BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El dia 21 de juny de 2021, les autoritats sanitàries de la Comunitat de Madrid varen informar d'un brot de COVID-19 de devers 40 casos positius confirmats, entre joves que havien fet viatges de fi d'estudis a Mallorca entre el 12 i el 18 de juny.

El mateix dia, les autoritats sanitàries de la Comunitat Valenciana varen notificar un altre brot de 28 casos, produït també entre joves participants en viatges de fi de curs a Mallorca.

Els dies 23 i 24 de juny, altres comunitats autònomes varen notificat brots similars en grups d'alumnes que en les mateixes dates també havien viatjat a Mallorca de viatge de fi de curs.

Resumidament, el balanç de contagis associats a brots de COVID-19 vinculats a viatges de fi de curs a Mallorca ja supera els 900 casos i hi ha uns tres mil joves en quarantena, repartits per tot Espanya i també a Mallorca, on han hagut de quedar els contagiats confirmats o els contactes estrets, mentre s'acredita que estan en condicions òptimes per viatjar i evitar que aquests casos es propaguin exponencialment.

Afortunadament, atesa l'edat dels infectats, la gran majoria dels casos notificats han estat asimptomàtics o lleus, però ara mateix ja hi ha un nombre important de persones ingressades a l'Hospital Universitari Son Espases (ahir eren nou) i, com a mínim, s'ha infectat també un treballador d'un dels hotels.

Així doncs, i per evitar que es continuïn produint casos com els d'aquests dies passats, és imprescindible establir condicions excepcionals per a l'organització, la reserva i venda de viatges organitzats a grups multitudinaris de persones a les Illes Balears, per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 durant tot el mes de juliol de 2021.

II

Tot i que el dia 9 de maig va acabar l'estat d'alarma instaurat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 24 d'octubre, i la pròrroga que en va fer el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, l'experiència adquirida en més d'un any de lluita contra la pandèmia de SARS-CoV-2 ens ha conduit a assumir que la represa de la normalitat que representa la finalització de l'efectivitat de l'estat d'alarma no pot suposar, alhora, l'abandonament radical de les mesures elementals de prevenció i contenció de la pandèmia, tot amb la finalitat d'evitar el risc de noves onades de la malaltia que obliguin de bell nou a la presa de mesures més dràstiques per contenir-la. Escau tenir present que la declaració de situació d'emergència sanitària que va efectuar l'Organització Mundial de la Salut continua vigent i esdevé efectiva a hores d'ara i així serà, pel que fa a Espanya, fins que, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Govern de l'Estat declari expressament l'acabament d'aquesta situació de crisi sanitària. Certament, l'evolució de la lluita contra aquesta malaltia que ha pertorbat greument el desenvolupament normal de les activitats socials ha millorat manifestament i, així, la disponibilitat de vacunes efectives contra el contagi del SARS-CoV-2 i els primers indicis de teràpies efectives contra la COVID-19 ens ofereixen unes perspectives noves d'una més o menys propera represa de l'antiga quotidianitat.

Actualment, continua sent encara massa limitat el percentatge del col·lectiu de la població que està vacunada perquè els efectes de la immunització massiva siguin plenament perceptibles i, també en aquests moments, romanen sense esclarir determinades incògnites com ara quin serà l'abast temporal d'aquesta immunització induïda o quina serà la capacitat de contagi dels immunitzats a terceres persones no protegides, incògnites que fan que no es pugui prescindir de les mesures més elementals de prudència i protecció enfront del contagi.

Tampoc no es pot obviar la condició geogràfica de les Illes Balears i la influència que hi tenen a sobre els nostres visitants i la mobilitat geogràfica en general. Així doncs, és necessari mantenir les mesures de control en els ports i aeroports per prevenir i contenir el contagi de la COVID-19, i de les seves mutacions i variants, com també establir condicions especials per a l'organització, la reserva i venda de viatges organitzats a grups multitudinaris de persones a les Illes Balears, per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 durant tot el mes de juliol de 2021.

III

Quant a la normativa estatal, l'adopció i la pròrroga de mesures que puguin suposar la restricció del dret de circulació es fonamenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir-ne la pèrdua o el deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat.

L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar que hi ha un perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat. I, per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar-les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin o hi hagin estat en contacte i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Així mateix, l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, també preveu la possibilitat que les autoritats sanitàries puguin adoptar les mesures preventives que considerin pertinents quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut.

Finalment, els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recullen la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones.

IV

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, que és l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears.

D'altra banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

— Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte de les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.

— Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.

— Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

D'altra banda, el Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB núm. 60, de 08-05-2021), concreta la modificació de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, mitjançant la inclusió dels articles 49 bis, 49 ter, 49 quater, 49 quinquies i 49 sexies, que recullen les mesures concretes que, en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques competents, com també el procediment per adoptar-les.

Entre aquestes mesures hi ha mesures que comporten la limitació o la restricció de la circulació o la mobilitat en determinades franges horàries; mesures de control d'entrada a les Illes Balears, incloent-hi l'establiment de proves diagnòstiques prèvies o posteriors; restriccions a les agrupacions de persones, incloent-hi les reunions privades entre no convivents, especialment en els llocs i els espais, o per mor del desenvolupament d'activitats que comportin un risc més gran de propagació de la malaltia.

