Recomanacions generals
Terra
Com s'han de delimitar les diferents zones d'una finca?
Per agafar correctament una mostra de terra, la finca s'ha de dividir en parcel·les de mostreig homogènies. La superfície de cadascuna d'elles no ha de sobrepassar les cinc hectàrees, en el cas de cultius extensius, o les dues hectàrees, si es tracta de cultius hortícoles.
Per delimitar les diferents parcel·les s'han de tenir en compte els elements següents:
· La forma del terreny (inclinació, orientació, depressions, etc.)
· L'aspecte del sòl (material, color, zones d'acumulació d'aigua, etc.)
· El desenvolupament de les plantes
Profunditat del mostreig
La profunditat a la que s'ha d’agafar la mostra de terra depèn del cultiu que hi hagi a la parcel·la, en qualsevol cas en general és convenient eliminar els primers 5 centímetres de terra superficial. Per a la majoria de cultius n'hi ha prou en recollir terra dels primers 30 centímetres de profunditat. En el cas de cultius llenyosos amb arrels profundes, és recomanable prendre una mostra dels primers 30 centímetres, però també una mostra del subsol, entre els 30 i els 60 centímetres.
Procediment del mostreig
Per a cada parcel·la es recomana prendre entre quinze i quaranta mostres. Per escollir els punts de recollida de les mostres s'ha de seguir una trajectòria en zig-zag o bé s'ha de fer de manera sistemàtica cada certa distància, recorrent tota la superfície. Les mostres recollides s'han de ficar dins un poal o una bossa de plàstic totes juntes i mesclar-les per obtenir una mostra homogènia, convé eliminar-ne totes les restes de cultiu, les pedres, etc.
Per agafar les mostres s'ha d'utilitzar una barrina o, si no se'n té, una pala. S'ha de fer un forat en forma de V i s'ha de tallar una porció d'1,5 centímetres de la paret del forat, al llarg de tota la profunditat.
Dins una bossa de plàstic ben tancada es presentaran 0,5 kg de terra seca i porgada (1cm de llum).
Aigua
La recollida de mostra òptima és la que no modifica les propietats de l'aigua. Se n'ha de recollir aproximadament 0,5 litres. L'envàs ha d'estar ben net i el tap o tapadora ben tancant de manera que no permeti que surti aigua ni que hi entrin elements contaminants.
La mostra ha de ser representativa i homogènia. Si prové d'un sistema de distribució, s'ha d'obrir l'aixeta amb antelació i deixar córrer l'aigua uns segons, atès que en la primera escomesa hi pot haver elements contaminats o corrosius. Si procedeix d'un lloc embassat, com per exemple un safareig, la mostra s'ha d'agafar de la part central, a una profunditat mitjana. En qualsevol cas, s'ha d'omplir tot l'envàs i tapar-lo procurant no deixar-hi cap càmera d'aire.
Seguidament s'ha de dur al laboratori el més aviat possible i evitar que hi incideixi el sol de manera directa. Si pel motiu que sigui la tramesa s'ha de retrassar, convé conservar la mostra en una gelera, degut a que alguns paràmetres (com els nitrats, els nitris o l'amoníac) poden modificar-se per la calor a causa de la proliferació microbiana.
La mostra anirà dins una botella de plàstic neta de 0,5 litres.
Foliar
Les anàlisis de teixits vegetals, juntament amb les del sòl, ens permeten tenir una visió més completa de l'estat nutricional de la planta. Aquest tipus d'anàlisi ens serveix per determinar les possibles mancances en micronutrients, més difícils de determinar en el sòl.
Els nivells de nutrients varien considerablement segons l'edat, l’època i els diferents teixits de la planta, i és per això que, abans de fer l'anàlisi, s'ha de determinar quina és la part que s'ha utilitzat i quin és l'estat de creixement en què es troba el vegetal.
Procediment de mostreig
Cada unitat de mostra serà un conjunt de plantes visualment semblants, amb un desenvolupament similar, que estiguin en un mateix tipus de sòl i a les quals es practiquin unes tècniques culturals similars. Les plantes han de ser representatives de la unitat del mostreig.
Quan el terreny sembli igual, la unitat de mostreig no ha de representar una extensió superior a les següents:
· En regadius: 10.000 m2
· En cultius extensius: 25.000 m2
Normes generals per a la recollida de la mostra
La fulla que es reculli ha de ser la primera desenvolupada totalment, amb limbe i pecíol (ha de ser la quarta, cinquena o sisena començant per l'àpex). Les fulles sempre s'han d'agafar amb el pecíol.
El millor moment per a la presa de mostres són les primeres hores del matí.
La representativitat de la mostra té relació directa amb el nombre de fulles que s'hagin recollit. Per aquest motiu, s'aconsella agafar entre 25 i 30 fulles en el cas de fulles mitjanes (ametller), i més quantitat, entre 50 i 70 fulles, en el cas de fulles petites (olivera).
Material per transportar la mostra i normes de conservació
Una vegada recollida la mostra, s'ha de fer arribar al laboratori el més aviat possible i evitar l’exposició directa del sol. En cas que es retardi l'enviament, és convenient que les mostres es conservin en una gelera.
La mostra es presentarà dins una bossa de plàstic tancada hermèticament.