Comportament agronòmic de varietats locals de garrover

Introducció

El garrover (Ceratonia siliqua L.) és una espècie vegetal que pertany a la família de les lleguminoses i que es distribueix per tota la conca mediterrània. És considerat un cultiu tradicional de Mallorca i Eivissa i referències històriques constaten la importància a les Illes. Actualment el cultiu del garrover de garrover a les illes ocupa un total de 10.875 hectàrees (IRFAP, 2022) en forma majoritàriament de plantacions en secà associades amb altres cultius mediterranis com l’ametler o l’olivar. Segons un informe elaborat per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació al 2020, les Illes Balears concentren el 30% de la producció de garrova espanyola. El cultiu del garrover ha esdevingut com una de les alternatives promissòries a tenir en compte del sector dels fruits secs de les Illes, ja que contràriament a l’ametller es tolerant al bacteri Xylella fastidiosa i els darrers anys el preu de la garrova ha experimentat un augment important.

Conèixer per tant el comportament de les varietats locals de garrover de les que disposem, així com millorar les tècniques del cultiu son factors claus per donar suport al sector de la fruita seca de les Illes Balears. 

Objectiu

L’any 2014 es posa en marxa una finca experimental al terme municipal de Llucmajor amb l’objectiu d’avaluar el comportament agronòmic de dotze varietats locals de garrover mitjançant un maneig tradicional en secà. Els paràmetres estudiats són: a) forma i estructura del arbre, b) època de floració i maduració, c) producció, d) morfologia del fruit i la llavor i e) sensibilitat a plagues i malalties.

Resultats

Els resultats parcials posen de manifest diferències importants entre les varietats, fonamentalment relacionades amb la producció, la morfologia del fruit i la sensibilitat a la cercosporiosi. De l’experiència es poden diferenciar varietats que a nivell productiu resulten interesants com H-2-12, d’en Pau i Lloseta; varietats amb uns rendiments en llavor molt alts com Granja, H-2-12 o Bugadera; i varietats amb més tolerància a cercosporiosi com d’en Pau i H-2-12. Aquesta experiència esdevé un punt d’inici a futures investigacions en torn a la millora del cultiu del garrover a les Illes i a l’ús de les varietats locals com a eina important en la agricultura.

Podeu trobar l'informe complet aquí:  Informe comportament agronòmic de varietats de garrover 2023