L'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública. La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, determina la competència dels jutjats i les sales contencioses administratives per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, en funció que es tracti de mesures adreçades a subjectes concrets o a col·lectivitats genèriques de persones.

VI

En conclusió, els fets descrits en els apartats I i II d'aquesta exposició ens condueixen a considerar que les reunions socials, especialment si van lligades a desplaçaments col·lectius de grups grans de persones de viatge per lleure tendeixen a facilitar la transmissió del virus de manera descontrolada, fet que es reforça per l'aparició de les darreres variants del virus, les quals manifesten unes capacitats de transmissió cada volta més altes.

Tots aquests extrems aconsellen restringir en tot allò que sigui possible el nombre màxim d'integrants dels grups de viatgers que es poden reunir en els establiments d'allotjament turístic, ja que la interacció dels membres dels grups, com també d'aquests amb tercers, afavoreix la transmissió del virus i, alhora, aquesta transmissió per convertir-se en massiva es veu afavorida per les dimensions dels grups, ja que com més gran és el grup de persones no convivents major és el nombre de contactes entre els seus membres, i allò que és encara més perillós és que són més grans els contactes amb terceres persones alienes al grup, per la qual cosa un focus de COVID-19 generat dins d'un grup de persones té més capacitat d'expandir-se de manera descontrolada com més elevat és el nombre d'integrants d'aquest grup.

En conseqüència, i tot tenint present que el control de les persones que provenen d'altres estats correspon a l'Estat espanyol —mesures que actualment es recullen en la Resolució de 4 de juny de 2021, de la Direcció General de Salut Pública, relativa als controls sanitaris que s'han de fer en els punts d'entrada d'Espanya—, davant la possibilitat que hi hagi un increment de la incidència durant l'estiu, es considera que s'han de mantenir alguns mecanismes de control sanitari dels viatgers que entrin a les Illes Balears procedents de comunitats o ciutats autònomes amb una incidència alta de COVID-19.

Per tot el que s'ha exposat en els apartats anteriors, mitjançant aquest Acord es pretén establir condicions específiques per a l'entrada a les Illes Balears de grups de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, com també per a l'allotjament de grups de transeünts en establiments d'allotjament turístic, sigui quina en sigui la procedència.

Atès que aquestes mesures són complementàries a les establertes mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 14 de juny, s'opta per establir aquestes noves limitacions durant el mateix període temporal, que és el comprés entre la publicació d'aquest Acord i el 31 de juliol de 2021, moment en què s'haurà d'analitzar si és convenient o no mantenir o suspendre l'aplicació d'aquestes mesures de control.

VII

D'acord amb l'informe del Comitè de Malalties Infeccioses de 28 de juny de 2021, fonamentat en dades tant del Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació com del Servei de Salut de les Illes Balears, en el conjunt de les illes la major part dels indicadors epidemiològics es troben en nivells de risc baix i mitjà. Entre el 10 i el 24 de juny es varen detectar 653 casos, la majoria a l'illa de Mallorca (484), seguida d'Eivissa (122), de Menorca (33) i de Formentera (14). Globalment, el dia 24 de juny la comunitat autònoma presentava una incidència acumulada a 14 dies (IA14) en la població general de 52,7 casos i la de persones amb més de 65 anys, de 12,6. El nombre reproductiu bàsic era d'1,3. Per illes, Eivissa presentava una IA14 de 77,1; Mallorca presentava una IA14 de 49,8; a Menorca l'IA14 era de 33,5, i a Formentera era de 117,6.

A més, segons l'informe, des d'aproximadament dia 22 de juny, les Illes Balears (en particular, Mallorca i Menorca), han estat escenari de brots de COVID-19 de grans dimensions entre joves, molts d'ells menors d'edat, que han visitat les Illes en viatge d'estudis. A hores d'ara, es calcula que els brots han afectat més de 900 joves viatgers de vuit comunitats autònomes (especialment Andalusia, Madrid, el País Basc, Catalunya i la Comunitat Valenciana). Es tracta de joves que han conformat grans grups i que han interactuat contínuament, de manera individual i col·lectiva, durant la seva estada a les Illes, moltes vegades incomplint les mesures de protecció (ús de mascareta i distància de seguretat, especialment, segons la Direcció General de Salut Pública i Participació). Aquest tipus de viatges i les activitats que impliquen, organitzades moltes vegades per les mateixes agències de viatges, suposen un alt risc per a la salut pública, tant de les Illes Balears com dels territoris emissors de grans grups de viatgers. Ara mateix, 249 joves integrants dels grups dels viatges d'estudis romanen aïllats o en quarantena en un hotel pont de Mallorca. Un total de 44 estudiants han donat positiu per COVID-19 i 10 han estat ingressats amb símptomes a l'Hospital Universitari Son Espases.

Així mateix, escau tenir present que aquest escenari es combina amb l'aparició o consolidació de la presència a les Illes Balears de variants noves del virus, envers les quals no hi ha encara uns indicadors clars del grau d'eficàcia que, enfront, tenen les vacunes que a hores d'ara estan autoritzades. Així ,d'acord amb els treballs de la Unitat de Genòmica del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Son Espases, les Illes Balears ja conviuen amb la soca britànica, que és la majoritària a l'arxipèlag (suposa el 58,1 % dels casos detectats a les Balears), la Delta (suposa un 24 %), la sud-africana, la colombiana, la californiana, la nigeriana o la novaiorquesa. Totes s'han detectat gràcies a la intensa feina que du a terme la Unitat de Genòmica Microbiana del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Son Espases, una de les més actives de l'Estat pel que fa a la detecció i identificació de variants noves.

D'altra banda, i pel que fa als territoris d'origen de la major part dels visitants de les illes, d'acord amb la darrera actualització del Ministeri —la número 405—, per al conjunt d'Espanya la incidència acumulada a 14 dies és de 95,03. En conseqüència, la situació epidemiològica a gairebé totes les comunitats autònomes espanyoles és lleugerament o manifestament pitjor que la de les Illes Balears.

Això és un fet que ens obliga a extremar les precaucions, i més davant la impossibilitat de la comunitat autònoma de limitar els desplaçaments des d'altres territoris, nacionals i internacionals. Es continua requerint màxima prudència, i molt més tenint en compte la situació a altres CA i a la resta del món, si més no, mentre el procés de vacunació a les illes abasti uns percentatges de població vacunada superiors als actuals que permetin assolir una immunitat de grup.

Així, l'informe del Comitè de Malalties Infeccioses de 28 de juny de 2021 conclou que la suma de la mobilitat de viatgers nacionals i estrangers cap a les Illes Balears, especialment quan implica punts d'origen amb una incidència elevada de la malaltia, juntament amb l'augment de les trobades socials, tant per part dels residents com dels visitants, pot tenir un paper important en la importació de casos i la propagació de la COVID-19.

També té un paper fonamental quant al risc de contagi el lloc on es produeixen les trobades socials. Com tothom sap, el perill d'acumulació d'aerosols en llocs amb una alta densitat de persones i una ventilació deficient incrementa el risc de contraure la malaltia i de generar situacions de superdisseminació del virus. Per això, davant el risc que suposa l'increment de l'arribada de viatgers nacionals i internacionals a les Illes Balears, es fa necessari mantenir les mesures sanitàries dirigides a reduir la possibilitat d'un augment dels contagis per COVID-19, especialment en relació amb la mobilitat de les persones a través dels ports i aeroports.

Per tot el que s'exposa, es considera també oportú prorrogar l'eficàcia de les mesures que conté l'Acord del Consell de Govern de 18 de juny de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes, es modifica l'Acord del Consell de Govern de 7 de maig de 2021 pel qual s'aprova el nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 i s'estableixen mesures excepcionals de prevenció del contagi de la COVID-19 aplicables temporalment a les illes.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 28 de juny de 2021, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que aquest Acord té per objecte establir condicions a l'entrada a les Illes Balears de grups multitudinaris de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, i per a la pernoctació de grups multitudinaris de persones, qualsevol que en sigui la procedència, com a mesura temporal i excepcional per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, a l'empara de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat; de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, i de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, modificada pel Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, durant el període comprès entre el dia 20 de juny i el dia 31 de juliol d'enguany.

Segon. Disposar que únicament es poden organitzar, reservar i vendre viatges organitzats a les Illes Balears, a grups de més de vint persones, per tal de prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 durant part del mes de juny i tot el mes de juliol de 2021, si l'organitzador inclou un responsable de grup i que els integrants acreditin, mitjançant un document oficial, una PCR negativa feta en les quaranta-vuit hores anteriors a l'accés a les Illes Balears o haver rebut la pauta completa de vacunació dins dels 8 mesos previs al desplaçament, o que acreditin amb un certificat mèdic que han passat la malaltia fa menys de 6 mesos.

Consegüentment, els establiments d'allotjaments turístics no poden allotjar grups superiors a vint persones que pertanyin a més de tres grups de convivència, tret que acreditin el compliment dels requisits establerts en el primer paràgraf d'aquest apartat.

S'exceptuen del que disposen els paràgrafs anteriors els grups de persones que es traslladin a les Illes Balears per dur-hi a terme competicions o entrenaments esportius o per participar en esdeveniments o congressos.

Tercer. Disposar que les mesures que conté aquest Acord esdevenen efectives des que es publiqui fins a les 00.00 h del dia 31 de juliol de 2021.

Disposar també que les mesures que conté l'Acord del Consell de Govern de 18 de juny de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes, es modifica l'Acord del Consell de Govern de 7 de maig de 2021 pel qual s'aprova el nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 i s'estableixen mesures excepcionals de prevenció del contagi de la COVID-19 aplicables temporalment a les illes queden prorrogades fins a les 00.00 h del dia 11 de juliol de 2021.

Quart. Disposar que els incompliments del que estableix aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Cinquè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als operadors portuaris i aeroportuaris de les Illes Balears, com també a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Sisè. Comunicar aquest Acord a la Direcció de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Setè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Octau. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 28 de juny de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez