Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

AJUNTAMENT DE SENCELLES

Núm. 625906
Aprovació definitiva de l'Ordenança de Benestar Animal

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Havent-se aprovat definitivament a la Sessió de Ple de 24.11.2021 l'Ordenança Reguladora de Benestar Animal, es publica aquest per al general coneixement i en compliment dels articles 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i 103 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears. 

“Ordenança municipal reguladora del benestar animal de l'Ajuntament de Sencelles

Secció I

Disposicions generals

L'Ajuntament de Sencelles, de plena conformitat amb el que estableix l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (subscrit per l'Estat Espanyol i per tant, part de l'Ordenament Jurídic vigent) reconeix els animals com a éssers dotats de sensibilitat tant física com psíquica i per tant, amb capacitat per patir físicament i psíquicament.

L'Ajuntament de Sencelles té el compromís de ser un municipi lliure de maltractament animal i el deure de vetllar pel seu benestar. Els animals de companyia cada vegada són més apreciats perquè ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones i a fomentar el respecte i sensibilitat envers la natura, aportant molts beneficis personals i socials.

La presència d'animals de companyia ha augmentat considerablement en els darrers anys al municipi de Sencelles i la tinença d'aquests animals exigeix una responsabilitat especial, tant pel que fa als seus drets, com als deures de les persones propietàries.

Hem de tenir present la responsabilitat que implica la tinença d'animals i cal ser conscients que els hem de facilitar tot el benestar que necessiten i vetllar per evitar molèsties per a la convivència ciutadana. El fet d'integrar un animal de companyia en una llar significa que es compta amb el comportament responsable i racional de la persona que se'n responsabilitza i que aquesta persona compleix les obligacions que això comporta.

Tenir un animal significa acceptar una responsabilitat envers un ésser viu que dependrà de nosaltres durant un llarg període de la nostra vida (cura, identificació, hàbitat, educació, salut en general, control de la natalitat).

La convivència amb els animals ha de partir del principi bàsic de respecte envers aquests éssers vius i del principi de respecte a l'entorn i amb altres persones, comparteixin aquestes o no, la mateixa afinitat pels animals. Això comporta desenvolupar un treball de pedagogia social en el qual totes les persones estem implicades.

Cal tenir en compte no només els animals anomenats de companyia, sinó en general, tots els animals domèstics, assilvestrats, salvatges i salvatges en captivitat, que viuen al nostre entorn urbà i rural i que mereixen un tracte i una vida digna.

En aquesta ordenança regulam i limitam la cria de cans i moixos per particulars, amb la finalitat de disminuir-ne el nombre i evitar una proliferació indiscriminada. Molts cans pateixen les conseqüències de l'abandonament i els moixos, les conseqüències de l'assilvestrament (manca de cures i aliment, procreació descontrolada, malalties...).

La creixent sensibilització cap als animals, ens anima a cercar alternatives a la captura i sacrifici eutanàsic dels moixos assilvestrats, arribant a la conclusió que el mètode més efectiu i ètic pel control de les colònies és el conegut com a Mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn al seu entorn). Si evitam la seva proliferació, mantenint una colònia de moixos ferals sanats, evitam les malalties i contagis derivats de la reproducció i la criança, de les bregues i conflictes territorials derivades d'aquestes, a més d'evitar males olors per excrements i pixums, miols en època de zel... que també afecten als moixos domèstics, que reduiran la seva vagabunderia i les seves bregues i per tant, la seva necessitat d'assilvestrar-se i formar part d'una colònia.

Amb el sacrifici eutanàsic dels moixos ferals, es deixa un buit a una colònia, que es torna a omplir per altres moixos, molts d'ells domèstics, que no han estat sanats, i és aquesta dinàmica la que volem canviar, pel bé del municipi i dels animals.

Perquè les colònies no continuïn augmentant, tant a zones urbanes com a fora vila, els veïns i veïnes que tenen moixos, han d'assumir la responsabilitat del seu benestar, fent-se càrrec completament d'aquest, per tant, de la seva sanació, xipatge i desparasitació.

Aquesta ordenança Municipal tindrà com a principal referent la llei 1/1992 de 8 d'abril de Protecció d'Animals que viuen a l'entorn humà de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Decret 56/1994 de 13 de maig que la desenvolupen, el Decret 98/2006 de 24 de novembre de modificació del Decret 56/1994, la Declaració Universal dels Drets de l'Animal, proclamada el 15 d'octubre de 1978 per la Lliga Internacional dels Drets de l'Animal, aprovada per l'UNESCO i posteriorment per l'ONU i el Tractat de Lisboa de 13 de desembre de 2007 (TFUE), que reconeix els animals com a "Sentient beings" i que insta als països membres a adaptar les seves legislacions en aquest aspecte.

 

CAPÍTOL I

Objecte

Article 1

La present ordenança té per objecte:

Regular la protecció, la tinença i la possessió d'animals i en especial, les interrelacions entre les persones i els animals domèstics que es troben a Sencelles, sigui temporal o permanentment, amb independència del lloc de residència dels propietaris o posseïdors o del lloc de registre de l'animal.

Assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, garantir la tinença responsable, reduir els abandonaments i pèrdues d'animals, fomentar la participació ciutadana en la defensa i protecció dels animals, així com la pedagogia sobre el respecte als animals i la importància de l'adopció.

Regular les activitats comercials, industrials, professionals, assistencials i de serveis que hi estiguin relacionades, en el marc de les competències i obligacions municipals.

