Secció I. Disposicions generals
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA DE TRANSICIÓ ENERGÈTICA, SECTORS PRODUCTIUS I MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
Núm. 137818
Ordre 5/2023 del conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica per la qual s’aprova el Repertori d’Oficis Artesans de les Illes Balears
El Repertori d'Oficis Artesans de les Illes Balears va ser inicialment recollit en l'Ordre de la Conselleria de Comerç i Indústria de 9 de desembre de 1985, la qual s'ha anat modificant per diferents ordres de la Conselleria de Comerç i Indústria, entre d'altres, per les de 19 de desembre de 1986, de 28 de maig de 1993, de 9 de novembre de 1993, de 14 de febrer de 1997, de 9 de maig de 1997, de 3 de novembre de 2004 i de 8 de febrer de 2011.
La revisió i actualització del Repertori d'Oficis Artesans justifica la creació d'un nou repertori, actualitzat i adaptat a la situació actual del sector, que ha de substituir el que va ser aprovat fa més de 35 anys.
La Llei 4/1985, de 3 de maig, d'ordenació de l'artesania, determina el marc normatiu pel qual s'ha de regir aquest sector, ateses les característiques específiques que presenta en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
El Decret 103/2000, de 7 de juliol, pel qual es regulen la composició i les funcions de la Comissió d'Artesania de les Illes Balears, estableix, en l'article 3, com a funció pròpia d'aquest òrgan col·legiat, «elaborar i actualitzar el Repertori d'Oficis Artesans».
El Decret 41/2014, de 5 de setembre, estableix els principis generals del procediment per a obtenir la carta d'artesà o artesana, la carta de mestre artesà, el document de qualificació artesanal i la carta de mestre artesà honorífic.
El Decret 80/2010, de 18 de juny, sobre el traspàs al Consell Insular de Mallorca de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquesta institució insular que actualment exerceix l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d'artesania i de foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupament de les empreses artesanes, estableix, en la lletra c) 1.3 de l'annex, que entre les funcions i serveis que es reserva l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es troba «el manteniment, l'actualització, la difusió del Repertori d'Oficis Artesans de la comunitat autònoma, a proposta dels consells insulars». En el mateix sentit, en la lletra d) 1.2, en relació amb les funcions i serveis en què han de concórrer les administracions autonòmica i insular, disposa que «la formació i l'actualització del repertori d'oficis artesanals, de competència de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, s'ha d'establir d'acord amb la proposta dels consells insulars».
La Llei 8/1999, de 12 d'abril, d'atribució de competències als consells insulars de Menorca i d'Eivissa i Formentera en matèria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Artesania, recull en l'article 5 que, no obstant l'atribució de competències que a favor dels consells insulars de Menorca i d'Eivissa i Formentera estableix l'article anterior en matèria d'artesania, el Govern de les Illes Balears es reserva, entre d'altres, la potestat de gestionar la matèria d'artesania quan afecti més d'una illa.
D'acord amb tot l'anterior, la Comissió d'Artesania de les Illes Balears, en la sessió de 14 de juliol de 2021, finalment va aprovar un esborrany de nou Repertori d'Oficis Artesans de les Illes Balears, a iniciativa del Consell de Mallorca —que prèviament havia presentat la proposta per modificar el repertori—, amb l'objectiu de revisar-ne el contingut i donar una major coherència i unitat a la relació d'oficis artesans a les Balears, actualitzar-ne les definicions i adaptar-lo a la nova realitat social del gremi artesanal.
La Comissió d'Artesania, conscient de la importància del repertori per a l'ordenació del sector artesà i de potenciar-lo posteriorment, ha aprovat la nova llista, en la qual tenen cabuda tots els artesans i artesanes que exerceixen el seu ofici al territori de les Illes Balears.
La Comissió ha proposat també que el repertori tengui un caràcter revisable, per tal que sigui possible eliminar aquells oficis que en el futur desapareguin definitivament o s'industrialitzin, o bé que s'hi puguin afegir els nous que, si s'escau, apareguin.
Pel que fa al procediment d'elaboració de les disposicions generals, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, dedica el títol VI a la regulació de la iniciativa legislativa i de la potestat normativa de les administracions públiques, la qual recull, entre d'altres qüestions, en l'article 129, i amb caràcter bàsic, els principis de bona regulació als quals s'han d'ajustar les administracions públiques.
En aquest sentit, aquesta Ordre respon al principi de necessitat i eficàcia, el qual està justificat per l'existència de raons d'interès general, que justifiquen la creació d'un nou Repertori, actualitzat i adaptat a la situació actual del sector, que ha de substituir un repertori que va ser aprovat fa més de 35 anys. Es tracta d'una necessitat que es venia detectant des de fa anys per manca de coherència i unitat en el Repertori ara vigent, tant en els criteris d'inclusió dels oficis com en les seves definicions.
En l'actualitat, el Repertori d'Oficis Artesans de les Illes Balears està recollit en l'Ordre de la Conselleria de Comerç i Indústria de 9 de desembre de 1985, la qual s'ha anat modificant per diferents ordres de la Conselleria de Comerç i Indústria, entre d'altres, per les del 19 de desembre de 1986, del 28 de maig de 1993, del 9 de novembre de 1993, del 14 de febrer de 1997, del 9 de maig de 1997, del 3 de novembre de 2004, i del 8 de febrer de 2011.
Malgrat les modificacions esmentades en l'Ordre de la Conselleria de Comerç i Indústria de 9 de desembre de 1985 que regula el Repertori d'Oficis Artesans de les Illes Balears, durant tots aquests anys han aparegut nous oficis, han canviat molts dels ja existents i altres han desaparegut; per tant, ens trobam davant una realitat bastant diferent a la que hi havia en l'any 1985 quan es va aprovar aquest Repertori d'Oficis Artesans de les Illes Balears, de tal forma que ja no és suficient amb fer modificacions puntuals, sinó que es fa del tot necessari aprovar un nou Repertori, actualitzat i adaptat a la realitat del sector i de les circumstàncies socials, d'acord amb les necessitats detectades respecte a la regulació dels oficis artesans a les Illes Balears.
Així mateix, la norma s'adequa al principi de proporcionalitat, atès que la iniciativa que es proposa conté la regulació imprescindible per atendre la necessitat que ha de cobrir.
D'igual manera, es compleix el principi de seguretat jurídica, perquè aquesta iniciativa normativa s'exerceix en coherència amb la resta de l'ordenament jurídic.
Respecte el principi de transparència, s'ha possibilitat l'accés senzill, universal i actualitzat a la normativa en vigor i els documents propis del seu procés d'elaboració, en els termes que estableix l'article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb una clara definició d'objectius i justificació en el projecte del text normatiu i possibilitant que els destinataris potencials hagin tingut una participació activa en l'elaboració mitjançant els processos de sotmetiment a audiència i a informació pública.
Finalment, la norma s'adequa al principi d'eficiència, perquè per tal de racionalitzar la gestió dels recursos públics l'ordre no preveu càrregues administratives innecessàries o accessòries per a la consecució dels objectius finals.
Per tot això, fent ús de les atribucions que em confereix l'article 46.2 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, a proposta de la Comissió d'Artesania de les Illes Balears i d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, dict la següent
ORDRE
Article únic
Objecte
S'aprova el Repertori d'Oficis Artesans de les Illes Balears que s'inclou com a annex a aquesta Ordre.
El Repertori d'Oficis Artesans té caràcter revisable, i es pot revisar a proposta dels consells insulars i amb l'aprovació de la Comissió d'Artesania de les Illes Balears.
Disposició derogatòria única
Normes derogades
Queda derogada l'Ordre de la Conselleria de Comerç i Indústria de 9 de desembre de 1985 per la qual s'aprova el Repertori d'Oficis Artesans de les Illes Balears, així com totes les disposicions del mateix rang o inferior que s'hi oposin, contradiguin o siguin incompatibles amb el que disposa aquesta Ordre.
Disposició final única
Entrada en vigor
Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Palma, (signat electrònicament: 22 de febrer de 2023)
El conseller de Transició Energètica Sectors Productius i Memòria Democràtica Juan Pedro Yllanes Suárez
ANNEX 1 Repertori d'oficis artesans de les Illes Balears
RELACIÓ PER FAMÍLIES:
I. ARTS DE LA MAR:
1. CALAFATADOR/A
2. CONSTRUCTOR/A DE PLANXES (shapers)
3. MESTRE/A D'AIXA
4. REHABILITADOR/A D'EMBARCACIONS
5. REMOLAR
6. VELER/A
7. XARXER/A
II. ARTS GRÀFIQUES I PAPER:
8. DIBUIXANT
9. ENQUADERNADOR/A
10. FOTÒGRAF/A ANALÒGIC/A
11. GRAVADOR/A ESTAMPADOR/A
12. PAPERER/A
13. RETOLISTA
14. IMPRESSOR/A DE SERIGRAFIA
III. ARTS NATURALS:
15. ASSECADOR/A DE FLORS I PLANTES
16. CERER/A
17. DESTIL·LADOR/A D'ESSÈNCIES
18. FLORISTA
19. JARDINER/A
20. PERFUMER/A
21. SABONER/A
22. COSMÈTIC/A NATURAL
IV. ARTS PLÀSTIQUES:
23. BETLEMISTA
24. CAMPANER/A DE COPINYES
25. CARASSER/A
26. DAURADOR/A
27. ESCULTOR/A
28. MODELISTA
29. PINTOR/A
V. FANG:
30. CERAMISTA
31. ESCUDELLER/A
32. GERRER/A
33. OLLER/A
34. TEULER/A
35. FIGURER/A
36. SIURELLER/A
VI. FIBRES VEGETALS:
37. CORDADOR/A DE CADIRES
38. CORDER/A - CORDONER/A
39. MENESTRAL/A DE LES FIBRES VEGETALS
40. ESPARTER/A
41. LLATER/A
VII. FUSTA:
42. BOTER/A
43. FUSTER/A GROLLER/A
44. FUSTER/A PRIMATER/A
45. MARQUETER/A
46. REPARADOR/A DE MOBLES
47. TORNER/A DE FUSTA
VIII. METALL:
48. ESMOLADOR/A
49. MENESTRAL/A DE METALLS D'ALIATGE
50. FERRADOR/A
51. FERRER/A
52. FORJADOR/A
53. FONEDOR/A
54. GANIVETER/A
55. LLAUNER/A
56. PICAROLER/A
57. SERRALLER/A
58. TORNER/A DE METALLS
IX. MULTIDISCIPLINÀRIA:
59. MENESTRAL/A INTERDISCIPLINARI/ÀRIA
60. ATTREZZISTA
61. CARACTERITZADOR/A DE PERSONATGES
62. EMMOTLLADOR/A
63. FABRICANT DE JOGUINES
64. REHABILITADOR/A DE VEHICLES
65. CARBONER/A
X. MESURES DEL TEMPS:
66. RELLOTGER/A
XI. MÚSICA:
67. AFINADOR/A
68. CONSTRUCTOR/A D'INSTRUMENTS MUSICALS DE PERCUSSIÓ
69. CONSTRUCTOR/A D'INSTRUMENTS MUSICALS DE TECLA
70. CONSTRUCTOR/A D'INSTRUMENTS MUSICALS DE VENT DE FUSTA
71. CONSTRUCTOR/A D'INSTRUMENTS MUSICALS DE VENT DE METALL
72. CONSTRUCTOR/A D'INSTRUMENTS MUSICALS DE VENT MECÀNIC. ORGUENER
73. CONSTRUCTOR/A D'INSTRUMENTS MUSICALS TRADICIONALS (INSTRUMENT)
74. VIOLER/A – LUTIER
XII. ORNAMENTACIÓ:
75. ARGENTER/A
76. BIJUTER/A
77. ENCASTADOR/A
78. ESMALTADOR/A
79. GRAVADOR/A
80. JOIER/A
81. LAPIDARI/ÀRIA
XIII. PEDRA I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE:
82. CALCINER/A
83. MENESTRAL/A DE MATERIALS PER A LA BIOCONSTRUCCIÓ
84. GUIXAIRE
85. MESTRE/A D'OBRES EN CONSTRUCCIÓ TRADICIONAL
86. CONSTRUCTOR/A DE MOLINS
87. MESTRE/A DE PEDRA EN SEC
88. MOSAÏCISTA
89. PICADOR/A DE PEDRA
90. RAJOLER/A
91. ELABORADOR/A DE REVESTIMENTS
92. EMBLANQUINADOR/A
93. TRENCADOR/A DE MARÈS
XIV. PELL I CUIRO:
94 ADOBADOR/A DE PELLS
95. CUIRETER/A
96. GUARNICIONER/A
97. MARROQUINER/A
98. ODRER/A
99. PELLETER/A
100. REPUSSADOR/A
101. SELLETER/A
XV. TEIXITS I CONFECCIÓ
102. ENFELTRADOR/A
103. BRODADOR/A
104. CAPELLER/A
105. COSIDOR/A
106. CREATIU/IVA DE LABORS DE RETALLS (PATCHWORK)
107. FILADOR/A
108. MATALASSER/A
109. MODISTA
110. PASSAMANER/A
111. PUNTAIRE
112. SASTRE/ESSA
113. PATRONISTA
114. TAPISSER/A
115. TEIXIDOR/A D'ALT LLIÇ
116. TEIXIDOR/A DE BAIX LLIÇ
117. TEIXIDOR/A DE TELES DE LLENGÜES
118. TEIXIDOR/A DE PUNT
119. TEIXIDOR/A DE TELA EN DRAP I TEIXITS DE TELA DE GONELLA DE BURELL
120. TINTORER/A
121. TONEDOR/A
XVI. CALÇAT:
122. AVARQUER/A
123. ESPARDANYER/A
124. FORMER/A
125. PATRONISTA
126. SABATER/A
127. TALONER/A
XVII. VIDRE:
128. BUFADOR/A DE VIDRE
129. VIDRIER/A DE «CANDILÓN»
130. VIDRIER/A DE FORN
131. VITRALLER/A
XVIII. ALIMENTACIÓ:
132. ALAMBINER/A
133. AFINADOR/A DE FORMATGES
134. APICULTOR/A
135. ASSAONADOR/A DE FRUITA SECA
136. BUNYOLER/A
137. CERVESER/A
138. CUINER/A TRADICIONAL
139. EMBOTIDOR/A
140. ESPECIER/A
141. FORMATGER/A
142. FORNER/A
143. GALETER/A
144. GELATER/A
145. HERBOLARI/ÀRIA
146. LICORER/A
147. MELMELADER/A
148. MESTRE/A EN FLAONS
149. NEULER/A
150. PASTISSER/A TRADICIONAL
151. SALADOR/A D'OLIVES
152. SALINER/A
153. SALSER/A
154. SEQUER/A
155. TAFONER/A
156. TORRADOR/A DE CAFÈ
157. TORRONER/A
158. VINATER/A
159. XOCOLATER/A
160. ELABORADOR/A D'ORELLETES
161. SIFONER
162. SUCRER/A CONFITER/A
163. CARNISSER/A
I. FAMÍLIA DE LES ARTS DE LA MAR:
Família Arts de la mar
Activitat Construcció d'embarcacions
Ofici Calafatador/Calafatadora
Definició Persona que té per ofici segellar les juntes de les taules que conformen les barques de fusta, especialment les tradicionals, emprant generalment estopa i quitrà.
Família Arts de la mar
Activitat Construcció d'embarcacions
Ofici Constructor de planxes/Constructora de planxes (shaper)
Definició Persona que té per ofici elaborar planxes de surf, de surf de vela i altres tipus de planxes que s'utilitzen per navegar (en el cas de les planxes de surf de vela) o per planar damunt les ones de la mar (en el cas de les planxes de surf). Es coneix les persones que ho fan com a shapers.
Família Arts de la mar
Activitat Construcció d'embarcacions
Ofici Mestre d'aixa/Mestra d'aixa
Definició Persona que té per ofici elaborar i reparar embarcacions de fusta, el seu moblament interior i l'equipament bàsic. L'instrument característic d'aquest tipus de fusteria és l'aixa.
Família Arts de la mar
Activitat Rehabilitació d'embarcacions
Ofici Rehabilitador d'embarcacions/Rehabilitadora d'embarcacions
Definició Persona que té per ofici el condicionament d'embarcacions de vela o de motor, respectant els processos de creació, els materials, l'estètica i la funcionalitat pròpia del vaixell, mitjançant tècniques de diferents oficis artesans i l'encreuament de diverses metodologies de treball.
Família Arts de la mar
Activitat Fabricació de rems
Ofici Remolar
Definició Persona que té per ofici, en una drassana o a bord d'una embarcació, la fabricació, la conservació i la reparació dels rems.
Família Arts de la mar
Activitat Elaboració de veles
Ofici Veler/Velera
Definició Persona que té per ofici fer o adobar veles per a embarcacions.
Família Arts de la mar
Activitat Elaboració de xarxes
Ofici Xarxer/Xarxera
Definició Persona que té per ofici elaborar o reparar xarxes i aparells per a la pesca mitjançant el trenat de fibres naturals o sintètiques (incloent-hi qui fabrica nanses per a la pesca).
II. FAMÍLIA DE LES ARTS GRÀFIQUES I PAPER:
Família Arts gràfiques i paper
Activitat Tècniques gràfiques tradicionals
Ofici Dibuixant
Definició Persona que té per ofici realitzar figures, imatges o delineació manual amb ajuda d'alguna eina (llapis, pinzell, tableta gràfica...). Té com a característica primordial l'ús del traç o la línia amb tècniques molt variades. En el cas de crear una narrativa seqüencial es tractaria d'un dibuixant de còmic; en el cas de sintetitzar conceptes en una imatge, es tractaria d'un il·lustrador o il·lustradora, ambdós inclosos en la denominació de dibuixant.
Família Arts gràfiques i paper
Activitat Enquadernació
Ofici Enquadernador/Enquadernadora
(Relligador, a l'illa de Menorca)
Definició Persona que té per ofici enquadernar llibres i altres textos impresos, aplegant, cosint o encolant-ne els plecs i cobrint-los amb tapes (en ocasions també fan carpetes o caixes enquadernades).
Família Arts gràfiques i paper
Activitat Operacions de laboratori analògic
Ofici Fotògraf analògic/Fotògrafa analògica
Definició Persona que té per ofici fer les operacions pròpies de laboratori analògic de fotografia, i du a terme el procés fotoquímic que implica l'ús de material fotosensible actiu i la seva estabilització (revelat), per a obtenir i processar imatges. També pot fer les fotografies.
Família Arts gràfiques i paper
Activitat Tècniques gràfiques tradicionals
Ofici Gravador estampador/Gravadora estampadora
Definició Persona que té per ofici elaborar dibuixos gravats sobre diversos suports (metall, fusta, pedra...) i/o l'estampació de les imatges sobre tot tipus de superfícies amb tòrcul o premsa manual. El gravat es pot fer en relleu (xilografia, linòleum) o en buit (punta seca, aiguafort, aiguatinta), en el cas de la litografia es tractaria d'una tècnica planogràfica.
Família Arts gràfiques i paper
Activitat Fabricació de paper
Ofici Paperer/Paperera
Definició Persona que té per ofici elaborar fulls fets amb pasta de fibres vegetals, principalment cel·lulosa, mòltes, blanquejades i diluïdes en aigua que es fa assecar i endurir per procediments especials per a la seva obtenció. El paper artesanal es fa full per full.
Família Arts gràfiques i paper
Activitat Retolació artesanal
Ofici Retolista
Definició Persona que té per ofici dissenyar i elaborar anuncis, textos amb lletres dibuixades o logotips de manera manual, que es fan per ser exhibits. L'execució pot ser amb diferents tècniques i estils.
Família Arts gràfiques i paper
Activitat Tècniques gràfiques tradicionals permeogràfiques
Ofici Impressor de serigrafia/Impressora de serigrafia
Definició Persona que té per ofici crear i/o reproduir documents i imatges sobre diferents suports amb una tècnica d'impressió que consisteix a transferir una tinta a través d'una malla microperforada en un marc. El pas de la tinta es bloqueja en les àrees on no hi ha d'haver imatge mitjançant una emulsió o vernís, i queda lliure la zona per on ha de passar la tinta.
III. FAMÍLIA DE LES ARTS NATURALS:
Família Arts naturals
Activitat Assecar plantes
Ofici Assecador de flors i plantes/Assecadora de flors i plantes
Definició Persona que té per ofici assecar flors i plantes amb procediments naturals. Per dur a terme aquestes labors s'han de tenir coneixements bàsics de botànica, així com de l'època i tècnica de recol·lecció. Inclou les persones que a més fan objectes amb aquesta matèria primera, com ara corones, adorns personals o complements de moda.
Família Arts naturals
Activitat Cereria
Ofici Cerer/Cerera
Definició Persona que té per ofici treballar amb cera per a crear productes amb usos diferents, com ara espelmes, fanals, figures, etc. Com a matèria primera s'utilitzen preferentment ceres naturals.
Família Arts naturals
Activitat Destil·lació
Ofici Destil·lador d'essències/Destil·ladora d'essències
Definició Persona que té per ofici elaborar aigües florals (hidrolats) i olis essencials d'arbres i plantes.
Família Arts naturals
Activitat Art floral
Ofici Florista
Definició Persona que té per ofici manipular flors i/o vegetació, tant de cultiu propi com aliè, amb fins ornamentals, tenint en compte les tècniques i el disseny dels diferents tipus de muntatges, l'harmonia dels colors i la sostenibilitat dels productes emprats.
Família Arts naturals
Activitat Jardineria sostenible
Ofici Jardiner/Jardinera
Definició Persona que té per ofici dissenyar i/o tenir cura de jardins i espais naturals d'estil mediterrani, emprant preferentment especies autòctones i que requereixen un mínim ús d'aigua.
Família Arts naturals
Activitat Producció de cosmètics
Ofici Perfumer/Perfumera
Definició Persona que té per ofici elaborar fragàncies amb aromes agradables, mitjançant la destil·lació o maceració de plantes i flors aromàtiques, amb una sola essència o diverses en harmonia. Ha de complir amb les regulacions relatives a la fabricació i venda de productes cosmètics.
Família Arts naturals
Activitat Producció de cosmètics
Ofici Saboner/Sabonera
Definició Persona que té per ofici elaborar sabó amb processos fets a mà i mitjançant saponificació en fred. Escull les seves matèries primeres, crea les fórmules dels seus sabons, els fabrica, controla els seus productes acabats, els empaqueta i els comercialitza. Ha de complir amb les regulacions relatives a la fabricació i venda de productes cosmètics.
Família Arts naturals
Activitat Producció de cosmètics
Ofici Cosmètic natural/Cosmètica natural
Definició Persona que dissenya i elabora articles de cosmètica natural de manera artesanal. El producte final i el procés d'elaboració ha de comptar amb els registres sanitaris oportuns, així com complir amb qualsevol altra normativa d'aplicació. Ha de conèixer les propietats de les matèries primeres que utilitza.
IV. FAMÍLIA DE LES ARTS PLÀSTIQUES:
Família Arts plàstiques
Activitat Creació i muntatges de betlems
Ofici Betlemista
Definició Persona que té per ofici dissenyar i fabricar figures del naixement de Jesús, commemoratives del Nadal i al·lusives als fets narrats en els Evangelis, incloent-hi els artesans i artesanes que elaboren els complements per a les ambientacions (cases, naturalesa, objectes, etc.) i el muntatge del betlem.
Família Arts plàstiques
Activitat Elaboració de campanes de vidre amb flors de copinyes
Ofici Campaner de copinyes/Campanera de copinyes
Definició Persona que té per ofici fabricar motius decoratius, principalment florals, realitzats amb copinyes naturals, generalment dins campanes de vidre.
Família Arts plàstiques
Activitat Creació de carasses i caparrots
Ofici Carasser/Carassera
Definició Persona que té per ofici dissenyar i fabricar carasses i caparrots, típics de festes populars, generalment, amb una barreja de paper, cola i aigua acolorida.
Família Arts plàstiques
Activitat Aplicació de pans d'or i plata
Ofici Daurador/Dauradora
Definició Persona que té per ofici aplicar làmines de pa d'or fi i/o plata a la manera tradicional, sobre una base realitzada amb bol, aplicades amb brotxa polonesa i brunyides amb pedra d'àgata.
Família Arts plàstiques
Activitat Escultura
Ofici Escultor/Escultora
Definició Persona que té per ofici dissenyar i crear escultures amb qualsevol material, tant orgànic com inorgànic, o amb una combinació de diversos materials, amb coneixements de les tècniques d'execució.
Família Arts plàstiques
Activitat Modelisme
Ofici Modelista
Definició Persona que té per ofici elaborar un model original a una escala inferior o superior a la normal per ser utilitzat com a original o model a seguir. Els modelistes treballen a partir de dibuixos o dissenys, amb diferents tipus de material i una àmplia gama d'eines manuals i maquinària per fer models precisos. Inclou qui fa els models sense escala, com els miniaturistes.
Família Arts plàstiques
Activitat Pintura
Ofici Pintor/Pintora
Definició Persona que té per ofici dissenyar i pintar, amb diferents tècniques, coses reals o imaginàries, de manera objectiva o abstracta, amb coneixements de les tècniques tradicionals d'execució.
V. FAMÍLIA DEL FANG:
Família Fang
Activitat Ceràmica
Ofici Ceramista
Definició Persona que té per ofici dissenyar i elaborar objectes de caràcter utilitari o decoratiu, conformats amb diferents tipus d'argila revestida amb esmalts vidriats.
Família Fang
Activitat Ceràmica
Ofici Escudeller/Escudellera
Definició Persona que té per ofici elaborar escudelles, recipients i utensilis de fang ferruginós cuit.
Família Fang
Activitat Ceràmica
Ofici Gerrer/Gerrera
Definició Persona que té per ofici elaborar tota mena d'objectes i gerres d'argila calcària cuita.
Família Fang
Activitat Ceràmica
Ofici Oller/Ollera
Definició Persona que té per ofici elaborar greixoneres i cassoles amb fang ferruginós refractari cuit.
Família Fang
Activitat Ceràmica
Ofici Teuler/Teulera
Definició Persona que té per ofici elaborar tota mena de materials per a la construcció en fang cuit.
Família Fang
Activitat Ceràmica
Ofici Figurer/Figurera
Definició Persona que té per ofici dissenyar i elaborar figures de tots els tipus i temes diversos, realitzats amb el modelatge del fang.
Família Fang
Activitat Ceràmica
Ofici Siureller/Siurellera
Definició Persona que té per ofici elaborar siurells típics de Mallorca. Són de fang cuit, pintats i amb un dispositiu per a xiular.
VI. FAMÍLIA DE LES FIBRES VEGETALS:
Família Fibres vegetals
Activitat Cordar cadires
Ofici Cordador de cadires/Cordadora de cadires
(Encordador/a de cadires, a Eivissa i Formentera)
Definició Persona que té per ofici elaborar els seients de les cadires fetes amb corda de bova, espart, pita i d'altres matèries filamentoses.
Família Fibres vegetals
Activitat Elaborar cordes
Ofici Corder/Cordera
Definició Persona que té per ofici confeccionar cordes a partir de diferents fibres vegetals, com espart o cànem; inclou el cordoner/cordonera, que confecciona cordons amb fibres com ara seda, lli, llana o qualsevol altra matèria filamentosa.
Família Fibres vegetals
Activitat Elaborar objectes de fibres vegetals
Ofici Menestral de les fibres vegetals/Menestrala de fibres vegetals
Definició Persona que té per ofici elaborar tot tipus d'objectes amb fibres vegetals: espart, cànem, bova o boga, vímet, jute, rami, sisal, etc. Inclou els antics oficis com espadador, estamer, estorer, granerer, palmer o panerer.
Família Fibres vegetals
Activitat Elaborar objectes de fibres vegetals
Ofici Esparter/Espartera
Definició Persona que té per ofici elaborar tot tipus d'objectes amb espart.
Família Fibres vegetals
Activitat Llatar
Ofici Llater/Llatera
(Llatrer/a, a l'illa de Menorca)
Definició Persona que té per ofici elaborar objectes amb fibres vegetals de fulles de garballó (margalló, Chamaerops humilis), pitra o espart. El procés d'elaboració i de transformació és artesanal: recol·lectar, assecar i blanquejar, escaldar, escoar, esbrinar o llatar. A Eivissa és molt tradicional realitzar llata d'espart de cinc camades (soles d'espardenya), de cinc a quinze camades (senalla, barsa) i de set camades (capells de floc).
VII. FAMÍLIA DE LA FUSTA:
Família Fusta
Activitat Elaborar botes
Ofici Boter/Botera
Definició Persona que té per ofici elaborar i reparar botes, destinades a contenir, generalment, vins, licors o begudes espirituoses. Inclou el que fabrica almuds i barcelles a Mallorca.
Família Fusta
Activitat Fusteria
Ofici Fuster groller/Fustera grollera
(Arader, a l'illa de Menorca)
Definició Persona que té per ofici fabricar tot tipus d'objectes comuns de fusta (portes, finestres, persianes, tanques, mobles...). Inclou els mestres d'arades i carros. A Menorca, fuster que es dedica especialment a fer arades, carros i altres arreus de llenya propis de l'agricultura.
Família Fusta
Activitat Fusteria
Ofici Fuster primater/Fustera primatera
Definició Persona que té per ofici dissenyar i fabricar mobles, ja siguin models únics o series reduïdes, i que utilitza tècniques manuals en les diverses fases de producció, generalment, amb fustes de qualitat. Aquests artesans i artesanes realitzen els acabats de la fusta, ja sigui amb laques orgàniques, ceres o olis (inclou el denominat ebenista en altres llocs).
Família Fusta
Activitat Marqueteria
Ofici Marqueter/Marquetera
Definició Persona que té per ofici dissenyar, dibuixar i fer calats per embotir làmines de fusta prèviament retallades com a decoració en objectes. Si les peces són fines làmines de fusta de diferents colors (generalment nobles) es tracta de marqueteria. Si els embotits són d'altres materials com ivori, ós, ceràmica, pedra, etc., l'ofici es denomina taraceador.
Família Fusta
Activitat Rehabilitació de mobles
Ofici Reparador de mobles/Reparadora de mobles
Definició Persona que té per ofici recuperar mobles deteriorats amb tècniques específiques. El criteri d'intervenció ha de respectar els elements originals així com l'existència de la pàtina antiga (incloent-hi antigues intervencions amb valor històric).
Família Fusta
Activitat Torn
Ofici Torner de fusta/Tornera de fusta
Definició Persona que té per ofici tallar peces de fusta que giren sobre si mateixes mitjançant un torn, amb l'ajuda d'eines tallants.
VIII. FAMÍLIA DELS METALLS:
Família Metalls
Activitat Esmolar
Ofici Esmolador/Esmoladora
Definició Persona que té per ofici agusar el tall d'instruments i eines tallants, fent ús principalment d'una pedra esmeril en un torn.
Família Metalls
Activitat Treballs amb aliatges
Ofici Menestral de metalls d'aliatge/Menestrala de metalls d'aliatge
Definició Persona que té per ofici fabricar o adobar objectes mitjançant metalls com el coure, l'estany o els seus aliatges, bronze, llautó o alpaca (Cu-Ni-Zn). Inclou els antics oficis de courer, llautoner, peller.
Família Metalls
Activitat Ferreria
Ofici Ferrador/Ferradora
Definició Persona que té per ofici clavar les ferradures als cascs d'un equí, després d'ajustar-les segons la disposició particular del casc i l'anatomia de l'animal, per tal de protegir-les.
Família Metalls
Activitat Ferreria
Ofici Ferrer/Ferrera
Definició Persona que té per ofici treballar en la fabricació, el muntatge i l'ajust d'elements i peces metàl·liques de ferro i acer, utilitzant tècniques de tall, temprat i soldadura. No implica necessàriament la fusió del metall.
Família Metalls
Activitat Forja
Ofici Forjador/Forjadora
Definició Persona que té per ofici treballar en la fabricació, el muntatge i l'ajust d'elements i peces metàl·liques de ferro i acer per a la construcció de peces i elements artístics (forja), utilitzant tècniques de tall, temprat, rebladura i soldadura a la fornal.
Família Metalls
Activitat Fosa
Ofici Fonedor/Fonedora
Definició Persona que té per ofici fondre i liquar metalls (aliatge de ferro i carboni —de 2,5 a 4 % de carboni— en el cas de ferro colat, no forjable), minerals o altres cossos sòlids fins a obtenir metall líquid, que s'aboca o cola en motlles, on se solidifica i refreda, i s'obtenen objectes sòlids. Aquest procés es denomina modelatge.
Família Metalls
Activitat Elaboració de ganivets i navalles
Ofici Ganiveter/Ganivetera
Definició Persona que té per ofici fabricar navalles, ganivets o altres objectes tallants, amb empunyadures de diversos materials. Inclou qui fa els tradicionals trinxets de diferents tipus (trinxeter).
Família Metalls
Activitat Treballar amb llauna
Ofici Llauner/Llaunera
(Llanterner, a l'illa de Menorca)
Definició Persona que té per ofici elaborar objectes de llauna, amb tècniques i eines específiques.
Família Metalls
Activitat Treballar amb metall
Ofici Picaroler/Picarolera
Definició Persona que té per ofici fabricar picarols o esquelles.
Família Metalls
Activitat Treballar amb metall
Ofici Serraller/Serrallera
Definició Persona que té per ofici dissenyar, elaborar i/o reparar objectes artístics de ferro o acer, com panys, picaportes, frontisses, claus i altres objectes.
Família Metalls
Activitat Torn
Ofici Torner de metalls/Tornera de metalls
Definició Persona que té per ofici tornejar objectes de metall.
IX. FAMÍLIA MULTIDISCIPLINÀRIA:
Família Multidisciplinària
Activitat Diverses disciplines
Ofici Menestral interdisciplinari/Menestrala interdisciplinària
Definició Persona que té per ofici l'elaboració d'objectes decoratius o utilitaris amb l'aplicació de tècniques de diferents oficis, materials de diferents naturalesa o la seva combinació.
Família Multidisciplinària
Activitat Escenografia
Ofici Attrezzista
Definició Persona que té per ofici recrear un espai de forma genèrica, entenent aquest com el conjunt d'elements que permeten reproduir un determinat clima o ambient.
Família Multidisciplinària
Activitat Efectes especials
Ofici Caracteritzador de personatges/Caracteritzadora de personatges
Definició Persona que té per ofici la realització de canvis en l'aparença física d'una persona per transformar-la en un personatge determinat. Per a això s'utilitzen complements com perruques, pròtesis, postissos i maquillatge especialitzat en caracterització.
Família Multidisciplinària
Activitat Motllos
Ofici Emmotllador/Emmotlladora
Definició Persona que té per ofici fer motllos amb diferents materials (naturals o sintètics) i tècniques específiques.
Família Multidisciplinària
Activitat Elaboració de joguines
Ofici Fabricant de joguines
Definició Persona que fabrica joguines, pepes i tot tipus de jocs d'entreteniment de manera artesanal mitjançant diferents materials i tècniques.
Família Multidisciplinària
Activitat Rehabilitació de vehicles antics a motor
Ofici Rehabilitador de vehicles/Rehabilitadora de vehicles
Definició Persona que té per ofici el condicionament de vehicles històrics a motor respectant els processos de creació, els materials, l'estètica i la funcionalitat pròpia del vehicle, mitjançant tècniques de diferents oficis artesans i l'encreuament de diverses metodologies de treball (cromatge, esmaltadura, tapisseria, tècniques de metall, fusta, etc.). Inclou les bicicletes, les aeronaus, els trens i qualsevol altre vehicle.
Família Multidisciplinària
Activitat Producció de carbó vegetal
Ofici Carboner
Definició Persona que fa carbó de llenya. També rep el nom de sitger.
X. FAMÍLIA DE LES MESURES DEL TEMPS:
Família Mesures del temps
Activitat Rellotgeria
Ofici Rellotger/Rellotgera
Definició Persona que té per ofici la construcció o reparació de rellotges analògics de tot tipus.
XI. FAMÍLIA DE LA MÚSICA:
Família Música
Activitat Afinador d'instruments de tecla
Ofici Afinador/Afinadora
Definició Persona que té per ofici afinar instruments musicals de corda de tecla, percudida (piano) i/o pinçada (clau) o vent mecànic (orgue).
Família Música
Activitat Construcció d'instruments
Ofici Constructor d'instruments musicals de percussió/Constructora d'instruments musicals de percussió
Definició Persona que té per ofici construir instruments musicals de percussió, tant de so determinat (timbals, carilló, xilòfon, celesta, campanes tubulars) o indeterminat, amb membranes (tambor, caixa, bombo, pandereta); de metall (plats, cròtals, triangle, gong, cascavells) o de fusta (castanyoles, matraca, maraques, caixa xinesa, claus, fuet, güiro).
Família Música
Activitat Construcció d'instruments
Ofici Constructor d'instruments musicals de tecla/Constructora d'instruments musicals de tecla
Definició Persona que té per ofici construir o reparar instruments musicals de corda de tecla, percudida (piano) i/o pinçada (clau).
Família Música
Activitat Construcció d'instruments
Ofici Constructor d'instruments musicals de vent fusta/Constructora d'instruments musicals de vent fusta
Definició Persona que té per ofici construir un o diversos instruments musicals de vent fusta, com flauta, flautí, clarinet, oboè, corn anglès, fagot, saxòfon, gaites.
Família Música
Activitat Construcció d'instruments
Ofici Constructor d'instruments musicals de vent metall/Constructora d'instruments musicals de vent metall
Definició Persona que té per ofici construir un o diversos instruments musicals de vent metall com trompes, trompetes, trombons, tubes.
Família Música
Activitat Construcció d'instruments
Ofici Constructor d'instruments musicals de vent mecànic/Constructora d'instruments musicals de vent mecànic. Orguener/a
Definició Persona que té per ofici construir, reparar i/o afinar orgues, orguener/a. S'inclou també el que té per ofici construir acordions.
Família Música
Activitat Construcció d'instruments
Ofici Constructor d'instruments musicals tradicionals/Constructora d'instruments musicals tradicionals
Definició Persona que té per ofici construir un o diversos instruments musicals tradicionals com guitarrons, xeremies, flabiols, tamborins, tarotes, ocarines, simbombes, castanyoles, bimbaus, flautes, espasins.
Família Música
Activitat Construcció d'instruments de corda
Ofici Violer/Violera o Lutier
Definició Persona que té per ofici construir instruments musicals de corda, tant fregada (violins, violes, violoncels, contrabaixos) com polsada (guitarres, arpes, llaüts, bandúrries, violes, saltiris).
XII. FAMÍLIA DE L'ORNAMENTACIÓ:
Família Ornamentació
Activitat Joieria
Ofici Argenter/Argentera
Definició Persona que té per ofici elaborar objectes d'argent.
Família Ornamentació
Activitat Elaboració de bijuteria
Ofici Bijuter/Bijutera
Definició Persona que té per ofici elaborar peces artístiques destinades a l'ornamentació, realitzades amb matèries primeres de qualsevol tipus, que no siguin materials preciosos, de les quals es fa una modificació manual substancial, de tal manera que el producte final és diferent de les matèries primeres que el componen.
Família Ornamentació
Activitat Joieria
Ofici Encastador/Encastadora
Definició Persona que té per ofici la subjecció, fixació o encastament de pedres precioses en una muntura o carcassa de metall fabricada pel joier. La unió de les pedres sobre el seu suport requereix, per la seva importància i dificultat, uns coneixements i habilitats específics.
Família Ornamentació
Activitat Joieria
Ofici Esmaltador/Esmaltadora
Definició Persona que té per ofici esmaltar, entenent-se per esmaltar recobrir d'esmalt, que és un vernís vitri que s'aplica per fusió a un metall o a d'altres materials.
Família Ornamentació
Activitat Gravació
Ofici Gravador/Gravadora
Definició Persona que té per ofici gravar sobre diferents materials com fusta, metalls (nobles o no) o vidre amb eines com punxons, gúbies, burins, ciselles, etc.
Família Ornamentació
Activitat Joieria
Ofici Joier/Joiera
Definició Persona que té per ofici elaborar i/o reparar peces ornamentals mitjançant metalls preciosos o altres tipus de materials.
Família Ornamentació
Activitat Joieria
Ofici Lapidari/Lapidària
(Glíptic/Glíptica, a l'illa de Menorca)
Definició Persona que té per ofici dissenyar i tallar pedres precioses.
XIII. FAMÍLIA DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE I DE LA PEDRA:
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Elaboració de cal
Ofici Calciner/Calcinera
Definició Persona que té per ofici elaborar calç i altres aglutinants, emprats en morters, pintures, emblanquinats i revestiments tradicionals i sostenibles.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Construcció sostenible
Ofici Menestral de materials per a la bioconstrucció/Menestrala de materials per a la bioconstrucció
Definició Persona que té per ofici elaborar tot tipus de materials utilitzats en la bioconstrucció i arquitectura sostenible com són adobs, blocs d'argila compactada, blocs de palla, aïllants de llana, de cànem o de clovella d'arròs, etc. Aquests elements es realitzen preferentment amb materials locals, per la qual cosa contribueixen a impulsar l'economia local i la sostenibilitat.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Fabricació i ús de guix
Ofici Guixaire
Definició Persona que té per ofici treballar el guix en la construcció i/o la seva fabricació.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Construcció
Ofici Mestre d'obres en construcció tradicional/Mestra d'obres en construcció tradicional
Definició Persona que té per ofici construir i/o reparar elements de caràcter tradicional com ara torres dels molins, sínies, tafones, cellers, pous, cisternes, canalitzacions, escales, solats (encintats, emmarcats, codolats) i que té la capacitat de construir voltes i arcs de pedra escairada (estereotomia).
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Construcció de molins
Ofici Constructor de molins/Constructora de molins
Definició Persona que té per ofici construir o reparar molins i altres enginys tradicionals. L'ofici es classifica en funció del tipus de molí i d'enginy tradicional:
1. Molins de vent: a) fariners b) d'extracció d'aigua
2. Molins hidràulics
3. Molins de sang
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Construcció en pedra en sec
Ofici Mestre de pedra en sec/Mestra de pedra en sec
(Paredador, a Menorca)
(Mestre/a de paret de pedra seca, a Eivissa i Formentera)
Definició Persona que té per ofici construir elements de pedra en sec, sense cap morter, fang o ciment que lligui les pedres, com són parets, marges, barraques, camins, canals o fonts de mina, etc. Als llocs de Mallorca on abunden més les parets seques se'ls coneix com paredadors o paredadores i a les zones de muntanya com a margers o margeres.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Mosaic
Ofici Mosaïcista
(Musivari, a l'illa de Menorca)
Definició Persona que té per ofici decorar parets, sòls i altres superfícies, mitjançant la incrustació de tessel·les de diferent naturalesa i color damunt morters, generalment de calç, formant composicions figuratives o geomètriques.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Construcció
Ofici Picador de pedra/Picadora de pedra
Definició Persona que té per ofici fer treballs de tall, escalabornat, llaurat, esculpit, motllurat, poliment, col·locació, assentament i neteja d'elements de tot tipus de pedres naturals, marès, calcàries, marbres, etc. amb tècniques tradicionals. Inclou l'ofici de picapedrer.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Rajoles
Ofici Rajoler/Rajolera
Definició Persona que té per ofici fabricar rajoles amb diferents tipus de matèria prima i procediments específics.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Revestiments tradicionals
Ofici Elaborador de revestiments/Elaboradora de revestiments
Definició Persona que té per ofici elaborar i aplicar revestiments sobre superfícies que poden ser tradicionals (morter mallorquí, de calç, enlluïts amb aplicació de rebles de pedra) o més especialitats com esgrafiats, estucats, etc.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Revestiments tradicionals
Ofici Emblanquinador/Emblanquinadora
Definició Persona que té per ofici emblanquinar parets amb calç. Ofici molt beneficiós per a la sostenibilitat mediambiental i íntimament lligat a l'ofici de calciner.
Família Construcció sostenible i pedra
Activitat Extracció de pedra
Ofici Trencador/a de marès
Definició Persona que té per ofici extreure els blocs de pedra de dins la pedrera. El marès és el material principal utilitzat a Menorca en la construcció des de temps immemorial.
XIV. FAMÍLIA DE LA PELL I EL CUIRO:
Família Pell i cuiro
Activitat Adob de pells
Ofici Adobador de pells/Adobadora de pells
Definició Persona que té per ofici l'adob de tot tipus de pell d'origen animal.
Família Pell i cuiro
Activitat Cuiro
Ofici Cuireter/Cuiretera
Definició Persona que té per ofici treballar amb cuiro objectes de tot tipus (decoratius o utilitaris) i/o peces de vestir.
Família Pell i cuiro
Activitat Guarnicioneria
Ofici Guarnicioner/Guarnicionera
Definició Persona que té per ofici elaborar guarnicions de cavalleries i altres corretges.
Família Pell i cuiro
Activitat Marroquineria
Ofici Marroquiner/Marroquinera
Definició Persona que té per ofici elaborar objectes i complements de pell.
Família Pell i cuiro
Activitat Elaboració d'odres
Ofici Odrer/Odrera
Definició Persona que té per ofici elaborar, amb cuir, útils per a líquids, normalment vi o oli, i que acostumen a conservar la forma de la pell de l'animal.
Família Pell i cuiro
Activitat Pelleteria
Ofici Pelleter/Pelletera
Definició Persona que té per ofici confeccionar peces d'abric amb pells adobades que conserven el pelatge natural.
Família Pell i cuiro
Activitat Decoració de cuiro
Ofici Repussador/Repussadora
Definició Persona que té per ofici la utilització de pell o cuiro per realitzar elements decoratius ressaltant relleus sobre la superfície, emprant tècniques tradicionals o actuals (repussar, policromar, gravar, estampar, modelar).
Família Pell i cuiro
Activitat Elaboració de cadires de cavalleria
Ofici Selleter/Selletera
(Seller, a l'illa de Menorca)
Definició Persona que té per ofici elaborar tota mena de cadires per a les cavalleries.
XV. FAMÍLIA DELS TEIXITS I LA CONFECCIÓ:
Família Teixits i confecció
Activitat Producció de feltre
Ofici Enfeltrador/Enfeltradora
Definició Persona que té per ofici elaborar feltre. Es tracta d'un mètode de compactació de fibres d'origen natural (fonamentalment de llana d'ovella) amb diverses tècniques específiques que donen com a resultat una tela no teixida, és a dir, sense trama ni ordit.
Família Teixits i confecció
Activitat Brodats
Ofici Brodador/Brodadora
Definició Persona que té per ofici adornar o enriquir teles i teixits mitjançant brodats amb filatures de diversos materials o bé extreure els fils per crear calats.
Família Teixits i confecció
Activitat Capells
Ofici Capeller/Capellera
Definició Persona que té per ofici dissenyar i confeccionar capells i tocats.
Família Teixits i confecció
Activitat Costura
Ofici Cosidor/Cosidora
Definició Persona que té per ofici cosir peces de vestir, no té per què dissenyar ni fer patrons. Cus les peces ja retallades segons el patró donat. Inclou qui dissenya i elabora complements i objectes de teles cosides.
Família Teixits i confecció
Activitat Labor de retalls (Patchwork)
Ofici Creatiu de labors de retalls/Creativa de labors de retalls (Patchwork)
Definició Persona que té per ofici confeccionar teles a partir de retalls cosits de materials i colors diferents, seguint unes pautes i uns patrons determinats.
Família Teixits i confecció
Activitat Filat
Ofici Filador/Filadora
Definició Persona que té per ofici elaborar fils a partir de fibres d'origen animal o vegetal per a la seva utilització en la fabricació de teixits, brodats o puntes.
Família Teixits i roba
Activitat Teixits i confecció
Ofici Matalasser/Matalassera
Definició Persona que té per ofici realitzar matalassos i coixins de manera artesanal emplenats amb fibres naturals, generalment de llana.
Família Teixits i confecció
Activitat Moda i disseny
Ofici Modista
Definició Persona que té per ofici dissenyar i elaborar peces de vestir, generalment per a dona però també per a home. Dissenya, fa patrons, crea prototips, selecciona teixits, talla, ajusta i confecciona, entre d'altres coses.
Família Teixits i confecció
Activitat Passamaneria
Ofici Passamaner/Passamanera
Definició Persona que té per ofici dissenyar i confeccionar peces de galó o trenzilla, cordons, borles, flocadures i altres adorns d'or, plata, seda, cotó o llana, entre d'altres materials, que serveixen per guarnir i adornar.
Família Teixits i confecció
Activitat Elaboració de randes
Ofici Puntaire
Definició Persona que té per ofici dissenyar i elaborar randes, mitjançant la tècnica de puntes al coixí, boixets o macetes, agulles o ganxet (randa).
Família Teixits i confecció
Activitat Sastreria
Ofici Sastre/Sastressa
Definició Persona que té per ofici tallar i confeccionar roba a mida per a home, especialment mudades (vestits jaqueta), camises i abrics.
Família Teixits i confecció
Activitat Moda i disseny
Ofici Patronista
Definició Persona que es dedica a dissenyar, crear, modificar i tallar patrons.
Família Teixits i confecció
Activitat Tapisseria
Ofici Tapisser/Tapissera
Definició Persona que té per ofici entapissar mobles, especialment cadires i sofàs.
Família Teixits i confecció
Activitat Teixit d'alt lliç
Ofici Teixidor d'alt lliç/Teixidora d'alt lliç
Definició Persona que té per ofici elaborar tapissos o estores. Aquests teixits s'elaboren a telers verticals.
Família Teixits i confecció
Activitat Teixit de baix lliç
Ofici Teixidor de baix lliç/Teixidora de baix lliç
Definició Persona que té per ofici elaborar teixits en telers horitzontals en els quals es disposa l'ordit i es projecten les llançadores per formar la trama.
Família Teixits i confecció
Activitat Teixit de teles de llengües
Ofici Teixidor de teles de llengües/Teixidora de teles de llengües
Definició Persona que té per ofici la fabricació artesanal de teles de llengües. Es tracta d'una tècnica de producció de teixits denominada ikat, on es fa una tinció prèvia, per reserva, abans de teixir-los.
Família Teixits i confecció
Activitat Teixit de punt
Ofici Teixidor de punt/Teixidora de punt
Definició Persona que té per ofici l'elaboració de teixits de punt amb tècnica d'agulles.
Família Teixits i confecció
Activitat Elaboració de teixits tradicionals
Ofici Teixidor/a de tela de drap i teixits de tela de gonella de burell
Definició Persona que té l'ofici de elaborar teixits de drap o teixits de gonella de burell (que tenen llana i estopa).
Família Teixits i confecció
Activitat Tintura
Ofici Tintorer/Tintorera
(Tenyidor/a, a Eivissa i Formentera)
Definició Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils o fils, d'origen animal o vegetal.
Família Arts naturals
Activitat Tosa
Ofici Tonedor/Tonedora
Definició Persona que té per ofici tallar amb estisores la llana de la ovella viva, realitzant tirades arquejades formant figures típiques amb diferents patrons.
XVI. FAMÍLIA DEL CALÇAT:
Família Calçat
Activitat Sabateria
Ofici Avarquer/Avarquera
Definició Persona que té per ofici elaborar avarques, calçat típic de Menorca.
Família Calçat
Activitat Sabateria
Ofici Espardenyer/Espardenyera
Definició Persona que té per ofici elaborar espardenyes. L'espardenya és un calçat de sola de cànem trenat (d'espart o de jute) i teixit de cotó o cànem. Hi ha moltes variants, entre d'altres, amb vetes que es lliguen al turmell. A Eivissa i Formentera l'espardenya té sola d'espart, cànem o jute amb coberta de pitra, d'espart o de lona. L'espardenya amb coberta de lona, a aquestes illes, s'anomenava sabatilla.
Família Calçat
Activitat Sabateria
Ofici Former/Formera
Definició Persona que té per ofici elaborar formes per a la fabricació de sabates. Requereix coneixements d'anatomia del peu, punts de suport, forma i parts de la forma, alçada del tacó, etc.
Família Calçat
Activitat Sabateria
Ofici Patronista
Definició Persona que té per ofici dissenyar i elaborar patrons per fabricar calçat.
Família Calçat
Activitat Sabateria
Ofici Sabater/Sabatera
Definició Persona que té per ofici elaborar sabates de diferents materials.
Família Calçat
Activitat Sabateria
Ofici Taloner/Talonera
(Taconer/Taconera, a Eivissa i Formentera)
Definició Persona que té per ofici motlejar i fabricar els talons de les sabates.
XVII. FAMÍLIA DEL VIDRE:
Família Vidre
Activitat Vidre bufat
Ofici Bufador de vidre/Bufadora de vidre
Definició Persona que té per ofici donar forma al vidre fos bufant-lo mitjançant una canya.
Família Vidre
Activitat Elaboració de vidre de «candilón»
Ofici Vidrier de «candilón»/Vidriera de «candilón»
Definició Persona que té per ofici transformar barretes o tubs de vidre amb un bufador per crear figures.
Família Vidre
Activitat Elaboració d'objectes de vidre
Ofici Vidrier de forn/Vidriera de forn
Definició Persona que té per ofici elaborar objectes de vidre mitjançant l'ús del forn. Inclou el fusing o fusió del vidre (en pla) i el termoformat (amb relleu).
Família Vidre
Activitat Elaboració de vitralls
Ofici Vitraller/Vitrallera
Definició Persona que té per ofici elaborar composicions pictòriques que combinen vidres de colors, units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
FAMÍLIA DE L'ALIMENTACIÓ
L'artesania agroalimentària té una vinculació amb el sector agrari, però també una incidència en la higiene i sanitat, per la qual cosa requereix un tractament específic.
D'altra banda, es fa necessari regular, en benefici tant d'elaboradors com de consumidors i consumidores, la utilització de les paraules artesà i artesanal quan es refereixin a la producció de productes agroalimentaris, definir les empreses que poden utilitzar aquesta qualificació i establir els requisits necessaris per gaudir de la condició d'artesà o artesana agroalimentari/ària.
Generalitats respecte de tots els oficis i productes derivats de l'alimentació artesanal
Activitats de manipulació, elaboració i transformació de productes agroalimentaris que, complint els requisits establerts per normativa, estiguin subjectes a unes condicions que es proposa regular per definir-ne un procés productiu que garanteixi a la persona consumidora un producte final individualitzat, de qualitat i amb característiques diferencials, obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal de l'artesà o artesana.
L'artesania alimentària ha de complir una sèrie de condicions, com són:
1. Ingredients i matèries primeres: qualitat, proximitat, absència d'estabilitzants, conservants i additius.
2. Condicions higienicosanitàries: els productes elaborats han de complir les disposicions vigents.
3. Processos d'elaboració: predominantment manuals; tot i això, s'admet un cert grau de mecanització en operacions parcials, exceptuant-ne sempre la selecció de les matèries primeres.
4. La responsabilitat i direcció del procés de producció recauen en un artesà alimentari, el qual ha de prendre part directa i personal en l'execució del treball.
XVIII. FAMÍLIA DE L'ALIMENTACIÓ:
Família Alimentació
Activitat Elaboració de begudes espirituoses
Ofici Alambiner/Alambinera
Definició Persona que té per ofici destil·lar herbes, cereals o productes d'origen agrícola en alambí de coure per elaborar begudes. En el cas del Gin de Maó s'elabora per destil·lació d'alcohol etílic d'origen agrícola i baies de ginebró en alambins de coure (Juniperus communis) utilitzant com a combustible el foc directe de llenya.3
Família Alimentació
Activitat Elaboració de formatge
Ofici Afinador de formatges/Afinadora de formatges
Definició Persona encarregada del procés de maduració dels formatges a través de transformacions enzimàtiques, el que determina les característiques que defineixen les diferents varietats de formatge, com el seu gust, la textura o el cos.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de mel i derivats
Ofici Apicultor/Apicultora
(Abellerol, a l'illa de Menorca)
Definició Persona que té per ofici tenir cura de les abelles en el seu medi, les caseres, per a l'elaboració de productes derivats, com són la mel, el pròpoli, la gelea, el pol·len, la cera, etc., seguint un procés natural que no modifiqui les seves propietats essencials.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Assaonador de fruita seca/Assaonadora de fruita seca
Definició Persona que té per ofici assaonar fruites seques com ametlles o d'altres amb diferents condiments, tant dolços com salats.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Bunyoler/Bunyolera
Definició Persona que té per ofici fer bunyols de massa de pasta, fregits en oli, amb forma arrodonida, que pot dur forat en el centre o no.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de begudes espirituoses
Ofici Cerveser/Cervesera
Definició Persona que té per ofici elaborar una beguda alcohòlica, no destil·lada, i sense pasteuritzar, de sabor amarg, que es fabrica amb grans de germinats d'ordi o altres cereals, aquest midó es fermenta en aigua amb llevat i s'aromatitza sovint amb llúpol, entre d'altres plantes.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Cuiner tradicional/Cuinera tradicional
Definició Persona que té per ofici elaborar plats preparats amb receptes tradicionals de les Illes Balears.4
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes carnis
Ofici Embotidor/Embotidora
Definició Persona que té per ofici omplir atapeïdament un budell de carn capolada, generalment, de porc, fins a posar-lo tibant. L'artesà o artesana ha de controlar tot el procés d'elaboració, utilitzant ingredients de qualitat, amb una bona compensació de greix, espècies de qualitat, sense farines i respectant el procés de maduració natural.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de condiments
Ofici Especier/Especiera
Definició Persona que es dedica a elaborar substàncies aromàtiques que poden ser picants, emprades per a condimentar el menjar. S'ha de respectar el procés natural de maduració de la planta, així com fer una selecció manual de les parts de més qualitat.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de formatge
Ofici Formatger/Formatgera
Definició Persona que es dedica a elaborar formatges, preferentment amb llet provinent d'animals propis, a fi de controlar la seva alimentació i la qualitat de la llet utilitzada en el producte.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Forner/Fornera
Definició Persona que té per ofici fer pa, panets i altres productes de forn tradicionals de les Illes Balears.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de galetes
Ofici Galeter/Galetera
Definició Persona que té per ofici fer galetes artesanes de tot tipus, tant dolces com salades.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Gelater/Gelatera
Definició Persona que té per ofici fer gelats artesans amb ingredients propis de les Illes Balears.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Herbolari/Herbolària
Definició Persona que té per ofici cercar o cultivar, recollir i tractar plantes aromàtiques per elaborar productes amb característiques específiques. S'ha de respectar el procés natural de maduració de la planta. La selecció de les fulles s'ha de fer preferentment de forma manual per tal que el resultat tengui la màxima qualitat.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de begudes espirituoses
Ofici Licorer/Licorera
Definició Persona que té per ofici elaborar licors amb els procediments de destil·lació en alambí de coure, maceració o una combinació d'ambdues. En el cas de les herbes de Mallorca s'obtenen mitjançant la barreja d'una beguda espirituosa anisada amb una solució hidroalcohòlica, aromatitzada per maceració i/o destil·lació de plantes, i addició d'aigua, alcohol etílic d'origen agrícola i facultativament sacarosa. En el cas de les herbes eivissenques es tracta d'una beguda espirituosa anisada amb una graduació alcohòlica entre el 24 % i el 38 % en volum, aromatitzada amb plantes i edulcorada amb sacarosa. A Eivissa també es produeix la Frígola, un licor elaborat a partir de la destil·lació de la flor de frígola, a la qual s'afegeix una mescla d'alcohol de melassa i sucre, donant com a resultat un licor dolç amb una graduació d'uns 30º. Hi ha licors que s'elaboren amb la tècnica de maceració, com el cas del Palo de Mallorca, que es pot obtenir per maceració i/o infusió d'escorça de quina i d'arrels de genciana, amb sucre, sacarosa caramel·litzada i alcohol etílic.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Melmelader/Melmeladera
Definició Persona que té per ofici produir melmelada, confitura i/o gelea. Inclou qui fa codonyat.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Elaborador/a de flaons
Definició Persona que té per ofici elaborar flaons, pastís típic de la cuina pitiüsa amb base feta amb farina, anís i oli que després s'omple amb una pasta feta amb ous, formatge, sucre i herba sana.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Neuler/Neulera
Definició Persona que té per ofici elaborar neules, producte dolç típic de les Illes Balears, la característica principal del qual és que està embolicat en forma de canonet. Existeixen varietats amb xocolata i cremes de fruits secs.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Pastisser tradicional/Pastissera tradicional
Definició Persona que té per ofici elaborar tot tipus de pastissos, tant dolços com salats, propis de les Illes Balears.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Salador d'olives/Saladora d'olives
Definició Persona que té per ofici amanir o condimentar productes agroalimentaris (com olives, però també fonoll marí, tàperes o d'altres) per obtenir diferents tipus de sabors, afegint-los condiments com sal, espècies, vinagre, etc.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Saliner/Salinera
Definició Professional expert en el funcionament del sistema de les salines marines i encarregat del manteniment de les basses, des de la captació de l'aigua de la mar al seu origen fins a la cristal·lització de la sal. Entre les seves funcions també es troba l'extracció mecànica de la sal marina als cristal·litzadors i el seu assecat, l'extracció manual i assecat en taules de la sal marina verge, així com la collita manual i assecat en taules de la flor de sal.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de condiments
Ofici Salser/Salsera
Definició Persona que té per ofici elaborar tot tipus de salses i cremes per condimentar aliments.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de condiments
Ofici Sequer/Sequera
Definició Persona que té per ofici recollir, preparar i assecar productes agrícoles a la manera tradicional com ara albercocs, tomàtigues, pebres i figues, entre d'altres (a Eivissa i Formentera s'utilitzen tomates i pebreres).
Família Alimentació
Activitat Elaboració d'oli
Ofici Tafoner/Tafonera
Definició Persona que té per ofici elaborar olis d'oliva verges, que són els olis obtinguts del fruit de l'olivera, únicament per procediments mecànics o per altres procediments físics en condicions, especialment tèrmiques, que no produeixin l'alteració de l'oli, que no hagin tingut més tractament que la rentada, la decantació, la centrifugació i el filtratge. Tot el procés productiu ha d'estar controlat per l'artesà o artesana, la cura dels arbres, la recol·lecció de l'oliva, la selecció i l'elaboració final de l'oli en tafona (o trull, a Eivissa i Formentera) per tal de garantir la qualitat del producte.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Torrador de cafè/Torradora de cafè
Definició Persona que té per ofici seleccionar, mesclar i torrar, mitjançant l'acció del foc, diversos tipus de cafè en gra, per tal de despertar les aromes i els sabors del producte final.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Torroner/Torronera
Definició Persona que té per ofici elaborar el dolç tradicional de Nadal el component principal del qual és l'ametlla.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de begudes espirituoses
Ofici Vinater/Vinatera
Definició Persona que té cura del vi i treballa al celler. Per vi s'entén la beguda alcohòlica resultant de la fermentació del most, suc de raïm. Tot el procés productiu ha d'estar controlat per l'artesà o artesana, la cura del cep, la recol·lecció del raïm, la selecció i l'elaboració del vi en un celler propi per tal de garantir la qualitat del producte.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Xocolater/Xocolatera
Definició Persona que té per ofici la fabricació de productes elaborats a base de cacau. Entre els productes que elabora el xocolater es troben tauletes, bombons, ous i altres figures, així com xocolata en pols o xocolata líquida.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes de reposteria tradicional
Ofici Elaborador/a d'orelletes
Definició Persona que té per ofici fer orelletes, postres típiques de la cuina pitiüsa de pasta dolça fregida amb forma d'orella feta de massa de farina, ous, sucre, greix, licor d'anís dolç, llevat i ratlladura de llimó.
Família Alimentació
Activitat Producció de begudes carbòniques
Ofici Sifoner/Sifonera
Definició Persona que té per ofici elaborar begudes gasoses o derivades.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Sucrer/a o Confiter/a
Definició Persona que té per ofici elaborar confits i altres llepolies a base de sucre. Ofici íntimament lligat i relacionat amb moltes de les festes i els costums de Menorca.
Família Alimentació
Activitat Elaboració de productes alimentaris
Ofici Carnisser/Carnissera
Definició Persona que té per ofici especejar i espedaçar peces de carn, també n'elabora productes variats. Ofici íntimament lligat i relacionat amb l'ofici d'embotidor.