l'import de la despesa pendent d'executar amb fons finalistes, i també les incorporacions de crèdit a què fa referència la lletra c) de l'article 60.2 de la Llei de finances esmentada.

 

TÍTOL II GESTIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES

Article 10

Autorització i disposició de la despesa

1. Les competències en matèria d'autorització i de disposició de la despesa corresponen amb caràcter general i permanent als òrgans següents:

a) A la Mesa del Parlament amb relació a la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears; al director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears amb relació a la secció 06-Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears; i al síndic major amb relació a la secció 03-Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.

b) A la presidenta del Govern i a la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, indistintament, amb relació a la secció 11; als consellers amb relació a les seccions 12 a 25; a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors amb relació a les seccions 31, 32 i 34; al conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura amb relació a la secció 33; a la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, amb relació a la secció 36; al president del Consell Consultiu de les Illes Balears amb relació a la secció 04; i al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears amb relació a la secció 05.

c) Als responsables dels organismes autònoms corresponents amb relació a les seccions pressupostàries 73, 76, 77, 78 i 79.

d) Al director general del Servei de Salut de les Illes Balears amb relació al pressupost de despeses d'aquesta entitat.

e) Al director de l'Agència Tributària de les Illes Balears amb relació al pressupost de despeses d'aquesta entitat.

2. Això no obstant, cal sol·licitar l'autorització prèvia al Consell de Govern pel que fa als expedients de despesa de capital de quantia superior a 1.000.000 d'euros, amb excepció dels expedients de despesa a què es refereix l'apartat 4 d'aquest article, els quals s'han de regir pel que disposa l'apartat esmentat, i els de despesa corrent de quantia superior a 500.000 euros o, en el cas d'expedients de despesa corrent del Servei de Salut de les Illes Balears, a 750.000 euros.

En tot cas, és necessari sol·licitar l'autorització del Consell de Govern per contractar o formalitzar acords marc, sistemes dinàmics d'adquisició o aprovar convocatòries de concerts socials quan el valor estimat sigui superior a 750.000 euros, amb independència que els expedients de despesa concrets que se'n derivin requereixin l'autorització prèvia del Consell de Govern en els termes prevists en el paràgraf anterior.

 

​​​​​​​3. L'autorització prevista en l'apartat 2 anterior no és exigible en els casos següents:

a) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries a què es refereix la lletra a) de l'apartat 1 d'aquest article.

b) Les operacions relatives a les seccions pressupostàries 32 i 34, les de caràcter financer i tributari, i els pagaments de les operacions no pressupostàries, que corresponen a la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, i les operacions relatives a la secció pressupostària 36, que corresponen a la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

c) Les operacions relatives a despeses derivades de línies de subvenció finançades totalment o parcialment pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu de la Pesca i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca, o pels fons en matèria agrària i pesquera que els substitueixin, d'acord amb la normativa comunitària i les normes, concordants o de desplegament, estatals i autonòmiques, quan corresponguin a la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

d) Les aportacions, les transferències o les subvencions amb assignació nominativa en els pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

e) Els expedients la despesa total dels quals s'hagi d'imputar a crèdits habilitats amb càrrec al fons de contingència per raó de l'aprovació del Consell de Govern de les aplicacions d'aquest fons en els termes que preveu l'article 38.4 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

f) Els expedients de concessió de subvencions quan l'expedient de despesa corresponent a la convocatòria de la qual duguin causa hagi estat autoritzat prèviament pel Consell de Govern d'acord amb el que preveu el primer paràgraf de l'apartat 2 anterior.

g) Els expedients la despesa total dels quals s'hagi d'imputar a crèdits que resultin de modificacions de crèdit autoritzades prèviament pel Consell de Govern.

4. En els expedients de despesa derivats de l'adquisició de béns a títol onerós que regula la Llei 6/2001, d'11 d'abril, del patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l'òrgan competent en la matèria ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa, a excepció dels que impliquin despeses per un import superior a 500.000 euros, en els quals cal l'autorització prèvia del Consell de Govern, que també ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa.

L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa en l'adquisició de béns a títol onerós és la persona titular de la secció pressupostària que inclogui els crèdits destinats a finançar l'operació, d'acord amb les resolucions dictades per l'òrgan competent en la matèria a què es refereix el paràgraf anterior.

5. Així mateix, en els expedients de despesa derivats de la tramitació de la Central de Contractació de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears d'expedients de contractació d'obres, subministraments i serveis declarats de contractació centralitzada i no homologats, als quals es refereix l'article 12 del Decret 56/2012, de 13 de juliol, pel qual es crea la Central de Contractació, es regula la contractació centralitzada i es distribueixen competències en aquesta matèria en l'àmbit de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic autonòmic, l'òrgan competent en matèria de contractació centralitzada ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa, llevat dels expedients que impliquin despeses per un import superior als que preveu l'apartat 2 d'aquest article, en els quals cal l'autorització prèvia del Consell de Govern, que també ha de fixar la partida pressupostària a la qual s'ha d'imputar la despesa.

L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa en els expedients de contractació d'obres, subministraments i serveis declarats de contractació centralitzada i no homologats, és la persona titular de la secció pressupostària que inclogui els crèdits destinats a finançar l'operació, d'acord amb les resolucions dictades per l'òrgan competent en la matèria a què es refereix el paràgraf anterior.

6. L'òrgan competent per autoritzar i disposar la despesa ho és també per dictar la resolució administrativa que doni lloc a aquesta despesa, llevat dels casos que preveuen els apartats 4 i 5 d'aquest article i, en general, en la resta dels casos en què la competència per dictar la resolució esmentada estigui atribuïda legalment a un altre òrgan.

La desconcentració, la delegació i, en general, els actes pels quals es transfereixen la titularitat o l'exercici de les competències esmentades en el paràgraf anterior s'entenen sempre referits a ambdues competències.

Article 11

Reconeixement de l'obligació

1. Les competències en matèria de reconeixement de l'obligació corresponen, respectivament i sense limitació de quantia, a la Mesa del Parlament de les Illes Balears, al director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, al síndic major de Comptes, al president del Consell Audiovisual de les Illes Balears, a la persona titular de cada secció pressupostària, al president del Consell Consultiu de les Illes Balears, al president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, al director de l'Agència Tributària de les Illes Balears i al director general del Servei de Salut de les Illes Balears o de l'organisme autònom a càrrec del qual s'hagi d'atendre l'obligació.

2. Això no obstant, les operacions relatives a les nòmines i les despeses de previsió social o assistencial del personal corresponen a la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, amb independència de les seccions a què s'apliquin, excepte les seccions 02, 03 i 06, i les que afectin nòmines del personal adscrit al servei d'educació no universitària, que corresponen al conseller d'Educació i Formació Professional, i del personal adscrit al Servei de Salut de les Illes Balears i a l'Agència Tributària de les Illes Balears, que corresponen, respectivament, al director general del Servei i al director de l'Agència pel que fa a les nòmines que gestionen aquests ens, sens perjudici de la direcció i la supervisió d'aquestes nòmines a càrrec de l'òrgan competent per a això a què es refereix la disposició addicional novena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El que disposa el paràgraf anterior s'ha d'entendre també, pel que fa a l'Agència Tributària de les Illes Balears, sens perjudici de la col·laboració de l'Administració de la comunitat autònoma que preveu la disposició transitòria segona de la Llei 3/2008, de 14 d'abril, de creació i regulació de l'Agència Tributària de les Illes Balears.

 

TÍTOL III DESPESES DE PERSONAL I ALTRES DISPOSICIONS

Capítol I Despeses de personal

Article 12

Despeses del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic

1. Les retribucions del personal al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic, de conformitat amb la delimitació que fa, a aquest efecte, la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, o, si s'escau, la que faci amb caràcter bàsic l'Estat per a l'any 2022 per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022, llevat del personal eventual, s'han de regir per les normes següents:

a) Amb caràcter general, i amb efectes d'1 de gener de 2022, les retribucions del personal esmentat no poden experimentar un increment global superior al 2% respecte de les vigents a 31 de desembre de 2021, en termes de homogeneïtat per als dos períodes de comparació, tant pel que fa a efectius de personal com a l'antiguitat d'aquest, sens perjudici del que preveuen l'apartat 3 d'aquest article i la disposició addicional primera d'aquesta llei.

D'acord amb això, les retribucions dels funcionaris en concepte de sous, triennis i complement de destinació són les següents:

1r. El sou i els triennis que corresponen al grup en què estigui classificat el cos o l'escala al qual pertany el funcionari, d'acord amb les quanties següents, en euros, referides a dotze mensualitats:

Grup/subgrup

Sou (euros)

Triennis (euros)

A1

14.864,16

572,04

A2

12.852,72

466,56

B

11.235,00

409,32

C1

9.650,28

353,16

C2

8.031,60

240,36

Agrupacions professionals

7.351,08

180,96

2n. El complement de destinació, ordenat dels nivells 10 al 30, corresponent al lloc de treball que ocupi el funcionari, d'acord amb les quanties següents, en euros, referides a dotze mensualitats:

Nivell

Import (euros)

30

12.615,52

29

11.315,64

28

10.840,11

27

10.363,85

26

9.092,61

25

8.067,14

24

7.591,13

23

7.115,85

22

6.639,59

21

6.164,43

20

5.726,24

19

5.433,95

18

5.141,41

17

4.848,88

16

4.557,20

15

4.264,29

14

3.972,37

13

3.679,71

12

3.387,05

11

3.094,52

10

2.802,59

3r. El complement específic anual que, si escau, estigui assignat al lloc de treball que ocupi el funcionari s'ha d'incrementar en un 2% respecte de la quantia corresponent a l'any 2021.

El complement específic anual s'ha de percebre en catorze pagues iguals, de les quals dotze han de ser de percepció mensual i dues han de ser addicionals, del mateix import que una de mensual, en els mesos de juny i de desembre, respectivament.

4t. En tot cas, les retribucions que en concepte de complement de destinació i complement específic percebin els funcionaris públics han de ser les corresponents al lloc de treball que ocupin en virtut dels procediments de provisió prevists en la normativa vigent, i les tasques concretes que es duguin a terme no poden emparar que s'incompleixi aquesta norma, llevat dels casos en què la normativa aplicable els reconegui altres quanties.

b) L'import de cadascuna de les dues pagues extraordinàries dels funcionaris en servei actiu als quals s'aplica el règim retributiu general ha d'incloure, a més de la quantia del complement de destinació o concepte equivalent mensual que correspongui, les quanties en concepte de sou i triennis que es recullen en el quadre següent:

Grup/subgrup

Sou (euros)

Triennis (euros)

A1

764,37

29,43

A2

781,15

28,35

B

809,20

29,50

C1

695,06

25,41

C2

663,20

19,83

Agrupacions professionals

612,59

15,08

Les pagues extraordinàries de la resta del personal sotmès a règim administratiu i estatutari que estigui en servei actiu han d'incorporar un percentatge de la retribució complementària equivalent al complement de destinació que percebin, de manera que arribi a una quantia individual semblant a la que resulti del que disposa el paràgraf anterior per als funcionaris en servei actiu als quals s'aplica el règim retributiu general.

En cas que el complement de destinació o el concepte retributiu equivalent es meritin en catorze mensualitats, la quantia addicional definida en el paràgraf anterior s'ha de distribuir entre aquestes mensualitats.

c) El que disposen les lletres anteriors s'ha d'entendre sens perjudici de les adequacions retributives que, amb caràcter singular i excepcional, siguin imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d'efectius assignats a cada programa o pel grau de consecució dels objectius que s'estableixin, amb l'informe favorable de la Direcció General de Pressuposts i amb la resta d'informes previs que calguin d'acord amb la normativa vigent. En el cas d'ens instrumentals, les sol·licituds d'informe a la Direcció General de Pressuposts hauran d'adjuntar un informe jurídic emès pels serveis jurídics de l'ens o de la conselleria d'adscripció sobre el compliment d'aquest precepte.

Així mateix, no són aplicables les limitacions de les lletres anteriors a les retribucions del personal que, al llarg de l'any, accedeixi, per qualsevol sistema de selecció o provisió, a altres llocs de treball, casos en els quals s'han de percebre les retribucions pròpies dels nous llocs de treball als quals siguin adscrits.

d) No es poden subscriure acords, convenis, pactes o altres instruments jurídics que, directament o indirectament, impliquin creixements retributius que incompleixin el que disposa aquest article. En conseqüència, les eventuals clàusules o normes que s'hi oposin són nul·les i inaplicables a tots els efectes.

L'aprovació per part dels ens integrants del sector públic instrumental autonòmic de qualsevol acord, conveni, pacte o instrument jurídic que pugui suposar increments de despesa en l'exercici corrent o en els exercicis futurs superiors al que disposa aquest article requereix que, abans que s'emetin la resta d'informes preceptius que prevegi la normativa aplicable, la Direcció General de Pressuposts emeti un informe previ i favorable. I això sens perjudici de la necessitat, si pertoca, d'adequar el contingut de les relacions de llocs de treball corresponents, d'acord amb els procediments administratius aplicables.

A la sol·licitud d'informe a la Direcció General de Pressuposts s'ha d'adjuntar, a més de l'informe a què es refereix l'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 7/2010, quan sigui preceptiu, un informe jurídic emès pels serveis jurídics de l'ens o de la conselleria d'adscripció sobre el compliment de la legalitat vigent, i també una memòria economicofinancera que detalli tots els possibles increments de despesa i es pronunciï sobre el finançament previst i la disponibilitat del crèdit o la dotació pressupostària.

Són nuls de ple dret els acords, convenis, pactes o instruments que s'aprovin sense aquest informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts.

2. Les retribucions del personal laboral al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears són les que es determinen mitjançant la negociació col·lectiva, de conformitat amb els criteris que amb aquesta finalitat s'estableixen en l'apartat 1 d'aquest article, els quals s'han de fer extensius al personal al servei de la resta d'ens integrants del sector públic autonòmic, inclòs el personal laboral contractat sota la modalitat d'alta direcció, i de conformitat amb la resta de normes de rang legal aplicables, particularment les que contenen aquesta llei, la Llei 7/2010, els articles 26 i 28 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, i la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

D'acord amb això, els contractes i la resta d'instruments jurídics que estableixin les retribucions d'aquest personal s'hi han d'adequar oportunament.

En cas que algun acord, conveni, pacte o instrument jurídic en l'àmbit dels ens del sector públic instrumental estableixin l'extensió total o parcial de millores de les condicions de treball del personal funcionari o laboral al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears al personal d'aquests ens es requerirà, sempre que pugui suposar increments de despesa en l'exercici corrent o en els exercicis futurs, un informe favorable de la Direcció General de Pressuposts, amb caràcter previ a l'aprovació de cada una de les millores per l'òrgan competent de l'ens.

3. Tot el que disposen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'entendre sens perjudici de les variacions retributives que eventualment es puguin produir per raó del que preveu la disposició addicional primera d'aquesta llei o, si s'escau, l'apartat 2.5 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, o els acords a què es refereixen els articles 23, 24, 25.2 i 41 d'aquesta llei.

Article 13

Adaptació anual dels límits retributius a què es refereix la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012

Per a l'any 2022, les quanties màximes que estableixen els apartats 2.1, 2.2 i 2.4 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013, en relació amb els límits retributius aplicables a cada un dels grups de classificació professional del personal laboral al servei dels ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, han d'experimentar un increment del 2% respecte de les vigents a 31 de desembre de 2021; sens perjudici de les variacions retributives que, per aquests conceptes o, si n'hi ha, pels conceptes a què es refereix l'apartat 2.5 de la mateixa disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, es puguin produir per raó del que preveu la disposició addicional primera d'aquesta llei.

Article 14

Despeses del personal docent dels centres concertats

1. El finançament de les despeses del personal docent dels centres concertats es regeix per les normes corresponents als mòduls econòmics a què es refereixen els articles 30 a 32 i l'annex 21 d'aquesta llei, i també per la resta de disposicions aplicables.

2. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears no assumeix els increments retributius, les reduccions horàries o qualsevol altra circumstància que condueixi a superar el que preveuen els mòduls econòmics esmentats.

 

​​​​​​​Així mateix, l'Administració no assumeix els increments retributius, fixats en conveni col·lectiu, que suposin una variació interanual superior a l'establerta en l'article 12.1 d'aquesta llei o la que, si s'escau, es fixi d'acord amb el que preveu la disposició addicional primera.

Article 15

Retribucions dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs, del personal eventual, dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i del director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears

1. Amb caràcter general i per a l'any 2022, les retribucions dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs a què es refereix l'article 2.2 de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d'incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i també del personal eventual i dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, s'han d'incrementar en el mateix percentatge que estableix l'article 12.1.a) d'aquesta llei respecte de les retribucions corresponents a 31 de desembre de 2021.

En el cas particular del personal eventual les retribucions anuals corresponents s'han d'entendre referides a dotze mensualitats, incloses, per tant, les pagues extraordinàries.

2. D'acord amb això, les retribucions per a l'any 2022 dels membres del Govern de les Illes Balears i dels alts càrrecs que s'esmenten a continuació, sens perjudici de les que corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou següents, referides a catorze mensualitats:

a) Presidenta de les Illes Balears: 70.466,37 euros.

b) Vicepresident i consellers del Govern de les Illes Balears: 62.190,80 euros.

3. Les retribucions per a l'any 2022 dels secretaris generals, dels directors generals i dels alts càrrecs assimilats, sens perjudici de les que els corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou, de complement de destinació i de complement específic anual següents, referides a dotze mensualitats:

a) Sou: 15.464,62 euros.

b) Complement de destinació: 15.004,28 euros.

c) Complement específic: 21.896,75 euros.

Quant a les retribucions de l'interventor general de la comunitat autònoma de les Illes Balears, del director general del Servei de Salut de les Illes Balears i del director de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, el complement específic que els correspon com a alts càrrecs s'ha d'augmentar en la quantia de 27.778,42 euros.

Pel que fa als secretaris autonòmics, el complement de destinació que els correspon com a alts càrrecs s'ha d'augmentar en la quantia de 1.471,12 euros.

Les dues pagues extraordinàries inclouen una mensualitat del sou, els triennis i el complement de destinació corresponent.

4. Les retribucions per a l'any 2022 dels membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, sens perjudici de les que els corresponguin pel concepte d'antiguitat, es fixen en les quanties de sou següents, referides a catorze mensualitats:

a) Síndics de Comptes: 95.977,98 euros.

b) Secretària general: 74.603,21 euros.

5. Les retribucions de la resta d'alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què fa referència l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i les retribucions del personal eventual al servei de l'Administració de la comunitat autònoma i, si s'escau, al servei de les entitats que, de conformitat amb la delimitació que en fa l'article 12.1 d'aquesta llei, integren el sector públic autonòmic, s'han d'incrementar en el mateix percentatge que estableix l'article 12.1.a) d'aquesta llei respecte de les retribucions corresponents a 31 de desembre de 2021, d'acord amb l'instrument jurídic determinant de la retribució en cada cas i la resta de normes de rang legal aplicables.

D'acord amb això, els contractes i la resta d'instruments jurídics que estableixin les retribucions d'aquests càrrecs s'hi han d'adequar oportunament.

6. La retribució en concepte de sou per a l'any 2022, referida a catorze mensualitats, i sens perjudici de la que li correspongui pel concepte d'antiguitat, del director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, és de 95.977,98 euros.

7. El que estableixen els apartats anteriors d'aquest article s'ha d'entendre sens perjudici de les variacions retributives que eventualment puguin tenir lloc per raó del que preveu la disposició addicional primera d'aquesta llei, o per raó del que preveu l'article 41 d'aquesta llei.

 

​​​​​​​Article 16

Indemnitzacions per raó del servei dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs i del personal eventual

1. El règim d'indemnitzacions per les despeses de desplaçament dels membres del Govern de les Illes Balears, dels alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i del personal eventual, amb motiu dels seus viatges oficials o per raó del servei, és el següent:

a) Les despeses de desplaçament, transport, manutenció i estada fora del municipi del lloc de treball s'han de rescabalar per la quantia exacta, fins i tot en el cas de desplaçaments extrainsulars.

b) El pagament d'aquestes despeses s'ha de fer amb la justificació prèvia de la despesa corresponent.

2. Els membres del Govern de les Illes Balears, els alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i el personal eventual que, en el moment del seu nomenament, tenguin el seu domicili a les illes de Menorca, Eivissa o Formentera, i mentre mantenguin aquesta residència, tenen dret a percebre una indemnització pel cost del seu allotjament temporal a l'illa de Mallorca, d'acord amb les mateixes regles que estableixen l'article 16.2 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021, i l'acord del Consell de Govern a què fa referència aquest darrer precepte legal.

3. Els membres del Govern de les Illes Balears, els alts càrrecs, inclosos els òrgans unipersonals de direcció a què es refereix l'article 21 de la Llei 7/2010 esmentada, i el personal eventual que siguin residents a les Illes Balears en el moment que siguin nomenats per ocupar un càrrec amb destinació fora de les Illes Balears, i mentre mantenguin la residència a les Illes Balears, tenen dret a percebre una indemnització pel cost de la residència temporal fora de les Illes Balears. La quantia d'aquesta indemnització per a l'any 2022 és de 30.000 euros anuals, i s'ha de percebre en les mateixes condicions que estableixen l'article 16.2 de la Llei 3/2020 i l'acord del Consell de Govern abans esmentats.

Article 17

Indemnitzacions per raó del servei: règim general i supòsits específics

1. Les indemnitzacions per raó del servei del personal de l'Administració de la comunitat autònoma s'han de regir pel Decret 16/2016, de 8 d'abril, pel qual s'aprova el text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l'administració autonòmica de les Illes Balears, i les seves quanties s'han d'incrementar un 2% respecte de les indemnitzacions corresponents a 31 de desembre de 2021. Aquest decret és aplicable al personal directiu professional però no al personal eventual, el qual s'ha de regir pel que estableix l'article 16 anterior.

Així mateix, les indemnitzacions relatives al personal al servei de les entitats que, de conformitat amb la delimitació que en fa l'article 12.1 d'aquesta llei, integren el sector públic autonòmic, inclòs el personal directiu professional, s'han d'incrementar un 2% respecte de les indemnitzacions corresponents a 31 de desembre de 2021.

2. El personal a què es refereix l'apartat anterior que ocupi llocs de treball ubicats a l'estranger té dret a percebre una indemnització de 22.000 euros anuals per raó del cost de la residència a l'estranger.

3. Les despeses de desplaçament i les dietes dels membres de la Comissió Tècnica Interinsular han de ser ateses amb càrrec als crèdits de la secció pressupostària 02-Parlament de les Illes Balears.

4. Els membres representants de la comunitat autònoma de les Illes Balears a la Comissió Mixta de Transferències prevista en la disposició transitòria primera de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears han de percebre, prestin serveis en aquesta comunitat autònoma o no ho facin, les indemnitzacions per assistència i, si s'escau, les dietes i el rescabalament de les despeses de viatge i d'allotjament que corresponguin, en els mateixos termes i quantia que els que fixa el Decret 16/2016 esmentat per assistir a sessions dels òrgans col·legiats de l'Administració de la comunitat autònoma.

Les mateixes indemnitzacions per assistència i, si s'escau, dietes i rescabalament de les despeses corresponents han de percebre els representants del Govern de les Illes Balears a la Comissió Mixta de Transferències Govern-consells insulars, a què es refereix la disposició transitòria cinquena de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Pel que fa a les indemnitzacions o les percepcions per raó de l'assistència a sessions de la resta d'òrgans col·legiats de l'Administració de la comunitat autònoma que es prevegin en les ordres dels consellers a què es refereix l'article 35.1 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'han de regir també pel que disposa l'article 30 del Decret 16/2016 ja esmentat, d'acord amb el que estableix el segon paràgraf de l'article 15.3 de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

5. D'acord amb l'article 15 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, l'any 2022 els membres del Consell Consultiu han de percebre una indemnització per assistència a les sessions que tenguin lloc per a l'estudi i l'elaboració de dictàmens a raó de 654,18 euros per assistència.

6. Durant l'any 2022, la quantia de les percepcions per assistència a les sessions dels òrgans col·legiats de direcció dels ens que integren el sector públic instrumental de la comunitat autònoma s'han de regir pel que disposa l'article 15.5 de la Llei 15/2012 esmentada.

Article 18

Oferta pública d'ocupació

1. Durant l'any 2022, i sens perjudici del que disposa l'apartat següent, el nombre total de places de nou ingrés del personal de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, i també, si escau, els sectors, les funcions i les categories professionals en les quals s'han de concentrar, i les places que ha d'incloure l'oferta pública d'ocupació, s'han de fixar de conformitat amb la delimitació que, amb caràcter bàsic, faci l'Estat per a l'any 2022, per mitjà de la norma de rang legal corresponent i en el marc dels pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022, o, si no n'hi ha, amb la que resulta de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2021, i d'acord també amb l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

Respectant les disponibilitats pressupostàries de l'exercici de 2022, no computen en el límit anterior les places corresponents a convocatòries pendents d'execució que deriven d'ofertes públiques d'ocupació d'anys anteriors, ni tampoc, dins els límits de les lleis anuals de pressuposts generals de l'Estat corresponents pel que fa a les taxes màximes de reposició d'efectius i, en general, al nombre màxim de places de nou ingrés de cada any, les places inherents a aquestes taxes i nombre màxim d'efectius de nou ingrés encara no convocades o sense oferta pública d'ocupació.

2. En tot cas, les ofertes públiques d'ocupació de personal funcionari, de personal estatutari, de personal funcionari docent i de personal laboral de l'Administració de la comunitat autònoma i dels ens que integren el sector públic instrumental autonòmic requereixen els informes previs i favorables de la Direcció General de Funció Pública i de la Direcció General de Pressuposts, que s'han de pronunciar, respectivament, sobre els aspectes de legalitat aplicables i sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera, a sol·licitud motivada de l'òrgan directiu competent per raó de la matèria.

Així mateix, les convocatòries, tant de torn lliure com de promoció interna, de places vacants de personal laboral que resultin de les ofertes públiques d'ocupació que han d'aprovar i publicar els ens del sector públic instrumental autonòmic requereixen l'informe previ i favorable de la Direcció General de Funció Pública que s'ha de pronunciar sobre els aspectes de legalitat aplicables. Això no obstant, aquest informe no és preceptiu quan la convocatòria de selecció s'ajusti a un model del qual hagi informat, prèviament i favorablement, la direcció general esmentada; en aquests casos, l'òrgan competent en matèria de personal de l'ens corresponent ha de certificar, abans de la publicació de cada convocatòria, que s'ajusta al model esmentat.

Les convocatòries de places dels ens del sector públic instrumental autonòmic que es publiquin quan hagi passat més d'un any des de la publicació de l'oferta pública d'ocupació corresponent requereixen també l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts.

3. De conformitat amb les disposicions bàsiques contingudes en les lleis de pressuposts generals de l'Estat, el Servei de Salut de les Illes Balears pot cedir part de la taxa de reposició d'efectius que li correspongui a la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears, com a entitat amb condició d'agent d'execució del sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació, d'acord amb la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, i que realitza projectes d'investigació en l'àmbit sanitari.

Aquesta taxa de reposició cedida s'ha de destinar de manera exclusiva a la convocatòria de places de personal investigador de les categories professionals que preveuen els articles 31 a 34 del Decret 17/2019, de 15 de març, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d'investigació sanitària de les Illes Balears.

En l'acte d'aprovació de l'oferta pública d'ocupació del Servei de Salut de les Illes Balears, i també en el que dugui a terme la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears, s'ha de reflectir el nombre de places cedides.

El que disposa aquest apartat s'entén sens perjudici que, en el marc de la mateixa legislació bàsica estatal, l'Administració de la comunitat autònoma pugui cedir o acumular en un o diversos sectors o col·lectius prioritaris part de la taxa de reposició d'efectius.

Article 19

Nomenaments i contractacions de personal temporal

1. Durant l'any 2022, i amb caràcter general, se suspenen el nomenament de nou personal funcionari interí i la pròrroga del nomenament dels funcionaris interins adscrits a programes temporals o nomenats per subvenir necessitats urgents, i també el nomenament de personal estatutari temporal i la contractació de personal laboral temporal —i les pròrrogues d'aquests nomenaments i contractes— a l'Administració de la comunitat autònoma i als ens que integren el sector públic instrumental autonòmic.

2. Això no obstant, en els casos en què aquesta suspensió pugui suposar un greu perjudici en la prestació de serveis essencials per a la comunitat autònoma o en la hisenda de la comunitat autònoma i se'n justifiqui una necessitat urgent i inajornable, es poden autoritzar el nomenament de personal funcionari interí i de personal estatutari temporal i la contractació de personal laboral temporal, i també les pròrrogues, a l'Administració de la comunitat autònoma i a la resta d'ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, sempre que, prèviament a aquests nomenaments, contractacions o pròrrogues, la Direcció General de Pressuposts i la Direcció General de Funció Pública emetin sengles informes favorables sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera i sobre els aspectes de legalitat aplicables, respectivament, a sol·licitud motivada de l'òrgan directiu competent per raó de la matèria.

En cas que aquests nomenaments o contractes resultin de convocatòries prèvies de selecció d'ens del sector públic instrumental autonòmic, exclosos els organismes autònoms, l'informe favorable de la Direcció General de Pressuposts a què es refereix el paràgraf anterior s'ha d'emetre abans de la convocatòria corresponent, i s'ha d'entendre que els nomenaments o contractes objecte d'aquesta han estat informats favorablement per la Direcció General esmentada.

En cas que, prèviament a la cobertura d'un lloc de treball d'un ens del sector públic instrumental mitjançant nomenament o nova contractació, aquest lloc s'hagi de crear, modificar o dotar, l'informe favorable de la Direcció General de Pressuposts haurà de ser anterior a aquestes actuacions, sobre les quals també s'haurà de pronunciar. En aquests casos, la sol·licitud de l'informe haurà d'indicar explícitament la necessitat i la intenció de cobrir el lloc de treball en el termini màxim d'un any des de la seva creació, modificació o dotació.

La Direcció General de Pressuposts pot, mitjançant una instrucció, substituir l'informe esmentat en els paràgrafs anteriors per un control o ajust dels crèdits per a despeses de personal o de les estimacions de despeses de personal dels pressuposts d'explotació, per a determinats organismes o ens de l'Administració de la comunitat autònoma o del seu sector públic instrumental, o per a tots aquests. Aquest control o ajust es pot fer durant l'elaboració dels avantprojectes de pressuposts corresponents o durant la vigència dels pressuposts, i pot eximir d'informe els ens que disposin de crèdits o estimacions de despeses suficients per cobrir, en l'exercici corrent i en el següent, els nomenaments, les contractacions o les pròrrogues respecte dels quals es justifiqui una necessitat urgent i inajornable.

En tot cas, els llocs de treball de caràcter estructural ocupats interinament s'han d'incloure en l'oferta pública d'ocupació corresponent, d'acord amb el que preveu l'article 18 anterior, i, per tant, l'autorització de cobertura temporal d'aquests llocs resta supeditada a aquesta inclusió.

3. En el cas de nomenaments de personal estatutari temporal del Servei de Salut de les Illes Balears la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l'autorització prèvia correspon al director general del Servei de Salut o a l'òrgan en qui delegui, el qual ha de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable.

En el cas de nomenaments de personal estatutari temporal o de contractacions laborals temporals de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears en atenció a la situació d'emergència sanitària ocasionada per la COVID-19, la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l'autorització prèvia correspon al director gerent de l'entitat pública empresarial o a l'òrgan en qui delegui, el qual ha de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament o la contractació temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable. La resta de supòsits requereix l'autorització del director general del Servei de Salut o de l'òrgan en qui delegui.

Les gerències i els centres del Servei de Salut de les Illes Balears i de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears no poden fer cap proposta de nomenament o la contractació de caràcter temporal si no queda acreditada la disponibilitat pressupostària corresponent.

Amb periodicitat mensual, la Direcció de Recursos Humans i Relacions Laborals del Servei de Salut de les Illes Balears i l'òrgan competent de l'entitat pública empresarial Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears han de trametre a la Direcció General de Pressuposts i a la Direcció General de Funció Pública un certificat en el qual es facin constar el nombre total de nomenaments temporals i de contractacions laborals temporals, com també de les seves pròrrogues, per categories, amb indicació de la modalitat —interí, eventual o de substitució— per cada centre o gerència del mes immediatament anterior, amb especificació de la despesa corresponent a cada tipus de personal.

El que estableixen els paràgrafs primer, tercer i quart d'aquest apartat 3 s'ha d'aplicar als nomenaments de personal funcionari interí de l'Agència Tributària de les Illes Balears, a càrrec de la Direcció de l'Agència Tributària.

4. En el cas de nomenaments de personal interí o de contractacions laborals temporals de personal docent, la justificació dels quals sigui la necessitat urgent i inajornable, l'autorització prèvia correspon a la directora general de Personal Docent, respecte del personal docent no universitari, i al director general de Formació Professional i d'Ensenyaments Artístics Superiors, respecte del personal docent de la Fundació per als Estudis Superiors de Música i Arts Escèniques de les Illes Balears, els quals han de comprovar la disponibilitat pressupostària, la legalitat de la modalitat del nomenament o de la contractació temporal que es proposi i la justificació de la necessitat urgent i inajornable.

No es pot fer cap proposta de nomenament o de contractació de caràcter temporal si no queda acreditada la dotació pressupostària corresponent.

Amb periodicitat mensual, la Direcció General de Personal Docent i la Direcció General de Formació Professional i d'Ensenyaments Artístics Superiors han de trametre a la Direcció General de Pressuposts i a la Direcció General de Funció Pública un certificat en el qual es facin constar el nombre total de nomenaments i contractacions del mes immediatament anterior i les pròrrogues, desglossat per centre educatiu, lloc de treball, tipus i causa del nomenament o la contractació, i durada prevista, amb especificació de la despesa corresponent als nomenaments i als contractes duts a terme.

5. S'exceptuen de la suspensió general a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, i no requereixen els informes esmentats en l'apartat 2, els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, en els casos següents, sempre que quedi acreditat que l'entitat disposa de crèdit o dotació suficient per a despeses de personal en el seu pressupost i que seguirà sent suficient en l'exercici següent sense requerir més finançament de la comunitat autònoma:

a) Substitucions, incloses les motivades per vacances, cobertures de places dotades vacants i excedències amb reserva de lloc de treball o situacions assimilables, sempre que el procediment s'iniciï en el termini màxim d'un any des de la dotació del lloc de treball o des de la baixa o situació que doni lloc a la vacant o a la situació assimilable, excepte que la vacant d'aquesta es generi per mobilitats internes dins l'ens, incloses les promocions internes, cas en el qual la cobertura de la plaça requereix els informes esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 2 anterior si el lloc cobert amb la mobilitat interna feia més d'un any que estava vacant.

Quan la data de referència sigui la de la dotació de la plaça, aquesta dotació ha de comptar amb l'informe de la Direcció General de Pressuposts esmentat en el penúltim paràgraf del mateix apartat 2. En cas contrari, la cobertura de la plaça requerirà els informes esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 2 anterior.

b) Contractes o nomenaments de durada igual o inferior a quaranta-cinc dies o la que es fixi a aquest efecte per mitjà d'una resolució conjunta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors i de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

c) Els altres en què així s'estableixi per mitjà d'una resolució conjunta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors i de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

6. S'exceptuen també de la suspensió general a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, i no requereixen els informes esmentats en l'apartat 2, els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, en els casos següents, sempre que l'entitat disposi de dotació suficient per a despeses de personal en el seu pressupost:

a) Quan es formalitzin per complir el que estableix la normativa laboral vigent en casos de jubilació anticipada especial a l'edat de 64 anys o en casos de jubilació parcial, sempre que, en cas de jubilació parcial, el percentatge de jornada de la persona substituta, amb la qual es pretén subscriure el contracte de relleu, no ultrapassi el percentatge de reducció parcial de la persona que s'ha de jubilar parcialment, i sempre que, en ambdós casos, les contractacions que es pretenguin fer no siguin de caràcter indefinit.

b) Per a l'execució de programes temporals o projectes de recerca científica que siguin conseqüència d'un conveni de col·laboració entre administracions públiques o que estiguin finançats amb alguna subvenció o aportació ja aprovada, sempre que en ambdós casos quedi acreditat a l'expedient el finançament extern a la comunitat autònoma de tot el cost durant la durada del nomenament, el contracte o la pròrroga, i sempre que no existeixi obligació d'estabilització laboral al final del programa o projecte. En cas contrari, es requeriran els informes esmentats en el primer paràgraf de l'apartat 2, inclòs el de la Direcció General de Pressuposts, el qual no queda afectat per la instrucció que preveu el paràgraf quart de l'apartat 2 anterior, si s'escau.

Així mateix, les convocatòries de selecció inherents a aquests programes o projectes no s'han de sotmetre a l'informe previ de la Direcció General de Funció Pública a què fa referència l'apartat 7 d'aquest article.

Sens perjudici de tot l'anterior, en ambdós casos, amb caràcter previ als nomenaments o les contractacions en ens del sector públic instrumental autonòmic, exclosos els organismes autònoms sense pressupost propi, el servei jurídic de l'ens instrumental o de la conselleria d'adscripció ha d'emetre un informe sobre la legalitat dels nomenaments o les modalitats contractuals laborals temporals, i també sobre el compliment de l'establert en les lletres a) o b) anteriors. Així mateix, amb periodicitat mensual, l'òrgan competent en matèria de personal de l'ens instrumental ha d'emetre un certificat en el qual es facin constar els nomenaments i les contractacions, i les pròrrogues corresponents, del mes immediatament anterior, amb indicació del motiu i la durada. Els certificats i els informes esmentats s'han de trametre mensualment a la Direcció General de Funció Pública.

7. Així mateix, la Direcció General de Funció Pública haurà d'informar favorablement sobre les convocatòries de selecció del personal temporal, estatutari o laboral, que facin els ens que integren el sector públic instrumental autonòmic, amb excepció dels organismes autònoms sense pressupost propi, i també sobre les convocatòries relatives al personal docent interí o laboral temporal a càrrec de la Direcció General de Personal Docent de la Conselleria d'Educació i Formació Professional sempre que la convocatòria de selecció no s'ajusti a un model respecte del qual hagi informat prèviament i favorablement la Direcció General de Funció Pública.

En aquest darrer cas, l'òrgan competent en matèria de personal de la conselleria o l'ens corresponent ha de certificar, abans de la publicació de cada convocatòria, que aquesta s'ajusta al model esmentat.

8. Per a l'efectivitat de tot el que estableix aquest article, les direccions generals de Funció Pública i de Pressuposts poden dictar, de manera conjunta, les instruccions corresponents.

Són nuls de ple dret els nomenaments i les contractacions de personal funcionari, estatutari o laboral de caràcter temporal, o les seves pròrrogues, que es facin sense complir els requeriments que estableix aquest article.

Article 20

Despeses de personal de la Universitat de les Illes Balears

1. El cost del personal docent i no docent de la Universitat de les Illes Balears per a l'any 2022, sense incloure-hi els triennis ni els costs de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador, és el que s'indica a continuació:

a) Personal docent: 54.000.000 d'euros.

b) Personal no docent: 21.200.000 euros.

2. La Universitat de les Illes Balears pot ampliar els crèdits del capítol 1 del seu pressupost de despeses per l'import dels triennis que es meritin o dels augments del cost de la Seguretat Social a càrrec de l'ocupador.

Article 21

Suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a productivitat i rendiment

1. Se suspèn fins al 31 de desembre de 2022 la concessió dels complements destinats a retribuir la productivitat, el rendiment, el compliment d'objectius o qualsevol altre concepte de naturalesa similar a favor del personal delimitat en l'article 2.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques.

2. S'exceptua d'aquesta suspensió la concessió del complement de productivitat (factor variable), que es pot reconèixer al personal del Servei de Salut de les Illes Balears i dels ens adscrits a aquest servei en els casos següents:

a) Cap de guàrdia de l'atenció especialitzada.

b) Indemnització per desplaçament de personal sanitari a Menorca, Eivissa o Formentera.

c) Qualsevol altra activitat que de manera extraordinària i per raó de necessitat autoritzi o reconegui expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l'òrgan competent.

d) Tasques docents teòriques o pràctiques que autoritzi expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l'òrgan competent.

e) Activitats lligades al compliment dels objectius fixats en els projectes específics i en els plans d'actuació del Servei de Salut o de l'ens Gestió Sanitària i Assistencial de les Illes Balears que aprovi el director general del Servei de Salut de les Illes Balears.

f) Indemnització per desplaçament de professionals als diferents hospitals públics dins l'illa de Mallorca, i també entre les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, per garantir l'atenció continuada i permanent dels usuaris en aquests centres, quan, per raons d'interès públic i índole assistencial, la seva presència sigui autoritzada per la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de la Gerència Territorial on s'hagi de desenvolupar l'activitat. Aquest complement és addicional a la percepció del complement d'atenció continuada per la realització de la guàrdia. S'autoritza el director general del Servei de Salut de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per implementar aquesta mesura, les quals han de reflectir les categories professionals o les especialitats afectades, les raons de necessitat assistencial concurrents, els criteris per cobrir l'activitat sanitària extraordinària, la quantia de les retribucions que integren el complement de productivitat variable i el procediment de la concessió.

g) L'atribució de funcions de coordinació que suposin una activitat addicional a la pròpia del lloc de treball que s'ocupa, incloses les funcions o tasques corresponents a llocs de prefectura orgànica mentre no es proveeixi el lloc de treball.

L'atribució de funcions de coordinació es pot dur a terme per coordinar programes o actuacions concretes, per coordinar objectius programats o per coordinar col·lectius de treballadors per raó del caràcter homogeni de les seves funcions, sempre que no impliquin funcions de naturalesa estructural.

h) Per participació en activitats relacionades amb la pandèmia provocada per la COVID-19, a conseqüència de les mesures organitzatives adoptades, amb l'acord previ del Consell de Govern.

Les quanties reportades en concepte de productivitat en els supòsits prevists en les lletres anteriors es poden mantenir de forma continuada en el temps sempre que subsisteixin les causes que van donar lloc a la seva concessió, prèvia resolució motivada del director general del Servei de Salut.

Correspon al director general de Servei de Salut fixar els criteris objectius per determinar les quanties individuals del complement de productivitat.

 

​​​​​​​3. També s'exceptua d'aquesta suspensió:

a) La concessió del complement de productivitat que es pot reconèixer a favor del personal de l'Agència Tributària de les Illes Balears per raó de la realització d'activitats lligades al compliment dels objectius fixats en el programa anual d'actuació de l'Agència Tributària.

b) La concessió de les retribucions variables a què fa referència l'article 24 de la Llei de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

c) La concessió d'un complement de productivitat extraordinari “COVID-19” que, amb efectes únicament en l'exercici de 2022, es pot reconèixer a favor del personal destinat a les residències gestionades de forma directa per la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears per raó de la realització, entre l'1 de març i el 31 de desembre de 2020, d'actuacions excepcionals per aplicació de les mesures de contenció de la pandèmia de la COVID-19 en els serveis residencials per a persones grans o en situació de dependència i per a persones amb discapacitat.

4. En tot cas, la suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a productivitat i rendiment a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article no afecta el dret a la meritació i al pagament de les quanties corresponents al complement de productivitat variable a què fa referència la disposició addicional tercera de la Llei 19/2019, de 30 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2020, ni tampoc al complement de rendiment investigador o als eventuals complements variables de caràcter excepcional a què es refereixen, respectivament, la disposició addicional segona de la Llei 19/2019 esmentada i l'apartat 2.5 de la disposició addicional quinzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

Article 22

Suspensió de la concessió dels complements retributius lligats a la realització de serveis extraordinaris fora de la jornada habitual

1. Se suspèn fins al 31 de desembre de 2022 la concessió de retribucions econòmiques pels serveis extraordinaris o per les hores extraordinàries fetes fora de l'horari o la jornada habituals de treball a favor del personal delimitat en l'article 2.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, sens perjudici de les excepcions que s'estableixin per acord del Consell de Govern.

2. El que estableix l'apartat anterior d'aquest article no és aplicable al personal a què fa referència l'article 21.2 anterior, la retribució del qual en aquesta matèria s'ha de regir únicament pel complement de productivitat (factor variable).

Article 23

Import de les retribucions corresponents a la carrera administrativa o professional i als sexennis

1. L'import que, en concepte de carrera administrativa o professional, ha de percebre el personal al servei de la sanitat pública de les Illes Balears, el personal funcionari i laboral de serveis generals, el personal funcionari propi del Consell Consultiu de les Illes Balears i el personal funcionari i laboral de l'Agència Tributària de les Illes Balears s'ha de regir pel que disposen els acords a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 de l'article 23 de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2019.

2. Així mateix, l'import que ha de percebre el personal funcionari docent en concepte de sexennis s'ha de regir pel que disposen els acords a què es refereix l'apartat 4 de l'article 23 de la llei esmentada.

3. El que estableixen els apartats anteriors s'ha d'entendre sens perjudici de tot el que disposa l'article 24 següent.

Article 24

Suspensió i modificació de convenis, pactes i acords

1. En l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es garanteix el compliment dels convenis, els pactes i els acords que afecten el personal funcionari, el personal estatutari i el personal laboral al servei de l'Administració de la comunitat autònoma i de les entitats que integren el sector públic instrumental, d'acord amb la delimitació que fa l'article 2.1 del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, llevat que, excepcionalment i per causa greu d'interès públic derivada de l'alteració substancial de les circumstàncies econòmiques existents, el Govern de les Illes Balears, en la seva condició d'òrgan col·legiat superior que dirigeix la política general i que exerceix les funcions executiva i administrativa, i per mitjà d'un acord subscrit a proposta conjunta de les conselleries d'Hisenda i Relacions Exteriors i de Presidència, Funció Pública i Igualtat, i, si s'escau, de la conselleria sectorial corresponent, acordi suspendre o modificar el compliment de convenis, pactes i acords ja subscrits en qualsevol àmbit de l'Administració de la comunitat autònoma o de les entitats que integren el sector públic instrumental, en la mesura estrictament necessària per salvaguardar l'interès públic.

2. A l'efecte del que estableix l'apartat anterior, s'entén que es produeix una causa greu d'interès públic derivada de l'alteració substancial de les circumstàncies econòmiques quan l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o les entitats que integren el seu sector públic instrumental han d'adoptar mesures o plans d'ajust, de reequilibri dels comptes públics o de caràcter economicofinancer per assegurar l'estabilitat pressupostària o la correcció del dèficit públic.

3. Sens perjudici de l'anterior, tots els convenis, pactes, acords o instruments jurídics, ja siguin nous, ja siguin de desenvolupament d'altres ja existents, que es puguin subscriure o acordar per l'Administració de la comunitat autònoma o per les entitats que integren el seu sector públic instrumental, no poden tenir efectes econòmics durant l'any 2022, llevat que es tracti de decrets o d'acords de competència del Consell de Govern relatius a l'enquadrament inicial de nivell de caràcter extraordinari del personal funcionari interí i del personal laboral temporal de l'àmbit dels serveis generals i del procediment extraordinari per accedir a la carrera professional del personal estatutari temporal, en el marc en tot cas de la planificació pressupostària vigent.

Article 25

Suspensió de determinades prestacions d'acció social

1. Se suspenen fins al 31 de desembre de 2022 les convocatòries i les concessions de prestacions i ajuts en concepte d'acció social a favor del personal sotmès a l'àmbit d'aplicació del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, llevat de les següents:

a) Ajuts per fills menors de divuit anys.

b) Ajuts per l'atenció a familiars amb discapacitat.

c) Ajuts per estudis del personal al servei de la comunitat autònoma i dels fills.

d) Ajuts en compensació de despeses derivades d'assistència sanitària.

e) Bestretes ordinàries i extraordinàries de retribucions.

2. Això no obstant, al llarg de l'exercici de 2022 i per mitjà d'un acord del Consell de Govern, es poden aixecar les suspensions relatives a altres prestacions i ajuts, en funció de les disponibilitats pressupostàries de l'exercici.

Article 26

Reducció voluntària de jornada

1. Fins al 31 de desembre de 2022, el personal funcionari i laboral fix de serveis generals pot sol·licitar la reducció de jornada, fins a un màxim d'un terç, amb la reducció proporcional corresponent de retribucions, sempre que no afecti les necessitats del servei, apreciades mitjançant una resolució motivada de l'òrgan competent.

2. La concessió d'aquesta reducció, que és discrecional, no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 27

Llicència especial per a assumptes propis

1. Fins al 31 de desembre de 2022, el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix, de serveis generals, poden sol·licitar una llicència especial per a assumptes propis amb una durada màxima de sis mesos anuals, sense dret a percebre retribucions, durant la qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput de temps a efectes de triennis i grau personal, amb l'obligació de cotitzar que correspongui d'acord amb la normativa vigent.

2. La concessió d'aquesta llicència, que és discrecional, està supeditada en tot cas a les necessitats del servei i no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 28

Excedència voluntària especial

1. Fins al 31 de desembre de 2022 el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix, de serveis generals, i el personal funcionari de carrera docent no universitari poden sol·licitar una excedència voluntària especial amb una durada mínima de sis mesos i màxima de tres anys, durant la qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput del temps d'excedència a efectes de triennis i grau personal.

2. Durant la vigència d'aquesta excedència la persona beneficiària no pot prestar serveis en el sector públic, ni tampoc, si es tracta de personal funcionari de carrera docent no universitari, en l'àmbit de l'ensenyament concertat.

3. La concessió de l'excedència està supeditada a les necessitats del servei i no pressuposa l'autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Article 29

Extensió de determinades mesures a l'àmbit local

Els òrgans competents dels consells insulars i de les administracions locals de les Illes Balears poden adoptar els acords escaients per a l'aplicació de mesures equivalents a les previstes en els articles 26, 27 i 28 i en la disposició addicional tercera d'aquesta llei en l'àmbit de les seves competències.

 

Capítol II Altres normes en matèria de despeses

Article 30

Mòduls econòmics de distribució de fons públics per al sosteniment de centres educatius privats concertats de les Illes Balears

1. D'acord amb l'article 117 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i amb els articles 12 i 13 del Reglament de normes bàsiques sobre concerts educatius, aprovat pel Reial decret 2377/1985, de 18 de desembre, s'aproven els mòduls econòmics dels centres privats concertats corresponents a les despeses de personal docent i les despeses de funcionament per a l'any 2022, amb els imports que consten en l'annex 21 d'aquesta llei.

2. Les retribucions i les cotitzacions a la Seguretat Social del personal docent de l'ensenyament concertat (inclosos els alliberats sindicals i patronals) s'han de finançar fins a un límit màxim d'una jornada completa ordinària, que, tot i estar integrada per hores lectives i hores complementàries, es referencia en base a la realització de vint-i-quatre hores lectives setmanals per docent, amb independència que aquest límit s'assoleixi només en un centre concertat o amb la suma de les jornades efectuades en diferents centres concertats.

Això no obstant, en el cas de personal docent de centres concertats que abans de l'1 de gener de 2015 desenvolupàs globalment en nivells concertats una jornada lectiva superior al límit de vint-i-quatre hores lectives setmanals, d'acord amb el marc normatiu vigent fins a l'1 de gener de 2015, i sempre que es remunerin mitjançant pagament delegat, se n'ha de continuar finançant la jornada íntegra corresponent, fins al límit màxim de trenta-dues hores lectives setmanals. En tot cas, si a partir de l'1 de gener de 2022 aquest personal redueix la seva jornada lectiva, se n'ha de reduir proporcionalment el finançament públic, el qual no es pot tornar a incrementar llevat dels casos en què la reducció sigui per davall de les vint-i-quatre hores lectives setmanals i l'augment posterior no impliqui superar globalment aquest límit de vint-i-quatre hores lectives.

3. Els mòduls econòmics per unitat escolar dels diferents nivells i modalitats educatives per a altres despeses comprenen les despeses de personal d'administració i serveis, les ordinàries de manteniment, conservació i funcionament, i les quanties que corresponen a la reposició de les inversions reals.

Aquestes despeses s'han de justificar anualment davant la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, d'acord amb els comptes anuals aprovats pels consells escolars, amb la informació que a aquest efecte es requereixi en els models de justificació que aprovi, mitjançant una resolució, la persona titular de la direcció general esmentada.

4. Per als concerts singulars (batxillerat i cicles formatius de grau superior), la quantia màxima que s'ha de percebre dels alumnes en concepte de finançament complementari dels fons públics, i en concepte exclusiu d'ensenyament regular, és d'entre 18 i 36 euros per alumne i mes durant deu mesos, en el període comprès entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2022.

5. Al concepte d'altres despeses dels concerts singulars dels cicles formatius de grau mitjà i de grau superior dels centres amb autorització per a una ràtio inferior a 30 alumnes per unitat escolar s'ha d'aplicar un coeficient reductor de 0,015 per cada alumne de menys en relació amb la ràtio de 30 alumnes.

6. Per als concerts singulars de cicles formatius de grau superior, la quantia que aboni l'Administració en concepte d'altres despeses ha de ser la resultant de minorar en 3.606,08 euros la dels mòduls econòmics establerts en l'annex 21 d'aquesta llei per a aquests ensenyaments.

7. En tot cas, en el concepte d'altres despeses s'ha d'afegir la quantia corresponent al denominat mòdul COVID, per un import de 619,80 euros, el qual s'estableix per raó de la situació d'emergència provocada per la COVID-19. Es tracta d'un mòdul específic i diferenciat, dins el concepte esmentat d'altres despeses, destinat a cobrir l'increment de despeses de neteja, d'adquisició d'equipaments de protecció individual i de detectors de CO2, la duració del qual queda condicionada a l'evolució de la pandèmia, i amb efectes d'1 de setembre de 2020, al qual s'ha d'aplicar el coeficient corrector per centre que consta en el punt 10 de l'annex 21 d'aquesta llei. Aquest coeficient s'ha calculat tenint en compte els grups formats als plans de contingència, el nombre d'alumnes, el nombre de professors i les dimensions dels centres.

8. L'import anual global per a totes les unitats concertades del mòdul econòmic de despeses variables comprèn les despeses ocasionades per substitucions de personal docent en situació de baixa per incapacitat temporal incloses les cotitzacions per quota patronal de la Seguretat Social.

9. Per calcular les quanties de les substitucions per incapacitat temporal s'han de computar els conceptes retributius referents als diferents nivells educatius que consten en l'annex 21 d'aquesta llei, excepte els complements lligats a l'exercici dels càrrecs de director i de cap d'estudis. Aquesta despesa s'ha d'incrementar d'acord amb els percentatges de cotització a la Seguretat Social establerts legalment per a cada cas.

10. És aplicable a les despeses de personal docent concertat i a les despeses variables per substitucions de personal docent en situació de baixa per incapacitat temporal una minoració del 5%, prevista en el Decret 90/2010, de 16 de juliol, pel qual s'adopten mesures urgents per reduir el dèficit públic que afecten el personal docent no universitari dels centres privats concertats de les Illes Balears, que s'ha d'aplicar a cada un dels conceptes que integren la nòmina, excepte pel que fa als increments econòmics conseqüència de l'aplicació de l'Acord del Consell de Govern de 27 de maig de 2016, d'aprovació de l'Acord de reprogramació de l'Acord del 2008 i altres millores sociolaborals del professorat de l'ensenyament privat concertat de les Illes Balears signat el 10 de febrer de 2016.

11. S'exclou el finançament de la paga extraordinària d'antiguitat en l'empresa que preveuen el VI i el VII Conveni col·lectiu d'empreses d'ensenyament privat sostingudes totalment o parcialment amb fons públics.

Així mateix, s'exclou el finançament de la paga extraordinària per antiguitat en l'empresa i el premi per jubilació que preveuen el XIV i el XV Conveni col·lectiu general de centres i serveis d'atenció a persones amb discapacitat.

12. S'autoritza el Consell de Govern perquè, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, desplegui el que preveu aquest article per aplicar la distribució de fons públics per al sosteniment de centres privats concertats de les Illes Balears.

També s'autoritza el Consell de Govern a modificar, mitjançant un acord, l'annex 21 d'aquesta llei quant als conceptes i als imports que s'hi estableixen.

Article 31

Obligacions dels centres concertats en relació amb la tramitació i la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista

Amb la finalitat de facilitar i col·laborar amb l'Administració en la gestió del pagament delegat de la nòmina i del pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, els centres concertats han de complir les obligacions següents:

a) Presentar la documentació necessària per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista. Aquesta documentació i els terminis en què s'ha de presentar s'han de determinar mitjançant una resolució de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, que pot establir l'obligació d'utilitzar mitjans electrònics amb la finalitat d'agilitar la tramitació i el pagament de les nòmines.

b) Sens perjudici del que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en relació amb la notificació electrònica, utilitzar el GestIB, aplicació informàtica de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, o l'aplicació que el substitueixi, per a la gestió dels centres docents d'ensenyament no universitari sostinguts totalment o parcialment amb fons públics, i consultar-lo periòdicament:

1r. Per introduir, abans de la segona quinzena del mes de setembre del curs escolar al qual es refereixin, i per actualitzar-los quan sigui necessari, les dades personals i l'horari dels professors titulars i substituts i de l'equip directiu, amb indicació de les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells que imparteixen, i el nivell en el qual s'exerceix el càrrec directiu concret, i també els dies no lectius triats pel centre. Les modificacions amb incidència en la nòmina, en els horaris dels professors o en les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells s'han d'introduir en el GestIB en el termini de tres dies hàbils des que es facin efectives.

2n. Per rebre els requeriments de l'Administració en cas que hi hagi algun defecte en la documentació presentada que s'hagi d'esmenar. A tots els efectes, s'entén vàlida la notificació efectuada als centres concertats mitjançant el GestIB.

3r. Per fer servir tots els processos que, mitjançant una resolució de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, s'estableixin com a necessaris per tramitar i gestionar el pagament delegat de la nòmina i el pagament directe del mòdul íntegre del personal docent soci cooperativista, a mesura que l'aplicació GestIB els vagi incorporant i en els terminis que estableixi la resolució esmentada.

c) Garantir, com a condició indispensable perquè l'Administració financiï els salaris i les cotitzacions per quota patronal dels professors, que compleixen els requisits establerts per la normativa vigent per exercir la docència en les àrees, les matèries, els mòduls, els cursos i els nivells en què ho facin.

El que estableix aquesta lletra s'entén sens perjudici dels casos excepcionals en què els centres concertats acreditin, de la manera que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional, la impossibilitat de poder contractar professors que compleixin els requisits esmentats. A més, fins al 31 de desembre de 2022, i mitjançant una resolució del conseller d'Educació i Formació Professional, es poden establir altres mesures de caràcter excepcional per tal de garantir la prestació de l'ensenyament i els drets dels alumnes. En aquests casos, amb caràcter extraordinari i temporal, es pot finançar el cost d'aquests professors.

d) Ser responsable de fer servir la modalitat contractual ajustada a la legislació laboral i de la Seguretat Social i al conveni col·lectiu aplicable; d'aplicar les deduccions que corresponguin per quota obrera i quota patronal del règim de Seguretat Social aplicable; i de presentar la documentació justificativa necessària pel que fa al compliment de l'obligació d'efectuar les retencions a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques davant la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, en els terminis que estableixi aquest òrgan.

Article 32

Limitacions al finançament de la nòmina del personal docent dels centres concertats

1. Quan la causa que dona lloc a la suspensió de la relació laboral és la maternitat, la paternitat, l'adopció, l'acolliment, el risc durant l'embaràs o el risc durant la lactància natural, la contractació de professors substituts es finança sempre que el centre s'aculli a les bonificacions que estableix la legislació laboral i de la Seguretat Social.

2. Les contractacions i les modificacions de la jornada dels professors que es produeixin en els períodes no lectius i en els de vacances, en els dies festius del calendari escolar de cada centre o del calendari laboral, i en dissabte i en diumenge, es comencen a finançar el primer dia lectiu següent d'haver-se produït.

El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable a les contractacions, mitjançant un contracte de relleu, per substituir els professors en situació de jubilació parcial.

3. Les modificacions de jornada dels professors que es produeixen durant els períodes en què gaudeixen d'un permís per maternitat, per paternitat, per adopció o per acolliment o d'una llicència per incapacitat temporal, es financen a partir del dia en què el professor es reincorpori al seu lloc de treball.

En cas que aquest professor percebi un complement retributiu per exercir un càrrec directiu al centre, no es finança aquest complement, durant els primers quatre mesos de la vigència dels permisos esmentats, a qui el substitueixi en les tasques o funcions directives corresponents.

4. No es financen les retribucions i les quotes de la Seguretat Social corresponents als mesos de juliol i agost quan es produeixi la contractació o l'ampliació de la jornada de professors, mitjançant un contracte indefinit o temporal, a partir de l'1 de juny, ni tampoc quan es tracti d'un contracte temporal subscrit abans de l'1 de juny i el professor o la professora no hagi prestat serveis en el centre durant un mínim de cinc mesos i mig del curs escolar corresponent.

5. Amb caràcter general, l'import de cada trienni s'ha de fer efectiu en la nòmina del mateix mes en què es meriti i per l'import mensual íntegre, d'acord amb les taules salarials corresponents. En tot cas, l'Administració pot comprovar si l'antiguitat reconeguda pel centre és real i si implica efectivament la meritació del trienni o els triennis el finançament dels quals se sol·licita, i, amb aquesta finalitat, pot requerir als sol·licitants tota la informació addicional que consideri necessària.

6. No s'ha de finançar cap substitució que correspongui a una causa esdevinguda dins dels cinc dies naturals immediatament anteriors al dia en què finalitzen les classes lectives del curs, excepte les corresponents a jubilacions parcials. Aquestes substitucions s'han de cobrir amb les hores d'atenció individualitzada, suport i substitucions que consten en el total d'hores concertades amb cada centre educatiu. Als efectes de l'aplicació d'aquest apartat, si ja es venia finançant una substitució respecte del mateix docent, es consideren causes distintes de substitució les següents:

a) Les baixes per naixement, adopció, guarda amb finalitat d'adopció o acolliment.

b) Les baixes per risc durant l'embaràs.

c) Les baixes per risc durant la lactància natural d'un menor de nou mesos.

d) El permís de lactància.

e) Les baixes per incapacitat temporal.

f) Les excedències.

7. Als únics efectes del que disposa aquest article, s'entenen per períodes no lectius o de vacances els mesos de juliol i d'agost i les vacances escolars de Nadal i Pasqua.

 

​​​​​​​Article 33

Fons de col·laboració econòmica amb les entitats locals

1. Per a l'any 2022, el percentatge mínim a què es refereix l'article 205.2 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, és del 0,5%.

2. Així mateix, per a l'any 2022, se suspèn l'aplicació de la norma que conté la regla 4a de la lletra b) de l'article 205.3 de la Llei 20/2006 esmentada en els casos en què la disminució respecte de l'any anterior derivi de l'aplicació del criteri de la població.

Article 34

Límit màxim de despesa del servei públic de comunicació audiovisual per a l'any 2022

D'acord amb el que preveu l'article 29 de la Llei 5/2013, d'1 d'octubre, audiovisual de les Illes Balears, el límit màxim de despesa anual, en l'exercici de 2022, per al finançament del servei públic de comunicació audiovisual és de 32.665.000 euros, corresponent als crèdits per transferències de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears a favor de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, sens perjudici de les generacions de crèdit que, durant l'exercici de 2022, es puguin dur a terme per raó del que preveu l'article 7.3 d'aquesta llei, els quals no s'han de computar a l'efecte d'aquest límit, ni tampoc els préstecs reintegrables que es concedeixin a l'ens públic d'acord amb la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ni les aportacions extraordinàries de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que s'acordin pel Consell de Govern, a proposta conjunta de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat i de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, amb l'informe previ de la Direcció General de Pressuposts.

Article 35

Manteniment per a l'any 2022 de la renda social garantida

En el marc del que preveu l'article 8.5 de la Llei 5/2016, de 13 d'abril, de la renda social garantida, en relació amb la disposició transitòria segona del Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, l'import de la prestació econòmica de la renda social garantida per a l'any 2022 no ha de ser objecte de cap variació respecte de l'import corresponent a l'any 2021.

Article 36

Pagaments d'obligacions d'exercicis tancats amb càrrec a operacions no pressupostàries

1. En l'exercici de 2022, mentre el sistema economicofinancer no habiliti el pagament parcial d'obligacions reconegudes d'exercicis tancats, es pot materialitzar el pagament d'obligacions reconegudes d'exercicis tancats amb càrrec a operacions no pressupostàries, amb la finalitat exclusiva de permetre pagaments parcials, o a compte del seu import total.

2. Per a l'efectivitat del que preveu l'apartat anterior, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors pot dictar les instruccions corresponents.

 

TÍTOL IV GESTIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOS I ALTRES NORMES EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA

Capítol I Operacions financeres

Article 37

Operacions de crèdit a curt i a llarg termini

1. L'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els seus organismes autònoms poden recórrer a l'endeutament a curt i a llarg termini fins a l'import que garanteixi el compliment efectiu de la normativa reguladora de l'estabilitat pressupostària, d'acord amb els requisits i les condicions que s'assenyalen en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears; en la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes; en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; i en la resta de normativa aplicable, tenint en compte, a més, el que disposen els apartats 2 a 4 d'aquest article.

El que preveu el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici del que estableixen la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i l'apartat 5 d'aquest article en relació amb les operacions d'endeutament a curt i a llarg termini que pretenguin concertar altres ens, especialment pel que fa a les operacions que es considerin deute de la comunitat autònoma a l'efecte del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, de 25 de maig de 2009, relatiu a l'aplicació del Protocol sobre el procediment aplicable en cas de dèficit excessiu, annex al Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.

2. S'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents que estableix la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit per al finançament dels crèdits a què es refereix l'article 2.1 d'aquesta llei, amb un termini de reemborsament superior a l'any, i en determini les característiques, amb la limitació d'augmentar l'endeutament en el tancament de l'exercici fins a un import màxim de 505.883.325 euros respecte del saldo de l'endeutament a dia 1 de gener de 2022.

3. Així mateix, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini, en els termes que s'estableixen en la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears i en la normativa reguladora de l'estabilitat pressupostària i del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals, fins a l'import màxim autoritzat per l'Estat.

També s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini amb càrrec als mecanismes addicionals de finançament, als quals es refereix la disposició addicional primera de la Llei orgànica 2/2012 esmentada, que pugui habilitar l'Administració de l'Estat al llarg de l'exercici de 2022.

Finalment, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè, per mitjà dels òrgans competents per a això, emeti deute públic o concerti operacions de crèdit a llarg termini a fi de refinançar i cancel·lar operacions de finançament dels ens, sempre que el deute d'aquests ens es consideri deute de la comunitat autònoma de les Illes Balears a l'efecte del Reglament (CE) núm. 479/2009 del Consell, esmentat abans, i les operacions de refinançament no impliquin cap increment de l'endeutament net considerat en conjunt. A aquest efecte, es poden concertar noves operacions d'endeutament a càrrec de l'Administració de la comunitat autònoma, com a màxim pel mateix import del deute que s'hagi de cancel·lar de les operacions a llarg termini del conjunt dels ens, i l'import de les noves operacions s'ha de destinar íntegrament a amortitzar les operacions d'endeutament de cada ens, totalment o parcialment segons els casos, mitjançant una transferència de capital, una aportació en concepte de soci, fundador o partícip, o un préstec a favor de l'ens; així mateix, l'Administració de la comunitat autònoma pot optar per subrogar-se en la posició deutora de l'ens, cas en el qual l'import de la nova operació que es concerti s'ha de destinar a amortitzar el deute objecte de la subrogació.

4. L'endeutament autoritzat en virtut dels apartats 2 i 3 anteriors que no hagi acordat l'òrgan competent del Govern o que no s'hagi formalitzat dia 31 de desembre de 2022 es pot dur a terme l'any següent, i s'ha d'imputar en tot cas a l'autorització legal corresponent a l'any 2022, amb la comptabilització del dret de cobrament corresponent en el pressupost d'ingressos de l'any 2022.

5. Excepcionalment, durant l'any 2022, la resta d'ens del sector públic instrumental autonòmic a què fa referència el segon paràgraf de l'apartat 1 d'aquest article pot formalitzar operacions de crèdit a llarg termini, sempre que no impliquin un increment de l'endeutament net a l'1 de gener de 2022.

Article 38

Avals

1. Al llarg de l'exercici de 2022 el Govern de les Illes Balears, per mitjà dels òrgans competents que estableix la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, pot concedir avals, directament o mitjançant els seus organismes autònoms, fins a la quantia total de 30.000.000 d'euros.

Els avals que, si s'escau, es concedeixin s'han de subjectar a les condicions que determinen els articles 103 a 107 de la Llei de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. L'import de cada aval no pot excedir del 30% de la quantia assenyalada en l'apartat anterior d'aquest article, excepte en els casos en què el Consell de Govern acordi exceptuar aquesta limitació.

Aquesta limitació afecta exclusivament cadascuna de les operacions avalades i no té caràcter acumulatiu per entitat, institució o empresa avalada.

Capítol II Actualització de taxes

Article 39

Taxes

Per a l'any 2022 les quotes fixes de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears establertes per normes de rang legal s'han de mantenir en la mateixa quantia vigent l'any 2021, sens perjudici del que estableix la disposició final primera d'aquesta llei.

 

TÍTOL V ALTRES NORMES SOBRE ÒRGANS ESTATUTARIS I ENS INSTRUMENTALS

Article 40

Retenció de transferències a ens instrumentals

Sens perjudici de les mesures addicionals de control que conté l'article 19 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, s'autoritza la directora general del Tresor i Política Financera perquè, durant l'exercici de 2022, retengui les transferències amb càrrec al pressupost de despeses de la comunitat autònoma a favor dels ens instrumentals que no compleixin les disposicions aplicables en relació amb la publicitat dels contractes i en relació amb la prioritat en el pagament de determinades despeses o que, sense una causa justificada, no formulin o aprovin els comptes anuals o no els presentin davant la Intervenció General de la comunitat autònoma de les Illes Balears o davant la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears en els terminis que fixen les lleis, fins que aquests comptes no es formulin, s'aprovin i es presentin.

Article 41

Paràmetres específics d'entitats instrumentals

1. Mentre no es produeixi el desplegament reglamentari a què fa referència l'apartat 1 de la disposició addicional cinquena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Consell de Govern pot aprovar, mitjançant un acord, els paràmetres específics que preveu la disposició esmentada.

2. En particular, pel que fa als llindars retributius que s'acordin respecte dels òrgans unipersonals de direcció i del personal directiu professional de les entitats instrumentals del sector públic autonòmic, aquests llindars s'han d'aplicar als nous nomenaments i als nous contractes, i les eventuals diferències retributives respecte de les retribucions corresponents als nomenaments i als contractes anteriors no s'han de computar als efectes del que disposen els articles 12.2 i 15.5 d'aquesta llei.

Article 42

Utilització de romanents d'òrgans estatutaris i ens del sector públic autonòmic en l'exercici de 2022

1. Excepcionalment, durant l'exercici de 2022, els òrgans estatutaris i els màxims òrgans unipersonals de direcció dels ens del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb pressupost propi han de fer les transferències de fons a favor de la conselleria o l'ens que determini, mitjançant una resolució, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, amb càrrec al romanent pressupostari d'exercicis anteriors de cada òrgan o ens disponible a dia 31 de desembre de 2021.

La determinació de l'import d'aquests romanents pressupostaris a què fa referència el paràgraf anterior, pel que fa als ens del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb pressupost propi, requereix un informe previ de la Direcció General de Pressuposts, que amb aquesta finalitat pot sol·licitar la informació i la documentació que calguin.

2. En el cas d'òrgans estatutaris o ens adscrits al Parlament de les Illes Balears, la resolució de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors a què es refereix l'apartat anterior s'ha de dictar a proposta de l'òrgan competent de l'òrgan estatutari o de l'ens corresponent.

 

TÍTOL VI TANCAMENT DEL PRESSUPOST

Article 43

Tancament del pressupost

Els pressuposts per a l'exercici de 2022 es tanquen, pel que fa al reconeixement dels drets i de les obligacions, dia 31 de desembre de l'any 2022.

 

TÍTOL VII RELACIONS INSTITUCIONALS

Article 44

Documentació que s'ha de trametre al Parlament de les Illes Balears

D'acord amb el que estableix la disposició final sisena de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears ha de trametre al Parlament de les Illes Balears la informació que preveu l'article 146 de la llei esmentada, amb la periodicitat i en els terminis que estableix aquest mateix precepte legal.

Disposició addicional primera

Pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022

1. Amb caràcter general, les normes dels articles 12 a 15 i 18 a 20 d'aquesta llei s'han d'entendre desplaçades, totalment o parcialment, i en els diversos vessants qualitatius, quantitatius i temporals, per les disposicions que amb caràcter bàsic aprovi l'Estat, per mitjà de la Llei de pressuposts generals de l'Estat per a l'any 2022, o la norma de rang legal corresponent, o les seves modificacions al llarg de l'any 2022.

2. D'acord amb això, correspon als òrgans competents del Govern de les Illes Balears i de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i també del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears i de la Universitat de les Illes Balears, fer totes les actuacions que calguin per complir els mandats legals corresponents.

Disposició addicional segona

Pròrroga del termini de vigència de les borses de personal funcionari interí

1. Es prorroga fins al 31 de desembre de 2022, o fins al dia en què despleguin efectes les borses inherents a les ofertes públiques d'ocupació en execució al llarg de l'any 2022, el termini de vigència de les borses de personal funcionari interí a les quals es refereix la disposició addicional dotzena de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013.

2. Així mateix, les borses vigents de personal funcionari interí formades pel procediment ordinari, pel procediment extraordinari i pel procediment específic de selecció per subvenir necessitats temporals i urgents, que, d'acord amb el que preveu l'article 12 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, hagin de perdre la seva vigència al llarg de l'any 2022, s'entenen prorrogades fins al 31 de desembre de 2022, o fins al dia en què despleguin efectes les borses inherents a les ofertes públiques d'ocupació en execució al llarg de l'any 2022.

Disposició addicional tercera

Validesa de borses exhaurides i ofertes genèriques de borses de treball de personal funcionari interí

1. Durant l'any 2022, i de manera excepcional i degudament motivada, en cas d'exhauriment de les borses vigents de personal funcionari interí formades per qualsevol dels procediments prevists al Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, o quan aquestes borses no siguin operatives per raó de la suspensió d'efectes derivada de la interposició de recursos, o qualsevol altre motiu que impedeixi, dificulti o faci antieconòmica la crida dels treballadors o la convocatòria d'una nova borsa, en aquest darrer cas especialment per la situació sanitària, es podrà procedir d'acord amb qualsevol de les dues alternatives següents:

a) Donar nova vigència, mitjançant una resolució de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, a les tres darreres borses ja exhaurides, començant per la més recent i fins a la de més antiguitat, mantenint en tot cas l'ordre de prelació establert dins cada una d'aquestes borses.

b) Trametre oferta genèrica al Servei d'Ocupació de les Illes Balears en sol·licitud de persones que reuneixin els mateixos requisits que es varen demanar per a la constitució de les borses, sempre que amb això es garanteixi suficientment el compliment dels principis d'igualtat, capacitat, mèrit i publicitat.

2. Les resolucions o les ofertes genèriques a què es refereixen les lletres a) i b) de l'apartat anterior s'han de publicitar a les pàgines web de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat o, si s'escau, de l'administració insular o local corresponent, de l'Escola Balear d'Administració Pública i del Servei d'Ocupació de les Illes Balears.

3. La selecció dels candidats mitjançant ofertes genèriques s'ha de fer d'acord amb criteris objectius, prèviament negociats a la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

4. Així mateix, durant l'any 2022, i únicament a l'efecte de poder convocar borses de personal funcionari interí pel procediment extraordinari previst en el Decret 30/2009 esmentat, s'ha d'entendre que les borses vigents estan exhaurides quan en aquestes borses només hi hagi en la situació de disponible un 10% de les persones que inicialment les varen constituir.

Disposició addicional quarta

Bonificació temporal de determinades taxes portuàries per a l'any 2021

1. Des de l'1 de gener fins al 30 de juny de 2021 s'estableix una bonificació del 50% sobre la quota tributària de les taxes portuàries següents, regulades a la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears:

a) La taxa per ocupació i aprofitament especial de domini públic portuari, el fet imposable de la qual es regula a l'article 210 de la Llei 11/1998 esmentada, pel que fa a la realització d'activitats comercials, industrials i de serveis, respecte a autoritzacions temporals, sempre que no siguin complementàries d'un títol concessional.

b) La taxa per amarratge d'embarcacions de transport marítim no regular de persones (taxa G-1), el fet imposable de la qual es regula a l'article 227 de la Llei 11/1998 esmentada.

c) La taxa per amarratge d'embarcacions destinades al lloguer a terceres persones i les matriculades en la llista 6a destinades a activitats subaquàtiques (busseig) i activitats de temporada a platges i costa —com ara el vol nàutic, l'esquíbob, el lloguer de motos aquàtiques, l'esquí aquàtic, etc.— (taxa G-5), el fet imposable de la qual es regula a l'article 273 de la Llei 11/1998 esmentada.

d) La taxa per emmagatzematge (taxa E-2), el fet imposable de la qual es regula a l'article 291 de la Llei 11/1998 esmentada, per a la pesca professional a la qual es refereix l'article 20 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears.

e) La taxa per subministrament d'aigua i d'energia elèctrica (taxa E-3), el fet imposable de la qual es regula a l'article 299 de la Llei 11/1998, per a les embarcacions de pesca professional, les embarcacions de transport marítim no regular de persones (excursions marítimes costaneres), les embarcacions destinades al lloguer a terceres persones i les embarcacions matriculades en la llista 6a destinades a activitats subaquàtiques (busseig) i activitats de temporada a platges i costa (com ara el vol nàutic, l'esquíbob, el lloguer de motos aquàtiques, l'esquí aquàtic, etc).

2. Des del 14 de març de 2020 fins al 30 de juny de 2021, s'estableix la reducció proporcional del cànon per ocupació o aprofitament del domini públic portuari, regulat a l'article 210 de la Llei 11/1998, respecte de les restriccions totals o parcials d'aforament que han sofert els concessionaris, l'objecte principal dels quals sigui l'explotació d'establiments de restauració o del comerç, provocades per l'aplicació de les mesures excepcionals adoptades per les autoritats sanitàries per fer front a l'emergència provocada per la COVID-19.

Disposició addicional cinquena

Règim especial aplicable als recursos obtinguts en l'impost sobre les estades turístiques de les Illes Balears en els exercicis de 2021 i 2022

1. Per als exercicis de 2021 i 2022 se suspèn el funcionament de la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible.

A aquest efecte, no s'han d'aplicar les normes que conté el primer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 2 i els articles 19 i 20 de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible, ni tampoc les normes reglamentàries de desplegament concordants del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible, i els recursos del fons per afavorir el turisme sostenible corresponents als exercicis esmentats s'han de destinar a finançar les despeses i les inversions a què fa referència l'apartat següent d'aquesta disposició.

2. Els recursos esmentats en l'apartat anterior, d'acord amb els estats de despeses i d'ingressos que formen part d'aquesta Llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2022, o de les modificacions d'aquests degudament autoritzats, han de finançar, directament o per mitjà del fons de contingència, crèdits corresponents a actuacions relacionades amb la pandèmia de la COVID-19 destinades a fer front als efectes directes d'aquesta pandèmia, imputables al programa pressupostari 413G, i també a la recuperació, transformació i impuls econòmic que requereixin un seguiment pressupostari diferenciat, per mitjà de la imputació de les despeses i les inversions corresponents al programa de classificació funcional adequat per raó del tipus d'actuació i al subprograma CV que s'habiliti a aquest efecte, de conformitat amb el que estableix l'apartat 1 de la disposició addicional novena de la Llei de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

3. A partir de l'exercici de 2023, la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible tornarà a exercir les seves funcions, i, en conseqüència, haurà d'aprovar el pla anual d'impuls del turisme sostenible corresponent a l'any 2023, i els següents, en funció dels ingressos que es prevegin recaptar per raó de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears el mateix exercici de 2023, i de la correlativa previsió de recaptació en concepte d'aquest impost de cada un dels anys successius; tenint en compte, així mateix, els romanents a què es refereix l'article 58 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021.

Les actuacions inversores que es prevegin en els plans anuals esmentats, corresponents a l'exercici de 2023 i següents, hauran de respectar les previsions de l'article 19.3 de la Llei 2/2016, considerant a la vegada, especialment, les previsions contingudes en el Pla Estratègic Autonòmic-Estratègia d'Inversions Illes Balears 2030 aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 4 d'octubre de 2021, susceptibles de finançar-se amb recursos propis de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

4. Sens perjudici de tot el que estableixen els apartats anteriors d'aquesta disposició, en el primer semestre de l'any 2022, el Govern de les Illes Balears, a través de la conselleria competent en matèria de turisme, ha de convocar la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible als efectes d'informar als membres de la comissió esmentada de l'estat de situació i del grau d'execució de les despeses en relació amb les actuacions i els projectes objecte de finançament amb recursos del fons per a l'impuls del turisme sostenible en aplicació de l'article 36 de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, i també amb les actuacions i els projectes objecte de finançament amb els recursos corresponents a l'exercici fiscal de 2020.

De la mateixa manera, en l'exercici de 2023, el Govern de les Illes Balears haurà d'informar a la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible de l'estat de situació i del grau d'execució de les despeses en relació amb les actuacions i els projectes objecte de finançament amb els recursos dels fons corresponents als exercicis fiscals de 2021 i 2022.

Disposició addicional sisena

Modificació de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Es modifica la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en el sentit d'afegir el concepte 29 a l'article 379 del títol VIII, capítol VIII, amb la redacció següent:

“29. Comunicació de venda de medicaments veterinaris sense prescripció: 56,04€.”

Disposició transitòria primera

Règim transitori de determinats supòsits relacionats amb el factor variable aplicable al personal del Servei de Salut de les Illes Balears

Les quanties abonades pels òrgans competents del Servei de Salut de les Illes Balears en l'exercici 2021 o en exercicis anteriors que verifiquin qualssevol dels supòsits als quals fan referència les lletres f) i h) de l'apartat 2 de l'article 21 d'aquesta llei, s'han d'entendre satisfetes de conformitat amb la llei.

Disposició transitòria segona

Declaració anual corresponent a l'exercici fiscal de 2021 a què es refereix l'article 30 del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible

Excepcionalment, l'autoliquidació corresponent a l'exercici fiscal de 2021 a què fa referència l'apartat 4 de l'article 30 del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible, s'ha de presentar i ingressar entre l'1 i el 31 de maig de 2022.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquesta llei i concretament:

a) L'article 54 bis de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021.

b) L'article 52 bis, la lletra c) de l'article 103 nonies i l'apartat 8 de l'article 278 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

c) L'article 18 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

d) L'apartat 3 de l'article 11, l'apartat 2 de l'article 12 i la disposició final quarta de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

e) L'article 11 del Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s'estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19.

f) Els articles 16, 17 i 18 de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

 

Disposició final primera

Modificacions de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Els apartats 5 i 7 de l'article 87 de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queden modificats de la manera següent:

“5. Les persones en situació de dependència en grau II o III i les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior queden exemptes del pagament de la taxa. També en queden exempts els membres de la seva unitat familiar. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la sol·licitud, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

“7. Estan exempts de pagar la taxa els membres de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els membres de les famílies en situació de risc social, els joves tutelats i extutelats en via d'emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la sol·licitud, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

2. Els apartats 4 i 6 de l'article 99 de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“4. Les persones en situació de dependència en grau II o III i les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior queden exemptes del pagament de la taxa. També en queden exempts els membres de la seva unitat familiar. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

“6. Estan exempts de pagar la taxa els membres de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els membres de les famílies en situació de risc social, els joves tutelats i extutelats en via d'emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

3. Els apartats 6 i 8 de l'article 103 quinquies de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“6. Les persones en situació de dependència en grau II o III i les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior queden exemptes del pagament de la taxa. També en queden exempts els membres de la seva unitat familiar. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

“8. Estan exempts de pagar la taxa els membres de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els membres de les famílies en situació de risc social, els joves tutelats i extutelats en via d'emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

4. La lletra b) de l'apartat 1 de l'article 103 decies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificada de la manera següent:

“b) La família nombrosa i monoparental de categoria especial queda exempta del pagament de la taxa.”

5. Els apartats 3 i 3 bis de l'article 103 decies de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“3. Les famílies en risc social i víctimes de violència masclista tenen dret a l'exempció total de les taxes, sempre que la demanin al centre prestador del servei i acreditin documentalment alguna d'aquestes situacions en el moment de la inscripció. En el cas del cònjuge i els fills, s'ha d'adjuntar el llibre de família.

3 bis. Les persones en situació de dependència en grau II o III, i els membres de la seva unitat familiar, les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior i els membres de la seva unitat familiar, els membres de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els membres de les famílies en situació de risc social, els joves tutelats i extutelats en via d'emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat tenen dret a l'exempció total de la taxa. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

6. Els apartats 3 i 6 de l'article 103 quindecies de la Llei 11/1998 esmentada queden modificats de la manera següent:

“3. Les persones en situació de dependència en grau II o III i les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior queden exemptes del pagament de la taxa. També en queden exempts els membres de la seva unitat familiar, sempre que acreditin documentalment en el moment de la inscripció que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

“6. Estan exempts de pagar la taxa els membres de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els membres de les famílies en situació de risc social, els joves tutelats i extutelats en via d'emancipació, els joves en acolliment familiar i les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, sempre que acreditin documentalment en el moment de la inscripció que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

7. La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 103 vicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) Les persones en situació legal de desocupació, les persones en situació de dependència en grau II o III i els membres de la seva unitat familiar, les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior i els membres de la seva unitat familiar, els membres de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els membres de les famílies en risc social, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, els joves tutelats i extutelats en via d'emancipació i els joves en situació d'acolliment familiar. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

8. La lletra a) de l'apartat 1 de l'article 103 quinvicies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) Les persones en situació legal de desocupació, les persones en situació de dependència en grau II o III i els membres de la seva unitat familiar, les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior i els membres de la seva unitat familiar, els membres de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els membres de les famílies en risc social, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, els joves tutelats i extutelats en via d'emancipació i els joves en situació d'acolliment familiar. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

9. La lletra a) de l'article 103 tricies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) Les persones en situació legal de desocupació, les persones en situació de dependència en grau II o III i els membres de la seva unitat familiar, les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior i els membres de la seva unitat familiar, els membres de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial, els membres de les famílies en risc social, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat, els joves tutelats i extutelats en via d'emancipació i els joves en situació d'acolliment familiar. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

10. L'apartat 1 de l'article 103 quatertricies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. L'import de la taxa és de 53,90€ per l'avaluació de cada figura contractual.”

11. S'afegeix un apartat, l'apartat 5, en l'article 103 novotricies de la Llei 11/1998 esmentada, amb la redacció següent:

“5. Queden exempts del pagament de la taxa els membres de les famílies en situació de risc social, els membres de les famílies en situació d'especial vulnerabilitat econòmica, les persones en situació de dependència en grau II o III i els membres de la seva unitat familiar, i les persones amb un grau de discapacitat igual al 33% o superior i els membres de la seva unitat familiar. Els subjectes passius de la taxa han d'acreditar documentalment, en el moment de la inscripció, que es troben en alguna d'aquestes situacions.”

12. El capítol XV del títol V de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Capítol XV

Taxes per al curs 2022-2023 per a la prestació de serveis educatius, complementaris i de reforç del centre d'educació infantil de primer cicle Can Nebot, de Sant Jordi de Ses Salines, al terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa)

 

Article 103 unquadragies

Fet imposable

Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis educatius, complementaris i de reforç inherents al servei públic d'educació que presta l'Escola d'Educació Infantil de primer cicle Can Nebot, de Sant Jordi de Ses Salines, al terme municipal de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa); i això sens perjudici que la prestació d'aquests serveis durant les vacances escolars només s'ofereixi si hi ha demanda suficient.

Article 103 duoquadragies

Subjecte passiu

Són subjectes passius de la taxa les persones o les entitats a què es refereix l'article 35 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sol·licitin la prestació dels serveis que constitueixen el fet imposable de la taxa.

Article 103 triquadragies

Meritació i pagament

1. La taxa es merita quan es presenta la sol·licitud per a la prestació del servei corresponent, d'acord amb el que disposa la lletra b) de l'article 10.1 de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. La taxa s'ha de pagar mitjançant el document d'ingrés d'autoliquidació corresponent, que s'ha de presentar amb la sol·licitud.

Article 103 quaterquadragies

Quota tributària

Els serveis educatius, complementaris i de reforç, la prestació dels quals constitueixen el fet imposable, queden gravats de la manera següent:

Concepte

Quota

1. Taxes per serveis educatius

 

1.1. Matrícula

105 €/any

1.2. Jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h (infants d'un a tres anys)

175 €/mes

1.3. Jornada d'escolarització bàsica de 9.00 h a 13.00 h (lactants)

180 €/mes

2. Taxes per serveis complementaris

 

2.1. Menjador (de 13.00 h a 14.00 h)

120 €/mes

6 €/dia

2.2. Servei de primera acollida (de 7.30 h a 7.59 h)

30 €/mes

1,50 €/dia

2.3. Servei d'acollida (de 8.00 h a 8.45 h)

21 €/mes

1,05 €/dia

2.4. Servei de recollida de 13.15 h a 14.00 h (sense menjador)

21 €/mes

1,05 €/dia

2.5. Servei de recollida de 14.15 h a 15.00 h

23 €/mes

1,15 €/dia

2.6. Servei de recollida de 15.15 h a 16.00 h

46 €/mes

2,30 €/dia

3. Taxes per serveis de reforç

 

3.1. Curs de massatge (6 sessions)

3 €/sessió

3.2. Espais familiars (10 sessions setmanals de 2 hores)

12 €

3.3. Taller de famílies (6 sessions mensuals de 2 hores)

12 €

 

Article 103 quinquadragies

Bonificacions i exempcions

1. Queden exempts del pagament de la taxa:

a) Els alumnes que es troben en situació d'acolliment acreditada mitjançant un certificat del director o la directora del centre d'acolliment o de l'òrgan competent.

b) Les famílies víctimes de violència de gènere. Aquesta condició s'ha d'acreditar mitjançant la presentació d'una còpia compulsada de l'ordre de protecció a favor de la víctima o, si n'és el cas, de la sentència definitiva condemnatòria per fets constitutius de violència de gènere. També es pot acreditar mitjançant qualsevol dels mitjans establerts en l'article 78.2 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

c) Els alumnes que tenen la condició de refugiat, siguin aquests o siguin els seus pares o tutors els que reuneixen aquesta condició.

2. Tenen dret a una bonificació del 20% de la taxa pel servei educatiu:

a) Les famílies que tenguin dos o més fills matriculats al centre.

b) Les famílies que tenguin un fill o filla matriculat amb necessitats educatives especials.

3. Per als alumnes en els quals concorren condicions econòmiques o sociofamiliars desfavorables, la bonificació de les taxes pels serveis educatius s'ha de fer d'acord amb la taula següent:

Puntuació

Bonificació

20 punts o més

100%

De 15 a 19 punts

75%

De 10 a 14 punts

50%

De 5 a 9 punts

25%

Menys de 5 punts

0%

Per obtenir aquesta puntuació s'han de tenir en compte:

a) Les condicions econòmiques: es computen com a ingressos familiars la totalitat dels ingressos de la unitat familiar durant l'any fiscal 2021. Al quocient resultant de dividir tots els ingressos entre el nombre d'unitats de consum s'ha d'adjudicar la puntuació següent:

Ingressos

Puntuació

Fins a 5.084,10 euros

20 punts

De 5.084,11 euros fins a 6.100,92 euros

17 punts

De 6.100,93 euros fins a 7.117,74 euros

14 punts

De 7.117,75 euros fins a 8.134,56 euros

11 punts

De 8.134,57 euros fins a 9.151,38 euros

8 punts

De 9.151,39 euros fins a 10.168,20 euros

5 punts

Més de 10.168,20 euros

0 punts

Per calcular les unitats de consum del nucli familiar s'han de tenir en compte tots els membres de la unitat familiar, d'acord amb els criteris següents:

a.1) Són membres de la unitat familiar:

1r. L'alumne per al qual se sol·licita l'ajut.

2n. Els pares, tutors o persones encarregades de la guarda del menor.

3r. Els germans menors d'edat.

4t. Els germans menors de 25 anys que conviuen al domicili familiar.

5è. Els germans, independentment de la seva edat, quan es tracta de persones amb discapacitat física o psíquica en un grau igual al 33% o superior, que conviuen al domicili familiar.

6è. Els ascendents familiars que conviuen al domicili familiar.

a.2) En cas de divorci o separació legal dels pares, no es considera membre computable aquell que no convisqui amb la persona beneficiària de l'ajut. En els casos de custòdia compartida, són computables els dos.

a.3) Es considera membre computable la persona que mantengui una relació afectiva amb el progenitor o el tutor legal del beneficiari que presenta la sol·licitud en condició de cònjuge, de parella de fet (acreditada d'acord amb la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables) o de situació de fet estable.

a.4) El primer adult de la unitat familiar suposa una unitat de consum i la resta d'adults majors de catorze anys suposen 0,5 unitats de consum. Els menors de catorze anys suposen 0,3 unitats de consum.

b) Les circumstàncies familiars:

Circumstàncies

Puntuació

Per cada infant en acolliment

1 punt

Per cada persona de la unitat familiar amb discapacitat física o psíquica (més d'un 33%)

2 punts

Per família nombrosa general

1 punt

Per família nombrosa especial

2 punts

Per família monoparental

2 punts

Per tenir dos o més infants escolaritzats en un mateix centre

1 punt

c) Les condicions sociofamiliars desfavorables que s'han de tenir en compte són:

c.1) Desatenció/maltractament (màxim atorgat en aquest apartat, 1 punt):

1r. Maltractament físic, psíquic o emocional.   

2n. Violència domèstica.    

3r. Negligència física (en alimentació, higiene, organització familiar, etc.) i psíquica (ignorància, rebuig, etc.).   

4t. Abús o explotació sexual o laboral.  

5è. Model de vida inadequat a la llar (conductes delictives, etc.).

6è. Problemes de salut provocats. 

7è. Impossibilitat de compliment de les obligacions dels pares o tutors (per causa de mort, presó o incapacitat).

c.2) Risc (màxim atorgat en aquest apartat, 1 punt):

1r. Característiques familiars: estructura familiar, relacions familiars, context socioeducatiu (aïllament, dèficits, etc.), competència per a l'educació i criança dels fills, salut física o psíquica dels pares.

2n. Salut física i psicosocial dels infants.

c.3) Dificultats en l'atenció per motius de disponibilitat del pare, la mare o els tutors (màxim atorgat en aquest apartat, 2 punts):

1r. Incompatibilitat amb l'horari laboral o formatiu. 

2n. Problemes de salut que impedeixin l'atenció dels fills (per problemes crònics, físics o psíquics del pare, la mare o els tutors o altres membres de la unitat familiar que puguin ser causa d'indisponibilitat).

c.4) Situació laboral transitòria (la puntuació no és acumulable; s'ha de triar un dels supòsits):

1r. Situació de desocupació d'un membre de la unitat familiar (4 punts).

2n. Situació de desocupació de dos o més membres de la unitat familiar (10 punts)

3r. Beneficiaris de prestacions extraordinàries per COVID-19 o subsidi; beneficiaris de rendes mínimes d'inserció, renda social garantida o altres similars existents en el moment de la valoració; perceptors d'una quantia igual o inferior al salari mínim interprofessional.

 

Nombre de menors al seu càrrec (menors de catorze anys)

Durada de la situació

Menys de sis mesos

Sis mesos o més

1

5 punts

10 punts

2

7 punts

12 punts

3 o més

9 punts

14 punts

4t. Sense prestació econòmica per part de cap dels membres de la unitat familiar (14 punts).

c.5) Disposar d'un informe emès pels serveis socials corresponents que aconselli facilitar l'ajut d'escolarització arran de les circumstàncies socioeconòmiques desfavorables (5 punts).

El Consell Escolar ha d'aprovar la valoració de les condicions sociofamiliars desfavorables a partir de la proposta de valoració feta per l'equip directiu, amb l'ajuda de l'equip de suport, d'acord amb la informació i els documents que hagin pogut obtenir.

4. Les bonificacions establertes en el present article no són acumulables.

Article 103 sexquadragies

Normes de gestió i pagament

1. La formalització de la matrícula implica el bloqueig de la plaça, que no pot ser ocupada per cap altre infant. El subjecte passiu té dret a la devolució de les taxes indegudament satisfetes per les causes generals admeses en dret i, també, quan el servei, la funció o l'activitat constitutiva del fet imposable corresponent no s'hagués prestat, desenvolupat o realitzat per causes no imputables a aquell. Només en casos de malaltia o absència justificada pot no ocupar-se la plaça per un període limitat. En aquest cas el subjecte passiu ha de fer-se càrrec del 100% de l'import del servei educatiu.

En el supòsit que la matrícula es formalitzi durant la segona quinzena del mes, i sempre que ja hagi començat el curs escolar, aquest mes tan sols s'ha de d'abonar el 50% de la taxa que correspongui.

La manca d'assistència d'un infant per un període superior a quinze dies sense justificació pot implicar la baixa definitiva.

2. La taxa mensual del servei educatiu i dels serveis complementaris contractats s'ha de recaptar dins els primers cinc dies del mes, mitjançant el document d'ingrés d'autoliquidació corresponent. El mes de juliol té la consideració de lectiu i s'ha d'abonar. Dins els primers cinc dies de cada mes, les famílies han d'aportar al centre el resguard de l'ingrés realitzat per satisfer les taxes del mes corresponent.

Un retard en el pagament de més d'una mensualitat sense un motiu que ho justifiqui obliga a demanar un informe a la regidoria competent en matèria d'afers socials, la qual ha de proposar les mesures pertinents. Si suposa donar de baixa l'infant del centre, la direcció del centre ha de comunicar la baixa per escrit a la família amb quinze dies d'antelació.

3. Els alumnes que utilitzin els serveis complementaris de manera esporàdica han de pagar la part proporcional del cost, tenint en compte que es considera esporàdic un màxim de deu dies hàbils mensuals. Aquesta quantia s'ha de recaptar dins els primers cinc dies del mes següent d'acord amb l'ús que s'hagi fet dels serveis.

Els canvis en els règims d'utilització dels serveis han de ser mensuals i s'han de comunicar a la direcció del centre amb una setmana d'antelació i per escrit.”

13. L'article 118 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 118

Fet imposable

Constitueix el fet imposable d'aquestes taxes la concessió de les autoritzacions administratives a les activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, com també les inscripcions, la concessió de les autoritzacions administratives als organismes de control en matèria d'atmosfera, la concessió de les autoritzacions per emissions de gasos d'efecte hivernacle i la revisió dels informes d'emissions, la inscripció al registre de petjada de carboni i l'entrega dels plans de reducció d'emissions.”

14. L'article 120 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Article 120

Quantia

1. Inscripció de la petjada de carboni o pla de reducció d'emissions de les grans i mitjanes empreses al Registre balear de petjada de carboni

1.1. Inscripció petjada de carboni: 50,17€

1.2. Entrega pla de reducció d'emissions: 50,17€

2. Autorització i inscripció d'activitat potencialment contaminant de l'atmosfera (APCA)

2.1 Primera autorització APCA grup A: 129,39€

2.2 Renovacions o modificacions de l'autorització APCA grup A: 43,13€

2.3 Primera autorització APCA grup B: 107,83€

2.4 Renovacions o modificacions de l'autorització APCA grup B: 37,74€

2.5 Primera inscripció APCA grup C: 53,90€

2.6 Renovacions o modificacions de la inscripció APCA grup C: 18,34€

3. Autoritzacions d'organismes de control per a l'atmosfera

3.1 Primera autorització: 129,39€

3.2 Renovacions o modificacions de l'autorització: 43,13€

4. Autoritzacions d'emissions de gasos d'efecte hivernacle

4.1 Primera autorització: 161,73€

4.2 Renovacions o modificacions de l'autorització: 53,90€

5. Informes d'emissions

5.1 Revisió d'un informe d'emissions fet per un organisme de control autoritzat: 10,78€”

15. Es dota de contingut el capítol LV del títol VI de la Llei 11/1998 esmentada, amb el contingut següent:

“Capítol LV

Taxa per l'amarratge als camps de boies fora de la zona portuària

 

Article 343 septdecies

Taxa per l'amarratge als camps de boies fora de la zona portuària

1r. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d'aquesta taxa la prestació del servei derivada de la reserva de boies d'amarrament als camps de fondeig regulat a la Red Natura 2000 i en el marc del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la posidònia oceànica a les Illes Balears. El servei s'ha de prestar exclusivament entre l'1 de juny i el 30 de setembre. Les condicions, els horaris, les normes d'ús i les prohibicions associats a la prestació d'aquest servei han de ser regulats per una instrucció aprovada pel Consell d'Administració de Ports de les Illes Balears. El servei s'ha de prestar als camps de fondeig regulat següents:

- LIC Illa Dragonera-Sant Elm

- LIC Cap Enderrocat-Cap Blanc-Cala Blava

- LIC Marina Nord de Menorca-Badia de Fornells

- LIC S'Albufera des Grau-Illa d'en Colom-Cala Tamarells

- LIC Ses Salines d'Eivissa i Formentera-Platja de Ses Salines

- LIC Ses Salines d'Eivissa i Formentera-Badia de S'Alga-S'Espalmador

- LIC Ses Salines d'Eivissa i Formentera-Es Caló de S'Oli

- LIC Badies de Pollença i Alcúdia-Formentor

Així com a qualsevol altre habilitat per a la seva explotació.

2n. Subjecte passiu

Són subjectes passius d'aquesta taxa les persones físiques, jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sol·licitin l'autorització pertinent per a la realització de les activitats a les quals fa referència el fet imposable.

3r. Quantia

La quota tributària d'aquesta taxa es fixa de la següent manera:

Concepte

€/dia

Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 8 m d'eslora

 13,00

Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 12 m d'eslora

 30,00

Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 15 m d'eslora

 44,00

Amarrament en boia d'una embarcació de fins a 20 m de eslora

 75,00

Amarrament a boia d'una embarcació de fins a 25 m d‘eslora

 150,00

No es permet la reserva d'una boia durant més de 6 dies consecutius.

4t. Meritació i pagament

La taxa es merita quan es presenti la sol·licitud de reserva de boia de fondeig d'acord amb el que disposa l'article 10.1 de la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El pagament de la taxa s'ha de fer mitjançant la presentació i l'ingrés de l'autoliquidació corresponent, en el moment de la presentació telemàtica de la sol·licitud de reserva online de boies de fondeig.

5è. Devolució

L'anul·lació de la reserva no dona dret a la devolució de l'import abonat per aquesta. Es pot gaudir de la reserva per a altres dates sempre que hi hagi disponibilitat i es mantingui el mateix nombre de dies de la reserva inicial.”

16. L'apartat 1 de l'article 407 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Queden exempts del pagament de la taxa els tràmits relacionats amb la posada en servei de les instal·lacions de producció elèctrica en règim d'autoconsum mitjançant energies renovables de fins a 15 kW. Aquesta exempció no inclou les modificacions, ampliacions o correccions d'errades d'instal·lacions tramitades.”

17. L'apartat 1 de l'article 408 quinquies de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Queden exempts del pagament de la taxa els tràmits relacionats amb la posada en servei i inscripció de les instal·lacions de producció elèctrica en règim d'autoconsum mitjançant energies renovables de fins a 15 kW. Aquesta exempció no inclou les modificacions, ampliacions o correccions d'errades d'instal·lacions tramitades.”

18. L'apartat 1 de l'article 415 de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Lliurament de documents

1.1. Recerca de dades o antecedents de sol·licitud del subjecte passiu: 15,49€

1.2. Còpies en CD proporcionat per l'Administració (per cada CD): 10,40€”

19. L'article 415 bis de la Llei 11/1998 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. Queden exemptes del pagament de la taxa a la qual es refereix el punt 4.1 de l'article 415 les administracions publiques territorials i també les entitats instrumentals dependents o vinculades a qualssevol d'aquestes administracions.

2. En els casos en què es justifiqui que el tràmit està relacionat amb l'inici d'una activitat empresarial o professional, es pot aplicar una bonificació del 100% a la quota tributària quan es verifiqui el concepte a què es refereix l'apartat 2.1 de l'article 415 d'aquesta llei.

3. En cas que sigui aplicable la bonificació no és necessari presentar la declaració tributària corresponent, excepte en els casos en què la tramitació sigui telemàtica i no s'hagi pogut efectuar el tràmit corresponent. En aquests casos s'ha de pagar la taxa sense bonificar i se'n pot sol·licitar posteriorment la devolució si es justifica que es tracta de l'inici d'una activitat empresarial o professional.”

Disposició final segona

Modificacions del text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny

1. El primer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 3 bis del text refós de les disposicions legals de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l'Estat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, queda modificat de la manera següent:

“1. Els contribuents menors de 36 anys, les persones amb un grau de minusvalidesa física o sensorial igual o superior al 65% o amb un grau de minusvalidesa psíquica igual o superior al 33%, i el pare o els pares que convisquin amb el fill o els fills sotmesos a la pàtria potestat i que integrin una família nombrosa, en els termes que estableix l'article 6 de la Llei 8/2018, de 13 de juliol, de suport a les famílies, o una família monoparental de les que preveu l'article 7.7 de la Llei 8/2018 esmentada, poden deduir, de la quota íntegra autonòmica, el 15% dels imports satisfets en el període impositiu, amb un màxim de 400 euros anuals, sempre que es compleixin els requisits següents:”

2. El darrer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 3 bis del text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“No obstant això, en el cas de qualssevol de les famílies nombroses o monoparentals a què fan referència els articles 6 i 7.7 de la Llei 8/2018 esmentada en l'apartat anterior, els límits quantitatius a què es refereix el paràgraf anterior són de 40.000 euros per al cas de tributació conjunta i de 26.000 euros per al cas de tributació individual.”

3. Les lletres a) i c) de l'article 10 del text refós esmentat queden modificades de la manera següent:

“a) Com a regla general, el tipus mitjà que resulti d'aplicar la tarifa següent en funció del valor real o declarat —si aquest darrer és superior al real— del bé immoble objecte de transmissió o de constitució o cessió del dret real:

Valor total de l'immoble des de (euros)

Quota íntegra (euros)

Resta de valor fins a (euros)

Tipus aplicable (%)

0

0

400.000

8

400.000

32.000

200.000

9

600.000

50.000

400.000

10

1.000.000

90.000

En endavant

11,5”

“c) No obstant el que disposa la lletra a) anterior, quan el valor real o declarat —sempre que aquest darrer sigui superior al real— de l'immoble sigui igual o inferior a 200.000 euros, i sempre que l'immoble hagi de constituir, en el moment de l'adquisició, l'habitatge habitual de l'adquirent, en els termes establerts per la normativa reguladora de l'impost sobre la renda de les persones físiques, i l'adquirent no disposi de cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi respecte de cap altre habitatge, el tipus de gravamen aplicable és el 5%.

Així mateix, durant un termini de quatre anys des de l'adquisició, els adquirents que hagin aplicat aquest tipus de gravamen en l'autoliquidació corresponent no poden adquirir cap altre dret de propietat o d'ús o gaudi respecte de cap altre habitatge. En cas contrari, el contribuent ha de pagar la part de l'impost que hagués aplicat d'acord amb la tarifa a què es refereix la lletra a) d'aquest article, sense interessos de demora, per mitjà d'una autoliquidació complementària que s'ha de presentar en el termini màxim d'un mes comptador des de la data en què es produeixi l'incompliment d'aquest requisit.”

4. La lletra a) de l'apartat 2 de l'article 48 del text refós esmentat queda modificada de la manera següent:

“a) L'adquisició de l'immoble que faci el donatari ha de ser en ple domini o mitjançant la constitució a favor seu d'un usdefruit.”

5. S'afegeix una nova disposició addicional, la disposició addicional tercera, en el text refós esmentat, amb la redacció següent:

“Disposició addicional tercera

Valor de referència

Les referències al valor real dels béns immobles o dels drets reals sobre immobles que contenen els articles 10, 17 i 48 d'aquest text refós s'han d'entendre fetes al valor de referència que preveu la normativa reguladora del cadastre immobiliari i, en particular, la disposició transitòria novena i la disposició final tercera del text refós de la Llei del cadastre immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març.”

Disposició final tercera

Modificacions de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. El primer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 61 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears queda modificat de la manera següent:

“2. També es poden tramitar expedients de rectificacions de crèdit quan sigui necessari per corregir totalment o parcialment els saldos disponibles de partides pressupostàries, a conseqüència d'altres expedients de modificacions de crèdit tramitats amb anterioritat, en els casos en què no sigui possible utilitzar un altre procediment, i també per corregir errades materials que s'hagin pogut produir en el procés d'elaboració del pressupost, previ informe del director general de Pressuposts, o bé en modificacions de crèdit efectuades.”

2. L'apartat 1 de l'article 65 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificat de la manera següent:

“1. El nombre d'exercicis a què es poden aplicar les despeses pluriennals no pot ser superior a sis, corresponents a l'exercici corrent i a cinc exercicis futurs més.

Així mateix, la despesa acumulada imputada a cada un dels exercicis futurs, inclosa la despesa no subjecta a limitacions o per a la qual s'hagi exceptuat l'aplicació d'aquestes limitacions, a què fan referència els apartats 4 i 5 d'aquest article, no pot excedir de la quantia que resulti d'aplicar els percentatges següents sobre el crèdit definitiu del capítol del pressupost corrent corresponent a la secció pressupostària de què es tracti: en l'exercici immediat següent, el 85%; en el segon exercici, el 75%; en el tercer i el quart exercici, el 65%; i en el cinquè, el 55%.”

3. La lletra a) de l'apartat 5 de l'article 65 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) El Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts, sempre que els percentatges no ultrapassin el 90% en el primer exercici, el 80% en el segon exercici i el 70% en la resta d'exercicis, o les anualitats no s'estenguin a més de deu, i també en els casos en què, malgrat que s'ultrapassi qualsevol d'aquests llindars percentuals o d'anualitats, la despesa total de l'expedient pluriennal sigui inferior a deu milions d'euros.

Així mateix, correspon en tot cas al Consell de Govern exceptuar l'aplicació dels límits prevists en l'apartat 1 anterior quan es tracti d'expedients relatius a concerts educatius, expedients de transferències a entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic, expedients que es tramitin amb càrrec a seccions pressupostàries de serveis comuns, o expedients finançats per fonts de finançament alienes com a mínim en un 75%.”

4. La lletra a) de l'apartat 2 de l'article 77 de la Llei 14/2014 esmentada queda modificada de la manera següent:

“a) En les relacions jurídiques de tracte successiu amb tercers, amb el consentiment de la persona o entitat interessada.

Això no obstant, no és necessari aquest consentiment en les relacions derivades de les prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, sempre que el pagament indegut dugui causa de la modificació puntual de les circumstàncies econòmiques dels beneficiaris de la prestació i l'import a compensar resulti de la documentació que consti en els expedients de la prestació relatius al mateix beneficiari.”

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears

L'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“2. De l'inici de les negociacions de les condicions de treball del personal d'aquests ens s'ha d'informar prèviament la conselleria competent en matèria de coordinació del sector públic instrumental i el seu personal. A aquest efecte, quan s'hagi de dur a terme alguna sessió dels òrgans de negociació de l'ens, el president o l'òrgan unipersonal equivalent ho ha de comunicar amb l'antelació suficient, i amb l'ordre del dia corresponent, per tal que la conselleria esmentada valori l'oportunitat de personar-se, segons la complexitat i la importància dels assumptes que s'han de tractar.

Independentment d'aquesta obligació d'informació, en tot cas, abans de l'aprovació de qualsevol acord, conveni, pacte o altre instrument jurídic sobre condicions de treball, la conselleria competent en matèria de coordinació del sector públic instrumental i del seu personal ha d'emetre un informe previ sobre l'adaptació de la proposta a la normativa en matèria de personal aplicable a l'ens i a les directrius generals relatives al personal del sector públic instrumental. Pel que fa a les modificacions de la relació de llocs de treball, aquest informe pot substituir-se per la validació de la proposta en el Registre Central de Personal al servei del sector públic instrumental.”

Disposició final cinquena

Modificació del Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears

L'apartat 5 de l'article 18 del Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“5. Fins que no s'aprovi el pla especial, es poden dur a terme, en l'àmbit delimitat en l'apartat 1 d'aquest article, actuacions de nova planta, reforma i ampliació de les edificacions i les instal·lacions afectes a l'equipament que resultin necessàries per a la prestació adequada dels serveis públics, amb la comunicació prèvia a l'ajuntament.”

Disposició final sisena

Modificacions de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

1. L'apartat 1 de l'article 11 de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, queda modificat de la manera següent:

“1. Quan els projectes elegibles que poden ser finançats amb els fons REACT-EU o amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència ja s'hagin iniciat o executat amb càrrec a crèdits no vinculats als fons esmentats, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, amb els informes previs del director general de Pressuposts i del director general de Fons Europeus, pot restituir aquests crèdits per finançar projectes destinats a la recuperació i la resiliència econòmica i social amb motiu de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19.

En tot cas, la Direcció General de Fons Europeus ha de determinar els requisits específics que s'han de satisfer en matèria de pistes d'auditories i de publicitat i seguiment, entre d'altres, per tal d'assegurar el compliment efectiu de la normativa europea aplicable als fons europeus, i aquestes determinacions s'han de tenir en compte en les tasques de control posterior que es puguin dur a terme.”

2. El segon paràgraf de l'apartat 2 de l'article 20 de la Llei 4/2021 esmentada queda modificat de la manera següent:

“En aquests casos, a la sol·licitud d'informe a la Direcció General de Pressuposts s'ha d'adjuntar un certificat emès per la Direcció de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, en el qual consti la durada del projecte, la necessitat urgent i inajornable dels nomenaments o les contractacions que es proposin, el percentatge que suposa la despesa inherent a aquests nomenaments o contractacions respecte de l'import rebut per a l'execució de les actuacions corresponents. En el cas que l'instrument de distribució dels fons no determini un import per a despeses d'assistència tècnica, el certificat ha de fer referència a què la despesa inherent a aquests nomenaments o contractacions no compromet la consecució de les fites i els objectius establerts per al projecte i que, en tot cas, no supera el 3% de l'import rebut per a l'execució de les actuacions corresponents.”

3. L'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 4/2021 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors ha d'habilitar els crèdits necessaris en les seccions pressupostàries corresponents per a l'execució de les mesures previstes en el Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s'estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, en l'Acord del Consell de Govern de 13 de març de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals per Limitar la Propagació i el Contagi de la COVID-19, i, en general, en la resta d'instruments jurídics normatius o no normatius que impliquin una despesa a càrrec del pressupost de la comunitat autònoma de les Illes Balears imputable al programa o subprogrames pressupostaris a què es refereix l'apartat anterior.

Aquests crèdits, per a l'exercici pressupostari de 2021, tenen la condició d'ampliables, als efectes prevists en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

4. La disposició addicional desena de la Llei 4/2021 esmentada queda modificada de la manera següent:

“Disposició addicional desena

Règim excepcional en matèria de despeses pluriennals

Excepcionalment, el Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, i amb l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts, pot autoritzar uns límits superiors, tant de percentatges com de nombre d'anys, als establerts en l'article 65.1 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, quan, per causes objectives i degudament motivades pel centre gestor, la despesa imputable a les seccions pressupostàries corresponents hagi superat els límits esmentats.”

Disposició final setena

Pròrroga del termini de vigència de la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020, aprovada pel Decret 66/2016, de 18 de novembre

En tant que no s'aprovi un nou decret regulador de la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears, en substitució del Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s'aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s'estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals, la vigència de la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 es prorroga fins al 31 de desembre de 2022.

Disposició final vuitena

Modificacions del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. El segon paràgraf de l'apartat 4 de l'article 2 del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“La bonificació estatal i l'autonòmica per residència són complementaries i acumulatives amb qualsevol altre eventual règim de bonificació que hi pugui establir una altra administració pública sense que en cap cas no puguin superar el 100% de la tarifa.”

2. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat 1 de l'article 3 del Decret 20/2019 esmentat, amb la redacció següent:

“En tot cas, la suma de les bonificacions gestionades per l'Estat i la bonificació autonòmica de resident no pot superar el 85% de la tarifa.”

3. S'afegeix un darrer paràgraf a l'apartat 2 de l'article 3 del Decret 20/2019 esmentat, amb la redacció següent:

“En els supòsits de les lletres a) i b) anteriors, la suma de les bonificacions gestionades per l'Estat i la bonificació autonòmica de resident no pot superar el 89% de la tarifa.”

Disposició final novena

Modificació del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears

L'article 17 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Article 17

Mesures de coordinació, elaboració i gestió de convenis (article 9 de la Llei 1/1986)

1. La conselleria o l'entitat instrumental del sector públic autonòmic que, en exercici de les seves competències o funcions, tengui previst subscriure un conveni amb una entitat pública o privada ha de trametre una còpia de la proposta del conveni a la direcció general competent en matèria de pressuposts, la qual ha d'emetre un informe preceptiu sobre la proposta quan del contingut del conveni es derivin ingressos per a l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears o per a l'entitat instrumental corresponent per un import igual o superior a 50.000 euros.

2. De tots els expedients de conveni de col·laboració han d'informar, preceptivament, els serveis jurídics de la conselleria sectorial competent per raó de la matèria o de l'ens instrumental corresponent.

Aquest informe haurà de constatar l'adequació del contingut del conveni de col·laboració a les normes que són d'aplicació en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.”

Disposició final desena

Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que contenen les disposicions addicionals segona i tercera, com també les normes que es modifiquen per mitjà de les disposicions finals vuitena, novena i onzena d'aquesta llei.

Disposició final onzena

Modificació del Decret 91/2019, de 5 de desembre, pel qual es regulen el procediment per al reconeixement del grau de discapacitat i els principis generals del procediment per al reconeixement del grau de dependència i es modifica el Decret 83/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els principis generals del procediment per al reconeixement de la situació de dependència, la intensitat de protecció dels serveis i el règim de compatibilitat de les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i es crea la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears

L'article 33 del Decret 91/2019, de 5 de desembre, pel qual es regulen el procediment per al reconeixement del grau de discapacitat i els principis generals del procediment per al reconeixement del grau de dependència i es modifica el Decret 83/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els principis generals del procediment per al reconeixement de la situació de dependència, la intensitat de protecció dels serveis i el règim de compatibilitat de les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i es crea la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Article 33

Procediment de revisió i efectes

1. Si del procediment de revisió es deriven quanties de la prestació econòmica percebudes indegudament o una participació insuficient en el cost dels serveis, la persona beneficiària està obligada a reintegrar-les o a abonar-ne la diferència que correspongui, d'acord amb la normativa de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Per les prestacions econòmiques, els efectes econòmics que es derivin de la resolució del procediment de revisió del grau es produiran a partir de l'endemà d'aquesta resolució.

3. Per les prestacions de serveis, els efectes econòmics que es derivin de la resolució del procediment de revisió del grau es produiran a partir de l'endemà de la resolució del servei.”

Disposició final dotzena

Modificació de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

S'addiciona una nova disposició addicional setena a la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, sota el títol “Execució de la prova pilot del sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos de begudes a l'illa de Formentera”, en els termes següents:

“A fi de portar a efecte la prova pilot a què es refereix l'article 28 d'aquesta llei, quan es desenvolupi a l'illa de Formentera, s'habilitarà expressament la Conselleria de Medi Ambient i Territori per regular-ne les condicions d'execució i de funcionament mitjançant la corresponent ordre, preveient-ne una durada no inferior a un any i especificant l'àmbit objectiu i subjectiu de la prova pilot. Es podran obligar a la seva participació els productors, comerciants o distribuïdors que posin els seus productes al mercat local afectat per aquesta prova. Aquesta ordre requerirà un informe preceptiu i vinculant del Consell Insular de Formentera.

L'incompliment de les previsions contingudes en aquesta disposició addicional així com de la resta de les obligacions que es poguessin imposar per la referida ordre a les persones o entitats obligades a participar a la prova pilot, es consideraran una obstrucció a les disposicions i actes dictats per l'autoritat competent als efectes del compliment de la llei i la normativa en matèria de residus, de conformitat amb el que disposa l'article 77.1.a) ii, per la qual cosa se sancionarà com a infracció greu amb una multa de 9.001 euros fins a 300.000 euros.”

Disposició final tretzena

Entrada en vigor i àmbit temporal de vigència

1. Aquesta llei comença a vigir, una vegada publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, l'1 de gener de 2022.

Això no obstant, la modificació normativa que conté l'apartat 12 de la disposició final primera produeix efectes des del dia 1 de setembre de 2022 per al curs escolar 2022-2023.

Així mateix, la derogació que estableix la lletra a) de la disposició derogatòria única produeix efectes des del 21 de juliol de 2021.

2. Tots els preceptes d'aquesta llei que no limitin expressament els seus efectes a l'any 2022 tenen vigència indefinida.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 28 de desembre de 2021

La presidenta ​​​​​​​Francesca Lluch Armengol i Socias

Documents adjunts