Article 2

Els preceptes de l'ordenança han de ser d'aplicació a tota persona propietària o no d'animals i a tot el terme municipal de Sencelles

Article 3

Als efectes d'aquesta Ordenança, s'entén per:

a) Animals domèstics: els que pertanyen a espècies que habitualment es crien, es reprodueixen i conviuen amb persones i que no pertanyen a la fauna salvatge. Tenen també aquesta consideració els animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d'algun altre producte útil per a l'ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l'agricultura.

b) Animals de companyia: els animals domèstics que les persones mantenen generalment a la llar amb la finalitat de donar-se mútua companyia. Als efectes d'aquesta Ordenança gaudeixen exclusivament d'aquesta consideració els cans i els moixos.

c) Moixos ferals: s'estableix la consideració diferenciada del moix feral o assilvestrat davant del moix casolà i se'n reconeix la idiosincràsia. Són membres de l'espècie de felí domèstic (Felis catus), però no estan socialitzats amb els éssers humans i per tant no són adoptables. Els moixos ferals apareixen per l'abandonament o fugida de moixos domèstics i es converteixen en moixos ferals després de viure un temps per si mateixos o per descendència d'altres moixos ferals.

d) Animals salvatges: els autòctons i no autòctons que viuen habitualment en estat salvatge.

e) Animals salvatges en captivitat: els animals autòctons i no autòctons salvatges que, de forma excepcional, viuen en captivitat.

f) Animals exòtics: els animals de companyia, domèstics i salvatges que pertanyen a espècies originàries de territoris externs a l'àmbit geogràfic mediterrani.

g) Animal abandonat: animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n'és propietària o posseïdora. També tenen consideració d'abandonats els casos establerts al Capítol V dels animals vagabunds i abandonats d'aquesta ordenança.

h) Animal perdut: animal de companyia que duu identificació del seu origen o de la persona que n'és propietària i que no va acompanyat de cap persona.

i) Animal en situació de desempar: animal amb propietari o sense, que es troba en una situació que li suposa patiment físic o psíquic.

j) Animal salvatge urbà: animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de les ciutats i pobles, espècies de fauna salvatge no autòctona o d'altres que s'han de determinar per via reglamentària.

k) Nucli zoològic: són les agrupacions zoològiques per a l'exhibició d'animals, les instal·lacions per al manteniment dels animals de companyia, els centres de recollida d'animals, els establiments de venda i cria d'animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària. En queden excloses les instal·lacions que allotgen animals que es crien per a la producció de carn, de pell o d'algun altre producte útil per a l'ésser humà, els animals de càrrega i els que treballen en l'agricultura.

l) Instal·lació pel manteniment d'animals de companyia: establiment en què es guarden els animals de companyia i se'n té cura, com ara les residències, les guarderies, les escoles d'ensinistrament, les gosseres esportives i de caça i els centres d'importació d'animals.

m) Patiment físic: estat en el qual hi ha dolor, entès com l'experiència sensorial aversiva que produeix accions motores de protecció o canvis de conducta específics de l'espècie, com ara la conducta social.

n) Patiment psíquic: estat en el qual es produeixen signes d'ansietat i temor, com són vocalitzacions d'angoixa, lluita, intents de fuga, agressions defensives o redirigides, respostes de paralització o immobilització, salivació, panteix, micció, defecació, buidament dels sacs anals, dilatació de pupil·les, taquicàrdia o contraccions reflexes de la musculatura esquelètica que originen tremolor, tremor i altres espasmes musculars o qualsevol altra conducta definida específica de cada espècie.

o) Maltractament: causa maltractament a un animal qui li provoqui patiment, dolor o que vagin en detriment de la salut física o psíquica.

p) Alimentant de moix feral: persona voluntària encarregada d'alguna colònia de l'Ajuntament i identificada amb carnet d'alimentant.

 

CAPÍTOL II

De la tinença i tracte dels animals

Article 4

Amb caràcter general s'autoritza la tinença d'animals de companyia als habitatges urbans, tinença que queda condicionada a les circumstàncies higièniques òptimes per al seu allotjament, a l'absència de risc en l'aspecte sanitari i de seguretat.

Els animals domèstics, com s'indica el Capítol VII, hauran de ser censats i per tant, xipats. En el cas dels moixos amb accés a l'exterior, com indica l'article 25, a més, hauran de ser sanats.

Es prohibeix tenir o criar animals de producció, com ara gallines, porcs, i altres animals de corral i cries de proveïment (animals de producció segons la llei 8/2003 de 24 d'abril, de sanitat animal) en domicilis particulars, solars, patis i terrats situats en el nucli antic. A la resta de zones urbanes la seva tinença queda condicionada a les circumstàncies higièniques òptimes per al seu allotjament, a l'absència de risc en l'aspecte sanitari i de seguretat i a la inexistència de molèsties greus o continuades per als veïnats.

Article 5

La tinença d'un animal de companyia o d'un animal domèstic comporta una sèrie d'obligacions ineludibles com l'atenció veterinària. Se'ls ha de proporcionar de manera adequada, aliment, aigua, allotjament amb condicions ambientals favorables d'espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, aixopluc, així com les cures necessàries per evitar que l'animal pateixi cap sofriment  físic o psíquic i per satisfer les seves necessitats vitals, higièniques i sanitàries.

Article 6

De conformitat amb la legislació aplicable, es prohibeix expressament:

  1. Maltractar o agredir físicament o psíquicament els animals o sotmetre'ls a qualsevol mena d'humiliació o pràctica que els pugui causar sofriments o danys.

  2. Sacrificar els animals de companyia de forma no eutanàsica. El sacrifici d'aquests animals només podrà ser realitzat per un facultatiu veterinari i amb procediments eutanàsics, sense sofriment per a l'animal.

  3. Abandonar qualsevol animal.

  4. Mantenir qualsevol mena d'animal en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic i sanitari o inadequades per a les seves característiques i necessitats fisiològiques i etològiques. Els animals de ramaderia també han de ser tractats amb dignitat i afavorir el seu benestar, subministrant recer enfront de les inclemències del temps, prou aigua neta i menjar adequat i permetent que facin exercici o gaudeixin de moviment lliure i adequat a la seva etologia.

  5. Usar tota classe d'artefactes destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals que els produeixin danys o patiments o que els impedeixi mantenir el cap en posició normal. Queda prohibit, per tant, el costum de fermar les potes al coll dels animals herbívors per tal d'evitar que depredin les espècies vegetals o per qualsevol altra finalitat. Queda també prohibit l'ús d'artefactes destinats a l'ensinistrament d'animals que els puguin ocasionar danys o patiments (article 3 punts “m” i “n”). I també queda prohibit que els cans duguin morrals que els impedeixin obrir la boca al seu interior.

  6. Tenir els cans fermats a un punt fixo. Si per qualque motiu justificat, un ca hagués de romandre ocasionalment fermat s'hauran de complir les disposicions del punts 3 i 4 de l'article 7.

  7. Mantenir els animals en estat d'aïllament, sense que l'espècie o raça ho requereixi, sense rebre les atencions i el contacte social necessaris per part dels seus cuidadors, per tal de satisfer les seves necessitats etològiques, afectives i de socialització.

  8. Mutilar totalment o parcialment orelles, cues, dents o altres parts o òrgans, extirpar ungles o cordes vocals. S'exceptuen les intervencions per prescripció veterinària.

  9. Sense autorització de l'Ajuntament, exhibir amb finalitats lucratives, vendre o intercanviar animals a la via i als espais públics.

  10. L'ús d'animals en espectacles, lluites i altres activitats que impliquen el sofriment, burla, humiliació, degradació, persecució i tractament antinatural dels animals o que poden ferir la sensibilitat de les persones que les contemplen.

  11. La possessió o tinença en captivitat d'animals salvatges o considerats invasors dels nostres ecosistemes, fora dels establiments zoològics autoritzats. En cas de acreditar tenir-los a l'entrada en vigor de l'ordenança, aquests s'autoritzaran, però s'hauran de declarar en un termini de 6 mesos a l'Ajuntament, s'hauran de xipar i sotmetre a control veterinari i en cas de fuita, s'haurà de comunicar de forma immediata.

  12. La compra, venda o qualsevol altre mena de transmissió d'animals salvatges o considerats invasors dels nostres ecosistemes.

  13. Matar, molestar, capturar o comercialitzar els animals salvatges urbans.

  14. Ensinistrar animals amb el fi de reforçar la seva agressivitat.

Article 7

  1. Es prohibeix tenir cans o moixos als balcons, terrasses, galeries, patis, jardins... de mida inferior a 50 m2 de superfície lliure d'obstacles, sense tenir accés a l'interior de la casa. Disposaran d'un habitacle ben aïllat del sòl i impermeable en què arrecerar-se de les inclemències del temps, on disposaran d'un llit on descansar i on hi haurà subministrament diari de menjar i aigua neta i potable. Un ca no pot romandre tot sol a un habitatge més de 24 hores i un moix més de 72 hores, sempre amb prou subministrament de menjar i aigua.

  2. La retirada dels excrements i neteja de l'orina s'ha de fer de forma quotidiana. S'han de mantenir els espais nets i convenientment desinfectats.

  3. Els cans no podran romandre fermats, ni tancats, de forma permanent. Per aquest motiu, les finques rústiques a on hi hagi presència de cans hauran d'estar degudament tancades o els cans hauran de romandre en un espai degudament tancat a fi d'evitar-ne la fuita. La grandària del tancat no podrà ser inferior a 10 m2 per un ca, augmentant-se 5 m2 per a cada ca, quan n'hi hagi més d'un compartint el mateix recinte. Disposaran d'un habitacle ben aïllat del sòl i impermeable en què arrecerar-se de les inclemències del temps, on disposaran d'un llit on descansar i on hi haurà subministrament diari de menjar i aigua neta i potable. Se li garantirà exercici físic, permetent-li sortir del seu recinte, almanco una estona al dia. En cas que el tancament quedés deteriorat de forma que permetés la fuita al ca, aquest podrà romandre fermat a un punt fixo, amb una cadena, al manco de 5 vegades la llargaria de l'animal, per un període no superior a 15 dies, durant el qual s'haurà de reparar el tancat o fer-lo de nou.

  4. En el cas en què el ca pot romandre fermat, la cadena de subjecció de l'animal es disposarà de manera que pugui córrer al llarg d'un filferro d'una longitud no inferior a 10 metres de llargària, convenientment tibat i subjectat a un dels seus extrems al voltant del seu habitacle, amb anella corredora i cadena prima, al manco de 5 vegades la llargaria de l'animal, perquè tingui joc lateral, sense impossibilitar els moviments de l'animal a arribar amb comoditat al seu habitacle per poder-se arrecerar i a un recipient d'aigua potable i un de menjar.

  5. No podran retenir-se en captivitat, com animals domèstics o de companyia, els que pertanyen a espècies protegides o en risc d'extinció, ni aquells que no puguin adaptar-se a la captivitat (animals salvatges, autòctons i al·lòctons i animals exòtics que alliberats al medi suposin un perill per als nostres ecosistemes), bé per les seves condicions naturals, bé per representar un perill per a la salut i seguretat de les persones i dels animals amb què hi convisquin. Aquelles persones que a la publicació d'aquesta ordenança, ja tinguin en propietat algun d'aquests animals, hauran de notificar-ho en el termini de sis mesos, presentant-ne la documentació a l'Ajuntament, on se'ls donarà d'alta al cens municipal, prèvia inscripció en el registre d'animals una vegada presentada la documentació administrativa que es requereixi.

  6. Quan un animal salvatge o exòtic no hagi estat declarat i censat en el termini establert o es comprovi que no s'han adaptat les condicions de la seva tinença, l'Ajuntament podrà fer que es decomissi i es porti a un nucli zoològic adient on quedarà en custòdia fins que el propietari adapti la seva situació a aquesta ordenança. Les despeses de custòdia i manteniment de l'animal en aquest centre aniran a càrrec del propietari.

  7. L'Ajuntament és responsable de la custòdia dels animals de companyia trobats o abandonats i farà difusió per trobar al seu propietari o passat el temps reglamentari trobar un de nou o una família d'acollida. En cap cas els animals sota custòdia municipal podran ser sacrificats, excepte per qüestions humanitàries.

  8. L'Ajuntament podrà dipositar provisionalment els animals de companyia trobats o abandonats, als recintes de la seva propietat (canera de trànsit), els quals tindran una funció de dipòsit provisional mentre se cerca al propietari o una família d'acollida o es deriva, després del temps provisional, al recinte municipal externalitzat, gestionat per entitats degudament acreditades.

 

CAPÍTOL III

De la circulació dels animals de companyia

Article 8

  1. Els propietaris d'animals de companyia, específicament en el cas de cans, adoptaran les mesures necessàries perquè aquests animals no puguin anar lliurement, sense ser conduïts sota la tutela de les persones, a les vies, espais lliures públics, propietats privades o molestar a les persones que hi circulin. Així mateix hauran de circular convenientment identificats (microxip) i vacunats i tractats sanitàriament.

  2. Queda prohibida la circulació per les vies públiques i espais urbans d'aquells cans que no vagin acompanyats i conduïts mitjançant cadena, corretja o cordó resistent. Es podrà fer excepció d'aquesta norma quan es transiti per espais rurals de caràcter privat, sota la responsabilitat i supervisió del seu propietari i amb autorització del propietari de l'espai. A més, s'exceptuen en general les activitats agrícoles i ramaderes. 

  3. Els cans qualificats de perillosos hauran d'anar sempre amb morrió apropiat a la tipologia de la raça i cadena no extensible d'un màxim d'1,5 metres sense que es pugui dur més d'un ca per persona.

  4. Queden exceptuats de circular subjectes els animals de companyia que discorrin per espais lliures en els quals s'autoritzi expressament i dins els límits i en les condicions que es determinin en cada cas. Aquestes zones habilitades per als cans hauran d'estar allunyades dels espais dedicats als jocs infantils o si més no, convenientment tancades i protegides per evitar l'accés dels infants si no van acompanyats d'un adult i sota la seva responsabilitat.

  5. Als nuclis urbans i a les proximitats de les cases rurals, els moixos, si estan sanats i xipats, poden circular a lloure.

  6. A fi de controlar-ne la població i d'evitar les malalties i la seva migració als espais naturals, l'Ajuntament promourà la gestió de colònies controlades èticament (mètode CER) de moixos sanats.

  7. Queda prohibida la presència de cans i animals domèstics a zones destinades a jocs infantils.

  8. Queda prohibit rentar al carrer els animals de companyia.

  9. Queda prohibida la circulació per les vies i els espais públics o privats, de concurrència pública, d'animals d'espècies salvatges, fins i tot domesticats, sense excepció.

  10. Quan els animals hagin de romandre en vehicles estacionats haurà de ser per períodes molt curts de temps i adoptant les mesures pertinents perquè l'aireig i la temperatura siguin adients per evitar accidents i molèsties als animals.

  11. Queda prohibida l'entrada d'animals de companyia a les zones esportives, així com als actes culturals municipals realitzats a espais tancats. Excepte que hi hagi autorització expressa per part de l'Ajuntament.

  12. Els propietaris d'establiments oberts al públic podran prohibir o acceptar, al seu criteri, l'entrada i permanència d'animals domèstics als seus establiments, assenyalant-ho visiblement a l'entrada si aquesta es prohibeix, complint els requisits de les lleis vigents. Així mateix, queda prohibida l'entrada d'animals de companyia a locals destinats a la fabricació, venda, emmagatzematge, transport o manipulació d'aliments, amb excepció dels cans guia.

Article 9

  1. Queda prohibit l'abandonament d'excrements que puguin produir els cans, moixos, cavalls i altres animals en les vies, camins rurals i espais lliures públics o privats de concurrència pública. Les persones propietàries o portadores dels animals són obligades, sota la seva exclusiva responsabilitat, a la immediata recollida dels excrements que es puguin produir mitjançant la utilització d'elements, bosses o embolcalls que permetin recollir-los i guardar-los de forma segura i a depositar-los de manera higienicament acceptable en els contenidors o recipients de residus sòlids urbans.

  2. Les persones portadores d'animals han de dur sempre aquests elements, bosses o embolcalls i una botella per la neteja de miccions, preferentment d'aigua i vinagre o detergent (mai amb lleixiu o amoníac).

  3. Estan prohibides les miccions en les façanes, tanques, murs de tancament, barreres, etc. dels edificis, en els vehicles i en el mobiliari urbà. Només es permet en voreres apartades del pas de vianants, asfalt, escocells i zones verdes.

Article 10

  1. L'Ajuntament podrà establir quins animals i en quins llocs i circumstàncies poden ser alimentats per la ciutadania en els espais públics. En tot cas, les persones que donin menjar a les vies i espais de pública concurrència, hauran de tenir autorització de l'Ajuntament i fer-ho de forma higiènica, netejant les restes de menjar, retirant-ne els recipients i participant en les campanyes promogudes per l'Ajuntament i les associacions de protecció animal. Així mateix, queda prohibit donar menjar als animals a punts no controlats exceptuant els punts autoritzats per l'Ajuntament.

Article 11

  1. Els moixos que puguin ser detectats al carrer sense el corresponent xip identificatiu tindran la consideració de moixos ferals.

  2. Als moixos ferals preferentment se'ls ha d'aplicar el mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn al seu entorn).

  3. Els propietaris de solars o finques hauran de prendre mesures (barreres físiques) perquè no s'estableixin colònies felines no desitjades en el seu interior.

  4. En cas que s'hagi establert una colònia no desitjada, la retirada de la mateixa s'ha de fer aplicant el mètode CER i preferiblement, reubicant o trobar llar als moixos.

 

 

CAPÍTOL IV

Dels animals vagabunds i abandonats

Article 12

  1. Queda prohibit l'abandonament d'animals, tant al medi natural com als nuclis urbans.

  2. Els propietaris dels animals que no vulguin continuar tenint-los estan obligats a cercar per ells una llar on siguin ben tractats o donar-los a una associació protectora d'animals legalment reconeguda, al servei municipal encarregat de la seva acollida o en darrer terme, a l'entitat que en tingui delegat el servei, pagant les corresponents taxes.

Article 13

  1. Es considerarà que un animal és vagabund quan no dugui xip ni cap identificació del seu origen o del seu propietari i no vagi acompanyat de cap persona ni tengui propietari conegut. En aquest supòsit l'Ajuntament es podrà fer càrrec de l'animal.

  2. Els moixos sense xip no seran considerats en cap cas animals vagabunds. Seran tractats com animals ferals.

Article 14

  1. Les colònies de moixos ferals només seran autoritzades per l'Ajuntament i hauran d'estar senyalitzades.

  2. L'Ajuntament gestionarà les colònies controlades èticament (mètode CER de captura, esterilització i retorn al seu entorn) de moixos sanats. Aquestes colònies consistiran en l'agrupació controlada de moixos ferals, degudament esterilitzats i controlats sanitàriament, en espais públics.

Article 15

  1. Els animals vagabunds i abandonats i particularment els cans, seran recollits pels serveis que depenguin de l'Ajuntament o per l'associació o entitat legalment constituïda que l'Ajuntament designi i aconduïts al recinte municipal habilitat que se'n farà càrrec fins que aquest sigui reclamat pel propietari, cedit o adoptat. Un cop transcorregut el període legal d'espera sense que el propietari hagi comparegut, l'animal es considerarà legalment abandonat i podrà ser donat en adopció a un particular, una vegada vacunat, identificat amb xip i castrat o en acollida a alguna associació protectora d'animals legalment constituïda. En el primer cas, l'Ajuntament podrà exigir l'abonament de les despeses de manteniment, vacunació, identificació i castració.

  2. La captura i transport d'animals vagabunds i abandonats ha d'estar orientada per criteris ètics, s'ha d'efectuar utilitzant tècniques i mitjans compatibles amb els imperatius biològics de l'espècie, en condicions higièniques impecables i amb garanties per a la seguretat de les persones en general i del personal encarregat d'aquests serveis en particular.

  3. Els animals vagabunds dipositats en el centre de recollida municipal hi romandran com a mínim 15 dies, el temps que marca la Llei 1/1992 de protecció animal de la CAIB.

  4. Si es tracta d'animals salvatges o exòtics, domesticats o no, seran derivats a entitats protectores específiques de recuperació d'espècies però, en cap cas oferts en adopció a particulars.

  5. Les actuacions sanitàries que fossin necessàries durant el temps de permanència es faran sempre sota control veterinari.

  6. No es sacrificarà cap animal sense prescripció d'un veterinari.

  7. En cas que l'animal portàs algun sistema identificatiu, els corresponents serveis municipals avisaran el propietari, que disposarà d'un termini de 15 dies per recuperar-lo. Si l'animal no porta cap sistema identificatiu i és reclamat pel seu propietari aquest haurà d'acreditar que l'animal és seu, mitjançant qualsevol mitjà de prova i haurà d'identificar l'animal obligatòriament amb el microxip. En ambdós casos el propietari haurà d'abonar les despeses originades pel seu manteniment a més de presentar la cartilla sanitària amb les vacunes al dia. Si no la tengués o no estàs actualitzada, estarà en l'obligació de donar-la d'alta o d'ajustar-la a la legislació vigent.

Article 16

  1. Durant l'estada dels animals recollits pels serveis municipals a les seves dependències, l'Ajuntament es podrà assegurar que aquests rebran un tracte digne i adequat a la legislació vigent. A tal efecte podrà realitzar les inspeccions tècniques necessàries.

  2. L'Ajuntament s'encarregarà d'informar a la població sobre els animals trobats i custodiats a les seves dependències. Per això tindrà l'obligació d'informar, divulgar i fomentar la responsabilitat i l'adopció.

  3. L'Ajuntament o l'entitat col·laboradora amb què tingui conveni signat, decidirà el destí dels animals que no hagin estat recuperats o adoptats després dels 15 dies d'estada mínima a les dependències municipals, seguint la filosofia i les normes d'aquesta ordenança, evitant, en la mesura del possible, el sacrifici dels animals. En general, es podran cedir els animals a centres, refugis o societats protectores i de defensa animal legalment constituïdes que procurin un tracte digne a l'animal, que no els sacrifiquin i que fomentin la seva adopció i que compleixin la llei de benestar animal vigent.

  4. L'Ajuntament o l'entitat col·laboradora amb què tingui conveni signat decidirà a qui i en quins termes donar en adopció els animals.

  5. En el moment de donar l'animal el nou propietari haurà d'abonar les despeses de vacunació, desparasitació, cartilla sanitària, castració i identificació de l'animal. S'exigirà un tracte digne i el compliment exhaustiu de l'ordenança municipal (allotjament, cures sanitàries, vacunes, identificació, inscripció censal, control de la natalitat, educació, responsabilitat i ciutadania), signant un contracte d'adopció, en el qual, a més a més, s'especifica la provisionalitat de l'adopció, que esdevindrà automàticament definitiva al cap d'un mes de tinença de l'animal.

  6. L'Ajuntament, podrà fer tasques d'inspecció per comprovar el compliment d'aquests compromisos i retirar l'animal en cas d'incompliment.

 

CAPÍTOL V

Normes sanitàries

Article 17

Les persones posseïdores de cans, moixos i altres animals domèstics estaran obligades a vacunar-los i fer els tractaments contra aquelles malalties objecte de prevenció. Entre aquestes vacunes obligatòries s'inclou la vacunació antiràbica.

Cada propietari haurà de disposar de la corresponent cartilla sanitària, en la qual s'especificaran les característiques de l'animal, el seu estat sanitari i les dades necessàries sobre la identitat del propietari.

Article 18

Els propietaris de moixos amb accés a l'exterior hauran de realitzar un control de natalitat efectiu mitjançant intervenció quirúrgica per manescal col·legiat per evitar la proliferació incontrolada de moixos urbans i en el medi natural i renous nocturns en època de cel.

 

CAPÍTOL VI

Cens municipal

Article 19

Els propietaris d'animals de companyia (cans i moixos) han de censar els animals en el corresponent cens municipal dins el termini màxim de tres mesos, a comptar des de la data de naixement o d'adquisició de l'animal. La inscripció en el cens municipal es farà a les oficines municipals.

Article 20

Les baixes per mort o desaparició dels animals censats hauran de ser comunicades pels seus propietaris o tutors a l'oficina municipal corresponent, en un termini màxim de 3 mesos i alhora, s'haurà de presentar la documentació de l'animal.

Article 21

Les persones que transfereixin la propietat d'un animal o que canviïn d'adreça o de població estan obligats a comunicar aquest fet, les dades del nou propietari i la nova adreça al cens municipal en un termini no superior a 15 dies.

Article 22

La identificació dels animals de companyia s'ha de fer obligatòriament mitjançant la implantació del xip, que s'adaptarà, en tot cas, a la normativa de la Unió Europea.

El xip s'ha d'implantar al costat esquerre del coll de l'animal. En el cas que per una circumstància justificada no sigui possible la seva implantació al costat esquerre del coll de l'animal, s'haurà d'implantar a la zona de la creu, entre les dues espatlles i es farà constar expressament en el document acreditatiu.

La implantació del xip l'ha de realitzar un facultatiu veterinari en condicions d'asèpsia.

La persona o entitat responsable del marcatge de l'animal ha de lliurar al propietari de l'animal el document acreditatiu d'aquest fet on han de constar, almenys, les dades següents: el sistema d'identificació utilitzat, les dades de la persona o entitat que realitza aquest marcatge, l'espècie animal i la raça, el sexe i la data de naixement de l'animal.

En qualsevol transacció de l'animal de companyia, s'haurà de lliurar al nou propietari de l'animal el document acreditatiu de la seva identificació i assegurar el canvi de les dades que sigui pertinent.

Article 23

En el moment del registre al corresponent cens municipal es lliurarà al propietari la targeta censal municipal, la qual s'haurà d'anul·lar en el cas del seu decés o cessió a un tercer.

 

CAPÍTOL VII

Sacrifici d'animals i recollida dels animals ferits, els seus cadàvers i les seves restes

Article 24

El sacrifici d'animals de companyia, amb caràcter general, només podrà ser efectuat per un facultatiu veterinari per procediments eutanàsics que assegurin la prèvia sedació i anestèsia de l'animal per tal d'evitar-ne el patiment físic i psíquic.

Queda totalment prohibit tot procediment que ocasioni la mort de qualsevol altra manera.

Article 25

Queda prohibit el sacrifici d'un animal de companyia per decisió del seu tutor per motius arbitraris. El sacrifici d'un animal només s'ha de dur a terme per prescripció veterinaria.

Quan el propietari d'un animal no vulgui continuar assumint la seva tinença, estan obligats a cercar per ells una llar on siguin ben tractats o en darrer terme, donar-los a una associació protectora d'animals legalment reconeguda, al servei municipal encarregat de la seva acollida o a l'entitat que en tingui delegat el servei, pagant les corresponents taxes, si s'escau.

Article 26

L'Ajuntament és el responsable de la retirada dels animals morts a les vies públiques, així com el seu registre per tal de facilitar el reconeixement pels seus propietaris. Aquesta recollida s'efectuarà d'acord amb la legislació vigent.

L'Ajuntament gestionarà un registre de la retirada d'animals morts de les vies públiques.

Els que tinguessin coneixement de l'existència d'un cadàver o restes d'animals als espais públics o privats, de concurrència pública, ho hauran de comunicar a les oficines municipals, facilitant-ne les dades necessàries per a la seva localització i recollida, de forma immediata.

Article 27

L'Ajuntament és el responsable de la retirada dels animals ferits o malalts als espais públics, en les millors condicions possibles de transport i tracte i derivats a un centre veterinari. Un facultatiu veterinari decidirà les actuacions pertinents.

Els animals ferits o malalts passaran a ser tutelats per l'Ajuntament, per difondre la seva recollida i intentar trobar-ne el propietari. Si no es pot trobar el propietari de l'animal, aquest quedarà subjecte al què es desenvolupa al Capítol IV d'aquesta ordenança.

 

CAPÍTOL VIII

Vigilància i inspecció.

Article 28

Les persones propietàries o posseïdores d'animals domèstics o de companyia han de col·laborar amb l'autoritat competent en la comprovació de l'estat de benestar animal dels animals domèstics o de companyia objecte d'inspecció. En cas que l'animal o animals fossin

reubicats per la persona propietària o posseïdora, aquesta ha de proporcionar a l'autoritat competent la informació d'on es troba l'animal perquè es pugui fer la comprovació pertinent.

L'Ajuntament pot decomissar, i aquesta acció serà immediata, quan hi hagi indicis d'infracció dels que s'estipulen en aquesta ordenança, així com en la llei de protecció animal vigent.

Una vegada que acabin les circumstàncies que han determinat el decomís, l'animal pot ser retornat a la persona propietària. No obstant això, si aquesta ha estant sancionada, l'Ajuntament ha de determinar la destinació final de l'animal i, si escau, pot acordar cedir-lo a entitats de protecció dels animals, retornar-lo al país d'origen en el cas d'espècies exòtiques, dipositar-lo en centres de recuperació o alliberar-lo en el medi natural, si es tracta d'una espècie autòctona.

 

CAPÍTOL IX

Associacions i entitats col·laboradores.

Article 29

A efectes d'aquesta ordenança, tindran la consideració d'entitats per a la protecció i defensa i cura dels animals aquelles associacions, fundacions i organitzacions que estiguin legalment constituïdes, sense ànim de lucre i tinguin com a finalitat la protecció i defensa dels animals. Aquestes entitats tindran la condició d'interessades en els procediments administratius municipals relatius a la protecció dels animals, sempre que s'hi personin. També podran instar a l'Ajuntament perquè realitzi inspeccions en aquells casos que hi hagi indicis d'irregularitats en matèria de protecció, higiene i salubritat animal.

Les associacions per a la protecció i defensa dels animals que reuneixin aquests requisits podran signar, amb l'Ajuntament de Sencelles, un conveni de col·laboració i gestió per al compliment de la present ordenança i dels drets dels animals.

L'Ajuntament de Sencelles podrà convenir amb les entitats col·laboradores la realització de diferents funcions que es detallaran en el document de signatura del conveni, sempre dins el marc del terme municipal i respectant els temps mínims d'estada dels animals al nostre municipi.

 

CAPÍTOL IX

Infraccions i sancions

Article 30

Les accions i/o les omissions que infringeixin la present ordenança i la seva normativa complementària i l'expressada a la Llei 1/1992 de 8 d'abril de protecció dels animals que viuen a l'entorn humà de la CAIB, generen responsabilitat de naturalesa administrativa, sense perjudici de l'exigible a la via penal, civil o d'un altre ordre en què puguin incórrer.

Si es denuncia una infracció envers un animal i aquest desapareix, se sancionarà al responsable de la custòdia de l'animal per un import igual al doble de l'import màxim establert a la sanció denunciada.

Article 31

Les infraccions a què es refereix la present ordenança es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 32

Seran infraccions lleus les següents:

  1. No recollir els excrements dels animals de les voravies, vies públiques, espais públics o façanes i qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants.

  2. No portar bosses o embolcalls per recollir els excrements dels animals de la via pública, així com una botella amb aigua i vinagre o detergent per netejar l'orina i restes d'excrements. Es desaconsella emprar lleixiu.

  3. La possessió d'un ca o un moix sense xip d'identificació.

  4. La possessió d'un ca o un moix no censat, si aquest últim té accés a l'exterior.

  5. L'incompliment per part del propietari d'un animal, de l'establert a la present ordenança al capítol III, article 8, referent a la circulació dels animals de companyia.

  6. La no col·laboració amb l'Ajuntament per part de persones propietàries de solars i parcel·les rústiques a l'hora d'efectuar-hi un control de les espècies animals assilvestrades i prendre les mesures pertinents per al control de la natalitat i la salut dels animals.

  7. L'incompliment de qualsevol norma o prescripció assenyalada en aquesta ordenança que no estigui qualificada de greu o molt greu.

Article 33

Seran infraccions greus:

  1. La no vacunació o la no realització de tractaments sanitaris pertinents.

  2. L'abandonament d'un animal.

  3. La venda ambulant d'animals de companyia, salvatges o exòtics.

  4. L'incompliment dels art. 5, 6 i 7.

  5. El transport d'animals amb vulneració dels requisits establerts a l'article 8 de la Llei 1/1992 de la CAIB

  6. Obligar els animals a treballar o produir en cas de malaltia o desnutrició, o sobre-explotar-los de manera que es pugui posar en perill la seva salut.

  7. El subministrament de substàncies no permeses als animals.

  8. L'exposició o venda d'animals amb malaltia no contagiosa, tret que aquest extrem fos desconegut pel venedor en el moment de la transacció.

  9. La venda a laboratoris, clíniques o altres establiments per a experimentació, sense l'autorització de l'administració competent.

  10. La possessió, exhibició, compravenda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d'animals, l'espècie dels quals estigui inclosa en els apèndixs II i III de les CITES o C2 de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d'importació que correspongui.

  11. La tinença d'animals salvatges que no tenguin un espai suficientment gran i adequat a la seva etologia.

  12. Maltractament que no provoqui conseqüències que requereixin tractament de veterinari general o etòleg.

  13. La reiteració d'infraccions lleus.

Article 34

Seran infraccions molt greus:

  1. Les esterilitzacions, mutilacions i el sacrifici d'animals sense control facultatiu veterinari.

  2. Les agressions físiques o psíquiques de qualsevol mena que produeixen lesions a l'animal.

  3. L'abandonament reiterat d'un animal.

  4. L'incompliment dels articles 25 i 26.

  5. L'incompliment dels articles 5, 6 i 12 podran ser considerades faltes molt greus.

  6. L'exposició o venda d'animals amb malaltia contagiosa, tret que fos indetectable en el moment de la transacció.

  7. La celebració d'espectacles de bregues entre animals o d'animals amb les persones.

  8. Maltractament de l'animal si requereix tractament de veterinari general o etòleg.

  9. L'ús d'animals en tot mena de festes o espectacles en què aquests puguin ser objecte de dany, sofriment físics o psíquics, tractaments antinaturals, maltractaments, persecucions, burles o en els quals es pugui ferir la sensibilitat de l'espectador i ser antieducatiu pels infants.

  10. La possessió, exhibició, compravenda, cessió, donació o qualsevol altra forma de transmissió d'animals o de les seves parts o derivats, l'espècie dels quals estigui inclosa a l'apèndix I de la CITES o CI de la legislació comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d'importació que corresponguin.

  11. L'alliberament al medi d'espècies no autòctones que suposen un perill per a l'ecosistema i la fauna i flora autòctona.

  12. La reiteració d'infraccions greus.

Article 35

Les infraccions comeses contra els preceptes de la present ordenança i de la Llei 1/92 de 8 d'abril de la CAIB, seran sancionades de la següent forma, segons el que s'estipula a l'esmentada Llei i reglament que la desenvolupa:

  1. Les infraccions lleus, regulades a l'article 32, seran sancionades amb multa de 100 a 500 euros.

  2. Les infraccions greus, regulades a l'article 33, seran sancionades amb multa de 500,01 a 2000 euros.

  3. Les infraccions molt greus, regulades a l'article 34, seran sancionades amb multa de 2000,01 a 100.000 euros.

  4. La imposició d'una multa per falta molt greu comportarà la confiscació immediata dels animals objecte de la infracció i d'altres en possessió de l'infractor.

  5. Es podrà estudiar la possibilitat que l'infractor faci cursos de reciclatge o que se'l pugui inhabilitar per a la possessió d'animals.

Article 36

Les sancions econòmiques són compatibles amb les mesures complementàries que exigeixin les circumstàncies i en concret, amb el cessament parcial o total de l'activitat, limitació del nombre d'animals, trasllat al centre d'acolliment, confiscació, aïllament, taxes, esterilització, clausura de l'establiment, suspensió temporal o definitiva de la llicència administrativa.

Article 37

La imposició de sancions correspon al batlle.

 

Article 38

Les conductes susceptibles de sanció administrativa, una vegada tipificada i si són objecte de sanció o multa, es graduaran segons els criteris següents:

  1. La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

  2. L'ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

  3. La reiteració. Hi haurà reiteració quan hi hagi dues resolucions fermes per fets de la mateixa naturalesa en el període de tres anys o tres de distinta naturalesa en el mateix període.

Article 39

La imposició de qualsevol sanció prevista per la present ordenança no exclou la responsabilitat civil i penal i l'eventual indemnització dels mals i prejudicis que li puguin correspondre a l'infractor.

Article 40

Per imposar les sancions previstes per la present ordenança així com per la Llei de protecció dels animals 1/92 de 8 d'abril de la CAIB caldrà seguir el procediment sancionador regulat per la Llei de Procediment administratiu i pel Decret 14/1994 de 10 de febrer de l'administració de la CAIB. Pel que fa a la prescripció de les infraccions i sancions s'estarà al que disposa l'article 30 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

 

Secció II

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Tot el que no es preveu en la present ordenança s'ajustarà al que disposa la Llei 1/1992 de 8 d'abril de la CAIB i al seu reglament com també a tota legislació i normativa de rang superior existent i les que es puguin legislar posteriorment.

Segona

Queden derogades totes quantes normes municipals d'igual o d'inferior rang que es contradiguin a la present ordenança.

Tercera

D'acord amb l'article 102 de la Llei 20/2006, Municipal i de Règim Local de les Illes Balears i l'article 70.2 de la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, aquesta Ordenança entrarà en vigor, una vegada sigui aprovada definitivament per la corporació a partir de la data que es publiqui el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB) i sempre que hagi transcorregut el termini previst a l'article 65.2 de la llei reguladora de les bases del règim local.

Contra el present acord, en aplicació de l'article 112.3 de la Llei 39/2015 d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i donat que aprova una disposició de caràcter general, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, amb seu a l'Illa de Mallorca, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà al de la publicació del present acord, de conformitat amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això sense perjudici que pugui interposar qualsevol altre recurs que pogués estimar més convenient al seu dret.

Sencelles, 27 de juliol de 2021

El batle Joan Carles Verd Cirer

​​​​​​​

Contra el present Acord es podrà interposar recurs contenciós-administratiu, davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears amb seu a Palma, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà a la publicació del present anuncio, de conformitat amb l'article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa.