BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 7 d'octubre de 2021 i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte d'activitat de bodega a Son Rossinyol (TM de Sineu), en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

D'acord amb l'article 13.2 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes inclosos en l'annex II d'aquesta Llei. Entre els projectes inclosos a l'annex 2 del Decret Legislatiu, el «Proyecto de actividad de bodega en Son Rossinyol, Sineu», s'inclou als punts 1 i 2 del grup 5:

1. Instal·lacions industrials situades en sòl rústic.

2. Indústries de qualsevol classe, quan produeixin residus líquids que no s'evacuïn a través de la xarxa de clavegueram.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com a una Avaluació d'Impacte Ambiental Simplificada i seguir el procediment establert a la secció 2a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 21 del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, que li siguin d'aplicació.

2. Descripció i ubicació del projecte

El projecte pretén el canvi d'ús de part d'una antiga possessió, catalogada per l'Ajuntament de Sineu i en mal estat de conservació, a bodega de producció de vi, a partir de vinya cultivada dins l'explotació agrícola de Son Rossinyol (TM de Sineu) i inscrita al Registre Vitícola de les Illes Balears. La superfície total de l'edificació existent és de 1.992,47 m² i la part que es destinarà a bodega suposarà 968,38 m², mentre la resta de la superfície romandrà com a habitatge. L'emplaçament concret de la bodega correspon al polígon 12, parcel·la 364 i una petita part de la parcel·la 495, dins l'explotació agrícola referida. D'aquesta manera, la bodega, amb una producció anual estimada de 90.000 botelles de vi, tendrà un caràcter complementari a l'ús agrícola d'aquesta explotació.

Paral·lelament al projecte de canvi d'ús a bodega, existeix un projecte de reforma de l'habitatge, amb l'objecte de dotar a aquesta edificació de tots els serveis i equips necessaris per a permetre l'elaboració de productes procedents de la mateixa explotació. Aquest projecte planteja la substitució de totes les cobertes i diversos arranjaments en els forjats, sense afectar la façana i murs.

La bodega es distribuirà en planta baixa i planta primera, amb una superfície útil total de 706,55 m² i 103,63 m², respectivament, i disposarà de diferents parts per a dur a terme les principals tasques i usos:

-Cambra de fred, per a refredament del raïm abans del seu processament.

-Recepció del raïm, selecció i desrapat.

-Premsatge del raïm.

-Sales de fermentació.

-Sala d'envelliment en barriques.

-Embotelladora i etiquetatge.

-Sala d'envelliment en botella.

-Espais per a tast i venda de vins.

-Lavabos públics.

-Lavabo de personal.

-Magatzem de matèries primeres (caixes, botelles, etiquetes, suros…).

-Magatzem d'utensilis d'elaboració.

El projecte comptarà amb una unitat soterrada de 30 m³ de capacitat per al tractament primari + secundari d'aigües residuals (decantador-digestor i filtre biològic), que es situarà devora l'edificació.

L'evacuació de les aigües tractades es realitzarà mitjançant infiltració per zona verda, en tractar-se d'una zona que es troba damunt una massa subterrània amb excés de nitrats. Les espècies triades per a la zona verda seran plantes superiors regades mitjançant degoteig o per transsudació, i aquesta es situarà a una distància mínima de 50 m, respecte de la localització de pous d'abastiment urbà.

D'altra banda, disposarà, entre d'altres, de subministrament elèctric, amb una potència total prevista de 107.172 kW (dels quals 60 kW es destinen als equips de fred), climatització i calefacció del local, mitjançant una bomba aire-aigua i una xarxa d'aigua freda/calenta amb fan-coils com a elements terminals, i una xarxa de difusió d'aire. El subministrament d'aigua procedirà del pou d'extracció d'aigua autoritzat a la mateixa finca.

3. Avaluació dels efectes previsibles

Es preveuen els impactes següents, en relació amb les fases d'obres, funcionament i desmantellament de l'activitat:

Durant la fase d'obres, els principals efectes adversos sobre el medi ambient seran el risc de contaminació del sòl i aigües subterrànies per abocaments accidentals, la generació de pols, l'augment de trànsit rodat a la zona, relatiu al tragí de maquinària, i l'impacte paisatgístic.

Durant la fase de funcionament, els principals impactes negatius seran les emissions atmosfèriques, la generació de residus, les emissions acústiques, l'augment de trànsit rodat a la zona, el consum d'aigua (tant l'associada a l'activitat, com la sanitària), la generació d'aigües residuals (tant les associades a l'activitat, com les fecals), i el consum d'energia, mentre que com a principal impacte positiu trobam la creació de 2 llocs de feina permanents i un mínim de 6 llocs de feina temporals durant uns tres mesos, permetent la viabilitat de l'explotació agrícola de Son Rossinyol.

Durant la fase de desmantellament (no inclosa al document ambiental), els principals impactes negatius seran les emissions atmosfèriques, la generació de residus, les emissions acústiques, l'augment de trànsit rodat a la zona, relatiu al tragí de maquinària, el consum d'energia i l'impacte paisatgístic.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

L'òrgan ambiental ha realitzat les consultes següents:

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei d'Aigües Subterrànies, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei d'Agricultura (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- DG de Salut Pública i Participació, de la Conselleria de Salut i Consum.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Direcció Insular de Patrimoni, del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Medi Ambient, del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca.

En el moment de redactar el present informe, es disposa dels següents informes de les administracions previsiblement afectades:

- La Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca, amb data 6 d'abril de 2021, va informar el següent:

Es conclou que:

Com s'ha indicat en l'apartat anterior l'activitat que es proposa és un ús admès en la categoria de sòl rústic on s'emplaça la bodega, i per tant no serà necessària la declaració d'interès general prevista a l'article 26 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, amb data 19 d'abril de 2021, va informar el següent:

Es conclou que:

1. S'informa que l'activitat de la instal·lació de producció de vi és una activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) inclosa dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, per les possibles emissions a l'atmosfera de composts orgànics volàtils (COV) produïts a la fermentació del vi i per les olors.

2. Ja que la producció de vi supera la capacitat de 50.000 l/any, està sotmesa a notificació administrativa per ser una activitat del grup C. El titular haurà de realitzar la notificació a l'òrgan competent, que és la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. A la documentació a presentar d'acord amb els formats i models indicats a la pàgina web: http://atmosfera.caib.es s'haurà d'indicar, entre altres aspectes, si hi haurà equips de combustió, tipus de caldera, grup electrogen o d'altres tipus, així com tipus i quantitats estimades de combustibles a utilitzar.

3. L'EIA ha de contenir un annex sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com la vulnerabilitat davant el canvi climàtic, tot això en compliment de les disposicions de la Llei balear 10/2019, de 22 de febrer, de Canvi Climàtic i Transició Energètica.

- El Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, amb data 20 de maig de 2021, va informar el següent:

S'informa que:

Aquest projecte va ser informat favorablement per aquest servei en data 28 d'abril de 2021 (exp. SR 103/2020) al complir amb la llei agrària 3/2019, de 31 de gener.

Per tant, aquesta Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, mitjançant el servei de Reforma i Desenvolupament agrari, informa favorablement l'objecte del projecte des del punt de vista agrari.

- La Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Departament de Territori del Consell de Mallorca, amb data 30 de juny de 2021, va informar el següent:

Es conclou que:

1. S'han de complir els condicionants de les normes 22, 42, 45, 47 i 48 del PTM, esmentats a l'apartat III. Consideracions tècniques, que no es recullen a la documentació presentada.

2. S'han d'integrar paisatgísticament les edificacions de la depuradora i de la caseta de bombes, afegides per al funcionament de l'activitat.

3. Per a la connexió elèctrica s'han de soterrar les esteses si cal fer alguna intervenció d'aquest tipus als camins rurals en les condicions esmentades a l'apartat III.

4. Cal justificar la compatibilitat dels diferents usos als quals es destinarà l'edificació i si n'és el cas avaluar els efectes ambientals acumulatius que es puguin produir.

- La DG de Salut Pública i Participació, de la Conselleria de Salut i Consum, amb data 8 de juliol de 2021, va informar el següent:

Es conclou que no es pot informar atès que la documentació presenta les següents deficiències:

1. El subministrament d'aigua a l'activitat no compleix amb la normativa vigent d'aigua de consum humà: el pou no està catalogat com apte per consum humà i, atès el mal estat químic de la massa d'aigua, amb presència de clorurs i nitrats, s'ha d'estudiar la necessitat d'instal·lar una ETAP. L'aigua utilitzada a la indústria alimentària ha d'estar catalogada com APTE PER CONSUM HUMÀ.

2. L'estudi ambiental no estableix els nivells acústics i d'emissió de partícules a l'atmosfera de l'activitat durant el seu funcionament.

3. L'estudi ambiental només estableix mesures correctores relatives al consum d'aigua i d'energia elèctrica, sense establir mesures preventives.

4. L'estudi ambiental no planteja mesures preventives ni correctores referents a impactes que no siguin els indicats als punts anteriors.

5. No es contempla el desmantellament de la instal·lació.

- El Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics, amb data 6 de setembre de 2021, va informar el següent:

Es conclou que:

Es requereix la següent documentació complementària (esmena de deficiències):

En relació a l'evacuació de les aigües pluvials, segons l'art. 60 del PHIB 2019:

1.S'haurà de detallar la recollida, emmagatzematge i posterior utilització de les aigües de pluja de les edificacions principals.

2.S'hauran d'adoptar tècniques de drenatge sostenible en relació a l'aparcament de la finca.

D'altra banda, es recorda que:

1.En relació al sistema de depuració i a la reutilització de les aigües depurades:

-El sistema projectat haurà de complir amb les condicions de depuració i amb l'establert a l'article 80 i l'Annex 3 del PHIB 2019 per als establiments amb activitats econòmiques, essent preceptiu obtenir un informe favorable de l'Administració hidràulica.

-Si també es volen reutilitzar les aigües depurades com a complement per al reg de l'explotació agrària, segons el disposat a l'art. 80.9 del PHIB 2019 i l'Annex II del RD 1620/2007, s'haurà de sol·licitar una autorització de reg, la qual es regirà per l'esmentada normativa.

2.Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers alt, s'atendrà al que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística: «Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries».

5. Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i es considera que el projecte pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: el projecte pretén el canvi d'ús de part d'una antiga possessió, catalogada per l'Ajuntament de Sineu i en mal estat de conservació, a bodega de producció de vi, a partir de vinya cultivada dins la mateixa explotació agrícola. La superfície total de l'edificació existent és de 1.992,47 m² i la part que es destinarà a bodega suposarà 968,38 m², mentre la resta de la superfície romandrà com a habitatge. D'aquesta manera, la bodega, amb una producció anual estimada de 90.000 botelles de vi, tendrà un caràcter complementari a l'ús agrícola d'aquesta explotació.

La bodega disposarà de diferents parts per a dur a terme les principals tasques i usos i es distribuirà en planta baixa i planta primera, amb una superfície útil total de 706,55 m² i 103,63 m², respectivament. Així mateix, el projecte planteja una unitat soterrada de 30 m³ de capacitat per al tractament primari + secundari d'aigües residuals (decantador-digestor i filtre biològic), que es situarà devora l'edificació. L'evacuació de les aigües tractades es realitzarà mitjançant infiltració per zona verda, en tractar-se d'una zona que es troba damunt una massa subterrània amb excés de nitrats. Les espècies triades per a la zona verda seran plantes superiors regades mitjançant degoteig o per transsudació, i aquesta es situarà a una distància mínima de 50 m, respecte de la localització de pous d'abastiment urbà. La instal·lació disposarà, entre d'altres, de subministrament elèctric, amb una potència total prevista de 107.172 kW (dels quals 60 kW es destinen als equips de fred), climatització i calefacció del local, mitjançant una bomba aire-aigua i una xarxa d'aigua freda/calenta amb fan-coils com a elements terminals, i una xarxa de difusió d'aire, i subministrament d'aigua, procedent del pou d'extracció d'aigua autoritzat a la mateixa finca.

2. Ubicació del projecte: el projecte es localitza al polígon 12, parcel·la 364 i una petita part de la parcel·la 495, dins l'explotació agrícola de Son Rossinyol (TM de Sineu), que figura com a inscrita al Registre Vitícola de les Illes Balears.

D'acord amb el PTM, la zona d'estudi es troba qualificada com a Àrea de desenvolupament urbà i classificada com a sòl rústic general (SRG), i es situa dins la Unitat de Paisatge 9 (UP-9) «Pla», a un entorn agrícola. Els terrenys afectats per l'activitat de bodega no es localitzen dins cap espai de rellevància ambiental, ni cap espai definit per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, ni es troben afectats per cap àrea de prevenció de riscos (APR) d'inundació, d'erosió, d'esllavissament o d'incendi (ZAR), o àrea de protecció territorial (APT) de carreteres. Tampoc figura cap hàbitat d'interès comunitari (HIC) a la zona d'estudi.

D'altra banda, l'àmbit d'actuació situa damunt la massa subterrània 1811 M2 «Llubí», en bon estat quantitatiu, però amb mal estat qualitatiu, amb presència de clorurs i nitrats i elevada vulnerabilitat d'aqüífers a la contaminació. Els terrenys objecte d'estudi disposen d'una captació d'aigua autoritzada per la DG de Recursos Hídrics. Segons el Bioatles (quadrícula 1x1, codi 2.090), no hi figura a l'entorn cap espècie catalogada, ni amenaçada. D'acord amb l'IDEIB i el document ambiental, tampoc existeix cap element patrimonial catalogat dins la zona d'estudi.

3. Característiques del potencial impacte: cap dels factors descrits al document ambiental es qualifica com a crític. S'identifiquen dos impactes moderats, el consum elèctric i l'afecció als recursos hídrics, per la qual cosa es proposen les mesures preventives i correctores corresponents. Finalment, hi ha dos impactes positius que són la generació d'ocupació local, encara que de poca intensitat, i fer viable l'explotació agroalimentària del sòl destinat a aquest ús.

No obstant això, el document ambiental no inclou una valoració quantitativa d'aquests, sinó únicament qualitativa. Tampoc inclou la fase de cessament del projecte, ni caracteritza els impactes previsibles associats a aquesta fase. Per altra banda, no s'analitza en detall l'impacte de les emissions atmosfèriques, la generació de residus sòlids, les emissions acústiques, l'increment del trànsit rodat i el consum total d'aigua a totes les fases del projecte (obres, explotació i cessament), ni es proposen les mesures corresponents per minimitzar aquests impactes.

Respecte del consum d'aigua, no es fa referència al consum d'aigua per a la neteja dels aparells i utensilis necessaris, amb posterioritat a la producció de vi (aigües postneteja). Tampoc es quantifica el consum d'aigua previst per les visites externes, atesa l'existència de lavabos públics a la instal·lació.

Quant a les emissions atmosfèriques, només es contemplen com a efecte advers durant la fase de funcionament de la bodega, tot i que es considera que no suposaran un impacte significatiu. Només s'han tengut en compte les emissions atmosfèriques durant aquesta fase, causades per l'activitat de producció de vi, però no pel tragí de vehicles de subministrament de matèries primeres i per a la distribució i venda de vi. De la mateixa manera, durant la fase de construcció el document ambiental no fa menció a impactes negatius per emissions atmosfèriques, causats principalment per la circulació de maquinària.

Per altra banda, no es detalla la quantitat estimada i la naturalesa dels residus sòlids (subproductes) que es generaran a l'activitat, ni tampoc el seu destí o quina serà la seva gestió, ni es preveu la possibilitat de la seva reutilització dins la mateixa explotació, com a complement d'esmena orgànica de la vinya.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer. Subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el Projecte d'activitat de bodega a Son Rossinyol (TM de Sineu), atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

L'estudi d'impacte ambiental (EIA) contindrà com a mínim el que estableix l'article 35 de la Llei 21/2013, en els termes desenvolupats a l'annex VI, ambdós modificats per la Llei estatal 9/2018, així com pel que s'estableix a l'apartat 2 de l'article 21 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. S'hauran d'incloure els aspectes mencionats al present informe, que servirà com a document d'abast de l'EIA, i els indicats als informes rebuts de les administracions afectades.

L'EIA ha d'incloure, segons l'art. 21.2 del Decret legislatiu 1/2020, un annex d'incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel projecte, els efectes del seu desenvolupament i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries, així com un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i també la vulnerabilitat davant el canvi climàtic. També, segons l'article 27 d'aquest Decret Legislatiu, l'EIA ha d'incloure una avaluació de riscs. Tota la documentació haurà d'anar signada per la persona redactora i col·laboradors.

Tal com preveu l'annex VI. Estudi d'impacte ambiental i criteris tècnics de la Llei 21/2013, es realitzarà un examen multicriteri de les diferents alternatives que resultin ambientalment més adequades, inclosa l'alternativa zero o de no actuació, i que siguin tècnicament viables. Es justificarà la solució proposada en funció de diversos criteris: econòmic, funcional, entre els quals hi ha l'ambiental.

Les alternatives han de ser raonables i tècnicament i ambientalment viables. S'ha d'incloure, per a cada alternativa examinada, la identificació, quantificació i valoració dels efectes significatius previsibles de les activitats projectades sobre la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversitat, el sòl, el subsòl, l'aire, l'aigua, els factors climàtics, el canvi climàtic, el paisatge, els béns materials, inclòs el patrimoni cultural, i la interacció entre tots els factors esmentats, durant les fases d'execució, explotació i, si s'escau, durant la demolició o l'abandonament del projecte.

Si el pressupost del projecte supera el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. S'hauran d'incloure, al pressupost del projecte i l'EIA, les partides mediambientals de les mesures a aplicar i el seguiment ambiental.

A més, a l'EIA s'hauran de tenir en compte les consideracions següents:

-Segons la DG de Salut Pública, atès el deficient estat químic de la massa d'aigua subterrània, amb presència de clorurs i nitrats, s'haurà d'estudiar la necessitat d'instal·lar una ETAP (estació de tractament d'aigua potable), perquè aquesta pugui ser catalogada com a apta per al consum humà.

-S'haurà d'estudiar la possibilitat de recuperació i emmagatzematge de les aigües pluvials de les teulades i la seva reutilització en les mateixes instal·lacions, així com l'ús d'aigua regenerada per al reg de la vinya de l'explotació.

-S'hauran d'adoptar tècniques de drenatge sostenible en relació amb l'aparcament de la finca (ús de paviments permeables...). Així mateix, s'haurà de preveure la reserva de places d'aparcament per a ús exclusiu de vehicles lliures d'emissions, així com la instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric.

-Atès que la zona presenta una elevada vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, s'hauran de detallar quines mesures es duran a terme per evitar l'abocament de substàncies contaminants a cada una de les fases del projecte.

-Respecte dels subproductes de l'elaboració del vi, s'haurà d'estudiar la possibilitat de la reutilització de les rapes dins la mateixa explotació, com a complement d'esmena orgànica de la vinya. S'haurà d'incloure aquesta activitat auxiliar dins el projecte i avaluar el seu impacte, així com garantir que es compleix la normativa vigent i les condicions ambientals per a la producció de compost i la seva reutilització com a esmena orgànica a la finca, seguint les recomanacions del Codi de Bones Pràctiques Agràries, per a la seva aplicació al sòl.

-S'han d'esmenar o aclarir les deficiències següents detectades al document ambiental:

+Atès que l'activitat es desenvoluparà a una edificació ja existent, caldrà justificar la compatibilitat dels diferents usos als quals es destinarà aquesta edificació i, si n'és el cas, avaluar els efectes ambientals acumulatius que es puguin produir.

+Quant al sistema de depuració de les aigües residuals proposat al projecte, s'haurà d'especificar si aquest permet una correcta depuració dels dos tipus d'aigües residuals (procedents de l'activitat i fecals), de manera que l'efluent final sigui innocu per al medi ambient, donant compliment a l'art. 80 i a l'annex III del PHIB.

+Atès que l'horari previst de funcionament de l'activitat comprèn els dies laborables, de 8 a 20 h, s'haurien d'especificar les característiques bàsiques de l'enllumenat exterior de la instal·lació, el qual haurà de seguir els principis de racionalitat ambiental de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètic i de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, així com complir amb la norma 44 del PTM.

+L'apartat d'impactes ambientals del projecte hauria d'analitzar en detall l'impacte de les emissions atmosfèriques, la generació de residus sòlids i les emissions acústiques en totes les fases del projecte (construcció, explotació i cessament), així com proposar mesures per a la seva minimització. Per altra banda, s'hauria d'incloure una valoració quantitativa, a més de qualitativa, de cada un dels impactes del projecte.

+Quant a l'impacte del consum d'aigua, s'haurà de tenir en compte, en addició a les estimes que figuren al document ambiental, el consum anual a causa de l'ús d'aigua sanitària per part dels visitants de la instal·lació, així com el consum d'aigua relatiu a la neteja posterior dels elements relacionats amb la producció de vi (postneteja).

+Respecte del Pla de Vigilància Ambiental (PVA), s'hauran d'incloure uns indicadors clars i específics per fer un seguiment objectiu de l'efectivitat de les mesures correctores, per a cada una de les fases del projecte (obres, funcionament i cessament), així com incloure les actuacions que es duran a terme en cas d'incompliment d'algun d'aquests indicadors.

Per altra banda, es recorda que, d'acord amb la Direcció Insular de Territori i Paisatge, s'hauran de complir tots aquells condicionants de les normes 22, 42, 45, 47 i 48 del PTM, no recollits a la documentació presentada, així com preveure la integració paisatgística de les edificacions de la depuradora i de la caseta de bombes, afegides per al funcionament de l'activitat.

D'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013 l'òrgan substantiu sotmetrà el projecte i l'estudi d'impacte ambiental a informació pública durant un termini no inferior a trenta dies, mitjançant la publicació al BOIB i si escau a la seva seu electrònica. En l'anunci de l'inici de la informació pública, l'òrgan substantiu, inclourà un resum del procediment d'autorització del projecte amb la informació mínima que assenyala l'art. 36.2 de la Llei 21/2013.

A més, tal com es preveu a l'article 37 de la Llei 21/2013, simultàniament al tràmit d'informació pública, l'òrgan substantiu consultarà a les administracions públiques afectades i a les persones interessades. Es considera que s'han de realitzar les consultes següents:

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei d'Aigües Subterrànies, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei d'Agricultura (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (DG d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural), de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

- Servei de Residus i Sòls Contaminats, de la DG de Residus i Educació Ambiental.

- DG de Salut Pública i Participació, de la Conselleria de Salut i Consum.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (DG d'Energia i Canvi Climàtic), de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Direcció Insular de Patrimoni, del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Urbanisme, del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Medi Ambient, del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca.

- AESA.

Segon. El present informe ambiental, que actua com a document d'abast, es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i a la seu electrònica de la CMAIB, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al Subcomitè d'Avaluació d'Impactes Ambientals (AIA).

Tercer. L'informe d'impacte ambiental no ha de ser objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si s'escau, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte, si s'escau, d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.6 de la Llei 21/2013.

 

Palma, 7 d'octubre de 2021

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias