BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En el preàmbul de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears es diu que l'aportació de tots els habitants de les Balears ens configura com una societat integradora, en la qual l'esforç és un valor i la capacitat innovadora i emprenedora s'ha d'impulsar i ha de continuar formant part del nostre tarannà de sempre.

Per això, l'Estatut d'autonomia recull en l'articulat diverses obligacions d'impuls de l'activitat econòmica, com també el dret dels ciutadans a una bona administració, àgil i eficient, que els faciliti l'exercici dels drets i les obligacions.

Així, per exemple, l'article 14.2 de l'Estatut diu que els ciutadans tenen dret que les administracions públiques de les Illes Balears tractin els seus assumptes de forma objectiva i imparcial, i en un termini raonable; l'article 16.1 de l'Estatut disposa que els poders públics de les Illes Balears han de defensar i promoure els drets socials dels ciutadans de les Balears, que constitueixen un dels fonaments cívics del progrés econòmic, i l'article 24.1 disposa que els poders públics de la comunitat autònoma han d'impulsar polítiques generals i sectorials de foment i d'ordenació econòmica que tenguin com a finalitat afavorir el creixement econòmic a mitjà i a llarg termini.

En l'àmbit competencial, l'article 30.1 de l'Estatut disposa que és competència exclusiva de la Comunitat Autònoma establir el règim de funcionament de les seves institucions pròpies, com també ho és el foment del desenvolupament econòmic dins el territori de les Illes Balears, d'acord amb les bases i la coordinació general de l'activitat econòmica, tal com recull l'apartat  21 del mateix article 30. D'altra banda, l'article 31.6 de l'Estatut reconeix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les competències de desenvolupament legislatiu i d'execució en l'ordenació i la planificació de l'activitat econòmica de les Balears. Aquest mateix article recull, en l'apartat 13, la competència de la Comunitat Autònoma en matèria de règim local.

Una administració moderna i eficient ha de simplificar les estructures administratives, eliminar duplicitats d'actuació i garantir el principi d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les administracions públiques, sens perjudici que la intervenció administrativa de l'activitat dels ciutadans i de les empreses ha de continuar vetlant per l'interès general.

Actualment, la lluita contra els efectes de la COVID-19 està posant en relleu una intensa activitat dels poders públics per contenir i mitigar els efectes de la pandèmia, especialment a partir de la declaració de l'estat d'alarma, duita a terme pel Govern central mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març.

Al seu torn, l'adopció de les mesures dràstiques derivades de l'estat d'alarma ha causat una severa limitació de la mobilitat de les persones per reduir la propagació de la pandèmia. I aquestes restriccions de mobilitat han causat alhora que s'hagi aturat bona part de l'activitat econòmica i laboral.

Parlant de l'aturada directa d'una tercera part del teixit productiu de les nostres illes, que afecta al voltant de 150.000 persones treballadores i més de 20.000 empreses. Tot plegat, som davant una crisi econòmica sobrevinguda, d'origen sanitari, d'abast global i sense precedents, que, a diferència de crisis econòmiques anteriors, ha suposat una aturada en sec de gran part de l'activitat en general i que pot tenir una recuperació més lenta, atesa la particular especialització de les Illes en el sector turístic.

Les estimacions del Govern de les Illes Balears situen la caiguda de la nostra economia en més del 30 % del PIB i d'uns 145.000 llocs de feina per a 2020. Des del punt de vista social, una primera resposta ha estat impulsar una eina inclusiva i protectora, tant per a treballadors com per a empreses: els expedients de regulació temporal de l'ocupació per causa de força major. Aquest instrument ha permès disposar d'una xarxa de protecció a la qual s'han pogut afegir, essencialment, els treballadors indefinits i fixos discontinus dels sectors afectats.

En canvi, els treballadors temporals vinculats al turisme, com també una part dels temporals no turístics, s'han trobat de cop sense feina, i han ingressat directament a l'atur, amb unes perspectives molt difícils a curt termini. Aquest fet ha provocat el trànsit a l'atur d'una quantitat enorme de persones, i ens ha tornat a situar en xifres superiors als 70.000 desocupats.

En resum, ens trobam davant una economia pràcticament paralitzada, un consum intern molt dèbil  i uns mercats turístics emissors que presenten moltes incerteses. En termes laborals, tenim una xifra de treballadors sense feina sense precedents, atès que a hores d'ara superen les 200.000 persones.

Així, doncs, resulta de vital importància per a la cohesió econòmica i social de les Illes Balears adoptar mesures valentes que estimulin la nostra economia alhora que ofereixin garanties laborals a milers de famílies i aportin noves perspectives al teixit productiu del territori.

La transcendència i importància del moment, i també les mesures per afrontar-lo han duit el Govern a cercar el consens i pactar les mesures recollides en aquest text, consensuades en la Mesa del Diàleg Social; per la qual cosa, la participació dels agents econòmics i socials més representatius ha estat cabdal i suposa una garantia de l'equilibri entre l'impuls econòmic i la protecció social dels treballadors.

En aquest context, i en paral·lel a les mesures relatives a la protecció de la salut pública, que són prioritàries, adoptades per les administracions públiques, resulta imprescindible també adoptar mesures d'impuls de l'activitat econòmica per assegurar el manteniment de la major part de llocs de feina per a treballadors i treballadores que actualment es troben en una situació d'extrema fragilitat i mesures de simplificació administrativa de l'Administració de la Comunitat Autònoma i de les administracions insulars i municipals de les Illes Balears adreçades a pal·liar, en el que sigui possible, els efectes de la crisi sanitària en l'activitat productiva i el teixit empresarial de les Illes Balears.

El Govern i l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que han aprovat recentment diverses disposicions normatives en els àmbits econòmic i laboral, social i administratiu per lluitar contra les conseqüències de la malaltia, disposen ara de les dades necessàries per adoptar noves mesures que tenguin com a objectiu prioritari l'impuls de l'activitat econòmica mitjançant la supressió o la reducció dels tràmits administratius de les empreses i els professionals per a iniciar una activitat econòmica; l'agilitació i simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Comunitat Autònoma, dels consells insulars i dels ajuntaments de les Illes Balears; la simplificació de les relacions entre les administracions públiques de les Illes Balears per millorar-ne la coordinació i, en definitiva, per fer efectiu el dret de la ciutadania, les empreses i els professionals d'accedir a l'exercici de l'activitat econòmica d'una manera àgil i eficient.

Aquestes mesures s'han d'escometre sense dilacions, per la qual cosa s'ha de fer ús de la figura del decret llei.

II

Aquest Decret llei té per objecte, per tant, establir determinades mesures de rang legal de simplificació administrativa, de foment de l'activitat econòmica i l'activitat laboral, per clarificar i simplificar les obligacions que la normativa vigent imposa a les administracions públiques de les Illes Balears i, consegüentment, als ciutadans i a les empreses, a fi de contribuir a la recuperació econòmica tan bon punt sigui possible.

Amb la legislació vigent, les empreses han de complir múltiples requeriments a l'hora d'iniciar i de mantenir llur activitat empresarial. L'existència de procediments d'autorització molt complexos i poc pautats fa que la possibilitat d'iniciar una activitat s'allargui en el temps molt més del que seria recomanable per garantir la necessària competitivitat empresarial. En aquests moments, és una prioritat del Govern impulsar un canvi de model de relació entre les empreses i l'Administració que faciliti l'activitat econòmica, dipositi la confiança en l'empresariat i, a la vegada, redueixi l'excés de càrregues i tràmits burocràtics.

Aquest Decret llei té com a finalitat principal assolir un funcionament més eficaç i eficient de les administracions de les Illes Balears, per fer front als efectes de la crisi econòmica que esdevé com a conseqüència de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, per la qual cosa pretén:

— Impulsar l'activitat econòmica i la creació d'ocupació mitjançant una gestió més eficient dels recursos de les administracions públiques.

— Millorar la tramitació dels procediments administratius, especialment els procediments de control de les activitats econòmiques subjectes a la intervenció administrativa que estableix la legislació sectorial, per mitjà de la reducció, l'agilitació i la simplificació dels tràmits, sempre garantint la tramitació ambiental associada, si escau.

— Consolidar instruments de col·laboració i de coordinació entre les administracions públiques de les Illes Balears en l'exercici de les competències de regulació, intervenció i control de l'activitat econòmica.

En el context actual cal configurar la simplificació administrativa no com una obligació de les administracions públiques, sinó com un veritable dret subjectiu de la ciutadania, les empreses i els professionals.

Bona part de l'activitat econòmica que exerceixen els ciutadans i les empreses requereix la intervenció dels ajuntaments. Això fa que les entitats locals tenguin un paper essencial, com a Administració responsable, en els procediments establerts en la legislació vigent.

La simplificació de l'activitat administrativa ha de servir per millorar els procediments regulats per les normatives local i sectorial dels àmbits competencials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de manera que, sense renunciar a la protecció de l'interès general, la reducció de terminis i l'augment de l'eficiència de recursos en els procediments d'autorització i control de les activitats econòmiques repercuteixi de manera directa en la reducció de costs per a les empreses per reactivar l'activitat econòmica i l'ocupació.

Per això, els principis en què s'inspira la regulació continguda en aquest Decret llei, com a principis d'actuació de les administracions públiques al servei efectiu dels ciutadans, són: la simplificació administrativa, l'optimització dels recursos públics, l'eficiència, la confiança legítima i el control de la gestió.

I també són principis d'actuació, en relació amb la intervenció administrativa en l'exercici de l'activitat econòmica, que es tenen en compte:

— La llibertat en l'exercici de l'activitat econòmica.

— La intervenció administrativa mínima a l'inici de l'activitat.

— L'impuls de mecanismes alternatius que permetin reduir càrregues a les empreses i als professionals.

— La responsabilitat dels titulars d'empreses i dels professionals en el compliment dels requisits exigits en l'exercici de l'activitat econòmica.

— L'establiment de mesures de control i disciplina per validar el compliment dels requisits exigits.

— L'estandardització dels requisits exigits per les administracions per iniciar i desenvolupar l'activitat econòmica.

— La facilitació de les relacions de les empreses i els professionals amb les administracions públiques de les Illes Balears.

III

Aquest Decret llei s'estructura en sis capítols, quaranta-un articles, set disposicions addicionals, una disposició derogatòria i disset disposicions finals.

En el capítol I, regula l'objecte i l'àmbit d'aplicació.

El capítol II, referit a l'estímul econòmic i la simplificació administrativa, estableix, en la secció primera, que els mecanismes d'intervenció administrativa en l'exercici de l'activitat econòmica són, amb caràcter general, la declaració responsable i la comunicació prèvia, i conté un mandat a les administracions públiques subjectes a aquest Decret llei d'establir mecanismes de col·laboració i coordinació per a l'exercici de les facultats d'intervenció, inspecció o control conjunta.

La secció segona d'aquest capítol introdueix una sèrie de mesures de caràcter temporal per fer front als efectes de l'estat d'alarma, que tenen com a finalitat contribuir a la reactivació econòmica i a la simplificació administrativa, i conté també una mesura de suport social i determinades disposicions que han de facilitar la selecció de personal per atendre serveis estratègics, l'acompliment de les funcions d'inspecció i control per part de personal funcionari, com també garantir els serveis públics en la temporada estival.

En primer lloc, i amb l'objectiu de contribuir a la reactivació econòmica i potenciar el sector de la construcció, s'estableix un règim excepcional de declaració responsable per a determinades obres i instal·lacions que s'hagin d'executar en sòl urbà, subscrita per la persona promotora i dirigida a l'ajuntament corresponent, la qual cosa serà d'aplicació fins al 31 de desembre de 2021.

Amb la mateixa idea de potenciar, com a sector de diversificació econòmica, el sector especialitzat en la construcció i el manteniment d'embarcacions nàutiques, i per valorar l'objectiu de recollida municipal de residus en les condicions adequades als anomenats punts verds, s'introdueix un article que estableix un procediment urbanístic extraordinari per a l'ordenació de sistemes generals d'infraestructures i serveis específics, que ha de vigir durant un període de dos anys.

Es pretén, així, fomentar la creació de forma àgil d'àrees urbanitzades aptes per a la implantació d'instal·lacions destinades a la construcció, emmagatzematge i manteniment d'embarcacions. Per al desenvolupament d'aquestes àrees urbanitzades aptes per a la implantació de les activitats assenyalades, es podrà recórrer a l'habilitació de zones industrials en sòl urbà i urbanitzable, o bé a la definició de sistemes generals en qualsevol classe de sòl. Igualment es vol incentivar la localització d'espais adequats per a l'impuls tecnològic de les energies renovables i, finalment, facilitar la implantació de punts verds municipals per a una gestió més sostenible dels residus.

L'article 7 es refereix a la possibilitat de donar incentius per a la millora dels establiments turístics, per tal que puguin dur a terme obres de modernització. Això permetrà assolir dos objectius: d'una banda, continuar en la línia d'incentivar la modernització de la indústria turística i, de l'altra, incentivar un augment del sector productiu relacionat amb les reformes o construccions, la qual cosa té una clara incidència en l'augment de la contractació laboral. Com a principals novetats d'aquest article respecte d'anteriors disposicions sobre la qüestió, cal esmentar que fixa un període de vigència fins al 31 de desembre de 2021. També disposa un termini màxim de tres mesos per emetre l'informe preceptiu de l'Administració turística, en l'àmbit evidentment de les seves competències. També incorpora nous criteris d'eficiència energètica i, així mateix, preveu expressament —i, per tant, ho possibilita— que allotjaments turístics existents, però que ja no formen part dels definits per la normativa turística actual, s'hi puguin acollir sempre que les obres tenguin per objecte que l'establiment quedi enquadrat en un dels grups definits actualment, així com un augment de categoria.

L'article 8 estableix per a l'any 2020 l'excepció de limitacions temporals estivals per a obres d'edificació, modificació, reparació i enderrocaments, relatives a la temporada turística, que estiguin vigents en qualsevol normativa autonòmica, insular o municipal.

En matèria d'habitatge, temporalment s'eximeixen els arrendataris de l'exigència d'acreditar el dipòsit de fiança a què fa referència l'article 59 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, en les sol·licituds d'ajudes al lloguer, convocades a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de desembre de 2020, sense que aquesta suspensió eximeixi l'arrendador de l'obligació de dipositar les fiances.

En el difícil context actual, resulta imprescindible garantir que les ajudes públiques de lloguer, pel fet que són una important mesura en la política d'habitatge, arribin a les persones que veritablement les necessiten, amb independència que hi pugui haver un incompliment per part de l'arrendador, del qual l'arrendatari no és, en cap cas, responsable. Per aquest motiu, se suspèn temporalment l'exigència als arrendataris d'acreditar el dipòsit de la fiança per a les sol·licituds d'ajudes públiques al lloguer, sense que això suposi la suspensió de l'obligació per als arrendadors.

També s'estableix una prestació econòmica extraordinària de compensació d'atencions en l'entorn familiar i el suport a cuidadors no professionals per a persones en situació de dependència als quals s'ha suspès el servei de centre de dia a causa de la crisi sanitària de la COVID-19, amb una vigència inicial de quatre mesos, prorrogables per acord del Consell de Govern.

En matèria de personal, s'estableixen mesures extraordinàries per a la selecció de personal funcionari interí per prestar serveis en el Servei d'Ocupació de les Illes Balears i en el Servei de Renda Social Garantida de la Direcció General de Serveis Socials, per atendre necessitats urgents ocasionades per la crisis sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19.

Així mateix, es preveu que, des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de desembre de 2020, el personal amb funcions inspectores de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears estigui facultat per inspeccionar i aixecar acta, si escau, respecte de qualsevol matèria que li sigui encarregada relacionada principalment amb les normes derivades de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, dins l'àmbit competencial del Govern de les Illes Balears, i sempre que la funció inspectora no requereixi una elevada especialització en relació amb les competències materials de la conselleria d'adscripció.

Finalment, s'estableixen determinades mesures que afecten el personal al servei de l'Administració de la Comunitat autònoma, referides al gaudi de vacances, en atenció a la situació especial provocada per la declaració de l'estat d'alarma i les mesures de desescalada posteriors. En concret, se suspèn, per a l'any 2020, l'aplicació de les normes reglamentàries o convencionals que regulen el període ordinari de vacances, que es pot circumscriure als mesos de juliol i agost, per tal de garantir el manteniment dels serveis de l'Administració en cada una de les fases de transició fixades pel Ministeri de Sanitat.

El capítol III estableix mesures específiques relatives al Servei de Salut de les Illes Balears i regula el sistema d'adquisició d'equips de protecció individual i de medicaments, en atenció al fet que el Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s'estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, va establir que l'adopció de qualsevol tipus de mesura o actuació per part dels òrgans de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens del sector públic instrumental autonòmic per fer front de manera directa o indirecta als efectes de la COVID-19 justifica la necessitat d'actuar de manera immediata.

Atesa l'evolució de la crisi sanitària, resulta imprescindible mantenir de manera ininterrompuda la dotació suficient d'equips de protecció individual per als professionals sanitaris, com també per a la resta de  personal al servei de l'Administració autonòmica i dels ens del sector públic instrumental.

Analitzada la capacitat del mercat per suportar el primer impacte de la demanda generada per la crisi sanitària, resulta d'interès general establir un procediment  àgil per a l'adquisició, atès que s'ha detectat que ni el mercat nacional ni l'europeu no poden, actualment, proporcionar, amb la rapidesa i l'abast necessaris, les dotacions suficients per al personal al servei de l'Administració sanitària.

Per això, aquest capítol regula un procediment d'adquisició que, en la mesura

que és possible, garanteix també els principis de concurrència i d'igualtat dels operadors econòmics. A aquest efecte, l'interès general en la tramitació d'aquest tipus de sistema d'adquisició ha de ser apreciat i degudament justificat per cada òrgan de contractació, i es preveu que les necessitats que s'hagin de satisfer i les condicions del subministrament es donin a conèixer a través de la pàgina web.

La crisi sanitària que ha produït la propagació del virus de la COVID19 ha provocat també que el Servei de Salut de les Illes Balears hagi d'adquirir, mitjançant tramitació d'emergència, el subministrament de bates de protecció, guants, mascaretes, busos, davantals de plàstic, ulleres, caputxes, polaines, pantalles, solució hidroalcohòlica i viricida, i qualsevol altre element que es consideri necessari per al tractament i la prevenció de la COVID-19, ateses les moltes dificultats que es preveuen per comprar aquest material per les vies ordinàries, durant un període llarg de temps (que es calcula en 24 mesos) per mor de les mancances de subministrament d'aquests productes pels proveïdors habituals.

Per això, amb aquest Decret llei també es pretén fomentar que aquests productes siguin elaborats per empreses locals que tenen o poden tenir la capacitat necessària per produir-los, facilitant-ne l'adquisició posterior.

Així mateix, s'estableix que el Servei de Salut de les Illes Balears pot abonar les matèries primeres o els productes acabats, per bestreta, com també que el Govern de les Illes Balears pot establir incentius econòmics per a les empreses que produeixin i distribueixin aquest material en l'àmbit de la Comunitat Autònoma.

D'altra banda, aquest capítol també regula l'adquisició de medicaments d'ús hospitalari, i estableix un sistema conforme al qual es fixen condicions generals, que poden incloure o no rebaixes sobre el preu administrativament establert de finançament a càrrec del Sistema Nacional de Salut, obertes a una pluralitat de proveïdors, amb la possibilitat d'incorporació posterior d'altres operadors econòmics, en atenció a la doctrina establerta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en una sentència de 2 de juny de 2016 (Dr. Falk Pharma GmbH contra DAK-Gesundheit, assumpte C-410/14, punts 41 i 42).

En aquest context, i amb la finalitat de preservar la millor relació entre eficiència i l'adequada gestió sanitària, es regula un sistema de provisió de medicaments en el qual no se licita, pel fet que ja existeix un preu determinat mitjançant un procediment administratiu, negociat entre l'Administració i el laboratori farmacèutic, i fins i tot en alguns casos acords de risc compartit o de sostre de despesa que s'hi incorporen, amb què es regulen per tant les condicions de l'adquisició, que s'ha d'aplicar a les adquisicions de les entitats integrades en el Sistema Nacional de Salut que constitueixin poder adjudicador.

S'estableix també el règim econòmic de la prestació farmacèutica a través de les oficines de farmàcia, i es regula el procediment mitjançant el qual s'ha de retribuir al Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears l'import de les receptes mèdiques oficials, tot això conformement al Reial decret 1718/2010, de 17 de desembre, que estableix la recepta mèdica com un document normalitzat que dona suport a la gestió i facturació de la prestació farmacèutica que reben els usuaris del Sistema Nacional de Salut.

Es té present el fet que la col·laboració entre el Servei de Salut de les Illes Balears i el Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears per a la dispensació activa de les especialitats farmacèutiques, els efectes i accessoris, les fórmules magistrals i els preparats oficials que estiguin inclosos en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut es regeix per la normativa sanitària, la farmacèutica estatal i autonòmica, i la relativa a la prestació farmacèutica i a la de la Seguretat Social, i també es té en compte la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, que regula els convenis de col·laboració, per la qual cosa s'entén que aquesta col·laboració està exclosa de l'àmbit de la contractació pública i s'ha d'instrumentar mitjançant un conveni de col·laboració entre ambdues institucions, en atenció al fet que la naturalesa de la col·laboració entre el Servei de Salut i el Col·legi de Farmacèutics obeeix a una finalitat comú d'interès públic.

Finalment, s'estableixen una sèrie de mesures referides a la gestió del personal, en atenció a l'especial situació de crisi sanitària, que han de permetre, en determinats supòsit, la prestació de serveis en règim de teletreball i facilitar la mobilitat temporal del personal estatutari, quan les necessitats del servei ho requereixin. Així mateix, aquesta norma també conté una regulació específica per al treball en torns de feina. Totes aquestes mesures van dirigides a facilitar la gestió i l'adaptació a les noves condicions de vida produïdes per la pandèmia de la COVID-19.

La primera consisteix a proporcionar un marc legal perquè es pugui donar cobertura al teletreball dins el món estatutari. Durant aquesta crisi, el personal especialment sensible (més grans de seixanta anys, professionals amb patologies com MPOC, cardiopaties, malalties renals o oncològiques, diabetis, etc.) ha estat retirat de la primera línia de feina i s'ha establert que poguessin acomplir les seves funcions en la modalitat de teletreball, ja sigui fent consultes per via telefònic o per videoconferència. També s'han hagut de tancar serveis de consultes externes i sales d'operacions, per tal d'evitar l'exposició dels professionals i prevenir contagis, i, en la mesura que ha estat possible, s'ha fet la feina en la modalitat de teletreball. Ara bé, aquesta situació no està prevista en l'Estatut marc ni en el Text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i resulta necessari tenir un marc legal per poder establir les condicions en què s'ha de dur a terme.

Quant a la regulació de la mobilitat forçosa temporal pel personal estatutari, resulta totalment necessària per garantir l'assistència en les situacions urgents i inajornables, en què el professional hagi de prestar el seu servei fora del centre assignat. En aquestes situacions, és quan s'evidencia que la manca de segons quines especialitats poden suposar un problema per garantir l'atenció als usuaris, sobretot pel fet de la doble i triple insularitat que patim. S'han de preveure els casos en què els especialistes puguin estar afectats per la pandèmia, o bé que hi hagi un increment d'activitat en segons quins centres i no pugui ser assumida pel personal assignat. Per això resulta imprescindible disposar d'una eina jurídica que prioritzi l'interès general sobre l'interès particular per permetre donar cobertura a la població. El mecanisme de mobilitat forçosa temporal és un instrument fonamental per garantir la continuïtat assistencial, i està regulat amb una sèrie de paràmetres d'objectivitat per evitar qualsevol arbitrarietat.

Pel que fa a la jornada de treball, és necessari clarificar els torns de feina, en jornada tant diürna com nocturna i en els torns rotatoris, per establir de manera clara, des d'un punt de vista normatiu, la nova situació. El distanciament social implica uns nous canvis en la gestió d'agendes, cites als usuaris, per fer proves complementàries, etc., la qual cosa fa que sigui inviable mantenir el funcionament actual. S'ha d'evitar en tot moment l'aglomeració d'usuaris a les sales d'espera i centres dels diferents dispositius de la xarxa assistencial, i això requereix un canvi organitzatiu i una redistribució de la jornada de treball, els quals han de respectar sempre el còmput horari anual que està establert en el Servei de Salut.

El capítol IV incorpora un conjunt de preceptes que tenen per objecte establir un règim especial en matèria de subvencions, per a totes les administracions de les Illes Balears, que s'aplicarà fins al 31 de maig de 2021.

En una situació crítica com l'actual, en què és fonamental transvasar recursos del sector públic al sector privat per tal que la societat col·labori en la recuperació de la normalitat perduda, es considera un objectiu prioritari facilitar la posada en marxa de línies eficaces de subvenció que impulsin el desenvolupament dels sectors productius i que puguin pal·liar els efectes socials i econòmics provocats per la crisi sanitària de la COVID-19. 

A aquest objectiu respon, en primer lloc, l'establiment d'un procediment molt simplificat d'elaboració i aprovació de les bases reguladores de les subvencions, amb la particularitat que poden incorporar les convocatòries corresponents. Amb aquesta mesura és probable que es redueixi a menys de quinze dies la tramitació i l'aprovació de les bases reguladores, sempre que tenguin per objecte accions de foment en els àmbits materials que determina el mateix Decret llei.

En segon lloc, i seguint l'exemple d'altres administracions que han adoptat mesures similars, s'estableixen regles específiques adreçades principalment a flexibilitzar els terminis per executar els projectes i activitats subvencionats i per justificar les despeses necessàries per materialitzar-los. Igualment s'han pres algunes decisions per tal de dotar d'agilitat els mecanismes de comprovació del bon ús dels fons públics. Així mateix, es faculten les administracions públiques per compensar les despeses efectuades directament per a l'execució de projectes i activitats que hagin resultat paralitzats o cancel·lats a causa de la situació generada per la declaració de l'estat d'alarma o per l'adopció de mesures de lluita contra els efectes de la crisi sanitària. Aquesta compensació serà possible encara que l'execució del projecte o l'activitat no es pugui reprendre.

Respecte a les ajudes a què fa referència l'article 2.3 del Text refós de la Llei de subvencions en relació amb determinades ajudes que no tenen la consideració legal de subvenció, i en especial per a les que tenen caràcter assistencial, que es puguin convocar en el marc del que preveu la lletra a) del mateix l'article 2.3, s'estableix, amb caràcter excepcional, un procediment urgent i simplificat per a l'aprovació de les disposicions generals que les hagin de regular, en línia amb el que aquest Decret llei estableix en matèria de bases reguladores.

Finalment, i per tal d'aclarir els dubtes que hi pugui haver en relació amb l'eventual exercici de les competències municipals sobre el desenvolupament econòmic local, s'ha considerat necessari referir-se al fet que els ajuntaments poden emprar els instruments de foment prevists en aquest Decret llei, com a manifestació de l'exercici de la seva pròpia competència en els termes que resulten de la lletra t) de l'apartat segon de l'article 29 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i del règim local de les Illes Balears, sense perjudici de l'exercici, en qualsevol moment, d'aquesta competència i de les altres que els són pròpies d'acord amb la normativa local. En el mateix sentit, es fa referència a la competència que, en aquesta matèria, tenen els consells insulars, d'acord amb la previsió continguda en l'article 36.1.d) de la Llei de bases de règim local. 

El capítol V inclou diverses normes específiques en matèria pressupostària, d'hisenda i de patrimoni. L'article 33 estableix determinats beneficis fiscals aplicables a taxes portuàries de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en atenció a l'actual situació de crisi. Els articles 34 i 35 suprimeixen o redueixen els pagaments a compte o parcials que, al marge de l'activitat econòmica efectiva, es preveuen en el cas de determinats tributs, com és ara el cas de l'impost sobre les estades turístiques a les Illes Balears en règim d'estimació objectiva, i també el cas de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar relativa a màquines de tipus B o recreatives amb premi i de tipus C o d'atzar, amb l'objecte d'evitar una càrrega tributària absolutament deslligada de la capacitat econòmica del subjecte passiu. Els articles 36 i 37 regulen la possibilitat que els recursos disponibles del fons per afavorir el turisme sostenible, corresponents a projectes no executats en el marc dels plans anuals del turisme sostenible dels anys 2016 a 2019, i també els recursos del fons de l'any 2020, per al qual ja no s'ha d'aprovar el pla anual del turisme sostenible, s'apliquin a despeses i inversions per pal·liar els efectes de la crisi de la COVID-19. En aquest sentit, atès que la crisi produïda per la pandèmia és no només sanitària sinó també social i econòmica, i ateses també les necessitats d'implementar polítiques públiques per pal·liar aquests efectes, es considera imprescindible preveure legalment que aquests recursos es puguin destinar a les finalitats que des del Govern es considerin necessàries, en forma de projectes o de línies de despesa o inversió, en el marc del programa pressupostari de despesa 413G, al qual fa referència l'article 11 del Decret llei 4/2020, de 20 de març, de mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19.

L'article 38 preveu el règim aplicable a les donacions que es facin per fer front a la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19, semblantment a la manera com ho han fet altres comunitats autònomes, com ara, entre d'altres, la Comunitat Autònoma de València per mitjà del Decret llei 4/2020, de 17 d'abril.

L'article 39 aborda la regulació destinada a depurar l'aparença jurídica que resulta de la denominada contractació irregular, especialment dels contractes verbals, la qual cosa ha de permetre, alhora, el reconeixement extrajudicial del crèdit que pertoqui en cada cas a favor del prestador del bé o servei, atesa la problemàtica suscitada per la regulació insuficient d'aquesta qüestió, de la qual, avui en dia, únicament es preveuen possibles pagaments a compte, com a mesura cautelar o provisional del procediment que correspongui, en l'apartat 8 de l'article 70 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, introduït a aquest efecte per mitjà de la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2017.

Per dur a terme aquesta regulació, s'ha tingut present la necessitat de donar una resposta urgent als casos en què un particular porta a terme una prestació a favor de l'Administració a títol onerós sense que aquesta pugui abonar la factura corresponent per raó de no haver seguit els procediments administratius pertinents, tant en la normativa pressupostària com en la relativa a contractació pública, i particularment per raó de no haver-se formalitzat cap contracte i, per tant, no haver-se perfeccionat el vincle jurídic entre les parts, amb la consegüent inexistència jurídica del contracte. En aquest sentit, s'ha d'entendre que la inexistència jurídica del contracte —a efectes del procediment que s'ha de seguir per a la seva declaració— preval respecte dels eventuals vicis de nul·litat dels actes administratius previs i separables, la revisió dels quals per mitjà del procediment de revisió d'ofici regulat en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i al qual es refereix l'article 41 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, només té sentit per al cas de contractes existents, és a dir, per al cas de contractes que, amb independència de la seva nul·litat intrínseca com a conseqüència de l'eventual nul·litat dels actes previs i separables, existeixen jurídicament perquè es varen formalitzar d'acord amb el que exigeix la legislació contractual, ja des de la Llei 34/2010, de 5 d'agost, que va traslladar la perfecció del contracte de l'acte —unilateral— d'adjudicació a la formalització —bilateral— del contracte, i va convertir d'aquesta manera l'adjudicació en un acte merament separable, com la resta d'actes previs de preparació i licitació. Així doncs, si jurídicament el contracte no existeix, deixa de tenir sentit qualsevol anàlisi sobre la seva validesa o nul·litat en cas d'haver existit.

Així mateix, d'acord amb la jurisprudència, no és rellevant que l'empresari pugui conèixer les irregularitats de procediment, sinó que el que és transcendent és que l'Administració hagi sol·licitat i acceptat els serveis prestats, la qual cosa implica un enriquiment injust que s'ha de reparar. Especialment en un moment de crisi com l'actual, aquesta reparació no es pot demorar ni pot suposar una càrrega més per al contractista, que l'empenyi al recurs o al litigi per poder liquidar el deute contret.

Certament, l'enriquiment sense causa es pot resoldre tant en l'àmbit administratiu com en el judicial. En l'àmbit administratiu, una via per reparar aquest enriquiment injust, quan, atesa la inexistència jurídica del contracte, el procediment de revisió d'ofici d'actes nuls no és el que escau realment, podria ser el reconeixement extrajudicial del crèdit. No obstant això, aquesta via —a la qual es refereix la normativa pressupostària local vigent, si bé únicament a l'efecte de determinar l'òrgan competent per al reconeixement— constitueix un procediment accessori o d'execució —anàleg al procediment de liquidació del contracte, quan aquest és declarat nul, que resulta del que disposa l'article 42 de la Llei 9/2017, abans esmentada— que s'ha de limitar a concretar i quantificar la regularització o liquidació de les prestacions efectuades en el marc del contracte inexistent, quan no és possible la restitució recíproca entre les parts, i també la imputació de la despesa corresponent en el pressupost vigent, i que, per tant, ha de derivar d'un procediment principal o substantiu pel qual es declari expressament i formalment la inexistència jurídica del contracte.

Doncs bé, tot i que aquest tipus d'actuacions —contractacions irregulars i verbals—, que donen lloc a contractes jurídicament inexistents, són relativament habituals, no hi ha una normativa específica que reguli ni la declaració de la inexistència del contracte, d'una banda, ni la liquidació d'aquest a conseqüència de la inexistència jurídica declarada, de l'altra, amb la consegüent inseguretat jurídica en l'actuació dels centres gestors i dels proveïdors, que han prestat normalment de bona fe els béns o serveis sol·licitats. Això és el que es regula per mitjà d'aquesta nova norma, de manera que l'acte declaratiu d'inexistència del contracte es produeixi en el marc d'un procediment administratiu que s'ha d'iniciar d'ofici i que s'ha de tramitar d'acord amb les previsions generals del títol IV de la Llei 39/2015, abans esmentada, sense necessitat de dictamen preceptiu del Consell Consultiu de les Illes Balears, i de manera que, en execució d'aquest acte declaratiu, es pugui tramitar el reconeixement extrajudicial del crèdit inherent a la liquidació o regularització del contracte inexistent. Tot això s'ha de fer sens perjudici que es prevegi expressament la possibilitat d'acumular ambdós procediments, en la mesura que en el moment de la iniciació del procediment declaratiu es disposi de tots els elements de judici per resoldre també la liquidació o regularització corresponent.

El capítol VI estableix mesures per considerar infraestructures estratègiques en matèria de transport públic de viatgers les infraestructures necessàries per donar un nou impuls al desplegament i la millora del transport públic de viatgers a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Concretament, en el cas del transport de viatgers per carretera resulta necessari dotar la xarxa d'elements auxiliars, com les mateixes parades de bus o les infraestructures de subministrament de combustible, l'execució efectiva de les quals sovint implica tant les diferents administracions públiques com els agents privats. Aquestes infraestructures, que  sovint no són gestionades per les autoritats de transport, sempre són imprescindibles per configurar una vertadera xarxa pública de transports amb uns estàndards de qualitat i competitivitat de primer nivell. Per aquesta raó, es remarca la consideració d'infraestructures estratègiques de les parades o les infraestructures auxiliars de subministrament de combustible, molt especialment les de gas natural i els punts de càrrega elèctrica, per tal de facilitar-ne la implantació i fomentar-les, en el marc de l'estratègia d'impuls a la mobilitat sostenible, a la transició energètica i a la lluita contra el canvi climàtic, amb les quals el Govern de les Illes Balears s'ha compromès des de fa uns quants anys.

Atès que es considera d'interès general i urgent per a la població d'aquestes illes disposar de més edificacions destinades a habitatge protegit, sociosanitari, assistencial i administratiu, la disposició addicional primera, que du per títol «Reconversió i canvi d'ús d'establiments d'allotjament turístic i edificacions amb usos no residencials», estableix un procediment singular i extraordinari per tal que, respecte dels edificis que determina, es pugui instar un procediment davant l'administració competent en relació amb el darrer ús de l'edificació, perquè aquesta pugui concedir el canvi d'ús, sempre que es compleixin les condicions fixades —entre les quals, disposar de l'informe preceptiu i vinculant de l'ajuntament afectat— i que quedi justificada l'oportunitat i la idoneïtat del canvi.

La disposició addicional segona, referida a la certificació de verificació documental, regula un mecanisme de col·laboració voluntari dels ajuntaments amb els col·legis professionals per tal d'agilitar les tramitacions urbanístiques, les quals en alguns casos acumulen una demora que va més enllà del que és raonable i suposa un obstacle important per a la dinamització econòmica i la modernització del teixit productiu, a més de l'impacte que té en la política d'habitatge.

Amb la finalitat d'atreure la implantació d'empreses tecnològiques al ParcBit, la disposició addicional tercera d'aquest Decret llei estableix mesures per agilitzar la tramitació i les reformes necessàries de la normativa per fer possible que les inversions tecnològiques que es vulguin fer dins el parc hi tenguin cabuda. Es deroguen totes les disposicions amb rang igual o inferior a aquest Decret llei que el contradiguin i, en particular, l'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

D'altra banda, la disposició addicional quarta estableix una pròrroga de les autoritzacions administratives del transport col·lectiu del Parc Nacional de Cabrera, fins al dia 31 de desembre de 2020, en el context d'excepcionalitat actual, a fi de poder establir amb garanties el marc per atorgar les autoritzacions futures adaptat a les noves situacions.

La disposició addicional cinquena s'ocupa dels equipaments recreatius que gestiona l'IBANAT, com a infraestructures d'ús públic destinades al gaudi i l'esbarjo dels ciutadans de les Illes Balears al medi natural.

Aquestes infraestructures permeten tenir un contacte amb la natura d'una manera gestionada i sostenible, i per a moltes persones de les Illes Balears que no són propietàries d'un espai en sòl rústic constitueixen l'únic recurs per gaudir d'una estada amb les famílies i els amics en un entorn natural.

Els espais recreatius que gestiona l'IBANAT es classifiquen en àrees recreatives, zones d'acampada, refugis i aparcaments, i també en formen part algunes infraestructures de finques públiques. Les administracions públiques fa més de vint anys que gestionen alguns d'aquests espais recreatius sense que se n'hagi determinat enlloc l'existència. Per aquesta raó, es considera necessari determinar els equipaments recreatius gestionats per l'IBANAT, per tal de poder-hi executar, de manera immediata i urgent, les actuacions de manteniment i millora necessàries per oferir a tots els ciutadans de les Illes Balears el servei adequat que correspon a l'Administració pública.

La disposició addicional sisena obeeix a la situació d'emergència i necessitat en matèria d'habitatge que es dona al terme municipal de Palma, i té en compte la funció social que delimita el dret de propietat, raons per les quals es considera necessari suspendre la possibilitat de presentar declaracions responsables d'inici d'activitat relatives a habitatges objecte de comercialització turística fins al 31 de desembre de 2021.

La disposició addicional setena conté determinades previsions específiques per a Formentera, en atenció a les característiques geogràfiques especials d'aquesta illa, conforme a les quals el Consell Insular pot establir, mitjançant una nova ordenança, un règim específic de limitacions temporals per obres estivals durant la temporada turística del 2020 aplicable a les obres a què fa referència l'article 8 d'aquest Decret llei, i no li serà aplicable l'excepcionalitat que preveu l'article 2.2 in fine de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears.

La disposició derogatòria única deroga totes les normes de rang igual o inferior a aquest Decret llei que el contradiguin o s'hi oposin i, en particular, l'article 5 de la Llei 6/2010, de 17 de juny, de mesures urgents per a la reducció del dèficit públic, el qual estableix que els òrgans de contractació de l'Administració de la Comunitat Autònoma i dels ens instrumentals han de demanar un informe a la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts sobre les repercussions pressupostàries i els compromisos financers en els contractes de concessió d'obres i de serveis, i sobre la incidència del contracte en el compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària. Ara bé, en aquest mateix sentit, s'ha de tenir en compte que l'actual article 333.3 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, de caràcter bàsic, ja estableix que, amb caràcter previ a la licitació de contractes de concessió d'obres o de serveis, s'ha de tenir l'informe preceptiu de l'Oficina Nacional d'Avaluació quan es facin aportacions públiques a la construcció o a la explotació, quan les tarifes de la concessió siguin assumides totalment o parcialment pel poder adjudicador o quan l'import de les obres o despeses de primer establiment superi el milió d'euros; i també, que aquesta Oficina ha d'informar sobre els acords de restabliment de l'equilibri econòmic. D'aquesta manera, llevat que la Comunitat Autònoma creï un òrgan equivalent, tots els òrgans de contractació han de demanar a l'Oficina Nacional d'Avaluació l'emissió d'aquests informes, amb l'adhesió prèvia de la Comunitat Autònoma a aquests efectes. A més, d'acord amb l'article 69 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, les denominades despeses estructurals requereixen l'autorització prèvia de la persona titular de la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts, i aquesta autorització ja té en compte l'impacte econòmic, en termes de sostenibilitat financera, de la despesa o la inversió corresponent, per la qual cosa l'informe que preveu l'article 5 de la Llei 6/2020 ja no és realment necessari actualment.

També es deroga l'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, en coherència amb la previsió continguda en la disposició addicional tretzena d'aquest Decret llei. Així mateix es deroguen els articles 109 i 110 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, en coherència amb les modificacions introduïdes mitjançant la disposició final segona i els articles 163 i 196 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, en coherència amb les modificacions introduïdes mitjançant la disposició final cinquena, d'una banda, perquè no cal el procediment d'aprovació de plans especials urbanístics per a projectes de tramvia i atès que no té sentit, una vegada modificada la naturalesa dels estudis de viabilitat, la vigència d'un comitè avaluador que en valori el resultat, quan aquesta funció queda inclosa en el procés, públic i transparent, de tramitació dels estudis informatius o bé del procés de planificació i aprovació de cada una de les grans infraestructures de transports segons la legislació sectorial pertinent.

En matèria de guies de turisme, es deroga l'article 4 de la Llei 5/2004, de 20 de desembre, de creació del Col·legi Oficial de Guies Turístics de les Illes Balears, i d'aquesta manera se suprimeix el caràcter obligatori de la col·legiació, amb la qual cosa se cerca, d'una banda, la plena adequació de la normativa balear a la legislació bàsica de l'Estat i a la doctrina del Tribunal Constitucional relativa als articles 22, 35 i 36 de la Constitució, i, de l'altra, la desaparició d'un obstacle a la lliure competència en l'àmbit del guiatge turístic. També es deroguen la disposició transitòria setena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, i la disposició transitòria primera del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, en coherència amb les modificacions legislatives contingudes en aquest Decret llei.

En matèria de territori, es deroguen tres normes relacionades amb la supressió de la Comissió de Coordinació de Política Territorial (l'article 4 de la Llei 4/2000, de 21 de desembre, d'ordenació del territori de les Illes Balears, l'apartat 1 de l'article 6 de la Llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'ordenació del territori, i el Decret 13/2001, de 2 de febrer, d'organització i funcionament de la Comissió de Coordinació de Política Territorial), sens perjudici que aquest Decret llei fomenti la participació, la col·laboració i la coordinació entre les administracions autonòmica i insulars en la redacció dels instruments d'ordenació territorial mitjançant altres instruments.

Finalment, es deroguen els apartats 2, 3 i 5 de l'article 6 del Decret 63/2017, de 22 de desembre, de principis generals dels procediments d'accés als serveis de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència per a gent gran en situació de dependència, per eliminar restriccions en l'accés a llistes d'espera de centres de dia o residències i per facilitar els canvis entre llistes de centres o serveis.

Les disposicions finals modifiquen diverses normes amb rang de llei i alguna norma reglamentària. En aquest cas, la mateixa disposició n'estableix la deslegalització posterior.

La disposició final primera estableix diverses modificacions legislatives i reglamentàries de simplificació procedimental en matèria de medi ambient. Concretament, modifica l'article 9 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), i l'article 7 del Decret 51/1992, de 30 de juliol, sobre indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions de depuració d'aigües residuals, encara que aquesta darrera, per la seva naturalesa, pot ser alterada mitjançant una disposició reglamentària. Es pretén, d'aquesta manera, agilitar la tramitació de planejaments ambientals per tal d'assolir els objectius europeus de planificació en el context actual, i es considera necessari introduir un apartat en l'article 7 per aclarir que, per tramitar els expedients d'indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions per obres i depuració d'aigües residuals, és preceptiu un sol informe, que ha de ser emès per la persona titular de la Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors. Així mateix, i atès que s'ha detectat la necessitat d'aclarir un aspecte interpretatiu de l'article 13.4 de l'Ordre del conseller de Medi Ambient de 3 de maig de 2006 per la qual s'estableixen les bases reguladores de subvencions per a activitats d'educació ambiental a les Illes Balears a favor de persones i entitats sense ànim de lucre (publicada en el BOIB núm. 71, de 16 de maig), aquest apartat es modifica per introduir més flexibilitat en la programació de les activitats subvencionables. Aquests ajuts són molt importants per donar suport al tercer sector ambiental, molt afectat per la COVID-19, i ho seran encara més si s'hi incorporen més facilitats per a les entitats. Cal tenir en compte que el confinament per la pandèmia ha coincidit amb els mesos en què habitualment les entitats organitzen més accions d'educació ambiental.

La disposició final segona introdueix una sèrie de modificacions en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, encaminades a simplificar els tràmits en la implementació de noves activitats o la modificació i modernització de les existents. En aquest sentit, desplega les mesures exigides per a l'inici i la modificació d'activitats considerades innòcues, diferents dels requisits que s'exigeixen per a activitats que poden tenir impacte sobre l'entorn en què es fan.

La nova regulació estableix un equilibri entre la normativa comunitària i estatal en matèria de serveis i els interessos derivats de l'ordenació dels usos del sòl i de l'urbanisme. Per tant, les actuacions que tenen una transcendència urbanística (perquè impliquen l'execució d'obres) es diferencien de les que tan sols suposen actuacions de modernització o adaptació de les activitats per fer-les més competitives i adequades a les circumstàncies del moment. Quan les actuacions impliquin la realització d'obres, s'ha de seguir l'itinerari ja previst en la normativa urbanística, la qual garanteix la convergència dels interessos generals, a més de la protecció de béns jurídics de transcendència especial, com ara el medi ambient o el patrimoni històric. 

Estrictament en l'àmbit de les activitats, el control administratiu se centra en els mecanismes que ja preveu la Llei 7/2013 i que pivoten, d'una banda, sobre la responsabilitat del titular, que ha de mantenir les condicions de les activitats al llarg del temps i ha de complir amb el deure de les revisions periòdiques a què l'obliga la Llei, i, de l'altra, sobre el control municipal a través de les potestats de control i inspecció que l'autoritat municipal ha de dur a terme de forma directa o a través d'entitats col·laboradores acreditades.

La disposició final tercera modifica la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears. Atès que la situació d'emergència residencial es pot veure incrementada a causa de la pèrdua de poder adquisitiu de gran part de la societat balear, resulta indispensable introduir mecanismes per fomentar la construcció d'habitatges protegits dins el sol urbà dels municipis, sempre garantint la rendibilitat econòmica de la iniciativa privada, per la qual cosa es modifiquen diversos articles de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

Els canvis en l'estructura sociodemogràfica i la composició del nombre de membres per llar fan necessari flexibilitzar la regulació de les dotacions en sòl urbanitzable. Així es facilita la diversitat en les dimensions dels habitatges i es fomenten uns serveis i dotacions d'acord amb les necessitats socials. Quant a la previsió d'aparcaments en sòls urbanitzables, és important i urgent garantir espais per a vianants i modalitats sostenibles i segures. En aquest sentit, tant els principis de la mobilitat sostenible com les recomanacions de distanciament social actuals fan indispensable facilitar la reducció de l'espai d'aparcament a la via pública en sols urbanitzables.

També és necessari agilitar la tramitació per fer efectiu un canvi d'ús dels equipaments públics, a fi de garantir l'adaptació dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania, especialment en el context de crisi per la COVID-19, en què les necessitats socials i els espais públics requereixen una adaptabilitat ràpida a les noves circumstàncies.

Així mateix, s'introdueixen diverses modificacions que tenen com a propòsit la simplificació de càrregues, en cas d'aprovació del projecte de reparcel·lació i l'aprovació dels estatuts i les bases de les juntes de compensació, amb l'eliminació de la càrrega d'haver d'acudir al consell insular per subrogació, fent que el silenci administratiu sigui efectiu en seu municipal, com és la tendència de la resta de legislacions urbanístiques.

Impulsar la inspecció tècnica de les edificacions en relació amb el cicle de l'aigua contribueix a promoure la feina en matèria d'adaptació de les instal·lacions existents, i la protecció del medi terrestre i marí, i implica, a més, evitar els abocaments d'aigües fecals en entorns naturals, la qual cosa exigeix també la modificació legislativa corresponent.

Finalment, en un context en què s'agilitza la tramitació administrativa per a la construcció, cal garantir el compliment de la normativa vigent. L'establiment d'una sanció mínima en el cas d'infraccions urbanístiques suposarà un mecanisme àgil i eficient en matèria de prevenció, així com de procediment sancionador efectiu contra els incompliments.

La disposició final quarta modifica diverses normes en matèria turística. Els apartats primers i tercer tenen com a objectiu respondre a la derogació d'una sèrie de disposicions que atorgaven un termini als establiments per adaptar-se als requisits d'autoavaluació que va incorporar el Decret 20/2011, de 18 de març, pel qual s'estableixen les disposicions generals de classificació de la categoria dels establiments d'allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic de les Illes Balears, o als determinats pel vigent Decret 20/2015, de 17 d'abril, atès que es considera que la situació d'incertesa provocada per la crisi ha de conduir a disposar d'un marge de flexibilitat tant per als establiments com per a les administracions turístiques en l'exigència d'aquest compliment. Per tant, tot i suprimir el termini, també es modifica l'article 31 de la Llei 8/2012 per tal de deixar clar que, en defensa dels consumidors i usuaris, els establiments turístics s'han d'identificar amb la categoria que realment els correspondria en funció del Decret vigent i eventualment del Decret 20/2011, i s'habilita l'Administració per obrir procediments d'ofici per tal de reclassificar els establiments. En tot cas, s'habilita també la possibilitat, en casos excepcionals, de poder acollir-se al que determina l'article 25 de la Llei, relatiu a les dispenses.

L'apartat segon introdueix la prohibició d'instal·lar dispensadors automàtics d'alcohol als establiments turístics en defensa de la salut dels consumidors i usuaris.

D'altra banda, per tal de donar un impuls a l'activitat turística en el moment en què es pugui recuperar una certa normalitat, es considera necessari dotar el principal motor econòmic d'aquestes illes d'uns instruments que permetin incidir en el punt de vista de les Illes Balears com a destinació segura. En aquest sentit, l'apartat quart d'aquesta disposició modifica l'article 88.7 de la Llei 8/2012, i el concordant del Decret 20/2015, de desplegament, per tal de permetre que els menors de quinze anys puguin ocupar llits supletoris als establiments d'allotjament turístic, sempre amb un màxim de dos per unitat d'allotjament. Així mateix, permet que les unitats d'allotjament declarades com a individuals que disposin d'àrea de dormitori amb més de 10 m² útils (en consonància amb el Decret 145/1997, de 21 de novembre, d'habitabilitat) puguin ser ocupades com a dobles, sempre que, alhora, altres habitacions dobles s'ocupin com a individuals i, per tant, no es sobrepassi la capacitat declarada d'ocupació de l'allotjament. Amb aquestes dues mesures es permet que els allotjaments disposin d'eines adequades per aconseguir acomodar els grups familiars o els grups de turistes amb vincles de confiança, de la manera més pròxima i desitjada possible, sense sobrepassar la capacitat màxima, amb la qual cosa es remarca la idea de les Illes Balears com a destinació segura.

El cinquè apartat modifica la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les  Illes Balears, en el sentit de donar una nova redacció a l'article 90, relatiu als establiments turístics donats de baixa definitivament, que presenta com a grans novetats eliminar la possibilitat de reobertura en unes condicions excepcionals que ja no es consideren adients amb la situació turística del nostre arxipèlag, i introduir una referència expressa a la possibilitat d'instar un procediment extraordinari i singular per canviar l'ús respecte de determinats allotjaments turístics i edificacions amb usos no residencials, sempre sota el procediment i les condicions determinats en la disposició addicional d'aquest Decret llei que tracta de la qüestió.

L'apartat 6 modifica la lletra a) de l'article 98 de la Llei 8/2012, per tal de donar als inspectors de turisme la possibilitat de no identificar-se en l'exercici de la seva activitat, si aquesta pot interferir en l'actuació inspectora, així com adquirir béns o serveis per obtenir proves també sense la necessitat d'identificar-se, a l'efecte de lluitar contra l'intrusisme en aquests temps de crisi.

Finalment, l'apartat set modifica el punt 9 de l'article 87 del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, per tal de desplegar l'article 88.7 de la Llei 8/2012, concordant amb la modificació que ara es du a terme, i, atès que es tracta d'una norma reglamentària, n'estableix la deslegalització posterior assenyalant que aquesta modificació pot ser alterada mitjançant disposició reglamentària.

La disposició final cinquena modifica diversos articles de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, amb la finalitat de facilitar l'execució de projectes de la xarxa de transports de viatgers per carretera i ferrocarril a les nostres illes, i ajudar a combatre de forma més efectiva l'intrusisme en el sector del transport, especialment en uns moments en què cal donar suport a tot el sector del transport públic de viatgers. Les mesures de millora de l'efectivitat en la lluita contra l'intrusisme es despleguen mitjançant la modificació de l'article 75, amb la qual es reforça el control de la inspecció de transport, i amb els canvis introduïts en els articles 112 i 114, destinats a impedir determinades pràctiques fraudulentes que són especialment greus en el cas de l'illa d'Eivissa.

L'apartat 2 de l'article 120 es modifica per introduir, en el procés de decisió de la implantació de noves línies ferroviàries, els criteris de rendibilitat social que complementin els propis de la viabilitat financera i econòmica que cal dur a terme a l'hora de fer la planificació de l'ampliació de la xarxa ferroviària o la implantació de noves línies de tramvia en els àmbits urbà i metropolità. La modificació de l'article 121 suposa, així mateix, revisar el procés d'aprovació dels projectes de noves línies ferroviàries, adoptant la fórmula dels estudis informatius com a eina d'anàlisi, estudi d'alternatives i valoració dels aspectes socioeconòmics i territorials de cada una per tal de fonamentar el procés d'aprovació de nous projectes d'ampliació de la xarxa ferroviària, també aplicables a projectes de tramvia, a fi de garantir en tot moment la transparència i la participació pública en la presa de decisions, però donant una via més senzilla per a la tramitació, de forma paral·lela i conjunta amb el procés d'avaluació ambiental. La via de l'estudi informatiu, recollida també en l'article 5 de la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari estatal, que recull així mateix els criteris marcats per diverses directives europees en la matèria, és la via més habitual en el desplegament de la xarxa ferroviària en el nostre entorn proper, cosa que la fa també recomanable per al cas de la nostra comunitat autònoma.

Mitjançant la modificació de l'article 132, se simplifiquen diversos criteris de la tramitació d'obres i instal·lacions a la zona de domini públic ferroviari. D'altra banda, la modificació de l'article 133 permet aclarir diferents qüestions en relació amb el límit d'edificació paral·lel a la xarxa ferroviària que la casuística viscuda des de l'aprovació de la Llei 4/2014 fan recomanable adoptar per ajustar millor aquests límits a la realitat existent, sobretot a zones urbanes, sense posar en risc la mateixa seguretat ferroviària. L'article 161 es modifica per revisar el procediment d'establiment de noves línies de tramvia que transcorren per més d'un municipi: s'elimina la necessitat de redactar un pla especial urbanístic per a la seva consecució, i es fixa l'estudi informatiu com a eina de planificació d'aquestes noves línies en l'àmbit urbà, sempre comptant amb la necessària cooperació dels ajuntaments afectats. L'article 162 permetrà fer el mateix per al cas de tramvies que circulin només per un sol municipi. Finalment, la modificació de l'article 195 s'escomet per redefinir l'estudi de viabilitat que calia fer, previ a la redacció del projecte, en cas de voler implantar grans infraestructures de transport. En el cas de les infraestructures ferroviàries, aquest estudi de viabilitat queda inserit en el marc de l'estudi informatiu i tot el procés d'anàlisi s'hi associa, mentre que en el cas de les infraestructures no ferroviàries es remet a la legislació sectorial de cada un dels projectes perquè inclogui, en el marc de la seva planificació, l'estudi de viabilitat. Alhora s'elimina la necessitat de fer aquests estudis en el cas de les estacions de viatgers, atès que no sembla necessària la seva obligatorietat per la seva menor envergadura.

La disposició final sisena modifica els articles 17, 19 i 47 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i hi afegeix una nova disposició addicional, la sisena. La modificació dels articles 17 i 19 de la Llei 5/1990, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, suposa una actualització dels tràmits referits a estudis i projectes que inclouen travesseres urbanes, o bé els necessaris per a la tramitació d'avantprojectes o projectes relatius a noves carreteres, duplicacions de calçades i variants, i implica, entre altres novetats, que es permeti la publicació electrònica d'aquests projectes. De la Llei 5/1990 se'n canvia, així mateix, l'article 47, per poder agilitar el desmuntatge d'estructures o obres executades dins la zona d'influència de les carreteres, com ara les tanques de publicitat instal·lades de forma il·legal.

Finalment, s'afegeix una disposició addicional a la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per garantir que els projectes de nou traçat, duplicacions de calçada, condicionaments, millores locals de carreteres i els projectes que incloguin condicionaments a zones d'alt potencial i qualitat visual, incorporin interpretació, criteris de protecció, gestió i ordenació del paisatge en el sentit del que estableix el Conveni Europeu del Paisatge. A petició del departament de mobilitat o del departament amb competències en matèria de paisatge de cada consell insular, també es poden revisar els projectes ja aprovats o en execució, als efectes d'adaptar-los i incloure-hi mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge o en aplicació de les Directrius de Paisatge Insulars, prioritzant la solució tècnica que, sens menyscapte de la seguretat vial, minimitzi les afectacions al paisatge, encara que impliqui l'eliminació d'elements ja instal·lats o construïts en el cas de projectes en execució. Aquesta disposició no serà aplicable per a projectes l'execució dels quals ja hagi finalitzat.

La disposició final setena modifica la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears. Aquesta Llei estableix importants fites tant pel compliment dels seus objectius com per l'entrada en vigor d'altres aspectes, que han de conduir als anteriors, però que, pel fet d'implicar modificacions de processos productius, canvis en la logística de distribució i comercialització de determinats productes en el mercat de les Illes Balears o, fins i tot, ambdós, atorga un termini suficient per a la necessària adaptació dels comerços, distribuïdors i fabricants. Cal reconèixer, emperò, que a causa de la falta de lliure circulació d'equipament i de persones establerta com a conseqüència de la COVID-19, els processos d'homologació i de modificacions en la maquinària necessaris per produir en unes noves condicions, de matèria primera, de tipus d'envasat, etc. s'estan endarrerint. D'altra banda, un nombre important d'empreses s'ha vist obligat a aturar completament la seva activitat i es troben sotmeses a processos temporals de regulació d'ocupació (ERTO). Davant aquest futur incert, una vegada que es reactivi l'economia i, molt especialment, el sector HORECA, primer s'ha de donar sortida a l'excedent de fabricació actualment en estoc.

Així, per tant, les especials dificultats de tot ordre davant la imprevista situació actual amb motiu de la COVID-19, aliena per complet a la voluntat de fabricants, distribuïdors i comerços, suposa un motiu justificat que cal valorar per als terminis més propers establerts per la Llei autonòmica. No és així per a aquells altres que ja havien entrat en vigor abans de la declaració de l'estat d'alarma ni tampoc per als que la Llei preveu en un termini més llarg.

Per tot això, en consonància amb moltes altres mesures urgents extraordinàries adoptades per les administracions per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, es proposa ajornar l'entrada en vigor dels articles que la Llei balear preveia a més curt termini per a l'1 de gener de 2021

Per a les mesures previstes en l'apartat sisè de l'article 25, atesa la seva complexitat i les especials dificultats d'interpretació que s'han manifestat des de la promulgació de la Llei 8/2019, es considera tècnicament procedent atendre les demandes dels sectors implicats i, a més d'oferir-ne una redacció més clara, i alhora proporcionar més seguretat jurídica, establir un termini un poc més llarg.

Resulta igualment necessari establir un termini per tal que les empreses que posen en el mercat de les Illes Balears productes en envasos de caràcter comercial o industrial, fins ara majoritàriament acollides en la disposició addicional primera de la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos, que els exceptuava de l'obligació d'establir un sistema col·lectiu o individual de responsabilitat ampliada del productor, es puguin constituir i presentar la sol·licitud d'autorització corresponent davant el Govern de les Illes Balears.

Quant a la normativa en matèria de serveis socials, joventut i dependència, i amb la finalitat de simplificar els procediments prevists i guanyar eficàcia i eficiència, la disposició final vuitena modifica diverses normes, la primera de les quals és la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears. La modificació es concreta amb mesures de finançament dels serveis socials comunitaris i del règim d'acreditació d'entitats del tercer sector que poden concertar.

Aquesta Llei configura, entre altres qüestions, d'una banda, el finançament del sistema públic de serveis socials. Concretament, l'article 70 d'aquesta Llei preveu el finançament dels serveis socials comunitaris bàsics que són els serveis que es configuren com els serveis que tenen un caràcter universal, obert i polivalent, que constitueixen el canal normal d'accés al sistema de serveis socials i garanteixen la universalitat del sistema i la seva proximitat a les persones usuàries i als àmbits familiar i social.

En el context actual, i pensant en la nova situació econòmica i social que sorgirà a conseqüència de la crisi sanitària de la COVID-19, cal tenir en compte que, al marge que la realitat social que se'n derivi serà molt diferent, s'han d'adaptar les respostes del sistema de serveis socials amb el màxim de flexibilitat possible. En aquesta situació, resulta indispensable garantir l'estabilitat dels equips professionals, que està vinculada, clarament, amb el finançament de les figures professionals que, fins ara, s'ha tramitat mitjançant convenis, majoritàriament de periodicitat anual. Això ha suposat una duplicació de tramitacions respecte de la fixació dels criteris de distribució, alhora que una dilatació temporal en la tramitació administrativa que ocasiona càrregues administratives innecessàries que demoren el finançament real dels serveis socials municipals. Per resoldre-ho, es modifica el procediment per a la tramitació d'aquest finançament perquè pugui cobrir de forma més àgil i ràpida les necessitats socials, les quals, després de la crisi sanitària, seran més evidents que mai.

D'altra banda, la Llei 4/2009, d'11 de juny, regula en el capítol III del títol VII  l'acreditació administrativa. Aquesta acreditació preveu estàndards de qualitat específics i diferents als prevists per a l'autorització administrativa, amb l'objectiu  que les entitats que presten serveis socials amb un grau de qualitat superiors als estàndards mínims establerts per l'autorització o en la normativa que els reguli, es puguin integrar dins de la xarxa pública de serveis socials.

No obstant això, amb la regulació vigent fins ara s'exigeix, en primer lloc i en qualsevol cas, la comprovació de les condicions que varen possibilitar l'autorització. Aquesta comprovació podria tenir sentit si l'entitat no hagués obtingut prèviament l'autorització administrativa, o si les condicions valorades haguessin canviat, però no en qualsevol cas, ateses les càrregues administratives i el retard en la resolució del procediment que implica aquesta nova comprovació. Per això, i en atenció als principis d'agilitat administrativa i de confiança legítima, es modifica l'apartat 2 de l'article 86 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de forma que, si el servei que es vol acreditar ja ha estat autoritzat, no sigui necessari revisar el procediment previ d'autorització, i que aquest tràmit se substitueixi per una declaració de vigència de les condicions de l'autorització emesa per la mateixa entitat titular del servei.

En segon lloc, idèntics motius fonamenten la modificació de l'article 87 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, que preveu en tot cas la realització d'una visita del personal de l'administració pública competent a les instal·lacions de l'entitat social. En aquest cas, a més, cal dir que des de l'aprovació de la Llei 4/2009, d'11 de juny, s'han incorporat nous serveis al sistema públic de serveis socials, serveis que no impliquen la prestació dins un centre en concret o amb unes condicions estructurals concretes, de forma que la visita in situ perd el valor. Així mateix, és important destacar que els requisits que es valoren en l'acreditació, amb caràcter general, fan referència al grau de qualitat en l'ocupació del personal professional o a la transparència de la gestió de l'entitat, de forma que el tràmit de la inspecció física dins el procediment d'acreditació es converteix, en la majoria dels casos, en un tràmit innecessari que pot resultar contrari a la reducció de càrregues administratives i als principis de bona administració.

Aquesta disposició també modifica normes reglamentàries en matèria de joventut i de dependència. En primer lloc, modifica el règim dels cursos de director i monitor d'activitats de temps lliure en cas d'emergència, que resulta necessària ateses les restriccions a la mobilitat derivades de la declaració de l'estat d'alarma per la COVID-19, que han suposat la paralització de l'activitat presencial de les escoles que imparteixen els diplomes de director i de monitor d'activitats d'educació de temps lliure infantil i juvenil, regulades pel Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut. Aquesta situació ha afectat un gran nombre de cursos prevists o ja començats, que s'han vist interromputs sense que la normativa vigent els doni solució de continuïtat.

Actualment, l'article 27.1 del Decret 23/2018 preveu que fins al 33 % dels mòduls teòrics dels diplomes de director o de monitor es poden fer a distància. Aquest percentatge resulta en aquests moments insuficient perquè els joves puguin continuar amb la formació que els ha d'habilitar per treballar en activitats de temps lliure quan la situació es restableixi.

Per tant, es modifica el Decret 23/2018 per introduir una disposició addicional setena que permeti als consells insulars, en circumstàncies tan extraordinàries com les actuals, autoritzar les escoles d'educació en el temps lliure infantil i juvenil a impartir íntegrament a distància part o la totalitat dels mòduls teòrics dels cursos de director i de monitor d'activitats d'educació de temps lliure infantil i juvenil que s'hagin comunicat degudament o que s'hagin iniciat en el moment de declarar-se aquestes situacions, sense els límits prevists en l'apartat 1 de l'article 27.

En tot cas, la formació a distància ha de respectar el programa, els continguts i la durada recollits en els articles 22 i 23 d'aquest Decret i els criteris i les condicions previstes en l'apartat 3 de l'article 27.

També s'estableix que, en les mateixes situacions extraordinàries, han de quedar suspesos els terminis que hagin pogut establir les escoles d'educació en el lleure infanti i juvenil perquè els alumnes que han superat la part teòrica cursin els mòduls de les pràctiques professionals no laborals, les quals han de quedar posposades al moment en què es puguin dur a terme presencialment.

La nova disposició estableix que les condicions, la durada i els efectes d'aquestes mesures, totalment excepcionals, s'han de fixar mitjançant una resolució de l'òrgan competent de cada consell insular. El manteniment d'aquestes mesures s'ha de circumscriure al temps mínim imprescindible per pal·liar els efectes de les situacions extraordinàries abans esmentades.

La disposició també pretén validar les resolucions i mesures en aquest sentit adoptades prèviament pels consells insulars en ocasió de la situació derivada de la COVID-19, en especial la Resolució del conseller executiu del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell Insular de Mallorca de dia 6 d'abril de 2020 relativa a la formació en línia dels cursos de monitor/a i director/a d'activitats d'educació en el temps lliure infantil i juvenil (BOIB núm. 58, de 18 d'abril), les quals han de continuar vigents i produir efectes plens des del moment en què es varen dictar, sempre que resultin compatibles amb aquesta disposició.

En qualsevol cas, aquestes previsions només són aplicables a les escoles d'educació en el lleure infantil i juvenil que ja estiguin inscrites en els censos d'escoles corresponents en el moment de decretar-se la situació excepcional. En cap cas té efectes en la formació impartida per altres entitats o centres.

També es modifica l'apartat 8 per dotar de caràcter de principi general la nova disposició, d'acord amb l'article 58.3 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Així mateix, es modifica l'apartat 1 de l'article 18 del Decret 63/2017, de 22 de desembre, de principis generals dels procediments d'accés als serveis de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència per a gent gran en situació de dependència: s'estableixen llistes segons proveïdors, la qual cosa permet que puguin gestionar-se més àgilment i facilita la comparació entre els serveis prestats per cada proveïdor. Per la mateixa raó, també es modifica l'apartat 1 de l'article 19 del mateix Decret.

Finalment, es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional segona del Decret 63/2017, de 22 de desembre, per agilitar els canvis d'opció, per la qual cosa es complementa l'opció presencial del beneficiari dependent amb una tramitació d'ofici del mateix tècnic de dependència.

Atès que aquestes modificacions ho són d'una norma reglamentària, el darrer apartat n'estableix la deslegalització, assenyalant que les modificacions que se contenen en aquesta disposició poden ser alterades mitjançant disposició reglamentària.

La disposició final novena, modifica en primer lloc tres normes pressupostàries i d'hisenda pública de rang legal. La primera, mitjançant la modificació de l'article 10, apartat 2, de la Llei 19/2019, de 30 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2020, per tal de augmentar el límits per a despeses de capital, tant per a l'Administració autonòmica com per al Servei de Salut de les Illes Balears, a un milió d'euros i també per augmentar el límits per a despeses corrents del Servei de Salut de les Illes Balears, a set-cents cinquanta mil euros, sense necessitat d'autorització del Consell de Govern. La segona mitjançant la modificació de la lletra f) de l'article 21.2 de la mateixa Llei 19/2019, amb la finalitat de facilitar l'aplicació immediata del que preveu aquest Decret llei respecte de la mobilitat forçosa del personal estatutari del Servei de Salut, fins i tot entre illes. I la tercera mitjançant la modificació de l'apartat 2 de la disposició addicional segona de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2019, per facilitar la tramitació de les despeses menors, eliminat la necessitat d'emetre informe previ.

A continuació modifica puntualment la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la finalitat d'agilitar la imputació al pressupost corrent de determinades obligacions, amb l'atribució de determinades competències del Consell de Govern a favor del conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts per raó de la quantia.

També es modifiquen dues normes reglamentàries relacionades amb la hisenda pública, per a les quals es preveu la deslegalització posterior, sens perjudici que, a més i amb la finalitat de poder fer les adaptacions necessàries en els sistemes d'informació comptable, s'estableixi que no despleguin efectes fins a l'1 de setembre de 2020. En aquest sentit, el punt 6 de la disposició  modifica la lletra d) de l'apartat 1 de l'article 21 del Decret 62/2006, de 7 de juliol, pel qual es regula el règim de control intern que ha d'exercir la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, referit a l'exempció de fiscalització prèvia, amb la finalitat de deixar més clar que les despeses de personal estan exemptes de fiscalització per tots els conceptes i en totes les fases de gestió del pressupost, incloses les relatives al personal de concerts educatius i els manaments de pagament que es derivin de la nòmina. El punt 7 modifica l'apartat 2 de l'article 3 del Decret 3/2015, de 30 de gener, pel qual es regula la facturació electrònica dels proveïdors de béns i serveis en l'àmbit de les seves relacions amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, referit als proveïdors obligats a presentar factures en format electrònic, establint que totes les factures emeses per persones jurídiques s'han d'emetre en format electrònic, fins i tot les de quantia inferior a cinc mil euros.

La disposició final desena introdueix modificacions legislatives en matèria de funció pública, que tenen com a finalitat facilitar i agilitar el procediment existent d'atribucions temporals de funcions. Aquesta modificació s'aplicaria en determinats supòsits de caràcter excepcional, quan per circumstàncies sobrevingudes, es faci necessari dotar de més personal a determinats sector prioritaris de l'activitat pública que no compten en personal suficient per atendre aquestes necessitats, prioritzant, com a primera opció la voluntarietat de les atribucions temporals de funcions.

Així mateix, s'amplia la seva duració fins  a un màxim de dos anys, de manera excepcional i sempre que les necessitats del servei ho requereixin.

La disposició final onzena modifica el tercer paràgraf de l'apartat 1 de la disposició addicional primera del Decret 47/2011, de 13 de maig, pel qual es creen determinades categories de personal estatutari a l'àmbit del Servei de Salut de les Illes Balears i s'estableix un procediment extraordinari d'integració, per donar compliment a un acord sindical, l'execució del qual s'ha de dur a terme abans de la resolució de les convocatòries vinculades a l'oferta pública d'ocupació de 2017.

La disposició final dotzena conté modificacions normatives en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives), que pretenen millorar l'activitat de control de l'oferta del xàrter nàutic a les illes. Es posa de manifest amb les diverses patronals del sector, la necessitat d'adoptar mesures per impedir l'oferta il·legal d'embarcacions de lloguer. Fins ara, resultava impossible adoptar mesures contra una oferta realitzada sense la corresponent alta de l'activitat, per la qual cosa l'oferta en mitjans de comunicació i fins i tot en els mateixos molls dels nostres ports, no podia atallar-se adequadament. L'actual situació de crisi, en la qual l'activitat de xàrter nàutic ha estat objecte de suspensió, recomanen l'adopció de qualsevol mesura que protegeixi al sector d'ofertes fora de la norma davant la previsible breu temporada que s'aveïna, màximament quan la voluntat d'adoptar aquestes mesures ja era coneguda i també reclamada.

La nova obligació en les activitats de difusió, ha de portar aparellada també la tipificació del seu incompliment en la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives) a les Illes Balears. En la modificació proposada s'actualitzen els annexos de declaració responsable per a una millor identificació de les embarcacions i vaixells. Transcorreguts 5 anys des de l'aprovació de la principal norma sancionadora de les activitats nàutiques, es fa necessari una adequació dels seus preceptes.

En primer lloc, la modificació del Decret 21/2017, de 5 de maig, pel qual es regula l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo, en nom de la millor protecció de les empreses que realitzen la seva activitat conforme a aquesta norma, requereix la tipificació dels supòsits d'incompliment de les noves obligacions establertes de manera urgent. En segon lloc, l'experiència d'aquests últims anys, amb l'aprovació de normes que regulen les matèries objecte del règim sancionador de la Llei 2/2015, recomanen la tipificació d'algun nou suposat tant en l'activitat de xàrter nàutic com en la de les escoles de navegació. La pretensió no és una altra que millorar el control i agilitar també l'expedició de les titulacions, retardada en moltes ocasions per la inadequada certificació de les pràctiques de navegació.

Finalment, s'actualitzen els imports de les sancions.

Atès que, en el marc de la crisi del COVID19 s'han de prendre mesures per tal de reactivar l'economia el més ràpid possible per tal de revertir o pal·liar la crisi econòmica i social que s'ha sofert degut a la crisi sanitària generada pel virus i entenent que aquesta reactivació immediata ha de tenir un component clar de sostenibilitat, així com recollint els postulats d'entitats internacionals com la Comissió Europea, l'FMI o el Banc Mundial, la transició energètica és clau per aquesta reactivació, es proposen les modificacions legislatives que se contenen a les disposicions finals tretzena a setzena.

Des de la UE ja s'ha anunciat un pla de reactivació basat en la transició energètica i l'eficiència energètica. En aquest sentit doncs hi ha una garantia d'inversió pública que pretén moure inversió privada. Sense anar més enfora, actualment hi ha adjudicats 40M€ d'una línia del IDAE per a parcs fotovoltaics a Balears, que produirà una inversió privada de prop de 230€ i una previsió que el proper any es puguin sumar 20M€ més de l'IDAE i 120€ d'inversió privada. Per tot això aquest decret llei conté mesures encaminades a la implementació de renovables i també de l'eficiència energètica, per que és una aposta segura, sostenible, necessària i de futur.

A més de reactivar l'economia, l'aposta pel sector de les renovables fomenten l'ocupació de qualitat i durant tot l'any, tant en la instal·lació com en el manteniment de les instal·lacions.

Per tal que aquestes mesures es puguin implementar en un temps ràpid i les inversions es facin de forma quasi immediata es proposen una sèrie de canvis en diverses normatives  i així, la disposició final tretzena modifica la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears per tal de poder accelerar la tramitació dels parcs fotovoltaics perquè la inversió público-privada es posi en marxa de forma immediata cal poder declarar estratègics els projectes d'energies renovables en qualsevol moment de la seva tramitació. Així mateix per a una millor instrucció d'aquests projectes, cal que sigui la Direcció General competent en matèria d'energia qui tramiti els expedients de els dits projectes. També és important que la tramitació no s'allargui a administracions públiques insulars i locals, per això e determina un mes com a màxim per a fer els informes corresponents. Tota aquesta modificació normativa agilitzarà la tramitació dels projectes que es declarin estratègics per a implementar renovables a les illes.

La disposició final catorzena modifica la llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears atès que en el marc de la transició energètica és important també la protecció del territori i l'impacte ambiental de les instal·lacions de renovables. Un cop delimitat el PDS d'energia les zones d'aptitud alta, mitjana i baixa per a la implantació de renovables, cal una revisió de la ocupació del terreny per tal que l'avaluació ambiental sigui el més eficient possible. Així doncs en funció del terreny on s'ubiquin les diferents instal·lacions, aquestes tindran una tramitació ordinària, una simplificada o una exempció de l'avaluació ambiental. Entenem que per tal d'agilitzar el tràmit perquè els projectes de renovables siguin un motor econòmic s'han de revisar aquestes mesures d'ocupació (en funció del tipus de sòl on s'ubiquin). És urgent fer-ho perquè quasi de forma immediata es duguin a terme inversions públiques i privades que generaran recaptació per a la Comunitat Autònoma i ocupació de qualitat.

la disposició final quinzena modifica la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries atès que es fa necessària una modificació perquè les instal·lacions de menys de 10ha que s'han de tramitar amb utilitat pública, no computin com a sòl ocupat, tal com passa amb les de més de 10ha i així també s'agilitzaria la implantació de renovables en molts més àmbits.

La disposició final setzena modifica la Llei de 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, atès que en el context de la implantació de renovables, és clau afavorir-ne la implantació. Per això entenem urgent que a sòl rústic es pugui posar renovables sobre el terreny  sense computar en el paràmetre d'ocupació. Aquesta mesura pot activar el sector de l'autoconsum en sòl rústic i afavorirà també la inversió público-privada així com també pot dinamitzar l'ocupació.

La darrera disposició final, la dissetena, determina la vigència immediata d'aquest decret llei.

IV

Davant una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents en les darreres dècades, cal una actuació ràpida i eficaç dels poders públics per mitjà dels instruments que l'ordenament jurídic posa al seu abast.

L'article 86 de la Constitució espanyola permet al Govern de l'Estat dictar decrets llei «en cas d'extraordinària i urgent necessitat», sempre que no afectin l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, en el règim de les comunitats autònomes i en el dret electoral general.

En termes semblants, l'article 49 de l'Estatut d'autonomia permet al Govern de les Illes Balears dictar decrets llei «en cas d'extraordinària i urgent necessitat», sempre que no afectin els drets establerts a l'Estatut d'autonomia, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic d'aquest, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

D'aquesta manera, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui atendre una situació concreta, dins els objectius governamentals, que, per raons difícils de preveure, requereixi una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, especialment pel fet que la determinació del dit procediment no depèn del Govern (STC 6/1983, de 4 de febrer, F. 5; 11/2002, de 17 de gener, F. 4; 137/2003, de 3 de juliol, F. 3, i 189/2005, de 7 juliol, F. 3).

No hi ha dubte que la situació que afronten les Illes Balears per la declaració d'emergència de salut pública d'importància internacional, unida a la declaració d'estat d'alarma, genera la concurrència de motius que justifiquen sobradament l'extraordinària i urgent necessitat d'adoptar mesures per pal·liar-ne els efectes adversos.

En l'actual escenari de contenció i prevenció de la COVID-19, és urgent i necessari aturar l'epidèmia i evitar-ne la propagació per protegir la salut pública; però també és adequada la via de legislació d'excepció per adoptar mesures de contingut econòmic i social a fi d'afrontar les conseqüències adverses de la declaració de l'estat d'alarma, com també l'adopció de mesures organitzatives i procedimentals que permetin activar l'Administració i simplificar i agilitar els tràmits administratius que han de contribuir a la reactivació de la nostra economia.

Els motius d'oportunitat que s'han exposat, com també les mesures que s'adopten en aquest decret llei, justifiquen amplament i raonadament l'adopció d'aquesta norma d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 29/1982, de 31 de maig, FJ 3; 111/1983, de 2 de desembre, FJ 5; 182/1997, de 20 d'octubre, FJ 3).

Així doncs, la utilització d'aquesta figura normativa com a instrument per a la introducció de les modificacions a l'ordenament jurídic de les Illes Balears que s'hi contenen, compleix els dos pressuposts de validesa, com són la situació d'extraordinària i urgent necessitat, i la no afectació a les matèries que li són vedades.

De conformitat amb l'article 49 de Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, aquest Decret llei s'ajusta als principis de bona regulació, d'acord amb els principis de necessitat i eficàcia, atès que la iniciativa es fonamenta en l'interès general que suposa l'atenció a les circumstàncies socials i econòmiques excepcionals derivades de la crisi de salut pública provocada pel virus de la COVID-19, i atès que és aquest el moment d'adoptar mesures addicionals para atendre aquestes necessitats, i el decret llei, l'instrument més adequat per garantir-ne la consecució.

La norma s'adequa també al principi de proporcionalitat, perquè conté la regulació imprescindible per assolir l'objectiu de minimitzar l'impacte en l'activitat administrativa davant la situació excepcional actual, i permet reactivar el funcionament de l'administració, agilitar determinats tràmits i procediments, i incrementar l'ús de les noves tecnologies en la pràctica administrativa.

Igualment, s'ajusta al principi de seguretat jurídica, perquè estableix normes clares que asseguren la millor protecció dels drets dels ciutadans, i proporciona certesa i agilitat als procediments.

Quant al principi de transparència, atesa la urgència per a l'aprovació d'aquesta norma, s'exceptuen els tràmits de consulta pública i d'audiència i informació públiques, de conformitat amb l'article 55.2.c) i h) de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Finalment, quant al principi d'eficiència, aquest Decret llei no imposa càrregues administratives no justificades i la regulació que conté resulta proporcionada, en atenció a la particular situació existent i a la necessitat de garantir el principi d'eficàcia en l'aplicació de les mesures adoptades.

Per tant, en el conjunt i en cada una de les mesures que s'hi adopten, concorren, per la seva naturalesa i finalitat, les circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat que exigeixen els articles 86 de la Constitució espanyola i 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, com a pressupòsits que habiliten l'aprovació d'aquest Decret llei; per la qual cosa, en el context d'alarma que afronten totes les comunitats autònomes, el Govern de les Illes Balears considera plenament adequat l'ús d'aquest instrument per donar cobertura a les disposicions que s'han descrit, atès que respon a l'exigència que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretén adoptar, que són idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Aquest Decret llei es dicta a l'empara dels títols competencials establerts en els punts 3, 5, 14, 15, 28 i 44 de l'article 30 i en els punts 1, 3, 4 i 5 de l'article 31 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Per tot això, a proposta de totes les conselleres i consellers, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 13 de maig de 2020, s'aprova el següent

Decret llei

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Objecte

L'objecte d'aquest Decret llei és establir mesures extraordinàries i urgents per pal·liar els efectes econòmics i socials provocats per la crisi sanitària de la COVID-19. Així mateix, pretén impulsar l'activitat econòmica i la simplificació administrativa, per facilitar l'activitat empresarial a les Illes Balears i contrarestar els efectes de la desacceleració econòmica produïda per la crisi provocada per la COVID-19, mitjançant:

La supressió o la reducció dels tràmits administratius exigibles a les empreses i els professionals per a iniciar una activitat econòmica.

L'agilitació i simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Comunitat Autònoma, dels consells insulars i dels ajuntaments de les Illes Balears.

L'efectivitat del dret dels ciutadans, les empreses i els professionals d'accedir a l'exercici de l'activitat econòmica d'una manera àgil i eficient.

A aquests efectes, s'estableixen mesures provisionals i específiques directament adreçades a pal·liar els efectes de l'estat d'alarma, com també algunes mesures generals de simplificació administrativa. Per això, s'escomet la modificació de les normes que dificulten l'accés o l'exercici d'una activitat productiva a emprenedors i empreses, se simplifiquen els tràmits i es redueixen els requisits administratius injustificats o desproporcionats, per tal de promoure el desenvolupament econòmic i la creació d'ocupació de qualitat.

Article 2

Àmbit d'aplicació

Aquest Decret llei és aplicable a les entitats següents:

― L'Administració de la Comunitat Autònoma.

― Els consells insulars.

― Els ajuntaments de les Illes Balears.

― Les entitats instrumentals que depenen de qualsevol de les administracions públiques de les Illes Balears o hi estan vinculades, en allò que suposi exercici de potestats administratives.

 

Capítol II Estímul econòmic i simplificació administrativa

Secció 1a Regles generals

Article 3

Règim general de la intervenció administrativa en l'exercici de l'activitat econòmica

1. Els mecanismes d'intervenció administrativa alternatius a l'autorització o llicència per a l'exercici de l'activitat econòmica són, amb caràcter general, la declaració responsable i la comunicació prèvia.

1. En el marc de la legislació bàsica aplicable en cada cas, aquests mecanismes alternatius és regeixen excepcionalment pel que disposa aquest Decret llei.

Article 4

Mecanismes de col·laboració

Les administracions públiques de les Illes Balears han d'establir mecanismes de col·laboració i coordinació per a l'exercici de les facultats d'intervenció, especialment en els àmbits de la inspecció i la sanció, mitjançant protocols i convenis de col·laboració que han de concretar la coordinació de serveis i recursos per a dur a terme l'activitat d'intervenció, inspecció o control conjunta.

 

Secció 2a Mesures temporals de reactivació econòmica, de simplificació administrativa i de suport social

Article 5

Règim excepcional de declaració responsable per a determinades obres i instal·lacions que s'han d'executar en sòl urbà

1. Es poden acollir al règim excepcional de declaració responsable previst en aquest article els actes subjectes a llicència urbanística segons l'article 146 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, sempre que s'executin en edificacions i instal·lacions existents en sòl urbà que siguin conformes amb l'ordenació urbanística.

A aquest efecte, s'ha de presentar una declaració responsable subscrita per la persona promotora i adreçada a l'ajuntament corresponent abans del 31 de desembre de 2021, en la forma establerta en aquest article.

A partir de l'1 de gener de 2022 totes les obres, actuacions i instal·lacions que es pretenguin promoure queden sotmeses al règim d'intervenció preventiva general del títol VII de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'Urbanisme de les Illes Balears.

2. Aquest règim excepcional de declaració responsable no és aplicable:

a) A les obres, actes i instal·lacions prevists en l'article 11.4 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, o d'altres obres que una normativa sectorial estatal sotmeti al règim de llicència prèvia.

b) A la zona de servitud de protecció de costa.

c) Als edificis en situació de fora d'ordenació.

d) A la demolició total de les construccions i edificacions.

e) A les obres o intervencions que es duguin a terme a edificis o construccions que siguin béns d'interès cultural o catalogats.

3. Per acollir-se al règim excepcional previst en aquest article, les obres de reforma integral han de millorar l'eficiència energètica de les construccions i instal·lacions i incorporar mecanismes d'estalvi d'aigua.

4. Als efectes d'aquest article, la declaració responsable és el document mitjançant el qual el seu promotor manifesta, sota la seva exclusiva responsabilitat, que els actes als quals es refereix compleixen les condicions prescrites en la normativa aplicable, que posseeix la documentació tècnica exigible que així ho acredita, i que es compromet a mantenir-ne el compliment en el temps que duri l'exercici dels actes als quals es refereix.

La formalització de la declaració responsable no prejutja ni perjudica drets patrimonials del promotor ni de tercers, i només produeix efectes entre l'ajuntament i el promotor. Tampoc pot ser invocada per a excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què pugui incórrer el seu promotor en l'exercici dels actes als quals es refereixi.

5. La declaració responsable faculta per a realitzar l'actuació urbanística pretesa en la sol·licitud, sempre que s'acompanyi amb la documentació requerida en cada cas, i sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció posterior que corresponguin.

La declaració responsable s'ha de presentar amb una antelació mínima, respecte de la data en què es pretén iniciar la realització de l'acte, de quinze dies naturals.

En tot cas, l'execució de les obres o instal·lacions s'ha d'iniciar en el termini màxim de quatre mesos des de la presentació de la declaració responsable a l'ajuntament. En cas contrari, la declaració responsable perd la vigència i és necessari presentar-ne una de nova, sempre que sigui abans del 31 de desembre de 2021, o sol·licitar i obtenir una llicència urbanística, si és a partir de l'1 de gener de 2022.

La declaració responsable ha de fixar el termini per a l'execució de l'actuació, que en cap cas no ha de ser superior a dos anys. Aquest termini es pot prorrogar en els mateixos termes prevists per a les llicències.

El començament de qualsevol obra o instal·lació a l'empara de la declaració responsable s'ha de comunicar a l'ajuntament.

6. La declaració responsable subscrita per la persona promotora i adreçada a l'ajuntament corresponent s'ha de presentar juntament amb un projecte tècnic dels que preveu l'article 152.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, ha d'incloure una motivació expressa de no incórrer en cap dels supòsits que requereixen llicència prèvia, i el justificant de pagament dels tributs corresponents si, d'acord amb la legislació d'hisendes locals i, si s'escau, amb la ordenança fiscal respectiva, s'estableix que hi és aplicable el règim d'autoliquidació.

En la declaració responsable s'ha d'incloure la manifestació de manera expressa i clara que les obres compleixen les exigències establertes anteriorment sobre eficiència energètica i estalvi d'aigua, quan els siguin aplicables.

En tot cas el projecte ha de ser complet de l'actuació prevista, amb prou definició dels actes que es pretén dur a terme, i ha de tenir preceptivament el grau de detall i contingut establerts en els apartats segon i tercer de l'article 152 de Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

El projecte tècnic s'ha d'ajustar també a les condicions establertes en el Codi tècnic de l'edificació, l'ha de redactar personal tècnic competent i l'ha de visar el col·legi professional competent segons el que estableixi la normativa estatal vigent. També ha de concretar les mesures de garantia suficients per a la realització adequada de l'actuació, i ha de definir les dades necessàries per tal que l'òrgan municipal competent pugui valorar si s'ajusta a la normativa aplicable. Una vegada presentat davant l'ajuntament el projecte tècnic, adquireix el caràcter de document oficial, i de l'exactitud i la veracitat de les dades tècniques que s'hi consignen, en respon la persona autora amb caràcter general.

Quan les actuacions requereixin alguna autorització prèvia o algun informe administratiu previ per a l'exercici del dret conforme a la normativa sectorial d'aplicació, no es pot presentar la declaració responsable sense que aquests l'acompanyin o, si escau, s'hi adjunti el certificat administratiu del silenci produït, quan la dita normativa prevegi la seva obtenció prèvia a càrrec de la persona interessada. Així mateix, quan l'acte suposi l'ocupació o la utilització del domini públic, s'ha d'aportar l'autorització o la concessió de l'administració titular d'aquest.

Quan la normativa sectorial que els preveu impedeixi que la sol·licitud i l'obtenció prèvia dels informes i les autoritzacions sigui a càrrec de la persona interessada, l'òrgan municipal els ha de sol·licitar d'ofici dins el termini que determini la normativa sectorial, i a manca de previsió, en el termini de cinc dies des de la presentació de la documentació completa de la declaració responsable. En aquest cas, l'òrgan municipal ha de comunicar de forma immediata les actuacions realitzades a la persona interessada, i li ha d'assenyalar que no pot iniciar els actes subjectes a la declaració responsable fins que l'òrgan sectorial competent no comuniqui l'emissió de l'informe o l'atorgament de l'autorització.

Quan es realitzin reformes integrals que afectin elements estructurals de l'edificació, la declaració responsable també s'ha d'acompanyar d'una pòlissa d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil del promotor de l'obra.

La presentació de la declaració responsable, si no va acompanyada de tota la documentació preceptiva, no té els efectes prevists en aquest article.

7. La declaració responsable de les obres lligades a la instal·lació o l'adequació d'activitats permanents o a infraestructures comunes vinculades a aquestes, s'ha de regir pel que preveu la legislació reguladora d'activitats.

8. Un cop rebuda la declaració responsable, l'òrgan competent ha de fer les comprovacions pertinents per verificar la conformitat de les dades declarades i, si de les comprovacions efectuades es desprèn la falsedat o la inexactitud d'aquelles, se suspendrà l'activitat, amb l'audiència prèvia de la persona interessada, sens perjudici que, si correspon, es pugui incoar un procediment d'esmena de deficiències o, si s'escau, sancionador. Si hi ha risc per a les persones o les coses, la suspensió es podrà adoptar de forma cautelar i immediata, mitjançant resolució motivada, que podrà adoptar les mesures escaients per garantir la seguretat.

9. Per resolució de l'administració pública competent s'ha de declarar la impossibilitat de continuar l'actuació, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin al fet, des del moment en què es tengui constància d'alguna de les circumstàncies següents:

a) La inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en qualsevol dada, manifestació o document que s'adjunti o incorpori a la declaració responsable.

b) La no presentació, davant l'administració competent, de la declaració responsable de la documentació requerida, si escau, per a acreditar el compliment d'allò declarat.

c) La inobservança dels requisits imposats per la normativa aplicable.

10. Conforme a la legislació bàsica en matèria de sòl, en cap cas es poden entendre adquirides per declaració responsable facultats en contra de la legislació o el planejament urbanístic d'aplicació.

11. Les actuacions que, podent-se acollir al règim excepcional d'aquest article, es duguin a terme sense haver presentat declaració responsable, o que excedeixin les declarades, s'han de considerar com a actuacions sense llicència amb caràcter general, i se'ls ha d'aplicar el mateix règim de protecció de la legalitat i sancionador que a les obres i usos sense llicència.

12. El règim aplicable al final d'obres, primera ocupació o utilització dels edificis i les instal·lacions no queda afectat per aquest article i, en conseqüència, es requeriran les actuacions, llicències i actes que estableix la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, per al tipus d'obres i instal·lacions que s'hagin executat.

13. Als efectes del que disposa aquest article, només es pot presentar una declaració responsable sobre una mateixa edificació o habitatge un cop cada sis mesos.

14. Aquest article no és aplicable als actes subjectes al règim de comunicació prèvia en aquesta llei, els quals continuen sotmesos al procediment establert en l'article 153 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

15. Per a tot el que no disposi explícitament aquest article, cal ajustar-se al règim general d'intervenció preventiva del títol VII de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

Article 6

Procediment urbanístic extraordinari per a l'ordenació de sistemes generals d'infraestructures i serveis específics

1. Amb caràcter extraordinari, per a impulsar i revitalitzar l'activitat econòmica arran de la crisi provocada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i amb la finalitat d'atendre la necessitat d'àrees urbanitzades aptes per a activitats que requereixen espais adequats amb un nivell baix d'edificació —com ara les instal·lacions destinades a la construcció, reparació, emmagatzematge i manteniment d'embarcacions, els espais vinculats a les energies renovables, la recollida municipal de residus (punts verds) o altres de similars característiques—, s'estableix un procediment urbanístic extraordinari per a l'ordenació de sistemes generals d'infraestructures i serveis específics.

2. Els sistemes generals d'infraestructures i serveis a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article es poden delimitar en qualsevol classe de sòl, sempre que estiguin degudament justificats i no hi hagi altres opcions ja ordenades en el planejament. En cas que es delimitin a sòl rústic, s'han d'ubicar en categories de sòl rústic comú.

En el cas de municipis amb més d'un 90 % de sòl rústic protegit també es poden ubicar en àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP) que no siguin de naturalesa boscosa; en aquest cas dins el mateix procediment s'han d'afegir mesures compensatòries equivalents per tal d'incrementar les superfícies de sòl rústic protegit i, si no és possible, d'incrementar el nivell de protecció d'aquest.

3. L'edificabilitat global màxima no pot superar 0,1 m₂ de sostre per cada m₂ de sòl. En qualsevol cas el sistema viari i un mínim d'un 10 % dels terrenys restants de l'àmbit han de ser de cessió pública i gratuïta. L'ús global principal ha de ser el d'infraestructures, industrial, d'equipaments i de serveis. L'ús residencial i turístic és incompatible.

4. L'administració promotora ha de fer una proposta de delimitació i d'ordenació de l'àmbit que s'ha de sotmetre a la tramitació ambiental corresponent. Juntament amb la documentació tècnica per a l'ordenació s'ha d'elaborar un estudi de mobilitat generada que inclogui les mesures necessàries per a garantir una connectivitat adequada al sistema viari, en especial entre la ubicació de l'activitat, quan es tracti de l'emmagatzematge i manteniment d'embarcacions, i el port més proper. Així mateix s'ha d'elaborar un estudi d'impacte paisatgístic que incorpori les mesures correctores necessàries per a garantir la integració adequada en l'entorn. Igualment s'han d'elaborar un estudi econòmic i financer i un estudi de sostenibilitat econòmica per a garantir la viabilitat de la proposta.

5. Posteriorment, la proposta s'ha d'aprovar inicialment amb l'efecte de suspensió de llicències previst en la legislació urbanística, s'ha d'exposar al públic per un període comú de 24 dies hàbils, tant pel que fa a la documentació substantiva com a l'ambiental, i se n'han de sol·licitar els informes preceptius, que s'han d'emetre en un termini màxim de 20 dies hàbils.

6. Una vegada conclòs el tràmit d'exposició pública, consulta i audiència, s'ha de formular la proposta final per a completar el tràmit de declaració ambiental estratègica i, posteriorment, amb els ajustos que calguin, per a l'aprovació definitiva per part de l'òrgan competent de l'administració promotora, amb l'informe previ de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme, que ha d'emetre en un termini màxim de 20 dies hàbils.

7. L'aprovació definitiva de la proposta s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i, un cop publicada, es pot dur a terme l'execució prevista en l'ordenació del sector delimitat i s'ha de considerar integrada en el planejament urbanístic municipal. L'aprovació definitiva d'aquesta ordenació té els efectes previstos per als plans en la legislació urbanística (publicitat, executivitat, obligatorietat i declaració d'utilitat pública).

8. Atès el caràcter extraordinari d'aquest procediment se'n limita l'aplicació temporal de manera que només es podrà iniciar durant un període de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.

Article 7

Incentius per a la millora dels establiments turístics

1. Les sol·licituds de modernització en els termes d'aquest article que presentin els establiments turístics legalment existents d'allotjament, turisticoresidencials, de restauració, entreteniment, esbarjo, esportiu, cultural o lúdic, abans del 31 de desembre de 2021 i que tenguin per objecte la millora dels serveis i les instal·lacions en els termes dels paràgrafs següents, així qualificades per l'administració turística competent, mitjançant un informe previ preceptiu per poder obtenir la llicència municipal d'obres o presentar la declaració responsable, si escau, resten excepcionalment excloses del compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics que impedeixin la seva execució.

Es pot aplicar aquest article sempre que les sol·licituds de modernització i el corresponent projecte tenguin entitat i rellevància suficient per reduir l'estacionalitat, la recerca o consolidació de nous segments de mercat o la millora dels serveis turístics complementaris.

A més d'això, el conjunt de l'establiment, una vegada executades les obres del projecte de modernització —que s'han de fer amb criteris d'eficiència energètica—, no ha d'incrementar el consum d'aigua potable i energètic d'origen no renovable, i ha de millorar algun o diversos dels aspectes següents: la qualitat, la sostenibilitat mediambiental, la seguretat o l'accessibilitat. En tot cas, juntament amb les sol·licituds de modernització, s'ha d'aportar un informe del servei de prevenció o de la modalitat preventiva elegida per l'empresa, que valori de forma positiva l'impacte que el projecte té sobre la seguretat i la salut dels treballadors.

Els establiments d'allotjament hoteler que disposin d'aparcament per a ús exclusiu dels seus clients han d'habilitar un mínim d'un 50 % de places amb punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. El consum energètic que ocasionin aquests punts de recàrrega no computa als efectes prevists en el paràgraf anterior.

2. L'administració turística ha de comprovar que el projecte es refereix a un establiment turístic legalment existent, en el sentit que estigui legalment inscrit en els registres turístics en data d'1 d'agost de 2017.

Així mateix, ha d'emetre un informe sobre si el projecte compleix les finalitats esmentades en  l'apartat 1 anterior, en el termini de tres mesos comptadors des de l'entrada en forma de la petició a l'administració turística competent amb el projecte i tota la documentació necessària a l'efecte.

3. L'administració amb competències urbanístiques només pot concedir la llicència d'obres si l'administració turística ha emès, amb caràcter favorable, l'informe esmentat en l'apartat 2 anterior.

En cas que sigui un projecte subjecte al règim de declaració responsable, aquesta declaració no es podrà presentar si no va acompanyada de l'informe favorable emès per l'administració turística competent.

Per acollir-se a les previsions d'aquest article, als efectes administratius turístics i urbanístics, s'ha de sol·licitar l'informe preceptiu a l'administració turística, juntament amb el projecte i la documentació necessària per emetre'l, i hi és aplicable la normativa vigent en la data de sol·licitud d'aquest informe.

La vigència de l'informe a què es refereix l'apartat 2 és de sis mesos des de la seva notificació a la persona interessada.

4. El projecte podrà preveure la reordenació o la reubicació de volums existents, l'aprofitament del subsòl per a usos habitables llevat del d'allotjament, i la redistribució del nombre de places autoritzades.

En cap cas no podrà implicar un augment del nombre de places d'allotjament.

5. La modernització prevista en l'apartat 1 es pot dur a terme encara que això suposi un increment relatiu de la superfície edificada i de l'ocupació, respectivament, que no podrà excedir en un 15 % de les legalment construïdes o actualment permeses si fossin majors, ni suposar menyscapte dels serveis i les instal·lacions ja implantats.

Les administracions públiques competents en matèria d'ordenació turística poden reduir el percentatge del 15 % previst en el paràgraf anterior.

6. D'acord amb les previsions dels apartats anteriors, es poden dur a terme obres consistents en: ampliacions, reformes, i demolicions i reconstruccions parcials (enteses com aquelles inferiors al 50 % del volum i la superfície), en els edificis que conformen l'establiment turístic sempre que:

a) Llevat de les reformes, no ocupin la separació a partió mínima exigida actualment, ni suposin un augment de l'alçada màxima existent o permesa, per a cada un dels edificis, excepte en l'estrictament necessari per a la instal·lació d'equipaments d'ascensors, escales, tot tipus d'instal·lacions (climatització, telecomunicacions, eficiència energètica, etc.) i homogeneïtzació i ordenació d'elements en cobertes.

b) Les edificacions resultants es destinin obligatòriament i restin vinculades a l'ús turístic. Aquesta vinculació ha de ser objecte d'inscripció en el Registre de la Propietat.

c) Es presenti l'autoavaluació acreditativa que l'establiment resultant mantindrà la categoria existent o una de superior, en els termes que estableix el Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, o la normativa que el substitueixi.

7. El propietari o titular de l'establiment queda obligat a abonar a l'administració municipal competent el 5 % del valor del pressupost d'execució material en el moment de la sol·licitud, de la part resultant que excedeixi de la legalment construïda. Aquesta prestació s'ha de destinar obligatòriament a la millora de la zona o àmbit turístic i el seu entorn.

8. Els establiments turístics que hagin executat obres d'acord amb el que estableix aquest article quedaran legalment incorporats al planejament municipal com a edificis adequats, i la seva qualificació urbanística es correspondrà amb la seva volumetria específica i el seu ús turístic.

9. Les ampliacions permeses per aquesta disposició no seran aplicables un cop exhaurits els límits de superfície edificada i d'ocupació que esmenta, ni als establiments que ja haguessin duit a terme ampliacions per aplicació de l'article 17 del Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears; de l'article 17 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears; de la disposició addicional quarta de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, o de la disposició addicional tercera de la Llei 6/2017, de 31 de juliol, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges, quan hagin suposat un exhauriment del límit fixat en el punt 5 d'aquesta disposició.

10. En l'àmbit del Pla de Reconversió de la Platja de Palma:

a) L'increment d'edificabilitat previst s'ha d'aplicar sobre l'edificabilitat permesa pel PRI.

b) Aquest article només és aplicable als establiments d'allotjament turístic situats en parcel·les amb qualificació de zona turística (T) i/o zona turística hotelera (Th).

11. Els projectes a què es refereix aquest article poden obtenir la llicència municipal d'edificació i ús del sòl amb anterioritat al permís d'instal·lació, sempre que, segons la normativa territorial i urbanística, l'ús turístic resulti admès a la parcel·la.

12. Les actuacions duites a terme a l'empara d'aquest article en edificis que siguin béns d'interès cultural o catalogats han d'observar en tot cas la normativa de patrimoni històric que els sigui aplicable, i obtenir un informe favorable de l'administració competent insular o municipal.

13. Únicament en relació amb la modernització d'establiments turístics prevista en aquest article, i durant el termini establert en l'apartat 1, queda sense efecte l'article 129 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, excepte en els edificis que estan subjectes a protecció en aplicació de la normativa sobre patrimoni o en els que el planejament hagi declarat expressament fora d'ordenació de conformitat amb la normativa específica.

14. Aquest article no és aplicable als establiments que s'acullin a l'article 90 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

15. Les previsions contingudes en aquest article són també aplicables a tots els hostals, hostals-residència, pensions, posades, cases d'hostes, campaments de turisme i càmpings, habitatges turístics de vacances i qualsevol altre tipus d'allotjament establert legalment no inclòs en l'article 31 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, sempre que els projectes de modernització tenguin per finalitat canviar de grup i augmentar la categoria i que l'establiment quedi enquadrat en un dels grups prevists al dit article 31 per a les empreses turístiques d'allotjament turístic.

16. Tots els projectes de modernització prevists en aquest article que es presentin a l'ajuntament competent abans de l'1 de gener de 2022 estaran sotmesos al règim de declaració responsable establert en l'article 5 d'aquest Decret llei. 

17. Per al desplegament i l'aplicació d'aquest article és aplicable la disposició transitòria vuitena del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística, de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, en allò que no hi sigui incompatible.

Article 8

Excepció de limitacions temporals estivals per a obres

Durant el 2020 tot tipus d'obres d'edificació, modificació, reparació i enderrocaments estaran exemptes de les limitacions temporals estivals relatives a la temporada turística que estiguin vigents a qualsevol normativa autonòmica, insular o municipal.

Article 9

Suspensió temporal del requisit d'acreditació del dipòsit de fiança de contractes de lloguer d'habitatge habitual per a la sol·licitud d'ajudes públiques al lloguer

S'eximeix els arrendataris de l'exigència d'acreditació del dipòsit de fiança a què fa referència l'article 59 de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, en les sol·licituds d'ajudes al lloguer convocades a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de desembre de 2020.

Aquesta suspensió no eximeix de l'obligació dels arrendadors de dipositar les fiances de contractes de lloguer d'habitatge, l'incompliment de la qual constitueix una infracció administrativa tipificada en la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears.

Article 10

Prestació econòmica extraordinària de compensació d'atencions en l'entorn familiar i el suport a cuidadors no professionals per a persones en situació de dependència a les quals s'ha suspès el servei de centre de dia a causa de la crisi sanitària de la COVID-19

1. Es crea una prestació econòmica extraordinària destinada a compensar les despeses econòmiques derivades d'atencions en l'entorn familiar i el suport a cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència a les quals s'ha suspès el servei de centre de dia durant el període de vigència de l'estat d'alarma establert pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Aquestes prestacions extraordinàries tenen una vigència temporal inicial de quatre mesos comptadors a partir de dia 1 de maig de 2020.

El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d'Afers Socials i Esports, pot prorrogar la vigència d'aquesta prestació extraordinària mentre duri l'estat d'alarma decretat pel Reial decret 463/2020 o es mantengui la situació d'emergència social provocada per la crisi sanitària de la COVID-19.

2. Són requisits dels destinataris a percebre la prestació:

a) Tenir reconegut com a prestació del sistema d'atenció a la dependència el recurs de centre de dia i ocupar-hi la plaça en el moment de la suspensió del servei a causa de la crisi sanitària per la COVID-19.

b) Mantenir la prestació de centre de dia al seu PIA mentre duri la vigència d'aquesta prestació extraordinària.

c) No ser perceptor de l'ajuda compatible amb l'assistència al centre de dia.

La prestació únicament és aplicable a PIA signat abans de la declaració de l'estat d'alarma si la persona ja havia ingressat en el centre.

3. La prestació es concedeix d'ofici a instància del treballador social al qual correspon el seguiment del PIA, que ha d'informar de l'acceptació de la persona beneficiària o del seu representant legal, i fer-ho constar en el sistema informàtic d'atenció a la dependència. Aquesta proposta ha d'incloure una declaració de veracitat de les dades bancàries del compte corrent que indiqui el perceptor.

L'òrgan instructor ha d'emetre la resolució de reconeixement de la prestació sobre la informació aportada pel treballador social.

4. Són causes de pèrdua de la prestació:

a) El reinici del servei presencial de centre de dia.

b) La renúncia.

c) La mort del perceptor.

d) El trasllat a una altra comunitat autònoma.

5. La prestació econòmica és de quantia mensual única segons el grau de dependència reconegut, amb independència de la capacitat econòmica dels beneficiaris.

L'import de la prestació per a cada grau es correspon amb el 75 % de les quanties màximes establertes per a les prestacions econòmiques per cures a l'entorn familiar:

a) Grau I: 143,75 €/mes. 

b) Grau II: 201,59 €/mes.

c) Grau III: 290,73 €/mes.

La prestació reconeguda s'abona mensualment, inclosa amb la nòmina ordinària de prestacions econòmiques per reconeixement de situacions de dependència.

6. Les prestacions atorgades en aplicació d'aquest article produeixen efectes econòmics a partir del dia 1 de maig de 2020 i s'atorguen per un període màxim de quatres mesos, que poden ser prorrogables mitjançant una resolució de la consellera d'Afers Socials i Esports.

7. S'estableixen les obligacions de comunicació següents:

a) Els destinataris de la prestació han de comunicar al treballador social responsable del seu PIA qualsevol modificació de les circumstàncies personals que pugui afectar el dret a la prestació en el termini de deu dies hàbils des que es produeixi el fet que motiva el canvi de situació.

b) Els treballadors socials que hagin actuat en representació dels interessats estan obligats a comunicar, al més aviat possible, qualsevol incidència de la qual tenguin coneixement que pugui suposar una modificació del PIA, en relació amb l'atorgament d'aquesta prestació.

c) Els destinataris de la prestació han de reintegrar les quanties percebudes per error o indegudament, d'acord amb l'article 19 del Decret 84/2010, de 25 de juny.

8. Les prestacions atorgades d'acord amb aquestes mesures extraordinàries queden exemptes de l'aplicació de les previsions contingudes en els articles 17 i 18 del Decret 84/2010, de 25 de juny.

Article 11

Mesures extraordinàries en matèria de selecció de personal funcionari interí per prestar serveis en el Servei d'Ocupació de les Illes Balears i en el Servei de Renda Social Garantida de la Direcció General de Serveis Socials, per atendre necessitats urgents ocasionades per la crisis sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19

Excepcionalment, mentre duri la situació de crisis sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19, i com a màxim fins al 31 de maig de 2021, en cas d'exhauriment de les borses vigents per a la selecció de personal funcionari interí, o quan aquestes borses no siguin operatives per raó de la suspensió d'efectes derivada de la interposició de recursos, o qualsevol altre motiu que impedeixi, dificulti o faci antieconòmica la crida dels treballadors de la borsa, el Servei d'Ocupació de les Illes Balears i el Servei de Renda Social Garantida de la Direcció General de Serveis Socials poden utilitzar, per a la selecció de personal funcionari interí, l'oferta genèrica, sempre que amb això es garanteixi suficientment el compliment dels principis generals d'igualtat, capacitat, mèrit i publicitat.

D'aquestes ofertes s'ha de donar publicitat a través dels canals als quals es refereix l'apartat 2 de la disposició addicional cinquena de la Llei 19/2019, de 30 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2020, i també se n'ha d'informar els representants sindicals.

Article 12

Personal inspector de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Des de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de desembre de 2020, el personal funcionari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb funcions inspectores està facultat per inspeccionar i aixecar acta, si escau, respecte de qualsevol matèria que li sigui encarregada relacionada principalment amb el compliment de les normes derivades de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, dins l'àmbit competencial de l'Administració de les Illes Balears, sempre que la funció inspectora no requereixi una elevada especialització en relació amb les competències materials de la conselleria d'adscripció.

Article 13

Mesures relatives al gaudi de vacances del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma

1. El règim de gaudi de vacances del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma, durant l'any 2020, es regeix per les previsions següent:

a) El període ordinari de vacances establert reglamentàriament, comprès entre l'1 de juny i el 30 de setembre, es pot circumscriure al període comprés entre l'1 de juliol i el 31 d'agost com a conseqüència de circumstàncies sobrevingudes per motiu de la crisi ocasionada per la COVID-19 que facin necessària la presència de personal en determinades unitats en els mesos de juny i setembre.

b) Quan per necessitats del servei resulti obligat gaudir la totalitat de les vacances fora del període ordinari establert, no s'aplica a la durada d'aquest l'increment de dies previst reglamentàriament.

c) Quan es prevegi el tancament de les instal·lacions a causa de la inactivitat estacional de determinats serveis públics, els períodes de gaudi de les vacances han de coincidir amb la franja temporal de tancament.

2. Se suspèn, per a l'any 2020, l'aplicació del punt 3 de l'article 41 del vigent Conveni col·lectiu per al personal laboral al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i es considera com a període ordinari de vacances el període comprès entre l'1 de juny i el 30 de setembre, sens perjudici del que correspon als centres i treballs especials, per l'activitat major que desenvolupen en aquest període. Aquest període ordinari es pot circumscriure al període comprés entre l'1 de juliol i el 31 d'agost com a conseqüència de circumstàncies sobrevingudes per motiu de la crisi ocasionada per la COVID-19 que facin necessària la presència de personal en determinades unitats en el mesos de juny i setembre.

3. Així mateix, per a l'any 2020, se suspenen totes les clàusules dels convenis col·lectius, dels acords i dels pactes que afecten els ens del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en el sentit que el període ordinari de vacances comprés entre l'1 de juny i el 30 de setembre es pot circumscriure al període comprés entre l'1 de juliol i el 31 d'agost com a conseqüència de circumstàncies sobrevingudes per motiu de la crisi ocasionada per la COVID-19 que facin necessària la presència de personal en determinades unitats en el mesos de juny i setembre.

 

Capítol III Mesures específiques relatives al Servei de Salut de les Illes Balears

Secció 1a Mesures per a la protecció individual per evitar el contagi de la COVID-19

Article 14

Adquisició d'equips de protecció individual per evitar el contagi de la COVID-19

1. Per a l'adquisició d'equips de protecció individual necessaris per evitar el contagi de la COVID-19, la selecció entre els distints productes ha d'atendre criteris de garantia d'aprovisionament suficient, termini de lliurament, condicions de logística i preu, i s'ha de fer entre els ofertats pels proveïdors que assumeixin les condicions que prèviament hagi establert l'òrgan competent per a adquirir-los. En tot cas, es permet la incorporació posterior de nous proveïdors que assumeixin les condicions establertes.

2. L'acord d'adquisició té naturalesa privada i la tramitació exigeix:

a) Justificació de la necessitat i de l'existència de crèdit.

b) Publicitat en la pàgina web de l'òrgan de contractació.

c) Sol·licitud formal a l'empresa l'acceptació de la qual implica el compromís de compliment dels terminis de lliurament.

3. L'acord d'adquisició ha d'establir el procediment d'acceptació o comprovació mitjançant el qual s'ha de verificar la conformitat dels productes amb el que disposa el contracte.

4. Si és necessari, es poden fer pagaments a compte. El lliurament dels fons necessaris per afrontar aquestes despeses es pot dur a terme a justificar.

Article 15

Fabricació d'equips de protecció individual per part d'empreses de les Illes Balears i procediment d'adquisició

1. Els Servei de Salut de les Illes Balears pot adquirir, mitjançant contractació d'emergència, el subministrament de bates de protecció, guants, mascaretes, granotes, davantals de plàstic, ulleres, caputxes, calces, pantalles, solució hidroalcohòlica, viricida, i qualsevol altre producte que s'hagi previst com a necessari per al tractament i la prevenció de la COVID-19, elaborats o produïts per empreses de les Illes Balears, durant els 24 mesos posteriors a la vigència d'aquest Decret Llei.

2. El Servei de Salut de les Illes Balears pot abonar les matèries primeres o els productes acabats per bestreta.

3. El Govern de les Illes Balears pot establir incentius econòmics per a les empreses de les Illes Balears que produeixin i distribueixin aquest material en l'àmbit de la comunitat autònoma.

 

Secció 2a Mesures per a l'adquisició de medicaments

Article 16

Adquisició de medicaments amb preu fixat

Els medicaments amb preus de venda de laboratori fixats administrativament per al Sistema Nacional de Salut o amb preus de referència, per tal com ja hi ha hagut negociació amb una instància pública i fixació administrativa del preu, poden ser adquirits pel sistema hospitalari públic de les Illes Balears al marge dels procediments de contractació pública.

Article 17

Adquisició hospitalària de medicaments amb protecció de patent

1. Els medicaments amb protecció de patent, determinat el preu públic per la Comissió Interministerial de Preus, poden ser adquirits directament pel Servei de Salut de Illes Balears, prenent com a referència el preu determinat pel Ministeri de Sanitat.

2. L'acord d'adquisició té naturalesa privada i la tramitació exigeix:

a) Justificació de la necessitat i de l'existència de crèdit.

b) Sol·licitud formal a l'empresa l'acceptació de la qual implica el compromís de compliment dels terminis de lliurament.

3. L'acord pot preveure la modalitat de pagament per volum o per resultats, determinant també les penalitats contractuals per incompliments.

4. En els acords d'adquisició de tracte successiu se'n pot preveure la modificació i les causes de resolució.

5. En l'acord d'adquisició s'ha d'establir el procediment d'acceptació o comprovació mitjançant el qual s'ha de verificar la conformitat dels medicaments amb allò que disposa el contracte, la duració del qual no pot excedir de cinc dies hàbils comptadors des de la data de recepció dels medicaments.

Article 18

Adquisició hospitalària de medicaments genèrics

1. En les adquisicions hospitalàries de medicaments genèrics, els serveis de farmàcia poden elegir entre els distints productes genèrics, atenent criteris de eficàcia terapèutica, entre els ofertats pels proveïdors que assumeixin les condicions que prèviament hagi establert l'òrgan competent per adquirir-los, que són de compliment obligat. En tot cas, es permet la incorporació posterior de nous proveïdors que assumeixin les condicions establertes.

Entre les condicions que han de complir els proveïdors s'ha d'incloure la determinació de penalitats contractuals per incompliments de terminis o en la qualitat del producte i el sistema de pagament.

2. Si es considera més convenient comptar amb un únic proveïdor o un únic medicament genèric, se'n pot seleccionar un entre aquells com a destinatari de les comandes. En aquest cas el termini del contracte serà anual.

Per a la selecció d'un proveïdor o medicament genèric únic s'ha de dur a terme un procediment per invitació a cada un dels proveïdors, incloent en tot cas en la convocatòria la determinació de penalitats contractuals per incompliments de terminis o en la qualitat del producte i el sistema de pagament, per volum o per resultats.

La invitació ha de contenir els criteris de selecció qualitatius que s'han de tenir en compte per a la resolució, com també la ponderació. S'ha d'atorgar un termini no inferior a deu dies perquè presentin les ofertes, i la unitat responsable, de forma motivada, ha de notificar i publicar a la pàgina web especificada el resultat del procediment.

3. L'acord d'adquisició de medicaments genèrics, en qualsevol de les seves modalitats, té naturalesa privada i la tramitació exigeix:

a) Justificació de la necessitat i de l'existència de crèdit.

b) Sol·licitud formal a l'empresa l'acceptació de la qual implica el compromís de compliment dels terminis de lliurament.

4. En acords d'adquisició de tracte successiu se'n pot preveure la modificació i les causes de resolució.

5. En l'acord d'adquisició s'ha d'establir el procediment d'acceptació o comprovació mitjançant el qual s'ha de verificar la conformitat dels medicaments amb allò que disposa el contracte, la duració del qual no pot excedir de cinc dies hàbils comptadors des de la data de recepció dels medicaments.

Article 19

Pagament dels medicaments

1. Llevat de previsió expressa distinta a la convocatòria o a l'acord d'adquisició, el pagament s'ha de dur a terme de conformitat amb el que preveu el contracte, amb la presentació prèvia de la llista del detall de les unitats subministrades.

Després de la comprovació i conformitat per part de la unitat responsable de les adquisicions, que s'ha de produir en el termini de cinc dies, l'empresa ha de trametre la factura per l'import determinat.

2. El pagament de la factura s'ha de dur a terme en el termini de trenta dies des de la recepció. Aquest termini es pot ampliar mitjançant un pacte de les parts, amb el límit d'un màxim de seixanta dies.

Article 20

Col·laboració entre el Servei de Salut de les Illes Balears i el Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears

1. La col·laboració entre el Servei de Salut de les Illes Balears i el Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears per a la dispensació activa de les especialitats farmacèutiques, efectes i accessoris, fórmules magistrals i preparats oficials que estiguin inclosos en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut està exclosa de l'àmbit de la contractació pública i s'instrumenta mitjançant un conveni de col·laboració entre ambdues institucions.

2. El Servei de Salut de les Illes Balears ha d'abonar al Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears l'import de la factura corresponent a les receptes mèdiques oficials dels medicaments que siguin totalment o parcialment finançats pel Sistema Nacional de Salut, que siguin vàlides, s'hagin dispensat correctament i hagi emplenat el farmacèutic d'acord amb el que estableix el conveni de col·laboració.

 

Secció 3a Mesures per al personal estatutari

Article 21

Prestació de serveis en règim de teletreball

1. En els termes i condicions que es determinin per resolució de la Direcció General del Servei de Salut, i sempre que això sigui compatible amb la naturalesa de les funcions i característiques de la plaça o del lloc de treball, el personal estatutari sanitari pot prestar serveis en règim de teletreball.

2. El personal estatutari de gestió i serveis del servei del Servei de Salut de les Illes Balears que autoritzi cada gerència territorial pot accedir a la prestació de serveis en règim de teletreball de conformitat amb el Decret 36/2013, de 28 de juny, pel qual es regula la modalitat de prestació de serveis mitjançant teletreball a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

3. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears ha d'aprovar el model normalitzat de sol·licitud i adaptar els tràmits procedimentals establerts en el Decret 36/2013, de 28 de juny, a l'estructura organitzativa del Servei de Salut de les Illes Balears.

Article 22

Mobilitat temporal del personal estatutari

1. El personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha de desenvolupar les funcions pròpies de la seva categoria en un centre o institució sanitària diferent al del seu nomenament, en supòsits de necessitat determinats per la inajornable i urgent cobertura de l'assistència sanitària de la població, quan així siguin apreciats pel director general del Servei de Salut de les Illes Balears o l'òrgan en què delegui, mitjançant una comissió de serveis per atribució temporal de funcions ajustada estrictament a la cobertura de les necessitats que la motivin.

2. Cal aplicar el procediment contingut en aquest article quan sigui apreciada una situació d'inajornable i urgent cobertura de la assistència sanitària de la població en algun dels centres o institucions sanitàries del Servei de Salut de les Illes Balears i s'hagin exhaurit les possibilitats per cobrir aquesta contingència en el si d'aquests.

Un cop detectada la situació d'inajornable i urgent cobertura de l'assistència sanitària de la població i exhaurides les possibilitats de cobrir-la, el gerent territorial corresponent ha de traslladar un informe sobre aquesta situació al director general del Servei de Salut de les Illes Balears, que n'ha de dictar una resolució motivada, si així ho aprecia.

3. La mobilitat temporal revesteix caràcter forçós i s'ha de designar el professional corresponent per aplicació dels criteris continguts en l'apartat següent.

No obstant el que estableix el paràgraf anterior, la mobilitat temporal pot revestir caràcter voluntari quan, concorrent la contingència prevista en l'apartat 1 i davant l'oferta pública dels òrgans competents del Servei de Salut, hi hagi professionals disposats a exercir les seves funcions en àmbit diferent al del seu nomenament.

4. S'ha de designar amb caràcter forçós el personal que correspongui en funció dels criteris següents:

a) En primer lloc, s'ha de triar un professional dels que prestin servei al centre o institució sanitària de referència d'aquells centres o institucions sanitàries on sigui necessària la garantia de la cobertura de l'activitat assistencial. El criteri de la designació forçosa d'un professional del centre o institució de referència no es tindrà en compte quan suposi perjudici clar per a la seva cobertura assistencial, amb l'informe previ motivat de la gerència corresponent i l'acceptació expressa del Director General del Servei de Salut.

b) En segon lloc, s'ha de designar el personal estatutari de qualsevol centre o institució sanitària en funció de la seva menor antiguitat. A igual antiguitat, el criteri de desempat s'ha d'establir en atenció als mèrits curriculars, de menor a major mèrit, d'acord amb el barem previst en el darrer concurs de trasllats publicat.

D'aquest ordre de prelació queda exclòs el personal que ocupi prefectures d'unitat, als quals només els serà aplicable aquest sistema de provisió, un cop exhaurits els criteris anteriors, i en ordre invers al seu rang.

5. La comissió de serveis forçosa tindrà la durada estrictament necessària per subvenir la contingència que va donar lloc a aquesta. Transcorregut aquest termini i si es torna a presentar la necessitat, s'ha de designar el nou professional, que ha de ser el següent per aplicació dels mateixos criteris de prelació.

6. Durant el període de durada de la mobilitat temporal, el professional conserva el dret a la seva plaça o lloc d'origen així com a percebre les retribucions pròpies d'aquest, en els termes que disposa l'Estatut marc, i les indemnitzacions per raons de servei que s'hagin establert en la Resolució, que han d'estar en consonància amb la disponibilitat pressupostària de la Comunitat Autònoma.

7. S'ha d'establir un seguiment específic de la despesa que es pugui generar per aquest motiu tant per part del Servei de Salut de les Illes Balears com de la Conselleria d'Hisenda.

8. La Resolució del director general del Servei de Salut de les Illes Balears que adopti la comissió de serveis forçosa posa fi a la via administrativa.

Article 23

Torns de feina

El personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha de fer la jornada de treball en els torns de feina següents:

a) Torn diürn: el torn diürn és el que es fa entre les 8.00 hores i les 22.00 hores, ja sigui en horari de matí, d'horabaixa, o de matí i d'horabaixa. L'horari de matí ha de ser amb caràcter general el comprès entre les 8.00 hores i les 15.00 hores, i el d'horabaixa, entre les 15.00 hores i les 22.00 hores, sense perjudici de l'organització del torn diürn en altres horaris i del que s'estableixi en determinats centres sanitaris.

Amb caràcter general, aquest torn suposa la realització de 7 hores i 30 minuts diàries de treball, durant cinc dies a la setmana, i s'ha de completar la jornada anual amb el treball efectiu que, amb periodicitat almenys semestral, s'estableixi, tenint en compte l'organització de treball de cada centre.

b) Torn nocturn: el torn nocturn és el que s'inicia a les 22.00 hores i finalitza a les 8.00 hores de l'endemà.

c) Torn rotatori: el torn rotatori és el règim de treball en què la jornada ordinària es fa a través de torns diürns i nocturns. A l'efecte de la ponderació de la jornada, s'hi ha d'incloure sempre el torn de nit. En aquest cas, la prestació de serveis es pot fer en horari de matí i nit, en el d'horabaixa i nit, i en l'horari de matí, horabaixa i nit, és a dir, incloent-hi sempre el torn de nit en qualsevol sistema.

 

Capítol IV Règim especial de concessió de subvencions i altres ajudes

Secció 1a Nous procediments

Article 24 

Àmbit d'aplicació

1. El règim especial regulat en aquest capítol és d'aplicació a l'activitat de foment que duguin a terme l'Administració de la Comunitat Autònoma i els ens públics de caràcter instrumental que en depenguin. També ho és respecte del consells insulars, els ajuntaments i els ens públics de caràcter instrumental que depenguin d'alguna d'aquestes administracions o hi estiguin vinculats, sempre que el dit règim no entri en contradicció amb la legislació bàsica de l'Estat en matèria de subvencions.

2. Aquest règim especial té vigència fins al dia 31 de maig de 2021, data a partir de la qual no es poden aprovar bases reguladores ni iniciar procediments de concessió de subvencions a l'empara d'aquest capítol, que sí és aplicable, això no obstant i si escau, a les actuacions dels procediments en tramitació que s'hagin iniciat amb anterioritat a la dita data.

3. Les normes incloses en els articles 25 i 26 d'aquest capítol es refereixen únicament a les línies i els procediments de subvencions que, en el territori de les Illes Balears, tenguin per objecte impulsar el desenvolupament econòmic i social, el foment de les activitats d'R+D+I o pal·liar els efectes econòmics i socials de caràcter negatiu que s'hagin produït per l'alerta sanitària derivada de la COVID-19 amb relació als col·lectius següents: persones en situació de vulnerabilitat econòmica o social; treballadors autònoms i per compte d'altri; persones treballadores desocupades; petites i mitjanes empreses; institucions de recerca, i entitats sense ànim de lucre que persegueixin finalitats assistencials, culturals, educatives, cíviques o esportives.

Article 25

Aprovació i contingut de les bases reguladores i de les convocatòries

1. En els supòsits prevists en l'article anterior, per a l'aprovació de les bases reguladores no són aplicables les previsions del capítol II del títol IV de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, sinó únicament els tràmits següents: resolució d'inici, informació pública per un període de set dies, informe dels serveis jurídics i, si escau, fiscalització prèvia de la Intervenció General.

2. En els mateixos supòsits de l'apartat anterior, l'elaboració, l'aprovació i la publicació oficial de les bases reguladores pot incloure la de les convocatòries corresponents.

3. Les bases reguladores i les convocatòries poden:

a) Exigir que la participació en el procediment de concessió de la subvenció, com també en les actuacions de justificació i comprovació, es faci exclusivament per via telemàtica.

b) Prescriure, quan escaigui, que sigui un òrgan de caràcter unipersonal l'encarregat d'exercir les funcions legalment atribuïdes a la comissions avaluadores.

c) Preveure la concessió de bestretes fins al 100 % de l'import màxim de la subvenció, amb l'autorització prèvia de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors.

d) Dispensar totalment o parcialment la constitució de garanties en funció de la capacitat econòmica del futur beneficiari.

e) Establir el caràcter subvencionable de totes o de part de les despeses efectivament realitzades que responguin a l'objecte de la subvenció i siguin necessàries per a l'execució de l'activitat, encara que aquesta no es materialitzi completament, sempre que quedi degudament acreditat que la manca d'execució o l'execució fora de termini siguin conseqüència directa de les mesures adoptades pels poders públics per combatre l'alerta sanitària generada per la COVID-19 o per afrontar la situació de crisi econòmica.

f) Permetre la justificació de despeses inferiors a tres mil euros mitjançant una declaració formal de la persona o entitat beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.

g) Preveure la possibilitat d'ampliar motivadament els terminis d'execució i de justificació quan el projecte o l'activitat no s'hagin pogut desenvolupar amb normalitat per alguna de les circumstàncies esmentades en la lletra e).

h) Posar a disposició de les persones i entitats beneficiàries un model simplificat de compte justificatiu.

4. Quan es tracti de procediments la convocatòria dels quals s'hagi publicat oficialment dos mesos abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei, les resolucions individuals o col·lectives de concessió de la subvenció poden incloure excepcionalment les determinacions incloses en les lletres c), d), e), f), g) i h) de l'apartat anterior.

Article 26

Supòsits de manca de bases reguladores, de convocatòria o de concurrència

Les regles previstes en l'article anterior són igualment aplicables als procediments de concessió de subvencions que s'iniciïn d'ofici o a sol·licitud de persona interessada, en què no sigui legalment necessària l'aprovació prèvia de bases reguladores o de convocatòria, o no sigui exigible la concurrència.

Article 27

Regles especials de gestió

1. Les bases reguladores i les convocatòries poden establir que la comprovació econòmica es faci mitjançant un sistema de mostreig de les factures o documents acreditatius de realització i pagament de despeses, sempre que es tracti de despeses de caràcter successiu o recurrent vinculades a l'activitat subvencionada.

2. En el cas de subvencions cofinançades per dues o més administracions públiques, les bases reguladores poden establir un sistema simplificat de justificació de la quantia total de la subvenció amb la finalitat que la persona beneficiària hagi de presentar el compte justificatiu només a una de les administracions.

 

Secció 2a Procediments en curs

Article 28

Continuació dels procediments i ampliació de terminis

1. La continuació dels procediments de subvenció en tramitació a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei es regeix per les disposicions estatals reguladores de l'estat d'alarma.

2. De conformitat amb allò que disposa l'article 54 del Reial decret llei 11/2020, de 32 de març, en els procediments a què fa referència l'apartat anterior es pot concedir un període extraordinari d'execució i justificació del projecte o de l'activitat quan el període corresponent hagi expirat. Així mateix, es poden ampliar qualsevol altres terminis que no hagin expirat, encara que les bases reguladores o la convocatòria no ho prevegin.

3. A l'efecte previst en l'apartat anterior, es poden modificar o complementar motivadament les resolucions de convocatòria, fins i tot en el cas que ja s'haguessin assignat els fons públics als beneficiaris i s'hagués iniciat el període d'execució o justificació de les subvencions, sense que això impliqui obrir un nou termini de presentació de sol·licituds.

Article 29

Justificació de la subvenció

A les actuacions de gestió dels procediments que es trobin en tramitació a l'entrada d'aquest Decret llei, se'ls han d'aplicar les regles previstes en el capítol I del títol IV del Text refós de la Llei de subvencions, si bé d'acord amb la particularitat que l'òrgan competent per a la concessió de la subvenció pot decidir motivadament:

a) Que no constitueix incompliment, a l'efecte de reintegrament o de pèrdua del dret a percebre la subvenció, la manca d'execució total de l'activitat o del projecte subvencionat, si aquesta s'ha produït com a conseqüència directa de la suspensió d'activitats o del tancament d'establiments amb motiu de l'estat d'alarma o de les mesures adoptades per combatre l'alerta sanitària generada per la COVID-19.

b) Que tampoc no constitueix incompliment, a l'efecte previst en la lletra anterior, la manca d'execució dins termini del projecte o activitat subvencionada en les mateixes circumstàncies.

c) L'ampliació dels terminis d'execució o de justificació abans que aquests expirin, o l'atorgament d'un període extraordinari d'execució o de justificació per raons excepcionals degudament justificades, d'acord amb l'article 28.2 d'aquest Decret llei.

d) Establir el caràcter subvencionable de totes o de part de les despeses que responguin a l'objecte de la subvenció i siguin necessàries per a l'execució de l'activitat, encara que aquesta no es materialitzi completament, en les mateixes circumstàncies a què fa referència la lletra e) de l'apartat 3 de l'article 12 d'aquest Decret llei.

e) Admetre, per a la justificació de depeses inferiors a tres mil euros, una declaració formal de la persona física o de l'entitat beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.

 

Article 30

Increment o redistribució del crèdit de la subvenció o ajuda

1. Es pot incrementar o redistribuir el crèdit de la subvenció o ajuda concedida, sense obrir un nou termini de presentació de sol·licituds, i sempre que les disponibilitats pressupostàries ho permetin, quan es donin simultàniament les circumstàncies següents:

a) Que els projectes o les activitats finançades s'hagin paralitzat durant l'estat d'alarma o les seves pròrrogues i es puguin beneficiar de l'ampliació dels terminis d'execució.

b) Que s'hagi produït un increment en les despeses imputables al projecte com a conseqüència directa de l'ampliació dels terminis d'execució.

c) Que les despeses a compensar amb l'increment o la distribució del crèdit siguin directament necessàries per a la materialització del projecte o l'activitat, incloses les relatives a lloguer d'espais i al subministrament d'aigua i energia.

2. En aquests casos, la modificació del crèdit de la convocatòria s'ha de dur a terme mitjançant una resolució de l'òrgan competent, la qual s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears a l'efecte informatiu.

3. La resolució ha de contenir les regles que han de seguir les persones o entitats beneficiàries per sol·licitar la imputació de les despeses a què es refereix l'apartat 1, el crèdit que s'assigna per finançar aquestes despeses i la distribució d'aquest crèdit entre les entitats beneficiàries en els casos en què les sol·licituds superin el crèdit assignat a l'efecte.

 

Secció 3a Altres ajudes

Article 31

Règim extraordinari d'elaboració de disposicions de caràcter general

A les disposicions de caràcter general que han de regir la concessió de les ajudes de caràcter assistencial previstes en l'article 2.3.a) del Text refós de la Llei de subvencions, que tenguin per objecte combatre directament els efectes de la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19, no els són aplicables les previsions que es contenen en el capítol II del títol IV de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, sinó únicament els tràmits següents: resolució d'inici, informació pública per un període de set dies, informe dels serveis jurídics i, si escau, la fiscalització prèvia de la Intervenció General.

 

Secció 4a Impuls a la reactivació econòmica en l'àmbit local

Article 32

Promoció del desenvolupament econòmic municipal i insular

1. D'acord amb la lletra t) de l'article 29.2 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, en relació amb els apartats 1 i 5 de l'article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, els municipis de les Illes Balears poden fer ús dels instruments de foment previstos en aquest Decret llei, com a manifestació de l'exercici de la seva pròpia competència.

D'acord amb això, els ajuntaments, sense perjudici de l'exercici, en qualsevol moment, d'aquesta i de la resta de competències que els són pròpies d'acord amb la normativa local, poden atorgar ajudes o subvencions a les persones o entitats afectades i, en general, acordar totes les accions de foment que estimin pertinents amb la finalitat de coadjuvar a la recuperació econòmica en els termes municipals respectius.

2. El que disposa l'apartat anterior també és aplicable als consells insulars, en el marc del que estableix la lletra d) de l'article 36.1 de la Llei 7/1985 esmentada, i en l'àmbit dels territoris insulars respectius.

 

Capítol V Normes específiques en matèria pressupostària, d'hisenda i de patrimoni

Article 33

Beneficis fiscals aplicables a taxes portuàries de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

L'any 2020, s'estableixen les bonificacions temporals següents sobre la quota tributària de les taxes portuàries següents, regulades en la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre el règim específic de les taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

a) El 50 % de la quota de les taxes portuàries de les quals les navilieres dels vaixells de passatge de transbord rodat i dels vaixells de passatgers que prestin servei de línia regular amb destinació a ports de competència autonòmica siguin el subjecte passiu, des de l'acabament de l'estat d'alarma declarat inicialment pel Reial decret 463/2020 ,de 14 de març, o de les pròrrogues d'aquest, i fins al 31 de desembre de 2020.

b) El 50 % de la quota de les taxes portuàries que s'indiquen a continuació, a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de desembre de 2020, que graven les autoritzacions temporals de les activitats següents:

1a. La taxa per ocupació i aprofitament especial de domini públic portuari, el fet imposable de la qual regula l'article 210 de la Llei 11/1998 esmentada, pel que fa a la realització d'activitats comercials, industrials i de serveis, sempre que l'autorització no sigui complementària d'un títol concessional.

2a. La taxa per amarratge d'embarcacions de transport marítim no regular de persones (taxa G-1), el fet imposable de la qual regula l'article 227 de la Llei 11/1998.

3a. La taxa per amarratge d'embarcacions destinades al lloguer a terceres persones i les matriculades amb llista 6a destinades a activitats subaquàtiques (busseig) i activitats de temporada a platges i costa —com ara el vol nàutic, l'esquí-bob, el lloguer de motos aquàtiques, l'esquí aquàtic, etc.— (taxa G-5), el fet imposable de la qual regula l'article 273 de la Llei 11/1998.

4a. La taxa per emmagatzematge (taxa E-2), el fet imposable de la qual regula l'article 291 de la Llei 11/1998, per a la pesca professional a la qual es refereix l'article 20 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears.

5a. La taxa per subministrament d'aigua i d'energia elèctrica (taxa E-3), el fet imposable de la qual regula l'article 299 de la Llei 11/1998, per a les embarcacions de pesca professional, les embarcacions destinades al lloguer a terceres persones i les embarcacions matriculades en la llista 6a destinades a activitats subaquàtiques (busseig) i activitats de temporada a platges i costa (com ara el vol nàutic, l'esquí-bob, el lloguer de motos aquàtiques, l'esquí aquàtic, etc.).

c) El 100 % de la quota de la taxa per la inscripció a les convocatòries per a la selecció de personal de Ports de les Illes Balears, el fet imposable de la qual regula l'article 244 de la Llei 11/1998, a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei i fins al 31 de desembre de 2020.

Article 34

Supressió de l'ingrés a compte en el règim d'estimació objectiva de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears

Per a l'exercici fiscal de 2020, el percentatge a què es refereix l'apartat 4 de l'article 31 del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible, queda fixat en un 0 %, sens perjudici de l'obligació de la presentació i l'ingrés de l'autoliquidació de la quota que es meriti al llarg de tot l'exercici de 2020, d'acord amb l'apartat 4 de l'article 30 del mateix Decret.

Article 35

Bonificació de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar relativa a màquines de tipus B o recreatives amb premi i de tipus C o d'atzar

Per a l'exercici fiscal de 2020, s'estableix una bonificació del 75 % en el pagament dels rebuts de la fracció corresponent al segon trimestre de l'any de la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar relativa a màquines de tipus B o recreatives amb premi i de tipus C o d'atzar a què es refereix la lletra b) de l'article 96.1 del Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits, aprovat pel Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny.

Article 36

Aplicació dels recursos disponibles del fons per afavorir el turisme sostenible a despeses i inversions per pal·liar els efectes de la crisi de la COVID-19 i potenciar la recuperació econòmica

1. S'autoritza el Consell de Govern perquè, a proposta conjunta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors i del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, destini els recursos integrants del fons per afavorir el turisme sostenible a les despeses i les inversions que es considerin necessàries per pal·liar els efectes derivats de la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19 i potenciar la recuperació econòmica de les Illes Balears, amb excepció de la part d'aquests recursos destinada a finançar projectes aprovats en el marc dels plans anuals del turisme sostenible l'execució dels quals es consideri estratègica o ja hagi donat lloc a compromisos jurídics o a obligacions de pagament de l'entitat gestora del projecte davant terceres persones o entitats.

Per a això, les conselleries i la resta d'entitats públiques gestores de cada un dels projectes han de comunicar a les conselleries d'Hisenda i Relacions Exteriors i de Model Econòmic, Turisme i Treball, d'acord amb els criteris que aquestes determinin, els projectes no iniciats i el grau d'execució dels projectes en curs, amb l'objectiu de conèixer els recursos susceptibles de ser destinats a les finalitats a què es refereix el paràgraf anterior.

Per mitjà d'un acord del Consell de Govern, previ o simultani a l'acord a què fan referència el primer paràgraf d'aquest apartat i l'apartat 2 següent, a proposta conjunta de les conselleries abans esmentades, s'han de relacionar els projectes o la part d'aquests que no s'executaran, i també els recursos corresponents, i aquest acord implica l'anul·lació de les obligacions reconegudes pendents de pagament comptabilitzades en la secció pressupostària 37 o, pel que fa als projectes corresponents al Pla Anual d'Impuls del Turisme Sostenible de l'any 2016, en les seccions pressupostàries corresponents.

2. Les aplicacions que, en forma de projectes o de línies de despesa o inversió, acordi el Consell de Govern, que s'han d'imputar al programa pressupostari de despesa 413G (accions públiques relatives a la COVID-19), al qual fa referència l'article 11 del Decret llei 4/2020, de 20 de març, de mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i implicaran l'autorització prèvia al conseller o a l'òrgan competent per a l'autorització de la despesa a què es refereix l'article 72.2 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també per a la subscripció del contracte, la subvenció, el conveni o el negoci jurídic corresponent en cada cas, en els casos en què la legislació pressupostària o sectorial estableixi la necessitat d'aquesta autorització prèvia.

3. Els recursos alliberats com a conseqüència de l'anul·lació de les obligacions reconegudes a què fa referència el darrer paràgraf de l'apartat 1 s'ingressaran en el compte no pressupostari que determini la Intervenció General de la Comunitat Autònoma i habilitaran l'aprovació dels expedients de generació de crèdit que calguin en els estats de despeses del pressupost corrent de l'Administració de la Comunitat Autònoma o del Servei de Salut de les Illes Balears, durant un termini màxim de tres exercicis, d'acord amb les aplicacions que acordi el Consell de Govern, o les seves modificacions, a què es refereix l'apartat 2.

Pel que fa a la resta de crèdits de la secció pressupostària 37 sobre els quals, si s'escau, no s'hagi comptabilitzat el reconeixement d'obligacions, s'han de tramitar les transferències de crèdit que calguin en els estats de despeses del pressupost corrent de l'exercici 2020.

Article 37

Suspensió per a l'exercici de 2020 del funcionament de la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible i l'aprovació del pla anual del turisme sostenible

1. Per a l'exercici de 2020, se suspèn el funcionament de la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible pel que fa a l'aprovació del pla anual d'impuls del turisme sostenible d'aquest exercici de 2020, el qual, per tant, no s'ha d'aprovar.

2. A aquest efecte, no hi seran aplicables les normes que conté el primer paràgraf de l'apartat 2 de l'article 2 i els articles 19 i 20 de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible, ni tampoc les disposicions de desplegament concordants del Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l'impost sobre estades turístiques i de mesures d'impuls del turisme sostenible, i els recursos del fons per afavorir el turisme sostenible corresponents a l'exercici de 2020 s'han de destinar a finançar les despeses i les inversions que es considerin necessàries per pal·liar els efectes derivats de la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19 i potenciar la recuperació econòmica de les Illes Balears.

3. L'execució dels projectes aprovats en el marc dels plans anuals d'impuls del turisme sostenible corresponents als exercicis de 2019 i anteriors, o de les seves modificacions, s'ha de fer d'acord amb les normes de la Llei 2/2016 i del Decret 35/2016 aplicables al temps de l'aprovació o la modificació d'aquests plans i projectes, amb excepció dels projectes o la part d'aquests que no s'hagin d'executar d'acord amb l'article 36 d'aquest Decret llei, els quals s'han de regir pel que estableix el dit article.

Article 38

Règim aplicable a les donacions que es facin per fer front a la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19

1. Les donacions dineràries que es facin per contribuir a pal·liar la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19 s'han d'ingressar en la tresoreria de la Comunitat Autònoma, per mitjà del model d'ingrés corresponent, i s'entenen acceptades tàcitament, des del mateix moment de l'ingrés, per la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, d'acord amb l'article 13.1 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Aquestes donacions dineràries permetran generar crèdit en el pressupost de despeses de l'Administració de la Comunitat Autònoma, amb imputació en tot cas al programa pressupostari 413G (Accions públiques relatives a la COVID-19) al qual fa referència l'article 11 del Decret llei 4/2020, de 20 de març, de mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19.

2. Les donacions d'equipaments i subministraments relacionats amb la crisi sanitària de la COVID-19 que tenguin la consideració de material fungible d'ús corrent s'entenen acceptades per la simple recepció pel Servei de Salut de les Illes Balears o per l'òrgan o la unitat que el Servei esmentat designi com a destinatari.

En tot cas, per motius relacionats amb els controls de qualitat o altres raons justificades, el Servei de Salut de les Illes Balears o l'òrgan o la unitat que es designi com a destinatari queda habilitat per rebutjar els béns o modificar l'eventual destinació concreta pretesa pel donant, sempre que en darrera instància els béns donats susceptibles d'aprofitament s'apliquin a fer front a la crisi provocada per la COVID-19.

3. Les donacions d'altres béns mobles o immobles s'han d'acceptar expressament de la manera que preveu la legislació de patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i es poden destinar directament a la lluita contra la crisi sanitària, social o econòmica provocada per la COVID-19 o alienar-se i aplicar el producte que s'obtengui a la finalitat esmentada.

Article 39

Reconeixement extrajudicial de crèdits

1. El reconeixement extrajudicial de crèdits constitueix un procediment específic que, en execució d'una resolució administrativa prèvia o simultània per la qual es declara la inexistència jurídica o la nul·litat, segons els casos, dels actes, contractes o altres negocis jurídics dels quals du causa el crèdit a favor de la persona o l'entitat interessada, determina i concreta la regularització o liquidació que pertoqui i la imputació al pressupost i a la comptabilitat de l'entitat de què es tracti en cada cas de l'obligació de pagament corresponent.

En el cas particular de contractes formalitzats que s'hagin de considerar nuls per raó de la concurrència de qualsevol causa de nul·litat de ple dret dels actes preparatoris o de l'adjudicació d'acord amb la legislació vigent, prèviament o simultàniament al reconeixement del crèdit que resulti del que disposa l'article 42 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, s'ha de tramitar i resoldre el procediment de revisió d'ofici corresponent, de conformitat amb l'article 41 de la Llei 9/2017 esmentada.

Això no obstant, en el cas de contractes que no s'hagin formalitzat, i, per tant, no es puguin entendre perfeccionats en els termes que exigeixen els articles 36.1, 153.1 i la resta de disposicions concordants de la Llei 9/2017 esmentada, es podrà acordar el reconeixement extrajudicial dels crèdits, amb la tramitació prèvia o simultània del procediment administratiu a què es refereix l'apartat 2 següent, pel qual es declari la inexistència jurídica del contracte, en el marc del títol IV de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. El procediment a què fa referència el darrer paràgraf de l'apartat anterior s'ha d'iniciar d'ofici per mitjà d'una resolució del conseller competent o del màxim òrgan unipersonal de l'ens, que ha de nomenar un instructor, i s'han de verificar, com a mínim, els tràmits següents:

a) Memòria justificativa del responsable de la unitat que va promoure la realització de l'obra, el subministrament del bé o la prestació del servei.

b) Audiència del proveïdor del bé o el servei i, en general, de les persones o entitats interessades.

c) Informe dels serveis jurídics competents, que s'ha de pronunciar en tot cas sobre la inexistència jurídica del contracte.

d) Proposta de resolució del conseller competent o del màxim òrgan unipersonal de l'ens.

e) Acord del Consell de Govern o del màxim òrgan col·legiat de l'ens pel qual es declari la inexistència jurídica del contracte.

El termini màxim per resoldre expressament i notificar l'acord corresponent és de tres mesos, i la conseqüència de l'incompliment d'aquest termini màxim és la caducitat del procediment.

3. La declaració de nul·litat del contracte o la declaració d'inexistència jurídica d'aquest a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article, comporta que el contracte entri en liquidació, havent-se de restituir les parts les coses que hagin rebut en virtut d'aquest i, si no és possible, el valor de mercat de les prestacions respectives al temps de la seva realització, en el marc del procediment de reconeixement extrajudicial de crèdits que es regula en l'apartat següent.

4. El procediment de reconeixement extrajudicial de crèdits s'ha d'iniciar d'ofici per mitjà d'una resolució del conseller competent o del màxim òrgan unipersonal de l'ens, que ha de nomenar un instructor, i s'han de verificar, com a mínim, els tràmits següents:

a) Informe del responsable de la unitat que va promoure la realització de l'obra, el subministrament del bé o la prestació del servei, que s'ha de pronunciar sobre els punts següents:

1r. Les causes per les quals no es va formalitzar el contracte, la impossibilitat de la restitució de les prestacions recíproques i la necessitat de procedir a la regularització o liquidació del contracte irregular per evitar l'enriquiment injust de l'Administració.

2n. Les dates o els períodes de realització de les despeses i la relació detallada de les factures degudament conformades per les unitats competents.

3r. La valoració dels béns lliurats, dels serveis prestats o de les obres duites a terme en cada cas, calculada als preus de mercat vigents en el moment d'encarregar la prestació, als efectes de la regularització o liquidació que sigui procedent, amb la quantificació corresponent, la qual ha de servir de base a la proposta de resolució del conseller o del màxim òrgan unipersonal de l'ens a què es refereix la lletra d).

En la valoració que es faci es pot proposar la inclusió del benefici industrial prèvia ponderació de les circumstàncies esdevingudes en cada cas, sempre que les prestacions del proveïdor s'hagin produït de bona fe i seguint ordres de l'Administració.

4t. L'existència de crèdit adequat i suficient o, si escau, de dotació a la rúbrica comptable, per atendre la despesa.

Així mateix, l'informe del responsable de la unitat promotora ha d'adjuntar els documents següents:

1r. Certificat expedit per la unitat de gestió econòmica o la unitat responsable de la comptabilitat de l'ens en el qual es detallin les factures susceptibles de ser abonades, un cop comprovada la inexistència de duplicitat de factures, de devolució dels subministraments, de compensació de factures o de qualsevol altra circumstància que pugui afectar el pagament d'aquestes.

2n. Certificat expedit pel mateix responsable de la unitat promotora en el qual es faci constar que s'han duit a terme les obres, s'han prestat els serveis o s'han subministrat els béns.

3r. Acord del Consell de Govern o del màxim òrgan col·legiat de l'ens pel qual es declari la inexistència jurídica del contracte, amb excepció que ambdós procediments s'hagin acumulat d'acord amb el que preveu l'apartat 6.

b) Audiència del proveïdor del bé o el servei i, en general, de les persones o entitats interessades.

c) Informe dels serveis jurídics competents, que s'ha de pronunciar sobre la correcció del procediment seguit i, en general, sobre les qüestions de dret que pugui suscitar l'expedient.

d) Proposta de resolució del conseller competent o del màxim òrgan unipersonal de l'ens.

e) Fiscalització prèvia, si escau, de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

f) Acord del Consell de Govern o del màxim òrgan col·legiat de l'ens pel qual s'acordi el reconeixement extrajudicial del crèdit i també, per al cas de l'Administració de la Comunitat Autònoma i la resta d'entitats integrants del sector públic administratiu, l'autorització i disposició de la despesa i el reconeixement de l'obligació a càrrec del pressupost corresponent.

El termini màxim per resoldre expressament i notificar l'acord corresponent és de tres mesos, i la conseqüència de l'incompliment d'aquest termini màxim és la caducitat del procediment.

5. Una vegada aprovada la liquidació i reconeguda l'obligació al contractista, que no té caràcter d'obligació d'exercicis tancats als efectes del que disposa l'article 51 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici de l'obligació de comptabilització en el compte de «Creditors per operacions meritades», aquesta s'ha d'abonar en el termini de trenta dies des de la seva aprovació.

L'acord favorable del Consell de Govern o de l'òrgan col·legiat superior de l'entitat a què es refereixen els apartats 2 i 4 anteriors no eximeix la depuració de les responsabilitats que, si escau, siguin exigibles.

6. Sempre que es disposi de tots els elements de judici per a això, la resolució d'inici del procediment de declaració d'inexistència jurídica del contracte a què es refereix el primer paràgraf de l'apartat 2 d'aquest article podrà decidir que s'acumuli, i, en conseqüència, que es tramitin conjuntament, el procediment esmentat i el procediment de reconeixement extrajudicial del crèdit regulat en l'apartat 4.

7. Sens perjudici de tot això, i en virtut del que disposa l'article 70.8 de la Llei 14/2014, excepcionalment i a proposta del conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts, el Consell de Govern pot acordar, abans fins i tot de la iniciació dels procediments corresponents d'acord amb els apartats anteriors d'aquest article, la mesura provisional que els crèdits s'imputin immediatament al pressupost a l'efecte de procedir al pagament corresponent, el qual tindrà caràcter de pagament a compte de la liquidació que resulti, sense necessitat de garantir l'obligació.

En aquests casos, la proposta que s'elevi al Consell de Govern, que s'ha de motivar degudament, ha d'incorporar, com a mínim, la documentació següent:

1r. La conformitat de la unitat competent amb les prestacions realitzades o amb els béns subministrats.

2n. El corresponent certificat d'existència de crèdit adequat i suficient, o, si escau, de dotació a la rúbrica comptable.

3r. Un certificat expedit per la unitat de gestió econòmica o la unitat responsable de la comptabilitat de l'ens en el qual es detallin les factures susceptibles de ser abonades, un cop comprovada la inexistència de duplicitat de factures, de devolució dels subministraments, de compensació de factures o de qualsevol altra circumstància que pugui afectar el pagament d'aquestes.

 

Capítol VI Infraestructures estratègiques en matèria de transport públic de viatgers

Article 40

Definició d'infraestructura estratègica de transport públic de viatgers

Es consideren infraestructures estratègiques de transport públic de viatgers de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les següents:

1. Les infraestructures fixes de les empreses o entitats de transport que optin per l'ús de gas natural com a combustible principal de la seva flota; això és, tant les pròpies cotxeres com els equipaments necessaris per al subministrament de gas natural.

2. Les infraestructures (per exemple, les canalitzacions) per a la distribució de gas natural —en qualsevol tipus de sòl— necessàries per abastir els punts de subministrament.

3. Les estacions de servei amb venda de gas natural.

4. Les infraestructures públiques per al subministrament d'electricitat com a energia de propulsió de vehicles.

5. Les parades de transport públic regular de viatgers per carretera.

Article 41

Declaració d'una infraestructura estratègica de transport públic de viatgers com a inversió d'interès autonòmic

1. Una infraestructura estratègica de transport públic de viatgers es considera una inversió d'interès autonòmic quan ho declari expressament el Consell de Govern de les Illes Balears, en compliment de l'article 5 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, i en les condicions que el Consell de Govern determini per executar-lo.

La declaració d'interès autonòmic d'una infraestructura estratègica de transport públic de viatgers requereix l'informe favorable del consell insular que correspongui, en cas que tengui assumides les competències en matèria de transports.

2. La declaració d'una infraestructura estratègica de transport públic de viatgers com a inversió d'interès autonòmic a més de les determinacions aplicables de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears, comporta la seva consideració com a inversió prioritària per part de les administracions públiques responsables de la seva execució o autorització, que han d'impulsar i donar prioritat als estudis, projectes o tràmits necessaris per a la seva realització segons la normativa vigent.

Disposició addicional primera

Reconversió i canvi d'ús d'establiments d'allotjament turístic i edificacions amb usos no residencials

1. Els edificis d'establiments d'allotjament turístic i les edificacions amb usos no residencials descrits en l'apartat 2 d'aquesta disposició poden instar davant l'administració turística, o administració competent en relació amb l'activitat a què estava afecta l'edificació no residencial, el seu canvi d'ús a algun dels usos següents:

a) Residencial, destinat exclusivament a habitatge protegit.

b) Equipaments de caràcter sociosanitari o assistencial, públics o privats (inclosos residències de majors, centres de dia, centres de discapacitats i dependents i similars).

c) Administratiu, considerant preferents els usos específics associats a projectes d'investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica (R+D+I).

2. Es poden acollir a aquest règim de reconversió i canvi d'ús els establiments i les edificacions següents:

a) Els establiments d'allotjament turístic en situació d'alta que estiguin situats en una zona turística declarada madura.

b) Els establiments d'allotjament turístic en situació de baixa definitiva anterior al 13 de maig de 2020 i que estiguin situats a qualsevol indret, excepte en sòl rústic, del territori de les Illes Balears.

c) Les edificacions amb usos diferents del residencial i del d'allotjament turístic han d'estar situats en una zona turística declarada madura i trobar-se en una situació d'obsolescència. Aquestes edificacions no residencials es consideraran obsoletes quan no disposin d'activitat, perquè està finalitzada o donada de baixa. El nou ús no ha d'estar prohibit pel planejament municipal.

3. L'administració competent ha de tramitar i resoldre el procediment administratiu en el qual han de quedar justificades les condicions establertes en els apartats 1 i 2 i convenientment valorades l'oportunitat i la idoneïtat del canvi d'ús. La resolució del procediment administratiu requereix un informe preceptiu i vinculant de l'ajuntament en el qual es trobi l'establiment o edificació sobre el qual s'ha instat el canvi d'ús, com també un informe favorable, atorgat per unanimitat, de la comissió que s'ha de crear a l'efecte, per decret del Consell de Govern, de la qual han de formar part les organitzacions sindicals i empresarials més representatives del sector. L'acord que autoritzi el canvi d'ús s'entén sense perjudici de les llicències municipals o declaracions responsables que siguin necessàries per fer efectiu aquest canvi.

Les obres s'han de dur a terme amb criteris d'eficiència energètica, no han d'incrementar el consum d'aigua potable i energètic d'origen no renovable, i han de millorar algun o diversos dels aspectes següents: la qualitat, la sostenibilitat mediambiental, la seguretat o l'accessibilitat.

4. En tot cas, quan el canvi d'ús interessat sigui a residencial, s'ha de complir la normativa sectorial relativa als habitatges protegits quant a la grandària mínima i màxima de l'habitatge autoritzable, a l'índex d'intensitat d'ús i a la resta de paràmetres aplicables.

En la proposta de l'edificació s'ha de preveure una part destinada a usos diferents del residencial d'entre els següents: establiment públic, administratiu, comercial, esportiu, docent o sociocultural. Aquests usos només es poden ubicar a la planta baixa de l'edifici.

Com a mínim, cadascun dels habitatges resultants del canvi d'ús ha d'estar dotat d'una plaça d'aparcament en la parcel·la afectada o com a màxim a 200 m de distància.

5. Quan el canvi d'ús sigui a equipaments de caràcter sociosanitari o assistencial, tot l'edifici queda vinculat a aquest ús i es pot preveure un percentatge no superior a un 10 % a altres usos terciaris, com són establiment públic o comercial o a equipaments comunitaris, sempre que la normativa sectorial aplicable al tipus d'equipament que s'ha d'implantar no ho impedeixi. També es poden preveure els usos complementaris admesos per la normativa sectorial d'aplicació esmentada.

6. Quan el canvi d'ús interessat sigui a administratiu, tot l'edifici queda vinculat a aquest ús i es podrà preveure una part destinada a altres usos terciaris, com són establiment públic o comercial o a equipaments comunitaris, sempre que aquests altres usos quedin ubicats a la planta baixa de l'edifici.

7. En tots els casos en què s'autoritzi un canvi d'ús, aquest canvi està condicionat a una rehabilitació integral de l'establiment o edifici afectat, com també a l'efectiva baixa de les places turístiques de l'establiment existent, quan es tracti d'un establiment turístic, d'acord amb el que estableix l'article 91 de la Llei 8/2012, de turisme de les Illes Balears. En tot cas, les baixes de places relatives als allotjaments que es donin de baixa a partir del 13 de maig de 2020 i que s'acullin al canvi d'ús no integraran les borses de places determinades per l'article 91 de la Llei 8/2012, ni poden ser objecte de cap transmissió.

8. Quan per les característiques tècniques, constructives o edificatòries d'un edifici en situació d'inadequació conforme al que disposa l'article 129 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, sigui procedent el canvi d'ús i no resulti viable tècnicament o econòmicament la rehabilitació integral d'aquest edifici, a instàncies dels seus titulars se'n podrà acordar la demolició per reconstruir-lo adaptant-se als paràmetres urbanístics del planejament en vigor per a l'ús que s'hagi d'implantar i als que resultin aplicables als habitatges protegits, quan l'ús es destini a residencial.

9. En tots els casos en què sigui procedent el canvi d'ús, el titular de l'establiment ha d'abonar a l'administració municipal competent, en concepte de monetització de la cessió d'aprofitament, el 5 % del pressupost d'execució material de la rehabilitació integral o reconstrucció de l'edifici en el qual s'hagi formalitzat el canvi d'ús.

Aquest valor de cessió només s'aplica sobre la superfície construïda corresponent al nou ús. Aquests ingressos s'han de destinar a actuacions i inversions en la zona on s'ha fet el canvi d'ús, previ informe vinculant de l'administració turística competent.

10. Els establiments o edificacions descrits en aquesta disposició que es trobin en situació de fora d'ordenació s'ajustaran al que disposa l'article 129 de la Llei 12/2017, encara que el planejament municipal que els sigui aplicable no estigui adaptat al que es disposa en la Llei esmentada.

11. Els establiments o edificacions descrits en aquesta disposició en els quals s'hagin executat obres de reforma o rehabilitació d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquesta disposició quedaran legalment incorporats al planejament com a edificis adequats i la seva qualificació urbanística es correspondrà amb la seva volumetria i ús específics.

12. La documentació que s'aporti a l'Administració competent ha de ser suficient per valorar tots els aspectes necessaris per adoptar la resolució i ha d'incloure, com a mínim, una exposició dels antecedents i la situació urbanística, els documents gràfics i la justificació del compliment dels requisits exposats en aquesta disposició, així com de la solució presentada. Així mateix, l'Administració competent ha de sotmetre la proposta de resolució a audiència pública durant el termini mínim d'un mes, als efectes que es puguin presentar suggeriments o al·legacions.

Disposició addicional segona

Certificació de verificació documental

1. Per tal d'agilitar els procediments d'obtenció de les llicències urbanístiques, amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud, el promotor pot obtenir un certificat emès pels col·legis professionals o altres corporacions de dret públic amb què l'ajuntament subscrigui el conveni corresponent, acreditatiu de la verificació de la documentació.

2. La verificació ha de consistir en la revisió tècnica, l'informe i la validació del projecte bàsic i la resta de documentació que ha d'acompanyar la sol·licitud, la qual ha d'incloure, així mateix, la suficiència i la idoneïtat de la documentació, per als fins de l'autorització i la seva adequació a la normativa aplicable en cada cas.

3. La sol·licitud de llicència que s'acompanyi del certificat regulat en aquesta disposició addicional, juntament amb la resta de documentació exigida, s'ha d'admetre a tràmit, i això no impedeix que l'òrgan competent per a la tramitació efectuï els requeriments d'esmena que corresponguin, si amb posterioritat es detecten insuficiències o deficiències que siguin esmenables.

4. L'interessat pot optar per presentar la sol·licitud i la documentació exigida per a l'obtenció de la llicència sense adjuntar el certificat regulat en aquesta disposició addicional, i en aquest cas la verificació s'ha d'efectuar en el si del procediment per a l'obtenció d'aquella, d'acord amb el que preveu la normativa urbanística.

Disposició addicional tercera

Ordenació urbanística del Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit)

1. L'ordenació urbanística dels terrenys resultants de l'aplicació de la Llei 2/1993, de 30 de març, de creació del Parc Balear d'Innovació Tecnològica (ParcBit), es duu a terme mitjançant les Normes subsidiàries i complementàries del ParcBit aprovades pel Govern de les Illes Balears, les quals vinculen tots els planejaments urbanístics afectats, fins i tot els plans generals d'ordenació urbana, que s'han d'adaptar a les previsions d'aquestes, sens perjudici de la seva executivitat immediata.

2. El desenvolupament de les Normes subsidiàries i complementàries esmentades s'ha de dur a terme mitjançant la formulació i l'execució pel Govern de les Illes Balears d'un o diversos plans especials de desenvolupament del ParcBit, les característiques i els continguts dels quals han de ser els que determina l'article 45 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

3. El procediment per a l'aprovació i la modificació de les Normes subsidiàries i complementàries i per a la formulació i l'execució dels plans especials de desenvolupament ha d'incloure, com a mínim, els tràmits següents:

a)  Redacció de l'instrument.

b) Informació pública durant el termini d'un mes amb la finalitat que, durant aquest, es puguin formular suggeriments.

c) Informes de l'Ajuntament de Palma i del Consell Insular de Mallorca.

d) Avaluació d'impacte ambiental.

e) Aprovació pel Govern de les Illes Balears.

 

Disposició addicional quarta

Pròrroga de les autoritzacions administratives del transport col·lectiu del Parc Nacional de Cabrera

Queden prorrogades les autoritzacions administratives concedides de transport de visitants al Parc Nacional Marítim Terrestre de l'Arxipèlag de Cabrera de conformitat amb l'apartat 2.3.5 del Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc, aprovat pel Decret 58/2006, d'1 de juliol. La pròrroga s'estendrà fins el 31 de desembre de 2020 i les condicions d'aquesta són les mateixes que les establertes en el moment de la concessió de les autoritzacions.

Disposició addicional cinquena

Equipaments recreatius gestionats per l'Institut Balear de la Natura (IBANAT)

1. Tenen la consideració d'equipament recreatiu els espais que figuren delimitats en l'annex 1 d'aquest Decret llei.

2. L'Institut Balear de la Natura (IBANAT) és l'entitat gestora dels equipaments recreatius que figuren en l'annex 1 d'aquest Decret llei.

3. Els equipaments recreatius gestionats per l'IBANAT que figuren en l'annex 1 d'aquest Decret llei quedaran exempts de llicència d'activitat.

4. Les actuacions de manteniment i millora en aquests equipaments recreatius han de ser en tot cas considerades actuacions pròpies de gestió de la infraestructura, i no quedaran subjectes a la tramitació de la llicència municipal.

Disposició addicional sisena

Suspensió de presentació de declaracions responsables d'inici d'activitat turística relatives a la comercialització d'estades turístiques d'habitatges, en el municipi de Palma

Fins al dia 31 de desembre de 2021, i pel que fa a l'àmbit territorial del municipi de Palma, se suspèn la possibilitat de presentar declaracions responsables d'inici d'activitat turística relatives a la comercialització d'estades turístiques d'habitatges a què fa referència el capítol IV del títol III de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

Disposició addicional setena

Previsions específiques per a l'illa de Formentera

1. El Consell Insular de Formentera pot establir, mitjançant una ordenança, un règim específic de limitacions temporals per a obres estivals durant la temporada turística de 2020 aplicable a les obres a què fa referència l'article 8 d'aquest Decret llei.

2. Així mateix, la previsió excepcional que conté l'article 2.2 in fine de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, no s'aplica a l'illa de Formentera a causa de les característiques geogràfiques especials d'aquesta illa.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior a aquest Decret llei que el contradiguin o s'hi oposin i, en particular, les següents:

a) L'article 5 de la Llei 6/2010, de 17 de juny, per la qual s'adopten mesures urgents per a la reducció del dèficit públic.

b) L'apartat 2 de la disposició́ addicional novena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

c) Els articles 109 i 110 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

d) Els articles 163 i 196 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears. Es deroguen atès que no té sentit, una vegada modificada la naturalesa dels estudis de viabilitat, la vigència d'un comitè avaluador que en valori el resultat, quan aquesta funció queda inclosa dins el procés, públic i transparent, de tramitació dels estudis informatius o bé del procés de planificació i aprovació de cada una de les grans infraestructures de transports segons la legislació sectorial pertinent.

e) L'article 4 de la Llei 5/2004, de 20 de desembre, de creació del Col·legi Oficial de Guies Turístics de les Illes Balears.

f) La disposició transitòria setena de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

g) La disposició transitòria primera del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears.

h) L'article 4 de la Llei 4/2000, de 21 de desembre, d'ordenació del territori de les Illes Balears. Queden derogades tàcitament totes les normes que facin referència a tràmits en què intervengui la Comissió de Coordinació de Política Territorial.

i) L'apartat 1 de l'article 6 de la Llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'ordenació del territori.

j) El Decret 13/2001, de 2 de febrer, pel qual es regula l'organització i el funcionament de la Comissió de Coordinació de Política Territorial.

k) Els apartats 2, 3 i 5 de l'article 6 del Decret 63/2017, de 22 de desembre, de principis generals dels procediments d'accés als serveis de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència.

 

Disposició final primera

Modificacions legislatives i reglamentàries en matèria de medi ambient

1. Es modifica el contingut de la lletra a) de l'apartat 2 de l'article 9 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), que queda redactat de la manera següent:

a) L'inici del procediment correspon al conseller de Medi Ambient i Territori. La resolució d'inici ha d'anar acompanyada d'un document bàsic que contengui els objectius i les directrius per a l'ordenació dels recursos naturals de l'àmbit territorial de què es tracti, la identificació de l'espai geogràfic a què es refereix i els valors ambientals o d'un altre tipus que motiven l'inici del procediment.

2. Es modifica el contingut de la lletra f) de l'apartat 2 de l'article 9 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), que queda redactat de la manera següent:

f) Finalment, el projecte de pla d'ordenació dels recursos naturals requereix un informe jurídic preceptiu de la Secretaria General de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, el qual s'ha de referir a la correcció del procediment seguit i a la valoració de les al·legacions presentades.

3. S'introdueix un apartat, el quatre, a l'article 9 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), amb el contingut següent:

No obstant el que preveu l'apartat anterior, les modificacions puntuals dels plans d'ordenació dels recursos naturals poden seguir la tramitació simplificada prevista en aquest apartat.

S'entenen per modificacions puntuals les que, atenent el caràcter quantitatiu i qualitatiu de la modificació, no constitueixen un canvi substancial o essencial del pla.

La tramitació simplificada de les modificacions puntuals és la següent:

a) L'inici del procediment correspon al conseller de Medi Ambient i Territori, el qual ha de justificar el caràcter puntual de la modificació i contenir una proposta inicial de modificació.

La resolució d'inici s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears mitjançant un anunci que contengui un extracte del contingut i que indiqui el lloc web en què es pot accedir a la documentació. També s'ha de posar a disposició de la ciutadania a través dels mitjans telemàtics.

b) La proposta inicial de modificació s'ha de sotmetre als tràmits següents:

i) Audiència de les persones interessades, directament o per mitjà de les entitats que les agrupin o les representin, per un termini de vint dies hàbils.

ii) Consulta de les administracions territorials que es puguin veure afectades per la iniciativa, que s'han de pronunciar en el termini de vint dies hàbils.

iii) Informació pública per un termini de vint dies hàbils. A aquest efecte, s'ha de publicar un anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, com també i com a mínim, a dos diaris de major tirada de l'illa corresponent, que indiqui el termini per fer suggeriments i el lloc web en què es pot accedir a la documentació.

Si, com a resultat dels tràmits anteriors, es modifica substancialment la proposta inicial, aquesta se sotmetrà de nou a aquests tràmits.

Les al·legacions rebudes poden no ser tingudes en compte si s'emeten fora del termini previst o no tenen relació directa amb l'objecte de la modificació.

c) La proposta de modificació s'ha de sotmetre a l'informe jurídic de la Secretaria General.

d) L'aprovació de la modificació s'ha de fer per decret del Consell de Govern. El decret ha d'incloure la denominació modificació puntual en el títol de la disposició i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. S'introdueix un apartat, el quatre, a l'article 7 del Decret 51/1992, de 30 de juliol, sobre indemnitzacions i compensacions per obres i instal·lacions per obres i depuració d'aigües residuals, amb el contingut següent:

4. L'informe indicat en el punt 3 correspon a la presa en consideració i l'autorització de la imputació a exercicis futurs aprovada per la persona titular de la Conselleria d'Economia i Hisenda.

Aquesta modificació pot ser alterada mitjançant un decret del Consell de Govern.

4. Es modifica l'apartat 4 de l'article 13 de l'Ordre del conseller de Medi Ambient de 3 de maig de 2006 per la qual s'estableixen les bases reguladores de subvencions per a activitats d'educació ambiental a les Illes Balears a favor de persones i entitats sense ànim de lucre, que queda redactada de la manera següent:

4. Amb caràcter general, l'activitat subvencionable s'ha de dur a terme durant l'anualitat pressupostària corresponent a la de la convocatòria i la següent, o en el termini que aquesta estableixi per cada cas i, d'acord amb la normativa aplicable.

Aquesta modificació pot ser alterada mitjançant una ordre del conseller de Medi Ambient.

Disposició final segona

Modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears

1. S'afegeix una nova lletra m) a l'article 2.2 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, amb la redacció següent:

m) Els equipaments i les infraestructures públiques, els edificis o espais destinats a oficines i altres dependències auxiliars, així com qualsevol activitat de servei públic de titularitat pública o gestionada per una administració pública o per organismes dependents d'aquesta.

2. Es modifiquen els articles 35 a 48, inclosos en el títol IV de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, que queden redactats de la manera següent:

 

CAPÍTOL I Règim general

Article 35. Exercici d'activitats permanents

1. Per exercir una activitat permanent de les que preveu aquesta Llei és necessari:

a) Disposar de les instal·lacions necessàries per dur a terme l'activitat, que han de complir el que determina aquesta Llei i la resta de normativa sectorial que hi sigui aplicable.

b) Presentar una declaració responsable davant l'administració competent, en els termes que preveuen els articles 42 a 44.

2. Les declaracions responsables regulades en els articles següents s'han d'acompanyar, si escau, amb el document acreditatiu del pagament dels tributs que es meritin.

3. Les disposicions de caràcter general d'àmbit municipal que desenvolupin els procediments que regula aquest títol no poden exigir cap altra documentació addicional a la prevista en aquesta Llei, sens perjudici del deure del titular de disposar de la documentació que li exigeix la normativa que li sigui aplicable i de posar-la a disposició del personal de l'administració competent quan actuï en exercici de la seva activitat inspectora.

Article 36. Activitats que han de disposar d'un pla d'autoprotecció

Els titulars d'activitats que hagin de disposar d'un pla d'autoprotecció d'acord amb la normativa d'emergències han de presentar aquest pla, per mitjans telemàtics, al registre autonòmic corresponent, així com les seves modificacions i revisions. A través d'aquesta presentació el pla queda registrat a tots els efectes, sens perjudici de les posteriors comprovacions que pugui dur a terme l'administració competent.

Article 37. Activitats que requereixen l'execució d'obres o instal·lacions

1. L'execució d'obres i instal·lacions per a una nova activitat major, menor o innòcua o per a la modificació d'activitats existents d'acord amb l'article 11 requereix la presentació d'una comunicació prèvia o l'obtenció d'una llicència, d'acord amb la normativa urbanística.

Llevat que es tracti d'una activitat innòcua, quan sigui necessària la redacció d'un projecte d'obres, aquest ha d'incorporar el contingut del projecte preliminar d'activitats d'acord amb el que estableix l'article 39 i l'annex II d'aquesta Llei.

2. Una vegada finalitzades les obres i instal·lacions, s'ha de presentar una declaració responsable d'acord amb els articles 43 i 44.

Article 38. Activitats que requereixen l'execució d'instal·lacions sense obres

Si no es requereix l'execució d'obres, les instal·lacions per a noves activitats o per a activitats existents es poden executar sempre que disposin de les autoritzacions sectorials i de la documentació tècnica legalment exigible, i només és exigible la presentació d'una declaració responsable de forma prèvia a l'ús de les noves instal·lacions en els termes indicats en els articles 43 i 44.

Article 39. Documentació tècnica

1. Per tal de dur a terme les instal·lacions necessàries per a una activitat major o menor, el promotor d'aquestes ha de disposar d'un projecte d'activitat amb el contingut que, com a mínim, preveu l'annex II d'aquesta Llei.

2. Quan sigui necessari obtenir la corresponent llicència urbanística, el promotor de la instal·lació pot optar entre presentar un projecte preliminar d'activitats d'acord amb l'annex 2 d'aquesta Llei o integrar el contingut d'aquest en el projecte d'obres. Potestativament pot presentar el projecte d'activitats complet en la fase de la sol·licitud de llicència o amb el projecte d'execució d'obres. Si opta per no presentar-lo, en tot cas ha de disposar del projecte d'acord amb el que disposa l'apartat següent. En els casos de modificacions d'activitats existents, l'abast del contingut del projecte preliminar d'activitats que s'ha d'aportar dependrà del tipus de modificació d'acord amb el que fixa l'article 11, i es pot produir el cas que sigui innecessari per no afectar-ne cap, la qual cosa s'ha d'indicar en el projecte d'obra.

3. És un deure del promotor disposar de les autoritzacions prèvies necessàries i de la documentació tècnica pertinent al llarg de l'execució de les obres, inclòs el projecte d'activitats quan sigui preceptiu, i exhibir-la als representants de l'administració competent que ho requereixin en exercici de la seva activitat inspectora.

Article 40. Consulta sobre la normativa aplicable en matèria d'activitats

Qualsevol persona es pot dirigir a l'administració competent per tal que aquesta l'informi sobre la normativa municipal d'aplicació, inclosa també la urbanística, respecte de la instal·lació i l'exercici d'una o diverses activitats en una determinada ubicació. Les consultes s'han de respondre per escrit en un termini màxim d'un mes des de la seva sol·licitud i la resposta tindrà una validesa de sis mesos, durant els quals vincula l'ajuntament, tret que la normativa urbanística aplicable hagi suspès l'atorgament de llicències.

Article 41. Activitats en edificis existents

1. En edificis existents, inclosos els catalogats o protegits per un instrument de planejament general i que no es trobin protegits de conformitat amb la legislació en matèria de patrimoni, quan les característiques arquitectòniques no permetin el compliment ple de les condicions tècniques exigides en la normativa vigent o resultin econòmicament inviables, es poden proposar i adoptar solucions tècniques alternatives que han de garantir, a més de l'objecte de la llei, els valors que n'han motivat la catalogació o protecció quan sigui el cas.

Aquestes solucions tècniques alternatives es poden proposar a l'administració competent, la qual s'ha de pronunciar sobre la seva viabilitat en el termini de dos mesos. La inviabilitat d'aquestes solucions només es pot fonamentar en qüestions de legalitat o per oposar-se a l'establert en els instruments de planejament urbanístic. El transcurs dels dos mesos sense que l'administració s'oposi a la solució plantejada suposa la conformitat implícita a aquesta, sempre que no s'oposi al que estableixen els instruments de planejament urbanístic o que no es tracti d'edificis catalogats o protegits.

2. En els edificis existents es poden dur a terme instal·lacions i exercir activitats encara que es trobin totalment o parcialment en la situació de fora d'ordenació sempre que no sigui necessari l'execució d'obres en la part de l'edifici afectada per aquesta situació.

Article 42. Inici i exercici de les activitats innòcues

L'inici i l'exercici d'una activitat innòcua només requereixen la presentació a l'òrgan competent d'una declaració responsable del titular en la qual s'identifiqui l'activitat que s'ha de dur a terme i que declari que l'activitat es troba compresa dins les del títol III de l'annex de la llei i que es compleix amb la normativa vigent que hi resulti aplicable.

Article 43. Declaració responsable d'inici i exercici de l'activitat

1. L'inici i l'exercici d'una activitat major o menor en els casos que hagi necessitat la realització d'obres o instal·lacions requereixen la presentació a l'ajuntament d'una declaració responsable del titular en la qual es faci constar que les instal·lacions executades compleixen la normativa que en cada cas els sigui exigible i tenen les condicions operatives adequades per donar suport a l'activitat que s'ha de desenvolupar i que es disposa d'un projecte d'activitats redactat per un tècnic o tècnica competent i al qual s'ajusten les instal·lacions existents a l'establiment.

La declaració responsable regulada en aquest apartat només s'ha d'acompanyar de la certificació d'un tècnic o tècnica competent que acrediti que les instal·lacions s'ajusten al projecte d'activitats, així com la documentació gràfica mínima que les defineixi.

2. L'inici i l'exercici d'una activitat major o menor en un establiment que no necessita la realització d'obres o instal·lacions només requereix la presentació a l'òrgan competent d'una declaració responsable del titular en la qual s'identifiqui l'activitat que s'ha de dur a terme i es declara que les instal·lacions existents són adequades per a l'exercici de l'activitat que es vol desenvolupar.

3. En els casos d'activitats que se suspenen per un període no superior a nou mesos per raó de temporalitat de l'activitat que duen a terme i que necessiten el desmuntatge de les instal·lacions, no és necessari presentar la declaració responsable prevista en aquest article per tornar-les a muntar i reprendre l'activitat, i és suficient presentar una declaració responsable prèvia a la reobertura, sempre que no s'hagi produït cap modificació rellevant respecte de la instal·lació inicial.

4. La presentació de la declaració responsable prevista en aquest article i en l'anterior substitueix la llicència urbanística d'ocupació o primera utilització i la cèdula d'habitabilitat als efectes de poder procedir a la contractació definitiva de serveis, sens perjudici de l'exigència d'altres documents d'acord amb la normativa que hi resulti aplicable.

5. És un deure del titular disposar en tot moment d'una còpia de la declaració responsable i de la documentació tècnica preceptiva, en paper o en format digital al mateix establiment o accessible de manera telemàtica a requeriment de representants de l'administració competent en exercici de la seva activitat inspectora. S'entendrà complert aquest deure quan el titular pugui posar la documentació a disposició de l'autoritat o funcionari que l'hi requereixi en un termini no superior a dos dies hàbils.

Article 44. Modificació de les activitats

 En el cas de l'execució de modificacions a activitats existents, d'acord amb el que preveuen els articles 37 i 38, el titular ha de presentar a l'ajuntament una declaració responsable en la qual es facin constar els aspectes modificats i s'indiqui que les instal·lacions compleixen la normativa que en cada cas els sigui exigible i atenent el que disposa l'article 11 i que es mantenen les condicions operatives adequades per donar suport a l'activitat que s'hi desenvolupa. Quan sigui procedent modificar el projecte d'activitats s'ha d'adjuntar una certificació d'un tècnic o tècnica competent que acrediti que les instal·lacions s'ajusten al projecte d'activitats modificat, a més d'aportar la documentació gràfica mínima afectada per la modificació.

Article 45. Ineficàcia de la declaració responsable

La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s'incorpori a una declaració responsable determina la impossibilitat de continuar l'exercici del dret o activitat afectada des del moment en què es tengui constància d'aquests fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin es detectin.

No obstant això, l'administració competent ha de resoldre declarant la concurrència d'aquestes circumstàncies que determinen la invalidesa del títol habilitant, prèvia audiència al titular, al qual ha d'atorgar un termini no inferior a dos mesos per tal que pugui esmenar les deficiències observades.

Amb l'acord que inicia el procediment per determinar l'eventual ineficàcia del títol habilitant, es pot ordenar el tancament total o parcial de l'activitat sempre que s'acreditin un risc per a persones, els seus béns o el medi ambient.

Article 46. Efectes de la presentació de la declaració responsable

1. La presentació de la declaració responsable d'acord amb el que preveuen els articles anteriors faculta per a l'inici i l'exercici de l'activitat, sens perjudici del que indica l'apartat 4 de l'article 69 de la Llei 39/2015 o la norma que el substitueixi.

2. Així mateix, la presentació de la declaració responsable determina la tramesa, per part de l'òrgan competent, del contingut d'aquesta i de la documentació preceptiva al Registre Autonòmic d'Activitats d'acord amb el que estableix l'article 32 o la norma que el substitueixi. La tramesa de contingut d'una declaració responsable relativa a la modificació d'una activitat no inscrita suposa la inscripció de l'activitat al Registre.

Aquesta tramesa s'ha de fer per part de l'ajuntament de forma telemàtica d'acord amb la normativa reglamentària reguladora del Registre i en el termini màxim de 15 dies comptadors des de la presentació de la declaració. Si l'administració competent detecta mancances en la declaració o en la documentació aportada, ha de requerir el titular per tal que esmeni les deficiències en el termini màxim de 10 dies, i resta interromput el termini per trametre la documentació al Registre, sens perjudici que pugui resultar aplicable el que preveu l'apartat 4 de l'article 69 de la Llei 39/2015.

3. Si una vegada transcorregut el termini anterior de 15 dies l'administració competent no ha tramès les dades i la documentació preceptiva al Registre Autonòmic d'Activitats, el titular de l'activitat pot instar directament la inscripció en el Registre, tret dels casos en què se li hagin notificat defectes o mancances en la declaració presentada que interrompin el termini d'inscripció. A aquest efecte, el titular ha de presentar una còpia de la declaració responsable i de la resta de la documentació que hagi presentat a l'administració competent i l'activitat queda inscrita al Registre Autonòmic d'Activitats a tots els efectes. De la inscripció efectuada, l'òrgan gestor del Registre n'ha de donar compte a l'administració competent als efectes que pertoquin.

CAPÍTOL II Supòsits especials

Article 47. Instal·lació d'infraestructures comunes

1. En un establiment físic en el qual es preveu la implantació de diferents instal·lacions per a activitats específiques, només es pot fer l'inici d'instal·lació d'una activitat específica en el marc d'una instal·lació de les infraestructures comunes de l'establiment, que tindrà sempre la consideració d'activitat major i que s'ha d'executar de forma prèvia o simultània a la de l'activitat específica.

2. L'inici i l'exercici d'una activitat específica en el marc d'unes infraestructures comunes resten condicionats a l'adequada finalització de les infraestructures comunes, que s'acredita a través de la presentació d'una declaració responsable en els termes que preveu l'article 43, i sens perjudici del deure de presentar la declaració responsable pertinent per a l'activitat específica.

Article 48. Activitats en espais compartits

Les instal·lacions per a activitats en espais compartits han de comptar amb el corresponent títol habilitant d'acord amb aquesta Llei, sens perjudici que les diferents activitats que s'hi puguin dur a terme puguin obtenir el seu títol de forma diferenciada, presentant la corresponent declaració responsable d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

3. Es modifica l'encapçalament del capítol V del títol IV de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, que passa a ser el capítol III.

4. Es modifica l'article 100 de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, que passa a tenir la redacció següent:

Article 100. Concurrència de la normativa d'activitats amb altres normatives

1. La realització d'obres i instal·lacions a l'àmbit d'aquesta Llei s'ha de sancionar d'acord amb el que preveu la normativa urbanística, i s'han d'aplicar les infraccions i sancions previstes en aquesta Llei de forma supletòria.

Les legalitzacions i els procediments de restabliment de la legalitat infringida i de la realitat física alterada es realitzaran d'acord amb el que preveu la normativa urbanística.

2. Les infraccions que es detectin en activitats o instal·lacions regulades en aquesta Llei només se sancionaran d'acord amb el que preveu aquest títol en absència d'un règim sancionador específic.

5. Se suprimeix l'obligació de presentar la fitxa resum en els casos en què no és preceptiva la redacció del projecte d'activitats que consta en l'annex II de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, i se suprimeix també la menció al punt 5 del contingut del projecte d'activitats relativa a la necessitat d'incloure el pla d'autoprotecció.

6. Les referències de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, al permís d'instal·lació s'han d'entendre fetes al títol urbanístic corresponent atenent la nova regulació introduïda per aquest Decret llei.

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears

1. S'elimina la lletra f) de l'apartat 1 de l'article 38 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

2. S'afegeix la lletra f) de l'article 41 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, amb el contingut següent:

 f) El catàleg d'elements i espais protegits.

3. S'afegeix la lletra h) de l'article 42 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, amb el contingut següent:

h) La qualificació urbanística de sòl pot establir que l'edificació d'ús residencial es destini totalment o parcialment a habitatge amb protecció oficial o altres règims de protecció pública, en actuacions edificatòries de nova planta i reforma integral d'edificacions existents, i s'ha de respectar el règim jurídic dels habitatges preexistents en els casos en què l'enderroc d'un edifici sigui degut a una operació de substitució amb reallotjament dels mateixos residents.

El pla d'ordenació detallada, en la seva memòria de viabilitat econòmica, ha de garantir la viabilitat econòmica de les operacions en sòl urbà consolidat que s'hagin concretat prèviament a l'aprovació del pla.

4. Es modifiquen les lletres a) i c) de l'apartat 4 de l'article 43 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queden redactades de la manera següent:

a) En els àmbits d'ús predominant residencial o turístic:

i. Per a espais lliures públics: un 10 % de la superfície del sector que no resulti inferior a 20 m² per cada 100 m² d'edificació residencial, i a 7 m² per plaça turística, segons resulti de l'aplicació dels índexs d'edificabilitat corresponents.

ii. Per a equipaments públics: 21 m² per cada 100 m² d'edificació residencial, o 7 m² per plaça turística.

c) En els dos casos anteriors, la superfície destinada a aparcaments ha de garantir un mínim d'una plaça per cada 200 m² d'edificació, de les quals almenys un 50 % han d'estar en sòl de domini públic, tant en espais annexos a la vialitat com, preferentment, en aparcament públics externs al vial, amb la finalitat de poder guanyar espai al carrer per a l'arbrat, vianants i ciclistes. En tot cas, s'han de preveure places per a càrrega de vehicles elèctrics.

5. Es modifica el punt 2 de l'article 48 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

2. S'han de formular com a documents normatius integrants dels plans d'ordenació detallada i han de tenir entre les seves finalitats o, si s'escau, com a únic objecte la conservació dels elements assenyalats en l'apartat 1 anterior.

6. Es modifiquen les lletres b) i c) de l'apartat 1 de l'article 54 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queden redactades de la manera següent:

b) Els plans d'ordenació detallada, les seves revisions i les seves modificacions, l'aprovació definitiva dels quals correspon als ajuntaments en els municipis de més de 10.000 habitants.

c) Els plans parcials, els plans especials i els estudis de detall, l'aprovació dels quals correspon a l'ajuntament.

7. Es modifiquen els punts 3 i 6 de l'article 55 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queden redactats de la manera següent:

3. Aquest tràmit d'informació pública té un període mínim de quaranta-cinc dies per als instruments que comportin avaluació ambiental estratègica ordinària i de trenta dies per als que no la comportin, i s'ha d'anunciar, almenys, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en un dels diaris de major circulació a l'illa corresponent, i a la seu electrònica de l'administració que tramita el procediment, en la qual hi ha de constar la documentació completa que integra l'instrument. La publicació de l'anunci d'informació pública en el Butlletí Oficial de les Illes Balears ha de fer constar de manera clara el localitzador uniforme de recursos de la seu electrònica per accedir a la documentació.

Durant el termini d'informació pública s'ha de sol·licitar un informe de les administracions o els ens estatals, autonòmics o insulars les competències dels quals es puguin veure afectades. En tot cas, s'ha de sol·licitar un informe preceptiu a l'òrgan que exerceixi les competències en matèria d'urbanisme del consell insular corresponent.

6. Quan d'acord amb l'article 54 d'aquesta Llei, l'ajuntament sigui el competent per a l'aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic o les seves alteracions, l'aprovació definitiva esmentada només es pot dur a terme amb l'informe previ de l'òrgan amb competències urbanístiques del consell insular corresponent. Aquest informe s'ha d'emetre, amb caràcter vinculant, en relació amb les consideracions oportunes per motius d'interès supramunicipal, de legalitat, d'adequació als instruments d'ordenació territorial i, si escau, als instruments urbanístics de rang superior.

Igualment, l'informe del consell insular, d'acord amb els principis de col·laboració i cooperació establerts en aquesta Llei, pot incloure les consideracions addicionals i no vinculants que siguin procedents, fonamentades en raons de racionalitat i funcionalitat urbanístiques i orientades a superar contradiccions, esmenar errors i millorar la claredat i la precisió jurídiques i tècniques de l'instrument de planejament de què es tracta.

Aquest informe s'ha d'emetre, segons correspongui, en els terminis següents, que es computen des de la recepció de la documentació completa d'instrument de planejament:

a) En el termini de tres mesos, en els supòsits de primera formulació o de revisió del pla general o del pla d'ordenació detallada.

b) En el termini de dos mesos en el cas de modificacions del pla general o del pla d'ordenació detallada, i en el cas de la primera formulació, la revisió o la modificació dels plans parcials, plans especials i estudis de detalls.

Una vegada que han transcorreguts els terminis anteriors, s'entén que l'informe s'ha emès de manera favorable i es pot continuar amb la tramitació.

8. Es modifica l'apartat 1 de l'article 59 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

1. La modificació de les determinacions dels instruments de planejament urbanístic s'ha de dur a terme d'acord amb les disposicions d'aquesta Llei que en regeixen la formulació.

No obstant això, l'ajuntament pot modificar l'ús detallat d'un equipament definit pel planejament per a terrenys de titularitat pública a un altre diferent, dins aquest ús global, mitjançant un acord plenari que només s'ha de sotmetre al tràmit establert en l'article 73 d'aquesta Llei. L'acord d'aprovació definitiva i el contingut de la modificació de l'ús dels terrenys esmentats s'ha de comunicar igualment a l'Arxiu d'Urbanisme de les Illes Balears i al consell insular corresponent.

En el cas del pla general municipal s'entén per modificació la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no comportin la seva revisió en els termes que estableix l'article anterior.

9. Es modifica l'apartat 4 de l'article 79 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

4. L'ajuntament aprova els projectes de reparcel·lació d'acord amb el procediment que s'estableixi reglamentàriament, i que en tot cas ha de garantir un termini d'informació pública d'un mes i la citació personal de les persones interessades.

10. Es modifica l'apartat 4 de l'article 83 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

4. L'administració actuant ha d'aprovar les bases d'actuació i els estatuts de la Junta de Compensació. A aquest efecte, les persones propietàries que representin més del 60 % de la superfície total de la unitat d'actuació han de presentar a l'administració actuant els projectes de bases i estatuts corresponents.

El termini per acordar sobre l'aprovació inicial és de tres mesos des de la presentació de la documentació completa. Els projectes se sotmeten a informació pública per un termini de quinze dies hàbils mitjançant un edicte que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a l'adreça o en el punt d'accés electrònic corresponent, on s'ha d'inserir així mateix el contingut íntegre per facilitar-ne la consulta telemàtica, dins aquest termini s'ha de concedir audiència a les altres persones propietàries.

L'aprovació definitiva i la notificació s'ha de produir en el termini de tres mesos des de la finalització del termini d'informació pública. En cas contrari, s'entén que els projectes queden aprovats definitivament per silenci positiu. L'acte o acord d'aprovació definitiva s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i a l'adreça o en el punt d'accés electrònic corresponent, on s'ha d'inserir així mateix el contingut íntegre dels estatuts i les bases aprovats definitivament.

11. Es modifica la lletra a) de l'article 125 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

a) L'avaluació de l'estat de conservació de l'edifici: el tècnic facultatiu competent ha d'identificar, mitjançant la inspecció visual, les lesions i deficiències que puguin afectar els elements comuns, els fonaments, l'estructura, les façanes, les mitgeres, les cobertes i les instal·lacions comunes de subministrament d'aigua, electricitat, xarxa de sanejament i pluvials, així com d'altres elements, en especial els que puguin suposar un risc per a les persones. En l'informe, si escau, s'han d'incloure fotografies de les lesions o deficiències detectades.

Es considera una deficiència d'esmena obligatòria el fet que l'edifici no disposi de xarxes independents per a les xarxes d'aigües residuals i d'aigües pluvials

A aquests efectes es considera tècnic facultatiu competent, conforme al que estableix la legislació estatal, el que estigui en possessió de qualsevol de les titulacions acadèmiques i professionals que habiliten per a la redacció de projectes o direcció d'obres i direcció d'execució d'obres conforme a l'ús de l'edificació objecte d'avaluació.

12. Es modifica el contingut de l'article 145 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

Article 145. Actes subjectes a intervenció preventiva i els seus instruments

1. Conforme al que disposa l'article 5 d'aquesta Llei, l'exercici de les facultats urbanístiques que deriven dels drets reals sobre el sòl, d'acord amb els principis d'aquesta Llei, s'exerciran lliurement dins els límits, i sotmesos a les obligacions, que estableix la legislació i el planejament vigents. Això no obstant, resten sotmesos a intervenció administrativa preventiva els actes regulats en aquest capítol a través dels instruments de la llicència urbanística o la comunicació prèvia.

2. No estan subjectes a intervenció preventiva:

a) Les obres d'escassa entitat constructiva i econòmica en sòl urbà que no requereixen projecte ni direcció tècnica i es desenvolupen en la seva integritat a l'interior de les edificacions existents, a excepció de les que s'executin en edificis declarats béns d'interès cultural o catalogats, i en les edificacions o construccions en situació de fora d'ordenació segons l'article 129 d'aquesta Llei.

b) El manteniment del sòl, la vegetació i l'activitat agrària en general quan no impliqui construcció ni la transformació de la condició o les característiques essencials dels terrenys, sens perjudici de les limitacions i els deures que estableixen la legislació aplicable i el dret civil, incloses les previsions específiques per preservar exemplars arboris protegits, el patrimoni, el medi ambient, el paisatge, o altres valors.

3. La comunicació prèvia és el document mitjançant el qual les persones interessades posen en coneixement de l'administració municipal les seves dades identificatives i la resta de requisits establerts per a l'exercici de les facultats a què es refereix l'apartat quart, en els supòsits prevists en l'article 148 d'aquesta Llei, i permet l'inici de l'activitat de què es tracta en les condicions fixades en l'article 153 següent i sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que corresponen als ajuntaments o als consells insulars.

4. La llicència urbanística és l'acte administratiu mitjançant el qual s'adquireix la facultat de dur a terme els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, de parcel·lació, edificació, demolició de construccions, ocupació, aprofitament o ús relatiu a un terreny o immoble determinat, amb concreció prèvia del que estableixen i possibiliten al respecte aquesta Llei, els plans generals municipals, els d'ordenació detallada i els de desenvolupament, i la resta de legislació i normativa d'aplicació.

13. Es modifica el contingut de l'article 149 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

Article 149. Actes promoguts per administracions publiques

1. Els actes especificats en els articles 146 i 148 d'aquesta Llei, que siguin promoguts per òrgans de les administracions públiques o les seves entitats instrumentals de dret públic estan igualment subjectes a llicència o comunicació prèvia, amb les excepcions previstes expressament per la legislació sectorial o per altres normes amb rang de llei.

2. Això no obstant, no estaran sotmeses a la intervenció municipal preventiva:

a) Les obres públiques de construcció, modificació i ampliació d'equipaments, infraestructures o instal·lacions que hagin estat declarades d'interès general, autonòmic o insular per llei, o per acord del Consell de Govern o del Ple del consell insular respectiu, d'acord amb les competències respectives; o bé que siguin previstes expressament amb caràcter de necessàries, en un pla especial, pla territorial insular o pla director sectorial aprovats definitivament.

b) Les obres de manteniment dels equipaments, les instal·lacions o les infraestructures fetes d'acord amb el que preveu el punt anterior, durant la seva vida útil.

c) Les que tenguin la consideració d'obres d'emergència segons la legislació específica.

3. La tramitació dels projectes prevists en l'apartat segon està subjecta als mateixos requisits de la llicència urbanística o la comunicació prèvia, segons correspongui, i l'aprovació per part de l'òrgan competent per autoritzar-los o aprovar-los en produeix els mateixos efectes.

4. En la tramitació dels projectes esmentats, és preceptiva l'audiència als ajuntaments afectats per un termini d'un mes, i aquests s'han de pronunciar sobre la conformitat o la disconformitat dels projectes amb el planejament urbanístic vigent. Una vegada transcorregut el termini d'un mes, l'òrgan competent per autoritzar-los o aprovar-los podrà continuar-ne la tramitació.

5. En el cas que els actes prevists siguin disconformes amb el planejament municipal, el Govern de les Illes Balears o el consell insular respectiu, en l'àmbit de les seves competències per raó de la matèria, si aprecia raons d'urgència o d'interès públic excepcional, pot acordar continuar amb el procediment, obrint un termini d'informació pública i consultes a l'ajuntament i la resta d'administracions afectades i persones interessades, perquè en el termini de 45 dies al·leguin o emetin els informes pertinents, tramitant simultàniament l'avaluació ambiental que correspongui.

A la vista del resultat del procés de participació i avaluació, el Consell de Govern, o el Ple del Consell podrà acordar procedir a l'aprovació i execució del projecte de manera immediata. En aquest cas, l'ajuntament ha d'adaptar el seu planejament urbanístic i incorporar-ho en la primera modificació o revisió del planejament urbanístic que es faci, d'acord amb la tramitació establerta en aquesta Llei.

6. L'ajuntament només pot acordar la suspensió d'obres quan es pretengui dur-les a terme en absència d'audiència o, en cas de disconformitat amb el planejament, si no s'ha adoptat la decisió prèvia habilitant per part del Consell de Govern o del consell sobre la procedència d'executar el projecte. La suspensió s'ha de comunicar a l'òrgan redactor del projecte i al Consell de Govern o al Ple del Consell Insular, segons correspongui.

14. S'afegeix l'apartat 3 a l'article 176 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears (referit a les reduccions de les multes), amb el contingut següent:

3. No obstant el que disposen els apartats 1 i 2 d'aquest article, qualsevol sanció per infracció urbanística ha de tenir un import mínim de 600 euros per a cada una de les persones responsables o corresponsables, amb independència dels supòsits que puguin ser objecte o no d'alguna de les reduccions regulades en aquest article o en l'article 202 d'aquesta Llei.

Disposició final quarta

Modificacions normatives en matèria de turisme

1. S'introdueix un nou punt, el 5, en l'article 25 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, en els termes següents:

5. L'atorgament de dispenses previst en aquest article també podrà ser aplicable als efectes d'aconseguir el manteniment de la categoria a què fa referència l'article 31.2 de la Llei.

2. S'introdueix l'article 29 bis a la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, en els termes següents:

Article 29 bis. Autodispensadors de begudes alcohòliques

Es prohibeixen en els establiments turístics els autodispensadors de begudes alcohòliques. Els dispensadors de begudes alcohòliques que hi pugui haver als establiments han de ser utilitzats únicament pel personal propi de l'establiment, excepte en menjadors, que poden ser utilitzats pels clients durant horaris de menjar i sopar, que s'ha de garantir amb la supervisió de personal de menjador.

3. Es modifica el punt 2 de l'article 31 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que queda redactat en els termes següents:

2. Els establiments destinats a la prestació de serveis d'allotjament turístic i els inclosos en la disposició addicional vuitena d'aquesta Llei han de complir els requisits referits a les seves instal·lacions, mobiliari, serveis i superfície de parcel·la que reglamentàriament es determinin, en funció del grup, la categoria, la modalitat i l'especialitat a la qual pertanyin.

L'incompliment d'aquests requisits determina, si escau, la possibilitat que l'administració turística fixi la categoria, grup o modalitat que correspon realment a l'establiment, mitjançant un procediment amb audiència de la persona interessada, i amb independència de l'obertura del procediment sancionador que pugui ser pertinent.

4. Es modifica el punt 7 de l'article 88 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que queda redactat en els termes següents:

7. El còmput de nombre de places per a nous establiments d'allotjament i per a les ampliacions dels existents, per redistribució d'unitats o places, així com per a noves comercialitzacions o ampliacions d'estades turístiques a habitatges, s'ha de fer de la manera següent:

a) Per als apartaments turístics, dues places per estudi projectat i tres places per apartament d'un dormitori, a més de dues places més per cada dormitori que es projecti.

b) Per als hotels, hotels de ciutat, hotels apartament, hotels rurals, turisme d'interior i hostatgeries, dues places per habitació. Es pot computar fins al 10 % de les habitacions de què es disposi com a individuals. Les unitats d'allotjament amb sala d'estar s'han de computar com a dues places per cada bany de què disposin.

No computen als efectes d'aquest article i als efectes del còmput global dels allotjaments turístics els llits supletoris destinats a menors de quinze anys, amb un màxim de dos per unitat d'allotjament.

Els establiments que disposin d'habitacions individuals poden mantenir aquest còmput sense necessitat d'identificar quines són les unitats individuals, sempre que el dormitori tengui més de 10 m² útils i no s'incorri en sobreocupació de l'establiment

c) Per als habitatges objecte de comercialització turística, cal atendre el còmput que determini la cèdula d'habitabilitat, en aplicació del Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions d'amidament, higiene i instal·lacions per al disseny i l'habitabilitat d'habitatges i l'expedició de cèdules d'habitabilitat. Aquests habitatges no poden disposar de llits supletoris.

A les illes on els consells insulars admetin el títol d'habitabilitat específic i anàleg esmentat en l'article 50 d'aquesta Llei, cal atendre el còmput que aquest determini.

5. Es modifica l'article 90 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

Article 90. Règim dels establiments donats de baixa definitiva

1. Els establiments donats de baixa definitiva es poden acollir a qualsevol de les possibilitats següents:

a) La sol·licitud d'incoació del procediment per al canvi d'ús de l'immoble de conformitat amb la disposició addicional primera del Decret llei 8/2020, de 13 de maig, i complint els requisits que s'hi estableixen.

b) La demolició de l'immoble i que la parcel·la passi a formar part del sistema d'espais lliures públics o sigui qualificada de manera que impliqui la seva inedificabilitat.

c) La demolició del immoble i posterior reconstrucció d'aquest d'acord amb els paràmetres urbanístics vigents en la zona de què es tracti.

d) El destí de l'immoble a un ús que estigui permès i l'edificació s'adeqüi a la indicada pel planejament en la zona en què s'ubica.

2. Els establiments en situació de baixa definitiva disposaran del termini que acaba el 31 de desembre de 2020 per optar entre alguna de les possibilitats previstes en aquest article sense que els sigui aplicable la legislació que regula les expropiacions forçoses d'immobles per raó d'utilitat pública, atès l'impacte ambiental que produeixen en l'entorn.

6. Es modifica el contingut de la lletra a) de l'article 98, de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, que queda redactat en els següents termes:

a) Exhibir l'acreditació de la seva condició en iniciar l'actuació inspectora, llevat que la identificació pugui interferir en aquesta actuació. També poden adquirir béns o serveis per tal d'obtenir proves sense necessitat de identificació.

7. Es modifica el punt 9 de l'article 87 del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears, que queda redactat en els termes següents:

9. Capacitat de les unitats d'allotjament: les unitats d'allotjament només poden ser ocupades en la capacitat per la qual han estat inscrites en els registres turístics, sens perjudici de les possibilitats atorgades per l'article 88 de la Llei per als dormitoris amb superfície útil superior a 10 m², excepte si el client sol·licita en la seva reserva la instal·lació de llits supletoris per a menors de 15 anys. Així mateix, els establiments d'allotjament turístic han de disposar de bressols amb la finalitat que hi puguin pernoctar els menors de dos anys, la instal·lació dels quals podrà tenir caràcter onerós o gratuït; tot això, excepte si l'establiment està especialitzat només per a adults.

Aquesta modificació pot ser alterada mitjançant un decret del Consell de Govern.

Disposició final cinquena

Modificació de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears

1. S'afegeix un nou apartat 7 a l'article 75 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, amb la redacció següent:

7. El personal de la inspecció de transports, en les seves actuacions inspectores, pot efectuar reserves i/o contractacions per constatar la realització de l'activitat clandestina, comprovar les possibles infraccions i/o identificar de manera correcta les persones (físiques o jurídiques) que en són responsables, sense haver de comunicar prèviament que es duen a terme les actuacions inspectores ni procedir obligatòriament a la prèvia identificació com a membre de la inspecció de transports.

2. S'afegeix un nou apartat 4 a l'article 112 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, amb la redacció següent:

4. S'entén que comercialitzen o ofereixen aquests serveis de transports les persones físiques o jurídiques que mitjançant aplicacions de missatgeria instantània per a dispositius mòbils, de forma gratuïta o no, permeten o faciliten la reserva o contractació del servei o permeten contactar amb possibles usuaris del servei de transport.

3. Es modifica el segon paràgraf de l'apartat 1 de l'article 114 de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

En el cas que el vehicle sigui d'una empresa d'arrendament de vehicles sense conductor i així consti en el permís de circulació o la documentació que l'administració competent en matèria de trànsit i circulació viària consideri equivalent, els serveis d'inspecció, els agents de vigilància del transport per carretera o els policies locals, en l'àmbit de les competències pròpies, han d'immobilitzar immediatament el vehicle i, en un termini de vint-i-quatre hores, comunicar-ho a l'empresa de lloguer propietària del vehicle perquè el retiri quan finalitzi el corresponent contracte d'arrendament.

4. Es modifica l'apartat 2 de l'article 120, de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

2. Per a l'establiment, la construcció i l'explotació de noves línies ferroviàries s'ha de tenir en compte, en el marc del Pla Director Sectorial de Mobilitat, la seva rendibilitat social i econòmica.

5. Es modifica el contingut de l'article 121, de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

Article 121

Aprovació del projecte

1. Per establir noves línies ferroviàries de transport públic és necessari que la direcció general competent, d'ofici o a instància de part interessada, aprovi un estudi informatiu. L'estudi informatiu comprendrà l'anàlisi i la definició, en aspectes tant geogràfics com funcionals i d'explotació, de les opcions d'una actuació determinada i, si escau, de la selecció de l'alternativa més recomanable com a solució proposada, mitjançant una anàlisi multicriteri. Si escau, l'estudi informatiu ha d'incloure l'estudi d'impacte ambiental de les opcions plantejades i constitueix el document bàsic a l'efecte de la corresponent avaluació ambiental prevista en la legislació ambiental.

Sens perjudici del que pugui establir la legislació ambiental, no és preceptiva la redacció d'un estudi informatiu quan es tracti d'obres de reposició, de conservació, de condicionament de traçat, d'eixamplaments de plataforma o de desdoblaments de via sobre aquesta, electrificació, senyalització i, en general d'aquelles que no suposin una modificació substancial del traçat de les línies existents. Tampoc no és preceptiva la redacció d'un estudi informatiu per a la reforma, l'ampliació o l'establiment de noves estacions ni per a les actuacions de supressió o reordenació de passos a nivell.

2. Per a la seva tramitació, la direcció general competent en matèria de mobilitat i transports, una vegada aprovat inicialment, remetrà l'estudi informatiu corresponent als consells insulars, municipis i entitats locals afectades, amb la finalitat que, durant el termini d'un mes, examinin i, si escau, informin de si el traçat proposat és el més adequat per a l'interès general i per als interessos que representen. Una vegada transcorregut aquest termini sense que aquestes administracions públiques hagin informat sobre això, s'entendrà que estan conformes amb la solució proposada.

En el cas que alguna d'aquestes administracions manifesti disconformitat, necessàriament motivada, la direcció general corresponent ha d'obrir un període de consultes amb aquesta per un període no inferior a dos mesos. Si es manté la discrepància, l'expedient s'ha de trametre al Consell de Govern, el qual ha de considerar les aportacions de les administracions que han manifestat disconformitat, ha de decidir sobre l'execució del projecte a què es refereix l'estudi informatiu i, si escau, ha d'acordar la modificació o revisió del planejament afectat, que s'ha d'acomodar a les determinacions del projecte en el termini d'un any des de la seva aprovació.

3. Amb caràcter simultani al tràmit d'informe a què es refereix l'apartat anterior, l'estudi informatiu se sotmetrà, en la forma prevista al procediment administratiu, a un tràmit d'informació pública durant un període de 30 dies hàbils. Les observacions realitzades en aquest tràmit han de versar exclusivament sobre la concepció del traçat projectat, les seves afeccions i efectes, així com sobre l'estudi d'impacte ambiental inclòs, si escau, en l'estudi informatiu. La tramitació de la informació pública correspon a la direcció general competent en matèria de mobilitat i transports.

4. Una vegada conclosos els terminis d'audiència i informació pública, la direcció general competent en matèria de mobilitat i transports, remetrà l'expedient complet, que ha d'incloure l'estudi informatiu i el resultat dels tràmits d'audiència i informació pública, a l'òrgan competent en matèria ambiental als efectes previstos en la legislació ambiental.

5. Una vegada completada la tramitació prevista en l'apartat anterior correspondrà a la direcció general competent en matèria de mobilitat i transports l'acte formal d'aprovació definitiva de l'estudi informatiu, en la qual s'ha d'indicar, si escau, la inclusió de la futura línia o tram de la xarxa a què aquest es refereixi, en la Xarxa Ferroviària d'Interès General de les Illes Balears, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 118.

En ocasió de les revisions dels instruments de planejament urbanístic, o en els casos que s'aprovi un tipus d'instrument diferent a l'anteriorment vigent, s'han d'incloure les noves infraestructures contingudes en els estudis informatius aprovats definitivament amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, els estudis informatius han d'incloure, si escau, una proposta de la banda de reserva de la previsible ocupació de la infraestructura i de les seves zones de domini públic.

Únicament als efectes de l'ocupació temporal dels terrenys per a la presa de dades i realització de prospeccions necessàries per a l'elaboració dels projectes, l'aprovació dels estudis informatius implica la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació temporal d'aquests terrenys.

6. Una vegada transcorreguts deu anys des de l'aprovació formal d'un estudi informatiu, prorrogables a cinc més de forma expressa i motivada per part de la direcció general competent en matèria de mobilitat i transports, sense que s'hagin iniciat l'execució de les obres corresponents deixa de tenir efecte el que disposa l'apartat anterior.

7. Correspon a la conselleria competent en matèria de mobilitat i transports, prèvia elevació de la direcció general competent en matèria de mobilitat i transports, l'aprovació dels projectes bàsics i de construcció de les infraestructures ferroviàries. No obstant això, les empreses ferroviàries poden aprovar i executar projectes lligats exclusivament a aspectes de conservació i explotació que no suposin ampliació de la infraestructura ni necessitats d'ocupació de terrenys no adscrits al domini públic ferroviari.

S'entén per projecte de construcció el que estableix el desenvolupament complet de la solució adoptada en relació amb la necessitat d'una determinada infraestructura ferroviària, amb el detall necessari per fer factible la seva construcció i posterior explotació. El projecte bàsic és la part del projecte de construcció que conté els aspectes geomètrics d'aquest, així com la definició concreta dels béns i drets afectats.

Una vegada transcorreguts cinc anys des de l'aprovació tècnica d'un projecte de construcció sense que s'hagi iniciat l'execució de les obres corresponents, aquest queda sense efecte. L'aprovació del corresponent projecte bàsic o el de construcció de línies ferroviàries, trams de d'aquestes o altres elements de la infraestructura ferroviària o de modificació de les preexistents que requereixi la utilització de nous terrenys, suposa la declaració d'utilitat pública o interès social, la necessitat d'ocupació i la declaració d'urgència d'aquesta, a l'efecte de l'expropiació forçosa d'aquells en els quals s'hagi de construir la línia, el tram o l'element de la infraestructura ferroviària o que siguin necessaris per modificar les preexistents, segons el que es preveu en la legislació expropiatòria.

En cas que hagin de ser afectats serveis, instal·lacions de serveis, accessos o vies de comunicació, es pot optar per l'expropiació o per la reposició d'aquells. En aquest últim supòsit, la titularitat d'aquests serveis o vies reposats, així com les responsabilitats i obligacions derivades del seu funcionament, manteniment i conservació, corresponen al titular originari d'aquests, sempre garantint-ne la seva intervenció en la recepció de les obres fetes per a la reposició i el règim de responsabilitat, la qual continua en tot cas sent del titular originari, excepte acord exprés en contra.

8. La potestat expropiatòria és exercida, en tot cas, per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el beneficiari de l'expropiació ha de ser l'empresa ferroviària, que ha d'assumir els drets i les obligacions que la legislació d'expropiacions estableix i ha d'abonar el cost d'aquestes.

9. La construcció dels ferrocarrils de transport públic s'ha d'ajustar a les característiques tècniques i a la normativa vigent per garantir-ne la qualitat, la seguretat i la homogeneïtat.

10. Les explotacions ferroviàries de transport públic, i també els vehicles, les instal·lacions, els terrenys i les dependències que hi siguin afectes, són inembargables, sens perjudici que judicialment se'n pugui intervenir l'explotació i assignar una part de la recaptació a amortitzar el deute. A aquest efecte, el creditor pot designar un interventor, assumint-ne el risc i ventura, que comprovi la recaptació obtinguda i es faci càrrec de la part que s'hagi indicat, que no pot excedir del percentatge o la quantia que s'hagi determinat reglamentàriament.

6. Es modifica el contingut de l'article 132, de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

Article 132

Normes especials

1. A la zona de domini públic només es poden fer obres i instal·lacions, amb l'autorització prèvia de l'administració competent en la gestió de transport ferroviari, quan siguin necessàries per prestar el servei ferroviari o quan la prestació d'un servei públic o d'un servei o una activitat d'interès general ho requereixi. Excepcionalment, per causes degudament justificades, es pot autoritzar l'encreuament, tant aeri com subterrani, d'obres i instal·lacions d'interès privat amb la zona de domini públic. A les zones urbanes, amb l'autorització prèvia de l'administració competent en matèria de transport ferroviari, es poden executar obres d'urbanització que millorin la integració del ferrocarril dins la zona de domini públic.

2. A la zona de protecció només es poden executar les obres i permetre els usos que siguin compatibles amb la seguretat del trànsit ferroviari, a criteri de l'administració competent en la gestió de transport ferroviari, i amb l'autorització prèvia de la mateixa administració. S'hi permeten els cultius agrícoles, sempre que es garanteixi una evacuació correcta de les aigües de reg i no es causin perjudicis a l'esplanació. Hi queda prohibida la crema de rostolls.

3. L'administració competent pot excepcionalment utilitzar o autoritzar l'empresa ferroviària o  un tercer per tal que s'utilitzi la zona de protecció per raons d'interès general o quan es requereixi per a un millor servei de la línia ferroviària. En aquest cas, l'ocupació de la zona de protecció i els danys i perjudicis que es causin per utilitzar-la són indemnitzables d'acord amb el que estableix la Llei d'expropiació forçosa.

4. Per executar qualsevol tipus d'obra o instal·lació, fixa o provisional, canviar-ne la destinació o el tipus d'activitat que s'hi pugui fer i plantar o talar arbres a les zones de domini públic i de protecció, es requereix l'autorització prèvia de l'administració competent en la gestió de transport ferroviari. En cap cas no s'han d'autoritzar obres o instal·lacions que puguin afectar la seguretat de la circulació ferroviària, perjudicar o impedir una explotació adequada de la infraestructura ferroviària. El que estableix aquest apartat s'entén sens perjudici de les competències d'altres administracions públiques.

5. En tots els casos anteriors, l'administració competent en la gestió de transport ferroviari, abans d'atorgar l'autorització, ha de requerir l'informe previ de l'empresa ferroviària afectada per aquestes obres o instal·lacions. Aquest informe s'ha de presentar en el termini màxim d'un mes, a comptar des de l'endemà del dia en què s'hagi sol·licitat; una vegada superat aquest termini sense que s'hagi presentat l'informe, aquest s'ha de entendre com a favorable.

6. En les construccions i instal·lacions ja existents a la zona de protecció i a domini públic, es poden realitzar, exclusivament, obres de reparació i de millora, sempre que:

a) No suposin un augment del volum de la construcció i que l'increment del valor que les obres comportin es pugui tenir en compte a efectes expropiatòris.

b) Siguin compatibles amb la seguretat del trànsit ferroviari i no suposin un perjudici a la línia ferroviària i a la seva explotació.

c) La construcció hagi estat executada legalment i es disposi de tots els permisos adients en el  moment oportú.

7. Es modifica el contingut de l'article 133, de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

Article 133

Límit d'edificació

1. S'estableix la línia límit d'edificació en ambdós costats de les línies ferroviàries. Des d'aquesta línia fins a la línia ferroviària queda prohibit qualsevol tipus d'obra de construcció d'edificis, reconstrucció o ampliació d'edificis, a excepció de les que siguin imprescindibles per conservar i mantenir els edificis existents en el moment que entri en vigor aquesta Llei. També es prohibeix establir noves línies elèctriques d'alta tensió dins de la superfície afectada per la línia límit d'edificació. En els túnels i en les línies fèrries soterrades o cobertes amb lloses no és d'aplicació la línia límit de l'edificació. Tampoc és d'aplicació la línia límit de l'edificació quan l'obra que s'ha d'executar sigui un muret o un tancament.

2. La línia límit d'edificació se situa a vint metres, mesurats horitzontalment, de l'aresta exterior més pròxima a la plataforma, si bé reglamentàriament es pot determinar una distància més curta d'acord amb les característiques de les línies.

3. L'administració competent en la gestió ferroviària, amb l'informe previ de l'empresa ferroviària i les entitats locals afectades, per raons geogràfiques o socioeconòmiques, pot fixar una línia límit d'edificació en zones o àrees delimitades diferent de la que s'estableix amb caràcter general. Aquesta reducció no ha d'afectar punts concrets, sinó que s'ha d'aplicar al llarg de trams complets i de longitud significativa.

Aquest informe s'ha de presentar en el termini màxim d'un mes, a comptar des de l'endemà del dia en què s'hagi sol·licitat; una vegada superat aquest termini sense que s'hagi presentat l'informe, aquest s'ha d'entendre com a favorable.

4. L'administració competent en la gestió del transport ferroviari, amb l'informe previ sobre la idoneïtat de la reducció de l'empresa ferroviària que explota el servei, pot establir la línia límit d'edificació en les línies ferroviàries que circulin per zones urbanes a una distància més curta que la que es fixa en l'apartat 2 d'aquest article, quan ho permeti el planejament urbanístic corresponent, sempre que això redundi en una millora de l'ordenació urbanística i no causi perjudicis a la seguretat, la regularitat, la conservació i el lliure trànsit del ferrocarril.

8. Es modifica el contingut de l'article 161, de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

 Article 161

Normes generals per establir noves línies de tramvia que circulin per més d'un municipi

1. Per establir un sistema tramviari que circuli per més d'un municipi, la direcció general competent en matèria de mobilitat i transports ha de redactar un estudi informatiu, en el sentit indicat en l'article 121, en el qual, considerant les aportacions dels ajuntaments afectats, n'ha de determinar les condicions d'integració́ en l'entorn urbà, tant des del punt de vista urbanístic com de gestió́ i tractament del sistema viari i dels espais públics per on transcorri. L'estudi informatiu, que ha d'elaborar l'òrgan administratiu que tengui a càrrec l'execució́ directa d'aquesta infraestructura, amb la participació́ i col·laboració dels municipis afectats, s'ha de tramitar d'acord amb les disposicions que en aquesta llei es preveuen per a l'aprovació d'estudis informatius ferroviaris. Els planejaments urbanístics municipals s'han d'adaptar a l'estudi informatiu que s'hagi aprovat definitivament.

a). El projecte bàsic i/o constructiu que segueix l'aprovació de l'estudi informatiu ha de determinar les condicions necessàries per fer viable l'establiment i l'explotació́ del servei, pel que fa a la conservació́ i al manteniment, i concretar les condicions d'ús del domini públic municipal i les obligacions de les administracions implicades, com també́ les condicions en què s'ha de prestar el servei en relació́ amb les vies públiques afectades, la circulació́ d'altres vehicles i vianants, la seguretat d'aquests, els encreuaments i qualsevol altre aspecte que es consideri necessari. Els ajuntaments corresponents han d'informar sobre aquest projecte bàsic i/o constructiu en el termini d'un mes. Es considera positiu el silenci dels consistoris municipals un cop transcorregut el termini indicat.

3. El projecte bàsic i/o constructiu ha de compatibilitzar la inserció́ del sistema tramviari i les seves necessitats amb les de la resta de modes de transport del municipi i dels seus objectius en l'àmbit de la mobilitat sostenible, garantint, alhora, l'accessibilitat als espais on s'hagi d'instal·lar.

9. Es modifica el contingut de l'article 162, de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

Article 162

Normes generals per establir noves línies de tramvia que circulin per un sol municipi

Per establir noves línies de tramvia que transcorrin per un únic terme municipal, l'entitat o administració competent en matèria de transport públic urbà és l'encarregada de redactar i tramitar, segons determina l'article 161, l'estudi informatiu i la resta de documents necessaris per a la seva aprovació, i es pot cedir la competència de fer-ho a la direcció general competent en matèria de mobilitat i transports. En qualsevol cas, cal que, amb caràcter previ, la infraestructura s'hagi inclòs dins el Pla Director Sectorial de Mobilitat o bé el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible corresponent.

10. Es modifica el contingut de l'article 195, de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, que passa a tenir la redacció següent:

Article 195

Concepte i característiques

1. L'estudi de viabilitat de grans infraestructures de transport s'ha d'integrar dins l'estudi informatiu definit en els articles 121, 161 i 162, en el cas d'infraestructures ferroviàries, amb l'objecte de formar part de la presa de decisió sobre quina és l'alternativa més adequada en referència a la viabilitat econòmica, financera, social, territorial i mediambiental de construcció́ d'una gran infraestructura de transport, i com a part integrant de l'anàlisi multicriteri que necessàriament ha d'incloure l'estudi informatiu per determinar-ne l'alternativa més adequada.

2. Les inversions en infraestructures que s'indiquen a continuació́ s'han d'incloure en un estudi de viabilitat de grans infraestructures de transport:

a)  Noves autopistes, autovies o desdoblament de calçada.

b)  Nous trams de la xarxa ferroviària o tramviària.

c)  Noves infraestructures de transport terrestre que comportin una inversió́ econòmicament rellevant.

d)  Modificacions i adaptacions d'infraestructures de transport terrestre existents que comportin una inversió́ econòmica rellevant.

En el cas de les infraestructures no ferroviàries, la legislació sectorial corresponent ha de determinar el paper d'aquest estudi de viabilitat dins la tramitació de cada tipus de projecte.

3. Als efectes dels epígrafs c) i d) de l'apartat anterior, es considera que una nova infraestructura de transport terrestre o la modificació́ i l'adaptació́ d'una infraestructura de transport terrestre ja existent representen una inversió́ econòmica rellevant quan l'import total previst, incloent-hi les expropiacions o qualsevol altra càrrega econòmica necessària per posar en servei la infraestructura i excloent-ne l'impost sobre el valor afegit, sigui superior a deu milions d'euros.

4. Els estudis de viabilitat de grans infraestructures de transport han d'incloure, com a mínim, la caracterització́ de la mobilitat en l'àmbit afectat abans i després de l'execució́ de la infraestructura, una avaluació́ de la rendibilitat socioeconòmica i financera de la infraestructura i una dels impactes en el territori i en el medi ambient.

Disposició final sisena

Modificació de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears

1. Es modifica l'article 17, apartat 3, de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

3. Els estudis i projectes que inclouen travesseres requereixen, de manera prèvia a l'aprovació per l'òrgan competent, la sol·licitud d'informe no vinculant a l'ajuntament o als ajuntaments afectats, que s'ha d'emetre en un termini de vint dies. Una vegada que ha transcorregut aquest termini, s'entén que l'informe s'ha emès de manera favorable i es pot continuar amb la tramitació del procediment d'aprovació.

2. Es modifica l'article 19, apartats 2 i 3, de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

2.Els avantprojectes o els projectes relatius a construcció de noves carreteres, duplicacions de calçada i variants s'han de sotmetre a un tràmit d'informació pública d'una durada de vint dies, o el superior que determini la legislació sectorial en matèria d'avaluació d'impacte ambiental en el cas de subjectar-se a aquest procediment per la seva entitat, i s'ha d'anunciar, almenys, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en la seu electrònica del consell insular corresponent.

3. Simultàniament al tràmit d'informació pública i pel mateix termini previst en l'apartat 2 anterior, l'avantprojecte o el projecte se sotmet a informe de l'ajuntament o dels ajuntaments afectats. Transcorregut aquest termini de vint dies, s'entén que l'informe s'ha emès de manera favorable i es pot continuar amb la tramitació.

3. S'afegeix un segon paràgraf a l'article 47 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

Independentment de les multes imposades en la resolució sancionadora conforme a aquesta Llei, els òrgans sancionadors, una vegada transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment corresponent, poden imposar multes coercitives, de conformitat amb el que estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per aconseguir l'execució material de les ordres de paralització, enderroc o transformació que hagi ordenat l'Administració en la resolució sancionadora corresponent. La quantia d'aquestes multes coercitives no pot superar el cinquanta per cent (50%) de la multa que s'hagi imposat en la resolució sancionadora per a la infracció comesa.

4. S'afegeix una nova disposició addicional, la sisena, de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que queda redactada de la manera següent:

Disposició addicional sisena

1. Les administracions públiques, i especialment els consells insulars, han de vetllar per tal  que els projectes de nou traçat, duplicacions de calçada, condicionaments, millores locals de carreteres i els projectes que incloguin condicionaments en zones d'alt potencial i qualitat visual, incorporin interpretació, criteris de protecció, gestió i ordenació del paisatge en el sentit del que estableix el Conveni Europeu del Paisatge. En el cas d'existir unes directrius del paisatge aprovades i adaptades al Conveni Europeu del Paisatge, els projectes esmentats anteriorment han d'incorporar les disposicions de les directrius de paisatge aprovades per cada consell insular. A aquests efectes, el departament competent en matèria de paisatge ha d'emetre un informe sobre l'adequació a les directrius del paisatge en el termini de vint dies des de la seva remissió; en cas de no emetre'l en el termini assenyalat, s'ha d'entendre com a favorable.

2. Així mateix, es poden revisar, a petició del departament de mobilitat i/o infraestructures o del departament amb competències en matèria de paisatge de cada consell insular, els projectes de nou traçat, duplicacions de calçada, condicionaments, millores locals de carreteres ja aprovades o en execució, als efectes d'adaptar els projectes i incloure mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge o en aplicació de les directrius de paisatge insulars, prioritzant la solució tècnica que, sens detriment de la seguretat vial, minimitzi les afectacions al paisatge, encara que impliqui l'eliminació d'elements ja instal·lats o construïts en el cas de projectes en execució. A aquests efectes, el departament amb competències en matèria de paisatge de cada consell insular ha d'emetre un informe en el termini de 20 dies des de la seva sol·licitud per part d'un dels dos departaments abans referenciats i, en cas de no remetre'l en el termini assenyalat, aquest informe s'ha d'entendre com a favorable.

3. El que s'estableix en aquesta disposició no és aplicable per a projectes ja finalitzats en la seva execució.

Disposició final setena

Modificació de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

1. Es modifica el primer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 23 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

A l'1 de gener de 2021 se li han de sumar els dies que hagi durat l'estat d'alarma aprovat mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, i les successives pròrrogues posteriors, i, a partir de la data resultant, s'han d'adoptar les mesures següents:

2. Es modifica el primer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 24 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

A l'1 de gener de 2021 se li han de sumar els dies que hagi durat l'estat d'alarma aprovat mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, i les successives pròrrogues posteriors, i, a partir de la data resultant queda prohibida la distribució i venda de:

3. Es modifica l'apartat 2 de l'article 25 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

No es poden distribuir, amb caràcter general, begudes en envasos d'un sol ús en edificis i instal·lacions de titularitat pública o on s'ubiquin activitats o serveis de les administracions i ens públics, amb independència de la seva modalitat de gestió, a partir de la data resultant de sumar a l'1 de gener de 2021 els dies que hagi durat l'estat d'alarma aprovat mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, i les successives pròrrogues posteriors.

4. Es modifica l'apartat 6 de l'article 25 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

A partir de l'1 de juliol de 2021 no es poden comercialitzar, en cap cas, llaunes de begudes subjectes amb anelles de plàstic.

Per a la resta d'envasos col·lectius secundaris, i a partir de la mateixa data, cap d'aquests es pot comercialitzar si no està fet de material compostable d'acord amb la norma UNE-EN 13432:2001. Aquesta circumstància s'ha de posar en coneixement dels distribuïdors i consumidors finals marcant els productes d'acord amb la normativa comunitària pertinent.

En aquest cas es pot admetre l'ús de plàstic que contingui, almenys, un 50% de plàstic reciclat i no fragmentable sempre que així es certifiqui mitjançant la norma UNE-EN 15343:2008. Aquest percentatge ha de ser del 70% o superior a partir de l'1 de gener de 2024.

Alternativament, es pot admetre l'ús de plàstic d'origen biològic (bioplàstic) sempre que se certifiqui mitjançant la norma UNE_CEN/TS 16137:2012.

Excepcionalment, en envasos col·lectius secundaris, es permet la incorporació d'altres materials, sempre que això representi una part no significativa del conjunt de l'envàs o obeeixi a motius per garantir-ne la integritat.

5. Es modifica l'apartat 1 de l'article 26 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

En l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, la responsabilitat ampliada del productor per a residus d'envasos és aplicable a tots els productes envasats i ha de contenir tots els tipus d'envasos inclosos en la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d'envasos, envasos de venda o primaris, col·lectius o secundaris i de transport o terciaris, ja siguin de generació domiciliària, comercial o industrial. A tals efectes, tots els productors, distribuïdors o importadors de productes envasats posats al mercat en l'àmbit de les Illes Balears en envasos comercials o industrials acollits a la disposició addicional primera de la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus, tenen fins a l'1 de juliol de 2021 per donar compliment a la previsió d'aquest article i presentar davant la direcció general competent en matèria de residus la pertinent sol·licitud d'autorització o justificació com a sistema col·lectiu o individual de responsabilitat ampliada del productor.

Disposició final vuitena

Modificacions en matèria de serveis socials, joventut i dependència

1. Es modifica l'article 70 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

Article 70

Finançament dels serveis socials comunitaris bàsics

1. El finançament dels serveis socials comunitaris bàsics i dels programes que prestin és a càrrec de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars i de les entitats locals de les Illes Balears.

2. L'aportació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de garantir,  en el marc dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, el finançament a les entitat locals titulars dels serveis socials comunitaris bàsics.

3. L'import i la distribució dels crèdits que ha de satisfer la conselleria competent en matèria de serveis socials respecte a l'aportació en concepte de cofinançament de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears als consells insulars i ajuntaments en cap cas no pot ser inferior al 50 % del cost d'aquests, sempre que es compleixin com a mínim les ràtios de plantilla establertes en la normativa que regula aquests serveis.

4. El Govern de les Illes Balears pot augmentar el finançament dels serveis socials comunitaris, dotant noves línies amb fons que prevegin tipologies d'actuació que tenen el seu desenvolupament natural des del marc dels serveis socials comunitaris bàsics. Aquests fons poden respondre a declaracions de zones d'atenció preferent, actuacions procedents de desenvolupament normatiu sectorial o actuacions prioritàries del Govern.

  5 .L'import i la distribució dels crèdits que ha de satisfer la conselleria competent en matèria de serveis socials, tant en concepte de cofinançament com dels fons que es vagin creant, s'han d'establir en el Pla de Finançament dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics de les Illes Balears i s'ha d'aprovar per Acord del Consell de Govern, per a la seva presentació davant la Conferència Sectorial.

6.El Pla de Finançament dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics ha de preveure criteris i indicadors objectius de repartiment de qualsevol dels fons, criteris de control i seguiment, així com els mecanismes d'avaluació.

7. A la Conferència Sectorial, juntament amb el Pla de finançament aprovat pel Govern de les Illes Balears, els consells insulars han de presentar la seva proposta de cofinançament dels serveis socials comunitaris bàsics.

8. L'aprovació de les resolucions  de transferència de finançament a cada consell insular ha d'implicar l'aprovació i el compromís de despesa corresponent en cada una d'aquestes, per la qual cosa amb caràcter previ, s'ha de tramitar el corresponent expedient de despesa, en el qual figuraran tots els tràmits i informes preceptius, i en particular el certificat de retenció de crèdit corresponent al consell insular al què es refereixi la resolució de transferència de finançament.

9.En tot cas, les prestacions que garanteix la legislació estatal sobre dependència que s'incloguin dins els programes s'han de finançar íntegrament amb càrrec al seu finançament específic.

10. Per rebre el finançament previst en el punt anterior, les entitats locals han de justificar la realització de totes les actuacions incloses en el Pla de Finançament dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics.

2. Es modifica l'apartat 2 de l'article 86 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

2. En cas que el servei del qual se sol·licita l'acreditació ja estigui autoritzat, la instrucció del procediment d'acreditació no ha d'incloure la revisió del procediment d'autorització ni de les condicions necessàries per obtenir les autoritzacions administratives previstes en aquesta Llei i per inscriure's en el Registre Unificat de Serveis Socials. Per això, l'entitat titular del servei ha de presentar, juntament amb la sol·licitud d'acreditació, una declaració de la vigència de les dades declarades per obtenir-ne l'autorització administrativa.

Quan no es presenti aquesta declaració o l'òrgan competent tengui indicis, degudament justificats dins de l'expedient, sobre la modificació de les condicions valorades en l'autorització, es poden valorar aquestes condicions.

3. Es modifica l'article 87 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

Article 87

Procediment de concessió de l'acreditació administrativa

1. El procediment per obtenir l'acreditació administrativa per part de les entitats d'iniciativa privada de serveis socials s'inicia a instància de part.

2. El procediment d'acreditació s'estableix reglamentàriament i no requereix la visita del personal de l'administració pública competent, excepte que les condicions per disposar de l'acreditació afectin elements arquitectònics o estructurals o que s'hagin de revisar les condicions de l'autorització ,d'acord amb l'apartat 2 de l'article 86.

3. Una vegada transcorregut el termini previst reglamentàriament per resoldre i notificar sobre la sol·licitud presentada, la sol·licitud d'acreditació s'ha d'entendre estimada .

4. Es modifica l'apartat 8 de la disposició addicional primera del Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, que queda redactat de la manera següent:

Disposició addicional primera

Distribució competencial

8. Són principis generals els preceptes continguts en les disposicions addicionals primera, segona, tercera, quarta i setena; en les disposicions transitòries primera, segona, tercera, quarta, cinquena i vuitena, i en les dues disposicions finals. Es dicten en aplicació de les competències reservades al Govern les disposicions addicionals cinquena i sisena i les disposicions transitòries sisena i setena.

5. S'introdueix una disposició addicional, la setena, en el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, amb el contingut següent:

Disposició addicional setena

Mesures excepcionals relatives als cursos de director/a i de monitor/a d'activitats en cas de situacions extraordinàries derivades d'estats d'alarma o de circumstàncies excepcionals

En cas de situacions extraordinàries derivades d'estats d'alarma o d'altres circumstàncies excepcionals declarades per l'Estat, el Parlament o el Govern, els consells insulars poden autoritzar les escoles d'educació en el temps lliure infantil i juvenil a impartir íntegrament a distància part o la totalitat dels mòduls teòrics dels cursos de director/a i de monitor/a d'activitats d'educació de temps lliure infantil i juvenil que s'hagin comunicat degudament o que s'hagin iniciat en el moment de declarar-se aquestes situacions, sense els límits prevists en l'apartat 1 de l'article 27.

En tot cas, la formació a distància ha de respectar el programa, els continguts i la durada recollits en els articles 22 i 23 d'aquest Decret i els criteris i les condicions previstes en l'apartat 3 de l'article 27.

En les mateixes situacions extraordinàries, han de quedar suspesos els terminis que hagin pogut establir les escoles d'educació en el lleure infanti i juvenil perquè l'alumnat que ha superat la part teòrica realitzi els mòduls de les pràctiques professionals no laborals, les quals han de quedar posposades fins al moment que es puguin dur a terme presencialment.

Les condicions, la durada i els efectes d'aquestes mesures, totalment excepcionals, s'han de fixar mitjançant una resolució de l'òrgan competent de cada consell insular.

Aquestes previsions són només aplicables a les escoles d'educació en el lleure infantil i juvenil que ja estiguin inscrites en els censos d'escoles corresponents en el moment de decretar-se la situació excepcional. En cap cas té efectes en la formació impartida per altres entitats o centres.

El manteniment d'aquestes mesures s'ha de circumscriure al temps mínim imprescindible per pal·liar els efectes de les situacions extraordinàries abans esmentades.

Queden ratificades les resolucions i mesures en aquest sentit adoptades prèviament pels consells insulars amb ocasió de la situació derivada per la COVID-19, en especial la Resolució del conseller executiu del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca de dia 6 d'abril de 2020 relativa a la formació en línia dels cursos de monitor/a i director/a d'activitats d'educació en el temps lliure infantil i juvenil (BOIB núm. 58, de 18 d'abril), les quals continuen vigents i produeixen efectes plens des del moment que es varen dictar, sempre que resultin compatibles amb aquesta Disposició.

6. Es modifica la disposició final tercera del Decret 91/2019, de 5 de desembre, pel qual es regulen el procediment per al reconeixement del grau de discapacitat i els principis generals del procediment per al reconeixement del grau de dependència i es modifica el Decret 83/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els principis generals per al reconeixement de la situació de dependència, la intensitat de protecció dels serveis i el règim de comptabilitat de les prestacions del sistema per a l'autonomia i l‘atenció a la dependència en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i es crea la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, que queda redactada en els termes següents:

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l'1 de juny de 2021.

7. Es modifica l'apartat 1 de l'article 18 del Decret 63/2017, de 22 de desembre, de principis generals dels procediments d'accés als serveis de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència per a gent gran en situació de dependència, que queda redactat en els termes següents:

1. El servei de teleassistència s'organitza amb llistes per illa diferenciant entre els proveïdors del servei. Les llistes estan formades per les persones que hi han d'accedir d'acord amb l'ordre establert en l'apartat 4 de l'article 36 del Decret 83/2010.

8. Es modifica l'apartat 1 de l'article 19 del Decret 63/2017 de 22 de desembre, de principis generals dels procediments d'accés als serveis de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència per a gent gran en situació de dependència, que queda redactat en els termes següents:

1. El servei d'ajuda a domicili s'organitza per municipis o mancomunitats; per tant, hi ha una única llista per a cada ens local, diferenciant entre els proveïdors del servei, formada per les persones que hi han d'accedir d'acord amb l'ordre establert en l'apartat 4 de l'article 36 del Decret 83/2010.

9. Es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional segona del Decret 63/2017, de 22 de desembre, de principis generals dels procediments d'accés als serveis de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència per a gent gran en situació de dependència, que queda redactat en els termes següents:

2. Les sol·licituds de canvi d'opció, abans de tenir el servei, les ha de presentar la mateixa persona interessada en el registre o s'han d'instar d'ofici per part del tècnic de dependència.

10. Les modificacions que es contenen en els apartats 4 a 9 d'aquesta disposició poden ser alterades mitjançant decret del Consell de Govern.

Disposició final novena

Modificació de normes pressupostàries i d'hisenda pública

1. Es modifica l'article 10, apartat 2, de la Llei 19/2019, de 30 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2020, que queda redactada de la manera següent:

2. Això no obstant, cal sol·licitar l'autorització prèvia al Consell de Govern pel que fa als expedients de despesa de capital de quantia superior a 1.000.000 euros i de despesa corrent de quantia superior a 500.000 euros o, en el cas d'expedients de despesa corrent del Servei de Salut de les Illes Balears, a 750.000 euros.

En tot cas, és necessari sol·licitar l'autorització del Consell de Govern per contractar o formalitzar acords marc, sistemes dinàmics d'adquisició o aprovar convocatòries de concerts socials quan el valor estimat sigui superior a 750.000 euros, amb independència que els expedients de despesa concrets que se'n derivin requereixin l'autorització prèvia del Consell de Govern en els termes prevists en el paràgraf anterior.

2. La lletra f) de l'apartat 2 de l'article 21 de la Llei 19/2019 esmentada queda modificada de la manera següent:

f) Indemnització per desplaçament de facultatius especialistes d'àrea als diferents hospitals públics dins l'illa de Mallorca, i també entre les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, per garantir l'atenció continuada i permanent dels usuaris en aquests centres, quan, per raons d'interès públic i índole assistencial, la seva presència sigui autoritzada per la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de la Gerència Territorial on s'hagi de desenvolupar l'activitat. Aquest complement és addicional a la percepció del complement d'atenció continuada per la realització de la guàrdia.

S'autoritza el director general del Servei de Salut de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per implementar aquesta mesura, les quals han de reflectir l'especialitat o les especialitats professionals afectades, les raons de necessitat assistencial concurrents, els criteris per cobrir l'activitat sanitària extraordinària, la quantia de les retribucions que integren el complement de productivitat variable i el procediment de la concessió.

3. Es modifica l'apartat 2 de la disposició addicional segona de la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2019, que queda redactat de la manera següent:

2. Aquestes despeses menors no requereixen cap tramitació substantiva o procedimental, sens perjudici dels actes d'execució pressupostària a què es refereix l'apartat 3 d'aquesta disposició.

En tot cas, les despeses menors a què es refereix aquesta disposició addicional constitueixen pagaments menors als efectes de l'incís final de l'article 63.4, del tercer paràgraf de l'article 335.1 i del tercer paràgraf de l'article 346.3 de la Llei 9/2017 esmentada, per la qual cosa no s'han de publicar en el perfil del contractant ni s'han de trametre i comunicar a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Registre de Contractes del Sector Públic, ni tampoc al Registre de Contractes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

4. Es modifica la lletra c) de l'apartat 2 de l'article 51 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que queda redactada de la manera següent:

c) Les meritades i vençudes en exercicis anteriors, quan s'hagin comptabilitzat en el tancament de l'exercici anterior en el compte Creditors per operacions meritades i s'imputin al pressupost corrent abans del darrer dia del mes de febrer. A partir de l'1 de març de l'exercici en curs cal que el conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts autoritzi prèviament aquesta imputació al pressupost corrent. En tot cas, la imputació a l'exercici corrent de les despeses que al tancament de l'exercici anterior no s'hagin comptabilitzat en el compte Creditors per operacions meritades ha de ser autoritzada prèviament pel Consell de Govern si la quantia individual de cada despesa és superior a 5.000 euros i pel conseller competent en matèria d'hisenda i pressuposts si és igual o inferior a 5.000 euros. Així mateix, s'ha d'informar el Consell de Govern de la relació d'aquestes despeses que s'hagin comptabilitzat en el compte Creditors per operacions meritades en el tancament de l'exercici anterior.

5. Es modifica lletra j) de l'apartat 1 de l'article 146 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que queda redactada de la manera següent:

j) Les obligacions derivades de despeses meritades i vençudes en exercicis anteriors que en el tancament de l'exercici anterior no s'hagin comptabilitzat en el compte Creditors per operacions meritades i la imputació de les quals hagi autoritzat el Consell de Govern o el conseller competent en matèria d'hisenda i pressupost, en funció de la quantia, en el trimestre anterior, d'acord amb el que preveu la lletra c) de l'article 51.2 d'aquesta Llei.

6. Es modifica la lletra d) de l'apartat 1 de l'article 21 del Decret 62/2006, de 7 de juliol, pel qual es regula el règim de control intern que ha d'exercir la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, referit a l'exempció de fiscalització prèvia, que queda redactada de la manera següent:

d) Les despeses de personal per tots els conceptes en totes les fases de gestió del pressupost de despeses, incloses les del personal de concerts educatius i els manaments de pagament que es derivin de la nòmina.

7. L'apartat 2 de l'article 3 del Decret 3/2015, de 30 de gener, pel qual es regula la facturació electrònica dels proveïdors de béns i serveis en l'àmbit de les seves relacions amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, referit als proveïdors obligats a presentar factures en format electrònic, queda modificat de la manera següent:

2. Queden excloses d'aquesta obligació les factures que emetin els proveïdors per serveis a l'exterior de l'Administració de la Comunitat Autònoma o dels ens del sector públic instrumental fins que aquestes factures puguin satisfer els requeriments per presentar-se mitjançant el punt general d'entrada de factures electròniques, d'acord amb la valoració del conseller d'Hisenda i Pressuposts, i els serveis a l'exterior disposin dels mitjans i els sistemes adequats per rebre-les en aquests serveis.

8. Les modificacions que contenen els punts 5 i 6 anteriors no tenen efectes fins a l'1 de setembre de 2020 i poden ser alterades mitjançant decret del Consell de Govern.

Disposició final desena

Modificacions legislatives en matèria de funció pública

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 88 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

1. Per necessitats del servei i pel temps indispensable, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de funció pública, d'ofici o a petició d'un altre conseller o consellera o un òrgan equivalent, ateses les raons o justificacions que la motiven, pot resoldre l'atribució temporal de funcions de forma parcial o total al personal funcionari interí o de carrera, pròpies del seu cos, escala o especialitat, sigui en la mateixa conselleria o ens del sector públic on estigui adscrit el personal funcionari afectat o en una altra conselleria o ens:

a) Quan no estiguin assignades específicament a llocs de treball.

b) Quan no puguin ser ateses amb suficiència pel personal funcionari que ocupa els llocs de treball que les tenen assignades, per volum de treball o per altres raons conjunturals degudament motivades.

2. S'introdueix un apartat, el 7, a l'article 88 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb el contingut següent:

7. En casos excepcionals i per raons d'urgència, la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública, de forma motivada i com a conseqüència de necessitats específiques de sectors prioritaris de l'activitat pública, pot atribuir directament al personal funcionari tasques o funcions diferents a les del seu lloc de treball sempre que siguin pròpies del seu cos, escala o especialitat. Aquesta atribució de funcions es pot acomplir en la mateixa conselleria o en ens del sector públic on estigui adscrit el personal funcionari afectat o en una altra conselleria o ens.

En el supòsit de constitució d'una borsa específica de personal funcionari voluntari, aquestes atribucions temporals de funcions s'han de fer, com a primera opció, entre el personal d'aquesta borsa.

S'ha de donar compte d'aquestes atribucions temporals de funcions a la Junta de Personal Funcionari.

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 88 bis de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

a. Les comissions de serveis d'atribució temporal de funcions tenen una durada màxima de tres mesos, ampliable fins a sis mesos més. Una vegada signada la resolució corresponent, tenen caràcter obligatori per a la persona afectada, la qual no pot, durant aquest temps, renunciar-hi ni acceptar cap comissió de serveis de caràcter voluntari ni cap nomenament provisional en un grup o un subgrup superior. Excepcionalment, quan les necessitats del servei ho requereixin i amb una proposta motivada de la secretaria general on està prestant els serveis, la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública pot prorrogar aquest termini fins a un màxim total de dos anys.

Disposició final onzena

Modificació del Decret 47/2011, de 13 de maig, pel qual es creen determinades categories de personal estatutari en l'àmbit del Servei de Salut de les Illes Balears i s'estableix un procediment extraordinari d'integració

1. Es modifica el contingut del paràgraf quart de l'apartat 1 de la disposició addicional primera del Decret 47/2011, de 13 de maig, pel qual es creen determinades categories de personal estatutari en l'àmbit del Servei de Salut de les Illes Balears i s'estableix un procediment extraordinari d'integració, que queda redactat amb el contingut següent:

El personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears amb nomenament com a personal estatutari temporal que en el moment en què entri en vigor aquest Decret no tengui el títol oficial de psicòleg especialista en psicologia clínica i estigui prestant servei en alguna plaça de les categories estatutàries de psicòleg de l'atenció primària o tècnic titulat/tècnica titulada superior en psicologia (personal tècnic titulat superior – psicòleg) ha de conservar aquestes categories i ha de mantenir les seves retribucions actuals, mentre estigui en aquesta plaça, tot i que es pot integrar com a personal estatutari temporal en la categoria de psicòleg clínic/psicòloga clínica, una vegada que acrediti la titulació oficial corresponent.

2. La modificació que conté l'apartat anterior pot ser alterada mitjançant decret del Consell de Govern.

Disposició final dotzena

Modificacions normatives en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives)

1. Es modifica l'article 2 de la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives) a les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

Article 2

Potestat sancionadora

La potestad sancionadora en las materias objeto de esta ley corresponde a la administración competente en materia marítima y de actividades náuticas y subacuáticas (deportivas y recreativas), que la ha de ejercer de acuerdo con esta ley y el título X de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común .La potestat sancionadora en les matèries objecte d'aquesta Llei correspon a l'administració i òrgan competent en matèria marítima i d'activitats nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives), que l'ha d'exercir d'acord amb aquesta Llei i amb la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Es modifica el contingut de les lletres a) i b), referides a les infraccions lleus en matèria d'arrendament d'embarcacions d'esbarjo, de l'apartat 2 de l'article 3 de la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives) a les Illes Balears, que queden redactades de la manera següent:

a) L'activitat d'arrendament d'embarcacions d'esbarjo sense haver efectuat la declaració responsable o sense autorització en el cas que es compleixin els requisits que la normativa vigent estableix per a la realització de l'activitat.

b) No portar a bord una còpia de la declaració responsable o autorització o no mostrar-la , en el cas que es porti a bord, al funcionari inspector o autoritat que la sol·liciti.

3. S'afegeixen les lletres e), f) i g), referides a les infraccions lleus en matèria d'arrendament d'embarcacions d'esbarjo, de l'apartat 2 de l'article 3 de la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives) a les Illes Balears, amb el contingut següent:

e) Que es faci difusió per arrendar i/o oferir per arrendar embarcacions per a les quals no s'ha presentat la declaració responsable preceptiva.

f) Que en els anuncis d'arrendament d'embarcacions o publicitat en general, així com en els contractes, no consti el número de registre que atorga la Comunitat Autònoma a les declaracions responsables.

De les infraccions previstes en els apartats e) i f), en poden ser responsables tant els anunciants com els mitjans responsables de publicar l'anunci, així com l'arrendador pel que fa al contracte subscrit amb l'arrendatari de l'embarcació.

g) La difusió de l'activitat d'arrendament d'embarcacions que han deixat de complir els requisits per ser arrendades, independentment de la sancionabilitat per incomplir el deure d'informació.

3. S'afegeixen les lletres e) i f), referides a les infraccions lleus en matèria marítima, activitats nàutiques i subaquàtiques, de l'apartat 2 de l'article 3 de la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives) a les Illes Balears, amb el contingut següent:

e) La certificació de pràctiques per part de les escoles nàutiques quan no s'han fet les comunicacions prèvies o posteriors d'aquestes o quan s'han fet fora dels terminis establerts; la certificació a alumnes que no han realitzat les hores necessàries o no inclosos en les comunicacions preceptives. La comunicació posterior fora de termini de les pràctiques.

f) La certificació de pràctiques per part de les escoles nàutiques de les quals no disposi del corresponent registre de l'equip AIS o quan les dades del registre no permetin la verificació d'aquesta pràctica.

5. S'afegeixen les lletres a bis) i a tris), referides a les infraccions greus en matèria d'arrendament d'embarcacions d'esbarjo, de l'apartat 3 de l'article 3 de la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives) a les Illes Balears, amb el contingut següent:

a bis) La difusió o contractació de l'activitat fent constar un número fals de registre.

a tris) La contractació de l'activitat amb embarcacions que han deixat de complir els requisits per ser arrendades, independentment de la sancionabilitat per incomplir el deure d'informació.

6. Es modifica l'apartat primer de l'article 9 de la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d'activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives) a les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

Les sancions que corresponen a les infraccions establertes en aquest article són les següents:

a) Infraccions lleus: advertència o multa de 120 a 2.000,00 euros.

b) Infraccions greus: multa de 2.001 a 20.000 euros.

c) Infraccions molt greus: multa de 20.001 a 200.000 euros.

7. Es modifica l'apartat 2 de l'article 5 del Decret 21/2017, de 5 de maig, pel qual es regula l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo, que queda redactat de la manera següent:

2. S'entén per declaració responsable, a l'efecte d'aquest Decret, el document subscrit per l'arrendador o la persona que el representi segons els models que figuren en els annexos 1, 2 i 3 d'aquesta disposició. En la declaració responsable s'ha de fer constar el nom i els llinatges de la persona sol·licitant o de la persona jurídica sol·licitant, i el seu domicili social. La persona o l'entitat interessada ha de declarar, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts en aquest Decret per exercir l'activitat de lloguer d'embarcacions o vaixells d'esbarjo, que disposa de la documentació prevista en l'article 8 i que es compromet a mantenir el compliment d'aquests requisits durant el temps que desenvolupi l'activitat.

8. Es modifica l'apartat 1 de l'article 6 del Decret 21/2017, de 5 de maig, pel qual es regula l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo, que queda redactat de la manera següent:

1. La declaració responsable habilita per a l'exercici de l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo des del dia en què es presenti, sense perjudici de les facultats de comprovació que corresponen a la Direcció General de Transport Marítim i Aeri. La persona o entitat declarant ha de comunicar qualsevol canvi en les dades o circumstàncies consignades en la declaració responsable, que s'ha d'inscriure en el Registre balear d'arrendament d'embarcacions i vaixells d'esbarjo.

Especialment, s'ha de comunicar qualsevol circumstància referent a la falta sobrevinguda de requisits per a exercir l'activitat, que comporta la baixa de l'embarcació en el Registre. Quan la falta de requisits resulti temporal, pot tornar a inscriure's l'embarcació, pel temps restant fins als dos anys des de la declaració inicial, havent comunicat/declarat prèviament que tornen a complir-se els requisits.

No és necessari comunicar aquelles circumstàncies que comportin l'incompliment per períodes inferiors a 15 dies, sens perjudici que no es pugui llogar l'embarcació durant aquests períodes.

9. S'introdueix un nou article, com a article 6 bis, en el Decret 21/2017, de 5 de maig, pel qual es regula l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo, amb el contingut següent:

Article 6 bis

Activitats de difusió

No es poden fer activitats de difusió per arrendar i/o oferir per arrendar embarcacions per a les quals no s'ha presentat la declaració responsable preceptiva.

Els anuncis d'arrendament d'embarcacions o publicitat en general, així com els contractes, han de fer constar el número de registre que atorga la Comunitat Autònoma a les declaracions responsables.

10. Es modifica l'annex 1 del Decret 21/2017, de 5 de maig, pel qual es regula l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo, que passa a tenir el contingut que s'introdueix com a annex 2 d'aquest Decret llei.

11. Es modifica l'annex 2 del Decret 21/2017, de 5 de maig, pel qual es regula l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo, que passa a tenir el contingut que s'introdueix com a annex 3 d'aquest Decret llei.

12. S'introdueix un annex 3 en el Decret 21/2017, de 5 de maig, pel qual es regula l'activitat de lloguer d'embarcacions i vaixells d'esbarjo, amb el contingut que s'introdueix com a annex 4 d'aquest Decret llei.

13. Les modificacions que contenen els apartats 7 a 12 d'aquesta disposició poden ser alterades mitjançant decret del Consell de Govern.

Disposició final tretzena

Modificació de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears

1. S'afegeix un nou apartat a l'article 1, amb la redacció següent:

2. Aquesta declaració es pot acordar en qualsevol moment de la tramitació administrativa, però només té efecte a partir de la data en què es declari el projecte com a industrial estratègic.

​​​​​​​3. Es modifica l'apartat 2 de l'article 3, que queda redactat de la manera següent:

2. La instrucció del procediment correspon a la direcció general competent en matèria d'indústria, excepte que es tracti de projectes d'energies renovables, que correspondrà a la direcció general competent en matèria d'energia. La direcció general que instrueixi el procediment ha de demanar tots els informes que siguin necessaris per a l'avaluació del projecte. En tot cas, el projecte s'ha de sotmetre a avaluació ambiental o integrada en tots els supòsits en què la normativa mediambiental així ho exigeixi. S'han de conservar els tràmits ja realitzats, si n'és el cas, amb anterioritat a la iniciació del procediment per a la declaració de projecte industrial estratègic i se n'ha d'evitar la repetició.

4. Es modifica l'apartat 5 de l'article 3, que queda redactat amb el tenor literal següent:

5. No és necessari l'informe de l'ajuntament quan les obres de construcció d'infraestructura i equipaments s'hagin previst amb el grau de detall suficient com a obres que s'hagin d'executar en un pla especial, pla territorial insular o pla director sectorial aprovat degudament.

Els informes dels ajuntaments i dels consells insulars s'han de lliurar en el termini màxim d'un mes quan es tracti de projectes industrials que tenguin per objecte implantar instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les corresponents esteses de connexió a la xarxa, que es pretenguin ubicar en sòl rústic, sempre que no estigui expressament prohibit aquest ús pel Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, pel Pla Territorial Insular corresponent o per la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears o els plans que la desenvolupin. En tot cas, s'han de sol·licitar els informes que, amb caràcter preceptiu, exigeixi la legislació estatal bàsica aplicable al projecte. Només són vinculants els informes dels consells insulars en els casos de projectes que suposin una ocupació superior a 20 ha.

Disposició final catorzena

Modificació de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears

1. Es modifica el punt 12 del Grup 3 Energia, de l'Annex I (projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària), que queda redactat de la manera següent:

12. Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa, següents:

— Instal·lacions amb una ocupació total de més de 20 ha situades en sòl rústic definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i a les zones d'aptitud alta del PDS d'energia.

— Instal·lacions amb una ocupació total de més de 10 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

— Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic fora de les zones d'aptitud alta o mitjana del PDS d'energia, excepte les situades en qualsevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

— Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit.

2. Es modifica el punt 6 del Grup 2 Energia, de l'Annex II (projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental simplificada), que queda redactat de la manera següent:

6. Instal·lacions per a producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, destinada a la  venda a la xarxa, següents:

— Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent i a les zones d'aptitud alta del PDS d'energia.

— Instal·lacions amb una ocupació total de més de 2 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia.

— Instal·lacions amb una ocupació total de més d'1 ha, excepte les situades en qualsevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

— Instal·lacions amb una ocupació total de més de 100 m² situades en sòl rústic protegit.

Disposició final quinzena

Modificació de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries

Es modifica l'apartat 1, de l'article 2, que queda redactat amb el tenor literal següent:

1. Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables (energia eòlica, solar o hidràulica, biomassa, energia procedent de la mar o altres de similars) segons el seu interès energètic o d'aprofitament d'espais degradats, poden ser declarades d'utilitat pública per la direcció general competent en matèria d'energia.

​​​​​​​Disposició final setzena

Modificació de la Llei de 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

1. Es modifica l'article 54, que queda redactat de la manera següent:

Article 54

Paràmetres urbanístics

1. Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables ubicades en aparcaments en sòl urbà o sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, no computen urbanísticament en ocupació, en edificabilitat, en distància a llindars ni en altura, tot i que s'han de sotmetre al que prevegi la normativa de protecció del patrimoni històric i el paisatge pel que fa a les condicions d'integració o a la impossibilitat d'instal·lar-se conforme determinin els instruments d'ordenació o de catalogació de béns protegits.

2. Les instal·lacions de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables que es declarin d'utilitat pública ubicades en sòl rústic no computen urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació.

3. Igualment les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable o per a producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables ubicades en aparcaments i altres infraestructures, equipaments o sistemes generals en sòl rústic, bé sigui sobre el terreny o bé sobre coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, tampoc no computen urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació esmentat.

4. Quan no sigui possible ubicar en coberta les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb tecnologia de generació renovable en edificis en sòl rústic, la ubicació alternativa sobre el terreny no computarà urbanísticament pel que fa al paràmetre d'ocupació, si bé han de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes als instruments d'ordenació territorial i urbanística.

2. Es modifica la disposició addicional desena, que queda redactada de la manera següent:

Disposició addicional desena

Declaració d'utilitat pública

La declaració d'utilitat pública a què fa referència aquesta Llei i la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, ha de seguir el procediment de declaració d'utilitat pública regulat en l'article 3 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre, i implica els efectes següents:

• La declaració d'interès general en els termes prevists en l'apartat 2 de l'article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

• Els mateixos efectes que els que regulen els articles 25, 26.5 i 26.6 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears, aprovat pel Decret 96/2005, de 23 de setembre.

​​​​​​​Disposició final dissetena

Vigència

Aquest Decret llei comença a vigir el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 13 de maig de 2020

 

	La presidenta
El conseller de Transició Energètica i Sectors Productius	Francesca Lluch Armengol i Socias
Juan Pedro Yllanes Suárez
La consellera de Presidència, Cultura i Igualtat
Pilar Costa i Serra
La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors
Rosario Sánchez Grau
El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball
Iago Negueruela i Vázquez
La consellera d'Afers Socials i Esports
Fina Santiago Rodríguez
El conseller d'Educació, Universitat i Recerca
Martí Xavier March i Cerdà
La consellera de Salut i Consum
Patricia Gómez i Picard
El conseller de Mobilitat i Habitatge
Marc Isaac Pons i Pons
El conseller de Medi Ambient i Territori
Miquel Mir Gual
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació
María Asunción Jacoba Pía de la Concha García-Mauriño
La consellera d'Administracions Públiques i Modernització
Isabel Castro Fernández